Catalunya nit, de 21 a 22 h - 30/10/2026

Màxims, aquest cap de setmana, Barcelona davant les convocatòries de blocos. La idea que difonien en algun dels missatges era aprofitar les màscares de les disfresses de Halloween per camuflar-se, però també portar bengales o material per fer còctels Molotov. Els Mossos faran controls als transports públics i a la rodalia de Barcelona. Feia 5 anys que no plantejaven un desplegament tan fort. Aleshores va ser per l'onada de protestes contra la detenció de Pablo Hasél. Mentrestant, ja s'han detingut 10 persones relacionades amb les convocatòries del moviment Blocus. 3 a Catalunya. Bona nit, són les 9.

El govern espanyol es planteja aturar completament l'alta velocitat entre Madrid i Barcelona mentre donin les obres a la línia. No ho té decidit, però això és el que ha respost el ministre de Transports quan li han preguntat en la roda de premsa d'avui. No le he oculto que esta es ahora mismo una de las cosas que estamos valorando. Pero no solo por una cuestión de seguridad, sino por múltiples razones. Optar por cortar el servicio y tardar mucho menos tiempo. Una obra que igual nos puede llevar cinco años en banda de mantenimiento, podríamos dejarla reducida a menos de 24 meses. El dilema és, per tant, compatibilitzar el servei amb unes obres més llargues o bé reduir el temps d'obres, però sense trens circulant. Escoltarem com ho valoren els enginyers. I en paral·lel creix la pressió perquè el ministre Puente dimiteixi, cosa que ell, de moment, descarta. Lo fácil para mí es salir. Pero ni es eso lo que va con mi carácter ni tampoco es lo que el

presidente del gobierno me ha pedido. Si no dimiten ellos, les dimitiremos en las urnas.

Demanem la dimissió del ministre Oscar Puente. Aquesta dimissió és inajornable i per tant qui ha de sortir a donar explicacions, qui ha de compareixer

és el senyor Sánchez.

Ja estem entrant en la recta final de campanya de les eleccions de Minch mandat als Estats Units, últim cap de setmana abans de les votacions de dimarts. Avui l'Oriol Serra ens informarà de Missouri i el Xavier Vilà de Kansas. Tots dos ens parlaran de col·lectius que se senten de segona a l'hora de votar en els Estats Units de Donald Trump.

I avui parlem d'un dels efectes de la proliferació dels patinets a la ciutat. Els accidents de les persones que els fan servir suposen el 10% de les fractures a la cara que necessiten operacions al Vall d'Hebron. És l'hospital de referència per aquest tipus de lesions. Hi ha fractures a més localitzacions i, per tant, a l'hora de col·locar tots els ossos al seu lloc i després la fixació amb els implants que utilitzem, amb plaques i cardols, és més dificultosa a nivell tècnic. Això també, a llarg plaç, aquests pacients, comparat amb l'altre grup, que són la resta de fractures per altres causes, tenen més complicacions a llarg termini.

¿Sabíeu que Terra Baixa i Maria Rosa, d'Àngel Guimarà, van arribar amb èxit a Hollywood a principis del segle XX? Doncs ens ho explicarà la Marta Vives, que ha entrevistat l'autora del llibre Guimarà a Amèrica.

I tenim jornada de Lliga en marxa amb un espanyol que vol començar una nova etapa.

Jugant en aquesta banda dreta, veurem, esperem i desitgem que ho faci molt bé. I que deixi una bona imatge i si pot ajudar l'equip a endur-se la victòria molt millor.

El nostre company Sergi Andreu, la retransmissió del partit que podeu seguir en directe a l'antena de Catalunya Ràdio. Marc Andrés, bona nit. Bona nit, i no només estem seguint això, no només estem seguint aquest Vilarreal Espanyol,

l'únic partit a priori de Sergio García a la banqueta blanquiblava, també estem seguint el Barça-València de l'Eurolliga de bàsquet, un partit que està al Palau Blaugranà a punt d'arribar al descans.

I els divendres encara hi ha més interès en la previsió del temps. Gemma Puig, què ens espera?

Doncs mira, ens espera una miqueta de tot,

perquè tindrem un dissabte amb més núvols, amb aquest cel més ennubolat a la costa, façana litoral, comarques també interiors amb oires, més sol cap al Pirineu, alguna gota que es pot deixar escapar cap a les terres de l'Ebre, i en canvi un dia de tots sants, un diumenge amb més estabilitat, més sol i amb unes temperatures que pujaran una mica. A tocar de les 11, avui descobrirem la portada de demà del Punt Avui i li cedirem la punt final al Nino D'Aira cap a en Jaume Capdevila Guerrero.

Els Mossos d'Esquadra plantegen un desplegament màxim de seguretat davant les convocatòries blocus a Barcelona. Més de 300 agences coordinaran amb la Guàrdia Urbana, els bombers i el sistema d'emergències mèdiques. A la resta de Catalunya, el dispositiu rebaixa el nivell de risc a la meitat amb convocatòries en ciutats com Aralleida, Badalona, Tarragona o Figueres. Miquel Jarque, bona nit. Hola, què tal, bona nit. Estem parlant del dispositiu policial més gran, compta en 5 anys, en el cas d'una manifestació al carrer. Per tant, estem parlant d'un dispositiu absolutament excepcional, oi?

Sí, totalment excepcional. Comença amb controls dins i fora del transport públic, això a primera hora de la tarda, i també a les estacions de la Rodalia de Barcelona, abans, per intentar identificar-los abans que arribin a la capital catalana. Es preveuen identificacions a les zones on s'han fet les convocatòries, a Barcelona especialment, a la zona del Passeig de Gràcia, a la plaça Catalunya, ja plegat amb una voluntat dissuasòria. Es vigilarà sobretot si hi ha persones que porten pirotècnia a sobre, i és que el fet de portar pirotècnia és el que s'ha vist que en alguns cartells apareixia com una proposta per als joves que vinguin a la ciutat de Barcelona.

Escolta, Miquel, ara de seguida explicarem que a les últimes hores hi ha hagut fins a 10 detencions, però explica'ns com van les investigacions sobre qui hi ha darrere d'aquestes

convocatòries. Doncs mira, de moment aquí no veuen els policies que hi hagi cap altre grup o organització al darrere. Molts del centre tant res d'endinguts no tenien relacions amb perfils dolents o extremistes. Només 29 d'ells tenien antecedents. Els mòbils d'Esquadra no veuen que hi hagi una ideologia, cap organització al darrere. Totes les hipòtesis estan obertes. D'una banda, continua oberta la hipòtesi que hi pugui haver una ingerència exterior, però també que. Tot sigui una mena d'efecte mirall de les protestes a França amplificades, doncs això sí, pels algoritmes de les aplicacions que et donen contingut quan veuen que hi estàs interessat i per l'anomenat FOMO, aquesta por a quedar exclòs d'una cosa entre persones de la teva mateixa comunitat. Per tant, estaríem aquí. No sembla que hi hagi aquí darrere un fet molt consistent. El que passa és que hi ha la prevenció del que va passar la setmana passada amb aquests aldarulls, amb aquestes cremes de continuïdors, amb aquesta violència extrema i amb aquests robatoris indiscriminats. Gràcies, Miquel. Bona nit. Adeu, bona nit.

