Catalunya nit, de 22 a 23 h - 01/10/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alies i Agnès Marquès.

En aquesta segona hora del programa tornarem a parlar de l'anomenat cas Negreira. La UEFA ha confirmat que ha rebut nous documents enviats pel Reial Madrid i, de fet, diu que els tindrà en compte en la investigació del cas. Ara bé, el Barça recorda que aquesta investigació es manté en suspens des de fa tres anys. En Sergi Andreu ens ho explicarà ara de seguida.

També connectarem en directe amb els Estats Units, on s'han viscut uns fets inaudits. Una condemnada a mort ha sobreviscut a dos intents d'execució per injecció letal. Es tracta de Krista Paik, condemnada fa 30 anys després d'assassinar una companya d'estudis, i que la matinada d'ahir estava previst que es convertís en la primera dona executada a Tennessee en 200 anys. Doncs bé, el nostre corresponsal, l'Oriol Serra, Ens donarà l'última hora perquè en veure que sobrevivia, les autoritats l'han traslladat a l'hospital i encara no s'ha explicat quin és el seu estat de salut actual. I farem una radiografia del despoblament a Catalunya. Hi ha fins a 200 nuclis totalment deshabitats, més de la meitat, per cert, són a les comarques de Lleida, i uns 700 amb menys de 30 veïns. És una investigació que el que vol és entendre justament les claus del despoblament per mirar de reverter-lo. És dijous, dijous de cinema, amb Àlex Gurina, que es fixa, si ja heu vist La bola negra ho entendreu més, en pel·lícules que documenten sofisticats sistemes d'admissió en clubs selectes. No direm res més, heu d'esperar a escoltar l'Àlex, que és sempre un espectacle, això. I el poeta Vicenç Altaió tindrà avui l'última paraula del programa i del dia, de fet, perquè avui tot plegat anirà més tard, a tocar de les 12 serà que parlarà amb Vicenç Altaió. Avui el Catalunya Nit arribarà fins a la mitjanit per donar cobertura a l'escenari de pluges que es preveuen al sud del país. Per tant, fins a les 12, notícies sota la llum de la lluna.

I abans d'endinsar-nos més en aquesta segona hora del Catalunya Nit, volem escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 1 d'octubre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Mantenim nivells molt elevats dels avisos de situació meteorològica de risc, nivells de color vermell, els que dèiem de 5 sobre 6,

sobretot a la zona de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i el Baix Camp. Tenim avisos activats per intensitat i també per acumulació. Encara hi ha la possibilitat que s'acumulin més de 200 litres per metre quadrat fins demà a les dues de la tarda, més o menys.

Tots, tots els veïns ja s'han protegit una miqueta, han ficat les seues tanques, les seues valles i les seues proteccions i se n'han anat a casa de familiars.

Nosaltres no tenim cap por a cremar-nos per seguir defensant els interessos de les famílies de Catalunya i també del teixit empresarial i productiu del nostre país.

Te pido que dejemos a un lado de la ideología, las confrontaciones partidistas y que nos centremos en una cuestión que es de pura humanidad.

Tothom veu que si decauen els dos decrets s'ha d'anar cap a una vaga general imminent, perquè no té cap sentit que la vida cada cop costi més diners i que sigui tan difícil arribar a final de mes i cada cop treballem més i visquem més empobrits.

No donarem suport a cap més anunci del Govern en l'habitatge fins que no compleixin el que tenen pactat amb nosaltres i el que han de fer per resoldre el risc de l'habitatge a aquest país.

El Govern té la legitimitat, els mecanismes de poder-la desplegar i, per tant, la desenvoluparà i l'aplicarà.

Va ser un assalt, un assalt, una repressió molt gran perquè no vam fer res de mal. No vam arribar a fer el que havien dit que farien,

que és proclamar la independència i per tant hi ha també d'alguna manera un sentit de frustració.

L'aplicació sense reserves a la llei d'amnistia no resol la qüestió de fons i que n'haurem de tornar a parlar a fons i amb conseqüències.

Necesitem desesperadament construir consensos molt amplis, a base de consens intern, perquè haurem de compensar que la contraparte està disposada a utilitzar eines no democràtiques.

El propio Tribunal Supremo ha manifestado que tendría en consideración la doctrina del Tribunal Constitucional, por lo tanto nosotros queremos establecer una doctrina clara y precisa.

Tots coneixem la famosa dita, si una arma està penjada en algun lloc de la paret al principi d'una actuació, està destinada a disparar-se al final. Ho ha de tenir en compte i evitar-ho.

Ja no és tant la por a una pandèmia, el que ens pot suposar això, sinó que arrel d'aquestes pandèmies, d'aquesta política de la por que fa tants anys que se'ns està inculcant, hi hagi un canvi de règim que ens porti en un món distòpic on la democràcia desapareixi i amb ella una de les primeres víctimes sigui la cultura i la sanitat, també.

No vaig pensar en Madrid en concret, però quan algú va comentar que Madrid hi tenia interès, tot va cristal·litzar perfectament, perquè és una ciutat ideal per aquesta història.

Catalunya NIT.

Passant ja 7 minuts a les 10 en punt de la nit, a aquesta hora hem de tornar al centre de Barcelona perquè aquest vespre, us ho explicàvem abans, hi ha hagut el derull al voltant de la plaça Urquinaona després de la mobilització d'aquesta tarda per commemorar els 9 anys de l'1 d'octubre del referèndum del 2017. Tenim la unitat mòbil en aquesta zona de la plaça Urquinaona, del centre de la ciutat, amb en Ricard Luc i l'Alba Barbosa.

Alba, bona nit de nou. Bona nit, Agnès. La situació ara és molt més tranquil·la. A la Cruïlla de Pauclaris, en carrer Casp, els contenidors ja no tenen flama, els bombers estan acabant de remoure les restes i les furgonetes dels Mossos ja estan marxant. Això sí, al carrer queden deixalles, queden vidres trencats. I a plaça Orquinaona, a la Ronda Sant Pere, també n'han cremat, encara hi queda una mica de flama i, segons els Mossos, també hi ha hagut incidents al carrer Aribau. Als carrers, al voltant d'Urquinaona, un altre senyal que la cosa, diguéssim, va de baixa és que ja no sentim les sirenes de les furgonetes dels Mossos, tampoc veiem corredisses de grups, sobretot de gent jove, movent els contenidors i posant-los al mig del carrer. I segons un comunicat dels Mossos, expliquen que no han utilitzat les defenses, nosaltres tampoc hem vist càrregues importants, sí que han intervingut dispersant els manifestants davant aquesta crema de contenidors i llançament d'objectes contra els agents. Molt bé, gràcies, Alba.

