Catalunya nit, de 21 a 22 h - 26/10/2026

El malestar i la ràbia poden derivar en reaccions i estratègies ben diferents. Aquest cap de setmana hem vist escenes de pillatge al centre de Barcelona. Haurien estat atiades a les xarxes i la consellera d'Interior demana a la justícia poder-hi actuar.

Demanarem poder identificar les persones reals que estan darrere d'aquests missatges massius que s'han enviat des de les dues plataformes que ja coneixeu quines són i per altra banda també aconseguir que es tanquin aquests grups on s'està incitant els joves a la violència de forma clara sense cap altre fi que cometre desordres públics i actuar amb violència.

Pocs joves que poden crear el caos. El contrapunt a tot això és a Sèrbia. Estudiants desencantats amb la corrupció van promoure una llista per a les eleccions i han guanyat amb majoria absoluta. L'ultranacionalista Vucic, després de 14 anys al poder, desbancat per un partit que fa dos anys no existia. Bona nit, soles nou.

Catalunya Nit, Catalunya Ràdio.

Barcelona, París, Belgrat i Rio de Janeiro. A Barcelona els Mossos han detingut de moment 130 persones pels disturbis de dissabte a la nit. Toni Fortesa.

D'aquests, 76 són menors. Tres han ingressat en un centre en règim tancat i la Fiscalia demana aquesta mesura per almenys 6 d'ells. Altres menors tenen prohibit anar a manifestacions o estan en llibertat vigilada. Els 51 adults que han passat pel jutge han quedat en llibertat provisional. Alguns amb la prohibició de manifestar-se a Barcelona.

A França, el president Macron ha carregat contra les xarxes socials també i ha admès que hi torna a haver risc davant les protestes convocades per dissabte. Fa uns minuts hem pogut parlar amb el politòleg i sociòleg francès Samy Nair i ens ha dit coses com aquesta. Si la extrema derecha

gana las elecciones presidenciales, yo puedo apostar aquí. Sí, acepto, acepto. Que tendremos una guerra civil en Francia. Eso lo apuesto sin discusión. O sea, si gana Le Pen.

Si gana Le Pen, tendremos una guerra civil. És una de les coses que ens ha dit. No us perdeu l'entrevista sencera.

També parlarem del que ha passat a Sèrbia. Són celebracions. Els estudiants universitaris han aconseguit que la llista que van promoure fa tot just dos anys hagi arrasat en les eleccions. Majoria absoluta. El més complicat vindrà segurament a partir d'ara a governar, però de moment tenen motius per estar eufòrics. Entrevistarem en directe Tamara Germanovic. És una sèrvia que resideix a Barcelona i és catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra. Ens ajudarà a entendre què ha passat. I encara passarem pel Brasil, on Lula ha aconseguit avortar la revenja de la ultradreta dels Bolsonaro, Joan Biosca.

Històrica victòria, la de Lula da Silva a les urnes. Mai cap candidat a la presidència del Brasil que havia quedat en segona posició en primera volta aconseguia remuntar i guanyar els comissis. Quarta presidència per a Lula da Silva, doncs, 80 anys, un polític incombustible que en farà demà 81.

Avui estem molt pendents de la gala d'entrega de la pilota d'or, possiblement abans d'acabar el Catalunya Nits. Sabrem si finalment se l'emporta la minya mal o no. Ho està seguint des de Londres la nostra companya Laia Tudel. Bona nit, Laia. Bona nit, Manel. Hi ha intriga i algun problema, que sí?

Sí, exacte, intriga, perquè els últims anys els organitzadors del Premi estan aconseguint que no se sàpiga fins a última hora, fins al final, qui guanyarà, i aquest any també és així, el podi sí que el tenim clar, la Mint, Kane o Mbappé, entre aquests tres, serà el guanyador de la pilota d'or masculina, la femenina encara està més clara, Alexia Putelles serà segurament la gran guanyadora de la nit, però com deies, algun problema, la gala començarà a mitja hora de retard com a mínim, per problemes de trànsit. A Londres no estan arribant els convidats, entre ells falta encara perquè arribi el Barça.

Vaja, doncs de moment anirà tard. Recordem que podeu seguir la gala pel canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio, aquí el Catalunya Nit, i anirem connectant en els moments decisius. Gràcies, Laia, fins ara. Fins ara. La cultura avui també té un toc esportiu.

Quiero que me hagas campeona de España.

¿Pero tú qué años tienes, niña? Llevo 10 años y me he entrenado.

Llevo 10 años y me he entrenado. Doncs és la vida de la

campiona del món, Sandra Sánchez, que s'ha convertit en la pel·lícula karateka. S'estrena divendres i la Montse Pujol ha parlat amb el director i la protagonista del film. I abans de tancar la portada busquem un titular per al Temps, Gemma Puig, bona nit.

Bona nit. Doncs mira, tindrem un temps estable aquesta setmana. Cada dia serà molt estable. Això sí, amb aquestes temperatures que de nit i matinada baixen, aquest també en una miqueta més de tardor. Però en canvi, de cara a aquest dimarts, les temperatures al migdia tornaran a pujar i repetirem aquestes màximes entre els 22-25 graus puntualment per sobre. Per tant, en alguns sectors, doncs, unes temperatures, podríem dir, més de finals d'estiu amb estabilitat i, com a molt, amb algunes bandes de núvols prims.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Són les 9 i 6 minuts, ho dèiem a la portada, tenim diversos escenaris avui que volem analitzar bé i comencem, evidentment, pel mes proper, pel que ha passat aquí el cap de setmana, que encara s'haurà d'analitzar i encara estan passant coses relacionades. El Departament d'Interior diu que vol tancar els grups de xarxes socials per on es promouen aldaruts urbans, com els de dissabte a la nit a Barcelona. Per fer-ho, els Mossos ja han demanat una autorització judicial urgent, perquè WhatsApp, TikTok i Instagram hagin d'identificar les persones que hi ha darrere d'aquests grups. Oriol Pujadón.

