Catalunya nit, de 22 a 23 h - 02/10/2026

Són les 10 i ets a Catalunya Ràdio.

Ja encetem una hora amb moltes coses per explicar. D'entrada, la crònica esportiva amb una bona notícia per als culers. Rafinha està bé, no té cap lesió i està disponible per jugar amb el Getafe la setmana vinent en la tornada de l'aturada de seleccions. Connectarem justament amb el Brasil, però per parlar de política. El corresponsal Joan Biosca ens explicarà com es preparen les eleccions presidencials de diumenge que enfronten Lola da Silva i Flavio Bolsonaro, el fill de l'expresident. Els divendres repassem les estrenes de cinema amb el Cap de Cultura de Catalunya Ràdio, amb el Marc Garriga, i a més avui s'asseurà aquí a l'estudi l'actor Mario Gas, que aquests dies puja a l'escenari de la Sala B, aquest tot sol per fer el monòleg El Pesimismo Alegre, humor negre i ironia a dojo. I a tocar de les 11, la punt final d'avui anirà a càrrec de Jaume Capdevila i Herrero, conegut com a Cap, dibuixant i caricaturista. Doncs som-hi, fins a les 11. Notícies sota la llum de la lluna.

Tancarem el final del dia amb les veus que han marcat fins ara aquest 2 d'octubre. És una selecció amb el segell Marc Ull.

Votos emitidos, 350. Votos a favor, 172. Votos en contra, 178. Ninguna abstención. En consecuencia, queda derogado el Real Decreto Ley.

Si ustedes están aquí para servir los intereses de unas élites inmobiliarias, que será legítimo, pero que no es, desde luego, el interés de la gente corriente. Hagan lo correcto, porque creo que si no, la historia les juzgará antes de lo que creen y con más contundencia de la que imaginan.

Bueno, ahora es el momento de que la gente vea y reflexione. Desde luego, este gobierno siempre mira hacia adelante.

I molts de vostès estan fent el pitjor que pot fer un polític, que és alimentar la mentida. No busquem la derrota de ningú. Nosaltres el que volem és una solució.

Esta sua estelada la voy a dejar aquí para que no la olviden. La bandera que comparten con PP y con Vox.

Se han equivocado gravemente y pagarán este error político en las urnas. Creo que Junts ha tomado una decisión absolutamente incomprensible y desastrosa, que les lleva a la desaparición de su espacio político.

Podemos estar listos para estas elecciones. A mí lo que me parece es que la gente no quiere elecciones, quiere soluciones.

Tiene la coartada, ponga la fecha, convoque elecciones, que hablen los españoles. Y antes de hacerlo, que tenga el arrojo de salir a la calle.

Els centres educatius, que es facin assemblees. Els llocs de treball, els comitès d'empresa, que es comencin a fer assemblees. A les universitats, que els estudiants convoquin assemblees de facultat i comencin a preparar la vaga. Als pobles, a les ciutats, la pagesia, les associacions de veïns, que tothom es posi a preparar la vaga. Les organitzacions sindicals d'Espanya tenim una tradició que quan convoquem una vaga es fa. I per tant hem de veure de quina manera podem arrossegar per poder fer una gran mobilització.

Parlamentaris, doneu-nos eines sòlides amb capacitat de resposta a les molt diverses situacions amb una mirada ample i justa.

La policía puede usar la fuerza, puede usarla legalmente, puede usarla incluso provocando lesiones graves. Eso sí, esta fuerza será legal en la medida en que se

ajuste a la siguiente normativa.

Per la Carla ja no servirà que li caigui la presó permanent revisable, però jo crec que si van caiguent anys i anys i anys, potser el proper que vulgui agafar una noia del coll s'ho pensa dues vegades. Girona no és prou gran perquè tornem a conviure tots dos a la ciutat. No el vull, no vull estar viva quan ell surti de la presó, així és clar.

Estem ja en la fase final, pel que sembla, d'aquest episodi i ens hem de ser contents perquè al final a nivell d'afectacions a persones ha estat poques, és a dir, hem tingut afectacions lleus.

Les alertes que hem enviat ja han finalitzat la seva vigència. La precaució la demanem, la seguim demanant, sobretot perquè el territori està en aquests moments molt afectat i, per tant, pot haver-hi zones on hi hagi pesals d'aigua, pot haver-hi zones on s'hagi quedat enclotada.

Els mercats han començat a baixar. Això hauria de reudir els preus del cu i del dièsel. Aquesta decisió compartida i aquesta unitat haurien de fer baixar els preus.

10 i 6 minuts, Joan Fitó, bona nit. Comencem parlant de bàsquet, perquè el Barça ha obtingut una victòria de mèrit a la pista del Besiktas. Se la busca ell, se la juga de 3, Justin Robinson, triple, 82 en 95, a 3 segons pel final, a la fase 2. És la segona victòria a l'Euroliga d'aquest nou Barça, només una derrota en aquests tres primers partits. El Barça, ho sentíem ara del Macià, ha guanyat 82 a 95 a la pista del Besiktas. Han anotat 95 punts, que són molts. Bé, és cert que el Besiktas no és un dels equips punters d'aquesta Euroliga, però guanyar fora a Europa sempre costa molt. Molt bon partit del Barça, molt coral, i Sekulic, Alexander Sekulic, el tècnic eslové del Barça, doncs molt content amb els seus jugadors. No vull parlar del futur ni d'alguns jugadors. Parlem d'aquest partit, del partit d'aquesta nit. No dono mai cap victòria per feta. Vull que gaudim d'aquesta victòria i també elogiar els jugadors que han jugat el partit perquè ho han fet realment bé. No ha estat un partit fàcil de jugar. El Barça torna a jugar diumenge, no s'atura el calendari del bàsquet, diumenge a les 7 a l'ACB contra el Múrcia, a l'Euroliga ja fins divendres vinent al Palau Blaurana contra els Algiris. Molt bé, bones notícies del bàsquet, també bones notícies del futbol, perquè Rafinha no té res important. Sí, ho explicava al principi d'aquesta segona hora. Li hem fet proves avui, i la idea després d'aquestes proves és que pugui estar disponible pel pròxim partit de Lliga contra el Getafe. Com et deia, ressonància magnètica que confirma. Que té un edema a la cuixa dreta, el que havien explicat al Brasil, però que no té cap lesió. Això pel que fa al masculí, bones notícies. El femení cap de setmana de clàssic. Es jugarà diumenge un Barça-Madrid al Camp Nou. Avui a la prèvia, més bones notícies. Avui és dia gran a Camp Barça perquè Patrick Guijarro, una de les puntals del Barça, diu que té voluntat de renovar.

