Catalunya nit, de 22 a 23 - 31/08/2026

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

El Barça juga des de fa mitja hora al Camp Nou contra el Rayo Vallecano. Ha començat perdent, però ara mateix va guanyant 2-1 en Mercat Rafinha i l'Amin Yamal. I a la grada hi ha segurament el nou fitxatge Gabriel Jesús. Fins ara a l'Arsenal estarem pendents, per tant, del partit i dels moviments just abans del tancament del mercat de fitxatge. Serà demà. En parlarem també amb en Toni Padilla, que sempre ens sorprèn. Avui crec que arriba a ritme de samba, ja ho veureu.

També hi haurà una mica de ritme de tango avui en aquesta segona hora del Catalunya Nit, perquè avui és el dia que Leo Messi ha anunciat que deixa la selecció. No tornarà a vestir amb l'Albiceleste. Connectarem amb Buenos Aires, amb el nostre corresponsal, en Joan Viosca, per saber fins a quin punt hi ha dol ara mateix a l'Argentina. Dol i entenem que també molt d'agraïment per Leo Messi.

També parlarem d'economia, perquè l'Euribor ha tancat l'agost al nivell més alt en dos anys, al 2,95%. Qui revisi la hipoteca ara la trobarà uns 75 euros més o menys més cara cada mes. Què prediuen els experts? Esperen més pujades? Es firmaran menys hipoteques a partir d'ara? Ho preguntarem.

I abans d'acabar el Catalunya Nit, avançarem algunes de les històries que seran notícia demà, que ja serà dimarts, per exemple, dimarts 1 de setembre. Demà hi ha un concert d'un artista a Barcelona que ha batut records amb la seva gira. Ha superat Bad Bunny i tot. Només el supera Taylor Swift. Sabeu de què estem parlant? Sí o no? Doncs haureu d'esperar que us ho expliquem. Exacte.

Doncs va, som-hi fins a les 11. Notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Encarem ja aquesta recta final d'aquest 31 d'agost amb algunes de les veus que han estat notícia.

La situación ahora mismo es de calma tensa. Reitero ese llamamiento a la calma. Tenemos que evitar un estallido social y pedimos desde AUGC a todos los actores políticos y sociales que lancen mensajes de calma. Entendemos que la ciudadanía está inquieta. Yo como ciudadano estamos viviendo una situación muy difícil.

Yo creo que es muy grave que no se salga con rotundidad aún después de 30 días con un plan concreto de protección de nuestra frontera, sobre todo la protección en la parte de Ceuta, en la parte de España, en la parte de Europa, y no dejar al final, como hasta la fecha, esta frontera, la llave, por así decirse, de apertura y cierre en manos del país vecino, que ya no es la primera vez, ya nos pasó en mayo del 21 y ha vuelto a utilizar, por así decirse, a la población para la invasión que se produjo en nuestra ciudad hace aproximadamente ya un mes.

Yo desde luego no veo ninguna información por parte ni de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado ni tampoco del Centro Nacional de Inteligencia que alumbre ninguna duda o mejor dicho alguna duda sobre la participación de una u otra forma por parte de las autoridades marroquíes.

Catalunya ha d'ajudar sempre a tot arreu i a tot arreu on pugui. També és evident que el govern espanyol ha d'assumir les seves responsabilitats i no pot traspassar-les als altres i que això no pot ser il·limitat i que ni el mercat de l'habitatge, ni el transport públic, ni els trens, ni l'energia, ni la disponibilitat d'aigua, no permet un creixement il·limitat de la població.

Estem tornant a posicions més conservadores en el sentit de dir que necessitem verificar que el procés d'ensenyament i aprenentatge és verídic. Si ho fem amb l'oportunitat que l'alumne ho faci a l'aula amb un ordinador o a casa, nosaltres veiem que això és una distorsió.

Les persones que tenien el deure de coordinar aquestes proves i supervisar-les no van estar a l'alçada. I torno a exculpar els directors i directores dels centres educatius que van fer les proves. La responsabilitat està en el departament i així ho assumim.

No busquem la guerra.

Aquest ha estat el nostre missatge al món fins ara. Tot i això, davant una agressió, no ens quedarem de braços plegats. Som capaços de donar una resposta decisiva.

Ahir a la tarda i aquest matí hi ha hagut dos vols diferents en helicòpter.

Hem evacuat tots els estrangers sants i estalvis. Al meu grup hi havia tres espanyols, dos italians i una noia belga. Ara ja hem arribat tots a Katmandú.

La responsabilitat és pensar, hòstia, ara jo com faig això, no? Que sigui per semblant, que la gent ho entengui, que sigui convincent, que em deixi tranquil a nivell també personal, artístic, no? Que em serveixi com a vehicle d'expressió.

Era un líder, un líder de companyia, però en cap moment necessitava imposar cap tipus d'autoritat, sinó que amb el seu propi exemple de com fer i d'aquesta responsabilitat. Penseu que quan el Francesc feia una funció, aquell dia abans, com tants altres actors, no feia res més. Tot es preparava per aquella hora i deu minuts que feia de funció.

Notícies sota la llum de la lluna amb Manel Alías i Agnès Marquès a Catalunya Ràdio.

El Barça que ha començat a encaixar en un gol, però que ho ha resolt.

Que, vaja, s'ha originat en una centrada lateral per la banda esquerra, rematada per Camello. Ara som al 34, 2-1, guanya el Barça. Un Barça que, ara ho dèiem, ha sabut rematar amb dues fogonades consecutives als minuts 9 i 21. Camello havia marcat el 12, abans del que havíem comentat. Primer Rafinha ha rebut a la frontal de l'àrea, ha fet un gran retall i ha batut amb un xut per baix al porter del Rayo. I després, dos minuts més tard, la Mindiamal, en una recuperació del Barça, en una jugada en què, després de perdre la pilota, ha pressionat en la línia molt avançada, l'ha recuperada, la Mindiamal ha rebut, i d'un gran xut amb l'esquerra per dalt a l'angle curt, ha fet el segon del Barça, que li veuen aquesta tranquil·litat al conjunt de Flick en aquest partit de la tercera jornada de Lliga, que a mitja del minut 36 al Camp Nou. En un partit que al Barça li hauria de servir si l'acaba guanyant per empatar amb el Madrid al capdavant de la classificació, tots dos amb 9 punts.

També al Camp Nou. I un apunt perquè Gabriel Jesús ha passat ja la revisió mèdica amb el Barça. En principi demà serà de fer oficial el seu fitxatge i està veient el partit ja des de la llotja. Serà el nou nou del Barça, aquest davanter brasiler de 29 anys que arriba procedent de l'Arsenal a canvi d'uns 10 milions d'euros més variables. Doncs bé, mentre anem sentint aquesta

narració dels nostres companys a la TDT, també hem de destacar el que avançàvem en portada, de fet, que és un dia trist a l'Argentina, perquè Leo Messi ha anunciat el seu adeu de la selecció del seu país. Ante tots els detalls, el nostre corresponsal a Buenos Aires, en Joan Biosca. Bona nit, Joan.

