Catalunya nit, de 21 a 22 h - 27/10/2026

Les investigacions per determinar qui són els responsables dels aldarulls de dissabte a Barcelona se solapen amb noves convocatòries que sembla que volen repetir el patró. Les forces de l'ordre tenen al davant el repte d'intentar acabar amb grupuscles que es mouen amb agilitat i en l'anonimat i la foscor de les xarxes. Una jutgessa ha prohibit a diversos dels detinguts assistir a manifestacions perquè considera que l'únic que pretenia era saquejar comerços. No hi havia, per tant, cap reivindicació al darrere segons aquesta magistrada. Telegram avui ha tancat dos dels canals des d'on es feien les crides a actuar. Un dels problemes és que és més lent tancar-los que obrir-ne de nous. Bona nit. Són les 9.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

I els aldarulls són també argument electoral.

Ya tiene Sánchez su cale borroca. Los neoetarras son hijos de Bildu y Sánchez y por tanto yo digo que los destrozos los paguen sus padres. La factura a Ferraz.

Es Cayetana Álvarez de Toledo, la número dos del Partit Popular per a les eleccions del 29 de novembre. De cara a la composició del Senat, explicarem també l'acord dels comuns amb el PSC. Els dada Colau no es presentaran a Girona, Lleida i Tarragona i demanaran el vot pels candidats del PSC.

I a aquesta hora tanquen els col·legis electorals a Israel, unes eleccions que poden ser crucials per al futur de Netanyahu i pel país. De seguida, aviat, tindrem els sondejos a peu d'urna d'unes eleccions que ja podem dir, Vicent Mifsud, que tenen rècord de participació.

Sí, una jornada de participació històrica amb una afluència a les urnes que no es veia des de 1988. L'última dada de fa dues

hores ja situava l'afluència per damunt del 74%. La transcendència dels comissis ha mobilitzat la societat israeliana després d'una legislatura marcada per la guerra que ha configurat l'Orient Mijà després dels atemptats del 7 d'octubre de 2023.

Doncs tant en bon punt tinguem aquests sondejos, els explicarem aquí al Catalunya Nit, connectarem en directe amb Jerusalem, amb el nostre corresponsal, en Jordi Brascó, i entrevistarem també Maír Margalit, l'escriptor israelià i expolitic que sempre es fa escoltar.

I si Netanyahu perd, ja veurem com s'ho agafa. Al Brasil, la victòria de Lula ve acompanyada d'un gran misteri. On és Flávio Bolsonaro, el derrotat? Doncs durant hores se li ha perdut la pista i, segons sembla, Joan Biosca ha marxat cap als Estats Units.

Sí, l'excandidat presidencial d'extrema dreta havia d'entregar els dos passaports que té, un de normal i un de diplomàtic, en ser senador, però no ho ha fet. La Policia Federal li havia donat de marge 24 hores i en no aparèixer amb els documents aquest dimarts quan tocava és que un jutge ordenava que fossin anul·lats.

I atenció a aquesta dada perquè en el que portem de segle l'agricultura ha perdut gairebé el 50% dels treballadors que s'hi dedicaven segons Unió de Pagesos, el 50% menys. I a la majoria dels que queden els falta poc per jubilar-se.

Hi ha tot el que es falta relleu i que la gent no s'acaba de guanyar la vida com una altra feina normal. No acaba d'arribar l'any 2000, estem parlant de l'any abans del Covid, 2018-2019. Estem parlant que hi ha un increment de costos d'un 300%.

Demà, desenes d'agricultors catalans protestaran a Madrid.

Avui, 27 d'octubre de 2026, si retrocedim 20 anys, trobarem un àlbum que es publicava just avui, fa 20 anys, un d'aquells que ja era bon al seu moment i que no ha parat de créixer.

És el Back to Black d'Amy Wainhouse. En parlarem amb el Josep Martín d'Independents d'ICAT, que ha parlat amb la persona que dirigia la banda de la cantant britànica als concerts. I una altra veu de luxe, en aquest cas literària, protagonista avui, que escoltarem també al Catalunya Nit, la d'Enrique Vilamates. Ha estat distingit amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. L'escriptor barceloní ha dit a Catalunya Ràdio que està content amb el premi, però discrepa d'una de les etiquetes que sovint li estampen.

El que ha dit el jurat és molt acertat. Bueno, és alguna cosa. Que em rectificaria una mica, però que és molt personal meva, la mania de dir que faig metal·literatura, que no existeix, jo aviso que no existeix, encara que tothom escriu que faig metal·literatura, però la metal·literatura no és, sinó que el que faig és reflexió sobre l'escriptura.

Vilamata, sobre com està el món, ha fet aquest comentari que ens portarà directament als esports.

Bueno, veig molta televisió i quedo tan deprimit

que prefereixo que guanyi el Barça. Doncs no guanya sempre el Barça. Ricard Isidro, de què parlarem al bloc d'esports?

Doncs mira, pendents d'aquesta primera eliminatòria de la Copa Masculina de Futbol i del partit boig que està jugant l'Espanyol. Boig, intens, èpic, el qualificatiu que li vulguis aplicar.

Va al límit l'Espanyol aquesta temporada.

Ara mateix, a la pròrroga, al minut 100 de partit, empata 3. 3 a 3. 3 a 3. Minut 100, eh? Sí, el minut 6 ha avançat l'equip blanquiblou amb un gol de

Marcos Fernández de Penal. Ha capgirat el marcador provisionalment l'equip basc, el camp del Sestao,

Carrion i Antonio Garte. Ja quan tothom donava per eliminar l'Espanyol, l'ha paregut. Roberto Fernández, qui de penal ha aconseguit l'empat a dos, això ha portat a la pròrroga, i només comença la pròrroga al minut 96. Gabriel Moscardo marcava el 2 a 3, tothom feliç, però dos minuts més tard tornava a empatar, en aquest cas, el sexto. Per tant, partit intens, el que es pot seguir a l'antena digital de Catalunya Ràdio de la mà del Sergi Andreu. També tenim en joc ara mateix el Manresa-Sant Andreu, duel català d'aquesta primera ronda de la Copa. Empat a 0 el marcador, el Girona i l'Europa ja s'han classificat per la segona eliminatòria. El Girona ha superat el quart aragonès per 0 a 2, el mateix que l'Europa, que ha derrotat un altre equip de l'Aragó, el Calamotxa, en aquest cas per 0 a 3.

Doncs el bloc d'esports ho explicarem, ho ampliarem, i sabrem també com li ha anat finalment a l'Espanyol. Fins després. Fins ara. I abans de tancar la portada al SEM La Vista, quin temps ens espera Gemma Puig?