Estamos en conversaciones, las conversaciones por parte de las dos están yendo muy bien. Espero, y ya sabéis cómo soy, que soy de palabra, espero dentro de poco ojalá poder hablar más de ello. Es verdad que estoy muy centrada en los partidos y en los partidos importantes, pero las conversaciones van muy bien.

Aquest Barça-Madrid serà diumenge, al Camp Nou a les 5, el primer clàssic de la temporada. I demà, tercer partit d'aquesta aturada de Lligas, selecció espanyola que torna a jugar. Sí, que s'està fent llarga aquesta aturada de Lligas. Ja no recordem l'últim partit del Barça. Demà, en canvi, juga el tercer consecutiu a Espanya contra la República Txeca a Oviedo. I, preocupats els culers que no passi el mateix que ha passat amb Rafinha, amb l'Amin Yabal, avui li preguntaven a Luis de la Fuente, el seleccionador, si demà l'Amin serà titular o no.

Sacar al equipo que creamos más adecuado para ganar el partido de mañana, que es un partido también muy complejo, muy difícil, como todos los internacionales y además muy importante para nosotros. Y Lamine, de igual manera que otros compañeros, el último partido jugó 60 minutos y no completó 90 previendo estas circunstancias. Lo que pasa es que.

O sigui que jugarà. Que jugarà, no s'ha volgut mullar, però vaja, que tot apunta que jugarà. Tenim dos partits en joc a la Nations, el Bèlgica 2-Turquia 0, aquí no tenim blaugranes, en canvi sí que n'hi ha un que és suplent, no ha jugat cap minut de moment, en el França 1-Itàlia 0, tots dos a la segona meitat. I del cap de setmana, què destaquem? Doncs que hi ha Lliga Segona. La Lliga Segona no s'atura. Demà, a dos quarts de set, Sabadell-Andorra, en aquesta segona divisió. El Girona jugarà diumenge a les 9 del vespre a Montilivi contra el Mallorca. I de la jornada de l'ACB, que comença demà, et destaco el Peny-Andorra demà a les 6 de la tarda a l'Olímpic de Badalona. Molt bé. Moltes gràcies, Joan. A vosaltres. Bon cap de setmana.

Pasan pájaros y aviones y en el suelo los camiones pasan el tiempo las estaciones pasan andorinhas y verones

pasen casa estoy esperando estoy esperando estoy esperando.

Ens anem traslladant cap al Brasil. Últim dia de campanya electoral abans de les eleccions legislatives i presidencials de diumenge. Lula da Silva i Flávio Bolsonaro segurament necessitaran una segona volta de les presidencials perquè els sondejos situen els dos principals candidats frec a frec, amb un lleuger avantatge, això sí, per a l'actual president brasiler.

Normalment el tenim a l'Argentina, a Buenos Aires, però s'ocupa de tot el continent i ara el podem saludar en directe des del Brasil. Sao Paulo, Joan Biosca, bona nit. Manel, què tal? Bona nit, com esteu? Doncs molt bé, aquí interessats per aquesta primera volta de les eleccions presidencials al Brasil. En què ens hi hauríem de fixar d'entrada, Joan? Sí, podríem fer un petit checklist de dades interessants a tenir en compte. Parlaves de les enquestes. La darrera, que s'ha publicat fa poca estona, indica que Lula guanyaria amb un 42% dels vots i el 38% se l'emportaria Flavio Bolsonaro, que és el fill de l'expresident conservador Jair Bolsonaro, que està sota res domiciliari detingut després d'haver sigut jutjat per, recordareu, aquell intent de cop d'estat, l'assalt a la plaça dels Tres Poders, que va provocar tant de rebombori aquí al Brasil.

En fi, el fill de Bolsonaro aspira a revalidar la victòria que va tenir el seu pare com a president i esgarravar tot aquest vot antilula, antipartit dels treballadors, que no és poc aquí al Brasil. I que és el que li dona molta potència precisament al candidat de l'extrema dreta. Lula de Silva torna a fer una aliança, un tàndem electoral, amb un excandidat presidencial, Geraldo Alcmin, que és la banderata del centre-dreta, amb la qual cosa Lula eixampla no només els votants d'esquerra, sinó també intenta esgarrapar vots del centre-dreta. Són uns comissis on el vot és obligatori. I atenció perquè poden tenir la clau de la victòria cap a un o l'altre els menors de 18 anys, els votants de 16 i 17 anys i els de més de 70, perquè aquí al Brasil és obligatori el vot, però aquestes franges de menors d'edat i de més de 70 estan acceptuats de votar i pot haver-hi una mobilització important, es preveu, que pugui decantar la balança. I els indecisos, atenció, també poden ser manet la clau. Entre el 3 i el 5% hi ha pocs indecisos en aquestes eleccions perquè està tot molt polaritzat entre els partidaris de Lula i els de Flavio Bolsonaro, però aquesta petita diferència és la que pot fer també de cantar la balança. El vot és electrònic al Brasil des de l'any 1996, amb la qual cosa indica que podríem tenir diumenge ja resultats d'una manera molt ràpida.

Doncs ja ens ha explicat moltes coses interessants sobre les edats de votar, el sistema. Ahir hi havia d'haver un primer plat interessant que finalment no es va servir. Un últim debat televisat entre Lula i Bolsonaro. Al final es va cancelar. Què va passar? Sí, els debats presidencials, especialment si els retransmet el canal de Televisió Globo, tenen molt impacte. I estava previst que es celebrés un debat presidencial entre els 13 candidats, que no són pocs, però bàsicament la qüestió està entre Lula i Flavio Bolsonaro. Lula era el primer que declinava a presentar-s'hi poques hores abans, assegurant que no era un format que li interessés massa i com que no estan obligats a presentar-se, doncs va preferir anar-se'n amb un podcast i explicar els seus plantejaments electorals. I Flavio Bolsonaro, el que havia demanat a la justícia i també als organitzadors, era que com que Lula no es presentava al debat, que el seu faristol estigués buit per demostrar la seva absència. Van presentar recursos electorals perquè la justícia aquí al Brasil s'hi ha ficat molt en aquesta campanya electoral, en moltes qüestions, i finalment van decidir que no hi hauria el faristol de Lula i Flavio Bolsonaro va decidir que tampoc volia participar d'aquest debat.

