Catalunya nit, de 21 a 22 h - 29/10/2026

Avui ha pujat a 69 el nombre de morts en l'accident dels trens a Toledo. Es van sabent les identitats de les víctimes mortals mentre els gossos de la Guàrdia Civil intenten localitzar restes biològiques entre la ferralla.

Encara hi ha una seixantena de famílies pendents de trobar els seus familiars. Ahir ens vam anar despertant amb una notícia d'aquelles que costen de pair i aquesta nit fa exactament dos anys vam començar un Catalunya Nit que no sabíem que ens portaria a Paiporta. Per als familiars de les víctimes, les preguntes són avui inevitables. Amb la Dana, i si no hagués baixat el gratge? Ahir, i si no hagués anat al primer vagó? I tantes i tantes altres preguntes doloroses. Bona nit, soles nou.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

I mentrestant augmenta la pressió per part d'alguns partits polítics sobre el ministre de transports, Òscar Puente, que demà farà roda de premsa i dimarts compareixerà a petició pròpia al Congrés. Vox ha presentat davant del Suprem una querella contra el ministre de transports. Hem preguntat a politòlegs com pot influir aquesta catàstrofa en la campanya electoral i en les eleccions. La campanya del PSOE està morta. Com faràs una campanya d'optimisme, d'il·lusió? Estem a un mes de les eleccions. Sembla que no sigui re, però realment és molt temps.

Avui també hem de parlar de seguretat. Als carrers, perquè s'estan fent virals missatges per les xarxes advertint que hi pot haver aldarulls greus dissabte a la nit. Fa poca estona hem sabut, de fet, que ha quedat detingut el presumpte administrador de blocos. A Lleida. Connectem-hi, Pere Joan Álvarez. Què se'n sap? Els Mossos d'Esquadra han detingut un menor d'edat com a creador i administrador dels canals de comunicació de blocos a la demarcació de Lleida. Incitava, dirigia i donava indicacions a la resta d'integrants del grup per fer actes vandàlics, saquejos a comerços i atacs a les forces d'ordre públic dissabte a la capital del Segrià. De seguida ho ampliarem. És un noi de 16 anys i de tot plegat en parlarem també amb Carlos Baraiber. L'Ajuntament de Barcelona, de fet, ha reunit aquesta tarda de manera extraordinària la Junta de Seguretat Local davant la possibilitat que aquest cap de setmana es puguin reproduir les escenes de violència i pillatge en comerços del centre de la ciutat. I seguretat també als hospitals, arran del que ha passat aquesta matinada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Recordem que un pacient que estava a planta ha estat assassinat a trets. Ell, de fet, s'estava recuperant d'un altre tiroteig a Salou. Els sindicats demanen més seguretat i el govern s'obre a revisar els protocols.

És que això no hauria d'haver passat mai, mai. I podria haver sigut pitjor del que ha passat. Podríem haver estat parlant d'un altre succés avui.

Queden 5 dies per a les mid-term les eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units que poden ser un termòmetre de la força de Donald Trump. A partir d'aquesta nit n'anirem parlant en aquest informatiu i avui ho farem amb una doble connexió. Tenim el Xavier Vilà a Michigan i l'Oriol Serra a Washington.

I escoltarem Bach en família. La companyia de dansa Malpelo ha reunit Maria Muñoz, Pep Ramis i els seus tres fills en un espectacle que s'ha presentat al Temporada Alta de Girona. Bach, encara tenim més arguments per dir-te que vinguis amb nosaltres.

Un dels arguments són ells. Dorian, la banda barcelonina, actua demà a la Polo. Recentment s'ha publicat un llibre amb la història del grup. Escoltarem la seva música, però també les seves paraules. L'Òscar Callau ha entrevistat el cantant. Parlarem, per tant, també de música en directe i d'esports en directe, Joan Fitó.

Pendents ara mateix de dos escenaris en directe. El primer, la Champions femenina, ha començat el Kiu-Barça, tot just tres minutets, 0 a 0. I dia gran, el Prat està jugant al Prat contra l'Athletic Club, primera ronda de la Copa. Per tant, un Lliga Elite contra un Primera Divisió. De moment, dos minutets de partit, Prat 0, Athletic Club de Bilbao 0.

I abans de posar-nos-hi, busquem també un titular pel temps. Gemma Puig, bona nit.

Bona nit, doncs tornem a tenir un dia molt semblant al d'avui, amb aquest temps fort s'estava, però amb petites novetats. Aquesta matinada i demà a primera hora hi pot haver alguna gota cap a les terres de l'Ebre i aquestes precipitacions es podrien repetir a la tarda. Fenòmens febles, més sol cap al Pirineu, repetirem les boires i pel que fa a temperatures baixaran una mica aquests petits descens que anem notant cada dia, però que van fent que cada cop sentim més la tardor.

Catalunya Nit, amb Manel Alies i Agnès Marquès.

9 i 6 minuts han passat 36 hores des de l'accident de dos trens d'alta velocitat ahir al matí a Toledo i les tasques dels equips d'emergència encara continuen. El balanç provisional és de 69 morts i més d'un centenar de ferits. Durant tota la nit se seguirà actuant amb maquinària pesant sobre el terreny per intentar localitzar possibles víctimes entre la ferralla. De moment, la Guàrdia Civil ha rebut una seixantena de denúncies de persones desaparegudes. A prop d'on s'està fent tota aquesta feina hi tenim els nostres enviats especials, el Martí Cuní i l'Anna Alfonso. Anna, bona nit. Bona nit. Ana, dèiem que la feina dels serveis d'emergències no s'atura. Què és el que estan fent aquesta nit?

Doncs continuen treballant sense descans per moure la ferralla. Una nit més, ja veiem els drons de la Guàrdia Civil il·luminats al cel, sobrevolant la zona zero amb càmeres tèrmiques i també aquestes grues il·luminades que dibuixen la silueta dels trens al punt de l'accident. Aquestes màquines continuen treballant, també veiem atrafegats amunt i avall. Els efectius de la Guàrdia Civil i de Protecció Civil i les que sí que s'han retirat quan ha caigut el sol han estat les unitats canines, els gossos de la Guàrdia Civil, que s'hi tornaran a posar al matí, quan hagin descansat, per buscar més víctimes als vagons. Des del primer moment, la Guàrdia Civil ha fet un gran desplegament a la zona. Ens ho explicava a Catalunya Ràdio la portaveu Llano Solibarès.

Se han desplazado de Guardia Civil 900 efectivos de distintas especialidades, de la agrupación de tráfico para regular los accesos de vía y dar acceso a los servicios de emergencia, como el equipo de drones, servicio aéreo, grupo de caballería, seguridad ciudadana sobre todo, para verificar puntos.

És un formiguer, per tant, de gent que està treballant en aquesta emergència en una zona on avui també hi han passat Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijó i el rei d'Espanya.

Sí, han passat per diferents punts, per Toledo, per Urda, per aquesta zona de comandament. L'últim que hem sentit ha estat el rei Felip VI, des de Toledo, que està a una hora d'aquí, la ciutat, i ha ingressat una quarantena del centenar de ferits que ha deixat aquest accident. I els Reis d'Espanya han visitat aquesta tarda l'hospital, i a la sortida d'aquesta visita el rei Felip VI ha reclamat que la investigació vagi fins al final i que s'assumeixin responsabilitats.