Per tant, a aquesta hora, que la situació no va a més, ja s'ha dissolt les persones que participaven en aquest final de protesta, de manifestació, de commemoració de l'1 d'octubre, i els Mossos que ja també estan recollint. Que vagi molt bé, gràcies a tots dos, Ricard i Alba. Bona nit. Fins ara, bona nit. En una nit en què estem molt pendents també del que pugui estar decidint ara mateix Junts en aquesta executiva extraordinària en què han de definir quin serà el sentit del vot demà de cara a aquests decrets sobre l'habitatge que es votaran al Congrés. Mentrestant, augmenta la pressió del sindicat de llogateres els partits perquè acabin aprovant els dos decrets. El segon ho té molt difícil, però el primer depèn de Junts. Aquest vespre hi ha hagut concentracions davant dels ajuntaments de diverses localitats. Molts dels manifestants a la plaça de Sant Jaume de Barcelona s'han desplaçat després cap a la plaça de Catalunya per afegir-se a la campada pel dret a l'habitatge. Allà hi tenim la unitat mòbil de Catalunya Ràdio amb Xavier Cussó i Clàudia Serra. Clàudia, bona nit. Què està passant aquí?

Bona nit, Manel. Doncs mira, nosaltres fa uns minuts que hem arribat aquí a Plaça Catalunya i aquí el que s'està fent en aquests moments és una assemblea que estan seguint diversos centenars de persones, algunes que geren aquí, que geren en aquesta campada Plaça Catalunya, d'altres que han vingut directament de la cassolada, un cop ha acabat a Plaça Sant Jaume. I un dels crits més repetits d'aquesta hora és el de. Vaga general, un crit que també hem sentit a la concentració de fa un parell d'hores a plaça Sant Jaume. La gent aquí, òbviament, pendent del que pugui decidir Junts. El partit, com ara dèieu, és clau per aprovar el primer decret, l'únic que sembla que pot prosperar demà. A l'espera del que passi finalment demà al Congrés, des del sindicat de llogateres avisen que no acceptaran en grunes. Carme Arcarazos, la seva portaveu. La lliçó és que demà comença tot,

és a dir, que demà es demostra que quan la gent es mou la història avança i que per això cal seguir mobilitzats i per això anem cap a una vaga general, precisament per intentar desbloquejar els canvis estructurals necessaris per resoldre la crisi de l'habitatge que ni tan sols el Partit Socialista està disposat a fer ara mateix, que se'ls haurà d'empenyar. Aquí a Plaça Catalunya en aquests moments calculo

que hi deuen haver prop d'un centenar de tendes de campanya. Hem vist gent arribar, gent que ens ha explicat que justament soneja ara aquesta campada, que arribava amb bosses, que arribava amb tota mena d'estris per passar aquí la nit. Aquesta serà la tercera nit d'aquesta campada aquí a Plaça Catalunya. El sindicat de llogateres ha fet aquesta crida a unir-s'hi, així que veurem si acaba creixent.

Sí, de moment ho ha anat fent des de començaments de setmana quan vam explicar com s'iniciava. Si hi hagués reacció de Junts, tornaríem a connectar amb vosaltres. Gràcies, Clàudia Serra i Xavier Cussó. Bona nit. Bona nit. La UEFA ha confirmat que sí, que ha rebut aquests documents, que en són uns quants, que ha enviat al Real Madrid

referents al Cas Negreira. I la UEFA el que ha fet és anunciar que els tindrà en compte com a part

de la seva investigació. Automàticament el Madrid ha enviat un comunicat on diu que espera que la investigació avanci amb la màxima celeritat fins a la seva completa conclusió. El Barça, poques hores després, ha fet un altre comunicat dient que la investigació de la UEFA està en suspens des del 2023, que això d'avui no els preocupa especialment, i assenyala que la UEFA, aquest organisme europeu, no ha fet de moment cap requeriment al Barça i, per tant, no hi ha motiu per preocupar-se. Tot això arriba la mateixa setmana que un jutge de Madrid ha citat el president blanc, Florentino Pérez, i també el Futbol Club Barcelona, pel dia 25 de novembre a un acta de conciliació de les dues parts per tot això del cas Negreira. Segons fons del Barça, si el president del Madrid no s'hi presenta o no es retracta de les acusacions que ha anat fent, el Barça presentarà una querella criminal. Per tant, embolica que fa fort, amb tot l'aspecte extraesportiu, i en l'aspecte esportiu també tenim una petita notícia avui, perquè ja és a Barcelona Rafinha, ha tornat el davanter del Barça de la seva selecció, procedent d'Austràlia, amb molèsties a la cuixa dreta, demà li farà més proves per saber si realment hi ha alguna lesió o no. Molt bé, perquè aquest cap de setmana ja torna a la Lliga o encara no?

No, encara no, el cap de setmana següent. Sí, aquest cap de setmana encara hi ha partits de seleccions,

ara ho comentarem. Doncs vinga, els que sí que estan jugant són els que han jugat, vamos. El Barça d'en Vol, que ha perdut, finalment, la Mundial de Clubs. Sí, el Barça de Carlos Ortega

jugava la final del Mundial de Clubs, que és aquest gran títol

d'inici de temporada. Es disputava a Egipte davant d'un gran europeu, com el Besprem,

d'Hongria, entrenat per Xavi Pascual, un exentrenador del Barça, i ha perdut el Barça justament per 33-42.

Més esport en joc a l'Euroliga de bàsquet. Compta, eh? El Madrid ha perdut de 4 a la pista del Hapo i la Tel Aviv. 102 a 98. 3 jornades a l'Euroliga. Han començat molt malament, no? Sí, sí. 3 jornades, 3 derrotes del Madrid. Cosa inusual. Veurem com evoluciona l'equip blanc. I avui es jugant els primers partits de la tercera jornada de la UEFA Nations League.

Sí, els partits de seleccions. Exacte, sí, sí. Mira, en tenim tres que són força destacats en joc, ja ben avançada la segona part.

Alemanya 2, Sèrbia 0, Ter Stegen no és titular. Dinamarca-Portugal guanya Portugal 2 a 3, minuts 70. Ha fet un gol Cancelo, el jugador de Barça, i no hi és Cristiano, que, com sabeu, ha abandonat la concentració portuguesa, s'ha enfadat amb Jorge Jesús, el seleccionador, perquè no juga. La batalla amb l'Ego, Ronaldo no la porta gaire bé. I, per acabar, un altre resultat, el Grècia 2, Països Baixos 1, aquest el destaco perquè Xavi Hernández és el seleccionador dels Països Baixos. O sigui que no li ha anat bé. No s'ha acabat encara el partit, queden uns 20 minuts. Però seria la segona derrota. La primera va ser un empat. Van acabar amb empat, al final. I a veure avui què passa. Gràcies, Sergi. Fem una pausa per la publicitat i a la tornada connectem amb els Estats Units.

