Catalunya nit, de 21 a 22 h - 23/09/2026

Un dia després que Trump acusés l'Iran de terrorisme i amenacés d'anihilar el país, avui ha estat el president de l'Iran, qui des del mateix faristol de l'Assemblea General de les Nacions Unides, ha acusat el govern dels Estats Units de terrorista amb aquestes paraules.

Ahir el president dels Estats Units va dir que som terroristes. Nosaltres som víctimes del terrorisme.

Mentre les pronunciava, el representant de la delegació americana ha abandonat la sala. Massoud Peseshkian ha assegurat que el seu país no comença guerres, però que es defensaran amb tota la força si són atacats. Ha lamentat que les armes nuclears no són a Israel, però, en canvi, els inspectors els tenen a l'Iran. Malgrat tot, ha allargat la mà al diàleg. Això s'hi diu mentre no se'ls ataqui. Bona nit, són les 9.

I així, un a un, els líders mundials van dient-hi la seva a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Oriol Serra, Nova York, bona nit. Hola, bona nit.

Sí, l'Assemblea avança i ja hem anat sentint els oradors més esperats del dia. Un president de l'Iran molt contundent i sense cap intenció de baixar el cap, un president d'Ucraïna que acusa Putin de no tenir límits i un argentí que ha insultat l'ONU a la cara.

I al Marroc, a aquesta hora, tanquen els col·legis electorals en una jornada tranquil·la i sense problemes greus a la frontera amb Espanya. Nandu Zanoguera, Rabat, bona nit.

Hola, bona nit. Les crides que circulaven per les xarxes al final no s'han dut a terme en una frontera, almenys la de Ceuta, blindada per les autoritats marroquines. Les eleccions s'han desenvolupat sense incidents amb els joves com a protagonistes, novetats pel que fa a l'accés de les dones al Parlament i travesses sobre un futur primer ministre, possible futur primer ministre, amb molt pas en el món del futbol.

Doncs avui al Congrés precisament s'havia de parlar molt de Ceuta. Recordem que milers d'emigrants continuen tenint allà una situació molt precària i els veïns de la ciutat autònoma espanyola segueixen espantats, tristos o enfadats amb la situació. Però el que quedarà de la sessió parlamentària és un xou. L'ha protagonitzat la diputada del Partit Popular, Ana Belén Vázquez, mostrant un esprai de gas pebre. Ha dit això.

Este es el símbolo de la falta de libertades que sufren las mujeres ceutíes. Este es el material escolar básico, señor Marlaska. Un spray de gas pimienta, señor Marlaska.

Doncs ella deia material escolar básic, la presidenta de la cambra l'ha considerat un arma.

Este es el material escolar básico, señor Marlaska, un spray de gas pimienta. La botella de gas pimienta que ha enseñado la señora Vázquez es un arma. Le ruego, señora Vázquez, que salga del hemiciclo. Esto no es un arma, está totalmente legalizado. Obviamente, y hasta lo cerré por si olía algo de cuando lo vacié en la calle.

Vázquez, per cert, abans de passar a la política, era inspectora de policia. Doncs bé, com ha acabat la cosa? Han hagut de desallotjar diversos espais del Congrés pel gas tòxic i s'ha hagut d'atendre 12 persones. Algú es podria preguntar com ha ajudat tot això a millorar la situació de Ceuta, però, en fi, això és el que ha passat avui al Congrés, ho explicarem bé amb el Dani Sainz de Aja.

També parlarem de les joies de Zapatero. L'expresident socialista afirma que són un regal del rei de l'Aràbia Saudita de l'any 2007. Zapatero demana ara al jutge que contacti amb les autoritats d'aquest país perquè li certifiquin la seva versió, perquè ell no ha aconseguit resposta. També hi ha hagut intercanvi d'opinions al Parlament per la situació del sistema educatiu català i pels problemes de les proves PISA. No hauria d'haver passat.

Hem fet efectiu el relleu de la Secretaria General del Departament d'Educació i Formació Professional, hem reconstruït els fets, hem investigat què va fallar. La consellera té la meva confiança.

President, la prova definitiva que li importa poc l'educació és que vostè encara mantinga la consellera Niubó.

Li diem que clarament vostès han tingut una actitud d'opacitat volguda. Va fallar la transparència. Ocultaron deliberadamente los datos.

I davant els últims desnonaments que han afectat persones molt vulnerables, avui mateix una dona de 87 anys a Madrid, el sindicat de llogateres es manifesta aquest vespre a Barcelona davant la delegació del govern. Li reclamen que tiri endavant urgentment el decret antidesnonaments.

Fa mesos que tenen en un calaix un decret que evita desnonaments, que regula el lloguer de temporada, que regula el lloguer d'habitacions i que protegeix els llogaters. I el PSOE, en comptes de posar-se del cantó de la Mari Carmel, el que ha fet és ignorar el problema i enviar-lo a la policia.

Doncs oferir un lloguer social ha sigut la clau perquè a Juncosa, les Garrigues, torni a funcionar el bar. El poble s'havia quedat sense perquè no hi havia ningú que el pogués portar. És un espai clau per a la socialització dels veïns, de manera que es va fer una crida per les xarxes i es van oferir bones condicions. Aquesta nit, a partir de les 10, hi passarem a aprendre alguna cosa.

També parlarem amb l'alcaldessa de Ribes de Fraser. Des de divendres, una part dels veïns no poden utilitzar l'aigua de l'aixeta ni per beure ni per cuinar. A partir de demà, un camió cisterna subministrarà aigua potable.

Oriol Pla ha estat distingit amb el Premi Nacional de Teatre que concedeix el Ministeri de Cultura per la seva interpretació a Gola. El muntatge converteix el pecat capital en una metàfora del món contemporani. L'actor s'ha mostrat molt sorprès pel guardó, diu, quan l'ha trucat el ministre de Cultura.

Casi que he caigut a terra dient, no, però no, per favor.

Com si hagués hagut un accident. Ai, ai, ai, Déu meu. I dic, no, no, no pot ser. Ella anava rient, anava rient. Tinc la sensació que hi ha hagut una confusió. Però hòstia, no vols dir? Quasi com intentant-lo convèncer. Vols? Vols dir? Si ara ho farem públic. Hòstia, tio. I he col·lapsat una mica.

La notícia l'ha enxampat promocionant una pel·lícula a Sant Sebastià, ens ho explicarà el nostre cap de cultura des d'allà, el Marc Garriga, que avui ha sigut testimoni també del terratrèmol Brad Pitt.

També hi posarem música. Sabrem qui guanya el concurs Sona Nou i, com sempre, una cançó d'aquest informatiu l'escollirà la Gemma Puig. Gemma Puig, quin temps ens espera a les pròximes hores?

Continuarem amb aquest temps més d'estiu que no pas de tardor, amb pocs canvis, amb una matinada i un matí fresc cap a comarques interiors. Al migdia tornarà a fer calor, fins i tot en alguns casos pot pujar un o dos graus, no és un gran augment, però aniran pujant les temperatures. Sol, alguna buirina matinal i a la tarda, com a molt, alguns núvols prims.