Como sociedad volvemos a sufrir un durísimo golpe, pero hay que seguir avanzando. Hagámoslo juntos, unidos, con dignidad y con rigor. Hay evidentemente una investigación en marcha. Debe determinar cómo y por qué ha sucedido esta catástrofe. Tendrá que estudiarse medidas para que esto no vuelva a suceder.

Unes declaracions que van en la línia del que també ha demanat el govern espanyol, que és que s'investiguin a fons les causes d'aquest accident.

És una tragèdia, ho dèiem a la portada, difícil de pair, però si hi ha una cara positiva de tot plegat és l'onada de solidaritat que un cop més s'ha mogut en aquesta catàstrofe.

Sí, tant siguin voluntaris de protecció civil que veiem aquí, com els membres de l'ONG World Central Kitchen, que cuinaven durant tot el dia a menjar i que feien cafès pels serveis d'emergències, com també els propis veïns d'Urda, aquest petit poble, al costat d'aquesta tragèdia, que s'han bolcat per ajudar en tot el que podien. L'alcalde d'aquest poble d'Urda, Manuel Galán, ho agraïa aquest vespre des d'aquí, des del centre de comandament.

Estamos asumiendo ese mal trago que tuvimos que pasar ayer, esa situación tan grave, aunque a pesar de lo grave de este accidente, la gente ha respondido en todos los sitios, en todos los lugares, tanto en donación de sangre cuando lo han pedido, como en aportación de bienes materiales y del tiempo, algunas personas aportando su tiempo para ayudar.

I avui també hem sentit una persona que segons les seves paraules, que ara sentirem, ajuda els que ajuden. És Teresa Marín, psicòloga especialista en emergències, que ha donat un cop de mà als cossos de seguretat o de salvament, que sovint es posen una mena de màscara per fer aquesta feina, sobretot en catàstrofes d'aquesta magnitud, i que es veuen obligats, ella ens ho explicava, a deixar de banda les seves emocions per ajudar els altres. La psicòloga ho explicava així.

Detectamos lo que en el argot profesional se llama el peso del uniforme. Tengo que estar porque mi uniforme me lo requiere y dejo de lado la persona. Entonces se generan lo que nosotros llamamos disociaciones momentáneas. Estoy aquí realizando mi trabajo sin prestar atención a lo que estoy sintiendo, pero posteriormente lo que estoy sintiendo aparecerá.

Continua doncs aquí el moviment al centre de comandament i de cara de mal matí, com dèiem, tornaran les unitats canines de la Guàrdia Civil per continuar buscant més víctimes entre la ferralla que encara queda d'aquest accident d'hortà.

Doncs tota aquesta gent que està fent aquesta feina, que interessa en aquest concepte del pes de l'uniforme. Ens ho han explicat des d'aquest centre de comandament el Martí Cuní i l'Anna Alfonso. Gràcies, Anna. Bona nit. Bona nit. En paral·lel a aquestes tasques de rescat i atenció a les víctimes, avança també la investigació sobre les causes de l'accident. Hi ha moltes incògnites obertes encara i molts punts inexplicables, però des d'un primer moment, fins i tot des del govern espanyol, s'ha apuntat a la rada humana. No és la primera vegada que passa un fet així, però en aquest cas hi ha hagut una xifra molt alta de víctimes. Carme Montero, bona nit. Bona nit. La Comissió Espanyola d'Investigació d'Accidents Ferroviaris ja va llançar una alerta fa dos anys. Què deien? Sí, Manel,

la CIAF va reclamar implantar mesures mitigadores d'errors humans.

El 2024, a Conca, va passar un fet similar, el d'ahir a Urda, però sense conseqüències.

En el seu informe final sobre aquesta incidència, la comissió diu literalment que hi ha una barrera susceptible de fallar, ja que depèn completament del factor humà.

I afegeix una frase que a mi em sembla inquietant. No és un fet aïllat, es tracta d'un error sistèmic repetit. El maquinista jubilat Jordi Valero

posa èmfasi en les mancances en formació.

Falta de formació del personal directament relacionat amb la circulació, operadors i maquinistes, falta de reciclatges que no es fan per manca pressupostària i falta de simulacres. O sigui, tenir molt de gent sap fer la feina del dia a dia, però no sap donar la resposta adecuada adequada quan hi ha unes perturbacions.

Per tant, una de les claus, evidentment, és esbrinar què va passar exactament al centre de control de Totxa, però aquest accident obre també altres interrogants.

Sí, primer de tot, saber per què va caure el sistema de seguretat LZB, que va obligar a aturar 6 trens, per què l'AVE va reprendre

la marxa en la velocitat normal i no més lenta, com va anar el protocol en aquests casos, i per què no van avisar el maquinista que tenia un irio aturat a 25 km. Sigui com sigui, el sindicat de maquinistes

demana que s'esperi el final de la investigació i critica que s'hagin filtrat els àudios del centre de control de totxa. Diego Martínez, el secretari general del CEMAF.

Es una irresponsabilidad tremenda el atribuir ahora mismo la culpabilidad o no de un accidente sin establecer y sin conocer todas las informaciones que hay ahora mismo para elaborar una investigación independiente y sobre todo filtrando información sesgada a los medios.

També hi ha dades que qüestionen l'estat de les infraestructures. Sí, ara estem parlant ja d'inversions. Dades europees recullen que entre el 2018 i el 2022 el govern espanyol va destinar la majoria del pressupost de l'alta velocitat, un 84%, a ampliar la xarxa i només un 26% a mantenir-la.

Valero va criticar, critica, la degradació del sistema.

Les xarxes ferroviàries fan moltes coses, però no s'inverteixen mantenint-les. Això és un, diguem, massacre que té la xarxa ferroviària espanyola. En aquests moments estem construint centenars de quilòmetres de vies d'alta velocitat i tot això és en detriment del manteniment de la xarxa que hauria de ser potent.

A diferents defensa andades més actualitzades. Diu que en els últims anys ha augmentat la despesa per reforçar les infraestructures actuals.

L'any 2025 es va tancar amb 435 milions d'euros gastats i preveuen que en aquest 2026 s'arribi als 513 milions. També hi ha aquí a punta una possible sobrecàrrega de trens a les línies d'alta velocitat des que es va liberalitzar el sector el 2021.

Sí, recordem que aquell any va irrompre dues operadores, primer la francesa WeGo i després l'italiana Irio.

Això ha augmentat notablement les freqüències de pas a gran part del sistema, però no és una amenaça per la seguretat, segons els experts que hem consultat a Catalunya Ràdio. De fet, El nivell d'intensitat de 58 circulacions diàries per quilòmetre és inferior al de França o Itàlia. Encara té marge de creixement, però des de l'accident de Damus, fa 10 mesos, s'ha detectat una pèrdua de viatgers d'un 12% a l'alta velocitat. Han perdut la confiança en el tren? L'investigador ferroviari de la UPC, Zacarias Grande, creu que calen millores, però no s'ha de tenir por.