D'altra banda, els Mossos han demanat col·laboració als centres educatius de Barcelona per identificar possibles participants en els aldarulls de dissabte. Fons de centres educatius de Ciutat Vella confirmen que han rebut una petició que si reben informació d'interès, com ara la identificació d'alumnes implicats o imatges, la facin arribar a les autoritats perquè podrien ajudar a aclarir els fets.

Ara ho deies, Agnès, la policia ha detingut en les últimes hores 10 persones relacionades amb les convocatòries i els aldarulls impulsats pel moviment Blocus, entre elles també el presumpte fundador Montse Mir.

Ho assegura la Guàrdia Civil, que és qui l'ha detingut a Picanya, a l'Horta Sud, al País Valencià, i que l'acusa de fer el vídeo encapotxat en què crida una mobilització més radical. Es tracta d'un noi que es presentava ell mateix com el responsable del moviment i que se'l relaciona amb els aldarulls de dissabte passat a Barcelona. Se li atribueix la creació i administració de grups de Telegram en què es coordinaven les accions de pillatge i saqueig sota la cobertura de suposades protestes d'estudiants. Roger Llanes és el delegat del govern espanyol al País Valencià.

A Picanha era un dels principals impulsors de la xarxa blocus, però no podem tampoc expressar ara mateix que eixos siguen els únics impulsors que tinga eixa xarxa i que hagi actuat.

Gràcies.

Gràcies, Montse. Tot i aquestes accions policials, el cert és que a blocos continua actiu Toni Fortesa?

Sí, de fet, ni les detencions ni el tancament dels grups de Telegram sembla que hagin tingut un impacte gaire important en l'activitat de blocus, i la marca continua plenament activada a les xarxes. Així ho apunten des de Golden Owl, una empresa que analitza les xarxes socials per detectar amenaces. Marc Guerrero és investigadora d'aquesta empresa i confirma que la xarxa de blocus pot absorbir perfectament aquestes accions en contra seva.

La red está preparada para poder ser perseguida o desarticulada con los métodos tradicionales. Te voy a poner un ejemplo. Telegram cierra cinco grupos en Barcelona en unas 48 horas. Cada uno de los cinco grupos cerrados fue sustituido en aproximadamente una hora.

Segons la investigadora, la xarxa anticipa les mesures que s'estan prenent i que per això pot reaccionar tan ràpid i de forma tan efectiva. ¿És molt complexa aquesta organització? Doncs, segons Guerrero, no. De fet, apunta que hi ha dos elements claus, que ara escoltarem molt bàsics, que fan possible aquesta estructura.

Por una parte, en la facilidad tecnológica para poder generar cuentas, y, por otra parte, el cero presupuesto que se necesita para eso. Entonces, con que tengan un medio de manejo de la tecnología y tengan la medida ya preparada, lo pueden hacer perfectamente. Es decir, que es muy sencillo.

L'experta defineix Blokus com una sola marca que s'està expandint i no com un model que es vagi reproduint en diferents ciutats.

L'altre gran tema de portada és que el govern espanyol estudia suspendre la circulació de trens d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid mentre durin les obres de renovació de la línia. Ho ha confirmat el ministre Oscar Puente, que ha descartat dimitir per l'accident de Toledo, malgrat que creix la pressió de l'oposició i els socis. Ara ho anirem explicant tot. Saludem a Madrid Laura Estrada. Bona nit, Laura. Hola, molt bona nit. ¿Realment s'estan plantejant suspendre el servei?

No hi ha cap decisió en ferm i tampoc en sabem la lletra petita, però la idea de suspendre la circulació permetria escurçar els tempos de les obres de renovació i evitar afectacions. Paraules del ministre de Transport, Òscar Puente. No le he oculto que esta es ahora mismo una de las cosas que estamos valorando. Pero no solo por una cuestión de seguridad, sino por múltiples razones. Optar por cortar el servicio y tardar. Mucho menos tiempo. Una obra que igual nos puede llevar cinco años en banda de mantenimiento podríamos dejarla reducida a menos de 24 meses. Entre els interrogants que queden per respondre, quan començarien els talls, si es farien per trams i quines alternatives de transport s'habilitarien per mantenir les connexions entre Barcelona i Madrid. La renovació d'aquest corredor està aprovada, pendent d'execució. A finals d'aquest any i principis del vinent s'hauria de renovar el tram entre Calatallut i Madrid. Els maquinistes han denunciat en diverses ocasions forats que provoquen vibracions als convois i, de fet, s'hi ha limitat la velocitat per aquest motiu. Amb la nova remodelació, la velocitat podria arribar als 350 km per hora.

Sentíem Puente dir que aquesta possible suspensió no respon només a motius de seguretat. Què n'ha dit el ministre de la Seguretat del sistema ferroviari? Doncs ha insistit que

és segur que no hi ha un problema de manteniment. El ministre defensa la fiabilitat del sistema LZB, que aquest any ha registrat, això sí, 170 incidències en la línia Madrid-Sevilla.

El LZB es un sistema muy fiable, muy robusto, muy sólido.

Asegura que són episodis previstos en els protocols i que el sistema està preparat per respondre-hi. També ha negat falta de personal al centre de control de Totxa. Quiero dejar claro que no voy a utilizar a ningún trabajador como escudo ni a prejuzgar responsabilidades antes de que concluya esa investigación. Desde luego, valorar que el servicio está infradotado nos parece que no es correcto.

Nuestro trabajo en estos años ha sido incrementar sensiblemente la plantilla dedicada al control y regulación en España.

No ha volgut assenyalar cap treballador, però la principal hipòtesi amb què treballa el govern espanyol continua situant l'origen de l'accident al centre de control de l'estació, des d'on no es van seguir els protocols i ara cal saber el per què. Haurà de ser la justícia l'encarregada de determinar-ho. Gràcies, Laura. El Col·legi d'Enginyers de Camins no veuria amb bons ulls la possibilitat que es tanqui la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid mentre s'hi fan aquestes obres de manteniment, com ha plantejat el ministre Oscar Puente. Joan Vilaplana, bona nit. Què argumenten?

Doncs l'ús i la importància d'aquest corredor. Pere Calvet és el degà del col·legi. L'explicació del ministre és clara.

Si tanques la línia, ho faràs més ràpid. És que no sé si la transcendència i l'ocupació que ha tingut durant aquests anys aquesta línia podem permetre'ns tancar-la completament. Altra cosa és que hi hagués algun tema intermig.

L'opció intermèdia seria reduir el volum de circulació, però mantenir un cert servei. Els enginyers també demanen un pacte d'estat que blindi la governança d'empreses com ADIF o Renfe. Lamenten que l'administrador de les infraestructures ferroviàries, ADIF, hagi tingut set presidents en els últims 14 anys. Per la seva banda, els sindicats i veus del sector han carregat contra les paraules del ministre quan ha negat que falti personal als centres de control. Sentim el portaveu d'UGT Renfe a Catalunya, Francisco Cárdenas, en declaracions a Catalunya Ràdio, i el vocal de l'Associació d'Enginyers de Camins, Ramiro Aurín, a l'Agència Catalana de Notícies.

Hay más personal que había hace años, bastante más personal. Lo cual no significa que sea lo suficiente, que para mí eso es la diferencia. Hace falta más, porque se ha jubilado muchísima gente que no entra en sus vidas.

