Catalunya nit, de 21 a 22 h - 23/10/2026

Estem entrant en un cap de setmana amb la mirada posada a diversos llocs del món. En les eleccions, a Sèrbia i al Brasil. Dimarts també n'hi ha a Israel. Però abans estarem atents als carrers de França. Demà hi ha noves protestes convocades i el govern mobilitza milers d'agents, helicòpters i forces especials per evitar que repeteixin els aldarulls i els saquejos de la setmana passada. La vigília queda marcada, però, per un altre fet molt greu. Un tiroteig als afores de París que ha deixat un home de 25 anys mort. I 4 persones ferides de gravetat. Bona nit, són les 9.

La Fiscalia Antiterrorista investiga possibles motivacions racistes. Isabel Galí, en directe des de París.

Sí, confirmades pel mateix Emmanuel Macron, que des de Trap, on ha passat, ha dit que l'autor hauria evitat matar els vianants blancs i ha denunciat el racisme ambiental que s'ha instal·lat en certs sectors del país. L'alcalde d'aquest municipi sí que ha parlat directament d'atemptat islamòfob.

Demà també és un dia important a Itàlia, on ciutats com Milà, Turí o Roma també es blinden davant del temor que es puguin repetir els aldarulls violents del cap de setmana passat.

La precampanya de les eleccions espanyoles avui ve marcada pel vistiplau de Núñez Feijóa pactar amb Vox per governar.

No, yo no puedo descartar hacerle caso a lo que me mandan los españoles. Si los españoles me mandan completar la mayoría y por tanto dar estabilidad al gobierno con la tercera fuerza política de mi país, oiga, yo soy un demócrata. Lo hemos hecho en otras comunidades autónomas porque así lo demandó. Los ciudadanos de Extremadura o de Andalucía o de Castilla y León o de Aragón, eso sí, hemos puesto un marco, un marco claro de cuáles son las líneas rojas y dentro de ese marco hemos pactado.

Si governa, afegeix Núñez Feijó, revisarà que les menors embarassades puguin avortar sense avisar els pares, com passa actualment, i també apunta que dissoldrà el Ministeri d'Igualtat.

Alliberades, però també hi ha l'hora també emprenyat perquè no podem oblidar tot el nostre patiment. Problemes greus de salut, problemes greus de feina, ens han destructurat tota la nostra vida.

Convius amb això, perquè tinc molt clar que això ha arribat i això no marxarà. Ara tenim un mestí, estem contents, alegres, però lògicament això toca.

I això és que l'Audiència Nacional ha aplicat l'amnistia als 12 CDRs acusats de terrorisme i ha arxivat el cas Judes, set anys després de les detencions. Parlen de victòria després del viacruci judicial.

Les mamografies per detectar el càncer de mama s'ampliaran a les dones d'entre 45 i 74 anys. Montse Mir. Ara es fan entre els 50 i els 69. El canvi serà progressiu i en 6 anys gairebé totes les dones d'aquesta franja d'edat hauran de ser convocades a fer-se la prova.

Tant la Conselleria com el Ministeri d'Agricultura criden a la calma per la presència del virus Xamonda en Bastià. Diuen que els afecta lleument i que el seu consum no suposa un risc per a les persones. A Catalunya el virus s'ha detectat en tres granges de les comarques gironines. Núria Pereira. El problema pels ramaders

és que mentre les vaques estan malaltes, baixa la producció de llet i les embarassades poden perdre les cries. Els veterinaris creuen que podrien aparèixer més casos.

I a Manresa avui hem vist de prop el director de cinema britànic Stephen Frears, autor de pel·lícules com Les amistats perilloses, La reina o Alta fidelitat. Participarà al Festival de Cinema Clam i en rebrà el Premi d'Honor. Però qui l'ha vist de ben a prop? Perquè l'ha entrevistat és la corresponsal al Bages, Nàtia Dell. Hola, bona nit. Doncs sí, potser que s'ha fet esperar, perquè el vol s'ha endarrerit moltíssim. Ens ha dit que ja és molt gran, 85 anys, i que no sap si farà més pel·lícules, i més després del fracàs del projecte biogràfic sobre Billy Wilder, que ha hagut d'abandonar perquè no ha aconseguit prou finançament. En aquest sentit, ha denunciat que al Regne Unit la situació és ara mateix molt complicada pel cinema.

Ara ja sóc molt, molt vell, així que no sé si faré més pel·lícules. A Anglaterra estan arruïnats i no hi ha diners per fer pel·lícules. Tampoc hi ha diners per a la televisió, tot s'ho han endut els americans.

I en esports és el cap de setmana del Clàssic Barça-Madrid, diumenge a les 9, Marc Andrés. Sí, i podem dir que Jul Cundé,

Jul Cundé, volíem dir, està pràcticament descartat. Avui tot l'equip s'ha exercitat en grup, però Cundé s'ha exercitat al marge. Per tant, seria una baixa que estàvem en dubte de si podria arribar, però sembla que el francès no arribarà. Per tant, una nova baixa en defensa pel Barça, que recordem també té les d'Eric Garcia o Christensen.

I busquem també un titular del temps per aquest cap de setmana en el qual, per cert, la nit de dissabte-diumenge i el canvi d'hora. Començarem a l'horari d'hivern. Gemma Puig, bona nit. Bona nit. Doncs sí, haurem d'estar pendents aquesta propera matinada, fins demà a primera hora, d'algun ruixat que es pot deixar escapar entre el sud de la costa Brava i la costa central. En un dissabte més de tardor, baixa una mica la temperatura i, en canvi, diumenge, tindrem moltes més estones de sol i tornarà a recuperar-se el termòmetre.

I on segurament els interessa especialment la informació del temps pel cap de setmana és a Girona, que acaba d'inaugurar la seva festa major, Maria Roira.

Sí, les fires de Sant Narcís s'han arrencat amb un emotiu pregó a la plaça del Via, amb un centenar de membres de quatre corals històriques de Girona cantant en una plaça plena de gom a gom, i on s'ha reivindicat el cant com a acte revolucionari i com a bé essencial per fer de Girona una ciutat més humana, viva i acollidora. D'aquí una estona, una novetat d'aquestes fires, una arrencada també amb un espectacle de drons al cel de Girona recreant símbols de la ciutat. I a partir de les 10 avui al Catalunya Nit parlarem amb els directors del Festival de Cinema Documental Inèdit i repassarem les estrenes també al cinema. La punt final serà per a la periodista Trinitat Gilbert.

Catalunya Nit, amb Manel Alies i Agnès Marquès.