Està tot molt polaritzat, hi ha una campanya molt intensa a les xarxes socials, ara venim de parlar amb un analista que ens explicava l'impacte que està tenint també en aquests comissis el tema de la intel·ligència artificial i de les notícies falses, les fake news, i bàsicament la qüestió aquí, Manel, és entre si Lula renova. Un quart mandat presidencial, recordem que té 80 anys i no és poca cosa i se'l veu bastant en forma. O bé si l'extrema dreta recupera el poder en un Brasil completament polaritzat. I si l'extrema dreta torna a la presidència amb Flavio Bolsonaro, atenció perquè Sud-amèrica estaria de color de l'extrema dreta, absolutament. Brasil i l'Uruguai són els dos últims oasis que li queda a l'esquerra regional. Doncs diumenge eleccions, segurament anirem cap a una segona volta i veurem si Lula, que té 80 anys, ens deia, si té un mandat més per endavant o no. Gràcies, Joan, ens seguirem. Una abraçada. Bona nit. Hem arribat a un quart d'onze de la nit, fem una pausa per la publicitat i a la tornada Mario Gas aquí al Catalunya Nit. Catalunya Nit. La Sofia va a dissenyar el logo de la seva startup. I on altres veuen una A, ella hi ve un coet en l'airança. Per la Sofia, veure-hi més enllà del seu logo és molt personal.

I la nostra manera de veure la seva startup també ho és. Per això, a CaixaBank Day One l'ajudem a portar l'empresa al nivell següent. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixaban.cat per a Day One.

Perfumeria Zedent arriba a Barcelona. Ja pots trobar-nos en 6 punts de venda i gaudir de tot el que tenim per a tu. I només aquesta setmana aprofita la nostra promoció de cosmètica selectiva al 50% a les nostres botigues. Una setmana plena d'oportunitats per gaudir dels nostres productes. Perfumeria Zaden. Vine a descobrir-nos. A Cotet, tornem a connectar-te amb la vida. Ara, descobreix l'únic audiòfon

del món amb tecnologia auditiva invisible. Intel·ligent, invisible i connectat. Vine a Cotet i prova'l. Cotet, una nova forma de sentir. Els 10 anys d'Odisseu per tornar a Ítaca. Els 10 per 10 cants de la Divina Comèdia. Les 10 jornades i els 10 narradors del Decameró. Les 10 pometes del Pomer. 10 temporades de llibres i ràdio per seguir sumant històries, personatges i emocions. Ciutat Maragda. 10 anys compartint literatura. Dissabtes a la una del migdia a Catalunya Ràdio. Amb David Guzmán. Lectures per a tots els gustos. A Catalunya Ràdio torna l'espectacle casteller més gran de l'any, el concurs de castells. Aquest diumenge el suplement des de la Tarra Coherent a plaça de Tarragona. Viurem un diumenge intens amb una de les expressions de país més admirades arreu. L'espectacle casteller més gran del món. El sentiràs en directe aquest diumenge des de les 7 del matí fins a l'últim castellà. I emocions per explicar una fotografia que farà la volta al món. El concurs de Castells, el suplement. L'espectacle casteller més gran del món el viuràs a Catalunya Ràdio, la Ràdio Nacional de Catalunya. Som Trescat. Som Trescat.

Adieu les milles, je t'aimais bien, tu sais On a chanté les mêmes vins On a chanté les mêmes filles.

Mario Gas es presenta aquests dies tot sol davant del públic a la Sala Beckett, concretament fins l'11 d'octubre, amb un text que obliga a escoltar amb atenció. El pessimismo alegre, mi suicidio, de Henry Lorta.

És un monòleg travessat, direm, per l'humor, no sé si negre, per la fina ironia, per preguntes sobre la vida, l'amor, el treball, el plaer, el sentit de tot plegat. Mario Gas, bona nit. Molt bona nit. Vaig bé o no? Va per aquí. Sí, sí, va absolutament per aquí. Amb aquest títol que ens planteja hi ha tota una paradoxa, això del pessimismo alegre.

Bé, sí, però ell ja ho diu, ell és un home ple de vida, és una mena de dandy, va ser un professor de matemàtiques una mica filoàcrata, i de sobte decideix marxar. I aleshores fa un llibre, un llibre on parla de l'amor, de l'existència, del matrimoni, del desig, de la societat, del capitalisme, li envia un amic seu i el suïcida. Però el llibre està ple d'humor i de vitalitat, és a dir, no és una cosa així plena de tenebres, sinó que al contrari, és un home que diu que somriu, que li agrada cantar i la música, i beure, i menjar bé. I decideix que ha de sortir d'aquesta vida.

És un text que ja coneixies, ara en parlarem també, però l'entens? L'entens, el text?

L'entens, la vivència de la Rorda? Jo l'entenc molt.

És una persona que va prendre les seves decisions, però entenc perfectament la seva dialèctica, el perquè arriba a aquestes conclusions. I com està enfront de moltes coses convencionals que van succeint al llarg de la vida, tant a nivell personal com a col·lectiu. I d'alguna manera es queixa i ho manifesta. És un personatge molt actual. Jo penso que el llibre fa cent anys, perquè aquest home que es va escriure, perquè aquest home es va suïcidar el 6 de novembre del 1925, però tot el que diu sembla que estigui escrit. Un clàssic, doncs. Ahir mateix, sí, sí, un clàssic, un clàssic, realment, sí.

Deia que el coneixies, perquè si no m'equivoco, tu ja havies fet aquest text, tot i que no havia passat per Barcelona.

Això ho vam fer l'any 2002 i 2003, va ser una oferta que em va fer el Fernando Bernués, el director basc de la Teatro Tantaca, ho vam fer a Madrid al Festival d'Otonio, tot el País Basc, molta Espanya, i aquí només a temporada alta. I ho vam tallar perquè aleshores se'n vam oferir portar al Teatre Espanyol i ho vam tallar. I fa un any i mig vam dir, per què no ho tornem a fer? I bé, ho vam fer l'any passat un mes i mig allà a la sala petita del Teatre Espanyol, hem fet unes quants bolos i ara aterrem aquí a Barcelona, un lloc fantàstic com la Becket. I continuarem també una mica de gira per Catalunya i Espanya i ja tornarem a deixar.

I en aquests 20 anys de diferència, no sé, no sé si has treballat amb altres textos allò amb tants anys de diferència, si revises com el feies o deixes que et sorprengui de nou, perquè clar, 20 anys a la vida d'una persona són molts i canvia

la mirada sobre les coses. És evident, és evident, jo penso que l'energia, la manera d'explicar al públic, d'interactuar amb el públic, perquè és un monòleg però és un diàleg, perquè està constantment interpel·lant el públic. Jo penso que ha canviat, és una interpretació. Que pot semblar que és igual, però no és igual. Hi ha 20 anys d'experiència, d'enteniment i de manera una mica diversa de com afrontar el text, com explicar-ho i quines són les cadències que et porten a fer-ho ara d'una manera una mica diferent de fa 24 anys. Hi ha 20 anys de vida enmig, també.

Sí, clar, moltes coses que han passat. Això també. I com és fer un monòleg, Mario? T'agrada especialment o què?