Aquest senyor, el del controlador, portava 22 trens. És una autèntica baixanada. També es queixen que

les jubilacions als centres de control s'han fet massa de pressa i que això ha deixat els treballadors més joves, que opositen per al lloc de feina amb estudis de batxillerat o FP, sense experiència en situacions crítiques.

Hem arribat a un quart de deu. Tenim amb nosaltres a Sergi Saurí, que és enginyer, director del Centre d'Innovació de Transport Sanit i professor de la Universitat Politécnica de Catalunya. Sergi Saurí, bona nit. Hola, bona nit. D'entrada, què li semblaria que se suspengués l'AVE entre Barcelona i Madrid mentre durin les obres per renovar aquesta línia?

Es pot entendre una mica l'argument del ministre, i de fet en alguns països és la mesura que s'acostuma a adoptar, com per exemple Alemanya ara ve, com es deia, estem parlant d'un corredor important, un corredor amb 14 milions de viatges, i s'ha de reflexionar una mica quina alternativa es donaria en aquest cas. És a dir, ara mateix si mirem el corredor Barcelona-Madrid, aproximadament l'alta velocitat té una quota del 64%. Si ara eliminem aquesta quota, tot això segurament anirà parat tant al vehicle privat com a l'avió, i l'avió no dubto que tingui ara mateix, encara que s'augmenti l'oferta, tingui aquesta capacitat per absorbir tota aquesta demanda que suposaria. Per tant, sembla potser raonable que donada aquesta transcendència que té el corredor en termes de volum de viatgers, parléssim més aviat d'un tall parcial, és a dir, d'una reducció parcial, reducció de les circulacions, per exemple, pensar en alguns talls més quirúrgics, a nivell temporal, potser podria ser una opció més raonable, no? Perquè a vegades insisteixo, s'està millor, el ministro comentava el cas d'Alemanya, però quan es compara amb Alemanya hem de donar en compte perquè Alemanya posa unes alternatives, però sobretot té una xarxa ferroviària més capilar, no tan radial, on les 13 vegades encara que amb menys facilitat poden buscar alternatives. Clar, és un escenari complex,

ho entenem perfectament, i a més aquí hi ha dues variables. Per una banda, la de la seguretat, i per l'altra, de la rapidesa en les obres. El ministre les comentava totes dues, és a dir, aturar el servei, sobretot ha dit, seria fer les obres en la meitat del temps o menys, és a dir, menys de 24 mesos, ha dit, per tant, menys de dos anys, però la gran pregunta suposo que és la de la seguretat. És compatible fer obres. Com les que s'han de fer i mantenir els trens d'alta velocitat circulant per aquestes vies?

En principi ha de ser segur. De fet, s'està fent així i es porta alguns anys. Al final, com es fan aquest tipus d'obres? Doncs el que es fan és sobretot per garantir aquesta seguretat, limitacions de velocitat, ara mateix, de fet, un dels motius, de fet, vam tenir una reducció dels viatgers de l'AVE perquè justament es van augmentar els temps, com a conseqüència de tot això, no precisament, és a dir, sí que hi ha protocols per fer-ho, Com tot, quines conseqüències té? Doncs que les obres s'allarguen, són més costoses, però el problema és quina alternativa tenim aquí, que jo crec que és el gran debat. Però insisteixo que si hi ha uns protocols, si es fan bé, hi ha limitacions de velocitat i tot permet que al final es puguin compatibilitzar un servei, però amb més dificultats, evidentment, que si es tallés completament la línia.

Per tant, si depengués de vostè, que això és posar-lo en un lloc molt complicat, però si depengués de vostè, vostè optaria per mantenir obres i servei, però amb una altra velocitat.

Sí, segur, seria el més raonable, perquè ara mateix, jo, per exemple, vull recordar, imaginen ara mateix, dèiem la línia, no deixem, tenim que un 60% ara mateix que s'està movent d'aquests 14 milions de viatges que tenim en aquest front pass a l'avió o al vehicle privat, De fet, quan s'ha reduït una mica l'AVE, com a conseqüència d'aquests temps, ja s'ha vist una part que ha augmentat. Sí que l'aviació pot absorbir una part, però no tota. Jo vull recordar, per uns mesos abans, per exemple, quan s'estaven acabant les obres de l'AVE, que finalment es va inaugurar, com estava el pont aèri. És a dir, que hi havia queixes dels usuaris, perquè no tenien molta capacitat per absorbir molt. És a dir, que ara mateix. Per nosaltres podria fer front a aquesta demanda. El més raonable seria anar a un escenari intermig, insisteixo, una reducció de circulacions, de capacitat, intentar incrementar l'oferta d'aviació en la mesura que es pugui, i amb un sistema així d'intermig, perquè estem parlant, si estàvem parlant d'uns mesos, estem parlant d'entre un i dos anys de tallar completament aquesta línia.

Per al públic en general, una de les coses que pot haver sobtat de les que ha dit avui el ministre Puente és que aquest sistema LZB ha fallat 170 vegades aquest any, però ha dit que no era una xifra extraordinària, ho han marcat en la normalitat. Vostè també ho veu així?

Clar, estem parlant de 170 cops a l'any. És a dir, per entendre's, més o menys cada dos dies falla un cop. No és una xifra tampoc molt normal, que cada dos dies falli un cop. Al final estem parlant d'un sistema que, quan falla, automàticament els trens paren. O sigui, per temps assegurat paren els trens i després s'activa el protocol. Però el protocol que s'activa després no permet tenir unes prestacions en termes de visualitat equivalent a quan estava funcionant aquest operatiu. És a dir, una cosa és quan tenim el sistema RTMS nivell 2, que quan faig el nivell 2 s'activa el nivell 1 i permet anar a unes velocitats d'uns 300 km per hora. Per tant, efectes de capacitat, es recena una mica, però pot operar, per entendre'ns, el sistema amb normalitat, més o menys. Però quan l'ICTB falla, l'alternativa és una reducció de la capacitat. Per tant, estem dient que cada dos dies tenim una reducció de la capacitat, encara que sigui en unes franges horàries, etc. No em sembla que sigui una xifra normal per parlar d'un servei que tingui fiabilitat.

Per acabar, el que ha passat és molt greu i per tant s'haurà de vigilar molt en aventurar hipòtesis, s'ha d'esperar que la investigació acabi, però escoltant el que es va publicant fins ara i les mateixes explicacions del ministre, sembla que la Rada va estar en aplicar bé els protocols un cop falla aquest sistema LZB. De tot el que s'ha dit, vostè li encaixen les explicacions? Arriba a la mateixa conclusió?