Si haguéssim de reflectir en un sol els més de 40 milions d'euros en premis que reparteixen els rascats milionaris de l'ONCE, sonaria més o menys així.

Onze,

ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Com es reconeix un monstre? I si fóssim nosaltres?

Pep Cruz, Marta Marcos, Gemma Martínez i Harold Hileri protagonitzen No miris, del col·lectiu Cultura i Conflicte, dirigit per Joan Arquer. Entre el compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Un thriller basat en fets reals. A partir del 22 de setembre al Teatre La Biblioteca. Entrades a laperla29.cat.

Perfumerías Eden, arriba a Barcelona. Ja pots trobar-nos en 6 punts de venda i gaudir de tot el que tenim per a tu. I només aquesta setmana,

aprofita la nostra promoció de cosmètica selectiva al 50% a les nostres botigues. Una setmana plena d'oportunitats per gaudir dels nostres productes. Perfumerías Eden, vine a descobrir-nos.

¿Estem condemnats a repetir els pecats dels nostres pares? Aquest és el plantejament de Alex de Leden, el gran clàssic de John Steinbeck.

Una història sobre gelosia, amor, culpa i patrons que passen de pares a fills.

Creio que hay monstruos nacidos en este mundo como padres humanos.

Ja va tenir una adaptació al cinema dirigida per Elia Kazan l'any 1955 i ara és la seva neta, Zoe Kazan, qui dirigeix la nova versió en forma de sèrie.

L'actriu Florence Pugh és la gran protagonista de la nova adaptació interpretant una dona jove enigmàtica i calculadora.

En parlarem a fons amb la Marina Porras a la finestra indiscreta.

Aquest divendres a mitjanit amb Toni de la Torre.

LUNA QUIERE SER MADRE

Y NO ENCUENTRAS QUEDER QUE TE HAGA MUJER DIME LUNA DE PLATA QUE PRETENDES

HACER CON UN NIÑO DE PIEL.

Amb Manel Arias i Agnès Marquès.

Les últimes hores, la presó de Nashville, a l'estat nord-americà de Tennessee, ha estat l'escenari de la primera execució d'una dona en 200 anys en aquesta part dels Estats Units. Però el procés s'ha torsat i s'ha convertit en una tortura que ha generat escenes. Hola, bona nit, Manel. Explica'ns què ha passat a Nashville.

Doncs mira, ha estat una veritable desgràcia, uns fets esperpèntics i esgarrifosos. La dona, Krista Paik, de 50 anys, estava sent executada, però no ha mort després de la primera dosi letal, tampoc ho ha fet després de la segona, i aleshores, i amb la condemnada fent senyals de dolor, l'execució s'ha aturat i la cortina s'ha tancat. Tot i així, els testimonis, molts experts en la matèria, periodistes, per exemple, que es dediquen a això, que veuen moltíssimes execucions, han quedat en estat de xoc perquè mai havien vist una cosa igual. És el cas de Catherine Sweeney, de l'emissora local WPLN.

Li han administrat dues injeccions i encara respirava. Tot era molt accidentat. En un moment donat ha aixecat el cap i ha mirat al seu voltant i ha dit que hi havia un punt que li cremava i li feia mal. I ha preguntat si això era normal. Res ha estat normal. He cobert totes les execucions l'any passat i no hem vist mai res igual.

No és la primera vegada que a Tennessee les coses van malament durant una execució. És la segona vegada que en falla una aquest any. El maig es va aturar l'execució de Tony Caruthers, acusat d'assassinar tres persones el 1994. Atenció, perquè els funcionaris van estar intentant trobar-li la vena durant més d'una hora.

Qui és Krista Pike? Per què estava condemnada?

Mira, per l'assassinat d'una companya de formació, ho va fer al costat del seu xicot, que aleshores era menor d'edat, ell no ha estat condemnat a mort, està condemnat a cadena perpètua, i hem de dir també que aquest cas va tenir molt impacte social el 1998 per les seves connotacions satàniques. Va ser un crim especialment sàdic.

Què és el que ha de passar? És a dir, es torna a fixar una nova data d'execució o què passarà?

Doncs mira, d'entrada hem d'esperar què passa amb la seva salut. Ara ho apuntaves, que està en estat crític a l'hospital. Veurem si sobreviu. I en el cas que ho faci i que tot plegat es reobri, recordem que hi ha una investigació oberta, que el governador, en aquest cas de Tennessee, ha dit que s'aturen totes les execucions per la resta de l'any. Veurem què passa a partir d'aquí, però si es reobre, la defensa més probable és que apeli davant del Tribunal Constitucional i que esgrimeixi el patiment i l'agonia innecessàries que ha hagut de patir Krista Paik. I a més a més rematar a la tortura, que és el que consideren que està passant en aquest cas.

El mètode de la injecció letal és habitual als Estats Units? És el més habitual o no?

Sí, sí, sí, és el més habitual, és el més estès. Penseu que dels 27 estats on hi ha pena de mort, són 50 estats, per tant una mica més de la meitat, Apliquen la pena de mort i a tots ells s'utilitza aquesta injecció letal. Però a molts altres també hi ha la possibilitat, per exemple, del gas letal, és a dir, la cambra de gas, la cadira elèctrica o fins i tot l'afusellament, com és el cas d'Idaho, d'Oklahoma o d'Iuta.

Com reacciona la societat nord-americana davant de totes aquestes situacions?

Mira, això és un altre dels temes que polaritza molt aquest país. Si observem on estan situats els estats on s'aplica la pena de mort, veiem molt clarament que tot el que és la meitat nord de la costa est, com acostuma a passar, la té abolida, però hi ha moltíssims estats de l'oest, del mig oest, que continuen aplicant-la i les posicions són molt polaritzades, també dins d'aquestes societats, d'aquests estats. Evidentment, per exemple, a les proximitats d'aquesta presó de Nashville, on ha tingut lloc aquesta execució, ja s'han vist cartells oposats, però moltes persones que estaven allà per donar suport a la pena de mort perquè fos executada aquesta persona, i realment amb impressions o opinions molt impactants, com per exemple la de Kelly Herring, que és una amiga de la família de la víctima.