Doncs ens espera un dimecres amb unes temperatures que ja no pujaran tant. Mantenim aquesta suavitat, sobretot a la façana litoral, però sí que començarem a notar una mica el que toca després de dos dies amb temperatures altes. Avui hem tornat a tocar els 27 graus. Demà les temperatures baixaran a l'interior, a comarques interiors i sobretot cap al Pirineu. I pocs canvis, boires matinals i alguna gota tot estirar cap al nord-est.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

9 i 8 minuts, una nit més, seguim parlant de les conseqüències dels aldarulls de dissabte a la nit a Barcelona, que coincideixen també en un moment en què ja hi ha noves convocatòries de cara al pròxim cap de setmana. La novetat d'avui, una de les novetats d'avui. És que els Mossos han demanat la col·laboració del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat per tancar els perfils de xarxes que alimenten la violència i els saquejos en comerços. És la primera vegada que la policia catalana fa servir aquest recurs. Oriol Pujador, bona nit. Què tal, Manel? Bona nit. De moment, la plataforma Telegram avui ha tancat dos grups.

Són els grups de Blocus BCN i Blocus BCN 2.

Aquest segon és el que es va crear a les poques hores de tancar el primer i que tenien més de 2.000 usuaris cadascun. El tancament d'aquests grups s'ha fet a petició del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, un organisme que depèn del Ministeri de l'Interior. I el qual han hagut de recórrer els Mossos per tancar els canals. Per bé que, en aquest cas, als grups no hi havia continguts terroristes o extremistes, sí que els Mossos consideren que havien de fer aquesta petició per evitar noves rèpliques del derull.

En paral·lel, el govern de la Generalitat ha anunciat que es personarà com a acusació particular en la causa.

Sí, i en tots els procediments que s'obrin que es derivin de la investigació dels aldarulls de dissabte a Barcelona, Sílvia Pané, que porta veu de l'executiu, avisa que es desvetllaran les identitats de les persones que hi ha al darrere.

La investigació ens portarà a saber qui, quins organismes, qui hi hagi al darrere de tot això. No pararem fins a saber-ho i tingui per ben clar que no només ho sabrem,

sinó que actuarem amb tota la contundència contra aquells que han produït aquesta situació i els que hi han participat.

En canvi, els experts veuen realment difícil una identificació dels responsables últims d'aquests grups.

Ho han assegurat avui en un informe l'empresa Global Oil,

l'empresa que va predir, de fet, la sala a la frontera de Ceuta i que ha estudiat també els aldarulls de dissabte a Barcelona. Aquest informe determina que els aldarulls no van ser ni molt menys espontanis. Avisa que les identitats dels organitzadors seran molt difícils de desenmascarar. Ho ha explicat en una entrevista al Matí de Catalunya a la ràdio la investigadora Marga Herrero, que ha dit que els joves van actuar amb instruccions molt i molt precises.

Vestir de negro, taparse la cara, quemar contenedores, ir a por tiendas de lujo, dispensarse y revender el producto robado.

Doncs en aquest context, una de les jutgesses de Guàrdia que va prendre declaració als detinguts majors d'edat considera que la protesta de dissabte a Barcelona era només una excusa per saquejar comerços. Ho argumenta en una interlocutòria a la qual ha tingut accés l'agència EFA. Toni Fortesa.

En base a aquesta argumentació, la jutgessa justifica la prohibició d'anar a manifestacions que ha imposat a diversos d'aquests detinguts del dissabte. En concret, és la jutgessa de Guàrdia que va rebre les declaracions dels 51 adults detinguts. Amb aquestes mesures vol evitar que tornin a participar en concentracions que la plataforma anònima per certs blocos ja ha convocat pels pròxims dies.

Convocatòries que criden a mobilitzacions en diferents ciutats i una d'elles, novament, Barcelona.

I la convocatòria és per dissabte a la tarda, coincidint amb la celebració de la Castanyada o de Halloween a la ciutat. Això ha generat un ambient de preocupació evident a la capital catalana. En una entrevista al matí a Catalunya Ràdio, però l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha demanat celebrar la festa amb normalitat, això sí, fent atenció a les possibles recomanacions que puguin fer els cossos de seguretat. Guanyar la batalla de la normalitat és guanyar la batalla d'aquells que presumptament estan darrere d'aquests moviments perquè el que volen justament és trencar la normalitat, trencar la convivència. Jo el que faig és una crida a la normalitat i a celebrar el que estava previst i que quan hi hagi uns avisos es faci cas a la policia. Per cert, Manel, que Collboni ha afegit que després de parlar amb els alcaldes de París i Milà està convençut que els disturbis de les tres ciutats responen a un mateix patró i d'altra banda l'Ajuntament es tornarà a reunir amb els comerciants afectats pels aldarulls de dissabte.

Gràcies, Toni Fortesa. Tres minuts per arribar a un quart de deu. Els aldarulls viscuts a Barcelona, La Coruña i Bilbao donen munició al Partit Popular en aquesta precampanya que ho aprofita per apuntar contra Pedro Sánchez, acusant-lo de tirar la violència i detenir la seva, i aquestes paraules són escollides expressament, cale borroca. Madrid, Laura Estrada, bona nit. Hola, bona nit. El líder del PP, Alberto Núñez Feijo, acusa Sánchez de tolerar i promoure els incidents.

Han perdido la calle y quieren alterarla. Lo que no pueden ganar lo quieren romper. La calle, las urnas, la convivencia, es un gobierno a la desesperada, capaz de cualquier cosa por seguir un día más.

La seva número dos a Madrid en las elecciones, Cayetana Álvarez de Toledo, va més enllà. Ya tiene Sánchez su cale borroca.

Los neoetarras son hijos de Bildu y Sánchez y por tanto yo digo que los destrozos los paguen sus padres. La factura. A Ferraz.

Tot plegat a menys de 24 hores de la visita que Feijó farà a Barcelona, on es passejarà per la zona zero dels aldarulls, acompanyat del cap de llista Xavier García Albiol. I agafant-se això, els populars prometen ara endurir el codi penal per augmentar les penes a persones que causen desordres amb la cara tapada i també contra les convocatòries que vinguin de les xarxes socials. Des de la Moncloa, la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, fa una crida a la responsabilitat. Unos somos responsables,

otros con algunas declaraciones no lo son. Lo que no podemos hacer nunca es fomentar el odio. Y es una barbaridad sobre la responsabilidad del gobierno en este sentido. Es una barbaridad y una irresponsabilidad.

La policía continua investigant qui hi ha darrere dels aldarulls. Doncs sobre què feien els pares mentre els seus fills participaven en els aldarulls del centre de Barcelona dissabte passat, hi posa la sempre interessant mirada el periodista, escriptor i col·laborador del Catalunya Nit, Jordi Amat.