I els esports, Damià Aguilar, avui tenim Lliga de Campions. Es pot seguir per Catalunya Ràdio. Com està anant? Bé, sí.

Sabes que en aquesta Champions femenina el Barça és el campió vigent, però està debutant d'una forma diferent, perquè està perdent en aquest primer partit. Minut 8 de la primera part. El Barça perd 0-1 amb el París. Bens, el 4,5. Ara el Barça està intentant refer les seves línies. Aquest partit en directe a l'antena de Catalunya Ràdio a la TDG. I tenim en joc també a Reus la final absoluta de la Lliga Catalana Femenina de Bàsquet entre l'Esparo, Nijirona i el Cadí-La Seu amb el Xevi Soler al pavelló olímpic. Bona nit, Xevi.

Bona nit, i aquí també perd el vigent campió, que és l'Espart Girona. Guanya clarament el Cadí Laseu, molt superior fins ara. 21, Girona 33, Cadí Laseu, 4 minuts pel descans.

Doncs aquest partit de bàsquet es pot seguir per l'Esport 3.

9 i 9 minuts, avui l'Iran s'hi ha tornat. No s'arronsa davant dels Estats Units, i des de Nova York el seu president ha assegurat que no es rendiran. En el seu discurs davant l'Assemblea de les Nacions Unides, Massoud Pesachkian ha ofert una cara defensiva dient que no ataquen mai a ningú, i que no volen la bomba nuclear. El dirigent iraní ha culpat als Estats Units i Israel de la inestabilitat a la regió. Fa una estona li ha tocat el torn a Volodymyr Zelensky, el líder ucranès, en un discurs íntegrament dedicat a la guerra. Tampoc s'ha covardit en la seva intervenció, al contrari, Javier Milei, el president argentí, però en aquest cas dirigint tota la fúria contra la mateixa organització que avui li donava la veu a les Nacions Unides. A Nova York hi tenim el nostre enviat especial, l'Oriol Serra. Bona nit, Oriol. Hola, bona nit, Manel. L'endemà de les amenaces de Trump que vam escoltar aquí, el règim iranià s'ha mostrat ferm i reivindicatiu, parlant fins i tot de drets i llibertats.

Doncs sí, un Massoud Peshkian que s'ha mostrat molt combatiu, també reivindicatiu, ha deixat clar que l'Iran no deixarà cap atac sense resposta i també ha acusat els Estats Units d'atacar objectius civils i, mentrestant, tenir la barra d'acusar l'Iran de ser un règim terrorista. Sobre l'estrat d'Hormuz, ha deixat ben clar que l'Iran no permetrà que sigui una via de pas d'armament atacar-los. En una via navegable com l'estret d'Ormús no podem permetre que tothom se'n beneficii i que alhora el guardià històric d'aquesta via navegable sigui privat per culpa de sancions injustes i tiràniques de la llibertat de navegació fins i tot en les seves pròpies aigües. Pesachian també ha recordat que Palestina continua sent una ferida oberta al món i ha acusat Israel i els Estats Units de no tenir cap respecte pel dret internacional. De fet, ha mostrat fotografies relacionades amb el bombardeig d'una escola de nenes a l'Iran per part de l'exèrcit nord-americà. I sobre la qüestió nuclear. Ha defensat el dret del seu país a poder tenir tecnologia nuclear amb finalitats civils.

Doncs això pel que fa a l'Iran van circulant els líders i cadascú hi exposa els seus temes. Zelensky, ara ho dèiem, ha centrat les seves paraules íntegrament en la guerra. Què ha dit sobre Rússia?

Mira, un bloc de Merzelensky que ha demanat que s'acabi d'una vegada amb aquesta guerra ridícula contra Ucraïna. Ha recordat que fa cinc que dura el setge i també que han mort més de 200.000 soldats russos. Un missatge, evidentment, dirigit cap al ciutadà d'Israel. El president ucranès acusa el seu homòleg rus, Vladimir Putin, de no tenir límits, de sempre voler més, de no complir les promeses, i ha advertit que és una amenaça immediata per a Europa. Zelensky ha afirmat que sempre hi ha alguna cosa que atura Putin de voler la pau. Sembla que sempre hi ha alguna cosa que impedeix Putin dir senzillament prou, ja n'hi ha prou, pau. Sempre hi ha alguna cosa que li impedeix admetre que els 17 milions de quilòmetres quadrats del seu propi territori haurien de ser suficients per a aquest home. Un Zelensky que també ha denunciat que els drones, els drones, els ucranesos, han detectat combatents de fins a 47 països al bàndol rus, i en aquest sentit ha demanat als països en qüestió que s'ho facin mirar, perquè Rússia, diu, està enredant els seus ciutadans.

Doncs déu-n'hi-do, aquesta assemblea, que hauria de servir per establir llaços diplomàtics, sobretot, ha escoltat també el discurs de Milei, que ha unit l'ONU i les Malvines per llançar atacs i preguntes retòriques.

Sí, sí, exactament tot el contrari d'aquesta diplomàcia. El president de l'Argentina ha fet un discurs molt dur, de fet ha estat el més dur que hem sentit que va començar ahir a aquesta Assemblea General de l'ONU. Milei ha qualificat els treballadors de l'ONU de paràsits, arrogants, i a la pròpia institució d'organisme ha fracassat en la seva tasca de defensar el dret internacional. Hoy, lamentablemente, es momento de reconocer que ese pacto sagrado en los hechos se rompió. Esto es, se convirtió en una organización inútil, que solo sirve para alimentar a una casta de parásitos fatalmente arrogantes, disfrazados de burócratas bienintencionados. Déu n'hi do. El president argentí, sí, sí, déu n'hi do, déu n'hi do. De fet, mira, aprofito, Manel, per també fer una observació pel que fa al llenguatge no verbal de tots aquests oradors. I en el cas de Milei és molt curiós, perquè ha llegit el seu discurs mirant el faristol, ha aixecat el cap un parell de vegades, anava a tota velocitat, I això també era, en certa manera, un senyal de menyspreu per a les Nacions Unides. I ha acabat aixecant el cap al final de tot i fent l'única improvisació que ha consistit en dir un. Viva Argentina, carajo!, canviant la veu i tot. Vull dir que tot un personatge, aquest Milley, realment, que, a més a més, ha retret a l'ONU que no hagi fet complir les resolucions sobre les Illes Malvines i que s'estigui tolerant l'expansió de les explotacions patrolieres britàniques cap a la costa de l'Argentina. También ha criticado la hipocresía británica a la hora de promover la autodeterminación de la población colonizadora de las Islas Malvinas. Si el Reino Unido sostiene una interpretación selectiva al principio de libre determinación respecto de las Islas Malvinas, deberá explicar también cómo concilia ese criterio con los debates sobre autodeterminación existente dentro de su propio territorio. Bé, suposo que noteu que està llegint i a més a més ho fa a velocitat. I bé, finalment dic que aprofitar per recordar a tothom que el seu país està alineat amb els Estats Units de Donald Trump, cap sorpresa, també en Israel, i ha acusat l'Organització Mundial de la Salut, l'OMS, d'haver comès un genocidi amb la gestió de la pandèmia. Queda enrere, però pel que sembla no s'ho acaba.

