Catalunya nit, de 22 a 23 h - 02/11/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

La persona del dia a Catalunya avui és Eva Baltasar i l'entrevistarem en directe, ella des de París, perquè des d'allà s'ha anunciat que ha guanyat el prestigiós Premi Medici-Etranger, que és, per la versió francesa, d'ocàs i fascinació. És la primera vegada que una obra escrita originalment en català obté aquest reconeixement. De seguida connectarem amb la capital francesa.

I després de molt parlar-ne, arriba el moment. Demà els nord-americans voten a les eleccions de mig mandat. Dels resultats en pot dependre la força política i el llegat final de l'era Donald Trump. Avui el president nord-americà ha fet l'últim míting. Ens ho explicarà Xavier Vilà, que l'ha seguit des de Washington. També serem a Austin amb l'Oriol Serra, perquè Texas és un estat en PES, on han governat els republicans des del 1988, i la batalla per si finalment se l'adjudiquen els demòcrates serà disputada fins a l'últim minut.

És dilluns i avui tenim dosi extra d'esports a banda dels principals titulars de la jornada. Ens visita Toni Padilla. Avui ens explicarà la proesa de Kimi Antonelli, que s'ha convertit en la persona més jove en proclamar-se campió del món de Fórmula 1. I a partir d'aquí es preguntarà, i en la resta d'esports, qui ha estat el campió o campiona més jove del món? És un tema tan interessant com polèmic.

I abans de tancar el Catalunya Nit, espiarem la portada del periòdico per demà, per demà dimarts, i cedirem la reflexió final a Dani Valles Vázquez Sayés, que ja el tenim aquí amb nosaltres.

Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Però la primera parada

és per escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 2 de novembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Si és notícia d'última hora, dimiteix la mà dreta i principal assessor del president, Salvador Illa, a qui un jutge de Martorell li té l'ull posat a sobre per la seva presumpta implicació en una trama de malversació quan ell era alcalde d'Esparreguera.

Ara mateix en el que es treballa és a netejar aquest espai i retirar els vehicles que han quedat més afectats. Penseu que el vehicle gran, aquest camió de grans dimensions que portava aquesta viga, circulava per l'autovia i pels motius que encara no coneixem o que s'estan investigant, en algun moment li ha passat alguna cosa i ha acabat fent el que es diu la tisora. Es cierto que a 40 por hora la distancia frenada se reduce sustancialmente y se podría frenar en distancias muy cortas.

Nuestra principal obligación como gobierno de España es recuperar esa confianza quebrada por parte de los ciudadanos en la alta velocidad. Cuanto antes y cueste lo que cueste. Debemos evidentemente actuar en distintos frentes, pero el más urgente y probablemente el absolutamente prioritario en estas horas es el de la ayuda a las víctimas. Y por eso sí me gustaría anunciar aquí que mañana en el Consejo de Ministros aprobaremos un decreto basado en el escudo de ayudas que ya pusimos en marcha en el accidente de Adamus.

Aún no han entregado todos los cuerpos a las familias y están con sondeos para ver si les perjudica o les beneficia electoralmente el cese del ministro. En estos momentos, decidir si cesas a un ministro por lo que te digan las encuestas te da el nivel moral de esta gente, que es ninguno.

Por lo que toca a España hay una investigación en marcha, pero sabemos que ha habido injerencias en el pasado, no en el pasado lejano, en los últimos años y en los últimos meses, y que muy especialmente hay fuerzas externas, fuerzas de estados y fuerzas no estatales que buscan influir en nuestros momentos electorales. Estan jugant a habitatges més petits, més cars, perquè el metre quadrat efectivament ha pujat, i per tant el jugador mitjà no baixa perquè el jugador sigui més barat, sinó perquè són més petits els habitatges que juguen.

Hem rebut un missatge perquè vigilem les dades de les neveres, però per ara aquí no hem tingut cap problema tècnic als frigorífics.

Aquí tenim una diversitat d'operadors, operadors nacionals, regionals, locals. Això què vol dir? Això vol dir que aquest sistema més descentralitzat, més distribuït, ens protegeix per al propi model del sistema d'atacs generalitzats contra la distribució alimentària.