Diumenge i ahir dilluns van passar a disposició judicial els menors detinguts arran dels aldarulls i saquejos al centre de Barcelona. S'ha repetit que la majoria eren adolescents. No nois a punt de fer-ne dibuix, sinó que n'hi havia que en tenien entre 14 i 15. No és estrany que quan han anat desfilant estiguessin acompanyats dels seus pares. I tampoc sorprèn que la jutgessa interpel·lés els nois, esclar, però també els adults, perquè al cap i a la fi són els seus responsables legals. Avui llegeixo a l'avantguàrdia que els pares no van assumir aquesta responsabilitat. Ni sabien on eren els seus fills ni sabien què feien. Hi ha una part de despreocupació, o molta, però a la vegada sospito que aquesta ignorància és la constatació de l'existència d'un món paral·lel on el jovent passa la seva vida i on els adults no hi tenim accés. És el món de les xarxes socials al mòbil, on es crea una identitat grupal teledirigida per l'algoritme i és allà on es va organitzar, vés a saber amb quins interessos, aquell vespre de vandalisme. La pantalla fosca, individual, no és la de la televisió i s'hi mostra un món més hostil que el real, on les conductes contra l'ordre i l'educació es presenten com una resposta tan esgrasora perquè la negació d'un futur esperançat és allò que veuen a cada moment. A cada moment. A cada moment. Com a pare de nens de 14 i 15 anys, sento que els he de convèncer que la realitat no és la de la seva pantalla i enfadar-me demanant que deixin d'una punyetera vegada el mòbil i vinguin a sopar.

Un quart de deu, fem ara una pausa per la publicitat i a la tornada anem cap a Jerusalem perquè acaben de sortir els resultats dels sondejos d'aquestes eleccions que es consideren clau per al futur del país i on està tot molt frec a frec i perilla el liderat a la continuïtat en el govern de Benjamin Netanyahu. De seguida que tornem de la publicitat connectem amb Jordi Brasco. Catalunya Nit.

Som Trescat.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. El futbol femení continua trencant murs. El dilluns 2 de novembre, Mundo Deportivo celebra la sisena gala femenina del futbol europeu. Les millors futbolistes de les cinc grans lligues europees se citen en un esdeveniment únic en el qual seran premiades. El futbol femení es vesteix de gala. Amb el patrocini de CaixaBank, Estrella Damp, Fibers Escort, Hyundai, Moeve, Veolia i Vueling. El Perinau i les Terres de Lleida. Vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme.

Diputació de Lleida. El matí de Catalunya Ràdio.

Acabat de tornar de l'exili, Toni Comín fa la seva primera entrevista a Catalunya al matí de Catalunya Ràdio. Estem al punt mateix

on hi ha aquesta línia absurda que separa dos trossos d'un sol país. Jo vull que això d'avui sigui un cant a l'amistat i un cant a la llibertat. De dilluns a divendres de 6 a 1 al matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Ostrini.

Els temes del moment, les coses del país i les de fora.

Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.

Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández. I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.

M'agradaria parlar de la política de l'amistat. És el vincle fonamental que manté la convivència.

No és per tirar-te aigua al vi, però no esperis que en la campanya electoral això canviï. Dona bo, més empatia i més respecte i que aquesta política de l'amistat triomfi.

Tot el que passa al Catalunya Migdia de dues a quatre amb Òscar Fernández. Som Trescat. Som Trescat. Catalunya Nit. Catalunya Ràdio. Som

Trescat. Som Trescat.

Passen tres minuts i mig d'un quart de deu. Estem pendents aquí al Catalunya Nit de tot el que es va sabent de les eleccions a Israel i acaben de sortir els resultats de les enquestes a peu d'urna. Els col·legis electorals han tancat ara a les nou i tenim aquestes primeres dades, així que connectem directament amb Jerusalem. Jordi Brascó, bona nit. Què tal, Manel? Bona nit. Quin escenari deixen aquests sondejos a peu d'urna?

Doncs mira, tenim dues lectures segurament. La primera és que el nerviosisme de Benjamin Netanyahu al llarg de tot el dia, l'hem vist fins i tot tan desesperat que ha demanat reclamar allargar el període d'obertura dels punts electorals per poder votar, finalment ha tingut efecte. Hi ha hagut aquesta remuntada de suport de moviment, millor dit, dels votants del Likud, i segons aquests sondejos de peu d'urna, el seu partit, el Likud, seria qui s'imposaria amb 24 escons, dos més que el Jaixar, que és el partit de Netanyahu. Ara ve, i aquí ve la segona lectura, que segurament és la més important. Si fem el dibuix de l'arc parlamentari de com quedaria aquesta Agnèset, que recordem té 120 seients, el bloc liderat per Netanyahu no seria el majoritari, es quedaria amb 50 escons, quedaria per darrere del bloc liderat pel seu opositor, Gadi Aysenkot, que en tindria 53. Si fem matemàtiques ràpides veiem que cap dels dos arriba a 61, que és la meitat més 1 d'aquesta Knesset, i per tant el que haurien de fer un bloc i un altre és fixar-se en els partits àrabs, que han aconseguit 17 escons i que per tant tenen la clau de govern, que és una cosa que ja imaginàvem. Què passa? Que tant un com l'altre han dit al llarg d'aquesta campanya electoral, sempre recordem, En campanya es d'una cosa i després es pot fer una altra. Però en campanya han dit, tots dos, que no pensaven pactar amb els partits àrabs.

Doncs a veure què passa, perquè ara ve l'escrutini, que ja veurem si acaba confirmant això o no. Però d'entrada tindríem aquesta victòria per la mínima de Netanyahu, però en canvi quan sumem els blocs és el bloc opositor que el passa al davant també per poc.

Sí, de fet, el que s'estava preveient al llarg del dia és el que et comentava abans, aquest nerviosisme de Netanyahu, que no li sortien els números, perquè hem vist una jornada absolutament històrica en termes de participació, desconec l'última dada que es deu haver donat fa poc, però la de les 8 de la tarda parlava d'un 74,3% de participació, 4 punts més que el total de les anteriors. I el que es veia sobretot, ho hem comprovat aquest migdia, hem anat a una escola sobretot on votaven votants arabo-israelians, és que els arabo-israelians s'han mogut en massa aquesta vegada, que és una cosa que no fan habitualment perquè molts d'ells no se senten representats. Per tant, aquest resultat de victòria del Likud per la mínima durant bona part del dia no es veia gens clara i aquí a la seu del Likud, que és on ens trobem ara, doncs aquest resultat s'ha rebut amb un cert alleugeriment i, com deies, ara el que caldrà és veure fins a quin punt aquests sondejos a peu d'urna han estat encertats o no. Això sí, cal que la gent s'ho prengui amb calma, que s'agafi una cadira, se sergui i que s'esperi. Potser que se'n vagi a dormir i millor s'esperi demà al matí a saber-ho, perquè l'escrutini va molt llarg aquí.

Doncs demà al matí, amb la nova llum del dia, veurem què és el que passa. Gràcies, Jordi Brascossi. A qualsevol novetat ens demanes pas. Una abraçada. Que vagi molt bé, una abraçada. No gaire lluny del Jordi, podem parlar ara amb un escriptor israelià, expolític també, és Meir Mergalit. És un plaer sempre escoltar-lo i el tenim ara en directe. Meir Mergalit, buenas noches. Manel, buenas noches, Cataluña. Es un placer, como siempre, saludarte hoy en una noche que se presumía trascendental. No sé si usted lo ve de la misma manera.