Són ja les 9 i 7 minuts. Comencem posant la mirada a França perquè allà un atemptat racista ha fet saltar totes les alarmes el dia que el país ha començat a blindar-se davant d'una nova gran mobilització prevista per demà. Hi ha hagut un mort i cinc persones més ferides per un tiroteig des d'un cotxe en una població de l'extraradi de París. El president Emmanuel Macron ha confirmat que es tracta d'un atac racista i ha fet una crida a evitar que aquest tipus de discursos trenquin la unitat del país. Això mentre el govern ha presentat un ampli dispositiu de 70.000 agents per evitar que les mobilitzacions de demà es repeteixin les escenes de la setmana passada. Anem en directe fins a París. Isabel Galí, bona nit. Bona nit. Macron s'ha despertat ràpid, s'ha desplaçat ràpid al lloc dels fets, oi? Sí, la presidència de la República ha qualificat amb celeritat d'acte terrorista racista el que de seguida ha aparegut com un atemptat d'extrema dreta com els que hi ha als Estats Units. Hauria pogut ser una matança i Emmanuel Macron s'ha desplaçat aquest vespre a Trap, d'on són la majoria de les víctimes per donar suport als veïns. Un noi de 26 anys ha mort i 5 persones més, entre elles una nena de 12 anys, han resultat ferides. L'atacant portava un subfusel i ha anat disparant des del cotxe en un recorregut mortal pel carrer principal fins al poble del costat. Segons el president, l'autor evitava disparar sobre les persones blanques. Macron ha criticat que el racisme s'hagi instal·lat en els discursos d'alguns partits i ha remarcat l'acció de la policia per detenir l'autor.

El que ha passat avui, ho dic clarament, és un punt d'inflexió, perquè és la primera vegada que hi ha un acte terrorista planificat

per matar els nostres compatriotes, els nostres fills, pel color de la seva pell o per la religió

que se'ls atribueix.

Isabel, la ciutat on ha passat tot això, Trap, és un lloc que requereix una mica de context. Explica'ns-ho. Mira, és un municipi mitjà d'uns 35.000 habitants, però conegut perquè és molt actiu des del punt de vista cultural. Allà va néixer l'actor Omar Cic, conegut per protagonitzar la sèrie Lupin. També s'hi va formar com a actor Jamel Debus, un altre conegudíssim humorista francès. És un poble amb molts habitants que tenen pares o avis procedents de les antigues colònies o protectorats, amb molt habitatge social també. I és per això que el seu alcalde, Ali Rabé, no tenia dubtes sobre les intencions de l'atacant.

El que han presenciat

avui ha estat objectivament un atac racista, probablement islamòfob. Les persones atacades avui podrien haver estat la meva mare. Els meus germans, les meves cunyades, etc. Cal que tots tinguem clar el fet que el discurs que arma ideològicament aquells capaços d'actuar és criminal i, per tant, ha de ser condemnat com a tal.

I tot plegat la vigília d'un dia en el qual hi tindrem tots els ulls posats perquè França es preveu blindada per les noves mobilitzacions previstes per aquest dissabte. Macron avui ha rebut representants dels estudiants. Com ha anat aquesta trobada? Sí, ha estat abans de que anés a Trap i els representants dels estudiants que han anat al Palau de l'Elisir s'han mostrat globalment satisfets de la trobada amb el president. N'han sortit amb una petita victòria, la promesa de Macron que es modificarà el sistema d'accés a la universitat, el famós percussiu, que està generant tants problemes, especialment als alumnes d'instituts més desafavorits, però pels estudiants encara hi ha molts aspectes a millorar. Louis Letoblon, vicepresident, vicesecretari del sindicat L'Elyséen, diu que les mobilitzacions s'han de mantenir.

Fem una crida perquè continuïn les mobilitzacions, perquè aquesta petita obertura, aquesta petita bretxa, l'hem d'aprofitar i n'hem d'extreure tot el que puguem, és a dir, millors condicions d'estudi i d'aprenentatge per als estudiants i les estudiants.

I pel que fa a la manifestació de demà dels sindicats, l'única permesa a París, la prefectura ha canviat aquest vespre el recorregut, allunyant-lo totalment del centre de la ciutat. Una decisió que deixa poquíssim temps per presentar-hi al·legacions als jutjats.

Doncs en directe des de París, Isabel Galí, gràcies, bona nit. I a Itàlia demà també es preveuen manifestacions per la situació econòmica en ciutats com Milà, Turí i Roma. Les autoritats estan blindant els carrers per evitar els aldarulls violents del cap de setmana passat, però els convocants de les protestes també volen esquivar els forts controls policials.

Sí, la plataforma Moviment 17 d'Octubre ha anul·lat els punts de trobada inicials en llocs emblemàtics i convocarà els participants en diverses ubicacions mitja hora abans de la protesta a través de les xarxes socials per acabar reunint-se en un últim indret. L'objectiu és esquivar el control de les forces de l'ordre. A Milà ja s'han desplegat mig miler de soldats per patrullar amb la policia i s'estan fent controls preventius a les estacions de tren. De moment, a tot el país s'han escorcollat un centenar de persones, una cinquantena de les quals són menors. A banda d'Itàlia, també hi ha previstes mobilitzacions en altres països europeus, com Portugal, on el moviment per l'habitatge ha convocat protestes en ciutats com Lisboa, Porto i Braga per pressionar el govern a limitar els breus del lloguer i ampliar el part d'habitatge públic entre diverses mesures. Gràcies, Roger.

Doncs bé, tot aquest malestar social que s'expressa als carrers té moltes i diverses arrels i el principal és l'encariment del nivell de vida. I un dels factors que hi contribueix és, sens dubte, el preu del petroli, que continua a l'alça. El barril Brent, el de referència a Europa, es paga avui a 117 dòlars. És el nivell més alt des del mes d'abril. I darrere d'aquesta pujada hi ha els últims atacs a l'Orient Mitjà i la possibilitat d'una escalada bèl·lica entre l'Iran i els Estats Units. Carme Montero, bona nit. Bona nit. És una situació que fa tremolar els mercats? Doncs sí, les exportacions de petroli del golf pèrsi que han augmentat, però això no ha permès que el cruç s'abarateixi, al contrari. Els atacs iranians a petroliers i els dels hutis del Yemen a infraestructures de l'Aràbia Saudita continuen generant por als mercats internacionals. A més, com que el mercat del petroli és sobretot un mercat de futurs, de contractes a mesos vista, li influeix la por que el president Donald Trump endureixi el conflicte després de les eleccions nord-americanes de mig mandat del 3 de novembre. Josep Lladós és professor d'Economia de la UOC.

No se ve la incertesa de la presió política. Ara es pot començar a passar per la zona, però tothom està mirant què passa després del 3 de novembre per veure si l'endemà o pocs dies després tornem a accelerar les operacions bèl·liques i tornem a estar en una situació de tancament de l'estret a la pràctica.

I també hi ha factors logístics? Sí, el preu de la matèria primera s'hi afegeixen uns costos disparats del transport marítim. Hi ha escassedat de vaixells petroliers, afronten riscos més elevats i unes primes d'assegurances més cares, o fan rutes més llargues amb una despesa més gran en temps i combustible.

No és només que hagi posat el preu del petrolier en bruts, és que a més ha pujat el cost del transport per arribar a la refineria. Per entendre'n, si ara està el brent a 114, doncs fàcilment quan arriba a la refineria, doncs el brent pot estar a 130, pot estar a 135, abans de començar el procés de refinatge.

I aquí no s'acaba tot. Aquest procés de refinament per convertir el petroli en gasolina, dièsel o combustible per avions, entre d'altres, ara també és més costós. Diverses refineries de l'Aràbia Saudita han estat atacades. També de Rússia per la guerra amb Ucraïna. I Rússia és un dels grans exportadors de dièsel, per exemple, malgrat les sancions internacionals. Mentrestant, la Xina ha demanat a les empreses petrolieres i gasístiques que augmentin la producció i creïn reserves estratègiques de subministrament.