Sí, del que han pogut investigar fins ara els Mossos, se sap que les convocatòries han seguit el mateix patró, el mateix model, que ciutats com París o Milà, que van ser organitzades, que no van ser espontànies. A través de xarxes, el moviment es fa visible amb el nom de blocus. Des de la setmana passada es van multiplicar els perfils de xarxes cridant justament a la mobilització. Perfils que incorporen imatges que s'han generat amb intel·ligència artificial i amb enllaços que redirigeixen els seguidors cap a grups tancats d'aplicacions com Telegram o WhatsApp. Allà es donen instruccions més precises després, com per exemple anar vestits de color negre durant aquests moments de mobilització. La consellera d'Interior, Núria Parlón, Demana, com deies, identificar i tancar tots aquests perfils i administradors.

Demanarem poder identificar les persones reals que estan darrere d'aquests missatges massius que s'han enviat des de les dues plataformes que ja coneixeu quines són i, per altra banda, també aconseguir que es tanquin aquests grups on s'està incitant els joves a la violència de forma clara, sense cap altre fi que cometre desordres públics i actuar amb violència. Com ho veuen els Mossos?

Doncs el sindicat de Mossos Fepol ha reconegut obertament que dissabte no hi havia prou efectius per controlar aquelles protestes al centre de Barcelona. En una entrevista al Catalunya Migdia, el seu portaveu Toni Castejón ha admès que aquells que es van haver d'enfrontar, van haver-se de fer front pels aldarulls, no tenen res a veure amb el que havien vist fins aleshores en altres mobilitzacions d'antisistema.

El que vam veure dissabte és nou. Aquí en cap moment vas veure una manifestació, una concentració molt gran. Movien com esquadrons petits, per tot el que és el centre, per carrers també molt petits, i per això hi havia molts moments de corredisses, de jugar al gat i la rata, per dir-ho d'alguna manera. Ells corrien, quan veien que no venia la policia, doncs se quejaven, que era el principal objectiu a tot això, i es va fer molt complicat, sí.

Doncs els Mossos han detingut de moment 130 persones, 76 d'aquestes 130, 76 són menors, per cert que molt cridanera la proporció de nois i noies, 74 nois i només dues noies, dels 76, 74 nois. Volem saber com està ara mateix la situació judicial dels detinguts. Toni Fortesa.

Pel que fa als menors d'edat, de moment els jutges n'han enviat a tres a un centre de règim tancat, mentre la fiscalia ha demanat aquesta mesura per almenys sis menors. La resta aniran passant pel jutjat al llarg de la setmana. Pel que fa als adults, 51 han passat avui davant el jutge. Tots ells han quedat en llibertat provisional, alguns amb la prohibició de manifestar-se a Barcelona. Estem parlant de manifestants molt joves. Què implica això? Doncs mira, segons l'advocat penalista, l'Andrés Maluenda, implica que els familiars són els que hauran de fer-se càrrec de part de les destrosses que han provocat.

Els pares de tots ells responen civilment per tots els danys i desperfectes que hagin causat. Si bé en l'àmbit dels menors de 14 anys es durà per un procediment civil, i en canvi els altres es portarà en el procediment penal.

És molt difícil descriure el perfil que podria definir aquest moviment de protesta que hi diuen els experts.

Ho sentim als Mossos, que els ha sorprès una mica tota la circulació, tot el moviment que hi va haver. La sociòloga Cristina Sánchez-Miret desvincula el moviment de l'acció política o de qualsevol reivindicació social.

Això no és un moviment social des de l'acció política, cívica, ciutadana, el que vulgueu. Això és sortir de cacera. I això mostra la crisi que tenim de valors i com els referents de socialització s'han perdut, tret d'aquells que les xarxes tenen veu.

I segons aquesta catedràtica de la Universitat de Girona, pesa molt la idea que el que compta són com drets individuals, però no responsabilitats. Una de les imatges d'aquest

cap de setmana, sens dubte, està la dels comerços del centre de Barcelona arrasats. Alguns comerciants no han pogut aixecar la persiana avui. L'Ajuntament ha rebuit els seus representants i els ha anunciat que activarà una partida pressupostària de mig milió d'euros per ajudar-los. Carme Montero, bona nit. Bona nit. Què diuen els comerciants?

Doncs que no recorden situacions violentes i de saquets com la de dissabte. Així ho ha dit la portaveu de Bernat Centre, Isabel Rodríguez, al Catalunya Migdia.

Perquè el que vam trobar dissabte era un tipus de manifestació de violència i de vandalisme. Amb el que no ens havíem trobat,

formava part d'una organització feta a través de xarxes, que també no deixa de ser un sistema que se'ns escapa una mica al mètode tradicional, i el seu objectiu era el vandalisme i el saqueig de molts espais. L'encarregada d'una botiga de roba i un paradista de la Rambla expliquen com ho van viure. Passaven per aquí, pel carrer, i bueno, deien, a un se li va escoltar que volia videojocs, i un altre deia que el que agafés era per la seva parienta, no sé si volia joies o perfums.

La meva tia és que l'han saquejat, li han robat coses, li han trencat coses, han agafat expositors seus per posar-los en una foguera. No té cap sentit, és fer mal per fer mal.

Sobre la possibilitat que aquest cap de setmana es puguin repetir els aldarulls, l'Ajuntament ha demanat calma i cautela davant de les convocatòries que ja corren per les xarxes.

Uns aldarulls que han passat en precampanya electoral i mentre el govern espanyol assenyala l'extrema dreta pels aldarulls, el Partit Popular apunta als immigrants com a responsables, malgrat que Interior encara no ha donat cap dada oficial. Junts i Esquerra reclamen més explicacions a la consellera parlant, Àlex Giral,

Robert, bona nit. Bona nit, Manel. Si parla Moncloa, l'extrema dreta és qui més es beneficia de disturbis com els de dissabte. Sentim la ministra portaveu, Elma Saiz, i el ministre de transports, Óscar Puente.

Quien sale ganando en el caos y en el odio es la extrema derecha.

Hay algunos que están interesados en el río revuelto para convertirse en los pescadores que

acaben pescando en él. Això mentre els populars acusen Pedro Sánchez de passivitat i afirmen sense proves que immigrants magrebins hi han estat al darrere. Sentim Xavier García Albiol, que és el candidat del PP a Catalunya per a les eleccions del 29N.

I una part important d'aquests detinguts o bé venen del magret o bé són segona generació. I això el que posa en evidència és que tenim un problema molt seriós d'integració.