Què tal, Agnès? Bona nit. Sí, un ambient gairebé de funeral, de tristesa, i molts agraïments a través de les xarxes socials, mitjans de comunicació, diaris digitals, edicions especials, canals de notícies d'aquí de l'Argentina, repassant la vida de Leo Messi, els seus millors moments, i també la seva figura. I és que ara s'obre una nova etapa aquí a l'Argentina, de gran incertesa. És cert que s'esperava d'alguna manera que això podria passar, però hi havia moltes persones. També la sensació que Leo Messi potser estiraria cap a la Copa América del 2028, però, en fi, també s'explica aquí als mitjans de comunicació argentins que la mort del pare de Leo Messi fa poques setmanes de ben segur que ha influït en aquesta decisió. Recordem que ho anunciava l'exjugador del Barça a través de les xarxes socials mostrant unes notes escrites per ell mateix on reflexionava sobre el seu present i el seu futur. I anunciava precisament que es retirava de la selecció argentina, que és la segona vegada, aquesta la definitiva s'entén, perquè Leo Messi cal recordar que en un dels mals moments que va viure vestint la samarreta albiceleste ja va deixar la selecció argentina i després, pel clam dels argentins en general, va tornar i va ser quan va guanyar el Mundial i també aquesta darrera final que perdien els argentins contra Espanya. En fi. La trajectòria de Leo Messi a la selecció argentina és indiscutible, però pocs se'n recorden avui en dia que Leo Messi ho va passar molt malament durant bastant temps i que el Barça va ser el seu gran refugi quan venia aquí a Buenos Aires i les coses no li sortien bé. En definitiva, ara es recorda a un gran jugador i la incertesa és què passarà futbolísticament parlant amb la selecció argentina, ja que depenia, això no és un secret, excessivament del geni de Leo Messi i també del seu lideratge.

Sí, a més, ho acabem de veure de forma molt, molt recent en aquest últim Mundial. Ha estat molt evident també la seva petjada, tot i ja la seva veterania, aquests 39 anys amb els que.

Fa 10 anys que va fer aquesta retirada fugaz-fugissera. El 2016 venia Messi, aleshores, de tenir una mica desencisada la seva afició, el tillaven fins i tot de pecho frío, com es diu a l'Argentina, de falta de lideratge, quan Messi, paradoxalment, ara ho deia en Joan, diria l'època de més esplendor amb el Barça i la situació amb l'Argentina contrastava clarament. Llavors venia de quatre derrotes consecutives en finals amb la seva selecció, una inclosa a la final del Mundial del 2014 contra Alemanya i altres en la Copa América. Va dir prou, però. El que ha aconseguit va ser un títol mundial i un sotscampionat més amb l'Argentina.

Joan, un apunt que em feia a sobre. Entre Maradona i Messi hi ha debat aquí a l'Argentina de qui és millor jugador o qui ha estat millor jugador o no?

No és un debat, és com debatre si les illes Malvinas són argentines o no. No existeix el debat, però sí que es deixa molt A veure, hi ha el sector maradonia, que és fanàtic de Maradona, després hi ha el sector de Messi, que és fanàtic de Messi, però amb els qui sí, i contestant més concretament la teva pregunta, pots tenir un cert debat, ells et diuen que Maradona és d'un segle i Messi és de l'altre, amb la qual cosa s'acaba el debat. I aquí diu, trobo una frase molt

encertada que va dir Jorge Valdano, també argentí, que ell deia, va dir una vegada, que Messi era Maradona cada dia. Ah, és bona. És bona, i crec que il·lustra molt bé la comparativa entre tots dos, està molt ben trobada.

El que sí és cert és que Maradona va ser el model i l'antimodel, el model de jugador que ho deixava tot, que jugava amb els turmells trencats, que tenia una passió i feia genialitats, I Messi, i després era l'antiexemple, perquè recordem que fins i tot Maradona va arribar a disparar amb una escopeta de balins als periodistes que feien guàrdia aquí a Buenos Aires, a l'Argentina, en una de les seves diferents etapes futbolístiques. O sigui que, en fi, després ha tingut escàndols diversos, amb drogues, etcètera, però Messi ha portat una vida angelical, monacal, exemplar en el sentit positiu, amb la qual cosa sí que hi ha aquestes diferències en aquest sentit.

Molt bé, doncs, Joan, moltes gràcies, que vagi molt bé.

Una abraçada. David, abans hem mencionat que

Una abraçada. David, abans hem mencionat que Gabriel Jesús, demà oficialment, fitxatge del Barça segurament. Això vol dir que estem encarant l'últim tram d'aquest mercat de fitxatges. No sé si s'espera que hi hagi gaire més moviments entre els equips catalans, que incorporin sortides o entrades.

Al Barça no massa, si no hi ha sorpreses. A l'Espanyol, bé, n'hi podria haver algunes. Per exemple, el davanter Roberto, que és un dels pitxatxes de la Lliga, duu tres gols en tres jornades. Doncs podria marxar, ha despertat l'interès de diversos equips europeus, entre els quals el que sembla que agafa més força és el Hull City anglès, que acaba de pujar a la Premier aquesta temporada, però l'Espanyol arremeta la seva clàusula de rescissió, que és de 25 milions d'euros. Si bé l'Espanyol només té el 60% dels seus drets, per tant, si marxa per la clàusula, l'Espanyol percebria 15 milions, que no és malament, de tota manera. Però clar, perdria el davanter quan té l'altre davant i Quique García lesionat, al qual encara li queden uns tres mesos per tornar. Qui sí que ho té tot fet gairebé per marxar és el lateral dret Rubén Sánchez, que no compta per el tècnic Manolo González. Ell té acord amb l'Els i ara queda l'acord entre clubs. Al Girona sí que hi hauria d'haver més moviments. Avui n'hem sabut una altra. Els gironins han fitxat el lateral dret del Mallorca a Mateu Morell fins al 2028 i ell mateix destacava què pot aportar a l'equip.

Com a futbolista em definiria com un jugador amb caràcter ofensiu, que m'agrada tirar cap amunt, m'agrada molt associar-me i, sobretot, deixar-me tot al camp. I el meu objectiu és intentar aportar el meu granet de dren a l'equip i aportar tot el meu coneixement sobre l'obert.

I també el Girona avui mateix hem sabut que ha cedit al migcampista neerlandès Gabriel Milsahoy el NAC Breda del seu país. Demà al Girona hi podria haver més moviments perquè no té la plantilla tancada ni de bon tros.

David, encara afegim una notícia que ens ha cridat l'atenció. Diríem que està a mig camí entre l'àmbit esportiu i el social perquè la Federació Espanyola de Futbol està ultimant un protocol, hem sabut, per finançar la congelació d'òvuls de les futbolistes.

Sí, exacte. Perquè això, de fet, ve a raó que el fet que els anys de maduresa esportiva de les jugadores coincideixen amb els de l'etapa final de la fertilitat òptima. Aleshores, el que passa és que moltes futbolistes posaven la maternitat precisament per no tenir entrebancs ni entorpir la seva carrera en el seu millor moment. En aquest sentit, amb aquest acord en marxa per finançar la congelació d'òvuls. Estem parlant d'un acord que és històric, per tant, eh? Sí, sí, sí. Caldrà veure quina forma pren. Però, clar, aquí hi ha un aspecte a tenir en compte, que és que l'estimulació, per exemple, ovàrica, dura unes dues setmanes. Les futbolistes la podrien programar en època de menys càrrega esportiva o en el calendari vingui menys atapaït. Però també hi ha un problema, i caldrà veure com es pot resoldre, que és que alguns dels medicaments per propiciar l'estimulació ovàrica estan prohibits per l'Agència Mundial d'Antidopatge, l'AMA, i ni la FIFA ni la UEFA tenen un protocol en aquest sentit. Per tant, hi ha encara aspectes per lligar tot això. S'ha de lligar bé, això. És un primer pas important. La voluntat de tirar endavant aquest finançament és un primer pas que s'ha d'acabar de polir. Molt bé. Doncs em sembla que això és tot.