Per tant, estem vivint un moment convuls de gran tensió en els mercats de bona part del món i per això ens volem aturar ara a escoltar una veu que pot semblar dissident en ocasions. És l'economista nord-americana Clara Matei que ens convida a posar en dubte que el capitalisme sigui l'ordre natural de les coses. Segons Matei, el sistema capitalista presenta com a inevitables la pobresa, l'atur, la inflació i l'austeritat quan realment són instruments de control polític i social, diu. Aquest són algunes de les reflexions que recull el seu últim llibre, Escapar del capitalismo, que ha publicat l'editorial Capital Swing. De visita a Barcelona, la Núria Hart ha parlat amb ella.

La professora d'Economia Clara Matei defensa que el capitalisme no és inevitable, ni científic ni natural. El nostre sistema econòmic no està dissenyat per satisfer les nostres necessitats. Per tant, hi ha una oposició fonamental entre allò que les persones necessiten per sobreviure i el motor del sistema, que és, en realitat, obtenir més beneficis. Per Matei, els dos pilars del capitalisme són els treballadors, que venen la seva capacitat de treball per un sou inferior al valor del que produeixen, i els mitjans de producció privats, que posseixen uns quants i dels quals extreuen beneficis. Quan hi ha dèficit i deute, entra en joc l'austeritat. L'austeritat és l'ADN del capitalisme precisament perquè el sistema necessita reforçar constantment la subordinació i la nostra dependència del mercat. Què és, doncs, l'austeritat? És retallar els serveis socials de manera que ens veiem obligats a comprar aquests serveis en diners, uns diners que només obtenim si anem a treballar per una altra persona a canvi d'un salari. Les polítiques d'austeritat han fet sortir al carrer milers de persones que protesten a França, però també a altres països, com Itàlia, Albània o Sèrbia. El capitalisme és l'arrel mateix d'aquesta precarietat i d'aquesta falta d'humanitat que estem patint. Les generacions joves estan vivint de manera especialment explícita el fet que aquest sistema econòmic no està pensat per construir un futur, perquè no té en compte la humanitat. Em complau molt veure que hi ha tanta set de perspectives més valentes sobre la societat i sobre

allò que és possible, perquè és important assenyalar que qualsevol reforma social dins del capitalisme només es produirà si hi ha una organització i una mobilització real, des de baix. Però l'extrema dreta i els moviments nacionalpopulistes també han sabut capitalitzar aquest descontentament. I com a resultat, aquesta feblesa també acostuma a comportar el suport polític a aquells governs que pretenen ser diferents a l'establishment, però que en realitat només utilitzen caps de turc, com ara les persones migrants o altres col·lectius més vulnerables, per continuar aplicant encara més polítiques d'austeritat. A Espanya, l'extrema dreta pot formar part del govern espanyol per primera vegada des del franquisme. També per primer cop, a França, l'extrema dreta pot obtenir la presidència de la República. Són només dos exemples d'un patró que repeteix. Les polítiques d'austeritat van impulsar fins i tot la Itàlia feixista de Benito Mussolini o l'Alemanya d'Adolf Hitler, és a dir, els feixismes originaris. Per tant, aquest és un cercle viciós. L'austeritat produeix precarietat i després alimenta governs més autoritaris que, al seu torn, impulsen encara més l'austeritat. Quan l'economia creix, Clara Matei, professora d'Economia a la Universitat Nord-Americana de Tulsa, denuncia que les desigualtats també augmenten. Els rics cada cop ho són més i a més distància de la resta de la població. Cada vegada hi ha més treballadors pobres i als Estats Units, treballadors que no tenen sostre i dormen al carrer. Els Estats Units estan, sens dubte, molt pitjor que Espanya

pel que fa a la crisi de l'habitatge. I això posa de manifest que fins i tot en llocs on es diuen que hem assolit el desenvolupament i un capitalisme avançat, això no té cap sentit, perquè el sistema no està pensat perquè les persones visquin en condicions dignes.

Doncs bé, Clara Matei, en aquesta entrevista que ha concedit a Catalunya Ràdio, la Núria Jara ha tocat alguns dels temes que segur que seran en el centre del debat d'aquesta campanya electoral per als comissis del 29 de novembre. En aquests dies de precampanya, avui el Partit Popular ha tret la carta del feminisme. Alberto Núñez Feijó proposa eliminar el Ministeri d'Igualtat, si arriba a la Moncloa, i també ha plantejat reobrir el debat sobre l'avortament. Alba Barbosa, bona nit. Bona nit. El president popular

creu que la cartera d'igualtat no mereix un ministeri propi. Núñez Feijóo defensa que les competències relacionades amb igualtat i feminisme les ha d'absorbir una cartera més gran, segons ha afirmat a la cadena SER.

Lo voy a meter dentro de otros ministerios. Le voy a decir a la ministra o el ministro que lleve igualdad que se encargue de otras cosas. Es que la ministra de Igualdad no puede trabajar de 8 a 3 y irse a Valladolid en el AVE a pasar la tarde.

Des de Catalunya, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Eva Menor, li ha replicat a les xarxes que la igualtat no és una política prescindible, sinó un principi constitucional. I, tot i tenir la intenció d'eliminar aquest ministeri, el líder popular té clar que ell és feminista i ha utilitzat aquest argument.

El president espanyol Pedro Sánchez li ha retret en una piulada que criar-se entre dones no el converteix en feminista, sinó defensar-ne els drets. També dèiem que ha posat sobre la taula posar algunes traves a l'avortament. Ell diu que s'ha de replantejar si les noies de 16 anys poden interrompre l'embaràs sense el consentiment dels pares i Feijo també ha assegurat que reformarà la llei de l'eutanàsia si és president. I a tot això ja s'ha mostrat oberta possibles pactes amb Vox si li calen per governar. Si necessita l'extrema dreta per suma majoria, el PP hi pactarà per donar, ha dit, estabilitat al govern. Replicaria així l'entesa que les dues formacions ja han arribat al País Valencià, Extremadura, l'Aragó i Castella i Lleu.

No, yo no puedo descartar hacerle caso a lo que me manden los españoles.

Doncs tot això ho ha dit el dia que els 12 CDRs acusats de terrorisme han celebrat com una victòria l'amnistia que l'Audiència Nacional ha acceptat aplicar-los. Els jutges han obeït la sentència del juliol dels tribunals europeus i han concedit l'oblit judicial als investigats en el marc de l'operació ajudes per a qui reclamaven penes de fins a 27 anys de presó. Àlex Giral, Robert, bona nit.

Bona nit, sí, els encausats parlen d'alliberament, però asseguren que això no es borra tot el que han patit fins avui. Ho han dit Eduardo Garzón i Xevi Buigues en l'acte d'homenatge i celebració que s'ha

fet aquesta tarda a Sabadell. Alliberades, però també hi ha l'hora, també emprenyat, perquè no podem oblidar tot el nostre patiment. Problemes greus de salut, problemes greus de feina. Ens han desestructurat tota la nostra vida.

Convius amb això, perquè tinc molt clar que això. Ha arribat i això no marxarà. Ara tenim un vestir i estem contents, alegres, però lògicament això toca. També hi ha intervingut Jordi Busquets, que és un dels advocats

dels activistes. Estem parlant d'un periple de set anys i mig en presó provisional, amb maltractes amb les detencions, amb unes altes fiances.