Jo el primer que diré és que a partir d'ara encara estem en un moment que falta informació per poder fer una valoració ben formada. Per tant, ara mateix hem de ser prudents. Jo sí que una reflexió és que al darrere sembla que hi ha un error humà, d'acord, hi ha un error humà, però el que també ens indica és que el sistema és vulnerable als errors humans. Per tant, només per aquest fet crec que convé revisar una mica i que sobretot que la investigació que surti de la comissió d'accidents ferroviaris surti a final, unes revisions dels protocols, unes millores, perquè el que hem vist, insisteixo, és que el sistema és vulnerable a un error humà. Per tant, només hi ha per aquest fet, insisteixo. Després s'ha de clarir tot, s'ha de mirar si potser la gent que estava al centre de control tenia tota la informació necessària per prendre l'adesió o no. Jo crec que aquí s'ha de mirar amb deteniment tot i a partir d'allà poder fer una avaluació més acurada. Hi ha una cosa que també s'ha d'insistir i jo crec que és important posar-ho en un context. Perquè ara de sobte hem tingut un any, hem tingut accidents molt greus, dos accidents molt greus, Hem estat anys que funcionava bé i no hi havia queixes en general com funcionava el de velocitat. També és veritat que hem de posar tot això en un context que arran de la liberalització ferroviària des del 2020 i que s'ha consolidat en el 2023, hem tingut un increment de circulacions molt elevat. Això ha repercutit en la gestió d'aquesta capacitat que tenim de circulació, ha repercutit també en el que serien els manteniments, és a dir, jo crec que ha posat una miqueta el sistema en repte. Per tant, s'ha de fer una revisió d'aquest sistema tenint en compte un nou escenari de liberalització que ha portat a un increment substancial de les circulacions.

Sergi Sauri, li agraïm moltíssim que ens hagi acompanyat avui en directe. Una abraçada.

Gràcies, gràcies a vostès. Una abraçada. Amb tot, com us hem explicat ja, el ministre Òscar Puente avui ha dit que no plegarà, tot i les més de 100 víctimes mortals dels dos accidents de l'alta velocitat aquest últim any. Mi forma de asumir responsabilidades es dar la cara. No me voy a esconder detrás de nadie, entre otras cosas, porque tampoco tengo nada que esconder. A la vegada ha tornat a apuntar errors en el centre de control de Totxe i pràcticament no ha fet autocrítica. Àlex Giral, Robert, bona nit. Bona nit. Sí, el titular de Transports sí que ha reconegut en privat que ha posat el seu càrrec a disposició, però que Pedro Sánchez li ha dit que això seria injust i que li manté la confiança. En públic ho ha explicat així. Pero ni es eso lo que va con mi carácter, ni tampoco es lo que el presidente del gobierno me ha pedido. Y ha afirmat que si Sánchez o el PSOE li demanen, no posará objecions y plegará. Soy una persona muy pequeña para el proyecto político del que formo parte. Si yo creyera que mi continuidad perjudica al proyecto de ese país en el que creo, no tenga ninguna duda de que habría dado un paso a un lado. Yo nunca seré un problema, nunca. Tenganlo claro. Puente ha insistit que la seva obligació ara és resoldre el problema. És una visió que no comparteixen ni el Partit Popular, ni el Front Ampli, ni tampoc la majoria de grups, que avui han collat una mica més el ministre Puente. Què han dit, aviam? Sí, el líder dels populars, Alberto Núñez Feijo, ha assenyalat ja sense embuts el màxim responsable de transports i per extensió ha dit que el president espanyol també ha de plegar.

Quien ha faltado a su deber de gestionar conseguida el Ministerio de Transportes. Tiene que cargar con ellos. Ahora bien, quien lo ha nombrado y lo ha mantenido con más motivo. Si no dimiten ellos, les dimitiremos en las urnas.

Això mentre la candidata del Front Amplia de Colau i la de Junts, Miriam Nogueras, també han verbalitzat la petició d'assessament de Puente. Creiem que és impensable que no s'assumeixin les responsabilitats polítiques oportunes i, per tant, demanem la dimissió del ministre Óscar Puente. Aquesta dimissió és inajornable i, per tant, qui ha de sortir a donar

explicacions, que ha de compareixer, és el senyor Sánchez. Crec que la gent es mereix explicacions i les persones no han de tenir por agafar un tren.

I Esquerra Republicana, per la seva banda, s'ha sumat a reclamar aquestes responsabilitats. Gràcies, Àlex. Mentrestant, les feines d'identificació de les víctimes de l'accident d'Urdà continuen. Abans s'han de fer molt lentament. Segons l'últim balanç oficial, de les 69 víctimes mortals, se n'han identificat 12 i s'han fet 65 autòpsies. Sobre el terreny, la Guàrdia Civil encara busca restes biològiques entre la ferralla i les màquines de gran tonatge encara han d'aixecar alguns vagons sinistrats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a participar avui en una reunió del CECOPI i, de fet, ha admès la pèrdua de confiança total als ciutadans en l'alta velocitat. Equips d'enviats especials de Toledo, Martí Cuní i en Alfonso, bona nit. Ana, bona nit. Sembla que hi ha algun problema de connexió. En tot cas, és una feina que han estat fent aquest equip d'enviats especials des de dimecres sobre el terreny i que a les últimes hores han pogut parlar, no només recollir la versió oficial de les autoritats que estan treballant també sobre el terreny, sinó poder parlar amb alguns dels familiars que esperen. D'una manera ja molt, molt, molt llarga per ells, el resultat d'alguna d'aquestes autòpsies i la informació que els hi puguin donar els equips d'emergència. Em sembla que ara sí que els podem saludar. Anna Alfonso, bona nit. Bona nit. Sí, dèiem que després de la reunió del CECOPI d'aquest divendres a Toledo, el president del govern espanyol ha assegurat que s'aportaran solucions per tornar a restablir la confiança en el sistema ferroviari. Lo que vamos a hacer no es solamente investigar cuáles son las causas de lo sucedido,

sino aportar soluciones para reforzar aún más el sistema de la alta velocidad en nuestro país. Hay una confianza quebrada en el sistema de alta velocidad en nuestro país y la labor del gobierno no es solamente hacer el diagnóstico, conocer cuáles son las causas, sino ofrecer soluciones.

Xicas, aquestes feines es van enllestint i per això l'emergència ha baixat a nivell 1 i s'han retirat una part dels efectius, com els bombers o l'UME, però la Guàrdia Civil hi continuarà treballant. Ho explicava el seu portaveu a Toledo, Pedro Pablo.

Hay que esperar a que sigan levantando vagones porque todavía no se han podido levantar todos los vagones que estaban accidentados para ver si se siguen encontrando restos. No se sabe si van a aparecer más o no.

Ana, avui heu visitat el centre d'atenció als familiars, heu pogut comprovar com de llarga està sent aquesta espera.

Sí, i que els familiars bàsicament el que reclamen són respostes. Alguns han volgut acostar els micròfons dels mitjans

que esperàvem a la porta per expressar el seu malestar, perquè les identificacions diuen que triguen molt a arribar.

Tenemos mucha impotencia y lo único que exigimos es que esto se solucione y que esto no vuelva a pasar más, porque hoy ha sido mi sobrino, otro día puede ser otra persona.

Seguimos sin información, que no nos dicen siquiera, oye, pues en el hospital todavía queda gente que sigue identificada en tal hospital. Es que no sabemos absolutamente nada. 48 horas, ¿no? O sea, yo creo que ya está bien.

Alguns intentaven comprendre que les identificacions necessitin més temps, tot i que és difícil en aquesta situació no reclamar més celeritat.

Si a lo mejor hay un forense, a lo mejor tenían que traer 5 o 7, 8. Yo comprendo, pero la duda de las personas, toda la angustia que esto conlleva, pero bueno, también nos ponemos en la piel de quien lo está haciendo.

Allí estábamos cabreados porque decíamos, hostia, tío, han parado las notificaciones, nos siguen notificando. ¿Qué es lo que ha ocurrido? Que la Guardia Civil ha estado trabajando

durante toda la noche en el tema del ADN, en cotejar toda la información y demás.