Sentim aquí encara la narració dels nostres companys a la TDT, a Catalunya Ràdio. No s'ha mogut el marcador.

Això vol dir que guanya el Barça 2-1. Gols de Rafinha primer de la Mindiamal per remuntar el de Camello per part del Rayo. Un Rayo que ara contraataca en una jugada calcada, la del seu gol, que ara s'ha hagut de desfer la defensa del Barça ja a un minut més d'afegit perquè s'acabi la primera meitat del Camp Nou.

Gràcies, David. Ho estem explicant, que s'està a punt d'acabar el mercat de fitxatges. Nosaltres n'hem fet aquesta temporada al Catalunya Nit, és a dir, els anireu coneixent en les pròximes setmanes, n'hi ha de molt potents, però, clar, la importància dels bons equips també és saber mantenir els cracs. Els cracs no es tornen a fitxar, sinó que es renoven i tenim una renovació sonada.

Ho havíem de vendre bé, això. Toni Padilla, benvingut, què tal?

Què tal, com esteu? Són rojolit una mica. Sí, sí. Les renovacions a l'alça normalment també impliquen augment de salari, que en aquest cas, no sé si es produeix.

He dit dels cracs, després ja els de. Mitjancampista treballador. Exacte, però una mica sí que relacionat amb això que dèiem de fitxatges, tu avui t'agafes a la notícia de Gabriel Jesús, aquesta incorporació que demà es farà oficial, i com sempre tu dones la volta a les notícies. Posem-t'hi una música que si es cae millor.

Ja et deixem cantar el marcador, va. Mira, ha marcat el Barça el tercer, crec que ha marcat Jules Koundé. Ui, que no estiguem fora de joc, potser l'anulen. Però bé, un moment, estem pendents del Barça, quan parlarem de futbolistes del passat, perquè sí, quan es confirmi el fitxatge de Gabriel Jesús. Seran ja 35 brasilers en la història del Barça, són molts, Déu-n'hi-do. I no és una sorpresa perquè Brasil és terra de fútbol, com diuen ells, de futbol, i per tant, per molts joves, la possibilitat de tenir una fortuna, una carrera, és a través del futbol. Llavors, no hi ha dades exactes, però avui en dia, escampats fora del Brasil, hi ha més de 1.500 futbolistes professionals brasilers. Són molts, 1.500. Però és que si ho ampliem a futbolistes en categories amateurs, es creu que hi ha més de 3.000 futbolistes que han buscat fortuna fora de les fronteres del Brasil. Alguns aconsegueixen arribar i tocar el cel com Gabriel Jesús i altres els tenim, per exemple, equips de primera catalana, equips de regional preferent, que són molts calos, són nois que comparteixen feines per guanyar i arribar a final de mes amb el somni d'algun dia poder-se guanyar la vida amb el futbol.

Sí, sí, són xifres impressionants. Deies tocar el cel, és a dir, arribar al Barça no tots ho aconsegueixen.

Sí, és molt complicat, òbviament, però normalment. Serà que això ha començat a canviar als darrers anys, perquè econòmicament el Brasil ha millorat molt i això ha provocat que també els salaris dins del futbol siguin millors, però durant molt de temps un futbolista de primera, segona divisió del Brasil, si marxava a llocs que potser nosaltres no aniríem a viure, sí que significava una diferència per la seva vida, per les seves butxaques. Llavors, a partir dels anys 90 vam començar, hi havia un llibre fins i tot que va fer un futbolista brasiler en què entrevistava brasileros que jugaven als llocs més inimaginables del món. I teniu trobades brasilers jugant a la Lliga de les Illes Feroe, a Moldàvia, a Singapur, a Indonèsia. De fet, fins i tot, hi havia llocs que gairebé estaven en guerra, i apareixia un futbolista brasilè a Timor, quan a Timor-Leste estaven a punt de començar la guerra de la independència, perquè anaven allà, potser sense saber molts cops ni on anaven, i perquè els oferien un bon sou. Llavors, hi havia moltes històries molt curioses. Un cas que, òbviament, tu, Manel, estic convençut que coneixes prou bé. Durant molts anys, a Ucrania, es va fer molt famós el Shakhtar Donetsk, l'equip dels miners de la conca del Donbass, que va arribar a jugar partits oficials amb vuit futbolistes de nacionalitat brasilera. Clar, no hi havia ni un ucranès on tenien un i vuit brasilers que anaven allà. ¿Per què? Doncs perquè per als futbolistes era la possibilitat de jugar a una competició internacional i a veure si llavors et fitxava un Barça o et fitxava un Chelsea, i per a aquest club era pujar el nivell respecte als futbolistes locals i també donar negoci a un fàrmac que al Brasil domina molt, això els companys de la redacció d'esports de la ràdio ho saben perfectament, que és el món dels representants. A Brasil també és a terra dels representants, que és gent que van sumar que hi havia negoci, jo et representaré als futbolistes i els aniré movent d'una banda a l'altra per intentar fer calaix, podríem dir-ho.

Clar, ara que deies això del Shakhtar Donetsk, imagino sempre el xoc climàtic que havien de tenir aquests brasilers acostumats a jugar allà a les platges, suposo, al carrer, i això a Ucraïna es complica més. Per tant, no sé quant es remunta aquesta tradició de brasilers, per exemple, al Barça. Creieu que va arribar el primer futbolista brasilè a la Barça? No va ser Romário? Jo puc anar fins a Rivaldo. Jo no sé qui va ser abans. Va ser primer Romário, no?

Romário arriba abans, època trintim, però. Heu suspès l'examen. Els primers futbolistes brasilis van arribar dos a la vegada. Va ser el 1931. Està. Els primers de República. Van arribar dos futbolistes brasilis, els dos venien de Vasco da Gama, un equip que havia fet una gira per Europa, va jugar a Galícia, va jugar a Portugal, sobretot, perquè, com diu el nom Vasco da Gama, el gran navegant portuguès, el Vasco era un club fundat per portuguesos, els van pagar un viatge per Portugal i van dir. Farem uns amistosos més per fer calés, i van venir a jugar a Barcelona, van deixar molt bona imatge, i la directiva de l'època va decidir fitxar aquests dos futbolistes, que eren en Fausto dos Santos, un migcampista, i un porter. Un dels primers jugadors brasilers del Barça va ser un porter, que era en Jaguaré Becerra, un futbolista que va deixar molt record. Van arribar el 1931, el que passa és que en aquella època, si tu eres estranger, no podies jugar a la Lliga.

Estava pensant en això, perquè a l'època de Romario només hi podia haver tres estrangers.