Les parts tenen ara deu dies per recórrer la resolució abans que el cas no quedi definitivament arxivat.

Fem ara una mica de memòria. Com s'inicia aquesta causa i quin recorregut ha tingut fins avui? Doncs mira,

les primeres detencions, no sé si ho recordareu, van ser al setembre del 2019, just abans que s'assabés la sentència del procés. La Guàrdia Civil va arrestar 9 activistes en una macrooperació i la majoria d'aquests activistes van passar 3 mesos en presó preventiva acusats de terrorisme, tinença d'explosius i tentativa d'estralls. Ells sempre ho han negat en rodó.

Més tard, l'Audiència Nacional va ampliar la investigació a quatre persones més. La instrucció va anar avançant, però sense arribar mai a judici,

i llavors va venir la llei d'amnistia. El mateix Pedro Sánchez va sortir a reivindicar que calia fer-la efectiva també per als CDRs.

Amnistiados, porque no son terroristas.

Amb tot el tribunal va la balcasa ara fa dos anys a les instàncies comunitàries que han acabat forçant, com dèiem, l'amnistia als activistes. En canvi, la justícia no va tenir tants dubtes a l'hora d'amnistiar els 11 guàrdies civils investigats per tortures i amenaces contra aquests mateixos activistes. 6 minuts i arribarem a dos quarts de deu de la nit. El programa de cribatge de càncer de mama s'ampliarà de forma progressiva fins a incloure les dones d'entre 45 i 74 anys. Montse Mir, bona nit. Bona nit. Hem d'explicar que actualment les mamografies es fan en la franja establerta entre els 50 i els 69 anys. I avui el govern espanyol i les comunitats autònomes han aprovat afegir-hi les franges de 45 a 50 i de 70 a 74. Maria Vidal és la cap de la unitat de càncer de mama de l'Hospital Clínic.

És disminuir mortalitat per càncer de mama. Les dades que tenim, per una banda, ens diuen que en el moment actual, amb el cribatge que fem entre 50 i 69 anys, per cada mil dones cribades evitem cinc morts, i el que haurem de veure quan augmentem aquest cribatge.

Quina disminució de mortalitat farem. A més d'aquest propòsit importantíssim, que és la reducció de la mortalitat, també cal afegir-hi que un diagnòstic precoç permet aplicar un tractament menys agressiu. Per tant, cal destacar l'ampliació també del programa Dones Més Joves. Sí, perquè s'ha comprovat que la xifra de dones de menys de 40 anys diagnosticades amb càncer de mama ha augmentat. A la unitat de càncer de mama del Clínic, per exemple, l'any passat van atendre 500 dones afectades per la malaltia. Un 10% de les dones estaven en la franja entre 45 i 50 anys i un 10% de les dones estaven en la franja superior entre 70 i 75 anys. Per tant, ve a representar un volum important de pacients. I un parell de preguntes més, Montse. L'ampliació vol dir que les dones en les franges noves ja rebran situacions aviat? I la segona, quina resposta tenen actualment les situacions? Començo per la segona. Un 60% aproximadament de les dones que han rebut cita per anar-se a fer una mamografia en els dos últims anys ja han anat. És un percentatge que es considera mitjà baix, però aquí també hi hauríem de sumar les que se la fan per seguiment directe des de ginecologia, no reben aquesta cita prèvia perquè ja hi van directament, i també les que no van al sistema públic de salut. I pel que fa a les noves franges, no se les citarà ara mateix de cop, es farà de manera progressiva en els pròxims 6 anys, és a dir, la setmana que ve no començaran a rebre cites, sinó que es farà de manera progressiva. Per cert, aquest programa va començar a Catalunya el 1995 i des del 2000 s'ha fet pràcticament a tot el país en aquesta franja actual, la de les dones entre 50 i 69 anys. Gràcies, Montse.

Quatre minuts i arribarem a dos quarts de deu. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha fet avui una crida a la calma per la presència a Catalunya del virus Xamonda que afecta de manera lleu les vaques. Unió de Pagesos reclama la revisió dels protocols d'actuació per fer-los més àgils davant l'expansió del virus que causa malalties emergents i que arriben a causa també del canvi climàtic. Els casos s'han detectat en tres granges de les comarques de Girona. Per això anem cap allà. Girona, Núria Paraire.

Segons els veterinaris consultats, el virus causa febre i diarrees. Al cap d'uns 10 dies, la gran majoria d'animals es recuperen. El virus es transmet per un mosquit i no hi ha contagis entre vaques. La llet i la carn es poden consumir sense problemes. A més, es tracta d'una malaltia que no és d'obligada notificació a les autoritats europees i no cal, per tant, sacrificar els animals. Per tot plegat, el conseller Ordeig reclama tranquil·litat.

Que no hi ha cap perill pel consum de carn, pel consum de llet, vull dir que calma, tranquil·litat, totes les evidències científiques del món, els que més en saben d'això, ens diuen que no hem de patir, per tant, és una malaltia nova, fem el seguiment.

El problema pels ramaders és que mentre les vaques estan malaltes, baixa la producció de llet i les embarassades poden perdre les cries. Unió de Pagesos reclama agilitzar els protocols d'actuació quan se sap que un virus nou apareix a països del voltant. Es queixen que ja els va passar amb la malaltia de la dermatosi nodular que sí que era una malaltia considerada greu. Sentim el responsable de Llet d'Unió, Jordi Cross.

Si sabem que aquestes coses circulen, ens hem d'anticipar una mica. Tot això ja sabem que és difícil, però venim de tota la por i les conseqüències de la dermatosi l'any passat i ja hi tornem amb un altre virus.

Els veterinaris creuen que podrien aparèixer més casos. Avui també és notícia. Marc Güell.

Dos minuts i dos quarts de deu. El Tribunal Suprem ha donat cinc dies als ministres de Justícia i Exteriors per identificar quants dels 163.000 espanyols nacionalitzats per la Llei de Nets compleixen els requisits per votar. El Tribunal reclama els noms i cognoms i els amenaça amb multes si no ho presenta en

Madrid Laura Estrada. Diu Alma Ezcurra, del PP. El Tribunal Supremo les advierte de multas, y no solo de eso, también de una posible imputación penal. Eso ya no es un aviso, es un ultimátum. I és que el Suprem assenyala directament Félix Bolaños i José Manuel Álvarez i els dona fins dimecres per entregar el llistat, sota l'amenaça, de multes de 1.000 euros. Justícia ja ha remès 70.000 expedients, però ara els consulats han de revisar la documentació.

Por parte de exteriores ya se han dado instrucciones, ya se han dado directrices claras a los cónsules de cómo hacer ese trabajo.

Això assegura a Bolaños, segons l'advocacia de l'Estat, dels 31.000 expedients revisats, només 91 compleixen els requisits.

Mentrestant, la Fiscalia proposa que el jutge investigui José Luis Rodríguez Zapatero per no haver entregat a l'Estat les joies milionàries que li van trobar a la caixa forta del despatx Alba Barbosa.