Per Junts i Esquerra, el govern de Salvador Illa no ha estat a l'altura i exigeixen més informació a la titular d'interior. Sentim la juntaira Míriam Nogueras i el republicà Isaac Albert.

Donem 48 hores a aquest Govern perquè doni explicacions i si efectivament, com sembla, malgrat tenir tota la informació abans, som incapaços d'aturar el que va passar a Barcelona, òbviament demanarem responsabilitats

i cessaments. Demanarem amb la seva compareixença la proactivitat. Era evident que el que estava passant a ciutats europees molt a prop de casa nostra podia passar a casa nostra i creiem que havíem d'estar molt més preparats per donar-hi resposta.

I mentre Vox assenyalà directament al govern de Pedro Sánchez, des dels comuns integrats al front ampli demanen no barrejar vandalisme amb el dret a la reivindicació i que la investigació sobre aquests aldarulls arribi fins al final.

Doncs una altra veu de condemna que hem sentit fa no gaire estona sobre aquests aldarulls és la del president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que ha exigit mesures contundents contra els autors d'aquests actes vandàlics i canvis al Codi Penal per garantir l'activitat econòmica en llibertat i seguretat.

Reclamem també que tota la força de la justícia s'apliqui contra els delinqüents, independentment que siguin menors d'edat i que assumeixin els costos de reparació de l'espai públic, així com també dels comerços privats. Aquesta barbàrie no pot quedar impune i cal que s'apliquin penes contundents.

Un quart de deu de la nit busquem el contrapunt a tot això.

I el trobarem a Sèrbia, on aquest diumenge s'ha viscut una jornada d'aquelles històriques. La llista d'estudiants, un moviment contra la corrupció del país nascut fa només dos anys i sense líders destacats, ha guanyat les eleccions davant l'ultranacionalista Aleksandar Vucic del partit progressista serbi, una força que ha tingut el control del govern els darrers 14 anys. La victòria dels estudiants ha estat contundent. Han aconseguit la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional. En unes votacions que han registrat la participació més alta en uns comissis des de la desintegració de Jugoslàvia el 1992. El seu èxit ha desfermat l'eufòria entre molts ciutadans a la capital, Belgrat, on els carrers s'han omplert per celebrar la fita. Per parlar del que ha passat ens acompanya Tamara Germanovic, que és sèrvia, resident a Barcelona i catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra. Bona nit, Tamara. Bona nit, bona nit. D'entrada, com t'expliques o com es pot explicar el que ha passat? Perquè si ens ho diuen fa dos anys no ens ho creiem ni aquí ni allà.

Sí, exactament. Jo crec que el que ha passat a Sèrbia, que ha guanyat una força de la joventut, de la gent jove, bàsicament universitaris, que han proposat una llista on no estan els estudiants, sinó professionals, molts professors, però també metges, advocats, gent de diverses capes socials sense consignes polítiques, Han guanyat perquè volen tornar, no volen marxar del país, com jo havia de fer fa 35 anys, a l'època de Milosevic. De fet, soc d'origen serbi, però soc catalana i espanyola, si voleu. Sinó que es volen quedar i construir el país i han dit que ja n'hi ha prou amb la corrupció, volen tornar. La Sèrbia cap al camí de legislatiu, mirar cap al futur, no cap al passat, que és una mica la tendència en aquesta part dels Balcans. I acabar amb la corrupció en un estat pràcticament criminal autòcrata de Vucic. I el que ha passat en els dos anys, les manifestacions s'han originat perquè es van originar fa quasi dos anys, quan va caure una estació ferroviària, una marquesina de. D'una estació ferroviària que va matar 16 persones, això va ser el motiu perquè desencadenés una sèrie de protestes per al país que van protagonitzar els universitaris. Va ser com un motiu concret per mostrar que realment el país ha arribat a uns límits de corrupció, sobretot perquè les obres estaven fetes també per una empresa vinculada d'una manera indirecta amb règim, i així no entrarem ara en detalls.

I el que ha passat és que han aconseguit aquests joves mobilitzar la població i també molta població que fins ara no només no votava o era apàtica o votava per règim de Vucic, sinó que ni tenia la informació sobre el que passava al país. Per què? Perquè, com podem imaginar, un poder autòcrata pràcticament dictatorial, encara que s'amagui sota una suposada quasi democràcia, controla els mitjans d'informació, i això passava a Sèrbia. I aquests joves han fet caminates per tot el país, han arribat a l'interior de Sèrbia, han arribat als petits pobles. Aleshores, ara el que veiem és que ha guanyat la seva llista, no només a les ciutats, a Belgrat i a altres grans ciutats d'aquest petit país, que és Sèrbia, sinó també a l'interior, a molts pobles. I 70% de la participació, pràcticament, han arribat al 70% de la població que ha sortit a votar. És una cosa també inèdita a Sèrbia, perquè normalment eren 40, 45. Jo, que ara estic a Estats Units, estic a l'Universitat de Harvard d'uns mesos, he pogut anar a votar a Nova York. El govern de Woodridge ha fet tot el possible per dificultar al màxim que, per exemple, la diàspora, que hi ha molta gent que viu fora.

Pugui votar, però la gent es desplaçava fins i tot 4.000 quilòmetres per poder anar, per exemple, des de Miami a Los Angeles per poder votar. Aleshores, hi ha tota una sèrie, diguem, de circumstàncies. Que han fet una cosa que fins i tot nosaltres, que coneixem el país des de dins, ens sembla inversemblant, que han aconseguit derrotar un poder autòcrata i, a més, violent, sense por, això també els caracteritzava, encara que estaven amenaçats des del primer dia de les protestes, i amb molta bona energia i sobretot amb molta resistència, perquè han estat manifestant-se pacíficament pràcticament dos anys.

Clar, deies bona energia i destacaves aquesta actitud pacífica. Ja has explicat que tot neix d'aquesta, és a dir, el detonant de gent que ja està molt tipa, pot ser qualsevol cosa, no una guspira, que en aquest cas va ser aquella marquesina que va acabar matant 16 persones i tota la corrupció que s'hi va veure al darrere, però la reacció dels joves hagués pogut ser airada, violenta, de ràbia, sortir a cremar-ho tot, com passa de vegades, en canvi aquí ha sigut ben bé al contrari, però més triomfant, és a dir, que ha acabat bé la història de moment. No sé fins a quin punt això podria representar un exemple serbi per altres punts del món on els joves estan descontents.