Bueno, sí, tiene algo de trascendental, sí, indudablemente. La gran sorpresa es que el partido político de Netanyahu ha llegado a 25 escaños estos días. Esto es algo que sociólogos en el futuro tendrán que analizarlo. Cómo es posible que la persona responsable por el drama más trágico que ha tenido Israel en su historia, el famoso 7 de octubre del 23, esa misma persona sigue siendo elegida por la mitad del pueblo. Esto es algo que es inconcebible. No tengo palabras para explicarlo, pero a mí me preocupa mucho más lo que aquí sucederá el 4 o el 5 de noviembre. ¿Qué puede suceder? Mira, dos o tres días después de las elecciones en Estados Unidos, Trump ya le ha dado luz verde a Netanyahu de atacar a Irán. La semana entrante, Netanyahu seguirá siendo el primer ministro, todavía no asumirá el nuevo gobierno. El proceso de formación de un nuevo bloque y elección de primer ministro puede llevar dos o tres semanas, es largo, tendido, y mientras tanto Netanyahu seguirá siendo primer ministro, y cuando él entienda que los números no le dan, él hará lo imposible para quedarse, para no perder el poder. Lo único que le resta por hacer ahora es una guerra más con Irán. Yo tengo mucho miedo que a partir de la próxima semana Israel empiece a atacar y entremos en una guerra larga. ¿Le va a permitir a Netanyahu venir y decir que en momentos tan dramáticos no se cambia gobierno y él continuará siendo primer ministro por un tiempo indeterminado hasta que todo lo que a él le convenga? Eso es lo que a mí más me llena de miedo. Pues sí,

ese sería el peor de los escenarios. En caso de que no optara por esta vía bélica, digamos, con lo que sugieren ahora estos sondeos a pie de urna, ¿qué gobierno es el más posible que acabe llevando las riendas del país en la próxima legislatura? Mira,

sería el bloque anti-Bibi, pero. Y quede claro, Eisenkot y la gente de su bloque siguen siendo derechistas. O sea, son un poco más moderados que el derechismo de Netanyahu, pero son también derechistas. De modo que cambios en el Oriente Medio no habrá. Los palestinos seguirán sufriendo lo que están sufriendo hasta ahora, a lo mejor con un poco menos de violencia, pero este bloque. Sí, es derechista y en lo que respecta al tema palestino no habrá ningún cambio importante.

Pues nos describe usted un paisaje muy oscuro y lo que no se puede decir esta vez es que los israelíes no se hayan movilizado porque la participación es histórica. Nos decían ahora que desde el año 1988 que no acudía tanta gente a una cita electoral.

Sí, es cierto, pero esto es en particular la población árabe israelí, que ha llegado realmente a números impresionantes, porque se han sentido muy atacados por Netanyahu y decidieron que esta vez van a tomar las cosas al toro por las astas. La gran pregunta ahora será si Eisenkot estará dispuesto a negociar con los partidos árabes, y en particular con un partido pequeño llamado Raham, que tiene la característica de que el número dos de este partido. Es un judío israelí, incluso sionista, se declara sionista, lo que le permitiría, lo que sería más fácil para Eisenhower negociar con este partido y de esa manera poder llegar a los 61 escaños que necesita para gobernar. De todas maneras que quede claro, el gobierno primero será derechista y segundo va a tener que enfrentar a problemas económicos tan serios, tan serios, que mucha gente ducha en el tema, dice que este gobierno no tiene ninguna posibilidad de llegar a buen puerto.

Pues es un escenario inestable, vamos a esperar los acontecimientos, a ver qué es lo que sucede, pero de nuevo ha sido muy interesante escucharlo, le agradecemos mucho que como siempre haya atendido nuestra llamada en directo desde aquí del Cataluña NIT. Un abrazo, Mir Margalit.

Sí, lamento no haber podido ser un poco más optimista y ojalá me equivoque. Me gustaría dentro de unas semanas volver a vuestra emisora y pedirle perdón al público. Pero así veo las cosas en este momento.

Pues en nuestro informativo lo que intentamos es describir la realidad y algunas veces lo que vemos no gusta, pero esa es nuestra obligación. Cuando las cosas estén más claras, volvemos a hablar. Un abrazo. Un abrazo, Manuel. Falta un minut para arribar a dos quarts de deu. Ens traslladem cap al Brasil.

Perquè el Brasil ja han votat el Brasil ja s'han comptat els vots i estan passant coses coses que déu-n'hi-do ara mateix tothom pendent del parador del candidat ultradretà i perdedor d'aquestes eleccions de diumenge Flavio Bolsonaro després que el Tribunal Suprem va decretar ahir que entregués els seus passaports Bolsonaro ha desaparegut les últimes notícies segons un diputat del seu partit és que ha volat en direcció als Estats Units. El fill de Jair Bolsonaro té diverses causes judicials pendents, està a punt de perdre l'aforament i, a més, avui, un jutge ha obert una altra investigació per presumpte finançament estranger de la seva campanya. Això ens porta fins a Riu de Janeiro. Allà hi tenim el nostre enviat especial, Joan Biosca.

L'excandidat presidencial d'extrema dreta Flavio Bolsonaro havia d'entregar els dos passaports que té, un de normal i un de diplomàtic, en ser senador, però no ho ha fet. La Policia Federal del Brasil li havia donat un marge de 24 hores i en no aparèixer. Aquest dimarts, amb els documents, quan tocava és que un jutge ordenava que fossin anulats. Asegurava Flavio Bolsonaro aquest dilluns passat. Que entregaria els seus passaports i que no deixaria el Brasil i també que seria el cap de l'oposició parlamentària en dominar el Congrés i el Senat, en bona part el bolsonarisme. El fill gran del clan dels Bolsonaro està sent investigat per la justícia del país sud-americà per suposats casos de blanqueig de capitals i les eleccions presidencials havien significat d'alguna manera una pausa en els processos en contra seu. En perdre les eleccions ja no tenia possibilitats de ser un aforat i al febrer de l'any que ve ja perdia l'escó de senador i també els seus privilegis judicials. Per tot plegat, aquí al Brasil s'especula amb la possibilitat que la seva fugida hagi estat més motivada pel fosc present i futur que se li presentava en matèria judicial i per tant és que hauria decidit volar cap als Estats Units. Abans de les eleccions, el seu germà Eduardo Bolsonaro, que ja viu precisament als Estats Units autoexiliat, també investigat per la justícia del Brasil, i amb un ordre de detenció ja havia apuntat a la possibilitat que Flavio Bolsonaro seguís el seu camí si perdia les urnes contra el president electe Lula da Silva, que és el que ha passat.