Segons el Ministeri Públic, que l'expresident espanyol acceptés les joies sense entregar-les a patrimoni de l'Estat podria comportar un delicte de malversació de fons públics. En paral·lel, el jutge que ja investigué José Luis Rodríguez Zapatero pel rescat de l'Aerolínea Plus Ultra ha donat dos dies al govern espanyol perquè li enviï les actes que acrediten tots els regals que va rebre Zapatero durant els vuit anys que va ser a la Moncloa.

Més coses, la meitat dels docents i també del personal laboral del Departament d'Educació no volen seguir fent vaga. És el resultat de la consulta que han plantejat USTEC i altres sindicats, Toni Fortesa. A la consulta hi han

participat prop de 33.000 persones i el resultat, com deies, ha estat molt ajustat. Jo l'han d'assegurar, presidenta del sindicat majoritari USTEC, considera que han de continuar amb les mobilitzacions i la vaga.

Tenim la meitat del col·lectiu disposat i pensem que, igual, si no convoquem una vaga, perdrem aquest capital i cal mantenir-lo, però sí que també ens llença un missatge que necessitem aglutinar molt més capital.

8 de cada 10 votants donen suport a celebrar una manifestació unitària.

Un home i una dona estan detinguts després d'haver agredit l'alcalde i un regidor de Sant Pere de Torelló, a Osona, Oriol Pujadó.

Els fets van passar ahir a la tarda quan l'home de 31 anys i la dona de 49 van increpar els dos representants polítics. La parella va acabar agredint l'alcalde i el regidor i també una veïna que intentava mediar per evitar l'agressió. Quan van arribar els Mossos, aquesta parella també va agredir un dels agents. Estan detinguts acusats de 3 delictes, un d'atemptat contra. Agents de l'autoritat, un altre d'atemptat contra l'autoritat i un altre de lesions. L'home té 10 antecedents delictius, la dona 16. Les 3 persones agredides tenen lesions greus.

A Barcelona aquest vespre han desallotjat l'edifici ocupat al matí a l'Eixample per membres de l'acampada de la plaça de Catalunya. L'havien batejat com la casa de la revolta. No hi ha hagut detinguts. Barcelona, Quim Codines.

En qüestió de minuts, cap a les 8 del vespre, els Mossos d'Esquadra han desallotjat l'edifici del carrer Calàbria que els sindicats han batejat com la casa de la revolta. Hi ha hagut molta presència policial i els agents han bloquejat els accessos del tram del carrer on hi ha l'edifici. Entre les persones que han vingut a donar suport, també hi havia membres del sindicat d'habitatge. Sentim Helena Martín, portaveu del sindicat d'habitatge del Raval. Estem en un moment en

què falta una esquerda una altra vegada per tornar a incendiar-ho tot. Llavors s'han de continuar fent aquestes coses perquè

això ha de petar per algun lloc. Durant l'operació hi ha hagut moments de tensió i càrregues policials, tot i que no hi ha hagut cap detingut. Un cop acabat, manifestants i desallotjats s'han dirigit conjuntament cap a la campada de Plaça Catalunya.

El Servei Català de Trànsit aposta perquè els motoristes hagin de fer cursos de formació segura quan es renovin el carnet de conduir Oriol.

De les 102 víctimes mortals a les carreteres catalanes, gairebé la meitat han estat motoristes. La majoria s'han accidentat per sortides de via i sense la intervenció de cap altre vehicle. Ramon Lamiel és director del Servei Català de Trànsit.

Quan tu vas a fer una revisió del teu permís de conduir a partir d'una edat, tu pots continuar conduint si tens les condicions físiques que en aquests moments es demanen, no? Però nosaltres creiem que hauríem de ser una mica més exigents per al permís de moto. Això no és obligat en aquests moments, però el que podem fer, el que té permís de moto, aconsellar-li també. Que vagi en un curs de formació segura.

Els Mossos han desarticulat un grup especialitzat en el robatori de coure en parcs geòlics de Tarragona, Lleida, Castelló i Saragossa. Tarragona, Ricard Buigues. La policia ha detingut tres membres de l'organització

criminal que han ingressat a la presó i el responsable d'un establiment de gestió de residus de Sant Vicenç dels Horts, el Baix Llobregat. Al cap de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos a Tarragona, Marc Bayón diu que mantindran la pressió al territori.

El que nosaltres volem és que al final que a algú no li compensi sostreure el coure perquè tingui la dificultat de com convertir aquest coure, que per si sol no té un valor, en diners.

Els atribueixen una dotzena

de robatoris que han provocat pèrdues del menys mig milió d'euros. Mentrestant, Ferrocarrils confia recuperar la normalitat a la línia Llobregat-Anoia la setmana que ve. Tècnics de DIF treballen per resoldre un despreniment al túnel de Gornal que obliga a circular per via única a l'Hospitalet de Llobregat de Vitàngela.

Mentre s'investiguen les causes, la prioritat és resoldre la incidència. El director de Ferrocarrils de la Generalitat, Oriol Juncadella, garanteix que el servei

es restablirà la setmana que ve.

Per part de Ferrocarrils augmentem al màxim la possibilitat de treballar per part de l'ADIF, per tant, aquesta coordinació absoluta entre Ferrocarrils i ADIF per tal d'augmentar el màxim, o dedicar el màxim de temps possible a trobar la solució. En aquests moments no podem assegurar quin serà el dia, però sabem sí que serà el llarg de la setmana que ve.

I tot això el dia que ha entrat en vigor la reforma de la llei de dependència i discapacitat que redueix la burocràcia, escurça terminis i elimina les incompatibilitats, Montse.

La principal novetat és que tenir reconeguda una dependència suposarà l'equiparació automàtica amb un grau de discapacitat i no caldrà fer el doble tràmit. Amb un grau 1 de dependència s'atorgarà el del 33% de discapacitat. I amb un 2 o 3, el 65%. Aquesta assimilació, però, no inclou els beneficis fiscals. A més, la reforma redueix per llei el termini màxim d'espera de 6 a 3 mesos i s'elimina el període d'espera de fins a dos anys que hi havia per començar a cobrar l'ajuda per cuidadors familiars.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Som 3CAT. Som 3CAT.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Marina Herlop és compositora, pianista i cantant. Va néixer a Piera. La premsa internacional és als seus peus. Björk n'està enamorada i la recomana. Perquè no se'n parla més, tenim una hora per descobrir-ho aquest divendres a Les dones i els dies. Demà et llevaràs i segur que el món haurà canviat. Vols saber com? El món de demà es construeix avui i nosaltres us l'expliquem. Com serà treballar? Com viurem? Com ens relacionarem? Com emprendrem? Com estudiarem? Com ens estimarem? Com ens connectarem? El futur cap al 2040 comença avui. No te'l perdis. Revolució 4.0. El món de demà a Catalunya Ràdio.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès. En només quatre dies per a les eleccions que s'han de fer a Israel, el govern de Benjamin Netanyahu es prepara per a una operació militar de càstig a gran escala contra Cisjordània. Ho ha anunciat el primer ministre israelià des del lloc on aquest matí hi ha hagut un atac en què han mort dos soldats i tres més han quedat ferits. Netanyahu ha promès madura contra els palestins amb evacuacions i demolicions, començant per Hebron, el lloc d'on provenien els dos assaltants abatuts. Jerusalem, Jordi Brasco, bona nit. Bona nit.