No quería hacer una película de bla, bla, bla. Quería rodar la música, que fuera pura música, ¿no? Y siempre he pensado, ya hice en su día Calle 54, que el matrimonio del cine y la música es muy bonito, ¿no? Y que se entiende muy bien y que el cine nos ayuda a oír y la música nos ayuda a ver.

Les 10 i 6 minuts és l'hora dels esports al Catalunya Nit. Marc Andrés, com estàs? Bona nit. Bona nit. Setmana de Champions, quarta jornada de la competició europea amb un test de nivell pel Barça.

Els blaugranes rebran l'Aston Villa al Camp Nou a les 9 del vespre demà. Un conjunt anglès que ha guanyat els tres partits a Europa mentre que el Barça ve de perdre contra el Paris Saint-Germain. Per al partit, Hansi Flick no recupera cap jugador a la jornada, sobretot a la defensa, i en la prèvia ha esmentat la dificultat de gestionar les posicions. He d'estar tranquil. Has de veure la situació. Tenim quatre jugadors que són fora. Es part l'últim que ha estat fora. Eric Garcia, Andreas Christensen i Jules Koundé. Quan veus la qualitat d'aquests jugadors, veus que no és normal gestionar aquesta situació fàcilment. Per a l'entrenament d'avui, Flick ha cridat Alex Campos, Guillem Víctor i Orián Gorenda al filial i en un duel de demà que, com sempre, seguirem a la TDT de Catalunya Ràdio des de les 8 del vespre. I, per cert, per a aquest partit, el Camp Nou tornarà a comptar amb el gol 1957, és a dir, la grada d'animació. Després d'una reunió entre el club i els portaveus de la grada, el Barça ha aixecat la suspensió cautelar. Recordem que contra l'Alavés la grada va ser clausurada, degut a que alguns aficionats van agredir a Camavinga en el, presumptament, en el gol, en el segon gol del Madrid a l'últim Clàssic. Doncs això de cara a demà,

però si parlem de grades de l'any 2030, aquí la gran pregunta és si el Camp Nou pot ser la seu de la final del Mundial.

Avui hem pogut sentir el president de la Federació Espanyola de Futbol, Rafael Louzán, que ha declarat que veu factible que l'estadi blaugrana sigui l'escenari de la final del proper Mundial.

Ella dijo al alcalde que le gustaría, además, que esta copa, pues de alguna manera pueda estar aquí en el 2030. Ojalá así sea, como saben, hay posibilidades para ello. El estadio probablemente, yo creo que va a ser casi el mejor de Europa, por no decirlo, el más reciente.

Declaracions de l'Ouzan durant la inauguració de l'exposició Reis del Món que s'ha fet a l'Ajuntament de Barcelona. A la primera divisió, per cert, tenim en joc l'últim partit de l'onzena jornada, Deportivo de la Coruña 0-1. Acaba de començar la segona part. I demà, recordem-ho, l'Espanyol farà la presentació oficial d'Eder Sarabia, que signa com a entrenador blanquiblau fins al 2028. I un apunt de segona divisió, preocupant, perquè la situació que s'ha viscut en el Tenerife, Andorra, amb una entrada del porter de l'Andorra, Owono, sobre el davanter del Tenerife, Jesús de Miguel. El jugador dels Canaris ha estat traslladat en ambulància a l'hospital després de l'entrada i l'últim comunicat del Tenerife indica que es troba estable dins la gravetat. Algunes informacions fins i tot apunten que De Miguel ha tingut una aturada cardiorrespiratòria durant 20 minuts. Doncs Déu-n'hi-do,

esperem també notícies al respecte d'això. Fem un apunt més positiu en bàsquet. El Manresa ha anunciat un fitxatge.

De l'Alepivot eslober Lucas Xuka de 24 anys i 2 metres i 9 centímetres prové del Brunswick alemany i és la primera incorporació de les dues que planeja fer el club manresà aquesta setmana tot i la incorporació Xuka no podrà jugar aquest dimecres el partit del Manresa contra el Liet Cabelis Lituà a l'Eurocup abans de dimecres demà concretament la 6a joventut visita el Porto en la tercera jornada de la Champions League mentre que el FIAT Girona rebrà Fontejau al Levitge Slovak en la cinquena jornada de la FIBA Europe Cup.