Tot això és el que passa dins de l'assemblea, però a fora també hi ha moviment, perquè, clar, hi ha tants representants de tants països i de tantes coses i de tantes ideologies que tothom també hi pot trobar, des d'ONGs, grups indígenes, represaliats, etcètera, que es manifesten per rebutjar la presència d'algú o altre. Aquesta tarda, què hi has vist, tu, a fora?

Qui hi havia? Mira, aquesta tarda vostra la situació està una mica més tranquil·la, però quan jo he arribat aquí al matí m'ha semblat veure un Nova York una miqueta més tranquil, potser que fa un any, curiosament, perquè aleshores sí que els carrers estaven molt calents per les protestes contra Benjamin Netanyahu, el el primer ministre israelià, que encara no ha comparegut aquí en aquesta assemblea. Quan s'acosti la seva comparegència, segurament la cosa anirà més. I avui el que vi, sobretot, han estat grups relacionats amb els oradors d'aquesta jornada. Per tant, molts grups d'iranians, i moltes vegades has d'anar amb molt de compte, perquè, clar, són molts inputs, són gent de molts llocs, i que es reuneixen els dos bàndols de tots els conflictes. És a dir, no és que al carrer hi hagi només, una part, en aquest cas, d'iranians. Aquí hi ha gent per donar i per vendre de tot arreu i surten, en aquest cas, iranians que donen suport al regim i iranians que hi estan en contra. I a més a més, minories que, per exemple, avui he vist minories druses de Síria que estan denunciant que l'actual règim sirià. Està controlat per la CIA i que, a més a més, d'alguna manera han restablert, diuen, un exmembre d'Al-Qaeda. És a dir, que tot plegat és un còctel molt interessant del que passa aquí dins. Són 193 països reunits en aquesta Assemblea General de l'ONU i al carrer no hi ha els 193 països, però Déu-n'hi-do, la representació que veiem d'alguns d'ells, i a més a més ja no parlem de la presència policial, de les delegacions que van i venen, i de les sirenes que mai, mai deixen de sonar en aquesta ciutat.

Moltes ja han actuat d'aquestes delegacions, però en queden encara, falta, per exemple, el president espanyol, i també de matinada serà el torn d'Andorra, en el moment en què se sentirà el català a la seu de les Nacions Unides. Per boca del seu cap de govern, Xavier Espot. Abans que això passi, Toriola, has pogut parlar amb ell? Quines preocupacions t'ha explicat respecte al futur del seu país?

Bé, Andorra és un país que s'ha d'encaixar, d'alguna manera, en aquest món amb estats molt grans, però també n'hi ha d'altres de petits. Ells són conscients que són un microestat, que són un país de muntanya, és a dir, que també moltes de les seves preocupacions passen per tot el que té a veure amb la natura. El canvi climàtic és crucial per Andorra, però també altres qüestions d'àmbit internacional també els amoïnen. I, de fet, Xavier Espot, el seu primer ministre, les esmentarà en el discurs que farà. Aquesta nit aquí a l'Assemblea General de la ONU ho farà després d'Alemanya i d'Espanya. I bé, evidentment, el multilingüisme també els amoïna, perquè és un multilingüisme que no només han defensat, sinó que. Gràcies a Andorra aquest multilingüisme s'ha consolidat, podríem dir, o s'ha ampliat. Ja parlem de 30 anys de l'ús del català a l'Assemblea General de l'ONU gràcies a Andorra. Bé, el cap del govern andorrà, Xavier Espot, ens ha explicat també què significa per ells formar part de tot això. En tot cas, el fet de pertànyer a Nacions Unides en certa manera és un segell. Andorra, quan es va dotar de la seva Constitució moderna l'any 1993, el primer que va fer després va ser demanar el seu ingrés a Nacions Unides, una mena de certificació de la teva independència i de la teva sobirania. Andorra, recordem-ho, es troba en ple procés d'associació a la Unió Europea, això seria un estatus

semblant al que tenen, per exemple, Noruega o Islàndia. I tornant a la llengua, a l'oficialitat del català, en aquest cas a la Unió Europea, un tema que s'arrossega, com tots sabem, ens ha dit que, evidentment, els interessaria, això no formaria part d'aquest procés d'associació, però, en qualsevol cas, Andorra és un país molt interessat, el estat de Catalunya, evidentment, en que això sigui possible algun dia. Bé, nosaltres aboquem i ens agradaria que el català com a llengua nostra també fos una llengua oficial de la Unió Europea, per una raó pràctica, perquè amb l'acord d'associació haurem d'implementar una part important de cabal comunitari, de legislació comunitària. Si aquesta legislació ja ens ve traduïda al català, això ens facilitarà molt les coses. Andorra està començant a aplicar lleis per a protegir el català. S'han publicat mentides sobre aquesta qüestió, ens han apuntat des del govern andorrà. Bàsicament, ningú està amenaçat amb l'expulsió per no parlar la llengua. I a Espot ens ha explicat com funciona el procés i quin objectiu té. La renovació dels permisos de residència es quedaran subjectats al coneixement d'un nivell mínim de català de tal manera que tothom i aquells que parlen català i que la seva llengua és el català tinguin dret de poder ser entesos i atesos en la seva llengua i en l'única llengua oficial del nostre país. Un nivell mínim de català, deia, també ens explicava que no es tracta de tenir un nivell filològic,

que és un nivell molt bàsic, que és perquè la gent s'entengui i també perquè pugui ser atesa en la llengua del seu país.

Doncs moltíssimes gràcies, Oriol. Tindràs encara feina aquí per estona. Demà ens tornem a posar el dia. Gràcies. Adéu, bona nit. Afegim un apunt sobre l'alcalde de Nova York, Zoran Mamdani i Pedro Sánchez, que han escenificat màxima sintonia en una trobada a la ciutat nord-americana. Els dos dirigents s'han al·lojat mútuament i han coincidit que les esquerres han de fer pinça més enllà de les fronteres contra l'onada reaccionària, diuen.

La tasca de garantir la dignitat no consisteix només a millorar la vida de les persones a qui servim, també consisteix a demostrar el poder que pot tenir un moviment quan no està limitat a una ciutat concreta ni a un país concret.

És per això que els poderosos ens temen, perquè dia rere dia demostrem que un altre camí és possible i que funciona.

És Pedro Sánchez, que està fent ara una roda de premsa a Nova York, acceptant preguntes dels nostres companys periodistes. Tenim entès. Per tant, quan acabi us en resumirem el més important. Ara el que fem és anar cap al Marroc.