L'atac de dos palestins contra un punt de control militar israelí ha acabat amb dos soldats morts i tres de ferits,

però segons l'exèrcit, la intenció dels dos atacants, que han estat abatuts, era encara més mortífera a jutjar per les armes que s'han trobat al cotxe que han fet servir. Israel ha respost amb dues mesures habituals en aquests casos, però portades a l'extrem. No ha esperat ni un dia a demolir la casa dels atacants, I no només ha tancat l'accés a la ciutat d'Hebron, sinó a tot Cisjordània. Netanyahu avisa que anirà més enllà.

Farem una cosa que no hem fet fins ara. Implementarem el model agressiu i exitós que hem aplicat als camps de refugiats. Evacuarem els residents, anirem casa per casa, requisarem les armes i destruirem tota la infraestructura terrorista.

I és que a quatre dies de les eleccions Netanyahu no es pot permetre que l'avancin per la dreta. De fet, aquesta setmana vam saber que el primer ministre israeli pretenia fer

una última demostració de força abans de les eleccions atacant l'Iran, però que Trump el va aturar. La resposta de Netanyahu, doncs, a l'atac d'Hebron no podia ser una altra que la de la mà més dura.

El mes de febrero está cool.

I el que dèiem, tot això passa quan falten quatre dies per a les eleccions i després a la legislatura més radical. S'han aprovat més assentaments que mai i els colons han desfermat la seva violència amb impunitat i la connivencia de l'exèrcit. Els atacs contra els palestins han arribat a xifres rècord. La confiança en l'extrema dreta serà posada a prova pels perfils moderats del moviment colón, que són l'enorme majoria en comparació amb els violents. Aquesta setmana estem repassant el perfil dels votants amb en Jordi Brascó. Avui, els colons.

L'avidant representa el perfil majoritari del moviment colón. Nascut a l'estranger, va créixer dins d'un moviment sionista religiós, va fer l'aliar amb la seva dona i es va establir a l'assentament de Frat, construït fa 43 anys al sud de Jerusalem. En les passades eleccions, la meitat dels habitants d'aquest assentament van fer confiança a l'extrema dreta, liderada per Besaleles Motric i Tamar Ben-Gavir.

Crec que hi ha una cosa que tots els veïns tenim en comú,

i és que creiem que tenim tot el dret de viure aquí com a jueus i que fer-ho no suposa cap inconvenient moral.

La legislatura que tot just acaba ha estat la de l'explosió de la colonització de Cisjordània. Mai abans s'havien aprovat tants assentaments, un centenar, i mai abans s'havia enregistrat tanta violència contra els palestins. Aquesta radicalització ha creat esquerdes entre el moviment colón que es podrien reflectir a les urnes.

No crec que expandir assentaments sigui prioritari.

El moviment violent està entrant a les àrees A i B, vol trencar els acords d'Oslo i no crec que aquesta sigui una bona idea ni en l'àmbit polític ni en l'estratègic. A més, la seva manera d'actuar és moralment problemàtica.

Es calcula que a la Cisjordània ocupada hi viuen uns 730.000 israelians, jueus que representen una mica més del 7% de la població total a Israel.

I a Sèrbia, atenció, perquè el moviment de protesta estudiantil busca derrotar el líder nacionalista Aleksandar Vucic, que porta 14 anys en el poder i a qui acusen d'autoritari. Per fer-lo fora, els joves han creat la llista dels estudiants. És una candidatura organitzada pels universitaris i que plega persones de prestigi del món acadèmic. S'han organitzat des de les arrels i fan campanya porta a porta sense cap líder central. El nostre enviat especial a Belgrat, el Bruno Fortea, ha entrevistat l'Alexander, un dels membres d'aquest moviment. Anem en directe cap allà. Bruno Fortea, bona nit. Hola, Manel, bona nit. ¿Pot un moviment estudiantil canviar la deriva autoritària del règim, com els mateixos universitaris denuncien?

Doncs l'Alexander, el noi de 21 anys, per cert,

que hem entrevistat aquesta tarda, creu que sí. Com a mínim el que ja han aconseguit els universitaris són dos anys de protestes multitudinàries al carrer i mai abans les enquestes fetes per entitats independents

havien pronosticat uns resultats tan igualats entre els partidaris del règim i els opositors. Per això l'Alexander creu que és ara o mai. Som en un moment decisiu,

i per certe sincer et dic que si el canvi no arriba ara, crec que no tindrem mai una segona oportunitat per aconseguir-ho.

La revolta va començar arran del tràgic ensorrament de la marquesina d'una estació de transport. Què té a veure el teu entrevistat amb aquests fets?

Doncs mira, l'Alexander viu a la ciutat de Novi Sad, al nord del país, uns 45 minuts més enllà de Valgrat, de la capital. I aquest és el lloc on ara, fa dos anys, va caure aquest sostre que deies en una estació de tren. Aquell accident va deixar 16 persones sense vida.

Si la marquesina hagués caigut abans, potser no seria aquí ara, perquè aquell estiu vaig passar la majoria dels dies per sota d'aquella marquesina.

I els meus pares, bé, podrien haver acabat

carregant el meu tou. La marquesina es va esfondar, tot i que l'estació de tren acabava de ser restaurada. I pocs dies després d'aquell accident es va saber que hi va haver irregularitats en l'adjudicació dels contractes d'obres,

que els materials utilitzats eren de mala qualitat. I allò, Manel, va encendre l'espurna d'unes protestes estudiantils que al principi només denunciaven la corrupció al país, però que durant aquests dos últims anys se n'han

anat fent grans, grans, grans, fins a demanar el final del règim d'Alexander Butxich.

Sí, sembla molt interessant aquest fet de passar de la protesta a l'acció directament electoral, a presentar candidatura. Com han pogut convèncer tanta gent per sumar-s'hi?

Doncs mira, l'Alexander creu que néixer al marge dels partits polítics opositors de tota la vida els ha jugat a favor. Diu que ells han fet, els joves han fet, coses diferents.

Primer vam caminar i vam recórrer amb bicicleta centenars de quilòmetres per tot Sèrbia. Hem visitat gairebé cada racó de Sèrbia. Hem impulsat protestes massives. Vam fer tot el que teníem al nostre abast abans de demanar a la gent el seu vot per dirigir el país.

S'han presentat en un programa de mínims en aquestes eleccions. La seva prioritat número 1 és fer fora del poder Alexander Butsic després de 14 anys en el govern. Per això només es presenten amb dues propostes. Acabar amb la corrupció i restaurar l'estat de dret. Dins d'aquesta llista d'estudiants conviu gent de diferents sensibilitats. Ho explica.

Doncs això és el que està passant ara mateix a Sèrbia, on els estudiants no només protesten, sinó que, a més a més, planten cara amb llista electoral pròpia. Ens ho ha explicat des de Belgrat en directe el Bruno Fortea. Gràcies i bona nit, Bruno. Bona nit, gràcies.

I al Brasil, diumenge, se celebra la segona volta de les eleccions presidencials i tot fa preveure un final d'infants. Les enquestes marquen ara mateix un empat tècnic entre Lula, candidat d'una coalició de centre-esquerra i actual president del país, i l'extrema dreta de Flavio Bolsonaro, fill de l'expresident Jair Bolsonaro. A Río de Janeiro hi tenim el nostre corresponsal a l'Amèrica Llatina. Joan Biosca, bona nit. Bona nit, Agnès, què tal? Bé, quin ambient has trobat pels carrers de Río?