Por desgracia han ocurrido una serie de fatalidades muy grandes, lo que lleva a indicar que hay que analizar ciertas condicionaciones no solo de explotación, no solo de mantenimiento y no solo de infraestructura. Hay que hacer una revisión completa, pero no quiere indicar que no sean seguros.

L'enginyer experta en seguretat Francisco Adean discrepa.

Yo tendría serias dudas en subirme a un tren porque esto que ha pasado aquí podría haber pasado en otra vía y en otro contexto porque claramente

hay un problema estructural.

En qualsevol cas, tant experts com sindicats han demanat depurar responsabilitats polítiques per l'accident d'ahir.

Doncs alguns familiars desapareguts en l'accident del tren d'Urda han rebut missatges de mòbil falsos on se'ls diu que ja han identificat les persones que estan buscant. Montse Poblet.

Sí, es tracta d'una suplantació

d'identitat de la Guàrdia Civil que el cos s'ha afanyat a denunciar. A través de la xarxa X han alertat de l'engany i han demanat als familiars que si els arriba un d'aquests SMS no li facin cas. Ante la falsedad de estos mensajes,

desde la Guardia Civil queremos aclarar que este procedimiento la Guardia Civil solo lo realiza de forma presencial y personal. Nunca había mensaje de texto, WhatsApp o llamada telefónica. Por tanto, queremos recordar a los familiares que, por favor, desconfíen de este tipo de mensajes.

Moltes d'aquestes famílies s'han desplaçat a Toledo per buscar els seus familiars amb l'esperança que hagin

sobreviscut i estiguin ingressats a un hospital. Lo que estamos deseando es que nos llame y que nos digan que mi hermano está en el hospital, que están operándolo, que está inconsciente y por eso él no nos ha llamado y es la única esperanza que nos queda, la verdad.

Iba en el vagón 813A. Sigue desaparecido. No se sabe en qué hospital está. Tengo ilusión de ver a mi hermano. Me da un abrazo. Tiene muchos proyectos por delante. Acaba de comprar un piso. Y toda la vida por delante. 54 tacos, tío.

A la ciutat s'han habilitat dos centres amb psicòlegs per atendre les famílies de morts, ferits i desapareguts.

Ben a prop hi ha l'Institut de Medicina Legal, on una vintena de forenses fan les autòpsies dels cadavres rescatats dels trens.

Si abans vèiem aquestes mostres de solidaritat i com es volcava la gent a ajudar al millor d'aquesta catàstrofe, una de les pitjors coses serien aquests missatges falsos. Intentant buscar no sé què amb els familiars de les víctimes. En fi, mentrestant, creix la pressió contra el ministre de Transports, Óscar Puente, després d'un dia de treva per respecte a les víctimes, tant socis del PSOE com l'oposició demanen assumir responsabilitats polítiques. Per ara, el ministre ha anunciat que compareixerà dimarts que ve al Congrés. Anem cap a Madrid. Dani Sainz de Aja, bona nit. Què tal, Manel? Bona nit. Dani, sabem si Óscar Puente es planteja dimitir?

Doncs la situació de Puente és delicada, després de dues tragèdies en l'alta velocitat de 9 mesos, un fet que Sánchez va qualificar d'inassumible avui, però el president espanyol s'ha deixat veure al costat del ministre, al centre de control de DIF a Atocha, i fons de l'entorn de Puente diuen que no el veuen plegant. Ahir va deixar clar que només estava centrat en l'accident.

Mire, en este momento lo que estoy pensando es en esclarecer esto y tratar de resolverlo.

I Centrat ha donat totes les explicacions. Ho va fer ahir, sis hores després del xoc. Demà tornarà a compareixer davant dels mitjans i dimarts ho farà davant

dels grups parlamentaris. Serà a la Diputació Permanent del Congrés i a petició pròpia,

després que els socis també li haguessen demanat. El PP vol que darrere d'ell comparegui Sánchez. El que ja és una evidència és que la tragèdia d'Urda ha capgirat la precampanya electoral. Si ahir tots els partits, excepte Vox, anaven en peus de plom, avui ja comencen a demanar responsabilitats. Sí, avui s'han sumat els socis de la investidura apuntant a la necessitat d'assumir responsabilitats polítiques i no culpar els treballadors.

Cuando sucede algo tan grave es imprescindible asumir todas las responsabilidades, ser transparentes y dar todas las explicaciones.

¿De verdad quieren que nos creamos que toda la responsabilidad es de un trabajador?

¿De verdad? Davant de la tragèdia en la que ens trobem, el que hauria de fer aquest govern és assumir les responsabilitats i no passar aquestes responsabilitats a tercers.

Pero no apunten directamente a Puente ni le demanen la dimisión explícitamente. Tampoco ha hecho hoy el líder del PP, Alberto Núñez Feijó.

Las responsabilidades políticas no se pueden asumir una vez finalizada una investigación. En mi opinión, las responsabilidades políticas no son opcionales, son imprescindibles desde el punto de vista ético y moral. I és que amb la precampanya aturada i la tragèdia recent,

gairebé ningú vol semblar que buscar treure redit polític. I dic gairebé ningú, perquè Vox sí que segueix amb els actes electorals i disparant sense embuts. No es verdad que se trate de un error humano. Si hay un error humano hoy, es que Pedro Sánchez y Oscar Puente sigan en el gobierno. Ellos son el error humano. Això deia Pascal esta tarda, després que avui el seu partit ha posat davant del Suprem una querella criminal contra el ministre Puente. Gràcies, Dani. El que és evident és que al ministre Puente, si segueix, li tocarà fer campanya electoral. Precisament ens hem volgut preguntar, li hem traslladat diverses preguntes a experts en processos electorals, com pot afectar aquest accident ferroviari tant en la precampanya com en la campanya i en el dia també de les votacions. Ho analitzem amb la Txell Ballaspi.

La tragèdia de Toledo dinamita i capgira el discurs electoral del PSOE en el moment en què estava retallant distàncies amb el PP a les enquestes. Pablo Simón és politòleg i Eva Anduiza, catedràtica de

Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La campanya del PSOE està morta. Com faràs una campanya d'optimisme, d'il·lusió, en favor de la mort, d'anar a la revolta i aquestes coses, amb més de 60 morts en un accident?

És que tu tens la competència plena en els trens.

L'oposició l'afavoreix perquè hem canviat el tema del debat, ja no és l'habitatge, ara és el caos, les infraestructures, la mala gestió, i això és molt més interessant per l'oposició i molt més complicat pel partit del govern.

El cost de mantenir o fer dimitir el ministre de Transports a un mes de les eleccions, Pablo Simón.

L'assumpció de responsabilitats d'Òscar Puente implicaria el reconeixement del problema estructural que tenim amb el sistema ferroviari o, si Òscar Puente continua de ser ministre, resoldrà tota la campanya. Tindrà incorporat la crítica per aquesta gestió durant les restantes quatre setmanes.

El PSOE encara té marge per revertir la situació. Oriol Bartomeus, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Estem a un mes de les eleccions, sembla que no sigui res, però realment és molt temps. L'accident del tren també pot acabar enfonsat en totes les informacions i tot el que anirà venint en aquest mes que falta fins a les eleccions.