A aquella època eren tres, i per això molts cops seien el Laudrup o el Restoico. I els 30, la Lliga Espanyola, que havien de tenir això, no podien jugar. Per què van fitxar a la directiva de Barça aquests futbolistes? Podien jugar al Campionat de Catalunya, que llavors era molt important, però sobretot els van portar per jugar partits a Mistoro. Era una època en què el futbol no movia tants diners. No hi havia televisió, els nets televisions no permetien omplir les butxaques als clubs, i bona part del pressupost venia d'omplir l'estadi amb partits amistosos. Llavors, per això feien moltes gires i deien aquest Nadal ve aquí el millor equip de futbol del Brasil. I en una època sense televisió la gent deia els vull veure, i s'omplia el camp. Llavors, van començar a fer amistosos dient. Primicia, els dos primers futbolistes brasilers de la història del futbol català i espanyol, i la gent anava per veure'ls, perquè a més aquests futbolistes eren gent molt particular, sobretot en Jaguaré, el porter, que era gairebé com un artista de circ, li agradava molt provocar, sortia de l'àrea amb la pilota controlada, que ara potser molts porters ho fan, però llavors no ho feia ningú, I li agradava fins i tot d'alguna forma prendre el pèl als davantiers rivals, començar a fer tocs amb la pilota, quan el davantier es girava li feia rebotar la pilota o la closca, la tornava a agafar. I qui el va veure en directe deia que era un auténtic espectacle, que estava boig, que feia coses increïbles, que intentava marcar gols, i es va guanyar el cor de l'afició blaugrana en aquests pocs semistrosos que va jugar.

Per tant, podem dir que van triomfar aquests primers brasilers o què aquí al Barça?

No del tot, perquè, clar, només podien jugar amistosos, al final, per tant, el club va dir, escolta, no es vol dir nacionalitzar, i es van dir que no, perquè volien jugar amb la seva selecció, i el que van fer és, al cap de menys de mig any, van marxar, un se'n va anar a Marsella, l'altre va anar a Suïssa, per seguir guanyant calerons, i finalment van tornar al seu país, a Brasil, o més als dos. Van tenir un final molt tràgic. En Fausto dos Santos va morir amb només 34 anys d'una tuberculosi. I en Jauret, el porter, va morir amb 31 anys en un incident que ha omplert pàgines. Si en Carles Porta, brasiler, podia fer realment un crims en blanc i negre, perquè va morir barallant-se amb un policia en una baralla que hi havia pistoles, que hi havia alcohol, i mai ha quedat molt clar qui va provocar qui, però va morir d'un tret en una baralla en un bar de Rio de Janeiro. Al final, una miqueta tràgic dels dos primers barcelonistes de la història de la Barça.

Clar, els jugadors brasilers que venien aquí sempre els acompanyaven en allò, no sé si tòpics o realitats, allò de molta tècnica, futbol molt bonic, el jogo bonito i tot això, però també la gresca, la festa.

El jogo bonito de nit també, Ronaldinho no va ajudar i sobretot Romário. Romário crec que d'alguna forma va crear aquest tòpic, que com tot tòpic és una mica injust, han hagut molts futbolistes brasileis que són gent molt assenyada, però és cert que hi ha un patró i Romário, òbviament, és qui més va fer perqueixer aquesta fama, sobretot quan va explicar obertament com ell intentava poder escapar-se per anar al Carnaval de Rio de Janeiro i per fer-ho feia juguesques amb Johan Cruyff.

Tenia dos dies de festa i llavors, per venir fins al Brasil, tardava gairebé un dia sencer entre els avions de nada i de tornada. Així que li vaig demanar a Cruyff dos dies més de festa i ell em va dir, d'acord, si fas dos gols, t'allibero. Així que vaig deixar l'avió reservat i vaig fer tres gols a la primera part. Vaig baixar ràpid cap al vestidor, vaig anar a la dutxa i li vaig dir que el vol em sortia al cap d'una hora, que ja marxava.

Boníssim. Benvenido.

Va marxar de l'estadi i va anar directo i va estar quatre dies al Carnaval de Río i va tornar. I és que li funcionava. I deia, jo, quan surto de nit, rendeixo. És a dir, si jo el terreny de joc fos el més lent en fer els gols, ho acceptaria que em critiquéssiu perquè m'agrada la festa, però el que rendeixo soc al mil sobre la gespa, doncs aixeu-me a fer, no? Això va provocar molta tibentó amb alguns entrenadors, però era el Baixinho, el Romario, un autèntic geni.

I això que el Romario sembla que podia combinar, per tant, aquesta faceta nocturna amb la de després rendir esportivament, no sé si es pot aplicar a tots els casos.

És que hi ha un joc cultural, hi havia un joc cultural entre com es viu el futbol i la vida al Brasil, i a Catalunya, sobretot una Catalunya d'abans, potser més tancada, més carrincona, més conservadora, i el cas més increïble va passar a inicis dels anys 80. El Schuster es va lesionar a Bilbao, havia de fitxar un estranger per substituir-lo, i van descobrir un noi que es deia Cleo, que jugava a l'Inter de Porto Alegre, brasilera, era una bona possibilitat, el van portar, l'entrenador alemany, Ludo Látek, germànic, recte. Jo a aquest jugador ni l'he demanat ni el vull, i a més resulta que sembla que és molt alegre, arriba reient als entrenaments, toca la pilota, sembla que surt de festa. No el vull, però bé, el Barça ja l'havia fitxat. I aquest nano havia fet una entrevista a Folla de São Paulo, un dels mitjans més importants del Brasil, just abans de venir a Barcelona, en què parlava obertament que ell tenia una concepció de la vida molt oberta, podríem dir relacions obertes, que no estava molt pel compromís, i sobretot, En aquesta entrevista, en què es feia fotos d'Espollat tapant-se amb una pilota, deia que un dels tabús que hi havia al futbol era l'homosexualitat i que ell sabia que hi havia molts homosexuals en el futbol, però simplement no podien parlar, i que a ell li semblava perfecte perquè tothom podia estimar com volia. Un discurs molt modern, recordem-ho. Inicis dels anys 80, a casa nostra aquest discurs no el teníem encara. El directiu era Josep Lluís Muñoz, el president de l'època, en Joan Gaspar era el seu vicepresident, això va arribar a la premsa d'aquí, van muntar en còlera, va ser un escàndol, un mitjà en seu a Madrid va arribar a titular el Barça fitxat un Marieta, com si fos una cosa dolenta, llavors van cridar al Cleo, li van dir això què és, i va dir és el que penso, i veníem de solucionar-ho, perquè, clar, t'hem fitxat i hem invertit diners en tu i ara la gent no et voldrà. I li van preguntar, tens alguna amiga, alguna novieta? Diu, mira, he tingut una relació amb una cosina segona que sí que ens anàvem veient i això. I el van obligar a casar-se amb la cosina. La cosina va venir a Barcelona. Es van casar per l'església, els testimonis van ser l'Antón Pereira, el representant, i Joan Gaspart, i van filtrar la foto a la premsa, de dir, veieu, no només no és homosexual, sinó que es casa per l'església, és un bon jant, segons els estàndards de l'època. Llavors, no va jugar gairebé res, va tornar a Brasil, i pel que sembla, va seguir casat en aquesta ocasió, una segona, van ser feliços. Al final, una mica tràgic, còmic, d'una Catalunya d'abans molt més tancada, que va tenir un xoc cultural amb Cleo, que va dir que després va fer carrera al Brasil i va triomfar la seva terra.