I Brussel·les continua entestada en endurir la política d'emigració. Vol que la Policia Europea de Fronteres, coneguda com a Frontex, pugui actuar en països de fora de la Unió Europea, amb l'objectiu de deportar migrants abans que arribin al territori comunitari. Ho ha proposat la Comissió Europea, però ara ho haurà de negociar amb el Parlament i els estats. Anem cap a Brussel·les, Bruno Forte. Amires, bona nit. Hola, bona nit. Això que planteja el govern comunitari té precedents?

La veritat és que seria una cosa inèdita. Si la idea tira endavant, els agents de Frontex es podrien desplegar en països socis, com per exemple el Marroc, sempre que el govern de rabat hi donés permís. I des d'allà, la Policia Europea de Fronteres ajudaria les autoritats marroquines a expulsar migrants procedents d'altres països subsaharians, com Gàmbia o el Sudán, per exemple. La idea és allunyar-los al màxim de les fronteres exteriors de la Unió Europea. El comissari de l'Interior, Magnus Bruna, diu que ho vol fer per salvar vides. La gent a vegades perd

la vida durant la seva travessia a la Unió Europea. És un trajecte molt perillós. Hem d'aturar aquesta gent el més aviat possible per salvar vides.

La Comissió Europea també diu que ha pres la lliçó del que ha passat aquest estiu a Ceuta. Què proposa exactament Bruno?

Doncs aquí planteja crear una unitat d'emergències dins de Frontex perquè aquests agents es despleguin de forma ràpida quan hi hagi una entrada massiva de migrants com la de Ceuta. Per evitar que aquestes entrades es planifiquin a les xarxes socials, Brussel·les també vol que la Policia Europea de Fronteres vigili el que es diu a les plataformes i que, si cal, els ordeni esborrar missatges. Totes aquestes noves funcions obligaran a duplicar el nombre de treballadors propis de Frontex i a crear una nova bossa de reservistes. Brussel·les vol que en total hi hagi 30.000 agents preparats per activar-se. Gràcies Bruno, bona nit. Gràcies a vosaltres, bona nit.

Passen quatre minuts de dos quarts de deu, ens anem acostant cap aquí, obrim plana política, perquè el PSC i els comuns pacten coordinar candidatures a Catalunya per concentrar el vot per al Senat. Els de De Colau han decidit retirar les seves llistes de Girona, Lleida i Tarragona i demanar el vot directament pels socialistes. Responen així a l'últim moviment del Partit Popular i Vox per mirar d'aconseguir també més senadors.

Àlex Giral, Robert, bona nit. Bona nit, Manel. Sí, ahir explicàvem, entre d'altres, que el PP ha renunciat a presentar-se al Senat per Girona i Tarragona per afavorir Vox. Doncs bé, rèplica avui dels partits de l'altre bloc. Com deies, Comuns, Frontampli, finalment, només farà llista a la cambra alta per Barcelona. A les altres tres demarcacions catalanes reivindicarà el vot per al PSC. Un dels senadors de designació autonòmica, que són els que escoll directament al Parlament de Catalunya, serà per al partit de Jéssica Albiach. Sentim Lluís Amoret, que és la número dos dels socialistes catalans, i David Cid, dels Comuns.

Calia una reacció clara i explícita de les forces progressistes de Catalunya a aquest nou atac de la dreta i de la ultradreta que té una lògica regressiva.

Com a resposta a aquest moviment absolutament vergonyós. A Catalunya ja hi ha precedents d'acords per al Senat entre els socialistes, l'antiga iniciativa i també Esquerra Republicana.

Tot plegat deixa un conjunt de propostes força diferents de les de fa ara tres anys. Si fem un exercici de política ficció, Àlex, i traslladem les fórmules per al Senat que estem explicant, els resultats que hi va haver el 2023,

¿canvia alguna cosa? Sí, però molt, molt poc. A veure, d'entrada, sabem que influeixen molts factors a l'hora d'anar a votar i que no sempre es manté la decisió automàtica d'optar per un partit. Si aquest se lia amb altres forces. Però perquè ens en fem una idea. Si el 2023 el PP no s'hagués presentat al Senat per Tarragona i els seus votants haguessin optat directament tots per Vox, el Partit Ultra hauria afortat un senador a Esquerra Republicana. I la qüestió s'acaba aquí, perquè la resta de moviments no haurien influït en res. D'una banda, el PSC ja va aconseguir el 2023 el màxim nombre de senadors possibles, 12 de 16. Per tant, incorporar-hi aquí els vots dels comuns hauria estat del tot irrelevant i transcendent. I perquè la suma del PP i Vox no hauria estat suficient llavors per gratar alguns senadors més enllà de Tarragona.

Doncs molt aclaridora aquesta comparació. Avui hem sentit també que a Junts s'obre a investir un candidat del Partit Socialista després del 29N que no sigui Pedro Sánchez. Si els seus vots són decisius, Míriam Nogueras diu que exigiran a canvi el concert econòmic.

El senyor Sánchez va tenir la seva oportunitat i és evident que l'ha deixat perdre i en algun moment el seu haurà de decidir si és més important Pedro Sánchez que el partit i que arribar a consensos i que poder avançar.

En aquesta precampanya també revifa la crisi de Ceuta. L'Audiència Nacional ha donat 15 dies al govern espanyol perquè desclassifiqui tots els documents del CNI relacionats amb l'entrada de 70.000 migrants. Anem cap a Madrid. Paula Brujats. Insatisfet amb el que li han enviat fins ara, la jutgessa reclama tots els informes i notes

del CNI dels dies d'abans i després a l'entrada, també llistat d'autoritats espanyoles que van rebre aquestes notes i les converses entre els serveis d'intel·ligència espanyols i marroquins. Una informació imprescindible per aclarir el cas, diu la jutgessa, que també vol interrogar dos responsables del CNI perquè aclareixin quina informació han traslladat al Ministeri

de l'Interior. L'Audiència Nacional estranya el cercle per aclarir el paper de l'estat espanyol en la tragèdia. Fins ara, el govern de Pedro Sánchez ha dit que només va rebre avisos rutinaris i cap calertés d'una entrada real de 70.000 persones.

Passen vuit minuts de dos quarts de deu. Avui tenim dades que indiquen que el mercat laboral s'estanca a Catalunya. L'última enquesta de població activa, l'EPA, constata que el tercer trimestre d'aquest any s'ha creat poca ocupació i l'atur ha pujat una mica. Carme Montero, bona nit. Bona nit. Posem-hi xifres, Carme. Doncs mira, coincidint amb la plena temporada d'estiu, només s'han incorporat al mercat laboral 2.100 treballadors, sobretot al sector serveis

i de forma més discreta a l'agricultura. En canvi, s'han destruït llocs de treball a la indústria i la construcció. L'ocupació entre la població local ha crescut, mentre que la d'estrangers ha disminuït. La taxa d'atur ha pujat fins al 8,3%, però és que venim d'uns anys en què havia superat els 13%. El trimestre ha tancat amb 18.900 aturats més, ara hi ha 361.800 aturats. Tot i això, el secretari de Treball, Paco Ramos, n'ha fet una lectura positiva.