Doncs mira, no és que m'agradi especialment, però un actor ha de passar per aquesta circumstància. A veure, treballar amb companys és fantàstic, però a fer un monòleg tens una responsabilitat, estàs allà sol a l'escena, és complex, és complex i complicat, però és veritat. Aquest monòleg em dona moltes satisfaccions. No vull fer molts monòlegs, jo m'estimo més fer obres de més personatges. Però amb aquesta obra m'hi sento molt bé a l'escenari i penso i veig i noto que el públic entra molt. I bé, és una responsabilitat. Si estàs sol, no tens ningú aquí a agafar-te.

És sense res. Clar, això, sense deixar-se. I penso que es deu notar quan tens el públic a la butxaca.

Molt. Això ha de ser una energia molt forta.

Tu saps com pots mesurar una pausa, saps si el públic aquell dia té més tendència a riure o no, o està més agafat o està més sensible. És fantàstic, és curiós com això es nota. És molt tangible.

Ara deies, no?, que tot i el títol, que podria convidar a pensar, uf, Déu-n'hi-do, això, vaig a veure una cosa dura, no?, pessimismo, alegre, mi suicidio. Ara tu deies, no?, tot això té una capa importantíssima i imprescindible d'humor negre, d'ironia. Esclar, a vegades a través de l'humor hi ha sentències que et deixen clavat a la butaca.

A més, és un personatge que tot el text és també molt sensible, és molt entranyable, té una tendresa fantàstica, és un home amb una tendresa brutal, aleshores és molt càlid i. Sí, és tot allò diferent del que podria ser un relat d'un suïcidi sinistre i fosc i tal, no? Al final és la suïcida, però. Per això aquest títol, no? El pessimismo alegre. Sembla una contradicció, un oxímoron, però és realment la seva personalitat.

És algú que pren aquesta decisió. Ara en parlaves del teatre espanyol, són moltes etapes de la teva vida, Mario. Clar, quan tu baixes ara de l'escenari, què et ve de gust fer? Quan baixo de l'escenari. No, penso professionalment. No sé què fas després de l'escenari.

No, qualsevol cosa. Hi ha moltes coses. Sempre està tot per fer. Tinc ganes de fer coses com a director, tinc projectes com a actor, com a director. Sempre el meu cap està aquí, amb acció. Perquè. Això del temps és una figura que ens han inventat els humans, però és com si estigués començant, amb la mateixa ingenuïtat, responsabilitat, i sobretot amb les mateixes ganes i fadera de fer coses. I a més sempre estàs aprenent. O sigui, quan surto de l'escenari, estic pensant en quin serà el pròxim projecte,

És que estic escrivint, perquè clar, aquesta frase, el temps, això és una figura que ens hem inventat els humans.

Sí, una mica. Perquè els que passem som nosaltres, no el temps. És veritat. Els que no tenim temps, no? És allò. Molt bé, molt bé. Bé, per tant, et sents allò en una etapa també com amb aquesta energia,

no?, de fer coses i. És un rotllo, no?, sempre fer aquesta pregunta als que teniu tants anys d'experiència, de dir, bé, sempre has de preguntar, però, i que encara, què et ve de gust fer, no?, i tu dius que d'idees en tens moltíssimes.

Si tu tens una professió que t'agrada, i el meu cas és aquest, vull dir, escolta, mentre el cos i la ment aguanti, ja estàs, perquè és una feina, però és una feina que fa molt d'amor i és el teu lloc, no?, el teu lloc on tu penses que pots ser útil i que tu estàs feliç fent allò que t'agrada no sempre surt com tu voldries tot és molt complicat però és el lloc des d'on tu pots permetre viure una vida més real.

En aquest espai, els divendres sempre parlem amb algú del món de la cultura i sempre li demanem dues coses, una proposta cultural i una notícia. El que et volia demanar és que, aprofitant, mentre hi ha una part del teu cervell que va pensant això, és que tanquem avui una setmana de molta intensitat de l'actualitat. I no sé, com ho veus tu tot plegat?

Doncs jo ho veig molt difícil i molt fotut. Avui, per exemple, jo estic molt enfadat amb Junts perquè ha desbaratat uns decrets que jo penso que no són un fi, sinó un principi per posar una mica ordre amb aquesta disbauxa de la vivenda que patim no només a Espanya, sinó també a Europa. I estic molt, molt, molt, molt disgustat. I a més doblement disgustat perquè això ha servit. Per fer un discurs absolutament ignominiós d'aquest senyor que es diu Feijó, que no pot ser. El PP està en una tesitura realment. Jo penso que són uns antipatriotes absoluts, ells que parlen tant de patriotisme, i en aquest sentit jo estic una mica esverat, A veure què decideix el president, si hi ha eleccions, si no. Jo penso que ha aguantat coses inaguantables. Penso que aquest govern ha fet coses. Molt importants, d'altres se les ha deixat en el calaix, però bueno, ha fet coses molt importants i avui no tenim molts motius per estar molt contents i molt feliços. El que ha passat avui al Congrés no és bo. I la gent al carrer demanant que s'aprovin aquests decrets, la vivenda, l'accés a la vivenda de la gent jove, de la gent gran, desnonaments. Diria una mica terrible, com el temps, no? Sí, que tant temps.

Sort que tenim el teatre, no? La cultura és una mica refugi.

Bueno, sí, sí, la cultura té l'obligació de parlar, de reflexionar sobre el ser humà com a individu i com a entitat social, de vegades mitjançant el riure o la tragèdia o el drama, el que sigui, però sí, el teatre és un lloc de trobada de cultura i d'investigació una mica sobre nosaltres mateixos, no? Sí.

Bé, jo penso que la notícia ja me l'has dita, doncs, eh? La notícia de la setmana que t'ha cridat l'atenció. Sí, sí, sí, aquestes dues coses, sí, sí. I si ens haguessis de fer una proposta cultural, un pla, un llibre, una lectura, no sé,

alguna cosa que tinguis al cap. Mira, faré dos coses. Ara hi ha espectacles estupendos a Barcelona, però, per exemple, jo penso que acaba aquest diumenge, no s'ha de perdre l'oportunitat de veure el José Sacristán. Fent El hijo de la cómica, sobre una part de les memòries del Fernando Fernández Gómez, El tiempo amarillo, que és un espectacle realment fantàstic. Ell sol explicant, sobretot la infantesa i l'adolescència i la sortida al món del Fernando, és un espectacle que s'ha de veure. Per altra banda, m'acabo de llegir ara mateix, mira, un poemari fantàstic, del Pedro Salinas que també ens recomanaria molt bé. L'última novela del Mendoza. Fantàstica. Aquí tenim un bon llestat. És una novela adolescent, descodificada, cafre, bèstia, divertida. A més, és un narrador que té, en el fons, té sempre molt accent crític, però escriu també, dialoga també, descriu també les situacions i els personatges en un sentit de l'humor brutal. Bé, jo diria una mica aquestes coses.

I com que no ho diràs tu, diré jo, fins l'11 d'octubre.