Doncs quina història. No fa tant d'això, eh? No fa tants anys d'això. No, és molt recent perquè estava pensant, per exemple, això passava amb actors de Hollywood que es mantenia en secret la seva homosexualitat pels papers que jugaven i tal, però estem parlant d'un cinema de fa moltes dècades.

I de fet segueixen, encara es van tapar en el futbol masculí, avui en dia costa algun cas hem tingut, normalment no hi ha futbolistes que en actiu hagin fet el pas. Algun ho ha fet quan s'ha retirat, algun ho ha fet en categories inferiors, però segueixen el gran pas endavant que hauríem de fer i és normalitzar que en el futbol masculí, com qualsevol aspecte de la vida, hi ha persones de totes les orientacions sexuals i no passa absolutament res.

Toni Padilla, quatre temporades i continua sorprenent-nos. Gràcies i fins llavors. A vosaltres.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Les notícies sota

la llum de la llum.

Catalunya Ràdio.

De seguida sentirem el senyal als horaris de dos quarts d'onze de la nit. Reprenem el fil de l'actualitat perquè això interessa a totes aquelles persones que hagin de renovar les seves hipoteques o bé que estiguin pensant si en fan una per comprar un immoble. Ha tancat l'agost tocant gairebé el 3%, clarament impulsat per la inflació provocada pel conflicte de l'Iran. Ara mateix està al 2,95, és el nivell més alt dels últims dos anys. Això quines conseqüències tindrà? Farà que els que tenen una hipoteca variable i han de revisar ara la seva quota, se'ls encarirà el préstec per sobre dels 70 euros al mes de mitjana. Roger Santalo, bona nit. Bona nit. Això, doncs, com sempre, la pregunta és de quina manera pot afectar el mercat immobiliari.

Clar, si la guerra de l'Iran s'enquista i la inflació que provoca continua a l'alça, l'Euribor també passarà el mateix, continuarà a l'alça, i això ja afecta, com bé dius, els que tenen una hipoteca variable. A això se li suma que és probable que al setembre el Banc Central Europeu torni a pujar els tipus d'interès fins al 2,5% per frenar la inflació. Per tant, els bancs hauran de pagar més per aconseguir capital de l'autoritat monetària europea i això fa preveure que les entitats financeres traslladin aquest sobrecost al client que vulgui contractar una nova hipoteca. Ara, els experts econòmics amb qui han parlat no comparen en cap cas amb la situació que es va viure durant la crisi financera del 2008 i dubten que l'Euribor es dispari molt per sobre del 3%. Tampoc esperen una sotregada forta en la concessió d'hipoteques perquè, com que hi ha demanda d'habitatge, firmant préstecs. Gràcies, Roger.

També volem saber quina és l'opinió que en té Pablo Larraga. Ell és professor de Finances de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Bona nit, Pablo. Hola, bona nit. No sé quin pronòstic fas tu d'aquesta situació. No sé si hem de preveure que l'Oribor superi aquest 3% o que es quedi per aquí, en aquesta zona estabilitzada durant uns mesos.

En aquests casos les previsions són relativament fàcils de fer i és anar a buscar els tipus d'interès dels contractes de futurs del mercat de Londres i el que en aquest moment s'estan pronosticant és una pujada dels tipus d'interès adicional a les que hem viscut aquests mesos d'aproximadament 50 punts bàsics. No hi ha previsió de pujades espectaculars, però sí que podríem veure l'euríbor entre el desembre i el mes de març al voltant del 3,5. A partir d'aquí, dona la impressió, o almenys aquest és el pronòstic, que els tipus d'interès es poden estabilitzar.

Clar, en els últims anys, jo diria que des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, hem parlat de la revisió dels tipus d'interès. Fa un parell d'anys va arribar al seu punt àlgid, s'havien anat corregint, i ara finalment veiem que ha tornat davant la situació d'inestabilitat amb la guerra de l'Iran, han tornat a pujar. Això, en aquesta situació d'aquest 3%, què comportarà per la gent que ja té una hipoteca?

Doncs el que té una hipoteca a tipus variable, de fet, repetiré una miqueta amb el que heu comentat, el que renovi la hipoteca en aquest mes d'agost, doncs aproximadament la hipoteca li pot pujar la quota al voltant d'un 10%. I si es produeix una pujada de 50 punts bàsics adicionals, això seria una pujada en total al voltant del 15%. De totes maneres, aquesta és una història que té solució. No demanis una hipoteca tipovariable i demana-la tipofixa. I si demanes la hipoteca a tipus fixa, doncs ja saps que pagaràs sempre el mateix.

Però hi ha qui diu, home, demanar una hipoteca a tipus fixa en el moment en què l'Euribor està tan alt, doncs em compensa potser ara de la incertesa a curt termini, però a la llarga seran molts diners.

El que passa és que quan un demana una hipoteca a tipus variable està fent una actitud especulativa. I l'actitud especulativa és la de dir, bueno, confio que els tipus es mantinguin baixos o fins i tot que baixin més i m'estalviaré sèntims. I llavors després els tipus puixen i llavors es produeixen les queixes. Avui en dia, i des de fa uns quants anys, hi ha ofertes molt bones a tipus fixes. I, d'altra banda, és veritat que els tipus d'interès han pujat molt, No estem en una pujada significativa. És a dir, el que s'ha de ser conscient és que quan demanes una hipoteca tipus variable estàs sotmès a les oscil·lacions i llavors això et produeix, clar, alegries i disgustos.

I disgustos, disgustos també, efectivament, quan aquesta situació a l'alça s'allarga en el temps. Per tant, ara una bona oportunitat, tenint en compte aquest context, una bona oportunitat de tipus. Fixa quina seria.

Doncs en aquests moments hi ha hipoteques a tipus fixa al voltant del 3,5. Diguem que hi ha una forquilla entre la que podria ser l'entitat que ofereix les millors condicions amb una TAE del 3,40 i de les entitats importants la que ofereix les pitjors condicions el 4,33. Per tant, clar, a més una hipoteca és un tema que pots negociar les condicions. Afortunadament a Espanya tenim, jo crec que, una de les millors hipoteques del món. I per tant, una hipoteca al 3,40 a 20, 25, 30 anys, crec que són unes condicions força interessants. El que et pot passar és que dient, bueno, esperaré que baixin, que baixin, i a lo millor els tipus s'admonteren durant un cert temps en el 3%. És a dir, que jo diria que per als clients conservadors que volen evitar la incertesa de la volatilitat dels tipus d'interès, Ja dic, des de fa com 10-15 anys els bancs ofereixen condicions molt interessants en tipus fixa. Abans no, abans eren prohibitives i de fet avui en dia més de la meitat de les hipoteques ja no són a tipus variable, són a tipus fixa.

S'han passat moltes també en els darrers anys, s'han renegociat moltes cap a tipus fixa. Què ens diu la memòria històrica? Aquesta situació pot frenar la compra-venda d'habitatges?

Jo crec que no. No, perquè insisteixo en que els tipus d'interès que s'hagin anat, per exemple, del 2 al 3,5%, que és una pujada del 75% en tipus d'interès, En termes de quota, no arriba ni al 15%. Crec que no és un aspecte que pugui generar retraïment en l'activitat immobiliària. En el moment que ho necessita, demanar el préstec corresponent. Si estiguéssim tal com comentàveu abans, no parlem del 2007-2008,

Doncs amb aquest missatge és amb el que ens quedem. T'agraïm moltíssim que ens hagis atès, Pablo Larraga, professor de Finances de la Universitat Pompeu Pau de Barcelona. Que vagi bé. Bona nit. Molt bé, Inés.