Els joves estaven descontents ara quan la realitat de Sèrbia és i era diferent. Jo crec que també eren conscients que qualsevol manifestació més violenta hagués donat més motius al règim i als seus seguidors per enfrontar les manifestacions de manera violenta. Aleshores, estaven molt bé assessorats, em sembla, perquè de seguida es van tancar les universitats i van parar l'activitat docent, primer a les universitats, després també a les escoles secundàries. Durant un període molts professors van donar suport, durant un període fins i tot no cobraven els seus sous, per exemple professors de la universitat o de les escoles secundàries i aleshores estaven les protestes i aquesta victòria electoral i derrotar un règim autòcrata sí que ha sigut protagonitzat pels estudiants però és la societat cívica i diferents capes i professionals que han donat molt suport. I crec que un país que surt d'un període, pensem que les guerres dels Balcans, encara que la Serbia Milosevic fa 26 anys que va morir, però encara feble, molta gent cansada, perquè mor el dictador i tu penses, les guerres han acabat, ara ja comencem a construir el futur, però després de 14 anys d'abús, i sobretot per el tema de la corrupció i de moltes coses. Relacionades amb aquesta corrupció, un descontrol, la gent estava molt cansada pensant que ja no hi ha cap futur. És a dir, que estem d'alguna manera a Sèrbia condenats a aquests cercles històrics, socials, de, com diu

Ivo Andric, de. De patir o de provocar el patiment. Doncs la gent jove ha començat amb aquestes protestes dient que deixem de mirar el passat, mirem el futur. Volem construir un país europeu, un país modern, on hi ha la legislació, on hi ha la justícia i on hi ha la llibertat. I aleshores, de cop i volta, la gent més gran, tots nosaltres, hem començat a aprendre d'ells. Prou de discursos d'un tipus d'altre, no hi ha consignes polítiques, sinó que hi ha una voluntat. De tenir un estat basat en drets i de poder construir el seu futur, i que ells també volen participar en la construcció d'aquest futur. Aleshores, realment, ha sigut un exemple que jo crec que s'estudiarà d'una manera molt digna, molt pacífica, amb molta provocació que van patir, però la manera de, per exemple, començar a caminar, començar a anar amb bicicletes, han caminat fins a Estrasburg, fins a Brussel·les. També us diré, un suport, un ajut de les institucions democràtiques europees, ni tan sols el nivell informatiu es va donar molt. Amb el pretext que hi ha altres guerres i altres situacions, però jo crec que mereixia, i ho han aconseguit pràcticament sols. Aleshores, això és una cosa molt. Molt positiva. I avui estem tots eufòrics, tocarà ara fer moltes coses, però aquest matí hi ha una neteja simbòlica d'un parc que estava ocupat davant del seu

del govern de Vucic, on ell havia col·locat un campament dels seus seguidors, però estava avallat, la gent no podia entrar, els nens no podien anar a jugar. Ja està alliberat, diguem, entre cometes. Avui s'ha fet una neteja, els ciutadans han sortit de manera espontànea i ja passegen els seus gossos i els nens ja es poden columpiar després de quasi dos anys. Però pensem que també la diferència és que estem parlant d'una societat com la societat sèrbia, que primer als anys 90 estava acusada justificadament, diguem, de protagonitzar. Una part dels conflictes dels Balcans, eren els dolents, i després aquesta voluntat de molta gent que volia construir el país, reconstruir el país, que evidentment estava en contra de Milosevic, evidentment de Radkomladic i tot el tot el tinglado que teníem allà, doncs ara està demostrant que després de més de tres dècades pot tornar, pot girar, diguem, el seu camí i que pot construir un futur. I més a més, donant exemples amb alguns elements com el que. Que hem comentat, de quina manera es pot manifestar i es pot arribar a derrotar una dictadura.

I tant, és evident que aquesta vegada el món mira cap a Sèria, cap a Sèria amb emoció i veurem què és el que passa a partir d'ara, perquè com deies no serà fàcil, governar sempre és complicat, però el que s'ha aconseguit fins ara tampoc ha estat gens fàcil i ara és moment de celebrar-ho per a tantíssima, tantíssima gent. Tara Germanovic, Tamara Germanovic, moltíssimes gràcies per haver-nos atès en directe aquí al Catalunya Nit. Una abraçada.

Una abraçada, gràcies a vosaltres.

Més escenaris. França. El govern ofereix concessions als estudiants, però ells les rebutgen i mantenen les mobilitzacions previstes. El primer ministre, Sébastien Le Corny, s'ha reunit amb representants del col·lectiu i els ha promès, sense èxit, més inversions, més places educatives i una reforma de l'accés al sistema universitari. La pròxima cita en el calendari de les manifestacions serà dissabte. París, Isabel Galí. Bona nit.

Els estudiants estan contents perquè, finalment, el primer ministre els ha rebut, però gens satisfets amb les respostes que els ha donat. El govern, per exemple, els ofereix més places universitàries, però no les 250.000 que ells reclamen. I pel que fa a la derogació del sistema d'accés a la universitat, el govern només s'ha compromès a reformar-lo en dos anys, una promesa que, per Clément Vieillot, representant del moviment Caixant 94, no serveix de res, perquè d'aquí a sis mesos el govern probablement serà un altre.

Hem rebut engrunes en comparació amb el que demanàvem. Vam demanar 250.000 places universitàries i amb prou feines n'hem obtingut 15.000. És ridícul. El govern ni tan sols pot aplicar el que diu. El primer ministre, Sebastià Le Cornu, ens diu que ho farà en dues etapes. La realitat és que ni tan sols podrà implementar aquestes dues etapes.

Els estudiants insisteixen en fer canviar aquest sistema algorítmic per entrar a la universitat, perquè penalitza els instituts de la perifèria, diuen, i no és transparent. Els sindicats, doncs, mantenen la mobilització. Aquest dissabte hi haurà noves manifestacions i a la tornada de les vacances continuaran els bloquejos als instituts.