La influència de la tragèdia en el vot del 29-N, Pablo Simón, Oriol Bartomeus i Eva Enduiza.

En qualsevol cas, activa més a la dreta i desmobilitza l'esquerra.

Cada cop més, hi ha més i més electors que decideixen el seu vot l'última setmana de campanya i per tant per això queda molt de temps.

Fan a la gent que ja tenia una opció de vot més o menys pressa reafirmar-se en la seva opció.

Falten 7 minuts per arribar a dos quarts de 10. Afegim encara un apunt relacionat amb tot aquest bloc inicial de l'informatiu i és que el sindicat de maquinistes CMAF convoca dues noves jornades de vaga a Renfe per als dies 10 i 12 de novembre. Són el dia anterior i posterior a la vaga general que, com saben, està convocada pel dia 11 de novembre. El CMAF assegura que ha pres la decisió després de l'èxit de l'aturada d'avui que asseguren que ha tingut un seguiment. Del 100%, Rafael de Ribot. Aquest és el càlcul dels maquinistes. En Renfe calcula, de la seva banda, que la incidència de l'aturada d'avui ha estat de poc més del 26%. No hi ha hagut incidències destacables, això sí,

en una jornada en què s'han complert els serveis mínims i en què molts usuaris han buscat alternatives al tren per desplaçar-se. Per tant, ha baixat la demanda. D'altra banda, WeGo ha cancelat tots els seus trens de demà i de dilluns per evitar que la vaga convocada per aquests dies pels maquinistes de la companyia augmenti, ha dit, el caos provocat en el sistema ferroviari per l'accident d'Urda. La decisió afecta 40 trens i uns 20.000 usuaris.

I parlem ara d'aquest cas extraordinari de l'assassinar la matinada passada d'una persona mentre era a la planta d'un hospital. El Departament de Salut revisarà els protocols de seguretat després de la mort a trets d'un home que estava ingressat en concret a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. De fet, s'estava recuperant d'un altre tiroteig. Els sindicats demanen la presència permanent dels Mossos als hospitals davant d'uns fets que, segons diuen, no haurien d'haver passat. Tarragona, Ricard Buigues. La consellera de Salut, Olga Panea, ha definit de fet estrany i inusual la mort a trets d'un pacient que acabava de sortir de l'UCI i es recuperava d'un altre tiroteig que va passar fa uns dies a Salou al Tarragonès. S'ha obert a revisar els protocols de seguretat. Ha concretat que quan van passar els fets, els dos membres de seguretat privada de l'hospital estaven atenent un altre incident sense concretar si estava relacionat amb el crim. Sobre l'accés de matinada,

el centre ha dit això. De matinada, si tu accedeixes per la porta d'urgències i accedeixes per segons quin circuit i tens uns propòsits que no són els habituals, doncs pots aconseguir accedir.

El sindicat CSIF ha reclamat la presència dels Mossos les 24 hores del dia als centres hospitalaris del país. En la mateixa línia, el president de la Junta de Personal de l'Hospital, Àngel Chaves, del sindicat FTPS, en declaracions a 3catinfo, ha demanat més seguretat i més explicacions.

En el moment del crim, la víctima estava acompanyada de la seva parella. A aquella hora, la planta estava assistida per dues professionals. Ni elles ni la resta de pacients han resultat ferits. Gràcies. Parlem també ara d'una altra mort, la del professor de karate que va admetre agressions sexuals a cinc menors a Barcelona entre el 2015 i el 2023. Doncs bé, s'ha suïcidat a la seva cel·la de Brianzu, Toni Fortesa.

Sí, sí, dimarts l'acusat va reconèixer els fets, va acceptar una pena de 26 anys i mig de presó que li imposava l'Audiència de Barcelona, i aquest matí, en el moment del recompte a la presó, els funcionaris han trobat el cos de l'intern a la seva cel·la.

Aquest és el nou mort en aquestes circumstàncies, aquest any a les presons catalanes. Com es tracten aquests temes?

Doncs això hem volgut conèixer. Els centres sanitaris tenen protocols de prevenció que s'activen quan un funcionari detecta un intern en una situació de risc. Són protocols que coordinen l'acció dels professionals de diferents àrees que treballen a cada presó. Montse Balaguer, que és portaveu del sindicat

d'UGT Presons, assegura que falten recursos humans perquè aquests plans de prevenció, que apunta que estan ben fets, siguin realment efectius.

Una persona que té la ferma voluntat de treure's la vida, dins d'una presó el que podem fer és no facilitar ni l'espai ni el moment. Però això d'anar acompanyat de tot un treball i d'un suport emocional, psicològic, que les ràtios actuals amb les que ens trobem les presons fan difícil poder fer un seguiment acurat. Necessitaríem molt més personal, molt més psicòleg, molt més vigilant.

Els factors externs que poden portar a un pres a treure's la vida són molt diversos. En el cas avui, el que ha provocat el suïcidi ha estat la sentència condemnatòria, però s'han donat casos en què el suïcidi ve per tot el contrari, just quan un reclús ha de sortir en llibertat. Segons la portaveu de la UGT, fa falta més personal a les presons per poder fer un bon acompanyament als presos i detectar canvis d'actituds que podrien fer pensar en un risc de suïcidi.

I una notícia que hem sabut fa poca estona, els Mossos d'Esquadra han detingut un menor d'edat com a creador i administrador dels canals de comunicació de blocos a la demarcació de Lleida. Incitava, dirigia i donava indicacions a la resta d'integrants del grup per cometre actes vandàlics, saquejos en comerços i atacs a les forces d'ordre públic dissabte a la capital del Segrià. Anem cap a Lleida, Pere Joan Álvarez. Els Mossos l'han detingut a Bellmunt d'Urgell a la Noguera. Té 16 anys. Les gestions fetes pels Mossos sobre els canals de comunicació en aplicacions de missatgeria instantània, creats a principis de setmana sota el nom de blocos Lleida, han permès identificar i detenir el seu creador i administrador. El detingut havia creat grups de diferents xarxes socials i missatgeria pels quals difonia continguts per incitar a cometre actes vandàlics i saquejos a comerços. En aquests grups es planejava com haurien de fer-se els saquejos i a quin tipus de comerç, com anar vestit per evitar ser identificats i fins i tot es parlava d'utilitzar violència i artefactes contra la policia. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha felicitat els Mossos per la detenció i ha assegurat que qui promogui actes vandàlics n'haurà d'assumir les conseqüències. No és l'única detenció al voltant d'aquest grup blocus. La policia també ha arrestat a València un altre menor de 17 anys, en aquest cas, acusat de crear un grup que convocava a saquejar comerços aquest dissabte a la ciutat. Justament a Barcelona s'ha reunit de manera extraordinària la Junta de Seguretat Local, Oriol Pujadó. Sí, una reunió extraordinària davant la convocatòria que ja ha començat a córrer a pares xarxes d'un nou episodi de violència, també aquest dissabte coincidint amb la castanyada. La trobada ja han assistit, a més de l'alcalde Jaume Collbon i la consellera interior Núria Parlón, representants de tots els cossos policials de la Judicatura i també de la Fiscalia. Totes les parts han insistit a la necessitat de donar una resposta contundent davant d'un fenomen sense precedents i han enviat un missatge de tranquil·litat a la ciutadania.