Una altra cosa també que acabo de llegir és un poemari de la Marta Passarrodona, fantàstic, que és molt, molt, molt, molt maco. I sempre cessa temps de revisitar alguna obra de la Víctor Català. Molt bé.

Doncs escolta, un bon llistat, eh? Te n'he demanat una, eh?

Fixa't, n'han sortit cinc. I la sisena la faré jo. Esteu fins a l'11 d'octubre a la sala Beckett, en Mario Gas, amb aquest monòleg, El pessimismo alegre, mi suicidio, de Henry Rourde. És un text, ell ho deia, que té 100 anys, però que sona actual. És com si hagués sortit ahir del forn. És com si hagués sortit ahir, no? Les coses que ens preocupen i que creiem que són imprescindibles al final de la vida. I tot i aquest títol que pot cridar l'atenció, justament la paradoxa, l'humor i la ironia sobre preguntes vitals. Gràcies, Mario, per acompanyar-nos avui. Gràcies a tu per convidar-me. Que vagi molt bé.

Cataluña Radio.

Passa un minutet de dos quarts d'onze en el marc de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura de Barcelona. Aquesta setmana el CCCB i la Universitat de Harvard han reunit experts internacionals per analitzar el llegat de Josep Lluís Cert, entre ells Eric Montfort, catedràtic de la Universitat de Washington i un dels màxims especialistes en Cert. Montse Mas ha parlat amb ell sobre la vigència de l'arquitecte i urbanista català que va ser degà a l'Escola d'Arquitectura de Harvard.

Com és que un nord-americà s'ha convertit en un dels màxims especialistes en l'arquitecte català Josep Lluís Cert?

Oh, és una pregunta interessant. Vaig conèixer Cert per primera vegada quan era estudiant universitari a Harvard, a finals dels anys 70, i em van afectar molt les coses que ens deia com a estudiant sobre la feina que havia fet al campus de Harvard. Projectes que estaven relacionats amb l'escala dels vianants, que era un dels temes amb els quals estava molt compromès. I també a desenvolupar una mena de vida urbana comunitària, creant llocs de trobada. Això va ser als anys 70, quan moltes ciutats nord-americanes es desurbanitzaven, es construïen autopistes de manera massiva a través de les ciutats, i per tant em va causar un efecte molt profund. I després, més tard, quan estudiava Història de l'Arquitectura a Princeton, la meva tesi tractava sobre el SIAM, els Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna. I va ser una sorpresa descobrir que Ser va ser l'últim president del SIAM des del 1947 al 56. Així doncs, això em va fer interessar encara més per la seva obra.

Sabem que CERT va néixer dins d'una família aristocràtica, es diu que anava a classe en Rolls Royce, però l'arquitecte va

projectar moltes obres socials, va col·laborar amb el govern de la república. Es coneix als Estats Units aquesta consciència social i política de CERT? No, la veritat és que no. Crec que se'l coneix com una mena de fundador d'aquesta disciplina del disseny urbà i defensor de la ciutat per vianants. Crec que se'l veu com un immigrant procedent bàsicament de l'Europa feixista, però no de manera gaire específica. Per tant, no crec que la gent sàpiga gaire sobre la seva història a Catalunya. No saben que el seu pare havia estat nomenat comte pel rei d'Espanya, per exemple. Així doncs diria que allà hi ha una gran manca de coneixement sobre la vessant catalana de cert.

Què creu que faria o què opinaria cert davant dels reptes actuals de l'arquitectura? Em refereixo al canvi climàtic o la crisi habitacional, que per cert aquests dies el nostre país està en primera pàgina.

Sí, crec que estaria molt centrat en aquestes qüestions, tal com ho basta sempre el seu treball pel que fa a solucions d'habitatge relacionades amb el medi ambient, el paisatge o els patrons de la vida quotidiana. El treball que va fer a l'Amèrica Llatina, que en la seva majoria no es va arribar a construir, aborda algunes d'aquestes coses molt directament, com el projecte per Chimbote al Perú. Així doncs crec que estaria molt atent a moltes d'aquestes qüestions, de les quals ell mateix ja en parlava fa 50 anys, a la dècada del 1970.

¿Es podria dir aleshores que Cert és un arquitecte plenament actual?

Sí, jo diria que sí. Pel seminari, un bon nombre d'altres arquitectes hi estarien d'acord. Crec que ara moltes de les seves idees semblen molt rellevants, més del que ho podien semblar fa 30 anys. Per què és més conegut, cert, als Estats Units? Què va construir? Quin legat conceptual sobre l'arquitectura va deixar? Crec que la majoria de la gent coneix l'obra de cert a Harvard, especialment les residències per a estudiants casats de Peabody Terrace. Aquesta és la seva obra més coneguda i es troba en llibres de text i altres, on va intentar desenvolupar una mena de tipologia d'edificis alts que també tenia elements baixos que creaven espai públic. Un projecte molt regit en molts sentits.

Vostè què ha après aquests dies de seminari sobre CERT? Bastant.

He après molt sobre Ser, com algú involucrat en el món de les arts d'avantguarda Barcelona, Catalunya, a la dècada del 1930. Hi ha diverses xerrades interessants sobre això, i també sobre el seu treball amb les arts després de traslladar-se als Estats Units, on va treballar amb Miró, però també amb Mark Rothko a Harvard i amb diversos altres artistes, com Calder.

Doncs gràcies per l'entrevista. Nosaltres també hem après molt amb vostè en aquesta estona.

Els divendres a aquesta hora sempre fem la mateixa cosa i repassar les estrenes de cinema amb en Marc Garriga. Bona nit. La mateixa cosa amb la mateixa persona. Sí, tu no, tu a vegades vas canviant, a vegades és el Manel, a vegades soc jo, aquí estem tots dos, però. Escolta, avui és el dia de Tom Cruise. Sí, senyora. Avui s'estrena Digger. És una pel·lícula molt esperada perquè Tom Cruise va rebre el Premi Oscar Honorífic l'any passat. No n'ha guanyat mai cap per una pel·lícula seva i es deia que per aquesta podria ser la primera vegada. Però el fet és que el va fitxar Alejandro González Iñárritu. I clar, això és sinònim de gran diluqüència es pot ser un cineasta grandiós a partir de la contenció o a partir de la megalomania i el director Maxi Cau és a partir d'aquesta segona dala és un megalòman acabat i això li ha reportat moltes crítiques sovint algunes són justificades en aquest cas també és una pel·lícula que és un exemple de la suma dels seus accessos visuals de la seva incontinència narrativa i de la sobreactuació interpretativa que ell fomenta i per tant és un film molt polaritzant, o t'encanta o almenys prees. Però és innegable que es tracta per mi d'una proposta desbordant i portantosa, jo crec que brilla en molts aspectes, en la composició estètica, en un guió que és punyent, reivindicatiu, i en l'actuació de Tom Cruise, que per mi és superba, però perquè és volgudament carregosa. I potser no ho acabes d'acceptar perquè realment es fa insuflible, segons com, però t'embafa, però és que és l'objectiu d'aquest personatge. És un personatge que és un magnat del petroli a qui li sua absolutament el canvi climàtic. Per tant, és una sàtira bestial sobre la gent que no hi creu en el canvi climàtic i que, per tant, actuen, imagina't si ets un magnat petrolífer, sense que això tingui cap mena de conseqüència. Per mi és la sàtira definitiva contra el canvi climàtic. Boníssim, d'acord. Fas venir ganes de veure-la. Tu dius que és molt polaritzant, que és de sí o no, però veig que et situes en el bàndol que la defensa, no? Sí, sí. Quantes estrelles? Quatre. Doncs vinga, aquestes 4 per Digger, que s'estrena avui. També torna Anne Hathaway, cinquena pel·lícula seva aquest any.