Oriol, ho haurem de deixar aquí perquè tenim última hora. En tot cas, us recuperem d'aquí uns segons perquè tenim última hora respecte a Junts. Mira, estàvem pendents de l'executiva telemàtica de Junts per Catalunya que ha decidit sobre els decrets d'habitatge que s'han de votar demà al Congrés dels Diputats. La seguida, també telemàticament, Jordi Corbalán, bona nit de nou.

Hi ha un comunicat de premsa on s'anuncia una mica el que insinuàvem a la primera connexió, i és que no sabíem segur si hi hauria decisió de sentit del vot. Això, anem a pans, cal interpretar-ho, perquè el que decideix l'executiva nacional de Junts és demanar al govern de Pedro Sánchez que retiri els reials decrets i que els torni a redactar, que torni a redactar el reial decret antidesnonaments i que el torni a portar al Congrés dels Diputats. Per tant, d'alguna manera podem concloure que Junts per Catalunya, la Direcció Nacional de Junts, per unanimitat, ens diuen, ha decidit rebutjar el Reial Decret Antidesnonaments, el segon Reial Decret ja es donava per fet que també el rebutjaven, però el que demanen és que el Consell, que el govern de Pedro Sánchez, retiri aquest Reial Decret, aquest primer Reial Decret, i que el govern espanyol elabori immediatament un nou text que comenci, diuen, a revertir la greu situació de l'habitatge. Aleshores diuen que en aquestes condicions Junts hi donaria el seu vot favorable.

Això és un no, per tant, és un comunicat que no diu que demà es votarà que no, però que efectivament ens porta a la conclusió, Jordi, que votarà que no.

Sí, és la introducció que feia al començament, que no és un no d'entrada, però que es pot interpretar, i aquesta és la pregunta que hem fet i que encara no té resposta, és si ha arribat l'hora del ple del Congrés això no s'ha retirat, doncs s'entén, cal interpretar que votaran que no.

S'argumenta aquest comunicat, que ens el miràvem també de dalt a baix per veure si efectivament es deia sí o no, s'argumenta aquesta posició amb cinc arguments, d'alguna manera el que es considera des de Junts és que aquest decret empitjorarà la situació de l'habitatge al final.

Sí, la conclusió és una mica el que ahir ja insinuava Míriam Nogueras, en el sentit que ells creuen que les mesures que es plantegen en aquest Reial Decret, diu Junts per Catalunya, en comptes de protegir l'accés a l'habitatge, acabarà, diuen, fent més difícil trobar un pis, més difícil pagar-lo i més difícil poder accedir a les famílies de classe mitjana i treballadora. Arriba en aquesta conclusió perquè entenen que moltes de les mesures incloses, diuen, provocaran l'efecte contrari del que pretenen. Reduiran oferta d'habitatges de lloguer, incrementaran preus i dificultaran encara més l'accés a l'habitatge a persones amb menys capacitat econòmica. Diuen que no s'aturen els fons Voltor, que amb el redactat actual. Aquests fons inversors podran continuar adquirint habitatges i promovent desnonaments de llogaters vulnerables. Diuen també en aquest comunicat que no es resol adequadament la protecció dels llogaters vulnerables perquè no es garanteix el pagament per part de l'administració. Aquesta era la principal condició que posava Junts per Catalunya. Que en el cas del Fons Voltor directament no es poguessin fer els desnonaments i que en el cas dels pisos dels que ells diuen petits propietaris, l'administració es fes càrrec de l'import econòmic per aturar el desnonament i que les famílies vulnerables no haguessin de ser desnonades. Per tant, una mica la conclusió que treuen és que aquest reial decret de dalt a baix, doncs no compleix les condicions o els objectius que ells consideraven que eren necessaris, i per tant doncs això, el que fan és. Demanar al govern de Pedro Sánchez que retiri aquest reial decret, que elabori un decret nou i l'aprovi al Consell de Ministres, que el tornin a portar al Congrés i diu que en aquestes condicions aleshores sí que hi donarien el seu vot favorable.

Doncs ha explicat tant i tant bé, seguint el que diu aquest comunicat, el que és de preveure és que demà, per tant, això es traduirà en un no. I aleshores, en tot cas, junts amb aquesta actitud i amb aquest comunicat, el que fa és condemnar el fracàs al les mesures

que havia aprovat el govern. Sí, Agnès, ara el que cal veure és, d'alguna manera, la pilota ara és a la taulada de la Moncloa, del govern de Pedro Sánchez, i aquí jo crec que les pròximes hores, fins demà a les 11, a l'hora que comenci el ple, seran hores de nervis i d'estar pendents de quina és la decisió política que finalment. Pren el govern de Pedro Sánchez, el govern del PSOE i, de sumar, el govern de coalició, si força aquesta votació amb el resultat previsible i les conseqüències polítiques que això podria tenir, o si fa cas a Junts per Catalunya i, d'alguna manera, demana una pròrroga, tenint en compte, però, que aquests decrets estan publicats al Bulletin Oficial

de l'Estat. Clar, clar, clar. I que, de fet, sí, sí, i que ja tenen també els seus efectes, no?, direm, i ho hem estat explicant al llarg del dia d'avui perquè és que estan publicats, doncs són vàlids, ja. Veurem, per tant, demà és un dia que políticament serà interessant, està el govern espanyol amb una situació de compte enrere i caldrà veure com reacciona davant d'aquesta situació. D'aquest no condicionat que ara mateix ha decidit l'executiva extraordinària de Junts. Gràcies, Jordi Corbalán. Bona nit. Adeu-siau, bona nit. Sí, recordem també que avui allarguem programa fins a la mitjanit. Pendents tant del temporal com d'aquesta decisió de Junts, buscarem també les reaccions connectant amb Plaça Catalunya tan aviat com puguem. Estàvem tractant aquest cas d'aquesta nord-americana, Krista Paik, a qui avui se li havia, aquesta matinada, d'aplicar aquesta injecció letal, finalment no ha funcionat, ha patit molt, però ha sobreviscut, i volem posar-hi ara un petit apunt, quan hem arribat a dos quarts d'onze de la nit, d'un catedràtic en farmacologia de la Universitat de Barcelona, és el Jordi Camarasa. Jordi, bona nit. Molt bona nit, bona nit. D'entrada, ajuda'ns a entendre què és el pentobarbital, aquesta substància que li han inoculat avui a aquesta dona.

El pentobarbital és un fàrmac que pertany a un grup que s'anomena dels barbitúrics i que en concret aquest és un potent de presó del sistema nerviós central amb una utilitat molt clara en situacions d'anestèsia de curta durada, preanestèsia, etc. per via endovenosa.