Els cossos policials han dissenyat un dispositiu de màxims, diuen,

amb actuacions preventives per aquest dissabte, que és quan a través de xarxes se difós aquesta nova convocatòria. Gràcies, Oriol. Ens aturarem un moment aquí perquè si teniu adolescents a casa i en relació encara al bloco, segur que en les últimes hores els han arribat unes captures de pantalla alarmants en les que s'adverteix que dissabte dia 31 pot haver-hi aldarulls greus i fins i tot es parla d'amenaça terrorista jihadista. És unes captures de pantalla per WhatsApp que estan circulant a gran velocitat. Per això posem ara en comunicació a Carlos Baraybar, que és el responsable de verificació de 3Cat Info. Carlos, bona nit. Què tal, bona nit. Què en sabem d'aquestes captures de pantalla, Carlos?

Doncs com t'ho deia, són absolutament virals, les tenen tots, pràcticament tots els adolescents de Catalunya, i no només de Catalunya, sinó que és de tot l'estat. En aquestes captures s'hi avisa del Darulls i, a més, de manera molt alarmant, s'hi diu que sortirà gent a cremar-ho tot, que vindran des de fora. I, de fet, si ho llegeixes bé, diuen que vindrà gent de Barcelona i de França. Per tant, aquestes captures, aquests missatges, s'han fet des de fora de Catalunya i hem pogut confirmar que, per exemple, a Madrid. Ha corregut molt, una de les captures, per exemple, està feta a Àvila. Per tant, això sorgeix des de fora de Barcelona. Són realment molt alarmants, però en aquest cas el Ministeri de l'Interior en aquests missatges també posa. La policia ens ha dit que passarà tot això. Doncs bé, el Ministeri de l'Interior assegura que ells no han fet cap mena d'avís d'aquesta mena i, per tant, que podríem dir que estan tranquils. És veritat que en el marc d'això que acabem de dir, que dimecres hi ha convocats. Aquests actes a Barcelona i a altres llocs, i aquí a Catalunya els Mossos, ja han dit, ho explicava ara l'Oriol Pujadó, que blindaran segurament el centre de Barcelona i podrem trobar-nos segurament molts comerços tancats. Però en qualsevol cas, aquestes captures, aquests avisos de la policia espanyola que hauria fet, això sí que no s'ha donat.

Una de les captures parla d'una amenaça jihadista a Barcelona, també per aquests dies. Què hi veus aquí?

El cert és que des del 2023, quan Hamas va atacar Israel, estem en alerta antiterrorista 4, reforçat sobre 5. I aquesta amenaça terrorista és la de jihadistes, la principal amenaça terrorista que hi ha sobre Europa des de fa molts i molts anys, i no s'ha reforçat o no s'ha canviat, no s'ha fet cap nou avís en aquest sentit, ni per Barcelona ni cap altre punt de l'Estat. El Ministeri de l'Interior recorda que aquest any s'han fet 47 operacions antijihadistes amb 86 detinguts, però per aquest cap de setmana no hi ha una alerta especial sobre això.

Finalment, hem vist captures també amb crides a portar dissabte còctels Molotov o armes.

Sí, això bàsicament són captures d'aquests grups de Telegram als que ens havíem estat acostumant aquests últims dies i que la majoria ja estan tancats i avui, com heu explicat, ja hi ha dos detinguts per aquesta mena de crides en aquestes captures que corren avui. Si veu gent que diu que vol fer un còctel Molotov o que en porta una a la butxaca, en qualsevol cas la policia ja està a sobre i tot forma part del mateix dispositiu reforçat que veurem dissabte.

Clar, el que hem de dir aquesta vegada és que aquests missatges que estan circulant molt no vol dir que siguin persones que convoquin a mobilitzar-se, sinó que és més aviat un avís de, ei, mira que m'està arribant.

Sí, de fet podríem dir que l'estat d'ànim dels blocos ha passat de la fanfarroneria i unes certes ganes d'anar a saquejar i d'anar a fer algun aldarull o a muntar una mica d'ambulic, Ara, aquesta por de, ostres, pot ser que passi alguna cosa grossa, per tant, quedem-nos a casa, potser, que estarem tots més tranquils.

Doncs aquestes són les explicacions del Carlos Baireiberg, que és el responsable de verificació de 3Cat Info. Moltíssimes gràcies, Carlos. Bona nit. Bona nit.

Passen tres minuts i mig de dos quarts de deu. Queden cinc dies només per les midterm. Fa molt que en parlem, però s'acosten les eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units i a partir d'aquesta nit n'anirem parlant i molt aquí al Catalunya Nit perquè són importants el que ens puguin dir. Tenim avui el luxe de poder saludar a Washington Oriol Serra. Bona nit. Hola, bona nit, Manel. I a Michigan, el Xavier Vila. Bona nit, Xavier. Què tal, Manel, com estàs? Doncs aquí, content de tenir-vos els dos a l'hora, començarem per aquí, per Michigan, en concret, per Ann Arbor.

Estem escoltant un metge musulmà de 41 anys, que és la nova sensació, ens diuen, política als Estats Units. Es diu Abdul El Sayed, és un expert en salut pública i ha fet el salt a la política amb un missatge d'esperança, podríem dir, a l'estil Obama, que ha desformat l'entusiasme entre el jovent de Michigan. L'estat pel qual concorre a un escó a Washington i que serà clau per al desenllaç de les eleccions legislatives dimarts que ve. Xavier, en Arbor és on viu el Sayed i seu de la universitat també, on tu has detectat aquest entusiasme, eh? Sí, la U-Mitch i la Universitat de Michigan, si vens mai, Go Blue, que és l'equip que has d'animar, és un vesper d'estudiants amunt i avall que estan molt però molt endollats amb aquest candidat. Ens hem passat pel pavelló d'arts d'aquest campus, que és el pavelló consagrat al vot. Per cert, s'hi accedeix passant per una escultura majestuosa de Jaume Plensa, i és allà on l'Estéfani ens ha rebut, ella gestiona l'accés dels electors i ha volgut amenitzar tot plegat amb música en viu, i ens ha dit que no havia vist mai un entusiasme com el d'aquest any.

Només ahir em van votar uns 700 i crec que avui n'hi haurà almenys el mateix nombre. Aquí es poden registrar i també, si volen, votar per avançat. Molts voten per primer cop.

Entre aquests nou vinguts a la política s'hi compta la Sofia, que té 22 anys, és estudiant d'un màster en Salut Pública, és de mare búlgara i pare galès i ens deia, Manel, que el seiet li ha robat el cor.

Soc estudiant de salut pública i l'Abdul incideix molt en aquesta matèria. Part dels motius que em van portar a l'especialitat va ser per fer front als problemes d'una manera sistèmica, àmplia i més que individualment. I crec que l'Abdul afronta els canvis així, confio en ell i en les seves intencions.

Al seu costat, la Isabela, que té 23 anys. S'acaba de graduar aquí a l'Iumitx, pateix per la seva família d'origen veneçolà sense els papers en regla, una experiència que li fa tema que el rival republicà del Sayet, el republicà Mike Rogers, segueixi explotant la carta de la por a un musulmà.