L'EPA ens mostra una realitat molt positiva, més activitat, més ocupació i la taxa d'atur es manté en uns nivells històricament baixos.

Segons l'EPA, Catalunya s'ha quedat a les portes de superar el llindar dels 4 milions d'ocupats. Doncs si posem ara el focus a la pagesia, ens trobem també unes dades cridaneres. Unió de Pagesos ha denunciat que des de l'any 2000 Catalunya ha perdut 17.000 pagesos. Això seria gairebé la meitat dels que hi havia. Aseguren que la situació ha empitjorat amb el canvi climàtic, l'encariment dels costos i el descens dels preus i reclamen mesures urgents a les administracions. Avui han fet aquesta crida des de la Fira Agrobiotec de Lleida. Per tant, anem cap a Lleida,

Pere Joan Álvarez. Actualment, un 60% dels pagesos tenen més de 60 anys i només el 15% són menors de 40. Jaume Gardenya és responsable de sectors vegetals d'UP.

Hi ha tot el que és falta de relleu i que la gent no s'acaba de guanyar la vida com una altra feina normal. No cal arribar a l'any 2000, estem parlant de l'any abans del Covid, 2018-2019, estem parlant que hi ha un increment de costos d'un 300%.

Des de la mateixa Fira Agrobiotec els ha respost la secretària

general d'Agricultura, Begoña García. Este país ha puesto 1.174 millones de euros, el país europeo, quien más presupuesto de fondos propios ha puesto para apoyar al sector en un momento tan difícil, tan complicado como es la guerra d'Iran, con la subida de los costes de producción vinculado al gasolio agrícola y a los fertilizantes.

Aquesta tarda, desenes d'agricultors han marxat cap a Madrid per protestar de mala capital espanyola.

I el Consorci Aigües de Tarragona, que gestiona el transbassament del riu Ebre, ha aprovat un increment d'un 1,5% de la factura de l'aigua per la pujada del preu de l'energia. Anem cap a l'ampolla, Jordi Barranca.

A grans trets, això suposarà que a partir del proper 1 de gener es pagarà gairebé 57 cèntims al metre cúbic d'aigua. Marc Brunet és el president del CAT.

La tarifa efectiva només augmenta un 1,54%, entenent la situació econòmica que s'està vivint en els preus i en la inflació. El 2027 també servirà

per revisar 8 trams a la canonada principal amb el monitoratge de possibles problemes al moment gràcies al sistema de fibra òptica en marxa des de l'any 2023 i també s'afegirà al Consorci un nou municipi, en aquest cas és Botarell, a la comarca del Baix Camp.

Avui també és notícia. Marc Güell.

4 minuts i tres quarts de 10. Atenció a això, abans de 10 anys s'hauran d'haver substituït tots els comptadors de gas analògics per uns de digitals, la Fel de Ribot.

La substitució dels equips serà responsabilitat de les distribuïdores i no tindrà cap cost per als usuaris, excepte, excepte, en els casos en què calgui adequar les instal·lacions interiors de l'habitatge o el negoci per qüestions de seguretat. Els nous aparells facilitaran la lectura remota i automatitzada del consum diari, emetran avisos en cas d'un malfuncionament i si hi ha sospites de manipulació, i permetran el tall remot del servei. També hauran d'estar preparats per a fluxos de gas que incorporen fins a un 20% d'hidrogen. L'estalvi estimat pels usuaris és de 800 milions d'euros durant els 25 anys de vida útil dels nous equips.

El servei habitual per la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat només ha durat un dia. Avui ha hagut un nou despreniment al sostre del túnel de l'estació de Gornal, a l'Hospitalet de Llobregat, com el que hi va haver la setmana passada, Carme. Ferrocarrils de la Generalitat

ha adaptat el servei per circular per via única pel tram on els tècnics de DIF i de Ferrocarrils fan la reparació. Això provoca retards i menys freqüència de pas.

Els trens provenients d'Igualada i Manresa acaben a l'estació de l'Avinguda del Carrilet, amb una freqüència de dos trens per hora i sentit. La línia S3, des de Can Ros fins a la mateixa estació, té un tren per hora i sentit.

I la línia S8, que va des de Martorell en Llas fins a la Plaça Espanya, es cobreix amb quatre trens per hora i sentit. Els treballs duraran tota la nit. De cara a demà, l'operadora recomana als usuaris que estiguin pendents dels canals d'informació habituals per saber les alteracions del servei.

Encara sobre trens, el govern ha aprovat avui el contracte de programa amb Renfe per la prestació dels serveis de rodalies i regionals i ho fa amb una compensació econòmica de més de 1.400 milions d'euros per al període del 2026 al 2028, Rafel.

Compensació econòmica que cobreix el dèficit del servei, el que no s'ingressa de suficient per la venda dels bitllets. El document fixa les condicions econòmiques i tècniques amb què Renfe ha de prestar aquest servei i per això la consellera de Territori, Sílvia Paneque, espera que ajudi a millorar la fiabilitat de rodalies.

Un acord que ens donarà estabilitat, que ens donarà seguretat jurídica, que defineix compromisos i obligacions de l'operadora en el servei de Rodalies i que, per tant, ens ajuda a avançar en aquest camí progressiu de tenir un servei més fiable on la Generalitat tingui més incidència.

El Consell d'Administració de Renfe també ha donat el vistiplau a un document que els obliga a donar una resposta adequada a les incidències i a disposar de prou personal. També inclou una partida de 5 milions d'euros anuals destinats a penalitzacions per casos d'incidències que afectin la puntualitat i que siguin atribuïbles a la gestió de Renfe.

I a tot això, Jaume Collboni proposa que l'estació de tren de la Sagrera porti el nom de Pasqual Maragall. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, l'alcalde ha avançat que ja ho ha parlat amb les filles de Maragall, que donen suport a la iniciativa. Collboni també ha traslladat la proposta al govern espanyol i ha explicat que el ministre de Transport, Óscar Puente, s'ha compromès a tramitar la petició.

Va ser el primer alcalde que va somiar amb aquesta

entrada a nord que mirava Europa, que és l'estació de la Sagrera. Era molt conscient que el futur del transport

públic és el ferroviari. La nova estació Pasqual Maragall simbolitzarà aquesta Barcelona que fa també un canvi i un salt qualitatiu

importantíssim en matèria de connexió ferroviària. Ens situem a Sèrbia. La llista d'estudiants ha demanat la dimissió del director i dels responsables dels informatius de la radiotelevisió pública per haver manipulat la informació al servei de l'ultranacionalista Alexander Vucic. Roger Santaló.

L'associació de periodistes sèrbia també acusa canals privats de difamació. Ahir, una trentena de manifestants van entrar a la seu d'una cadena privada a FIA Vucic per interrompre la seva emissió en directe. El principal candidat de la llista d'estudiants ha fet una crida a la calma.