El Marroc, si han estat puntuals, fa 22 minuts que han tancat els col·legis electorals on durant tot el dia els ciutadans han pogut votar per triar un nou Parlament. Pel que fa al resultat, es preveu que revalidi la coalició actual de dretes i nacionalistes i pel que fa a la participació s'espera que sigui baixa, especialment per les poques ganes que han mostrat els joves de participar i que és un col·lectiu en falta realment d'expectatives econòmiques. Tot això ho està. Comprovem des del terreny el nostre enviat especial arrebat, el Nandu Zanoguera. Nandu, bona nit. Hola, bona nit, Manel. D'entrada no s'esperen grans canvis, eh?, a partir d'aquestes eleccions.

No, cap canvi radical. Aquí no hi ha enquestes, però els analistes pronostiquen una repetició de la coalició actual, que seria la centre-dreta, liberals i nacionalistes. Són tres partits. Tot i així, atenció, perquè sí que hi pot haver una sorpresa, com a mínim, que cridi molt d'atenció, i és que el rei ha d'anomenar candidat a la llista més votada. I si els liberals, que ara són segons, formen part del govern doncs fan sorpasso a la centre-dreta, el rei podria anomenar, atenció, com a primer ministre, una persona que no és formalment candidat, però que està liderant aquest partit liberal i que es tracta ni més ni menys que del ministre i president de la Federació Marroquina de Futbol. Un senyor que té un nom una mica difícil de pronunciar, que si això passés, doncs ens hauríem de començar a besar. Creiem que és una cosa així com Fusi Lekja. Tot i que, si ho demanes a alguna persona del morro com es pronuncia, diuen Feuji i un cognom sense cap vocal que som capaç de reproduir en aquests moments. Però vaja, Fugilec ja seria. Aquests dies l'han vist en campanya, ha fet una campanya feroja. Ell no és candidat a diputat, però tot i així pot ser anomenat primer ministre. El podem sentir en campanya, si et sembla?

Demà ha de ser un dia que marqui un abans i un després en la política del Marroc. Hem de fugir de les promeses i anar cap als fets reals per solucionar temes, ja siguin socials, relacionats amb els joves o econòmics.

El fet que el pròxim primer ministre surti o no del món del futbol és una cosa que no és anecdòtica, perquè és el que s'estrenarà al Mundial 2030, que és un d'aquells esdeveniments que moltes vegades passen als països per poder-se presentar al món com una gran potència, per dir-ho d'alguna manera. I la polèmica final que encara s'està disputant amb Espanya sobre si es farà a Espanya o aquí al Marroc, Recordem que aquí s'està preparant el que serà l'estadi més gran del món. S'està construint un estadi a Casablanca, el Hassan II, amb un despatx d'arquitectes de París que, segons es veurà a les fotos, pot ser una cosa tremenda, com una mena de suma de jaimes diferents en formes de dunes del desert. És a dir, estan realment posant la carn a la grella amb aquest projecte. I tot això tampoc no és gratuït perquè dins d'aquesta geopolítica i la priorització de les relacions internacionals, el Marroc, que s'ha acostat molt a Donald Trump, com sabem, per la qüestió del Sàhara Occidental, igual que Israel, Fusilek ja és una persona molt pròxima a Gianni Infantino, que sabem que és pròxima també a Donald Trump. Per tant, és tota una sèrie de peces que van encaixant i que passen tot pel futbol. I una cosa més, amb totes aquestes infraestructures que s'estan construint al Marroc, el rei Mohamed VI va tenir un gest cap a Donald Trump que va dedicar-li la carretera o autopista que uneix el Marroc amb el Sàhara Occidental, que porta el nom de Donald Trump Highway.

Déu-n'hi-do, ni tan sols però aquest aspecte futbolístic ha estat suficient per animar els joves a participar a les eleccions. Ja has pogut parlar, no sé què et diuen.

Doncs mira, han estat molt clars. Les xifres, el que impacta al començament, perquè les xifres oficials diuen que només un 4% dels joves entre 18 i 24 anys s'ha registrat per votar. Aquí t'has de registrar prèviament el cens. Aleshores, això ja és un reflex molt gran del que és el el desengany dels joves respecte a la política marroquina, però tot i així, nosaltres ens hem pogut desplaçar a un col·legi electoral al centre de Rabat, a la capital, i a mi és bastant joves, he parlat amb ells, i això sí, com veuràs, tenen clar que el que volen és, bàsicament, poder treballar, ajudes als estudis, i que no hi hagi atur, els sentim.

Erradicar l'atur, parlem clar, per donar més oportunitats als joves en tots els sectors, tots els sectors combinats, i per descomptat, ajudar les zones rurals a evolucionar perquè milions de persones i joves d'aquestes zones se'n beneficin, i per descomptat, donar als joves més oportunitats de treballar.

Com a estudiant necessito alguns avantatges que m'ajudin i també la gent gran necessita accedir a determinats recursos o serveis, com ara la sanitat.

Com a marroquina espero que aquestes eleccions portin un canvi radical en les nostres polítiques econòmiques i socials. El nostre país organitzarà competicions mundials, així que com a ciutadans esperem molt dels responsables.

Aquí jo crec que cal recordar, Manel, que ara fa un any van començar les famoses protestes de la generació Z212. Això va ser a Gadir, una ciutat molt del sud del Marroc, arran de vuit embarassades que van morir a un hospital i que va desenvolupar unes protestes massives que al llarg del temps, però, es va reprimir amb detencions, amb estudiants processats, joves processats, i ara ja fa mesos que no sabem res d'això.

En aquestes eleccions hi ha una novetat important respecte a les dones. Quina és? Doncs mira,

ja des del 2002 existeix una quota, hi ha d'haver un número mínim de diputades del Parlament marroquí que han de ser dones, però justament coincidint amb aquestes revoltes de la generació Z212, el rei va anunciar una sèrie de reformes, i una de les quals anava cap a això, i és que hi ha 90 escons que pertanyen a una categoria que es diuen circunscripcions regionals, no sé si me sortirà, que van directament a les dones. Per tant, ja et garanteix que encara que socialment no hi hagi el costum de votar a dones, que com a mínim aquests 90 escons de gairebé 400 siguin femenins. Hem parlat amb una d'aquestes candidates, una socialista que es diu Somaya Monsi Fahaji, i ja dic que a ella li sembla molt bé aquesta mesura, però que el que seria ideal és que en el futur no hi hagi cap tipus de quota.

No és culpa dels partits, és l'ambient general, diria jo. És la manera com la societat en conjunt veu les coses, que encara no fomenta les dones i encara no vota les dones.

La candidata també ha dit, parlant, ho fèiem abans, de les polítiques sobre els joves, que s'han fet avenços, però que encara queda molta cosa a fer.

Doncs a punt d'arribar a dos quarts de deu, deixem afegir una última pregunta, Nando, perquè n'havíem parlat molt, hem viscut tots aquests dies previs, i avui també, amb un ull posat a la frontera amb Espanya, tant a Ceuta com a Melilla, on hi havia el temor per una nova entrada de migrants, això finalment no ha passat, eh?