Són les 10 i 10 minuts i ens anem traslladant cap a França. Eva Baltasar ha guanyat un dels premis més prestigiosos del panorama literari francès, el Médici étranger, amb la novel·la d'Ocasi Fascinació. El jurat n'ha destacat el component social-psicològic poderós. París, Isabel Galí, bona nit. Que una autora catalana hagi rebut aquest guardó és molt rellevant, Isabel.

Per Maria Buigues, que va comprar l'editorial que havia fundat el seu avi Joan Sales a l'exili mexicà, Club Editor, el premi d'avui a Eva Baltasar és històric. Una victòria aquí a França de la literatura catalana actual.

Ets a la meca de la nació homogènia, monolingüe, centralista, en un país que ja al segle XVI estava tenint polítiques d'anul·lació, de les llengües que no

fossin el francès. Nascuda a París, Boigas coneix molt bé la indústria francesa de l'edició i ha hagut de sentir moltes vegades que, per exemple, Mercè Rodoreda és una escriptora patrimonial dels catalans, però no universal, com ella creu que és. Els Medici, doncs, és un reconeixement primer a la singularitat d'Eva Baltasar, però també a una feina col·lectiva de modernització i internacionalització de la producció literària en català. Esta anava a dir quasi una revolució.

Jo tinc la sensació, és la meva cultura la francesa, vaig néixer aquí, em vaig criar aquí, tinc la sensació d'un gran gol. Realment heu hagut de reconèixer que valia la pena.

Déu-n'hi-do, quines declaracions, perquè a França, Isabel, és coneguda Eva Baltasar?

Doncs sí, és coneguda. D'Eclat et Fascination, com han traduït aquí, o Cas i Fascinació, és la quarta obra publicada en francès d'Eva Baltasar. I ja té lectors fidels que esperen la següent,

diu la seva traductora, Annie Betts. No és una qüestió de moda o de. Mira, ara sí, ara no. Té el seu públic. Hi ha un estil d'Eva Baltasar que agrada. També la crítica la tracta bé a França. Sempre, tots els llibres han tingut molt bona crítica en general i sobretot també unes notes molt favorables dels llibreters. El boca-orella dels llibreters,

però sobretot històries i personatges que són universals en la seva singularitat. D'expulsions forçades d'habitatges s'enviuen malauradament a tot arreu i a totes les ciutats occidentals deixen traumes insalvables.

A aquesta hora, quan són les 10 i 12 minuts, podem saludar Eva Baltasar. Bona nit. Hola, molt bona nit. I moltes felicitats. Has fet història, Eva. Moltíssimes gràcies. Mira, això sembla. Com et quedes? Quines sensacions has tingut? Com ho has sabut?

Mira, ens van trucar de l'editorial i. I em quedo molt contenta, em quedo molt agraïda i em quedo també molt consolada perquè aquestes protagonistes, l'Educas particularment, o quasi Fascinació, em va ser una molt bona companyia durant el procés d'escriptura de la novel·la. Em va consolar molt d'aquesta mena de fredor en què vivim, en aquest món tan fràgil i tan inhòspit, i veure que ha estat reconeguda i que és estimada també per l'actors aquí a França, doncs em consola molt, la veritat.

Escolta, aprofitem i expliquem Ocasi Fascinació, aquesta novel·la que escrius en dues parts amb una protagonista que la fas anar una mica com vols perquè el lector hi vegi al darrere vivint-ho tot molt a flor de pell. Per a aquells que no l'hagin llegit, què en diries d'Ocasi Fascinació?