Doncs volem analitzar el que passa a França i tenim la sort que el politòleg i sociòleg francès Samy Nair és justament a Barcelona per participar en el fòrum Enfoquem que organitza el diari Ara i l'hem desviat un moment perquè passés per aquí pel Catalunya Nit. Samy Nair, buenas noches, bienvenido. Buenas noches. Esta semana hay de nuevo convocadas movilizaciones en Francia importantes, se habla también de huelga general. ¿Qué es lo que está pasando? ¿De dónde crees que nace el descontento social en Francia?

Hay, digamos, una causa conyuntural. Es la situación de los chavales en los institutos. Francia tenía un buen sistema educativo, sobre todo para los jóvenes, antes de la universidad, diríamos, y estos últimos 15 años se ha degradado de manera absolutamente. Increíble. Todos los amigos profesores que tengo yo me dicen que no podemos trabajar en estas condiciones con clases de 50, prevista para 15, 20, con 50 alumnos. La comida es muy mala, no tienen medios, no pueden escribir en las pizarras. Bueno, cosas muy, muy difíciles. Una degradación de los servicios públicos. Empezó entonces. De manera coyuntural primero fuera de Francia en los Comores cerca de Madagascar después se pasó a las Antillas con huelgas de jóvenes y vino en París y en París no en el centro en París en los institutos de las afueras de la periferia de la banlieue y evidentemente inmediatamente los institutos de. La propia ciudad de París se pusieron en huelga. Es una tradición muy particular de Francia que los estudiantes de instituto, los alumnos de instituto, son muy politizados tradicionalmente. Tienen 15, 16, 17 años y tienen una conciencia política muy fuerte. No hay otro país que, digamos, se puede comparar a este nivel. Es una vieja tradición. Y a partir de ahí los estudiantes retomaron y lo que ha sido muy original es que muy rápidamente. Se pusieron en contacto con el movimiento obrero, con los sindicatos, con los chalecos amarillos, etc. Y eso evidentemente se ha transformado en gran movimiento social.

Siempre que hay manifestaciones de este tipo, muchas veces cuando hay algún tipo de altercado, o hay incendios, se queman cosas, o pillajes, escenas de pillaje estas escenas acaban tapando todo el resto, las reivindicaciones aquí al principio se hablaba mucho de educación cuando empezaron luego quedaron un poco tapadas por estas imágenes y ahora estamos viendo la reacción también del gobierno francés y de su presidente anunciando cosas que parecen muy fuertes como toques de queda o la prohibición de convocar manifestaciones. De quien no sea estrictamente un sindicato.

¿Cómo lo ves todo esto? Primero, creo que el Estado, en particular el presidente de la República, está muy deslegitimizado. Es un hombre que ha perdido absolutamente todo crédito. Nadie, nadie considera que ese señor representa legalmente ser presidente, pero la legitimidad política ya no existe. Segundo, lo que pasa es que efectivamente con estas manifestaciones los jóvenes entran, pero es muy difícil controlar. Muy difícil controlar porque hay siempre en estos movimientos grupos que aprovechan de esa situación y que provocan una relación de violencia en el entorno. Pero esa relación de violencia no es unilateral. Es decir, que hay violencia porque, por otro lado, hay una violencia tremenda de la policía. La policía ha matado a mucha gente en estos últimos años, ataca a los jóvenes, les humilla, sobre todo si se trata de jóvenes de la banlieue, de jóvenes de origen inmigrante, etc. Es una situación muy mala, podrida, diríamos socialmente. Y esa vez lo que hemos visto es que. Hubo muchos grupos no identificados, probablemente perteneciendo a la extrema derecha. Ahora se han publicado hoy fotos de grupos protegidos por la policía, pero de extrema derecha, claramente que decían que eran de extrema derecha y protegidos por la policía, para provocar una situación de conflicto. Vamos a ver, eso es lo que ocurre, pero la cuestión es saber por qué hemos llegado así. Y creo que una parte más allá de los alumnos de institutos, de los que se han movilizado,

es porque los alumnos, la situación en las escuelas, en los institutos, y por otro lado, la vida cara, el aumento. Impresionante estos últimos meses, digamos, del costo de la vida. Es decir, que la gente necesita mucho dinero para poder, digamos, existir y vivir normalmente. Los alquileres se han vuelto insoportables para todo el mundo. La turistificación, perdona esa palabra, pero. La turistificación de París ha sido tremenda con la expulsión fuera incluso de los barrios populares de las capas pobres. Hay de manera general un enfado generalizado y muy, muy. Vamos a ver. Es una situación casi preinsurreccional. Es decir, que el odio ahora se ha generalizado y los jóvenes cuando hablan dicen, nosotros no tenemos nada que perder. No tenemos nada que perder porque nos mientan estos políticos. De cualquier bando político, de derecha, de extrema derecha, o de izquierda también. Entonces, nos mienten, prometen, prometen, prometen, y estamos en una situación en la que no podemos hablar. Se dice que ahora. Macron ha hecho una intervención el domingo pasado entonces con una intervención surrealista diciendo el presidente de la república no sé lo que ha ocurrido. No sé por qué la gente se manifiesta un presidente de la República en un estado en el que los servicios de policía y de inteligencia son muy fuertes. Francia, cada ciudadano tiene su dossier en ese país. Entonces, es una cosa bastante increíble.

Dicen que hoy, probablemente antes de estos días, antes de la manifestación del sábado 31 de diciembre, de octubre el 30 de octubre va a hacer propuestas pero yo considero que de todas las maneras es demasiado tarde hemos empezado con una crisis. Digamos social esa crisis social se ha transformado en crisis política y ahora la crisis política se está transformando en crisis de régimen es decir que son las instituciones que están en crisis Francia. Y es una situación que ese país conoce bastante bien, está en la situación pre-insurreccional o pre-revolucionaria, pero es una situación gravísima. Yo he vivido el mayo de 68, no lo digo, y he vivido muchas otras manifestaciones, he visto las cosas de los dos lados, del lado de los manifestantes. Pero también del lado del poder, porque he sido miembro del gobierno de Lionel Jospin, entonces tenía el Ministerio del Interior. Nunca he visto una situación comparable. Peor que en mayo del 68. Nada que ver. En mayo del 68 ha sido una rebeldía contra el bienestar. Teníamos todo. Yo cuando llegué a la universidad en los años 64, 65, vi a mi profesor y me dijo, bueno, yo quiero ser profesor de universidad. Y podido, cinco años después estaba, digamos, de asistente profesor y después profesor. Ahora imposible, absolutamente imposible.