Renfe i Irio ja han començat a tramitar els avançaments de les indemnitzacions per als passatgers dels trens afectats. Segons la llei, tenen 15 dies per fer aquest primer pagament, que ha de ser de com a mínim 21.000 euros en el cas de les víctimes mortals. Gràcies, en Alfonso i Martí Cuní, en viatges especials a Toledo. Bona nit. Bona nit.

Aquesta tragèdia ferroviària, quan arribem a dos quarts en punt de deu, que està present ja en aquesta precampanya, com també ho és una altra qüestió que fa temps que cuege i és finalment qui podrà votar. El Tribunal Suprem s'obre a estudiar si amplia la suspensió de vot per als nacionalitzats a través de la llei de nets i dona tres dies ara a les parts perquè s'hi pronunciïn. Això implicaria deixar més descendants d'exiliats sense poder votar el 29 de novembre, Alba Vergosa.

Sí, ara tenim una suspensió de vot que afecta 163.000 familiars d'exiliats que van aconseguir la nacionalitat espanyola amb la llei de nets, una disposició de la llei de memòria democràtica. Només podran exercir el dret de vot qui hagi acreditat ser descendent d'un exiliat polític. El que demana la formació d'extrema dreta, justícia i Europa és que s'identifiquin tots els casos de nacionalitzats a través d'aquesta llei. I aquí s'inclouen els fills dels nacionalitzats. Aquest anex amplia els possibles afectats fins a unes 200.000 persones més. Ara es donen casos en què, per exemple, el fill d'un nacionalitzat té denegat el vot vendre que el net pot exercir el dret de sufragi. En tot cas, el Suprem ha donat fins i mecres perquè les parts valorin la petició i ha rebutjat de moment adoptar mesures cautelaríssimes.

Passa un minut ja de dos quarts de deu de la nit. Fort desplegament policial a França per impedir nous episodis de violència i les manifestacions convocades al país per aquest dissabte. L'objectiu, segons el ministre de l'Interior, és evitar els incidents que es van viure a mitjans d'octubre. Sí, aquest divendres també s'han desplegat un fort dispositiu de seguretat a Itàlia, on hi ha hagut vaga general per al cost de la vida.

Desenes de miles de persones han sortit al carrer, però les protestes han estat força pacífiques. Només s'han registrat

aldarulls a Torí, a Venècia, on la policia ha informat una desena d'agents ferits, i a Roma, on s'ha cremat contenidors. I els manifestants han acampat al Colosseu per protestar contra la despesa militar del govern ultraconservador de Giorgia Meloni.

Compte enrere per a les eleccions legislatives de mig mandat. Tornem aquesta nit als Estats Units i també amb un dublet, eh? Tenim a Washington l'Oriol Serra. Bona nit, Oriol. Hola, bona nit, Manel. I el Xavier Vilar, que no para, ha fet una ruta fins a Wichita, a l'estat de Kansas. Bona nit, Xavier. Bona nit, bona nit. A veure, als Estats Units s'estima que dels aproximadament 250 milions de ciutadans amb dret a vot, prop de 30 milions. O sigui, una xifra molt considerable. No poden votar perquè no tenen els documents requerits per participar en un procés electoral. Una gran majoria d'aquestes persones tenen en comú situacions de pobresa o d'impediments físics i intel·lectuals. Oriol, tu has pogut parlar amb persones implicades i afectades per aquestes situacions. Concretament, et vas traslladar per parlar amb elles a Missúria.

Sí, he pogut visitar una ONG situada al nord de Sant Lluís, la segona ciutat més poblada de Missouri. Es tracta de la Fundació Ashery, dedicada a empoderar persones desafavorides. Un dels seus projectes és la ID Clinic, una consulta des d'on s'atenen persones. Que no tenen documentació que els permeti votar. El coordinador del projecte, Aubry Ley, explica que a l'hora de tramitar qualsevol document han d'obrir el dossier d'instruccions de l'estat federat corresponent. Cadascun dels 50 estats federats d'aquest país té la seva pròpia llei electoral i també la seva manera de gestionar la documentació.

El cas és que hi ha una cinquantena d'estats i també hi ha territoris. Hi ha ciutats i contats que tenen polítiques diferents pel que fa als certificats de naixement.

Al final, als Estats Units, has d'obtenir el certificat de naixement allà on hagis nascut. Hi pot haver gent aquí a Missouri que necessita un certificat de naixement d'Alaska o Puerto Rico. L'EI explica que atenen persones amb molts pocs recursos, no només econòmics, també amb limitacions físiques, persones que no es poden moure amb facilitat, que no disposen d'una adreça fixa o que tenen dificultats per a llegir i entendre els formularis. Són ciutadans dels Estats Units, però viuen indocumentats.

Hi ha qüestions complicades en torno a la documentació que has de portar per demostrar qui ets, el teu estatus legal als Estats Units, obtenir el número de la Seguretat Social i la teva residència a l'estat de Missouri,

etc. Aconseguir tots aquests documents sense suport pot ser un bon mal de cap, per no dir del tot impossible, especialment per algú sense sostre, que tingui una discapacitat o que el seu nom hagi canviat en algun moment de la seva vida.

Has pogut parlar també amb algun dels clients de la IC Clinic, Oriol.

Sí, d'aquesta consulta on tramiten tota aquesta documentació, m'he trobat famílies senceres, persones que viuen soles, moltes persones sense sostre, persones també discapacitades, i d'altres que ho van perdre tot al tornado de l'any passat. La Jèssica, per exemple, viu a Sant Lluís, a Contracor, però no en pot marxar perquè no té recursos. És de San Diego, Califòrnia, però allà no podria sobreviure per l'elevat preu de la vida. Té 6 fills i sense un document d'identitat, les possibilitats d'accedir a les ajudes públiques es redueixen dràsticament.

Aquí t'ajuden a omplir la paperassa, que sovint és difícil d'entendre, i també t'ajuden a l'hora de pagar. No tenen ID's.

Vaig poder comprovar com efectivament des de la Fundació expedeixen xecs bancaris constantment perquè els clients puguin cobrir unes despeses burocràtiques que no tothom es pot permetre.

Depèn de quin tipus d'identificació et facis, si és un carnet de conduir o no, et pot costar entre 18 i 33 dòlars. Pot semblar que no és gaire per alguna gent, però per d'altres pot ser la diferència entre menjar o no aquell dia.

A la consulta també hi ha vist persones que treballen a canvi de salaris molt baixos, però, com deia, la seva capacitat intel·lectual no els permet sortir-se'n sols a l'hora de fer els tràmits.

En tot això, Oriol, per tant, és clau també la feina que puguin fer els voluntaris. Absolutament.

Uns voluntaris que són determinants, imprescindibles. Majoritàriament hi ha vist persones blanques jubilades. Gairebé tothom que col·labora en el projecte ho fa per sentir aquella satisfacció personal que suposa ajudar els altres. Tenen paciència i també tenen les eines que els proporcionen des de la Fundació ASHRI. El projecte de l'AIDI Clínic es va engegar el 2022 i cada cop hi ha més donants. La Bàrbara ens explicava així la seva experiència.