Mira, ara tothom està molt pendent, aquí a Río, però a Sao Paulo i al Brasil en general, del debat que s'ha de celebrar en aquestes properes hores a la televisió aquí al País Sud-Americà entre Lula da Silva, el candidat de centre-esquerra, i Flavio Bolsonaro de l'extrema dreta. Que serà el que se celebrarà al llarg d'aquesta campanya electoral. El primer va ser fa uns dies amb molta tensió, amb molts cops baixos, amb moltes acusacions creuades, sense poc espai ni temps per aprofundir en les propostes de cadascun d'ells. Recordem que la primera volta la guanyava Flavio Bolsonaro, de l'extrema dreta, el fill del expresident del Brasil, conservador Jair Bolsonaro. Per un estret marge de vots. Jair Bolsonaro, que és a la presó, recordem-ho també als oients, per intent de cop d'estat, quan va guanyar les passades eleccions Lula da Silva, i serà jutjat a ell i a uns quants més, precisament per aquest intent de desestabilitzar el poder al Brasil. Hi ha molta sensació que pot passar qualsevol cosa. Que serà un final d'infart i el que les enquestes vaticinen agafant les empinses, perquè sabem que s'han equivocat molt en les darreres eleccions a molts països, marquen un empat tècnic ara mateix amb la qual cosa pot passar de tot, Agnès. En què hi ha en joc, Joan? Explica'ns-ho. Hi ha en joc, bàsicament, que el Brasil continuï pel carril dels intraesquerra, del progressisme, amb Lula da Silva com a banderat, per quarta vegada com a president, als seus 80 anys, tota una icona, no només el Brasil de l'esquerra i de les polítiques socials, sinó també a nivell regional. Se'l considera, amb la seva potència política, l'únic capaç de frenar l'avenç de l'extrema dreta aquí al Brasil, que significaria que tota Sud-amèrica. Que haurien aquesta onada ultraconservadora, ja que deixant Venezuela de banda, que està en un procés completament diferent, amb els Estats Units tutelant el país sud-americà, doncs queden el Brasil, que és el gran país sud-americà, i l'Uruguay, que és el petitet, que és d'esquerres. Imagineu-vos que significaria, doncs, que tinguéssim a Flavio Bolsonaro, a Javier Milei, a José Antonio Kast, tinguéssim a Daniel Novoa a l'Ecuador, a Keiko Fujimori, que està fent un gir més cap a l'extrema dreta. En fi, seria una regió absolutament ultraconservadora amb el que això significa, i aquí al Brasil hi ha molts que estan en contra d'això. Però també n'hi ha molts que estan a favor que el Brasil faci una mudança, com diuen aquí en portuguès, un gir i un canvi, perquè hi ha un gran nombre d'electors al Brasil que voten Bolsonaro, però que ho fan especialment perquè rebutgen frontalment Lula da Silva i el Partit dels Treballadors.

Ara tu parlaves de les enquestes, ara estem en les últimes hores de campanya, veurem si Lula té possibilitats de remuntar. Es diu que la clau normalment en totes les votacions les tenen els indesisos, però. Però al Brasil hi ha una altra particularitat, oi Joan?

Sí, hi ha un segment de votants que no és massa gran, a veure, el Brasil és gran, però no és determinant en unes eleccions on hi ha una elevada participació o molta gent va a votar, però que és el votant de menys de 18 anys, de 16 i 17 anys, i els votants de més de 70 anys, que no estan obligats per lleien a votar, el vot és obligatori llevant aquestes franxes. El que està intentant, especialment Lula da Silva, és mobilitzar aquests electors. Flavio Bolsonaro ha aconseguit que les dretes tradicionals i els partits satèl·lit que han fet costat al llarg d'aquests darrers anys al seu pare, especialment Jair Bolsonaro, els recolzin en aquesta segona volta. Lula ja no té més d'on rascar per l'enclar. Ja ha fet una coalició de centre-esquerra molt àmplia, llavors està intentant pescar precisament els vots, mobilitzar que aquestes persones vagin a votar de manera massiva per intentar decantar la balança que seria per molts vots. Per exemple, hem estat fa unes hores en una favela, a Complexo de Maré, que és aquí a Río de Janeiro, un gran barri popular i de gran pobresa, que fins i tot hem vist guerrillas armades patrullant els carrers, doncs allà la gent ha deixat de votar perquè no creu ni en res, bàsicament. És un 25% d'electors que són indecisos o que no voten. Doncs també s'està intentant ficar cullerada amb aquests votants de les faveles brasileres per intentar fer canviar el vot cap a una banda o cap a l'altra, però especialment qui ho està fent és el centre-esquerra de Lula.

Doncs a veure si es mobilitzen i a veure en quin sentit, veurem què és el que acaba passant aquest cap de setmana. Gràcies, Joan, que vagi bé. Bona nit.

11 minuts i les 10, traiem el cap a Girona.

Han arrencat les fires de Sant Narcís, ho han fet amb un centenar de cantaires de quatre corals històriques de la ciutat que han reivindicat el paper del cant. D'aquesta manera, doncs, ha sonat el pregó que han fet a la plaça del Vi. Unes festes que presenten novetats com un espectacle de drons avui mateix. Anem cap a Girona. Com ha anat tot plegat, Maria Rovira? Bona nit.

Hola, bona nit, Manel. Doncs sí, el que deies, d'aquest centenar de cantaires en una gran terima, en un gran escenari a la plaça del Vi, vestida de festa major, ha estat una de les imatges d'aquesta arrencada de les fires de Sant Narcís. Són les corals del Cor Maragall, la capella polifònica de Girona, el Corf i l'Harmonia, i la coral del GEC, en aquest escenari on s'ha reivindicat, com dèieu, el paper del cant i la cultura com a events essencials en dret.

Reivindiquem el cant i la cultura com a drets fonamentals, com a béns de primera necessitat que fan de Girona una ciutat més humana, més acollidora i més viva. Gent de Girona, que la nostra ciutat sigui un gran cor.

Així era com es reivindicava el cant i també la cultura. Abans d'això hi ha hagut una cercavila unificada amb la recuperació dels gegants Xavier Cugat i la seva musa, que s'han pogut veure també a l'entrada de la plaça. I ara, com deies, d'aquí una estona, aquesta novetat, que són 300 drons, amb l'espectacle Un somni de fires, on es recrearan símbols de Girona. Després, els tradicionals concerts de la Cura, avui amb Miki Núñez i també aquest cap de setmana alguns dels actes que es preveuen més multitudinaris, el Correfoc el dissabte i la Diada Castellera també a la Plaça del Vi el diumenge. Passar-ho bé, bona nit. Adeu, bona nit.

Tret de sortida aquesta nit a Manresa d'una edició extraordinària del CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, amb convidats de primer imill. El prestigiós cineasta britànic Stephen Frears, nominat als Oscars i director de títols tan coneguts com aquest. Aquest tràiler que estem sentint de fons, les amistats perilloses, doncs bé, recull aquest vespre un dels Premis d'Honor. La nostra corresponsal al Bages, Nati Adil, ha tingut l'oportunitat d'entrevistar-lo acabat d'aterrar a Catalunya. Bona nit, senyor Fiers. Hola. Un honor tenir l'ocasió de conversar amb vostè. La seva ha estat una carrera versàtil i variada, com la seva filmografia. Com definiria el seu segell personal? La clau, diria, és l'autenticitat, mantenir-se independent i fidel a les seves idees.