A veure, ens trobem amb una dona que té una carrera universitària, una feina molt precària i que viu de rellogada en una habitació i que d'avui per demà es troba abocada a viure al carrer, mantenint aquesta feina tan precària, perquè no es pot pagar ni tan sols el preu d'una habitació d'una gran ciutat com seria Barcelona i com són tantes altres grans i mitjanes ciutats al món occidental. Llavors veiem com acaba aprenent un ofici, que és el de dona de fer feines, i la veiem transitar per tot de cases on acaba vivint d'una manera molt particular. Sí,

doncs fet aquesta pròpia descripció per part de l'autora. És una introducció. És una introducció, efectivament. No es pot dir res més perquè allà on t'has quedat diríem que. Allà comença la segona part de la novel·la. Exacte. Una mica més gòtica. Una mica més gòtica, tu has trobat la paraula. Escolta'm, domines el francès perquè, clar, aquí també té molta importància aquesta. Hem pogut sentir la teva traductora al francès i és un, potser, no sé si trobes que és un dels moments més delicats, no?, quan deixes la teva obra en mans d'una persona que l'ha de llegir, l'ha d'interpretar per posar-hi allò mateix en una altra llengua.

Sí, és un moment molt delicat, però jo confio plenament en l'Annie Batts, que fa unes traduccions meravelloses. No les puc llegir, jo no parlo francès, però sí que sé que l'editorial Verdia d'Aquí França s'ha encarregat de deixar-ho en molt bones mans. I la Maria Boigas, que ella sí que sap francès perfectament, em va dir que la traducció era meravellosa. Per tant, estic molt tranquil al respecte.

Per què creus que ets tan coneguda a França? Ara ens ho explicaven també la Maria i l'Anna. Els crítics i els lectors et tracten molt, molt bé.

Sí, em tracten bé. No et sabria dir per què. És cert que sí que aquestes protagonistes han arribat, i d'una manera molt curiosa, en un llibre com quasi Fascinació, que és un llibre que té aquesta part de la fascinació, que té moltes lectures, és simbòlica, però ha agradat especialment. Jo quan parlo amb lectors francesos, a ells els interessa molt aprofundir en la psicologia dels personatges i es veu que dona molt de sí, la psicologia. D'aquestes dones que transiten per aquesta mena de límits.

Ara ho has dit, els límits. Sempre has dit que t'aïlles de l'actualitat. Eva, no sé si segueixes molt l'actualitat, però de tota manera, a ocasi, fascinació, el tema, la novel·la ja té dos anys, però toques un tema que està a l'ordre del dia. Per quina finestra, escola, el dia a dia, l'actualitat, el que passa?

Mira, la veritat és que els veïns del meu poble, jo visc a Cardedeu, surto a passejar al gos cada dia, vaig a fer el cafè al bar i vaig a comprar el petit comerç, I allà és on m'assabento del que passa de vegades amb una mica de retard, però bueno, una setmana, dues setmanes de retard, però sí que allà són els meus veïns qui em tenen el dia de l'actualitat i el capdavall. Tot i que intento viure retirada, doncs visc en el món, parlo amb gent i és inevitable que volent oferir aquests retrats de dones contemporànies, doncs aflori tota aquesta crítica que al final és aquest fons, aquest rerefons del retrat.

Ara estava recordant l'entrevista que li han fet a la Maria Boigas, la nostra companya Isabel Galí, i ha passat de Mercè Rodoreda a Eva Baltasar. Jo no sé si això impressiona, també.

Sí que impressiona, perquè jo admiro la Mercè Rodoreda, estic en el catàleg on hi ha també els seus llibres, i com la Maria Boigas, penso que és una escriptora de talla internacional.

Ara et demanaré si estàs escrivint, però resulta que la teva última novel·la, Peixos, està despertant també interessos diversos. Pedro Almodóvar va explicar que li agradaria portar el cinema a la teva, aquesta novel·la, Peixos. Ho ha estat en contacte?

Mira, jo particularment no. Jo he demanat tant a la meva gent com a l'editorial, sisplau, que em mantinguin al marge de tot això, perquè necessito precisament pau mental per poder escriure. Estic treballant en la sisena novel·la i necessito que no hi hagi soroll al meu voltant. Per tant, sé que a dia d'avui no hi ha res signat. Per tant, si arriba, si és el cas ja m'avisaran, però a dia d'avui puc pensar que no.

I en aquesta nova novel·la que estàs treballant, Eva, per acabar, hi ha alguna altra. M'imagino, ha de ser una dona protagonista, o què? O canvies?