En totes les feines que he fet m'he dedicat a la gestió, però no he fet mai una feina directa com aquesta i m'apassiona. Cada cop que surto d'aquí, sabent que he ajudat 3, 4, 5 o 6 persones donant-los el que necessiten per poder fer qualsevol cosa al món, sento una gran satisfacció. Pots fer-ho tot amb un document d'identitat i un certificat de naixement.

Perquè us imagineu, les cues de gent són tan llargues que una part imprescindible és la intendència. Aigua, cafè i algunes coses per menjar durant l'espera.

Déu-n'hi-do el panorama que ens acabes de dibuixar, mentre la idea d'Amèrica primer, que tant defensa Donald Trump, sembla que s'aplica a la carta. Això és el que ha constatat avui Xavier Vilà en la ruta fins a Wichita, a l'estat de Kansas.

Aquest és l'ambient del restaurant La Galet, regentat per un libanès detingut per la policia d'immigració. Malgrat tenir els papers en regla, els treballadors s'han remengat per mantenir el local en marxa sota la constatació que no se'ls tracta igual que els americans de naixement. Xavier. Ja ho pots ben dir.

Els 11 treballadors que queden viuen espantats perquè l'AIS no entri en qualsevol moment al negoci i els arresti, malgrat les contribucions a aquest país que han fet durant dècades. És el cas de la Maria Esparza, una mexicana que fa 23 anys que va arribar aquí, a Huichita.

Tengo un hijo que es active marine, está en overseas. Incertidumbre, porque no estamos seguros. El simple hecho de ser de otro lado, de ser foráneos, como se les dice, nos pone en un espate. Pero al final de cuentas, cuántas familias de personas que defienden el país no han sido deportadas.

O sigui que han posat Amèrica primer, com vol Trump, però això no els treu l'etiqueta de perill pel seu origen i color de pell, diu la Maria.

Está la incertidumbre, está el miedo, porque sabemos que en la ciudad ha habido movimientos y con gente que no ha tenido ningún crimen. Muchos tienen permiso de trabajo, tenemos permiso de trabajo y tenemos ese miedo de si me paran, si me llegan a arrestar, ¿qué va a pasar? I el drama, Manel,

és que la Maria diu que això ni l'oposició a Trump li arregla.

Hace unos días yo escuché a una persona muy cercana a mí que me dijo si de verdad los demócratas los quieren tanto porque no les hacen una reforma migratoria.

Realment, aquí, Manel, a Huichita, es pot viure en castellà. Hi ha 400.000 habitants, però 75.000 són d'origen hispà.

Doncs també déu-n'hi-do el panorama a Huichita. Ens heu fet un bon tour, que acabi d'anar bé la ruta fins a les eleccions de dimarts. Oriol Serra, des de Washington, Xavier Vilà, que ens ha fet un recorregut per Kansas. Bona nit als dos.

Bona nit. Bona nit.

A Ucraïna s'ha viscut una situació inèdita. Tots dos bàndols han col·laborat per evacuar els civils de la ciutat d'Oleishki, ocupada des del 2022 per l'exèrcit rus. Per poder dur a terme aquesta operació humanitària, s'ha decretat un alto al foc fins diumenge, que els uns i els altres han respectat. Els 750 veïns que han decidit fugir han pogut escollir si anar cap a territori rus o cap a territori ucranès. Moscou, Cristina Solies.

El malson per a molts veïns d'Olieski ja ha acabat. Després de mesos sense pràcticament menjar, aïllats i amb l'única carretera plena de mines, finalment un convoy humanitari amb productes de primera necessitat ha pogut accedir a la ciutat. Alguns veïns han optat per quedar-se a casa seva, però d'altres han preferit marxar.

Hem patit molt. Si haguéssim estat bé de salut, potser encara ens hi hauríem quedat. Però ara ja està.

Ahir em van dir que m'ho pensés bé, però jo vaig dir que no, ja m'he preparat i me'n vaig.

Per primer cop en més de quatre anys de guerra, Kif i Moscou han treballat plegats per salvar civils i han exhibit una sintonia fins ara mai vista. El comissionat de drets humans ucrainès, Dmitro Lubinets, i la seva homòloga russa, Iana Lantratova, esperen que es pugui repetir en altres ciutats.

Aquesta experiència es pot compartir per a altres crisis humanitàries semblants.

Estic agraïda al meu col·lega que durant tot aquest temps hagin complert les condicions de la treva. Els representants de Rússia i Ucrania han cedit el mèrit d'aquesta operació humanitària a Melania Trump, que se n'ha penjat la medalla.

De moment, la primera dama dels Estats Units hauria aconseguit el que fins ara se li havia resistit al seu marit, obrir una escletxa de cooperació entre dos països que continuen en guerra.

Avui també és notícia. Marc Güell.

3 minuts i tres quarts de 10. Els accidents de patinets elèctrics causen el 10% de les fractures a la cara que necessiten operacions a l'Hospital Vall d'Hebron. És el centre de referència a Catalunya per a aquest tipus de lesions.

Montse. És la conclusió d'un estudi del Servei de Cirurgia. La cirugia plástica i cremats d'aquest hospital, fet entre el 2020 i el 2024, que destaca que els accidents en patinet causen lesions que necessiten cirugies més complicades. L'impacte, en caure sovint cap endavant, es concentra al rostre i les lesions són múltiples, tot i que afecten sobretot la mandíbula. Bernat López Marramón és adjunt al servei de cirugia plástica i reparadora de la Vall d'Hebron. Hi ha fractures a més

localitzacions i, per tant, a l'hora de col·locar tots els ossos al seu lloc i després la fixació amb els implants que utilitzem, amb plaques i cardols, és més dificultosa a nivell tècnic. Comparat amb l'altre grup, que són la resta de fractures per altres causes, tenen més complicacions a llarg termini i més seqüeles, podríem dir, que l'altre grup.

Un 60% dels lesionats amb patinet tenen seqüeles davant del 26% de la resta d'accidentats.

A Tarragona, les infermeres reclamen una revisió urgent dels protocols de seguretat als centres hospitalaris després de la mort de 13 i a l'Hospital Joan XXIII. Tarragona, Manel Sastre.

El Sindicat d'Infermeres de Catalunya creu que accions tan violentes com la de dijous han de generar un canvi en el protocol de vigilància i seguretat de determinades situacions. La secretària de Comunicació, Mireia Llopar, creu que s'ha de garantir la seguretat d'usuaris i de treballadors en situacions especials que els pot posar en perill.

Els espais on treballen els treballadors siguin espais segurs, sabem que en molts llocs hi tenen seguretat, però potser no és suficient, i, a més, en casos especials com aquest. Quan hi ha persones socialitzades, potser no és que pugui haver-hi una agressió,

L'hospital està revisant els protocols de seguretat, però deixa clar que és un centre hospitalari que ha de garantir l'accés

i la circulació de pacients, acompanyants i professionals per mantenir l'activitat assistencial. Krista Paik, la reclusa de 50 anys que va sobreviure a dues injeccions letals als Estats Units, expressa en un comunicat que li fan mal les mans i la gola, però que el seu patiment és sobretot mental i de l'ànima.