No, això, els serveis de seguretat estan molt atents al que diuen les xarxes i com que el dia que hi va haver l'entrada massiva el 30 de juliol va coincidir amb la festa del Tron, que per tant se suposava que hi havia una dedicació de tota la seguretat cap al rei, han aplicat la mateixa lògica i han volgut fer, no sé si creure o veure, que amb la seguretat de les eleccions se podria intentar una altra entrada massiva. Però nosaltres que hem estat a Fanidec, que és la ciutat que fa frontera amb Ceuta, hem pogut veure clarament que aquests dies està blindadíssima. És a dir, hi ha diferents membres de diferents cossos de seguretat marroquins que estan a totes les rotondes, a totes les rutes que van cap a Ceuta, per sobre de les muntanyes, al passeig marítim, definir que en una altra circumstància seria invajable perquè tens unes vistes al mar fantàstiques, unes vistes a ceuta, però estan ara completament barrades, doncs sí que buscats, com a mínim, les autoritats sempre seriosament impedir qualsevol entrada massiva a ceuta.

És el Nandu Zanoguera en directe des de Rabat. Gràcies i bona nit, Nandu.

Gràcies a vosaltres, bona nit.

Bona nit. Catalunya NIT.

Catalunya Ràdio.

Passen pràcticament dos minuts de un quart de deu. Avui hi havia, aquest vespre, convocades manifestacions pel sindicat de llogateres a tot Espanya contra els desnonaments. A Barcelona, més de 2.000 persones, segons el sindicat, s'han concentrat aquest vespre davant de la delegació del govern espanyol per demanar que s'aprovi immediatament el decret antidesnonaments. Allà hi tenim el Jordi Canal. Bona nit, Jordi. Bona nit. Encara en marxa, aquí, la mobilització, o què?

Ha sigut una manifestació llarga, però ha acabat ja del tot uns minuts passades a les 9. Ha durat una parella d'hores des de les 7, és una concentració que ha omplert la cruïlla dels carrers Mallorca i Roger de Llúria, just aquí a tocar de la delegació del govern central. A Barcelona. L'ha omplert, a més a més, de gent de pancartes, de crits i també en alguns moments de la dringadissa de claus que els manifestants han aixecat. Tot plegat contra, com deies, alguns casos de desnonaments que han indignat els últims dies els moviments a favor de l'habitatge. Són casos com el d'una dona de l'Hospitalet que s'ha sabut que es va suïcidar després que la fessin fora de casa d'una altra dona a Barcelona a qui es va desnonar, tot i que també hi havia risc de suïcidi. I l'últim cas ha estat avui a Madrid, és el de la Mari Carmen, una dona de 87 anys que ha hagut d'abandonar el seu pis de tota la vida. Per casos com aquests i d'altres, el Pepe i Lagos, dos dels manifestants, ens deien que eren aquí.

Despierta, levántate del sofá, sal a la calle, date una vuelta por el barrio, por el pueblo, toma conciencia de lo que está pasando y de

lo que viene y haz, haz, muévete.

Nos hemos de levantar todos en contra de estas tonterías, de este atropello a la inteligencia, a la razón, a la construcción de la democracia.

Són, a més, casos d'esnonaments que diuen que es podrien haver evitat amb la normativa antidesnonaments que el Congrés no va prorrogar a principis d'any i que, segons la Carme Arcarato, la portaveu del Sindicat de Llogueres de Catalunya, el PSOE no ha tingut la valentia de tornar a impulsar.

Fa mesos que tenen en un calaix un decret que evita desnonaments, que regula el lloguer de temporada, que regula el lloguer d'habitacions i que protegeix els llogaters. I el PSOE, en comptes de posar-se del cantó de la Mari Carmel, el que ha fet és ignorar el problema i enviar-lo a la policia.

El Carazo que amenaça amb la convocatòria d'una vaga general per l'habitatge si dimarts que ve aquest decret no rep el vistiplau del Consell de Ministres.

Gràcies Jordi, bona nit. Bona nit. Doncs ara sentíem les referències a la Mari Carmen. A Madrid la concentració ha estat davant del polèmic àtic comprat per la Comunitat de Madrid que havia de servir de despatx per a la presidenta de la comunitat.

El ático de Ayuso para Mari Carmen, diuen, s'hi han aplegat unes 10.000 persones, segons la delegació del govern, que han demanat la dimissió d'Isabel Díaz Ayuso i que reclamen que l'àtic sigui per a la Mari Carmen, la dona de 87 anys, recordem-ho, desnonada avui. Fa pocs minuts s'ha referit aquest desnonament també al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha carregat contra la Comunitat de Madrid i ha demanat suport a la resta de grups per tirar endavant el decret de l'habitatge.

El gobierno por supuesto que va a dar una respuesta a esta tragedia social, pero yo lo que pido es altura de miras y responsabilidad por parte de los grupos parlamentarios para sacar adelante un real decreto ley de vivienda que es necesario.

És el president espanyol des de Nova York on participa en l'Assemblea General de les Nacions Unides. També sobre aquest desnonament de la Mari Carmen hi posa ara la mirada la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català i la col·laboradora d'aquest programa, Judit Colell.

Avui parlem de Mari Carmen, una dona de 87 anys i amb cadira de rodes, que ha estat desnonada de la casa on ha viscut durant 71 anys. Set dècades de vida en un mateix lloc. Set dècades de records, de veïnat, de família, de quotidianitat. I ara, de cop, aquesta casa ja no és seva. I això ens hauria de fer pensar en quin model d'habitatge estem construint. Perquè mentre hi hagi persones grans que després de tota una vida acaben expulsades de casa seva, l'habitatge continua sent objecte d'inversió i negoci. Els grans propietaris i els fons d'inversió acumulen habitatges i en molts casos poden contribuir a una escalada dels preus que deixa fora del mercat cada vegada més persones. No podem normalitzar que el dret a tenir un sostre depengui exclusivament de la capacitat de pagar un lloguer cada vegada més car. Mari Carmen té 87 anys. Ha viscut 71 anys en aquella casa. No estem parlant només de quatre parets, estem parlant del lloc on ha construït la seva vida. Per això calen polítiques públiques d'habitatge ambicioses i sostingudes en el temps. Més habitatge públic de lloguer s'equipa, protecció real per les persones vulnerables, mesures davant les pujades abusives dels lloguers i una regulació que posi el dret de l'habitatge per davant de la lògica purament especulativa. Perquè quan una dona de 87 anys és desnonada després de 71 vivint a la mateixa casa, la pregunta no és només on dormirà aquesta nit. La pregunta és què estem fent com a societat perquè arribar a una edat avançada no signifiqui quedar exposat a perdre la llar de tota una vida. L'habitatge no pot ser només negoci. És casa, és arrelament i és dignitat.

I avui hem escoltat Salvador Illa fent autocrítica pel fiasco de les proves PISA. Ha estat un error inacceptable de l'administració d'aquestes proves i és responsabilitat del meu govern. Però al mateix temps ha blindat la consellera d'Educació, Esther Niuguó. No portaria res a un canvi de persones. És la oposició que ha defensat el president a la compareixença que ha fet aquest matí al Parlament. L'oposició ha continuat demanant-li al cap de la responsable del departament i ha acusat l'executiu d'haver volgut amagar tot aquest afer. Àlex Giral, Robert, bona nit. Què tal, Manel, bona nit. A veure, ella ha exculpat la consellera Niubó de la polèmica. Amb quins arguments ho ha fet?