Bona nit.

Seguim en terreny econòmic perquè la plataforma líder de moda ràpida Shane surt aquest dimarts a la borsa. Finalment, el gegant asiàtic debuta al parquet de Hong Kong, tot i que ho fa molt per sota dels màxims històrics que havia aconseguit la seva valoració empresarial just després de la pandèmia. Actualment, Rafael de Ribot té un valor bursari estimat d'uns 23.000 milions d'euros i la plataforma de comerç electrònic preveu recaptar uns 1.500 milions d'euros per la venda d'accions.

Sí, aquestes són les previsions. En els últims anys, les borses de Nova York i Londres han rebutjat l'entrada a Borsa de Shane per l'opacitat del seu model de negoci, sobretot pel que fa a la cadena de subministrament. El valor de l'empresa està lluny d'altres marques de la competència, tot i que té un volum de negoci semblant. Shane és el tercer operador mundial tèxtil per quota de mercat, però té un dels valors dorsaris més baixos. Ho explica el vicepresident de l'Associació Professional del Sector Financer de Hong Kong.

Face a lot of challenges. És una empresa que ha afrontat molts reptes últimament. Alguns inversors estan preocupats per la reducció dels marges de benefici, l'augment de la competència, el creixement més lent, la manca de novetats i l'increment dels riscos geopolítics.

A banda dels adrensels que li imposa l'administració Trump, Shane també afronta l'entrada en vigor de la taxa de 3 euros als paquets amb un valor inferior als 150 euros.

És, per tant, una empresa molt particular. Li hem demanat a l'agent financer Francesc Pau que ens analitzi l'impacte de la sortida a borsa de Shane.

Avui Shane vol fer història a la borsa de Hong Kong amb una sortida de l'empresa de fast fashion Merzandasia. I vol fer història sobretot pels seus accionistes, amb el qual vol aconseguir 1.500 milions d'euros per finançar el seu creixement. Pensem que aquests 1.500 milions d'euros els destinaran a publicitat, amb el qual intentaran augmentar les seves vendes, que no estan creixent al ritme que s'esperaven, I el que realment aquesta empresa té d'impacte és un impacte ecològic molt gran. És un model que es basa en produir milions de productes i enviar-ho ràpidament a les nostres cases creant mig món. Però per això no fan servir vaixells portant contenidors, sinó que utilitzen avions de càrrega que són encara 50 vegades més contaminants, amb el qual el CO2 que emeten és més gran. Per tant, amics oients, el que us diem és que menys xein i més seny.

Bona nit. Aviam, demà, de què estarem pendents aquí a Catalunya Ràdio? Doncs, evidentment,

d'aquest inici de curs polític marcat per Ceuta. Seguirem amb un ull posat a aquesta ciutat, a Ceuta, amb els nostres enviats especials, en Miquel Jarqué i en José Antonio Rodríguez. Ells continuaran fent una radiografia de com està la ciutat, que ja fa un mes d'aquesta arribada massiva. De més de 70.000 migrants. Encara en queden milers que malviuen les platges i altres espais. Veurem si acabem aclarint la xifra de quants en queden a la ciutat, perquè són xifres que continuen generant molta incertesa. I precisament demà el govern espanyol també aprovarà un primer paquet econòmic destinat a Ceuta.

168 millones de euros, es decir, el 8% del Producto Interior Bruto de Ceuta. Precisamente para reactivar y relanzar la economía ceutí.

Són aquests 168 milions d'euros que avui Pedro Sánchez explicava en aquesta entrevista a la SER. Recursos que diu que han de servir per reforçar els serveis socials i l'economia local amb ajudes per a empreses i treballadors, però demà tindrem la lletra petita d'on es destinaran tots aquests diners, que s'assumen als 25 milions d'euros que la Moncloa ja va injectar per atendre els menors que hi van entrar irregularment a finals de setmana. De juliol. I, per cert, que abans d'aquest Consell de Ministres, Pedro Sánchez tornarà a reunir el Consell de Seguretat Nacional també per abordar tota aquesta situació. Seu-te al marge. Sí. També mirarem demà cap al Regne Unit.

És una veu que hem d'anar interioritzant, perquè és la del primer ministre britànic, Andy Barnum. Demà arrenca un altre calendari de sessions, en aquest cas al Parlament britànic, i ho fa amb la popularitat del primer ministre força disparada. Fa només 40 dies que ocupa aquest càrrec, però aquesta popularitat no li ha parat de créixer, sobretot per mesures populars, retallar impostos als paps, l'IVA de l'electricitat o el preu dels autobusos. Veurem si tot això li permet tirar. Endavant altres mesures més ambicioses perquè s'ha proposat construir 70.000 habitatges o bé allotjar totes les persones que dormen al carrer. Demà en Quim Olivares, el nostre corresponsal a Londres, tindrà feina a explicar-nos-ho. I deixeu que també us destaque una cosa perquè demà aquí a Catalunya Ràdio i a 3Cat Info us explicarem que la Guàrdia Civil ha incorporat un nou gos policia que detecta diners amagats a la frontera amb Andorra. Resulta que ajuda a detectar si algú intenta travessar la frontera amb més de 10.000 euros, que és el màxim permès sense haver de declarar. I és que ja fa 10 anys que es va posar fi al secret bancari, però encara resulta que hi ha milers d'euros que entren i surten sense declarar. En Joaquim Albalate ens ho explicarà de demà.

Aquest segur que no s'ho farà. Aquest gos segur que serà a piscina, segur.

A veure si ho compleix. Això pinta molt interessant.

Demà, bones notícies també, Rafel de Ribot, per als que condueixin un cotxe dièsel, un respir.

Doncs sí, perquè reactiva la rebaixa fiscal de 20 cèntims per litre de gasoil. Arran de la crisi energètica provocada per la guerra el dia mitjà, el 20 de març passat, el govern espanyol va aprovar un pla per esmorteir l'impacte que preveia la retirada progressiva de les ajudes. Més tard i va incorporar una clàusula de salvaguarda per evitar retirar aquestes ajudes precisament si els preus tornaven a pujar per sobre del 15%, que és precisament el que ha passat aquest estiu amb el diesel.

I això no només passarà aquí, ara parlàvem d'aquest gos que volia controlar el pas cap a Andorra, també novetats allà, eh?

Doncs sí, el govern andorrà també aplicarà una rebaixa adicional de 10 cèntims per litre que s'afegeix als 5 cèntims que ja ha estat vigent durant aquest mes de agost. Ara els que ens estan

escoltant des del cotxe i porten un cotxe de gasolina estan pensant, i jo què?

Bé, jo entenc una bona notícia, perquè no va pujar tant la benzina, no va pujar un 15%, només un 7%, i per tant no s'aplica aquesta clàusula de salvaguarda. L'ajuda al litre de benzina queda reduïda a partir de demà mateix a tan sols 5 cèntims per litre. Gràcies, Rafel.

La deixo sonar perquè demà nosaltres no podrem anar de concert, aleshores dic, escoltem-la una mica, perquè demà a aquesta hora el Mar Ruiz ens explicarà com és el concert de The Weekend a l'Estadi Olímpic, que tot just Marc haurà començat en aquell quan ens ho expliquis, no? El cantant canadenc arriba a Barcelona amb una gira que és de xifres de rècord, eh?