¿S'explica què pot haver passat perquè el resultat hagi estat aquest? És a dir, que la dona hagi patit molt i hagi acabat sobrevivint?

Home, explicar-ho així i treure'n una conclusió i saber el que ha passat és difícil. Aquí hi ha una gran quantitat de factors que poden influir en què no s'hagi produït l'efecte que s'esperava. I des de que la preparació del medicament o de la solució no hagi estat la correcta, que l'administració per via endovenosa no hagi estat correcta, o sobretot també per qüestions pròpies de la persona en aquest cas, del pacient o de la persona, de la condemnada en aquest cas, en què hi hagi unes circumstàncies de medicació que estigui prenent ella de manera concomitant, la situació de pes o d'obesitat, sobretot, que pugui tenir aquesta persona, etc. És a dir, hi ha una quantitat de factors que qualsevol d'ells o en un conjunt poden fer que hi hagi aquesta pèrdua d'eficàcia que s'ha demostrat i que ha fet que. En les dosis que se li han donat i que teòricament són les que hem calculat que són les òptimes per produir aquest desenllaç fatal, doncs no s'hagi produït.

Jordi Camarasa, catedràtic de Farmacologia de la Universitat de Barcelona. Gràcies per haver-nos atès. Bona nit. Adeu, bona nit. Gràcies a vosaltres. Adeu. Passen ja tres minuts de dos quarts d'onze de la nit. Seguim pendents de l'actualitat en aquest Catalunya Nit, de l'actualitat més immediata, però també de coses que han passat avui que recollim a continuació. Resulta que hem sabut que a Catalunya hi ha fins a 200 nuclis totalment deshabitats i més de 700 que no arriben als 30 veïns. Aquestes són les dades d'un document que han elaborat durant set anys diferents investigadors amb l'objectiu d'entendre les claus del despoblament i plantejar mesures per poder-lo revertir. Anirem primer a les comarques de Lleida, amb la Júlia Albacar, perquè més de la meitat d'aquests nuclis abandonats es troben a les comarques lleidatanes. I després en veurem dos exemples més a les comarques de Tarragona, amb el Ricard Buigues, i a les de Girona, amb la Maria Rovira. La comarca de la demarcació de Lleida, on més pobles abandonats hi ha, una trentena, és el Pallars Jussà. Un exemple és Tendru i Vell. Carles Barrull, expert del projecte Pobles Abandonats, explica per què.

Les polítiques hidràuliques i forestals, les comunicacions, dues, allunyament de serveis

que tenien abans o que no arribaven, per exemple, metges, escola.

L'estudi ha analitzat 1.500 nuclis en territoris de parla catalana, un miler a Catalunya. A banda dels 200 abandonats, n'hi ha 747 que tenen menys de 30 habitants. I aquí es divideixen en dues situacions, si perden població o si estan estabilitzats. Maria Carme Jiménez, directora de l'Institut Ramon Montaner, que ha fet l'estudi juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Per la catalana. L'accessibilitat és el

que ja fa que normalment es comenci a despoblar un nucli, però quan comencen a desaparèixer determinats serveis, això normalment porta cap a l'abandonament.

Després hi ha una tercera classificació dins dels

pobles afectats pel despoblament, que són els que es troben en vies de recuperació. Aquí el que està funcionant millor són les iniciatives privades. Tota la informació es pot consultar al web poblesabandonats.cat. A les comarques de Girona destaca el cas de les mines d'ozó a la comarca de la Selva. Una casa de colònies ha tornat a donar vida al que havia estat una colònia tèxtil i una mina d'extracció fins gairebé al 1980. La colònia Can Clerc la va comprar la família Forés Capdevila i als anys 80 la van començar a rehabilitar. Martí Forés és el fill del propietari.

Era una colònia totalment abandonada, sostres ha caigut, un poble abandonat. I a partir d'aquí, pic i paga, fins a construir on hem arribat ara.

Actualment és majoritàriament zona turística.

Fixes hi viuen unes 10 persones. Després tenim apartaments turístics i a la Casa Colònies, en els grups que ens entren, fins a 105, aquí estem.

La Casa de Colònies era on dormien els miners i a les cases, les famílies. El camp de Tarragona,

un dels pobles abandonats que s'estan recuperant, és castelló al municipi de Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. És un nucli d'origen medieval que va arribar a tenir 140 habitants a finals del segle XIX i que va quedar abandonat als anys 50 del segle passat.

Ara només hi viu la família del Ramon Bartolomé, que fa 18 anys va deixar Barcelona. El Ramon demana més implicació de les administracions per atraure més veïns.

No hi ha millor manera de cuidar el territori que sent-hi. I per tant, la gent, quan estem en un poblet, encara que siguem una sola família, la zona de Castelló ja és una part del territori on hi ha gent. I on hi ha gent, hi ha vida. I on hi ha vida, hi ha estima per l'entorn. Hem de recuperar els pobles. El territori no el podem deixar buit, perquè llavors perd tota l'essència al nostre país. L'Associació Masia de Castelló

ha reconstruït cases i carrers i està fent camps de treball i activitats culturals, com el Passebre dels Estels, per omplir de vida aquest espai.

Catalunya Nit, Catalunya Ràdio. Us hem explicat fa tan sols 10 minuts que l'executiva extraordinària de Junts ha emès un comunicat en el que explica que els decrets que va aprovar el govern espanyol no li agraden per diversos motius, que creuen que encara empitjorarà la situació de l'accés a l'habitatge i que per això demana que retiri aquests decrets i que en redacti de nous amb una convocatòria nova d'urgència del Consell de Ministres. Per tant, és un comunicat que no diu explícitament que demà Junts voti que no en aquests decrets, però sí que posa unes condicions que fan pensar que, no sé què canviï molt les coses, doncs demà aquests decrets no prosperaran en el Congrés dels Diputats. Ens ho ha explicat en directe fa uns minuts en Jordi Corbalán. És la reacció de la campada a la plaça Catalunya. Com sabeu, aquesta és la tercera nit que unes desenes, un centenar de persones, doncs, dormen a la plaça Catalunya per pressionar, mantenir aquesta pressió social del carrer als líders polítics per tal que s'aprovin aquestes mesures i que tirin endavant. I tenim la Clàudia Serra amb en Xavier Cusió. Clàudia, bona nit. ¿A qui s'ha recollit? ¿Hi ha alguna reacció d'aquest comunicat de Junts? Bona nit, Agnès.

Sí, de fet, el que podem fer ara és sentir aquestes primeres reaccions del sindicat de llogateres. Parla Enric Aragonès.