Sí, mira, sosté que les responsabilitats ja s'han assumit amb el cessament de la número 2 d'educació, els tres expedients que s'han obert i les investigacions internes i les mesures que assegura ja s'han establert, ja s'han pres. El cap de l'executiu ha parlat d'errades inadmissibles, diu que ha rebutjat la renúncia de Nibó els cops que ella li ha plantejat. No hauria d'haver passat. Hem fet efectiu el relleu de la Secretaria General del Departament d'Educació i Formació Professional, hem reconstruït els fets, hem investigat què va fallar. La consellera té la meva confiança i m'ha posat al càrrec. Les vegades que heu convocat a disposició és que he dit. I ha instat els partits a centrar els esforços ara en el gran pacte de País en Educació que va proposar ell mateix i girar full i deixar enrere així aquest episodi.

Això és el que ha dit, el que no sé pas és si ha convençut l'oposició.

Per res, no, no, no. Tot l'hemicicle tret del PSC ha sortit a assenyalar la consellera Niubó i ha denunciat l'opacitat amb què consideren que l'executiu ha gestionat tota aquesta crisi. Ho han fet tant els socis parlamentaris d'illa, Esquerra i els Comuns, Quan es comet un error d'aquesta magnitud, normalment la gent decideix marxar i assumir responsabilitats.

No es pot limitar a assenyalar a tres persones. La responsabilitat també és política. Com la resta de grups.

President, la prova definitiva que li importa poc l'educació és que vostè encara mantinga la consellera Niubó.

Hemos pillado con el carrito de los helados y ahora no saben muy bien a quién encolomarle el muerto. Alteraron la muestra para ocultar que son unos incompetentes.

Fa temps que calen responsabilitats polítiques i la consellera Nibó les ha d'assumir. En comptes del govern de tothom, el govern dels intocables.

El conflicte, ho recordem, el va originar el fet que, tot i els avisos constants, Catalunya va excloure massa alumnes de les proves PISA, per la qual cosa el país va quedar fora de l'estudi comparatiu del nivell educatiu arreu del món.

I avui aquí al matí de Catalunya Ràdio hem pogut escoltar el magistrat conservador del Tribunal Constitucional, José María Macías, que espera que el Suprem apliqui amb rapidesa l'amnistia als líders independentistes quan hi hagi una sentència favorable als casos de malversació a partir del ple del 6 d'octubre. Repassem ara amb Txell Vallespí el més destacat de les declaracions del magistrat José María Macías.

Macías farà una sentència inequívoca.

Sempre he estat clar amb els meus escrits i naturalment la sentència que he dit serà clara.

L'escrit recollirà el criteri de la majoria progressista i deixarà clar que ell no hi està d'acord.

Ja ha reconegut la capacitat, la possibilitat de dissentir. Llavors això es pareix amb un vot particular, que serà el que es farà en aquest moment, fer un vot particular per expressar l'opinió pròpia, que serà diferent de l'opinió continguda en la sentència. El seu prestigi no se'n ressentirà. I un jurista de reconegut prestigi no s'ha traslladat al paper una opinió, encara que no sigui la seva, que potser no té tant de prestigi. Amb la sentència favorable,

l'amnistia s'haurà d'aplicar de manera diligent.

Nosaltres tindrem una sentència, la sentència tindrà un contingut. S'espera del Tribunal Suprem que faci el que fa sempre, sens dubte, que és acomplir amb el que el Tribunal Constitucional determina i que ho facin amb la a la major rapidesa.

Tres minuts i mig i arribarem a tres quarts de deu. Avui tenim novetats també en el cas contra José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident espanyol ha aclarit al jutge que l'investiga que les joies milionàries que guardava al seu despatx són un regal, diu, del rei de l'Aràbia Saudita de l'any 2007 i demana que les autoritats d'aquest país certifiquin la seva versió. Anem cap a Madrid. Paula Brujats, bona nit. Què tal? Bona nit. A veure, Zapatero ha trigat tres mesos a explicar l'origen dels cullerets, braçalets, arracades d'or blanc i diamants que la policia va trobar a la seva caixa forta. I què pretén amb la seva versió, Paula?

Sí, primer de tot el que fa és que intenta desmuntar l'acusació contra ell per contraband, aclareix que les joies van ser un regal de l'anterior rei de l'Aràbia Saudita, ara està mort, durant un viatge oficial que va fer Madrid el 2007, i diu que les va acceptar per cortesia. Ara bé, això és només la seva paraula, i Zapatero necessita que l'Aràbia Saudita ho confirmi, per això el que fa és que li demana al jutge de l'Audiència Nacional que reclami a aquest país que confirmi que va fer exactament aquest regal, Zapatero avui revela que ho ha intentat sense èxit. Diu que ha enviat dues cartes a protocol de la Casa Reial Saudita i que no li han contestat.

Per tant, si les joies són un regal del 2007, també desactiva el segon delicte contra ell, el delicte fiscal, perquè hauria prescrit.

Sí, exacte, però li queda explicar per què no va tributar per aquestes joies que li van suposar un increment de patrimoni, ja que estan valorades en 1.300.000 euros, tot i que Zapatero diu que no valen tant i demana que revisi la taxació que s'ha fet. En tot cas, Isenda sí que li podria reclamar que pagués els cinc últims exercicis no declarats i hi ha encara una derivada més manel i és política. I és que si el 2007 Zapatero va acceptar aquest regal, va incomplir el Codi de Bones Pràctiques que havia aprovat el seu mateix govern dos anys abans i que impedia als càrrecs públics rebre determinats regals i, en cas de fer-ho, si eren valuosos, els havien d'entregar a patrimoni de l'Estat. Doncs a veure com acabarà tot plegat. Gràcies, Paula, bona nit.

Adeu, bona nit. Doncs passem de les joies de Zapatero al gas pebre, perquè quan pensàvem que ja ho havíem vist tot, sempre ens sorprèn el Congrés dels Diputats. Avui ha calgut desallotjar diversos espais de la Cambra Baixa i 12 persones, 12, han estat ateses per un incident amb aquest gas pebre. Connectem amb Madrid ara per parlar amb Dani Sainz de Aja. Bona nit, Dani. Hola Manel, bona nit. A veure, com ha arribat un esprai de gas pebre al Congrés i com s'ha acabat intoxicant tanta gent? Expliquem-ho.

Doncs la història és rocambolesca. Comença l'hemicicle, sessió de control sense Pedro Sánchez, en principi intrascendent, i la diputada del PP, Ana Vázquez, decideix mostrar un esprai de gas pebre al ministre de l'Interior per retreure-li la inseguretat a Ceuta.

Este es el símbolo de la falta de libertades que sufren las mujeres ceutis. Este es el material escolar básico, señor Marlaska. Un spray de gas pimienta, señor Marlaska.