Mira, After Hours Till Dawn és una gira que va arrencar el 2022, per tant, podríem dir que una miqueta de trampa fa amb les dates, i el 2025 The Weeknd ja es va convertir en el primer artista masculí a superar els 1.000 milions de dòlars de recaptació en una gira. El supera Taylor Swift, esclar, amb més de 2.000 milions de dòlars, per The Heiress Tour. I com sabem?

Sabem alguna cosa de com és aquest espectacle?

A aquestes altures del joc ho sabem gairebé tot ja. Aquest cap de setmana, per exemple, ha fet tres concerts consecutius a Madrid, amb uns 150.000 espectadors acumulats, per tant, no es poden guardar els secrets. Sabem també que dedica la gira a la trilogia formada pels tres últims discos, After Hours, del 2020, Don FM, del 2022 i Hurry Up Tomorrow, del 2025. I sabem quines cançons tocarà, també? Això, per exemple. És Sacrifice del disc Don FM i gairebé una quarantena de cançons més, és a dir, que serà un espectacle de grans xifres pel que fa a la posada en escena. Tres escenaris, cos de ball, una narrativa centrada en un món apocalíptic amb edificis destruïts i estàtues als escenaris. Si recordeu l'espectacle de la mitja part de la Super Bowl del 2021, doncs anava una miqueta en aquesta línia. Serà una miqueta això, apocalíptic. Amnés, de música, The Weeknd, és un gran narrador que fa servir tècniques audiovisuals per explicar l'univers conceptual que envolta el personatge en què es transforma cada àlbum. I parlarà dels accessos, de la fama, de la culpa i de la redenció.

Don Raich, demà ens ho expliques des de l'estadi olímpic. Oi tant. Bona nit, Marc. Bona nit.

Cada informatiu, cada programa de les ràdios, a Catalunya Ràdio, evidentment, també tenim les nostres coses, no? Per exemple, fer el programa de nit, vespre-nit, vol dir que els concerts són molt nostres. Demà connectarem en directe, si podem, amb aquest concert. Cada programa té les seves coses. Cap on aniran demà, unes hores abans que nosaltres actuem, els del Matí de Catalunya Ràdio, Marc?

Seguiran molt pendents dels moviments que hem explicat avui al Departament d'Educació per tota aquesta polèmica de les proves PISA. Per cert, que demà el Consell de Govern ja aprovarà el nom de la nova secretària general, que serà Marta Clari. Demà en parlaran al Matí de Catalunya Ràdio i per això, si us sembla, podem saludar en Maiol Roger, que és el subdirector del programa. Maiol, bona nit. Què tal? Bona nit. Com estàs? Molt bé. A punt d'anar a dormir ja. Sí, no, perquè el despertador sona aviat.

A tres quarts de quatre, que ahir va ser el primer cop que el vam posar aquesta temporada i t'asseguro que és aquell moment que dius, ai, però bueno, un cop sona, un cop sona ja venim amb ganes. Però escolta, l'arrencada ha anat bé, no? Sí, molt bé. Mira, hem fet una mica de canvis al programa, també, i el primer dia que els proves, ja els havíem provat en pilots i això, però el primer dia que surten dius, ostres, ja comença l'actualitat i comença de debò. Bueno, si és que en algun moment ha parat, no?, perquè hem tingut un estiu mogut i tenim una

entrada de curs moguda. Doncs, escolta, d'aquí unes hores, més i millor, ara ho dèiem, que falten encara una setmana perquè arrenqui el curs escolar, però vaja, ja tenim una prèvia bastant moguda.

Sí, perquè teníem aquesta roda de premsa que ha fet avui la Conselleria d'Educació, que ens ha sorprès amb aquests cessaments per les errades de l'informe PISA, no? I en parlarem demà, analitzant també com poden rebre pares i docents aquestes novetats que també he anunciat avui, aquestes negociacions que hi haurà durant la setmana. Aviam si arribem a desconvocar la vaga del dimarts que ve. En parlarem amb en David Iglesias, que és membre de l'Assemblea Educativa de Catalunya. I també parlarem amb pares i mares que estan esperant aviam què fan el primer dia de curs en una cosa que per a alguns ja s'ha convertit en una rutina, que és que hi hagi vaga escolar. Veurem si aquest curs, si aquest inici de curs és com va acabar el darrer, amb vaga cada dos o tres dies. Tot això et va per veure que serà un curs convuls? No ho sé, perquè, mira, avui sentia la Giovanna Segura al migdia, al catòlic de migdia, i la veia amb un to una mica més tranquil, i tinc la sensació que hi ha una voluntat per part de tots els actors de fer com un gran pacte, no? En parlava el president Illa dissabte, avui sentia la Giovanna Segura, també la consellera, de dir, ostres, hem de repensar el sistema. Llavors, potser hem de decidir si es pot tenir un curs tan convuls com el de l'any passat, que ho veig difícil que sigui tan convuls, perquè és molt complicat no tenir aquest nivell d'atenció, o si realment diuen, escolta'm, posem de banda una mica les reivindicacions, anem a seure'ns a renovar el sistema, que crec que hi ha un consens general que s'ha de fer alguna cosa amb l'educació, i aviam si així s'atura una mica aquesta hostilitat entre uns i altres i s'aconsegueix almenys asseure en una taula i parlar ja no dels mestres, de les seves condicions, de les necessitats de l'escola immediata, sinó de quin model educatiu volem pels propers 15 anys. Però vaja, això potser és fer la carta als reis.

Doncs veurem què passa i ho explicarem aquí a Catalunya Ràdio i a 3Cat Info. Maiol, què més fareu demà al matí? Mira, parlarem de la situació

dels manors a Ceuta, perquè avui també n'ha parlat la ministra d'Infància. Tindrem el director executiu d'UNICEF a Espanya. També parlarem d'una cosa que agrada a alguns automobilistes i a altres no, que és la fi dels peatges, perquè hi ha molt debat i fa 5 anys que es van acabar. I parlarem també amb aquella persona, no sé si recordes aquella campanya del No vull pagar, dels peatges, doncs parlarem amb l'impulsor per veure com veu tot el que va passar ara, anys després. I tindrem a Jordi Évole, no per parlar de televisió, sinó per parlar de la seva malaltia, perquè estrenem la secció de salut amb el Rafael Vélez de Sant Juan, és una secció que ja fèiem la temporada passada, i en parlarem amb ell i amb un neuròleg. I acabarem amb l'humor i amb Sergi Pàmies parlant de retransmissions esportives, perquè, com que ara fa 50 anys, ell que li agrada mirar enrere ens explicarà com han canviat en aquests últims anys.

Això promet tot això a partir de les 6 al matí de Catalunya Ràdio amb Enric Arostrell. Maiol, gràcies. A descansar.

A vosaltres. Cuideu-vos. Adeu.

Notícies sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías i Agnès Marquès, a Catalunya Ràdio.