Junts per Catalunya encara té unes hores per rectificar, perquè aquesta és una decisió molt greu. Si demà tomba aquests decrets, haurà d'assumir les conseqüències d'haver fet caure un mecanisme que avui mateix ja ha començat a aturar deshonaments. Quan hi hagi el proper desnonament, què diran? Quan hi hagi la propera mort davant d'un desnonament, què diran? Què diran a tota la ciutadania que s'ha mobilitzat, a totes les entitats de tot tipus, tot el sindicalisme laboral, tot el moviment veïnal, la taula pel tercer sector, tot el moviment per l'habitatge, que ha vist en aquests decrets un avenç de mínims, de mínims, molt lluny del que caldria per garantir el dret a l'habitatge, però que permetia estalviar una mica de patiment i segurament algunes morts a persones que estan patint molt ara mateix. Això és el que ha decidit Junts per Catalunya. Insisteixo, quan hi hagi una nova mort davant d'un desonament, quan hi hagi més patiment per culpa d'aquests desonaments, m'agradaria que se'ls anés a demanar explicacions per la decisió que estan a punt de prendre demà. Encara són a temps de rectificar. I per tant, fem una crida a tothom que s'ha mobilitzat aquests dies a seguir-ho fent. A totes aquestes organitzacions que han vist en aquest decret una mesura de mínims però necessària, a expressar-ho dissabte a la manifestació que hi haurà a l'Hospitalet. Ha de ser massiva. I fem una crida també a totes aquestes organitzacions a posar-se a treballar ja per una vaga general per l'habitatge. No podem més. No pot ser que les mínimes engrunes, perquè eren engrunes aquest decret, que la gent conquereix amb la mobilització es tombin com si no importés el patiment de la gent i com si no importessin les vides de la gent. I per tant, cal anar molt més enllà. Hem mogut el tauler de joc, però aquí cal fer trontollar les bases d'aquest sistema assassí i criminal. I per tant, cridem a la mobilització dissabte i cridem a organitzar una vaga general.

És Enric Aragonès, portaveu del sindicat de llogateres. Digues, Clàudia.

Sí, volíem aprofitar per preguntar-li precisament per això, per aquesta vaga general, per si hi havia una data ja de convocatòria a aquesta vaga general. Si et sembla, Agnès, el que podem és seguir sentint les reaccions del sindicat de llogateres.

És no haver de fer malabars per pagar el lloguer, que no sigui un infern haver de buscar pis, que no sigui un niu d'abusos i de discriminacions tractar amb una immobiliària, acabar amb l'especulació de l'habitatge, treure l'habitatge del mercat. I per tant, que un avenç de mínims que havíem aconseguit arrencar amb mobilització, amb resistència, amb lluites com les de la Mari Carmen i les de l'Olga, la de la Sílvia, la de la Maca, això de mínims, ara s'atreveixin a tombar-ho, com si no importés el patiment d'aquesta gent. I com si no haguessin sentit la mobilització enorme i el posicionament d'entitats com la taula del tercer sector, doncs és absolutament incomprensible. Per tant, sortim dissabte als carrers i es fa més necessari que mai. Això que ja portem un temps dient, cal una vaga general.

I quan podria ser aquesta vaga general? S'està parlant de dates ja?

Nosaltres ens posem a treballar a partir de ja, ja ho estàvem fent, però ara amb més raons que mai, amb les organitzacions sindicals d'aquest país i amb el moviment per l'habitatge i amb tota la ciutadania i totes les organitzacions que s'hi vulguin sumar per fer-ho quan calgui. Demanaré una reacció en castellà, sisplau.

Bé, doncs. Doncs, Agnès, fins aquí aquestes primeres reaccions. Reaccions d'aquesta decisió de Junts, que acabem de saber, són declaracions. Del sindicat de llogateres des d'aquí, des de la plaça Catalunya, on s'està fent aquesta campada, aquesta crida, seguim aquestes mobilitzacions, anar més enllà, i fins i tot posar sobre la taula aquesta voluntat de fer una vaga general.

Molt bé, gràcies, Clàudia Serra. En connexió en directe amb en company Xavier Cussó des de la plaça Catalunya, on hem recollit la primera reacció en aquest comunicat que, a més, Junts, després d'una reunió extraordinària per decidir la seva posició, els decrets que s'han de votar demà al Congrés dels Diputats, Fins a cinc arguments posen en aquest comunicat Junts per explicar el seu desacord amb el contingut dels decrets. Bàsicament, cinc arguments que venen a dir que són decrets que empitjoraran la situació de l'accés a l'habitatge. És una norma, diuen, que pretenia protegir l'accés a l'habitatge que acabarà fent més difícil trobar. Un pis. I aquí està la clau del que ha de passar i s'ha de negociar. Veurem en les pròximes hores aviam què és el que passa. Per tot això, l'executiva nacional de Junts per Catalunya ha encarregat el grup parlamentari de Junts al Congrés que reclami la retirada del reial decret i insti al govern espanyol a elaborar immediatament un nou text que comenci a revertir la greu situació de l'habitatge. I que tan aviat com aquest nou text estigui enllestit, diu Junts es demanarà que es convoqui un Consell de Ministres per aprovar-lo. Per tant, és una situació de tornar a començar, que és el que reclama Junts, que veurem si el govern de Soe i Somà consideren o demà tot això va pel pedregar. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

És dijous a la nit. Bola negra, si no us ho voleu passar bé. Bola blanca, si voleu gaudir d'uns minuts de ràdio amb Àlex Gorina. Bola blanca. Aquí el tenim. Com anem? Ja l'has vist o no? Sí, sí, bé, bé. Bola blanca a la bola negra. Bola blanca a la bola negra. Absolutament. Doncs jo feliç, també. Doncs molt bé, sí, sí. Ja ens vas fer una primera recomanació i avui què? Tornem a. La prenem com a punt de partida aprofitant l'èxit espectacular que té.

Pero de puertas para afuera, tú tienes que ser quien tienes que ser. Un hombre.