Doncs mira, al final no sé què en sortirà. No ho sé perquè està a les beceroles i em faig un fart d'entrar i sortir de la novel·la, perquè precisament els viatges el que m'obliguen a entrar i sortir de la novel·la i cada vegada que la reprenc canvio coses, canvio l'estructura, canvio la veu. Per tant, podria dir que gairebé està per començar aquesta novel·la, però. Espero endinsar-me ara aquesta tardor i bona part de l'hivern.

Doncs bona feina per endavant, Eva Baltasar. Aviam si aconsegueixes aïllar-te d'aquest soroll d'entrada. No sé què passarà amb la pel·lícula del Pedro Almodóvar i Peixos, però d'entrada aquest tros de reconeixement que hem explicat avui. Gràcies, Eva. Una abraçada. Moltíssimes gràcies a vosaltres, igualment.

Catalunya Reviu. Som Trescat. Som Trescat.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident.

Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es.

Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger

i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Donar sang és una de les millors coses que podem fer, però la llet materna també pot salvar vides. Aquest dilluns a Les Dones i els Dies coneixerem la tasca primordial que fa el banc de llet.

Catalunya Radio. Som Trescat.

10 minuts i dos quarts d'onze. Els Estats Units voten demà en unes eleccions de mig mandat decisives que poden fer canviar la majoria parlamentària de les dues cambres del capítol i els republicans que ostenten el control tant de la cambra de representants com del Senat tenen tots els sondejos en contra i la caiguda de la popularitat del president Donald Trump evidentment no els ajuda. Els demòcrates poden convertir la jornada electoral en una onada blava de costa a costa. Trump ha volgut convertir les legislatives de demà en un referèndum sobre ell i la seva gestió a la Casa Blanca, i avui ha fet el seu alegat final des d'un lloc simbòlic, la piscina reflectant davant del monument a Lincoln, envoltada de la polèmica per les fallides renovacions que hi ha fet el president.

Allà, activistes contra Trump protestaven sorollosament, com sentim a través del micròfon d'en Xavier Vilà, que és a Washington. Bona nit, Xavier. Què tal, Manel, com anem? Doncs aquí molt pendents i per fi arriba ja el moment, perquè anem parlant molt. Per fi, per fi. A veure, què ha dit Trump en aquest alegat final?

Mira, t'ho faig molt ras i curt. Ha demanat als seus que es mobilitzin i que demà surtin a votar. Perquè si les persones que van votar i que van votar en les últimes eleccions en les quals vam aconseguir una gran victòria, si només una bona part d'elles surten a votar, guanyarem per golejada. Trump que ha esgrimit la carta de la por per mobilitzar els seus i en assegurar que els demòcrates presenten candidats perillosos per la seguretat nacional en al·lusió a un nom que al programa ja n'hem parlat, Abdul El-Sayed, el candidat al Senat per Michigan. Això és el que ha dit Trump d'ell. Aquests són els candidats més perillosos que s'han presentat mai. Hi ha jihadistes i membres dels germans musulmans. Amb el vostre vot decidirem si aquests extremistes arriben al poder o no.

Doncs precisament a Michigan s'ha obert una porta a l'esperança per Trump després de la deserció estranya d'una demòcrata cap als republicans.

Sí, ha estat un moviment, Manel, que ha provocat autèntica estupefacció entre els activistes demòcrates a Michigan. N'hem parlat amb una, la Johanna Epstein, que justificava això que ha passat.

Va fer l'anunci després d'haver anat a una església de negres i d'haver experimentat una mena de conversió. La veritat és que és simplement repugnant.

Doncs aquestes eleccions no paren de sorprendre'ns. No sé si hi ha nervis al Partit Republicà per la derrota global que apunten les enquestes.