Encara que només miris la televisió, veus l'odi que es desprèn per l'Abdul, provinent dels anuncis del seu rival, Mike Rogers. Això també fa que li doni suport, així com el fet que sigui un metge tan brillant. La salut pública és molt important per mi. M'inspira molt, per la meva carrera i el meu futur.

El Sayed és fill d'immigrants egipcis i, des de l'ala progressista dels demòcrates, advoca per una sanitat pública universal i la reforma del finançament polític. I això no és poca cosa, Manel. A l'agost es va imposar contrapronòstic en les primàries del partit i això ha generat sospicàcies. I és aquí on els republicans van veure una oportunitat política. Sí, sí, ja ho pots ben dir. Trump no s'ha estat en cada míting d'advertir del perill que un musulmà com ell tingui accés a informació sensible com a senador nacional.

Los demócratas son el partido de Abdul Mohammed al-Sayyad.

Un missatge que ressona poc aquí entre la nova generació, més descreguda, però que alhora admet que si el Sayed perd serà per culpa precisament d'aquest relat de la por musulmà. I això ens ho deia la Cassandra, que treballa a Google.

Realment ens preocupa, perquè si vas a les xarxes socials hi ha molt contingut d'odi on la gent diu coses realment horribles pel fet que és musulmà. Així que sí, ens preocupa. I si perd, crec del cert que aquest serà el motiu.

Les enquestes, Manel. Frec a frec entre Mike Rogers, republicà, a Abdul Mohamed El Sayed, demòcrata, que a cas de guanyar faria història com el primer senador musulmà mai als Estats Units, a Washington en concret. Doncs veurem si segueix les passes de l'alcalde de Nova York. Ens ho deixes en un punt molt interessant, aquest frec a frec, per fer un salt cap a Washington. Però des d'allà parlarem, de fet, també d'Alaska, perquè la campanya per a les eleccions de mig mandat ha agafat forma de comèdia d'ambulics. Resulta que entre els candidats al Senat hi ha dues persones que tenen pràcticament el mateix nom. Un d'ells és un històric senador republicà i l'altre és un professor jubilat que es presenta ara per primera vegada i que els republicans asseguren que ho fa només per confondre els electors. Oriol Serra, des de Washington. Qui és aquesta persona amb aquest nom que provoca tanta confusió? Doncs mira, és Sullivan. Aquest és el cognom de la discòrdia. Concretament parlem de Daniel S. Sullivan contra Daniel J. Sullivan Jr. El primer és senador republicà per Alaska. El segon és un mestre jubilat d'un poblet de pescadors sense afiliació a cap partit. El cas és que a la papereta el senador hi apareix amb una paraula que és incumbent, que podríem traduir com el titular al càrrec. Però segons el raonament de Trump, els seus propis electors no són prou intel·ligents per distingir un candidat de l'altre per pura ignorància.

La gent està totalment confosa i no ho haurien d'estar a l'hora de votar.

Almenys que deixin utilitzar el nom senador Daniel S. Sullivan en comptes de titular al càrrec, perquè molta gent no sap què significa titular al càrrec. Trump ha aprofitat el cas per acusar la candidata demòcrata al Senat, Mary Peltola, d'estar fent trampes i considera que se l'ha de processar legalment. El governador d'Alaska, el conservador Mike Danlevy, ha demanat que s'obri una investigació. Doncs aquesta és una tàctica que ja he vist a Rússia algunes vegades, posar candidats amb noms similars per intentar confondre. Ens hi acostem. Sí, aquí estem copiant coses, eh? Com pot acabar tot plegat, Oriol? Doncs mira, el desenllaç encara no el coneixem, però tot apunta que les coses es mantindran com estan perquè el Tribunal Suprem d'Alaska ja es va pronunciar sobre la qüestió. Va provar que el professor jubilat es podia presentar a les eleccions i la demòcrata Mary Peltola ha denunciat que es tracta d'un nou intent de distracció per part de Trump. Experts com la professora de la Universitat d'Alaska, Emily Waters, no veu cap il·legalitat i contradiu l'argument del president nord-americà.

L'objectiu d'aquests

tríptics és distingir els dos Daniel Sullivan que hi ha a la papereta. A més a més, al costat de Daniel S. Sullivan s'indica explícitament

que és el titular al càrrec actualment. Docto que hi hagi votants que sàpiguen llegir i no puguin ser capaços de distingir entre els dos Daniel Sullivan.

Val a dir que el New York Times ha posat llenya al foc amb un reportatge que inclou missatges que

demostrarien maquiavelisme demòcrata per a dividir el vot. Però també és cert que a conflictes pels noms dels candidats n'hi ha hagut molts.

Per exemple, el 2020, a Florida, va passar el mateix amb el cas Rodríguez vs. Rodríguez. Doncs aquí, amb els nostres cognoms, no hi ha confusió. Serra, Washington, Vilà, Michigan. Bona nit i gràcies a tots dos. Adéu, bona nit. Moltes gràcies, bona nit. Falten tres minutets per arribar a tres quarts d'onze. Emoció als Estats Units pel que pugui passar en aquestes eleccions de mig mandat, on ja han votat i continuament incògnites és a Israel.

Perquè sí, és veritat que la finalització de l'escrutínia ha confirmat la victòria del partit de Netanyahu al Likud, però sense possibilitat de sumar una majoria per governar amb els seus aliats. Per això intenta deslegitimar l'èxit electoral dels partits àrabs que amb 19 diputats li podrien donar al govern a l'oposició sionista de Gadi Ezenkot. Anem cap a Jerusalem, Jordi Brascó. Netanyahu ha estat quatre anys governant amb dos ministres que han atacat del dret i del revés els ciutadans arabo-israelians, però no creu que aquest sigui el motiu que hi ha al darrere de l'enorme increment en la participació d'aquesta comunitat en les passades eleccions. Netanyahu creu que hi ha gat amagat i que aquest gat es diu Qatar. Asegura que el país del golf va influir en les votacions enviant diners per animar i convèncer els votants a exercir el seu dret en massa.

Això sí, Netanyahu no ha aportat proves, més enllà de dir que el líder d'un dels partits arabois israelians, Mansour Abbas, era a Qatar quatre dies abans dels comissis. Per això ha instat el Shin Bet i la Comissió Electoral Central a investigar-ho. El seu rival, Gadi Eisenkot, hi veu un moviment desesperat. És obvi que Netanyahu i el Likud han orquestat aquesta campanya per deslegitimar els resultats electorals, però que us quedi molt clar, els dies en què Netanyahu utilitzava les institucions governamentals en contra dels interessos d'Israel i a favor de seus interessos personals s'han acabat. Eisencott s'ha dirigit en vídeo als seus votants per primer cop des dels comissis i ha assegurat que ja té llestes les primeres mesures que aprovarà quan l'Agnèset reobri. Ha parlat com si fos el nou primer ministre, però no ha concretat quina fórmula de pacte es pensa utilitzar per tal d'aconseguir la posició.