Pues se dice que cuando algo grave pasa en Francia, es una mancha que se extiende por Europa.

Eso es una característica de la vida política europea. Cuando Francia estalla, estalla Alemania, estalla Italia, estalla incluso, incluso, no hay que olvidarlo, España en la época del franquismo. Hubo manifestaciones muy duras en el 68 especialmente en esa ciudad que es la ciudad que se parece más a Francia Barcelona es decir que hay una tradición reivindicativa hay una conciencia política etcétera creo que Europa se encuentra en una situación gravísima Europa está totalmente ahora estancada no hay proyectos. Hay únicamente una perspectiva economicista, que a la gente le importa poco esa perspectiva, no ve mejora de su condición, se pregunta por qué, y al mismo tiempo tenemos frente a nosotros movimientos populistas de extrema derecha, racistas, que consideran que hay que culpar a los inmigrantes, a los extranjeros, al otro en general. Y por eso yo digo que con esa crisis de régimen de la que estamos hablando, esa crisis puede desembocar en dos cosas. O con la victoria de la extrema derecha, es posible ahora, es decir, de Le Pen. Le Pen está favorita en todas las encuestas. Es muy posible, es posible. Será difícil, pero es posible. Será difícil. O. La victoria de Mélenchon, posible también porque está, digamos, en la segunda vuelta y probablemente con una situación muy, muy difícil de gestionar desde la izquierda tanto como de la derecha. De todas las maneras, y termino, si la extrema derecha gana las elecciones presidenciales, yo puedo apostar aquí. Sí, acepto, acepto. Yo creo que tendremos una guerra civil en Francia. Eso lo apuesto sin discusión. O sea, si gana Le Pen. Si gana Le Pen, tendremos una guerra civil. Eso para mí está claro, porque hay una mayoría de jóvenes, de gente de ciudad, que no aceptarán a esa gente en el poder. Está claro. Y lo grave en lo que está haciendo Macron, para volver a lo que usted acaba de decir, es que efectivamente las medidas que ha propuesto, estas son medidas muy autoritarias, preparan el terreno a la extrema derecha. Es decir, que si ellos ganan, van a decir, nosotros no hemos infiltrado nada. Eso Macron lo puso en marcha.

En pocos minutos nos has dejado tantas cosas por comentar que podría estar aquí todo el informativo, porque desde cómo antes la clase trabajadora automáticamente hubiésemos creído que votaba izquierda, ahora ya no es bien bien así. ¿Cómo se ha roto este contrato social en que si tú tenías un buen trabajo, un trabajo normal, podías tener una casa, etcétera, etcétera? Se han roto muchas cosas. Para acabar, este fin de semana hemos tenido en Barcelona también algunas protestas. Aquí lo que ha imperado más ha sido la violencia, digamos, por encima de lo que hemos visto este fin de semana, que han sido pocas personas, y algunas que se manifestaban por la vivienda se fueron para no verse involucrados con con esta actividad más violenta, pero por internet parece que la palabra que convocaba era blocus, que esto viene de las protestas también en Francia. Sí, sí, blocus, sí. ¿Puede ser que tengan influencia también aquí estos movimientos?

Yo estoy seguro que tendrá influencia en España. Porque no sé lo que va a significar una victoria aquí en este país de las fuerzas conservadoras aliadas a Vox. No sé. Puede provocar también enfrentamientos. Pero la diferencia entre Francia y España es que en España no hay esa. Tradición de violencia en las protestas sociales no hablo de la guerra civil pero en las protestas sociales los españoles aguantan mucho más buscan el compromiso demuestran que no estoy de acuerdo en Francia no por una razón muy sencilla es que en Francia todo el mundo espera algo del estado y si el estado. No responde, es que es una situación dramática. Hay que acabar con este estado. Y es decir, hacer una revolución. Es el gran problema.

És Samir Nair, el politòleg i sociòleg francès que avui ha participat en un fòrum del diari ALA amb el títol Com es poden evitar les guerres de demà. Un títol ben interessant i especialment després de sentir tot el que ens acaba d'explicar. Samir Nair, vuelve cuando quieras. Con muchísimo gusto.

Gracias a mis amigos y amigas de Radio Cataluña. Adiós.

I ara un lloc on l'ultradreta no s'ha sortit amb la seva. És la celebració que hi ha en aquests moments de l'esquerra brasilera per la inesperada reelecció de Lula da Silva en les eleccions presidencials que contrasta amb la mala rebuda del triomf en els mercats financers. La borsa de São Paulo ha arribat a caure més del 16%. A l'inici de la sessió i el real brasiler s'ha desplomat respecte al dólar. A la borsa espanyola, els valors més exposats financerament al Brasil, com Telefónica i el Santander, també han tingut fortes pèrdues. Als 81 anys, com dèiem, Lula farà front a un quart mandat amb una situació econòmica, això sí, complicada al país, i amb un rival, Flavio Bolsonaro, que no accepta la derrota. Tenim un enviat especial a Rio de Janeiro. És el Joan Biosca. Joan, bona nit.

Hola, Manel. Què tal? Bona nit. Així és, una jornada negra aquí al Brasil pels indicadors bursaris de la borsa de Sao Paulo, patacades que no passaven des de l'any 98 i també la cotització del dólar se n'ha ressentit. I políticament, aquesta remuntada i victòria a les urnes de Lula da Silva. Es basa especialment en haver seduït una part important dels indecisos i també els que no tenien intenció de votar. I també per haver perdut atenció a aquesta dada. Flavio Bolsonaro, de l'extrema dreta, perdia 4 milions de vots en aquesta segona volta que tenia al sac en la primera volta. Buscar a Lula ara repetir els èxits dels seus programes socials d'anteriores presidències, però no ho tindrà fàcil, perquè té el Congrés i el Senat en contra. Una reflexió que ens feia Carlos Pereira, analista polític de la Fundació Getulio Vargas.

Hi ha el convenciment que s'està gestant una bomba de rellotgeria que requerirà retallades. La gent no és conscient de quina serà la magnitud d'aquest ajust fiscal. Fiscal.