Sergi Cubí. Es la primera vegada que la reclusa expressa els seus sentiments després de l'agonia que li van provocar les injeccions per aplicar-li la pena de mort, i ho fa ara després d'unes setmanes en què torna a ser a la presó. Krista Paik va ser condemnada a mort a l'estat de Tennessee

per l'assassinat a ganivetades el 1995 d'una companya de classe. Els preus continuen disparats. L'IPC interanual a l'octubre ha registrat una pujada del 4,9%, malgrat els descomptes als carburants, Rafael de Ribot.

Una taxa d'inflació que s'ha més que doblat des que va començar el conflicte al golf pèrsic a principi d'any. El que ha donat una petita treva ha estat l'Euribor,

principal índex de referència per actualitzar les hipoteques variables. A l'octubre ha baixat

lleugerament respecte de tres mesos de pujades, però els hipotecats no notaran cap alleugerament

perquè l'Euribor continua més d'un punt per sobre del nivell de fa un any. Això significa, posem un exemple, que una hipoteca variable de 150.000 euros a 30 anys que s'hagi d'actualitzar ara, es pot encarir prop de 90 euros al mes.

I la Constitució Espanyola ja es pot llegir en aranès, era l'única llengua oficial a l'Estat que encara no tenia la seva versió de la Carta Magna, corresponsal a l'aran Sofia Cabanes.

La seua publicació representa una fita per a una llengua minoritària com l'aranesa. Així ho afirma Josep Lluís Sants, membre de l'Acadèmia que n'ha fet la traducció.

I un aguant de reconeixement. Això ara portarà que la Constitució en Occità pugui figurar en les pàgines més importants de l'Estat, en les de la Casa Reiau, en les de Govern, en les de Ministris.

La Constitució en aranès es pot consultar i descarregar gratuïtament a la web del BOE. Allà també se'n pot comprar la versió en paper per 6 euros.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

3 quarts de 10, aquesta és la Festa de la Fomiga, que està posant punt i final a la seva trajectòria amb dos concerts al Rots Arena de València. Aquí la EF m'ha fet una mala passada. La banda d'Alzira fa la primera actuació aquesta nit repassant els grans èxits de la seva trajectòria. València, Marta García, quin ambient s'hi viu.

Doncs ja us sentiu un ambient de festa total ara mateix al Compàs de Sisco, una de les marxes mores més tradicionals del País Valencià. Molta festa i molta emoció, perquè és el penúltim concert de La Fómiga. 36.000 persones passaran entre avui i demà pel Roig Arena, en el que és la primera vegada que passa que un grup valencià i que canta en valencià aconseguisca esta fita. Famílies de tot arreu del país valencià, vingudes des de la Canyada, això és l'interior sud, o de poblacions més centrals, com per exemple l'Algúdia, la Vall d'Uixó, Osote Ferrer, a l'interior nord de Castelló. Xicoteig i no tan xicoteig, més padrins, tots així en una autèntica festa de la música i la cultura valenciana, perquè això és la fúmiga, és festa. Han aparegut també diverses col·laboracions, de moment, per exemple, hem vist a Ginestà, els germans de Sant Andreu, sobre l'escenari, i la fúmiga. També és reivindicació, perquè després de pràcticament 14 anys i 4 discos, arribar fins ací, com ens explicava Artur Martínez, el vocalista abans del concert, ha sigut tota una victòria col·lectiva.

Quan es compleixen 50 anys de la seva mort, la Biblioteca Britànica de Londres ha inaugurat l'exposició Agatha Christie Award of Mystery. La mostra repassa la vida de l'escriptora i dramaturga anglesa que ha venut més de 2.000 milions de llibres a tot el món. Londres, Quim Olivares. Hola, bona nit. L'exposició arrenca a casa seva, en una típica zona rural de l'oest d'Anglaterra, on l'escriptor va passar la infantesa i l'adolescència des que va néixer, el 1890. Després entra al dispensari, on la reina literària del crim va trobar una font d'inspiració quan va fer d'infermera a la Primera Guerra Mundial i va aprendre de fàrmacs i d'averins. Sentim Lúcia Drossopoulo, comissària de l'exposició en Declaracions a Catalunya Ràdio. Tenia uns coneixements increïbles no només sobre la varietat de verins, sinó també sobre la dosi que podia emprar per convertir-ne una de farmacèutica en una de mortal. La mostra rastreja objectes personals inèdits, com la màquina d'escriure que va fer servir a l'obra I ja no en queda cap, o A un cadàver a la biblioteca, però també convida a descobrir els autors d'una hipotètica assassinat sense l'ajuda del seu principal personatge de ficció que va resoldre tants misteris, el detectiu belga Hercule Poirot. La mostra recrea després un vagó de l'Orient Express. Agatha Christie era una gran apassionada del ferrocarril. La seva gran capacitat d'observació dels passatgers va contribuir a crear els personatges i els escenaris d'algunes de les seves novel·les més cèlebres, com ara Assassinat a l'Orient Express, on Christie va fer servir una fórmula ideal per a històries ambientades en escenaris de cercle tancat i que va fer servir també en d'altres novel·les.

Tornem a sentir la comissària. Sí, va fer servir altres escenaris,

de cercles tancats, per exemple, mort als núvols, transcorre en un avió, mort al mil, té lloc en un creuer, d'altra banda, cartes sobre la taula, es desenvolupa en una sola habitació i només hi ha quatre possibles sospitosos. El viatge vital segueix a les excavacions arqueològiques a l'Iraq o a Síria. De fet, Agatha Christie no seria qui va ser sense haver viscut aventures internacionals poc convencionals per una dona de l'època. Sentim James Pritchard, basnet d'Agatha Christie i conseller delegat d'Agatha Christie Limited.

Hi ha fotos d'ella patinant, fent surf a Hawaii. Era una viatgera increïblement intrépida. Als anys 20 va fer la volta al món, el que en deien el gran viatge, i sé que va viatjar tota sola a l'Orient Express cap al 1928. Era una persona molt aventurera,

molt interessant i amb molts interessos. S'interessava molt per la gent d'arreu del món. El recorregut acaba al West End de Londres per ressaltar la faceta de dramaturga i la cèlera La Ratera, l'obra teatral amb més permanència mundial en cartell. 74 anys després d'estrenar-se encara es pot veure aquí a Londres.

Doncs més literatura que està ben present. L'obra Un camp d'esfòdals de la comunicadora Marina López Planella ha guanyat el 46è Premi Just Manuel Casero de Novela Curta de Girona amb una història de recerca personal a través de la memòria familiar. La periodista Gemma Busquets ha quedat finalista. Anem cap a Girona, Maria Rovira.

L'obra guanyadora fa un paral·lelisme entre la recerca del passat familiar de la protagonista i la seva professió de biòloga, en què estudia les algues del fons marí de la Costa Brava. El jurat destaca la manera d'explicar la història i la metàfora que enllaça la feina de la protagonista de preservar espècies marines amb la preservació també de la memòria. L'autora Marina López Aplanella ens explicava com es va gestar un camp d'esfòdals.

En una conversa amb la meva àvia em vaig saber que el meu besavi estava en una fossa. A partir d'aquí vaig començar una recerca. Això em va inspirar molt per escriure el que he escrit. Està molt relacionat amb la memòria i també amb les relacions personals, amb el desarreglament, amb la migració, perquè jo soc neta d'avis andalusos, amb la repressió, amb la reparació, la veritat i la justícia.