He tingut la sort de fer certes pel·lícules

He tingut la sort de fer certes pel·lícules que han sigut un plaer de fer. Vull dir, he comès errors, però sempre he fet les pel·lícules que volia fer.

És un home d'ofici que va començar a la BBC i que ha anat alternant el cinema amb la televisió. En què està treballant ara mateix? En què ens sorprendrà?

Ara ja soc molt, molt vell, així que no sé si faré més pel·lícules. A Anglaterra estan arruïnats i no hi ha diners per fer pel·lícules. Tampoc no hi ha diners per a la televisió, tots ho han endut els americans.

Vostè ha recollit molts premis, més de 80 guardons internacionals, incloses tres produccions nominades als Oscars a millor pel·lícula. Avui rep una altra, que és el Premi d'Honor del Clam, un festival petit però ambiciós, que posa el focus en l'avançament més social de les seves obres, com un dels realitzadors més compromesos inclusius del cinema contemporani. Falten més festivals com aquest? Es fa prou cinema d'aquest tipus? No sé quins festivals fan. El món és molt diferent i les pel·lícules que jo feia també són molt diferents. Durant el festival es projectaran dues de les seves pel·lícules, La meva preciosa bogaderia i Negocis Ocults, on parla de la multiculturalitat, el racisme, l'homosexualitat, les desigualtats. De fet, molts d'aquests temes continuen sent vigents ara mateix. Quina problemàtica social li treu més el son per denunciar-la a la gran pantalla, a la televisió o en el seu dia a dia?

No sé com fas un film sobre el dia a dia.

No sé com es podria fer una pel·lícula sobre la societat d'avui en dia. La societat està tan fragmentada que no sabria per on començar. La veritat és que el mèrit de la meva preciosa bogaderia és del guionista Hanif Qureishi, que és anglès i paquistanès. Ell escrivia sobre el món que coneixia, que estava ple de gent gai, gent negra, gent blanca, així que ell escrivia sobre això. No sé on trobes avui en dia algú que escrigui sobre el món contemporani de la mateixa manera, però estic segur que hi haurà algú que escriurà sobre aquests temes moderns.

I ja per acabar, l'última pregunta. Vostè aconsegueix sempre transmetre veracitat a les històries que explica, amb personatges complexos i triant molt bé els actors. Per exemple, quan va escollir Michelle Pfeiffer per a Les amistats perilloses, estava convençut que tothom s'enamoraria d'ella, i així va ser. Això és instint olfacte?

Allò va ser fàcil. Allò va ser fàcil. Ella era molt guapa. Recordo veure-la asseguda a terra llegint el guió i recordo pensar que la gent s'enamoraria d'ella.

I tenia raó.

Moltíssimes gràcies.

I el Teatre Lliure acull l'espectacle Spiegelneuronen, una peça immersiva de teatre documental protagonitzada pels ballarins de la companyia alemanya Sasha Walsh. Explora el concepte de comunitat a través d'atenció de la neurociència. Qui ja ho ha viscut és la Marta Vives.

Les neurones mirall, segons la neurociència, són un tipus de cèl·lules cerebrals que s'activen quan un individu fa una acció i també quan observa la mateixa acció feta per un altre, per exemple, un badall o una rialla. Aquest mecanisme és fonamental per l'aprenentatge, la imitació i l'empatia i és el punt de partida del muntatge plantejat com una espècie d'experiment, de joc i d'experiència compartida que converteix el públic en el protagonista d'un procés immersiu just davant d'un mirall on han de reproduir els moviments que proposen els ballarins. La peça explora així l'impuls humà d'imitar els altres i la tensió entre deixar-se portar pel grup o resistir-s'hi.

Així ens ho han explicat els espectadors de l'estrena. O sigui, parlava de la soledat, parlava del servei, parlava de l'empatia, parlava de la societat, parlava de la política i la democràcia, parlava de com es mouen les masses.

Col·lectivitat, col·lectivitat, no estem sols, malgrat que és just al revés del que van els temps.

Ho he cooperat una mica en uns moments, al principi deia, igual com fan els estornells,

per exemple, es mouen i diem, oh, oh, oh, i aquí ho fèiem tots. En el meu cas jo he vingut sola, com interactues, en canvi la gent que ve en grup, no? En parelles. Spiegel Neuronen es podrà tornar a veure viure a la sala Fabià Puigcerdé del Teatre Lliure aquest dissabte. Gràcies, Marta. I encara abans del pronòstic del temps amb la Gemma Puig, avui hi posarem la mirada de la periodista i col·laboradora del Catalunya Nit, Marta Riezu, sobre el fenomen de la fi de la socialització, segons apunten els sociòlegs europeus. Marta. Bona nit. Diuen els sociòlegs europeus que estem assistint a la desaparició de la socialització. Uau. Sou tan socials com abans vosaltres? Rebeu gent a casa com fa 20 anys? Jo, no. Per manca de temps? Per ensopiment, ho admeto. I perquè val una fortuna fer un dinar per 10 persones o sortir a sopar a un restaurant? Els sociòlegs ho han mesurat des de l'any 2005. I són concluents. Les pantalles en substituir, les trobades en persona. No només per la inflació, sinó per la fricció. Ens ho expliquen amb aquest exemple, una mica pervers. L'experiència del telèfon és un 6 sobre 10, posem. No és gran cosa, però és un 6 assegurat. Un vídeo d'Animalons, uns whatsapps, una mica d'Instagram per allà, tot allò. L'experiència amb amics, en persona, pot ser un 10, gairebé sempre és un 10, però també pot ser un 3. Poden arribar tard, us poden servir fatal al restaurant, la conversa pot ser avorrida o tensa, aquestes coses passen. Mentrestant, el teu mòbil sempre és un 6 garantit. El teu mòbil t'espera amb els braços oberts. Conclusió, baixa la vida social, no pels diners i l'esgotament, que també, sinó per la pròpia natura humana, que busca companyia, però busca també, tant o més, el confort.

Doncs arribarem a les 10 de la nit amb tot aquest clàssic de Coldplay i és la proposta de la Gemma Puig, que ens vol dir alguna cosa. Gemma, bona nit. Bona nit. Doncs mira, és aquesta cançó de Coldplay que es diu Clocks, perquè aquest cap de setmana potser haurem d'estar més pendents del canvi d'hora que del temps, perquè serà molt estable sempre hi ha algun matís però sí que tindrem un dissabte amb més núvols potser amb algun roixat poqueta cosa i un diumenge amb més sol i pel que fa a temperatures doncs una miqueta amunt i avall no només canviarem l'hora la nit de dissabte o diumenge sinó que també canviarem el termòmetre dissabte tindrem una sensació més de tardor les màximes més altes 21-22 i en canvi diumenge amb més sol pujarà una mica més la temperatura fins als 24 o 25 graus per tant. Pendents del rellotge i també del termòmetre. De les dues coses, efectivament. Aquest horari d'hivern ja que arriba la matinada dissabte-dimenja. Gràcies, Gemma, que vagi bé. Bona nit.