Acte seguit, la presidenta del Congrés l'ha expulsat enmig d'un escàndol dels diputats del PP que han acusat Armengol d'incendiar la sessió. La botella de gas pimienta

que ha enseñado la señora Vázquez es un arma. Le ruego, señora Vázquez, que salga del hemiciclo y deposite lo que ha enseñado. Esto no es un arma, está totalmente legalizado. Obviamente ya está lo cerré por si olía algo de cuando lo vacié en la calle. Pero ella lo sabía, ella lo que quería era reventar este pleno.

Això diu ella, que el pot estava buit, però poc després s'ha donat l'avís de la presència d'un gas tòxic als passadissos del Congrés. La policia ha presentat diversos despatxos, una cafeteria i una cuina, i s'han atès 12 persones per picors, vòmits i marejos. Finalment, un treballador del grup parlamentari del PP ha admès que, per indicació de la diputada, ha anat a un lavabo a netejar l'espray i que, sense voler, l'ha accionat dos o tres cops. Ell diu que no li ha passat res, però sembla que el gas s'ha escampat a través dels conductes de ventilació. Déu n'hi do, Déu n'hi do.

No sé si això ara queda aquí o pot tenir conseqüències.

Doncs la mesa del Congrés està esperant l'informe de la policia i dels serveis tècnics de la cambra per decidir si actua contra la diputada popular i el treballador del grup parlamentari. El reglament de la cambra preveu expulsions per portar armes i fonts parlamentàries. Recorden que el gas pebre ho és, per molt que alguns esprais estan autoritzats per a defensa personal. Sobre la taula també hi ha la denúncia que ha posat una treballadora afectada i la baixa mèdica d'una altra de les tres treballadores. Entre alguns diputats del PP hi ha malestar per l'incident, tot i que segons fonts del partit, la performance de Vázquez tenia l'aval de la direcció.

La veritat és que de tant en tant veiem intervencions, diguéssim, teatralitzades al Congrés, però no sé si aquesta és la que s'emporta la palma.

Doncs, possiblement, Manel, t'hauria de remuntar-se al cop d'estat de Tejero per veure armes a l'hemicicle. Posteriorment, sí que hem vist, com deies, els diputats mostrar tot tipus d'objectes. El republicà Gabriel Rufián és el pioner. Impresores, manilles i vales. Això va passar fa cinc anys amb motiu de l'anterior crisi de Zeuta. ¿Sabe qué son? Son balas que ha recogido mi compañera María Dantas a la frontera de la Ciutadella con la que ha matado a 37 personas. Llavors no va a rebre cap més amonestació que les queixes de Pedro Sánchez. En canvi, al diputat de Vox, Javier Ortega Smith, sí que li van cridar la tensió per això.

A ver si le explica a usted a los españoles si estos garfios, estos garfios de hierro con punta afilada que clavan en nuestros agentes.

Tampoc va anar més enllà la famosa llamborda dels aldarulls post sentència del procés que va mostrar, recordareu, Albert Rivera.

Gama variada. Gràcies, Dani. Bona nit. Adéu, bona nit. Avui ha quedat amb llibertat sense fiança la propietària de l'agència de viatges de l'Escala, acusada d'haver estafat 400 persones. El jutjat li retira el passaport, li imposa la prohibició de sortir del país i ordena l'embargament dels seus comptes. Li atribueixen un frau de dos milions d'euros. Figueres, Laia Claret.

Jordi Casanovas, cap de l'àrea central de delictes econòmics de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos, explica que l'empresa operava des del 2024 i que els primers viatges sí que es van fer. Remarca que utilitzava els diners estafats per cobrir el deute.

Era una economia que nosaltres li diem bola de neu o circular, que el que generava és que cada vegada necessitava més clients per poder cobrir aquestes mancances de deute, aquests reendeutaments.

El jutge ha acordat les mesures cautelars de retirada del passaport compareixent-se als jutjats i embargament preventiu dels dos milions. La causa està oberta per un delicte d'estafa greujada.

I també tenim novetats en el cas que investiga la mort del fundador de Mango, Isaac Andik. Avui hem sabut que la terapeuta familiar no sabia que Jonathan Andik i el seu pare estaven d'excursió a Montserrat el dia del fatídic accident. Oriol Pujador, bona nit. Què tal, Manu? Així que això ho ha explicat avui el seu advocat.

Sí, per primera vegada ha parlat l'advocat de la terapeuta, tot i que s'havia apuntat que aquesta dona és qui va proposar que tots dos fessin aquesta excursió per acostar posicions en les desavinences familiars, el seu advocat, Francesc Ofresa, ha negat que la seva clienta sabés el dia en què es feia la caminada a Montserrat i ha aprofitat per denunciar el linxament mediàtic que està patint la seva clienta.

Aquesta campanya es nodrer de tota classe de sospites i especulacions. Algunes afegiria de base inclús xenòfoba. Ens preguntem per què aquest encarnissament amb Julián Lloberval que ni siquiera tenia coneixement de la fatídica excursió del dia d'autes. Ni molt menys estava per als andorreales aquell dia.

La defensa de la terapeuta estudia emprendre accions legals per l'exposició de la seva clienta als mitjans i per la filtració d'informació que suposadament hauria d'estar en mans de la policia o del jutjat. Aseguren que s'està afectant la seva intimitat i posant en perill també la seva feina. A més, neguen que la seva clienta, que la terapeuta, fes de psiquiatra o psicòloga amb la família Endic, feia de mediadora, així que rebutja les acusacions també d'intrusisme professional que s'han fet contra ella.

I el Departament de Justícia multarà l'empresa d'intèrprets que va donar servei en el judici de Roger Espanyol durant la segona sessió. Els errors de les dues intèrprets designades per traduir del català van obligar els advocats a traduir-se ells mateixos i expressar-se en castellà per evitar malentesos.

Sí, avui hem sabut que el Departament de Justícia assegura que ja ha rebut el compromís d'aquesta empresa de donar al servei de traduccions de prendre mesures perquè no es tornin a repetir els problemes. Tal com va avançar la tarda de Catalunya Ràdio, els advocats havien sol·licitat el servei de traducció a l'Audiència de Barcelona per poder parlar en català, però la intèrpret que van designar era especialista en ucranès i rus, no pas en català. Les acusacions van presentar una denúncia per vulneració de drets i la Conselleria va demanar explicacions a l'empresa responsable. Un cop s'han rebut aquestes explicacions, s'ha obert un expedient sancionador que acabarà, com deies, amb una multa. El Departament recorda, també el Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que en casos molt extraordinaris la llei permet habilitar com a intèrpret qualsevol persona que sàpiga la llengua.

I atenció també a un informe que s'ha fet públic avui sobre els efectes del Super Niño, que s'està gestant a les aigües de l'oceà Pacífic, i és que aquest fenomen podria provocar, diuen en els pròxims mesos, 451.000 morts a tot el món per les altes temperatures, principalment a l'hemisferi sud. Ho assegura un estudi de la Universitat de Chicago que ha publicat el Climate Impact Lab. Maria Costa,

quins són els països més afectats? Doncs Nigèria amb 31.000 defuncions, seguida d'Indonèsia amb 19.000 i el Sudan amb 17.000. Segons l'informe, d'aquí al febrer hi haurà una pujada dels termòmetres que pot superar els dos graus, un escalfament equivalent al que es preveu que tinguem d'aquí 20 anys per culpa del canvi climàtic. A Catalunya els efectes que arribin a la primavera poden ser diversos i incerts. Ho explicava aquí Catalunya Ràdio el tècnic de l'àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Toni Barrera.