I la líder opositora venezolana, María Corina Machado, assegura que no obstaculitzarà les negociacions del govern amb altres sectors de l'oposició perquè es faciliti una convocatòria electoral per al 2027. Ho ha dit en la seva primera roda de premsa després de tornar a Caracas, després d'haver fugit del país per recollir el Premi Nobel de la Pau. Machado ha agraït als Estats Units l'acció militar del 3 de gener contra Nicolás Maduro per obrir una transició que considera irreversible.

Quiero agradecer al presidente de los Estados Unidos, Donald Trump, al gobierno de los Estados Unidos y al secretario de Estado, Marcos Rubio, porque gracias a su visión y su coraje y a su acción del 3 de enero se ha abierto esta compuerta a la libertad que va a permitir que Venezuela avance en una transición democrática y que consolidemos a nuestro país en el mayor aliado que Estados Unidos jamás habrá tenido en nuestra región.

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, anuncia que deixarà el càrrec el febrer de l'any que ve, vuit mesos abans que se li acabi el mandat. Lagarde ho justifica per poder parlar, diu, amb més llibertat. S'obre ara la cursa per la successió i entre els candidats més ben situats hi ha l'espanyol Pablo Hernández de Cos. Anem cap a Brussel·les, Bruno Forte Amires, bona nit. Hola, bona nit. L'anunci de Lagarde ha sacsejat una reunió del BCE que, tal com estava prevista, ha mantingut congelats els tipus d'interès en el 2,5%. Sí, això dona una mica d'oxigen a tothom que tingui préstecs o hipoteques. Però compte, perquè la mateixa Christine Lagarde ha obert la porta a pujar els tipus d'interès abans que s'acabi l'any, un cop s'actualitzin diversos indicadors econòmics.

Això ens ajudarà a determinar si es confirma la situació que veiem ara i que ja podria haver justificat una pujada dels tipus. En aquest cas, el sentit de la direcció és bastant clar.

La Gart prepara, doncs, els mercats per a una nova pujada de tipus d'interès amb una inflació a l'eurozona que se situa ja en el nivell més alt dels últims tres anys. I prepara també la seva sortida? Com l'hem d'interpretar? Doncs aquí hem de treure el calendari, eh? Lagarde marxarà el febrer de l'any que ve. Això és abans de les eleccions franceses. I amb aquesta maniobra evita que la candidata de l'extrema dreta, Marine Le Pen, pugui condicionar la tria del nou president del Banc Central Europeu, si és que Le Pen guanya les eleccions, tal com indiquen, per cert, la majoria de les enquestes. Com que renuncia abans d'hora, Lagarde també alimenta les seves opcions de participar en la campanya electoral del seu país, de França. Ella ha descartat presentar-se als comissis com a candidata, en el seu cas, del centre-dreta, però avui ha dit que té ganes d'involucrar-se en el debat polític mundial.

Vull tenir la llibertat d'expressar-me i de participar en assumptes que no siguin de política monetària.

I lamenta que ara mateix no té aquesta llibertat perquè dins del Banc Central Europeu ha de mantenir una postura més neutral.

Doncs qui parla sense embuts, amb tota llibertat, és el Nobel d'Economia del 2025, Philippe Aguillon, que qualifica de desastre el segon mandat d'Emmanuel Macron. Aguillon no ha defugit cap dels temes que li ha plantejat la nostra corresponsal a París, que és la Isabel Galí. Isabel, bona nit.

Bona nit. Les receptes del Nobel d'Economia Philippe Aguillon per al seu país són possibilistes.

En primer lloc, calmar els mercats amb un pressupost amb menys despesa pública. Sí.

No és un bon període. El que necessitem és aprovar el pressupost per l'any que ve. Per tant, hi ha d'haver un pressupost.

En segon lloc, comprometre's a reformar

allò que més carrega el deute públic, les pensions.

Cal reobrir la reforma de les pensions, però això ara mateix no es pot fer. Ara mateix el que es pot fer és limitar el dèficit al 5 o al 5,2%. El govern no pot dur a terme una reforma important de les pensions en dos mesos, però aquest ha de ser l'objectiu principal, perquè això és el que té un cost més alt.

Aquest novel d'economia del 2025 es defineix de centre-esquerra i no eludeix el debat de fer pagar més impostos als superrics, però per ell la solució no és la taxa Zucman que tant reclama l'esquerra.

El problema amb la taxa Zucman és que també grava la riquesa no realitzada. Proposo una altra cosa. Els diem a les grans fortunes, podeu posar part de la vostra riquesa en fundacions d'educació o recerca i com a resultat pagareu menys impostos de successions. I que, més enllà d'un cert nivell de riquesa, hi hagi una penalització. Els diem, si no contribuïu, el vostre impost de successions augmenta en comparació amb ara.

Tot i ser amic d'Emmanuel Macron, Philippe Guion el fa responsable de l'estancament de França.

Després d'un bon primer mandat, el segon és un desastre. S'havia arribat gairebé a una reforma de les pensions per punts, perquè els francesos exigeixen flexibilitat i consideració de la feina feixuga. Això s'havia de tenir en compte. Però ell s'hi va oposar obstinadament. No volia negociar. Les coses difícils sap com fer-les, i les coses senzilles no sap com fer-les, com negociar. Com negociar.

Reforma de les pensions inacabada, estudiants reclamant més inversió, el diagnòstic del Nobel d'Economia és que el contracte republicà a França s'està trencant.

Avui també és notícia. Marc Güell. 10 minuts i les 10. El PSC i els comuns no es posen d'acord en el contingut de la llei que ha de limitar la compra especulativa d'habitatge, que té possibilitats d'acabar embarrancant si les dues formacions no llimen les diferències, Alba Barbosa.

Sí, demà s'acaba el termini per presentar les propostes per modificar el text i adaptar-lo al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va concloure que alguns punts de la norma vulneren drets, com el de la propietat privada. El PSC ha presentat les esmenes en solitari que, segons fons dels socialistes, han de servir per evitar l'especulació amb l'habitatge, però alhora fer-ho amb seguretat jurídica. La nova proposta de llei dels socialistes que Catalunya Ràdio es va avançar la setmana passada no posa límits al nombre d'habitatges que es poden comprar a canvi, però que se'n reguli l'ús.

Parlant de pisos, la Unió de Proprietaris Som Habitatge proposa que calgui tenir almenys 100 habitatges per ser considerat gran tenidor. La directora general de l'associació, Anna Puigdevall, ha reconegut que és just que es demanin certes obligacions a qui acumula molts habitatges,

però no pas a un propietari que no té capacitat per influir en el preu del mercat.

És una persona que pot arribar a tenir tres immobles,

o cinc immobles, anem a posar cinc immobles, perquè en realitat el que té és l'immobile on viu, una segona residència, i potser ha heretat un pis de l'avi, un pis de l'avi, i ha heretat dos pisos

on tenia un altre, i té cinc immobles. Aquesta persona no és un professional de tot això, i per tant no és una

persona que s'hagin d'aplicar les mateixes mesures que li aplicaries realment a un professional.