Això és Verity, la sombra d'un engany. Sí, és un engany, com diu el títol. Jo crec que podria ser la comèdia de l'any si no fos que el seu director el que pretenia fer era un thriller eròtic i li ha sortit una comèdia involuntària. De les cinc pel·lícules d'en Haas avui aquest any. Que és una de les protagonistes o secundària amb gran paper a l'Odissea i té altres pel·lícules que aquest any han passat amb més glòria que no pas aquesta Verity que, tot i intentar ser un thriller eròtic, ni s'acosta a l'erotisme de 50 ombres d'en Grey, que això ja és molt dir, ni genera cap mena d'intriga, més enllà d'ella, ella potser és la. L'única cosa que la podríem salvar és un personatge fantasmal inquietant, però l'altra protagonista, que és la Dakota Johnson, és l'Ànguida fins a dir prou, i el guió, que pretén ser un thriller, com et deia, al final no té ni cap ni preus.

Molt bé, et pregunto. Jo ho veig molt just, això no sé quantes estrelles. Sense pietat, una. Molt bé. Va, seguim. Ara és el torn d'un thriller bèl·lic.

Es titula Lucky Strike. Lucky Strike et sona d'una marca de tabac. Sí, de tabac. Clar, i dius Lucky Strike, una pel·lícula bèlica. Es titula així perquè els soldats nord-americans de la Segona Guerra Mundial molts fumaven aquesta marca de tabac. I tenien una pràctica que era cremar primer el logo de Lucky Strike de la punta de la cigarreta perquè si els nazis trobaven les borilles no sabessin si eren borilles de tabac alemany o americà. Aquesta és la tesi inicial, però que és un detall de la pel·lícula. Per tant, d'aquest detall han posat el títol, perquè així es crida né. En qualsevol cas, el protagonista absolut de la pel·lícula és l'actor Scott Eastwood, que és el fill de Clint Eastwood. Ah, sí? Ho fa prou bé? Sí, sí, sí. Perquè, a més a més, és que la pel·lícula és ell. O sigui, ell porta a les espatlles. És pràcticament protagonista únic i solitari, és un llop solitari que lluita, està entre les línies enemigues i les amigues de la batalla de les Ardenes a la Segona Guerra Mundial i el que ha de fer en tota la pel·lícula és sobreviure, arribar al camp base del seu exèrcit en condicions extremes, neu, ferit, enemics per totes bandes i el que passa és que és una pel·lícula que no té un pressupost molt elevat però el director, amb certa enginya, aconsegueix que la cosa sigui prou convincent i, bé, manté més o menys l'atenció fins al final. Hi ha una cosa que no acaba de quallar, que és que al principi ja et diu, al principi, primera escena, que ell sobreviu, perquè surt ja a casa, i dius, vaja, aquesta intriga no la té, però hi ha una altra part de la història que sí que és intriga i que te la manté fins al final. Per tant, una cosa potser compensa l'altra. És irregular, és previsible, però bueno, jo trobo que és prou entretinguda i que està. Però el Marc l'està salvant. Sí, l'estic salvant una mica, sí. Va, quantes estrenes? Tres. Molt bé, molt encuriosida per veure l'esqueta Eastwood, ja buscarem a veure si a ella li sembla o no. T'agradarà, t'agradarà. Vinga, una sorpresa.

Campers, sup. Ella. Ivy.

Ara dius que aquesta és una pel·lícula que no t'esperaves que t'agradés tant. Estem parlant de Sunny Dancer. Aquesta cançó del Seaside Sisters és sempre. Bon rotllo. És una pel·lícula sobre un campament d'estiu per joves amb càncer o que estan superant el càncer, estan en remissió, per tant, víctimes del càncer, i amb aquesta premissa dius, buf. Se'n surt molt bé. O sigui, no és cursi en cap moment. Parla d'una manera molt vitalista, sense cap condescendència ni paternalismes. És directa, sincera, divertidíssima. Aquí, quan sentíem el tràiler, la mare de la protagonista li diu. Si algú es vol tirar la meva filla, el càncer serà el més petit dels seus problemes. Doncs amb aquest humor negre, però que està molt bé. Per mi ha estat tota una sorpresa, com deies, amb un repartiment que lidera una magnífica Bella Ramsey, que és una noia molt jove, però que ha estat molt qüestionada perquè té un físic molt particular. Va ser una de les actrius que va participar a Joc de Trons i és la protagonista de la sèrie The Last of Us, que molta gent va criticar perquè no s'assemblava gens a la protagonista del videojoc. Però és una actriu grandiosa i és una pel·lícula d'aquelles que t'emociona fins al final. Li posem estrelles, no, també? Li posem estrelles. Quantes? Quatre. Molt bé, molt bé. Va, doncs acabarem amb Narciso. Atención, jovencitas y jovencitos. Chuck Berry, Elvis Presley, Lindner Richard. Narciso Arevalos les presentará a todas las estrellas del rock and roll. Y estamos Y estamos en vivo desde Radio Capital.

¡Peguizú, adelante!

És una pel·lícula que ve del Paraguay. El Paraguay. És molt curiosa. La veritat és que tenia molts elements per ser un film molt interessant, perquè, com heu sentit, retrata una mica l'auge de la ràdio al Paraguay en aquells anys on hi havia la resistència política al règim militar del general Stroessner, que compta amb un protagonista molt carismàtic i misteriós, aquest Narciso del títol, però. Que al final l'encaix de tots aquests elements es fa una mica feixuc, la història va avançant a batzegades, era una pel·lícula que bé, t'hauria de seduir per moltes coses, però que no acaba d'encaixar, i a més un desenllaç que a mi em va deixar absolutament fred. Una llàstima. No sé si he de preguntar-t'ho, eh? No, va, quantes estrelles? Li posem dues. Dues.