Y la recullo porque, sobre todo, aquest tema de votar la bola blanca y la bola negra, si t'accepten o no t'accepten en un casino superexclusivo de Granada a un moment determinat, és el que em va cridar més l'atenció a l'hora de pensar què podem fer aquesta setmana que no sigui parlar de la bola negra, però indirectament també incloure'ns en la seva seguiria. Escena monumental de la pel·lícula, per cert, ho he de dir. Només vull allò, fer un apunt, i és que arrel de l'èxit de l'Aula Negra han començat a aparèixer veus, haters, en aquests moments, que s'han apuntat a posteriori, com per dir, ara us porto la contrària, però el que és més greu, massa pel·lícules d'americast. Tal qual s'ha escrit a la xarxa social. És una de les crítiques. El qual a mi em justifica molt més encara que existeixi la Ola Negra i que s'atreveixin els Javis a haver-la feta en aquest moment, en aquest país. Anem al casino. Anem al casino i anem a pensar. Diguem això, que per qui no l'hagi vist encara, perquè les xifres de vendes de moment són espectaculars, d'entrades, és la segona. Rècord total i absolut. Sí, sí. Aleshores, un dels personatges de la pel·lícula, depèn de que l'admetin o no en un casino, a través d'una votació dels que estan allà. És una suma de boles blanques i boles negres. Si la suma dona bola negra, no entra. Si la suma dona bola blanca, admet al casino.

Ara no explicarem com s'acaba això, però diguem que us ho podeu imaginar,

perquè quan volen ser molts senyoritos de Granada. Sí. Allò de segons qui, no. I segons com sigui la seva sexualitat, menys encara. I jo us porto tres pel·lícules que s'han de veure per entendre una mica aquest esperit de classe que hi ha vinculat a tot plegat. Hi ha una pel·lícula històrica, meravellosa, que es diu. Rebellosa no, però era una peli que ens va molt bé, que era La volta al món en 80 dies, versió del 1956, basada en la novela de Juli Berna, que hi havia Filias Foc, que feia una aposta amb els membres del club, i de donar la volta al món en 80 dies en aquells moments. I s'acabava la pel·lícula d'aquesta manera. Rayos y centellas.

Una mujer en el club. Querida, debo pedirte que abandones este lugar enseguida. Ninguna mujer ha puesto los pies en el club. ¿Por qué no? Porque ello significaría el fin del imperio británico.

Este es el fin.

Música de Victor Young, que va guanyar l'Òscar després de mort, per cert. David Niven era el protagonista, Cantinflas, una mica ridícul, era el seu acompanyant, i Shirley MacLaine era la princesa huda que rescataven de la foguera i se l'emportaven a Londres, i ell guanyava l'aposta tot, i que era una aposta de 20.000 lliures, que a l'època no era poca cosa, perquè ell havia dit que faria la volta al món aprofitant que. El món havia canviat tant que amb els vaixells de vapor i els trens, ara ja les coses s'havien aproximat moltíssim, a ser possibles, no? I arriba tard, perquè no s'ha adonat que ha fet la volta del món cap a l'est i cada dia guanyava unes hores i ha arribat, en realitat, 24 hores abans del que ell s'imaginava. L'important és el club. Existeix el Reform Club de Londres, que està al 104 del Pol Mall. Noves paromes i liberals el van crear en aquella època. Conan Doyle, Churchill, H.G. Wells, Henry James, el David Lloyd George, primer ministre anglès, etcètera, No dones fins a 1981, que ja les van admetre, però encara avui dia impossible anar amb texans i bambes. No entres de cap de les manelles. Ara pots llegir als diaris si vas ben vestit i fins i tot tenir una breu conversa o una partida de twist, que és el que jugaven els personatges de la pel·lícula quan fan l'aposta aquesta amb Phileas Fogg, que acaba guanyant fent un viatge de Londres a Suez, a Bombai, a Calcuta, a Hong Kong, a Yokohama, a San Francisco, a Nova York, i a Londres una altra vegada. Doncs aquest club tan exclusiu actualment acaben fent com a moltes discoteques de polígon, eh? Sí. Amb texans no. És que també són clubs, t'es enganyen, no? Anem a una segona mostra. Anem a un altre tipus de club, una mica de festes exclusives. Aquest no té referent real, però molts que s'hi assemblen. Segur. I bàsicament serveixen per, disfressats i amb bàsqueda, poder fer orgies entre tots plegats d'una manera absolutament ritual. Recordeu una de les escenes finals de Eyes Wide Shut.

May I have the password, please? Fidelio. That's right, sir. That is the password for admittance. But may I ask what is the password for the house?

Mítica música de Shostakovich, el vals, pelicula l'última de Stanley Kubrick del 1999, novela d'Arthur Schnitzler i Tom Cruise i Nicole Kidman, competint quan eren en matrimoni una mica perquè ella té somnis que ell no entén i llavors decideix venjar-se d'ella anant a una orgia d'aquestes. Però amigo, sap que diu Fidelio,

allò que la menció Somerset existeix, hi havia orgies. Vestits, tóniques negres, excepte el president de la Cámara que anava de vermell. Com si fos una missa, directament. Simbologia, la maçoneria.

Membres acceptats, magnats, realesa, que et recomanin, has de complir unes regles estrictes. I quins són els equivalents avui dia? El Club Videlberg, evidentment, que diuen que sí, però no se sap ben bé què fan, o el Bohemian Grove, que també existeix, i on passen coses com aquest moment absolutament brutal en què Tom Cruise, Tom Cruise, no és acceptat en el club d'Ice White Shad. O sigui que aquí, en comptes de bola blanca, bola negra, has de saber d'entrada un password. Sí, un password, i dos passwords. I dos, i després a veure si els agrada o no. Això és molt més modern, no? Sí. Per cert, no us he preguntat mai de què li ve tot aquest ressentiment al president Trump. Bé, doncs, potser del mateix lloc que li va venir a Mark Zuckerberg. I això queda molt ben explicat a una peli de la qual s'estrenarà la segona part ben aviat, que és La Red Social de David Fincher.

La red social de David Fincher.

Take your pants off. I know. Mr Safran. One, Harvard was founded in 1636, not 1638. Two, Harvard was not founded by John Harvard. And three, that is not John Harvard. Who is it?

Queda clar, eh? O sigui, a la universitat, a Harvard, hi ha un club exclusiu també, absolutament, i has de respondre unes preguntes per poder ser admès.

I qui serà el més jove bilionari de la història, el creador de Facebook, etcètera, etcètera, no va ser admès, encara que el seu amic sí, el que es deia Saverin, i per això li va agafar una mania horrorosa, i encara que en realitat van crear Facebook junts, després el va apartar. Absolutament. I va decidir que es menjava el món. A ell no li podien dir que no. Un egocentrisme monumental que l'ha acompanyat la resta de la seva existència. I dius que ve la segona part de Xarxa Social. Sí, s'estrena la setmana que ve, no l'altra. I és una pel·lícula on farà, diguem-ne, l'època gloriosa del triomf del personatge. Per tant, això que hi pensi, que els clubs exclusius és cosa noucentista, que no, que no, que avui dia més que mai. Anem a les joies. Va. Et sembla bé? Sí, i tant. Us recomano una pel·lícula sensacional, m'agrada molt, que es diu Narcissón. Estamos enviando.