El Parlament en contra i també haurà de fer retallades Lula, tot i que ha promès, ho prometia en campanya, que impulsarà programes socials. No seran temps fàcils tampoc per Lula de Silva en aquesta quarta presidència. 80 anys, en fa Manel 81 aquest dimarts. O sigui que el secret de l'èxit ens l'ha d'explicar. I els Bolsonaro, per la preciada banda, no podran indultar el pare del clan, Jair Bolsonaro, l'expresident ultraconservador, que recordem-ho, està condemnat per intent de cop d'estat. En presó domiciliare ara. I atenció, perquè Flavio Bolsonaro ha informat fa poca estona que la policia, per ordre judicial, li ha demanat que entregui el passaport, la qual cosa indicaria que la justícia, acabades aquestes eleccions presidencials, podria avançar ràpidament en processos contra ell, que estaven d'alguna manera aturats, per suposat enriquiment il·lícit.

Doncs veurem què és el que acaba passant i quina influència hi pugui tenir en tot plegat també el president dels Estats Units, perquè Donald Trump s'ha sumat a les tesis de Flavio Bolsonaro, el candidat derrotat, i ha dit que sembla que les eleccions del Brasil, ha dit sembla, han estat manipulades, i ha anunciat un milió d'euros també per a qui aporta informació que permeti condemnar els responsables de possibles fraus en les eleccions de mig mandat, són les de la setmana que ve, o en eleccions passades, això ja parlant dels Estats Units. En fi, així és com tenim el panorama del continent americà. Moltíssimes gràcies, Joan Biosca, bona nit.

En seguirem parlant, bona nit.

Fem una pausa per la publicitat i tornem de seguida amb altres notícies que estan marcant aquesta jornada.

Escolta, t'apuntaràs com a voluntariat al Gran Recapte dels Bancs dels Aliments. És tan gran que reuneix 17.000 persones per ajudar-ne a prop de 170.000. Recapte. Tan gran que només hi faltes tu. El 13 i 14 de novembre, fes voluntariat al

Gran Recapte dels Bancs dels Aliments. Apunta-t'hi a granrecapte.org.

Si el món cada vegada sembla més una distopia, potser és hora d'escoltar els quifanys que l'estan imaginant.

Més d'un centenar d'autors i autores t'esperen a la sisena edició del 42, el Festival Literari de Gèneres Fantàstics de Barcelona. Del 4 al 8 de novembre a la Fabra i Coats. Hi ha altres mons. I tots són el 42. Ajuntament de Barcelona. El futbol femení continua trencant murs. El dilluns 2 de novembre Mundo Deportivo celebra la sisena gala femenina del futbol europeu. Les millors futbolistes de les cinc grans lligues europees se citen en un esdeveniment únic en el qual seran premiades. El futbol femení es vesteix de gala. Amb el patrocini de CaixaBank, Estrella Damp, Fibers Escort, Hyundai, Moeve, Veolia i Vueling.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

Gràcies a la cultura del dia aquí a la Xina.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per als Mundials de Futbol.

Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Que està en constant evolució. Aquest programa està fent un canvi, com la vida. Un espai que els fills han heretat dels pares, encara que ara visquin molt lluny. Ara sense els pares vius, però sempre, sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Som Trescat. Som Trescat.

Catalunya Nit. Avui també és notícia. Marc Güell.

10 minuts i les 10 als bombers. Ja han recuperat l'autobús accidentat ahir en una carretera de muntanya fugaz de Montclus, al Vallès Oriental, i confirma que no hi havia cap persona a dins ni tampoc als voltants del vehicle. Arran d'aquest sinistre, el govern estudia prohibir que es pugui viatjar dret en trajectes que poden ser perillosos, Montse Poblet.

L'accident de fogars ha evidenciat el perill de viatjar dret en autobusos interurbans que circulen, com era el cas, per carreteres de muntanya. La consellera Núria Parlón anunciava així que miraran de prohibir-ho. La idea és que es puguin plantejar mesures per evitar que, sobretot en els busos que fan trasllats interurbans en zones de muntanya, com era el cas, evitar que les persones vagin dretes i, per tant, hagin d'anar seient i cordades amb cinturó. Això aquest matí s'està abordant. Les causes del accident encara s'investiguen i les primeres indagacions apunten que l'autocar portava més passatgers dels permesos. Queden 29 persones hospitalitzades, 8 de les quals greus.

S'allarga el tancament dels quiròfans de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, afectats per una fuita d'aigua divendres passat. Es preveu que no es puguin utilitzar durant tota aquesta setmana en Lleida, Pere Joan Álvarez.

Fins ara s'ha fet una neteja sectoritzada dels 6 quiròfans de la segona planta i ara es farà una nova batuda de neteja que s'estendrà als passadissos, als quiròfans i als sostres. L'objectiu l'explica el gerent de l'hospital, Oriol Lloguero.

Intenta evitar la colonització per fongs, que és el microorganisme que en condicions d'humitat és el que més pot créixer, el que és més difícil de destruir. D'erradicar i estem pendents de començar a fer els cultius que ens permetin reobrir amb seguretat l'activitat quirúrgica.

Amb els 8 quiròfans que queden oberts s'està mantenint la cirurgia urgent i l'oncològica o de gran complexitat clínica. Això sí, s'han hagut de reprogramar altres operacions no tan urgents que esperen que es puguin començar

a fer a partir de la setmana vinent. Les persones del col·lectiu LGTBIQI+, tenen el doble de risc de tenir depressió i ansietat que les persones heterosexuals i dues vegades i mitja més de risc de suïcidi, Toni.

Ho confirma un estudi internacional liderat pel Clínic Iribabs. Els investigadors conclouen que cal que els sistemes de salut posin més atenció en les persones del col·lectiu. El doctor Eduard Vieta, psiquiatra i director de l'Institut de Neurociències del Clínic. Que es posi el focus en aquest col·lectiu com un col·lectiu, per les circumstàncies, sobretot de la discriminació, inclús de ser víctimes de violència, etcètera, doncs un col·lectiu que està amb més alt risc de problemes de salut mental.

Mentrestant, la Fundació Pasqual Maragall reclama una estratègia integral per abordar l'Alzheimer.

Sergi Cubí. Ho fa en un informe presentat avui on proposa situar la malaltia entre les prioritats de les polítiques públiques. Això ho explica el director de la mateixa Fundació, Arcadi Navarro.