Quan hi ha ninos forts, a partir de la primavera, solen haver-hi unes condicions de major probabilitat d'episodis de sequera a Catalunya, a la Península Ibèrica i al nostre sector. Però no sempre. Podríem encetar un període de sequera com un període amb més dinamisme atmosfèric i, per tant, de majors precipitacions i aiguats.

Barrera, però, recorda que l'augment de la temperatura no només el determina l'efecte del ninho, sinó que també ve marcat de base pel canvi climàtic.

I a l'apartat cultural, el nom propi del dia és el d'Oriol Pla, que ha estat guardonat avui amb el Premi Nacional de Teatre que concedeix el Ministeri de Cultura. El jurat ha reconegut la seva impressionant interpretació a l'espectacle Gola, on introdueix amb virtuosisme el llenguatge del clown a escena. Montse Mas. Bona nit.

Pla ha destacat el valor sentimental del guardó recordant els seus orígens familiars del teatre de carrer i ha celebrat rebre un premi per haver fet El Pallasso. La notícia li ha arribat mentre era al Festival de Cinema de Sant Sebastià promovent la seva última pel·lícula. El mateix ministre, Ernest Tortasson, li ha comunicat personalment per telèfon. L'actor barceloní de 33 anys ha reconegut haver-se sentit aclaparat i col·lapsat en aquell moment.

Així que he caigut a terra dient, no, però no,

Ai, ai, ai, veu, veu. I dic, no, no, no pot ser. Dic, sí, ella era la barriera, era la barriera. Dic, hosti, tio, tinc la sensació que us heu com que hi ha hagut una confusió, no? Però, hòstia, no vols dir? Casi com intentant-lo convèncer. Dic, vols dir? Voleu pensar? Dic, no, si ara ho farem públic. Bueno, dic, hòstia, tio, tio, i he col·lapsat una mica.

Gola creada conjuntament amb Pau Matas és una reflexió original i arriscada sobre el consum compulsiu d'estímuls i emocions en la societat actual. Després d'estrenar-se el temporada alta el 2024, fer temporada al TNC i girar per diversos teatres, en parada a Madrid inclosa, l'obra torna a Barcelona el 21 d'octubre. Les 20 funcions a la Sala Beckett ja han exaurit les entrades. Gràcies, Montse.

Com ara deies, Oriol Pla ha rebut la notícia a Sant Sebastià, on està presentant la seva última pel·lícula, Esta soledad.

És un drama de parella dirigit per Javier Giner, el creador de la sèrie Jo Addicto, que participa a la secció New Directors del Festival de Cinema. Enviat especial a Sant Sebastià, a Marc Garriga. Bona nit. Bona nit. Està satisfet Oriol Pla o queda la feina feta amb aquesta pel·lícula?

Moltíssim. Recordem que Yo adicto es basa en un llibre autobiogràfic de Javi Giner que ell va adaptar a la petita pantalla i que Oriol Pla era el seu alter ego de ficció. Per tant, entre tots dos hi ha un vincle molt fort i ara han treballat en aquest film que és l'òpera prima de Giner com a director amb una cura especial. La tercera pota del triangle és Marina Sales, l'actriu de Cornellà de Llobregat. Que també va participar a la sèrie de Disney+. La intenció del film és parlar d'una ruptura de parella, però sense saber com han arribat a aquest punt. Per tant, en veiem les conseqüències i l'interès rau a veure com superen l'entrebanc per separat, mentre en tot moment l'un fa referència a l'altre, tot i que no comparteixen mai cap escena. Oriol Pla i Marina Sales ens han explicat com ho van viure.

Era un repte, de alguna manera, perquè no sabíem com fer-ho, generar una espècie d'eco silenciós.

Era una idea superxula, molt sutil, i deixar que el contexte en si, que l'espectador sigui l'espectador que hi ajunta i digui, ah, clar.

La nostra feina està en construir uns personatges. Vam parlar moltíssim els tres, després el Javi treballava per separat, després ens tornàvem a reunir els tres, després ens anava dient, Oriol lo està haciendo muy bien.

Marina ha hecho un ensayo y Oriol es que ya lo tiene generando ahí un falsa feud exacto l'altra

protagonista del dia Sant Sebastià Marc ha estat sens dubte Brad Pitt que ha presentat fora de competició la pel·lícula En el corazón de la bestia

put it there pal damn you're handsome.

I suposo que Brad Pitt en un festival és sinònim d'en Renau.

Esclar, ha posat de cap per baix el festival. Allà on va l'esperen centenars i centenars de persones i això que el film que ha vingut a presentar i que s'estrena divendres, per cert, és una pel·lícula menor que narra els esforços d'un exsoldat d'elit i el seu gos per sobreviure en un bosc de l'Asca després d'un accident d'avió. És un drama d'aventures extremes que, com ha dit Brad Pitt, pot ajudar a qui ho estigui passant malament a trobar la recepta de com sortir-se'n, de fixar-se en les petites victòries, i també és un cant a la lleialtat. Els dos personatges de la pel·lícula, el meu i el del gos, estan perfectament entrenats i serien capaços de tot, però sobretot de lluitar més l'un per l'altre que per un mateix. Aquest tipus d'estima i de lleialtat els ajuda a tirar endavant. I això també és aplicable al nostre dia a dia. En els moments foscos de la meva vida, sort de les persones més pròximes. La llibertat que et dona envoltar-te de la gent que t'estimes i que et cuida, a la que tu també estimes, ho és tot. Brad Pitt ha afegit que li sembla una pel·lícula molt oportuna pel moment en què vivim, perquè aposta per la solidaritat, per escoltar i tenir cura millor els uns als altres i per esborrar les diferències.

És que començar així la tardor és una meravella. Gemma Puig, bona nit.

Bona nit. La veritat és que sí. Tenim aquesta cançó de Bob Marley que es diu Sunny Sunshine i el que vol dir és que el sol brilla i a més a més diu the weather is sweet, per tant el temps és dolç. Podríem dir-ho agradable. I sí, és una mica el que tindrem. Aquests dies ha començat la tardor, però de moment, amb un temps més d'estiu que de tardor, amb ambient fresc a primera hora, calor al migdia, però força, força suportable, amb aquests valors més alts entre els 33 o 34 graus, i sol. La veritat és que aquest dijous tornarà a venir marcat pel sol, alguna buirina matinal a la costa, que s'anirà desfent ràpidament, i a la tarda, com a molt, aquest sol que brilla quedarà una mica enteranyinat per alguns núvols prims.

Bon mar-le i temperatures agradables. Bona manera de començar la tardor i de tenir un segon dia també de tardor. Moltíssimes gràcies, Gemma. Fins demà. Fins demà.