I a tot això el Grup Riu ha comprat l'antic Hotel Sofia de Barcelona, Rafel de Ribot. Segons ha pogut saber

Catalunya Ràdio, de fons del sector, la compra s'ha tancat

avui mateix per una quantitat superior als 300 milions d'euros. D'aquesta manera la cadena mallorquina aterra la capital catalana. On feia temps que buscava poder adquirir un establiment de referència. L'actual nom de l'hotel és el Gran Hyatt Barcelona i fins ara era propietat de l'asseguradora AXA i de la gestora Blason, que el va comprar fa tres anys per 180 milions d'euros i que en va cedir la gestió a la cadena Hyatt.

Més coses, l'empresa que edita el digital OK Diario va pagar la defensa de Coldo García, l'exmadreta del ministre Ábalos, pel cas de les mascaretes, ha llegir al Robert. L'advocada que va representar l'exassessor de transports al Suprem ho ha acreditat davant l'Audiència Nacional per demostrar que no va ser el PSOE qui li va pagar aquesta factura. Són dos documents, dues factures del grup mediàtic en cap sala Eduardo Inda que pugen a 242.000 euros. Durant dies, OK Diario va estar publicant entrevistes on Coldo García, condemnat a gairebé 20 anys de presó per corrupció, criticava el govern espanyol i n'explicava intimitats. De la crònica del món, avui ha hagut la primera cimera de la Unió Europea i el Canadà després de l'oferta de convertir aquest país en membre associat de la Unió Europea en Ando Sanoguera. Els dos blocs tenen l'objectiu d'aprofundir les seves relacions en un context d'allunyament del Canadà respecte dels Estats Units de Trump. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha insistit a crear la figura de membre associat per al Canadà, malgrat l'oposició de països com Alemanya, França o Itàlia.

El Canadà i la Unió Europea són dos sistemes complementaris. Per descomptat, el Canadà no es pot convertir en membre de ple dret de la Unió Europea per raons geogràfiques, però tots dos volem portar la nostra relació al nivell més alt possible.

Acabem de saber que ha mort als 86 anys l'actor britànic Patrick Stewart, un dels actors britànics més respectats de la seva generació. Era conegut sobretot pels seus papers a X-Men i molt especialment a Star Trek. Segons s'anuncia el seu compte oficial a les xarxes socials, ha mort després d'una breu però conmovedora batalla contra la malaltia d'Alzheimer i la demència, Montse Camps.

Stewart va interpretar el professor Charles Xavier a la saga X-Men i el capità Jean-Luc Picard a la sèrie Star Trek The Next Generation del 1987 al 1994 i a la seqüela Star Trek Picard. Es considera que la seva interpretació va portar profunditat dramàtica a l'univers de la ciència-ficció. Aquests papers el van fer molt popular, però també era reconegut per la seva trajectòria en el teatre clàssic de Shakespeare, en què va interpretar molts papers, des del rei Claudi a Macbeth.

I també ha mort als 85 anys l'actriu alemanya Elka Zoma.

Se la considera un símbol sexual del Hollywood dels anys 60 i va col·laborar en més d'un centenar de pel·lícules tant per al cinema com per a la televisió, Sergi Kubi.

A més de desenvolupar altres facetes artístiques com les de cantant, actriu de teatre i també pintora, va participar en la pel·lícula El Premi, juntament amb Paul Newman i Eduard G. Robinson, una interpretació que li va donar un globus d'or a la millor actriu Revelació el 1964. Entre els seus fills més coneguts s'hi troba el nou cas de l'inspector Clouseau amb Peter Sellers, un clàssic de la saga La Pantera Rosa, i també destaca la seva col·laboració en films espanyols com Las Vegas 500 millas d'Antonio Isassi i Sassmendi o la comèdia Bahía de Palma de Juan Bosch. I la Fundació Joan Miró de Barcelona ha incorporat 37 obres de l'artista procedents de la col·lecció Katsuta, un dels fons privats més importants del món, Sergi. L'acord de 10 anys amb el col·leccionista japonès Katsumasa Katsuta permet ampliar el fons del museu amb peces experimentals de Miró. Ho explica Teresa Montaner, cap de col·leccions.

Un miró experimentador, transgredint la pintura, qüestionant-la. I la col·lecció Katsuma Sakatsuta té un període important que representa això que potser nosaltres no podem explicar-ho també amb la col·lecció que tenim.

La Fundació Miró ja mostra 29 de les 37 obres rebudes, 6 de les quals no s'han exposat mai al museu. La Fundació Miró ja mostra 29 de les 37 obres rebudes, 6 de les quals no s'han exposat mai al museu.

Menys de cinc minuts per arribar a les deu de la nit, la companyia de dansa amb el pelo reuneix Maria Muñoz, Pep Ramis i els seus tres fills a l'espectacle Bach en família, que s'ha presentat per primera vegada a l'estat en el marc del temporada alta. Un exercici sobre la transmissió de la dansa a través d'una versió familiar del solo de la peça original. Anem cap a salt, Maria Rovira.

El públic del canal de sala ha aplaudit l'oportunitat de veure com la creació original de Maria Muñoz es multiplicava en un acurat diàleg de solos i duets que acaben confluint en una coreografia familiar. Tot plegat en un escenari auster, com un full en blanc, i tots vestits de negre, com si fossin notes musicals, com ho definia la mateixa ballarina. Tot plegat amb una complicitat mil·limètrica per escenificar la complexa música de Bach, amb els matisos de la personalitat de cadascú, segons explicava Maria Muñoz.

Que no era només mirar els vídeos vells e intentar copiar o emular com jo ho feia. I és molt curiós perquè realment cadascú està a dintre amb la seva manera d'entendre el moviment i aquesta música, dóna formes diferents, però sí que hi ha algo que veus que està allà.

És l'evolució d'un espectacle que Maria Muñoz va idear com un solo fa més de dues dècades i que amb el pas del temps s'ha anat adaptant als canvis del seu cos i trajectòria fins a acabar sent una trobada familiar i de transmissió creativa amb la participació de Sam, Paula i Martí Ramis, els tres fills dels fundadors de Malpelo.

Aquí tenim un tema que ha començat amb una mena de tronada forta. No sé si aquí estava la senyal o què. Gemma Puig, bona nit.

Bona nit. No, no, no, no. Les senyales tenen el títol que és Drops of Rain, per tant, gotes d'aigua.

Demà, la novetat, és que tindrem algunes gotes d'aigua. Potser ja de matinada pot caure alguna gota cap al camp de Tarragona, aquesta matinada, poqueta cosa. I sí, una petita novetat serà que de cara a aquest divendres podrem tenir algun roixat, alguna gota cap a les Terres de l'Ebre. Altra cop tornarem a parlar de boires cap a comarques interiors, més sol cap al Pirineu. I a la tarda, doncs, també aquesta petita inestabilitat en aquest sector. No estem parlant de grans precipitacions, però sí que en aquestes comarques més de l'extrem sud hi pot caure alguna gota. I les temperatures que van baixant. És lent, eh?, aquest descens de la temperatura, però es va notant. Avui ja s'ha notat una miqueta més cap a l'interior i demà, doncs, una miqueta més. Per tant, aquest ambient de tardor que sí que es va imposant.

Doncs una miqueta d'aigua i una miqueta més de fred, possiblement per demà. Moltíssimes gràcies, Gemma. Fins demà, bona nit. Bona nit.