Conciutadans, si us plau, espereu fins al final del procés electoral i continueu sent pacífics i dignes com ho heu estat fins ara.

Durant el mandat de Vucic, Sèrbia ha caigut fins a la pitjor posició que ha ocupat mai en la llista

sobre la llibertat de premsa, en lloc 104 de 180. Vladimir Putin ha mantingut avui una conversa d'una hora i mitja amb els líders de Finlàndia i Noruega que intenten obrir noves vies de diàleg amb el Kremlin. Tot i això, el president rus ja els ha deixat clar que no està disposat a cedir en cap de les seves condicions per a un acord de pau. Moscou, Cristina Solías.

Putin ha dit que només hi haurà pau si es respecten els interessos de Rússia i ha culpat els països europeus d'estar allargant la guerra amb la seva política de confrontació. El ministre d'Exterior, Sergei Lavrov, lamenta que no els han transmès cap nova proposta per resoldre el conflicte.

Tampoc s'hi ha dit res de nou. Això només demostra la voluntat dels europeus d'entrar a la força en el procés de negociació.

El president finlandès Alexander Stubbs se situa com un dels favorits per convertir-se en l'interlocutor europeu amb el Kremlin. Tot i donar suport a Ucraïna, es porta bé amb Donald Trump i coneix les necessitats de seguretat de Rússia amb qui comparteix frontera.

Més coses, la República Democràtica del Congo supera la barrera dels 10.000 casos de vol a Montse Poblet.

Des que el 15 de maig es va declarar el primer cas d'aquesta febre hemorràgica, al Congo han mort unes 5.000 persones. L'Institut Nacional de Salut d'aquest país africà calcula que la mortalitat del virus supera el 48% i xifra en 2.700 els casos de persones que han superat la malaltia. És el segon pitjor brot de bola a escala mundial i a part del Congo hi ha casos a Quènia i un infectat a Nigèria.

I el Museu Egipci de Barcelona ha inaugurat l'exposició Inni l'explorador del faraó. És una mostra sobre la vida d'un alt funcionari de l'antic Egipte de fa més de 4.000 anys, Sergi Cubí. El recorregut inclou

com a gran novetat la inauguració d'una sala immersiva permanent. Jordi Clos, fundador del museu, explica per què han incorporat aquesta proposta. Ha arribat el moment

de fer un salt qualitatiu en la modernitat, que és la immersió. Tenint en compte que nosaltres tenim una base importantíssima de nens, més de 35.000 que venen cada any i de visitants, clar, hem de fer que la seva visió sobre la peça no la vegin solament en una vitrina,

sinó fer-los viure una realitat. L'exposició també inclou una seixantena de peces de la mateixa època i es podrà visitar com a mínim durant un any.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

12 minuts per arribar a les 10 de la nit. Va sonant pel Nobel, però de moment n'hi van donant d'altres. Enrique Vilamata suma avui el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles que atorga el Ministeri de Cultura dotat amb 50.000 euros per la seva influència decisiva en la narrativa contemporània. L'escriptor barceloní ha dit a Catalunya Ràdio que està agraït pel premi, però que no li agraden les etiquetes, Montse Camps.

Sí, pel jurat, la seva obra, a través d'un viatge metaliterari, investiga a fons el gènere de la novel·la. Tot just saber que li havien atorgat el premi, l'autor, darrere unes ulleres fosques entre tímid i divertit, ha dit que no hi està del tot d'acord.

El que ha dit el jurat és molt acertat. Bueno, és alguna cosa. Que em rectificaria una mica, però que és molt personal meva, la mania de dir que faig metal·literatura, que no existeix, jo aviso que no existeix, encara que tothom escriu que faig metal·literatura, però la metal·literatura no és, sinó que el que faig és reflexió sobre l'escriptura. I assegura també que

la seva visió de la literatura és lúdica.

Juan Marcel me acusaba de ver la realidad como si fuera fraudulenta. Y me encanta, porque claro, en realidad, yo siempre desconfío de lo que escribo, desconfío de la realidad, desconfío de todo. No desconfío de este premio porque lo voy a cobrar. Per tant, la realitat actual? Veig molta televisió i quedo tan deprimit que prefereixo que guanyi el Barça.

L'autor de dublinès que està escrivint sobre

la impossibilitat de comunicar-se literàriament partint d'una experiència molt intensa que va tenir l'any passat i que explica va viure amb terror.

Doncs aquest l'esperem. I un altre escriptor que està rebent molt premis pel seu últim llibre és Sebastià Alzamora. Avui ha recollit el Premi Lletra d'Or al millor llibre del 2025 pel poemari Sala Augusta, seguit de Llengua Materna. Un llibre que l'autor defineix com a antifeixista i un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i a la seva mare.

En cada un d'aquests premis que ha rebut el llibre hi ha un punt, evidentment, d'alegria, però també d'estranyesa, de com si li estigués passant d'alguna manera o una altra. I en certa manera és així, perquè el llibre no sót ja. El llibre és, evidentment, una vida pròpia i té també tota la vida que li dona cadascun dels lectors.

13 anys després de l'última funció de Neva, l'elogiada obra del xilè Guillermo Calderón, el repartiment original es torna a reunir sobre l'escenari per revisar el text des de la condició actual dels actors i les actrius. El muntatge està inclòs dins el flash de tardor. Ens ho explica, com sempre, la Marta Vives. Guillermo Calderón va estrenar l'any 2006 Neva, una obra de teatre ambientada a Sant Petersburg l'any 1905, quan tres actors interpreten una obra de Chekhov mentre esclata la Revolució Russa. La peça va ser ovacionada i va esdevenir tot un referent del teatre xilè contemporani. L'obra es va representar per darrera vegada ara fa 13 anys. Des d'aleshores han passat moltes coses, tant al país com als membres de la companyia. Per exemple, un dels intèrprets, Jorge Becker, pateix des del 2017 les conseqüències d'una malaltia que va danyar el seu sistema immunitari i el va deixar amb limitacions en la parla, la mobilitat i la vista. Avui ha tornat a pujar sobre l'escenari per representar aquesta peça que entrellaça escenes de l'obra original amb nous moments creats per posar en relleu el pas del temps. Julio Manrique, director del llibre, ho ha explicat així.