I perquè cal resoldre el problema enorme que és que aquestes més de 150.000 persones que tenen la malaltia d'Alzheimer a casa nostra i per tant 150.000 famílies rebin l'atenció que mereixen.

L'informe també reclama garantir l'equitat a l'accés al diagnòstic, l'atenció i les cures de l'Alzheimer, una malaltia que suposa un cost mitjà de 40.000 euros l'any, del qual les famílies n'assumeixen el 87%. A les Terres de l'Ebre,

un 70% dels ciutadans d'aquesta zona rebutgen els bous embolats i capllaçats. Segons l'entitat animalista Prou Correbous, Tortosa, Jordi Barranc.

Són dades d'un estudi fet a partir de 600 enquestes a residents majors d'edat de les quatre comarques. Una majoria reconeix també haver anat algun cop a veure'ls, però només una quarta part hi participa activament. Els animalistes avisen que portaran la seva provisió de nou al Parlament. Josep Franc porta veu. I nosaltres el que prendrem

de prou corrobors és tornar a presentar el mateix al Parlament, les dues modalitats aquestes que es puguin eliminar.

Els joves, les dones i els que no han nascut a l'Ebre són els que més s'hi oposen. A Girona, alerta d'alguns municipis

de les comarques de Girona pels robatoris de cable de coure de l'enllumenat públic. Els lladres les tiren directament de les caixes de registre dels fanals del carrer.

Laia Claret. Ferran Rodero és alcalde de quart al gironès.

Em van treure una vegada, el vam tornar a posar i ens el van tornar a treure, fins que al final hem desistit tornant-ne a ficar.

Miquel Domínguez, cap dels Mossos de Santa Coloma de Farners, n'explica un dels possibles motius.

El Ministeri de Transport tanca aquesta nit i també la de demà el túnel de Viella per un simulacre d'incendis. És la principal via de comunicació de la Vall d'Aran amb Catalunya. I aquesta prova permetrà comprovar l'eficàcia dels protocols d'actuació, la coordinació entre organismes i el funcionament de les instal·lacions de seguretat de la infraestructura. La prova durarà fins a les 3 de la matinada de dimecres i durant tot aquest temps no hi haurà itineraris alternatius habilitats per a la circulació ordinària. Repite como es. Cuando de las cosas tenés dos,

le sacás jugo a la que te anda y te anda el doble, ¿entendés? Es así, ¿eh? Creer o reventar, pero es así.

Aquest és el text de la companyia argentina Piel de Lava, que estrena a Barcelona a la sala Villarroel, el seu espectacle més exitós, Petróleo, que qüestiona els estereotips de gènere i explora la construcció de la masculinitat.

Marta Vives. Aquest petróleo de l'espiel de lava va aixecar una gran expectació a Girona dins el temporada alta ara fa quatre anys. I ara, a terra Barcelona, amb ganes de tornar a arribar al fons de la masculinitat, desmuntar els tòpics de gènere a través de la feblesa en què se sustenta. És a través de quatre treballadors d'una plataforma petroliera a la Patagònia. Ells són elles, les quatre membres de la companyia. Pilar Gamboa, Elisa Carricajo, Laura Paredes i Valeria Correa. L'obra, amb bones dosis d'humor, s'endinsa en els rols masculins de gènere des de la veritat i l'empatia, com ha explicat a Catalunya Ràdio Valeria Correa. La premissa de la obra es no vamos a burlar la masculinidad después de muchos años de ver hombres actuando de mujeres y satirizando un poco la femineidad. El motor que le encontramos a las obras es habitar desde la verdad, desde la empatía, querer lo que estamos haciendo, querer esos personajes. L'obra és fruit d'un llarg procés d'investigació sobre la quotidianitat dels treballadors del petroli que conviuen en petits grups. Un univers marcat per la solitud, el fred, la convivència extrema i la pressió de mantenir la producció petroliera. Petróleo excava enmig de la foscor i el pou per posar intel·ligència, ironia i sarcasme que explica com la masculinitat és un valor en relació al treball, cosa que permet desterrar vells mites.

I el programa de Catalunya Ràdio que va just després del Catalunya Nit cada nit, les dones i els dies, dirigit i presentat per Montse Vergili, ha rebut una menció especial dels Premis Montserrat Roig de Periodisme i Comunicació Social que s'han entregat aquest vespre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona Montse Camps.

Sí, la rebuten la categoria de periodisme social en format audio i podcast pel programa dedicat a les dones amb autisme, on s'explicava que el 70% de les dones amb autisme no rebran mai un diagnòstic o el tindran de manera molt tardana. Per la seva banda, el Premi de Comunicació Social General l'ha guanyat el documental La Bona Mort del programa 30 Minuts de TV3, que s'endinsa en el dret a l'eutanàsia a Catalunya a través d'una pacient amb ELA. Els guardons reconeixen el compromís del periodisme i la comunicació amb la defensa dels drets socials, la inclusió i la cohesió social.

Aquest és el ritme que ens ha escollit avui la Gemma Puig per fer-nos la previsió del temps amb una cançó que porta missatge que ni els propis autors s'imaginaven quin era. La Gemma Puig ens ho explica. Bona nit, Gemma. Bona nit.

És una cançó d'Staring in Space que es diu Summer in October. Doncs una miqueta això, eh?

Molt adient. Molt ben buscat, eh, el títol? Sí, sí, sí. Exacte. Vol dir calorada o què, a partir d'ara?

Vol dir que avui hem tingut un dia, és els migdies, eh? També les nits, matinades, són de tardor. Però sí que és veritat que avui les màximes més altes han arribat als 27-28 graus, arriba Roja Libre, 27 al Mar Roig, al Dober, i demà repetirem aquests valors, aquests valors una mica de finals d'estiu. No seria d'estiu a estiu, però sí de finals d'estiu. Serà demà l'últim dia, després les temperatures s'aniran normalitzant, però sí, demà tindrem un dia molt estable, aquesta setmana serà molt estable, per tant tindrem pocs canvis, i demà les temperatures fins i tot en alguns casos pot pujar una miqueta més, sol, algun núvol baix i alguna banda de núvol prim, amb molta estabilitat, i aquest estiu una miqueta durant les hores centrals del dia.

Molt bé, doncs el gaudirem. Moltíssimes gràcies, Gemma. Bona nit. Bona nit.