Radio Capital existia. El país és Paraguay. El cinema de Paraguay també existeix. I, per tant, rebem, i amb molt de gust, una pel·lícula de Marcello Martinezzi, que és la que explica la història real d'aquesta emissora de ràdio a l'època de la dictadura de Stroessner, on un personatge que es deia Bernardo Aranda, que era presentador de la ràdio en directe, va introduir el rock i la música moderna a un país que, com a molt, com a molt, escoltaven a Chinita Montiel, que era una cantant d'aquelles de la vella estampa. Evidentment, quan Stroessner va arribar, tot això del rock no ho podia suportar de cap de les maneres, i es va carregar. No només a l'emissora i a la música rockera, etcètera, etcètera, sinó a 108 persones que eren homosexuals i ho havien fet públic en el seu moment. Concretament, el personatge que us deia, a Bernardo Aranda, el van literalment cremar viu mentre dormia. O sigui, coses que també són costums i tradicions d'una època

que un dels protagonistes de la pel·lícula, el Nahuel Pérez Vizcayart, m'explicava en l'entrevista que li vaig fer al Festival de Sant Sebastià després de veure el film.

Por miedo a amar, porque nos da miedo a amar. Y sí, el chivo expiatorio, el enemigo interno, los subversivos, los inmorales, los desviados, siempre el otro es el causante del mal y cuando logremos aniquilar a ese otro todo se resolverá. Es la idea de la solución final, es el nazismo, es el genocidio de los palestinos, es la misma retórica que se sigue reproduciendo, es la incapacidad a entendernos como entre humanos y a saber que tenemos muchas más cosas en común que. Que diferentes, no sé por qué repetimos esto. Estamos incapacitados a amar, no sé.

Elvis Presley, que és un dels personatges indirectes de la pel·lícula, acompanya aquesta reflexió d'un dels actors del film, que ens fa pensar quins seran els pròxims que seran assassinats per haver fet pública la seva sexualitat o les seves idees liberals, igual que ho va fer García Lorca, o Miguel de Molina, que també el van apallissar en l'època de les coses del querer. Aquesta Narciso arriba a la cartellera aquesta setmana? Demà, demà. Demà, ja la teniu aquí demà i és una pel·lícula a veure precisament ara, però una última recomanació, sonarà una música per sota aneu a la joia de la filmoteca d'aquesta setmana, que comença el cicle de l'aula de cinema, i a banda de l'ara crema de la Núria Gascon i l'exposició de Feminismes Fílmics. Dimecres 7, a les 5 de la tarda, faran una sessió dedicada a Lise Guy Blaché, primera directora de la Història del Cinema, secretària de la Gaumont, que va viure del 1873 al 1968. Va rodar més de 1.000 pel·lícules, aquesta senyora, de les que es conserven unes 130 o 140. Hi podreu veure dues, Madame à des Envie, La Senyora té capricis, una pel·lícula del 1907 de 4 minuts sobre els capricis d'una dona que està embarassada i que vol fumar amb pipa o beure, absolutament inversemblant. I l'altra, Les résultats de feminisme, el que passa amb el feminisme. 7 minuts de pel·lícula del 1906, on aquesta directora feia una caricatura dels canvis de rol. És a dir, quan la dona és l'home i l'home és dona, què passa? Tot això. Fa més d'un segle. Molt avançada, eh? Molt avançada. Per això ho dic. Voleu descobrir com va començar el cinema dirigit per dones? Doncs pràcticament quan va començar el cinema. Bola blanca per Àlex Gurina. Ens veiem dijous que ve. Moltes gràcies i bona nit.

Catalunya Nit, Catalunya Ràdio. D'aquí quatre minuts arribarem a les 11 de la nit, però no serà avui pas el final del programa, perquè ja us ho hem explicat, avui el Catalunya Nit allargarà fins a les 12 de la nit. De fet, tenim diversos fronts informatius oberts. D'una banda, la decisió de Junts que impacta directament amb la sessió convocada demà pel Congrés dels Diputats per votar els decrets aprovats pel govern aquesta setmana, i també l'avís de pluges intenses de matinada. Però abans, el que farem per arribar. Fins a les 11, és com cada dia a aquesta hora, saludar una de les persones responsables d'algun dels diaris que s'editen i s'imprimeixen a Catalunya. Avui és el torn de l'avantguàrdia i saludem l'Enric Sierra, vice-director del diari. Com estàs, Enric? Bona nit. Bona nit, bona nit. Com esteu? Molt bé. Teniu la portada oberta o què, encara? És fàcil.

Bueno, ara ja està tancada, però però hem estat amb l'ai al cor com vosaltres, vaja, fins ara fa uns minuts que s'ha. S'ha donat la decisió de Junts, i efectivament anirem per aquí, anirem per aquesta decisió de Junts de tombar els decrets de l'habitatge, i demana al govern que els refaci. Per tant, la pràctica, si no passa res en les properes hores, que creiem que no, aquests dos decrets de cauran demà.

Per tant, entenc que aquest és el tema principal d'obertura, amb articles d'opinió que l'acompanyaran, no?, Sí,

articles d'opinió i també a això li donem suport amb dues informacions que publicarem i que publiquem a la secció d'economia sobre totes les reaccions que hi ha hagut, no només del sector immobiliari, sinó també d'experts. En matèria de drets constitucionals i legals, en què adverteixen que aquests decrets, si no els tomba la política, els tombaran els jutjats, perquè tenen molts forats jurídics, és a dir, que podrien vulnerar fins i tot drets constitucionals. Amb la qual cosa doncs també és una de les raons de fet que també alega el propi Junts. I després una altra informació també d'ordre econòmic i és que si aquests decrets haguessin prosperat l'estat central hagués deixat d'ingressar 2.000 milions d'euros perquè ja sabeu que aquests decrets venien associats també a ajudes, indemnitzacions, a desgravaments fiscals. Tot això, el càlcul que han fet també diversos experts que hem recollit, seria uns 2.000 milions d'euros.

Per tant, demà, informació, diríem, com d'última hora, no?, recollint els fets de la part final del dia i tota aquesta informació complementària per aportar també noves idees. Doncs us llegirem, com sempre, Enric Sierra, director de La Vanguardia. Que vagi bé. Molt bé. Una abraçada a tots. 50 segons i arribarem a tocar de les 11 de la nit i continuarà aleshores aquest Catalunya Nit en versió una mica més allargada fins a la mitjanit.