I una altra cosa que farem cada dia a aquesta hora i que és novetat d'aquesta nova temporada del Catalunya Nit és treure el cap a una redacció d'un dels diaris que, en fi, que es publiquen i que s'editen en paper aquí al nostre país, a Catalunya, i que, en fi, a aquesta hora, doncs, deuen estar decidint els detalls de la portada i de la maquetació. Ja ho han de tenir més que decidit, imagino. El primer diari a qui fem la consulta és el periòdico i podem parlar aquesta hora amb la seva directora, Gemma Martínez. Bona nit. Hola, molt bona nit. Per on passeu a aquesta hora vosaltres a la redacció del diari? Què està passant ara mateix? Ho teniu tot decidit?

Sí, almenys a aquestes hores, almenys ens val que sí, per l'hora de tancament. I avui us contaré un parell de coses vinculades a les onades de calor, que algunes les esteu dient abans, però tenen impacte en moltes coses. La primera crec que ens toca molt directament a la butxaca de tothom i és la factura de la llum. Explicarem que l'electricitat ha viscut l'agost més car dels últims quatre anys i que el rebut del que ve, ho notarem sobretot, dels que tenen la tarifa regulada, s'encarirà a prop d'un 20% i, evidentment, té a veure amb les onades de calor i el consum que hem fet dels aparatos d'aire condicionat, també amb la fi de les rebaixes fiscals i. I en part de la pujada del preu del gas, però bueno, ho notarem tothom, fem una radiografia d'on som ara i expliquem per què s'acaba d'encarrir. I un altre aspecte també vinculat a l'ona de calor, que aquí, si em permeteu, he dit ara una mica d'intriga perquè demà aneu a llegir el diari, parlem també d'una informació molt vinculada a l'ona de calors i a les condicions laborals, que és un tema que sempre ha preocupat molt l'estiu i que continua, i explicarem el cas d'una coneguda empresa de repartiment, que no diré el nom però es pot imaginar i llegiu demà, que ha estat expedientada per mantenir els seus treballadors al carrer treballant a més de 40 graus, que va ser el dia 8 de juliol de Barcelona, un dels dies que hi havia una alerta vermella i que en teoria no se recomanava. Expliquem això. Hem anat construint diverses històries, s'acaba a l'agost, comencem al setembre i el calor té molts més impactes que sol ser patir la. La temperatura irresistible afecta la butxaca, afecta la salut i moltes altres coses.

Sí, sí, certament pel que fa a la factura sempre havíem patit pel rebut dels mesos d'hivern i aquest any, especialment aquest agost, aires condicionats, ventiladors, etcètera, que hauran fet que les famílies hagin gastat més. Gemma, si et demano, farem cada dia també això, un article d'opinió dels vostres col·laboradors demà. Quin en recomanes?

Jo, si em deixares per ser el primer dia, tinc que. Que firma el periódico i que, a més, és en part del que porteu parlant tota la nit, i és el tema de l'educació. Nosaltres vam entrevistar ella el president el diumenge, ella parlava d'aquest pacte de repensar el model del que estàvem dient just abans, i avui, amb tot el que s'ha sabut de les dades de volta al col·le, tot el que ha passat el tema de PISA, Fem una mica la nostra posició del diari sobre què és aquest replantejament de l'educació, si s'ha de fer, per què sí, per què no, sota quines condicions, com s'ha d'escoltar, com ha de participar tothom, perquè sigui no anar posant partges de cara a una temporada o una altra, sinó que és un tema seriós i que em sembla que. Que està bé que l'educació no sigui una cosa de partit, ni de legislatura, ni de mestres, ni sindicats, sinó que sigui una cosa d'alumnes, pares i del progrés de tothom. I crec que. Bueno, recollir una mica el que és el sentir editorial del diari i crec que val la pena que comencem per aquí.

El llegirem. Un bon emplaçament a la lectura del diari de demà. Ho farem cada dia amb les diferents capçaleres del país. Gemma, ens retrobem la setmana vinent. Gràcies. A tu. Bona nit. Bona nit, Gemma Martínez, directora del periòdico.

I al tram final incorporarem també cada dia una veu perquè reflexioni sobre allò que hem estat explicant des de les 9. Per tant, una reflexió sobre el que ha passat avui. I el primer d'estrenar aquest nou espai serà un periodista a qui habitualment saludàvem aquí i que ha canviat d'escenari. Ara està a Berlín. Christian Segura, bona nit. Bona nit, Manel. Bona nit, Agnès. Bona nit. Prova el canvi. Adaptant-t'hi, adaptant-t'hi.

Prefereixo no respondre, sí, adaptant-m'hi. Era una ciutat que ja coneixia, ja havia viscut quatre anys, ara fa 20. Algunes coses han canviat. Per mi continua sent la millor ciutat del món, però bé. Soc aquí, estic gaudint de la feina i de la ciutat, i sobretot gaudint del programa d'avui. M'ha agradat molt. Que bé, doncs ens dones molts ànims. He apuntat. Sí, home, és una secció nova i em fa il·lusió. He apuntat tres coses. Doncs va, tens tres minuts. No és que mireu un minut per cada o menys per cada. Mira, sense cap ordre concret. L'Antoni Padilla és bàsic en qualsevol context i la història del Cleo i el matrimoni beneït per Casaus i Núñez i Gaspar és espectacular. Jo no ho coneixia, però és el que deia l'Agnès. Tampoc fa gaires anys, això. L'altra qüestió que per coses professionals m'ha tocat recentment, perquè. Vaig entrevistar un sociòleg molt important alemany fa poc i vaig parlar també amb el Jordi Gràcia, que és catedràtic a la Universitat de Barcelona. És la qüestió de la intel·ligència artificial i l'ensenyament. És que és l'única vegada a la meva vida que jo em sento que soc retrógrat. O sigui, realment tinc por per la intel·ligència artificial. És a dir, com això està afectant a l'ensenyament? Ja no és que nosaltres ens tornem uns mandrosos, no, no. A nivell d'ensenyar, aquestes criatures o adolescents tenen un accés a una eina que, realment els permet no aprendre res.

És increïble i és un repte enorme per qualsevol societat. M'ha agradat molt aquesta qüestió perquè la trobo fonamentalíssima. I l'altre tema és el de Ceuta, per parlar més de qüestions de l'actualitat més immediata. Per mi la notícia del dia és Pedro Sánchez dient que el govern de Marroquí no està darrere d'això. Ostres, jo realment, clar, això és el meu pàlpito, que es diu en castellà, em diria que té raó. Em puc creure Pedro Sánchez amb això, perquè, com ha dit el Xavier Mas de Geixas, Espanya ha estat força masella amb Marroc. Sánchez ha cedit amb el Marroc en multitud de qüestions, no només al Sàhara. És molt interessant saber què ha passat si no hi ha una consorcia marroquina al darrere. I jo em crec que Sánchez, i per acabar, home, el Xavier Mas de Seixas el conec i li tinc molta estima, però. El que ha comentat que és molt interessant i els debats s'obren així, vull dir, co-sobirania sautí. Anem a veure. I ha parlat que Espanya sigui postcolonial, de domini territorial, de possessions espanyoles, de nostalgia imperial. Molt bé, mirin, aquí hi ha un fet. Si hem de creure en la voluntat popular, si anem a Ceuta, que és una part autònoma amb els mateixos drets que Catalunya, que això és una altra qüestió, que qualsevol altra regió espanyola, si anem allà a preguntar a la ciutadania marroquí, sigui de majoria cristiana, sigui cristiana o musulmana,

preguntem-li si volen cedir la seva sobirania al Marroc.