Un rastre de plomes de la periodista del punt avui Gemma Busquets ha quedat finalista amb la història d'una mestra represaliada a Navarresa de Naixement que va ser deportada per atallada. Segons el jurat, la novel·la, basada en fets reals, ha servit a l'autora per vestir un relat novel·lesc amb profunditat i determinació.

El creador de continguts Fernando de Córdoba publica el llibre Marques que cuenten, amb històries i curiositats força desconegudes sobre 200 grans marques que consumim des de fa dècades i que formen part de la nostra vida diària. L'ha entrevistat l'Òscar Callau.

El títol polisèmic Marques que cuenten ens indica que compten, perquè són les firmes més importants de les últimes dècades a l'Estat, des de Correus fins a Telefónica, Renfe, Frigo, Ikea o XupaXups, i que compten perquè relaten històries sobre la creació de noms comercials, logotips, anuncis o edificis corporatius. Fernando de Córdoba, benvingut al Catalunya Nit. Muchas gracias.

Pues sí, la idea era explicar que vamos a contar historias sobre las principales marcas cotidianas y luego también que son algunas de las marcas más importantes. Quizás no necesariamente en economía, pero sí en cotidianidad.

Tens tant de material que nosaltres ens hem permès seleccionar històries de marques nascudes a Catalunya o amb connexions inesperades catalanes. Per exemple, l'estudi Taula de disseny renova la imatge de Telefónica l'any 1983.

Bueno, es que has tocado uno de mis temas favoritos. Taula de disseny, que es el estudio de Josep Maria Civit, fue el creador de la primera imagen moderna de Telefónica. Telefónica llevaba más o menos con el mismo logo desde que se había fundado, en 1924, y de cara al 60 aniversario del 84 pues querían cambiar de imagen. Compañía Telefónica Nacional de España que quedó comprimido y el logo tiene una historia muy curiosa porque, como tú decías, es una T de puntos verdes y se supone que estos 10 círculos de la T eran los botones del teclado y también quizás un mapa esquemático de España. Bueno, ahí está la teoría.

Un exemple més d'avui dia. Mercadona és valenciana. És evident que nosaltres, els catalonoparlants, llegim el seu nom a la catalana, no? Com un mercat i una dona, el mercat de la dona. Això respon a la realitat o no?

Bueno, aquí me metes un poquito en una polémica porque cuando alguna vez a Juan Roig se le ha dicho que Mercadona es obviamente Mercat de la Dona, él ha dicho que no, que eso es un bulo y que su versión es que su hermano vio en Italia una tienda de pastas que se llamaba Mercadona, con dos enes, y que se lo trajo a España. A mí me parece que no son versiones contradictorias, porque dona, para empezar, también es mujer en italiano. Me resulta muy extraño que un valenciano no entienda que en su propia lengua, mercat y dona significan

mercado de la mujer. Molt bé, doncs tornem amb un altre exemple de com érem, no? La popularíssima cançó del Negrito de Colacao, de la catalana Nutrexpa, avui es podria emetre en un anunci o rebreia denúncies per racista, xenòfoba, colonitzadora.

Bueno, yo creo que es una canción de los años 50 y creo que recoge lo que en ese momento veíamos como sociedad de los, entre comillas, negritos. Entonces, la sociedad ha evolucionado y Colacao en 2020 también cambió la letra, que con Manu Geeks reescribieron la canción y la volvieron a grabar y ahora hablan de futbolistas, nadadoras, grandes artistas. Es un avance.

Acabarem amb dues marques catalanes, Chupa Chups i La Caixa, que en el seu moment van reclutar per als seus logotips artistes tan importants com Dalí i Miró, respectivament. Com van aconseguir que un logotip fos l'obra d'artistes de projecció internacional?

Son dos historias, la de Chupa Chups y la de la Caixa, bastante distintas. Todos sabemos que a Dalí le gustaba mucho el dinero, le gustaba mucho, le fascinaba la publicidad. Y se cuenta que Dalí, que era amigo de Enric Bernat, el confitero que fundó Chupa Chups, fue a verle a Figueras y diseñó en una servilleta, se dice, esta margarita amarilla con letras rojas. Y además dicen que lo más importante que le dio Dalí no fue el símbolo de la flor. Fue un consejo que colocase esta flor en la parte de arriba del caramelo para que cuando estuviera en los expositores de los kioscos, de las tiendas, se viera claramente el logo. En 1988 se hizo un último retoque para unificar la letra de chupa y de chups, y la Margarita le pusieron un borde de colores, pero bueno, básicamente sí que podemos decir que tenemos un Dalí entre manos cuando comemos un chupa chups. Y en el caso de La Caixa y de Miró, lo que sucedió es que a finales de los 70 era una institución con una imagen un poquito anticuada. Fíjate que el nombre oficial era Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares. Tenían además un cacao de logos porque tenían cinco logos diferentes. Entonces llegó un nuevo presidente, quería actualizar la imagen de la vieja caja y llamó a Landor, que es una consultora de marca internacional que acababa de renovar la imagen de Iberia. Y entonces le propusieron que ya que tenía una parte financiera y una parte más de obra social, más cultural, ¿por qué no hacían un logo con un artista? Y bueno pues eligieron a miro porque era un artista catalán que vivía en baleares con lo cual eran los dos territorios de la casa y lo que le hicieron es darle una maqueta queremos que hagas un asterisco azul de ocho puntas y luego que le pongas dos puntitos uno rojo y uno amarillo para hacer referencia a los colores de Cataluña y Baleares. ¿Y Miró aceptó? Lo que pasa es que Miró pasó del briefing. Básicamente, él dijo yo lo hago de cinco puntas, que era justo lo que ellos querían evitar, y se dice que a los directivos de la caja no les gustó nada. Y al final Landor les logró convencer de, oye, mira, es que tenéis un miro aquí, tenéis que apostar por ello. Y hoy en día yo creo que es el símbolo más bonito y más óptimo del sector bancario.

Molt bé, està clar que és una de les marques que cuenten. Fernando de Córdoba, moltíssimes gràcies per fer-nos aquesta selecció de marques catalanes, perquè al llibre hi ha desenes més que tots coneixem des de petits i que ens han acompanyat tota la vida, no?

Pues muchas gracias, y sí, espero que el libro sirva para que la gente despierta su curiosidad. Muchas gracias.

Aquesta és la proposta musical de la Gemma Puig per anticipar-nos el temps del cap de setmana a ritme d'una mica de country, diríem, no? Gemma, bona nit. Una miqueta. Bona nit. Mira, és una cançó de Carrie New Corner que es diu You Can Choose, perquè aquest cap de

setmana podrem triar moltes coses. D'una banda, si ens agrada més l'octubre o el novembre, perquè canviem de mes. D'altra, si ens agrada més la castanyada o tots saps, i sobretot pel que fa al temps. És que depèn del dia, tindrem un temps o un altre. Aquest dissabte tindrem més núvols baixos, alguna gota als dos extrems de la costa, més sol cap al Pirineu i baixa una mica la temperatura. I en canvi, el dia de Tots Sants, el dia 1 de novembre,

doncs tindrem moltes més estones de sol i les temperatures es recuperaran, és a dir, un parell de graus tornaran a pujar. Per tant, un cap de setmana per escollir. Doncs estarem a temps per veure. Què triem. Què triem, efectivament. Gràcies, Gemma, bon cap de setmana. Igualment.