¿Puedes decirme tu nombre? Puedes llamarme Kathy. Nunca has dejado esta habitación y aún así estás brillando toda la casa. Eres tan amable conmigo.

Un tros d'història

que coneixem en aquest cas, Alice de la Dent. Sí, és la mateixa història, el títol, tothom el coneix, aquesta novela de John Steinbeck que es va adaptar als anys 50 en una pel·lícula que va convertir en icona James Dean. Doncs ara en Netflix l'ha convertit en sèrie i sempre penses, buf, tens el record, aquella pel·lícula tan meravellosa, Com estarà aquesta sèrie? Doncs està molt bé, està molt bé, és una versió molt digna, és una sèrie sensible, amb bon gust, intel·ligent, provocadora també, i a més protagonitzada per una actriu que a mi m'encanta, que és la Florence Pugh, que és, si et sona, una de les vídues negres de l'univers Marvel, com un dels papers així més coneguts, doncs ja estan disponibles els set capítols de l'est de l'Eden. A Netflix. Sí, anirà, sí, anirà. Aquesta també l'agafaré a mi per acabar una pelicula d'estranger en plataformes.

La hipòtesis de la mort. Aquestes pel·lícules de diumenge tarda, que van tan bé, a Prime Video regularment van estrenant comèdies romàntiques o drames romàntics que són clichés purs amb zero imaginació, però. Són plaers culpables. Plaers culpables, però si vols un plaer culpable, aquest. Jo crec que és un petit brot verd enmig d'aquest marasma de comèdies romàntiques que no és perfecta ni de bon tros, però que està bé per passar l'estona, que té molt d'encant, que té molta química entre els personatges i que, bé, podeu trobar a Amazon Prime, com deia, la hipòtesi de la mort. Doncs, escolta, tenim el cap de setmana ple. Complet. Doncs l'has aquí. Exacte, com sempre. Tindrem temps per tot. Gràcies, Marc, que vagi bé. Igualment, bon cap de setmana.

Notícies sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías i Agnès Marquès, a Catalunya Ràdio.

12 minutets i arribarem a les 11 de la nit. Comencem a tenir un peu posat al demà, l'altre a l'avui. Marc Güell, Alba Barbosa, Txell Garriga, bona nit. Bona nit. A veure, Marc, què explicarem demà a Catalunya Ràdio? Doncs estarem, òbviament, molt pendents de les conseqüències d'aquesta votació d'avui al Congrés. Ja hem explicat que Pedro Sánchez s'agafa el cap de setmana per decidir si abans eleccions o no. Dilluns veurem què és el que acaba passant. Però mentre hi va rumiant, als carrers passarà això. Perquè aquest clam es repetirà als carrers també demà. El sindicat de llogateres ha convocat diverses manifestacions. Ho fan amb el lema que es diu Això tot just comença, anem cap a la vaga general. Es faran mobilitzacions a Girona, però també a l'Hospitalet, que serà la principal aquí a Catalunya, i allà es trobaran les columnes que sortiran des de diverses ciutats del Barcelonès, del Vallès, també del Maresme, que aniran en tren. Protestes que també es repetiran a Palma, València o a Madrid. D'aquesta votació d'avui al Congrés,

en els últims minuts tenim alguna novetat. Hi ha hagut més reaccions, oi, Alba? Sí, la de l'expresident Carles Puigdemont, també president de Junts. En un article que ha publicat el seu compte, Dix, diu que per al PSOE una victòria avui hauria estat propaganda per fer veure que són garants de drets socials. El líder Juntaire assegura que si s'haguessin aprovat els decrets, el problema de l'habitatge continuaria intacte. Puigdemont lamenta que això d'avui no vagi d'habitatge, sinó de la dialèctica PP-PSOE, perquè els socialistes ja tenien dissenyada, diu, la campanya electoral abans de la votació d'aquest divendres, comptant que s'endurien una derrota al Congrés i que el serveix a la vegada per culpar-ne l'oposició, i especialment Junts. Tot plegat defineix Puigdemont, respon al cinisme i la irresponsabilitat.

I hem de tenir també un ull posat en les pluges, Txell.

Sí, perquè ens espera un cap de setmana que serà sobretot inestable. És cert que Protecció Civil ja ha rebaixat el nivell del pla Inuncat, ha passat d'emergència a fase d'alerta, però igualment Protecció Civil sí que continua demanant encara molta precaució en bona part del país i atenció també les previsions per la matinada de dissabte a diumenge, perquè hi ha avisos de color vermell del matiocat, sobretot el barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i també la Selva. I, per cert, que avui parlem molt de pluja, però demà farà tres mesos de l'incendi de les Gavarres, que ha estat el més greu d'aquest any a Catalunya, i demà explicarem que els propietaris forestals afectats no descarten denunciar al jutjat l'empresa que va provocar aquest incendi.

Doncs amb tot això sembla que s'ha de girar feina els companys del suplement, perquè entre pluges, tots aquests moviments polítics. Per cert, que també comença demà el concurs de Castells a Tarragona, demà i diumenge, i el suplement n'estarà molt pendent. Si us sembla, podem parlar amb el seu director, el director del suplement. Roger Escapa, bona nit. Què tal, bona nit, com esteu? Molt bé, i escolta'm, sembla que t'espero un cap de setmana de molta intensitat política. Trapidant, molt pendents de Pedro Sánchez. S'ha tornat a prendre aquests dies de reflexió. No és la primera vegada, ja ho sabem de sobres. Però bé, sembla que aquesta vegada el desenllaç també està bastant anunciat i que això pot acabar amb convocatòria electoral. Avui n'està molt pendent. Sembla que haurem d'esperar també aquest cap de setmana. Però bé. Tot apunta en aquesta direcció. Sentirem Junts per Catalunya aquest cap de setmana al suplement, sentirem algunes de les veus afectades i protagonistes també, i també molt pendents del temps perquè les pluges continuen i també a veure com va aquesta nit. Per tant, diversos fronts oberts. Fareu moltes més coses perquè, per exemple, diumenge sereu a Tarragona. Sí, i això ens fa molta il·lusió perquè és un programa que ja hem fet alguna vegada, Concurs de Castells, l'espectacle casteller més gran del món. Només es fa cada dos anys, per tant és una cita imperdible també de l'univers casteller. Les colles ja arriben en un moment espectacular.