Posa tot el foc i el pes en l'art de l'actor i que a més a més fa que els propis actors reflexionin en veu alta sobre l'essència d'allò que es dediquen a fer. És representar la vida des d'un escenari, potser crear-ne una de

nova i transformada. Neva reivindica l'art, les relacions humanes, la salut mental, enfront la decepció política, una recepció crítica i sarcàstica sobre el teatre, l'actuació i també les seves limitacions. I aquesta setmana, divendres, es redita l'àlbum Bordell de la banda gironina Un Papà. S'editarà per primer cop en vinil i es fa coincidint amb els 30 anys de la dissolució del grup. Fa el 30 d'octubre de l'any 1996, després d'uns 7 anys junts, la mítica banda liderada per Adrià Puntí anunciava que ho deixaven i ho van comunicar en plenes fires de Girona. Doncs bé, ara, durant les fires, la Núria Pereira ha parlat amb Pau Marquès, qui va ser guitarrista del grup. Pau Marquès, guitarrista d'Un Papa. Què tal? Benvingut. Molt bé. Moltes gràcies per convidar-me. Escolta, ens trobem en plenes fires de Girona. Estem parlant de la redacció del vinil de Bordell. Per tant, es fa inevitable referir-nos a aquesta cançó a novembre.

Feia molt que no l'escoltaves?

Sí, déu-n'hi-do. Crec que l'última vegada la vam escoltar va ser precisament a unes fires. T'agrada escoltar-les? O se't fa estrany? Se'm fa estrany. Hi ha moments. Mira, per exemple, puc explicar que ara ens vam trobar uns quants del grup, la majoria, menys l'Adrià, no fa gaire vam participar en un concert homenatge a Marc Grau, que va ser el nostre productor, que l'hi vam fer a Barcelona. Durant el camí, anant a Barcelona, vam fer l'exercici de posar nous cançons i endevinar com es deien. I va ser un fart de riure, perquè no era tan fàcil, hi havia moltes cançons. Normalment sol passar que te'n recordes més de les del principi, del primer disc, que de les últimes.

És curiós. Escolta'm, la dissolució del grup la vau anunciar també per fires un 30 de novembre del 1996, aquests 30 anys. Te'n recordes d'aquell moment?

Sí, puc dir que vam dir, val, ara ja ho tenim decidit, parlem amb Manejament, no ho diguem a ningú, sobretot, i veiem com s'anuncia. I ja no sé si era el cap de dos dies de dir això, ja m'han trucat a casa. No sé, et sembla aquella de TV3, en aquell no sé quin mitjà?

Estem parlant de bordell, com en tota la trajectòria d'un papa, molt important en vosaltres les lletres, sobretot d'Adrià Puntí. De fet, Quimi Portet ha arribat a dir que és el millor lletrista treballant amb el monosíl·lab, les onomatopeies. Un exemple seria la cançó Conxorxa.

Coincideixo plenament amb el que m'he portat, és a dir, fent lletres és únic i té un estil únic. No el tenia ningú més, ni crec que l'ha tingut ningú més, eh?

També Lluís Gabaldà ha dit que sou un dels pals de Paller per entendre el rock català. Recordem que vau ser Premi Nacional de Música l'any 93 i Premi Ondes al millor grup revelació l'any 94. Vau tenir una carrera, no sé si podríem dir breu, però sí intensa, eh?

Sí, sí. Això dels premis, al final, és la importància que hi vulguis donar. De fet, hi ha un premi que no has dit, que per mi és un dol molt important, que va ser la mosca de Gironina, que ens van donar, perquè vaig tenir la gran fortuna de poder-la anar a recollir, que ell ens la donés a en Tisner. Llavors, aquest moment, aquest impàs del 93, 94, va ser quan ens va passar això, no? Però jo sempre dic que nosaltres érem més un grup, no sé si dir-ne de culte poder no seria la paraula, però interessants, bo del marge, que les entrades o els discos que veníem. O sigui, nosaltres estàvem una lliga per sota dels 4 o 5 grans d'aquell moment del rock català. Nosaltres veníem força menys.

Escoltem interpretacions camaleòniques d'Adrià Apuntí, per exemple, en aquest tema, 903.

Aquí el sentim així, però després també el sentíem en el mateix bordell amb Set de nit.

Llavors aquí és un tell, li agradava jugar amb sonoritats i en aquest cas aquest del Set de nit que fa aquesta veu Louise Armstrong, seria entre un Louise Armstrong i un Tom Waits que també li agradava, ens agradava molt i també hem fet alguna experiència en aquest sentit. I l'altre, el 9-0-3, com que feia una mica referència al boom que hi va haver de les línies eròtiques en aquell moment, també ell va trobar convenient fer aquest deixó, i nosaltres, fantàstic.

Vosaltres us vinculaíeu, esteu molt vinculats a la ciutat de Girona. En aquell moment en el que tocaveu o presentàveu els discos pel barri vell eren molt diferents de com és ara. No sé tu com vius la ciutat ara.

La ciutat està millor ara que abans, eh? Amb totes les planes que hi puguin haver, que si les compraries, que si tot això. Però sí que. Hi ha coses que tens amb enyorança, no? Del carrer dels Torrats, tot l'ambient que teníem, de bars, d'aquesta proximitat que tens. Clar, t'ho veus d'un punt de vista molt jove. Començar tenia 22, 23 anys. És que, esclar, saps? Ara sóc avi.

Tu que encara estàs treballant en el sector musical, quina valoració ens faries?

La diferència fonamental és que abans no hi havia indústria, n'hi havia molt poca, ara hi ha una indústria musical. A nivell de creativitat, no, hi ha creativitat punta a pala, hi ha moltes idees, molta gent que toca, que ho fan molt bé, però sí que a nivell de públic. I de mainstream, el rock està a mores baixes, diguéssim. No per propostes bones que hi hagi, sinó perquè, a nivell de públic, costa molt trobar una proposta que sigui rockera i que sigui ara mateix mainstream,

no? Doncs, escolta, acabem com havíem començat en novembre, Girona és immortal, i per molts fans, un papa seguirà immortal. Molt bé, moltes gràcies per convidar-me. Catalunya a nit.

Avui la previsió del TREMS amb Joan Manuel Serrat i la Gemma Puig. Gemma, bona nit. Bona nit, doncs sí, és una cançó de Joan Manuel Serrat que es diu Camí avall, però una miqueta el que faran les temperatures, aniran baixant no a tot arreu igual, però avui hem tingut altre cop un dia molt càlid, el més càlid de tota aquesta setmana, avui hem tornat a arribar als 27 graus, però en moltes comarques i en molts punts de Catalunya, doncs als 23, 24 graus, fins i tot cap a sectors del Pirineu, per tant. Avui les temperatures més que avall han anat amunt, però sí, a partir de demà i de cara als propers dies, no és que vingui una gran baixada, però sí que aquestes temperatures s'aniran normalitzant. Demà ho notarem a comarques interiors i al Pirineu, i es notarà menys a la mateixa línia de la costa. Altra cop, amb boires matinals cap a comarques interiors, més sol cap al Pirineu i amb la possibilitat d'alguna gota cap al vessant nord del Pirineu i alguna gota també a la tarda cap al nord-est.

Molt poqueta cosa, però sí que notarem que aquestes temperatures van camí avall.

Camí avall i nosaltres equipats, perquè ja ens has advertit, equipats per fer aquest camí. Gràcies Gemma, bona nit. Bona nit.

Rosó Maria i amb un pom de flors va caminava.