Diuen que pot ser el concurs el millor de tota la història. Evidentment els verds, que sempre són els grans favorits i que estan platòrics. I és un espectacle preciós de narrar per la ràdio, molt emocionant. I si bé el suport audiovisual sempre és interessant, també captar a través de les zones els crits, els silencis, com els caps de colla donen les indicacions, el moment en què la plaça fa el silenci, el moment en què aplaudeix, és espectacular. Serem a Tarragona i serà tothom, perquè hi haurà totes les autoritats polítiques importants del país, també tota la societat civil, 6.000 persones en una plaça plena a bullir i amb molta suor, però també amb molta sang i amb molta. Moltes llàgrimes, segurament. Doncs us escoltarem segur transmetent aquesta emoció del concurs de Castells. Alguna cosa més, Roger, que feu aquest cap de setmana? A veure, ens estem començant a preparar per la marató, perquè s'ha publicat ja que a TV3 els presentadors seran el Miki Núñez i la Raquel Sanz, una parella fantàstica que aquests dies també veiem a la travessa VIP. I tu a Catalunya Ràdio. I evidentment la Marató també arrenca cada any a Catalunya Ràdio i som els encarregats els del suplement de donar el dret de sortida aquest any dedicat a les malalties neurodegeneratives també ens tocarà a tots perquè tots tenim casos a prop que segur que ens toquen i ens fan emocionar i comencem a escalfar motors per

una cita imperdible del mes de desembre ves per on Marc que la Marató no coincideixi amb la convocatòria electoral de Pedro Sánchez dilluns a. Sortirem de dubtes. Segurament que sí. Doncs, Roger, us escoltem demà a partir de les 6, ben connectats al suplement. Bona nit, gràcies.

6 minutets i arribarem a les 11. A aquesta hora volem saber com estan treballant el diari de cara a demà, l'edició de demà. Els companys del Punt Avui podem saludar la vice-directora Dolors Vallès. Bona nit. Bona nit, Agnès. Bona nit, Manel. Com anem? Aviam, què treballeu per demà?

Doncs el que ja heu anat apuntant, en una jornada d'alta tensió política, doncs demà dissabte obrim amb un dossier que mira directament el Congrés Espanyol i la Moncloa. El titular de la crònica de David Portavella ho diu clarament. Sánchez rumia eleccions. Després del vot en contra de Junts, el president espanyol afronta un cap de setmana de reflexió sobre el futur immediat de la legislatura en el mateix dossier, explicant també els retrets de partidisme que ha aixecat el debat. I una altra de les històries destacades que posem al focus és la crònica judicial de Jordi Panyella, una escalada al judici. Al final de la vista oral del cas de Roger Espanyol, amb una fiscalia que avala l'actuació policial i deslliga els fets del context de l'1 d'octubre. Aquesta és a grans trets la nostra portada de demà.

Doncs amb contingut variat i molt vinculat també a l'actualitat en aquest cas d'avui. Doncs Dolors, moltes gràcies, que vagi bé. Bona nit. Bona nit. Bona nit.

5 minuts per arribar a les 11 i tancar el Catalunya Nit. Avui ho farem amb el dibuixant, el caricaturista, el Nino Taira, conegut com a cap, o també Jaume Capdevila. Bona nit, Jaume. Molt bona nit. A veure, Jaume, tenim Pedro Sánchez reflexionant aquest cap de setmana. Tu et fem reflexionar ara en veu alta. Tens no dos dies, sinó tres, quatre minuts. Com ho has vist, això? Mira, jo per reflexionar avui, com que no us puc dibuixar, dibuixar per la ràdio és una cosa molt complicada, el que farem serà una cosa molt similar. Hi ha una cosa que és l'auca, l'auca és una tradició popular catalana en la qual hi ha uns dibuixets, però a sota hi ha uns rodolins. Jo us faré els rodolins del programa d'avui i vosaltres hi poseu els dibuixets, a veure si funciona. Penseu que això és auca, és poesia popular, no és maragall, ni verdeguer, ni espriu. Au, que del Catalunya nit, avui un dia embruixit. Ha començat pel programa que jo em posava el pijama, però avui un dia crucial que fa un tuf electoral. La gent ocupa el carrer perquè es reguli el lloguer. Mari Carmen, desnonada, ha fet tornar la barricada. I a totes les places d'Espanya es planten tendes de campanya. I haurà soroll per rato, perquè duermen tendes més barato. Propietaris, llogaters, tots barallats com qui més. Però sabeu qui es frega les mans? Aquells fons voltors tan grans que les lleis, sense plorera,

ells se les passen pel darrere. Però bé, el govern, sentint les feres, ha recordat que és d'esquerres i ha fet a cuita corrent un decret ben evident. Però ha perdut la votació perquè els de Junts diu que no. I d'aquí ve el Ramó de Fons, que potser hi haurà eleccions. I ja tothom es col·loca per si el Sánchez les convoca. Però bé, res canvia a Espanya, que portem tres anys de campanya. Al carrer criden ben alt, volem vaga general. I han tallat la meridiana, que això és una tradició ben sana. En fi, hi ha soroll per estona que cridar a tothom sia bona. I el resum, fet i comptat, doncs que el lloguer ens han pujat. Després de l'habitatge, el gran tema ha estat l'oratge. Tant l'Agnès com el Manel amb uns ulls posats al cel, explicant amb pèls i senyals com plou a bots i barrals. Més Catalunya inundada i la resta, bé, bastant mullada. Hem connectat amb Tortosa a veure com anava la cosa i hem sentit que l'Inuncat diu que plou sobre Mollat i ha sortit l'Ima Soler per dir que tot va molt bé però la Mollena no fuig que ens l'ha dit la Gemma Puig altres temes que s'han dit en el Catalunya Nit si ets culer, doncs un bon dia primer guanyant a Turquia i assabentant-te després que el Rafinha no té res i hem sentit Batusta Morla

que això no rima ni si no amb xorla. I el plet del Roger Espanyol diu que tot fou un protocol i que si et pica un policia, doncs vés-te a queixar amb ta tia. Després, una entrevista d'estret amb la Nadia Mohamed, les eleccions al Brasil, que tenen el país a mil, si bé entre el Lula i el Bolsonaro tot sona retorn al pasado, i escoltant en Mario Gas, això és sempre una masterclass. Bé, l'estona d'allò del cert m'ha costat d'estar despert, però bé. Després el cinema per saber allò que s'estrena les notícies de demà que ens han acabat d'explicar i el Roger Scarpe, el suplement que no para ni un moment que una cosa que ha explicat m'ha deixat esbatenat que des de les 7 del matí diu que els castells podreu sentir si us lleveu convenientment i poseu el suplement i bé, la portada del diari, la informació que no pari i amb aquesta auca hem finit avui el Catalunya Nit. Meravillós, eh? Totalment, un aplaudiment. Ja heu vist els dibuixets? Els anàvem veient.

Era una tira còmica, això, eh? Bueno, d'això es tracta. Sí, sí, ho has lligat molt bé.

Doncs res, si vols dir-hi l'última, pots dir bona nit a tothom i ho deixarem aquí fins dilluns. Bona nit, bon cap de setmana, i que no pari el camam, a tu.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.