Sí, sé que n'hi ha, però també et puc dir que s'encomanen, això és una miqueta un brindis al sol, però una tendència que és històrica, que és veritat, que demostra que molt del vot republicà és in situ i al dia dels comissos. Els demòcrates van molt més abans, voten per correu, es mobilitzen abans del dia pròpiament que es vota. Però, la veritat, fins i tot la base maga veu el got mig buit. Així ens ho deia en Cris, que ha vingut de Minnesota a escoltar Trump. Em fa por que els demòcrates dominin i causin estralls en la feina que ha fet Trump. Crec que intentaran revertir-la o simplement oposar-se a qualsevol cosa que ell vulgui fer per millorar els Estats Units.

Doncs aquesta és l'últimíssima hora des de Washington. Xavier Vila, moltíssimes gràcies. Que ens n'anem cap a Texas. Fins ara. Fins ara. Perquè a Texas es disputa una de les batalles electorals més simbòliques d'aquestes eleccions. El demòcrata James Talarico busca aconseguir un escolt Senat davant del candidat republicà avalat per Donald Trump. Si Talarico guanya, seria el primer cop des del 1988 que un demòcrata s'emporta les eleccions al Senat en un estat conservador tan important com és Texas. I anem cap a la capital de Texas, a Austin, i tenim l'Oriol Serra. Bona nit, Oriol. Hola, bona nit, Manel. S'ho acaben de creure, això? Se'ns sumen aires de canvi polític aquí a Texas?

A veure, tant com això, potser no, però sí que és veritat que en aquest estat predominantment conservador hi podria passar un fet històric, com és que per primera vegada en 40 anys hi hagi un senador demòcrata. Parlem de James Telerico, un personatge peculiar perquè reuneix els trets propis dels conservadors, com la religiositat, portada a l'extrem. Però ho fa combinant posicionaments molt progressistes. Per exemple, a l'hora d'acceptar les persones transgènere. Ara bé, el conjunt de Texas, això sí, continuarà sent eminentment conservador.

Oriol, tu has parlat amb un acadèmic que ha treballat en administracions demòcrates com les d'Obama i Biden i que és un expert en migració.

Sí, parlem d'Steven Legomsky, una eminència en l'àmbit del dret legislatiu als Estats Units que em va deixar entrar a casa seva a Missouri. Acaba de publicar Reimaginant la Unió Americana, un assaig on explica per què considera que els Estats Units, els 50 Estats Federats, tenen un pes polític que no és el mateix. Caldria revisar de dalt a baix. Legomsky considera que la major part dels estats nord-americans són tan artificials com les fronteres dibuixades a l'Àfrica colonial. També explica que concentren un poder democràtic mal repartit, majoritàriament en favor del Partit Republicà. Els números impressionen. Per exemple, l'estat més poblat, Califòrnia, té aproximadament 69 vegades més població que Wyoming, i tots dos tenen el mateix nombre de senadors. A nivell nacional, la major part de la població viu en estats que només posen 18 senadors dels 100 totals. La minoria posa els altres 82. Això té conseqüències polítiques molt greus.

De fet, Oriol, d'una qüestió que s'ha parlat ben sovint és d'aquest gerrymandering, que seria la manipulació dels mapes electorals als Estats Units a conveniència.

Exacte, i un Stephen Legomsky que també s'hi refereix, ens recorda que va ser precisament aquí a Texas on van començar, però després va seguir a Califòrnia i al final tothom s'hi ha anat apuntant, és a dir, tant demòcrates com republicans. El professor i antic assessor dels executius d'Obama i Biden explica que no només es tracta de redibuixar districtes electorals a conveniència, també es tracta d'aplicar una manipulació que arriba també a qüestions logístiques com, per exemple. Reduir el nombre de col·legis electorals o situar-los directament en llocs de difícil accés. També ho fan situant els col·legis electorals en llocs inoportuns. Per exemple, ho posen molt difícil els nadius nord-americans per anar a votar. Molts votants negres voten en llocs concrets els diumenges, perquè les esglésies organitzen el transport i molts estats republicans han dificultat que la gent voti en diumenge.

Què te n'ha dit de la figura de Donald Trump?

Bé, aquí s'ha contingut molt, perquè estem parlant d'una persona molt seriosa, molt acadèmica, i el que ha fet ha estat apuntar que tot i aquesta popularitat de Trump, que va de cap a caiguda, de fet cada dia més a la baixa, fins a arribar a les portes d'aquestes eleccions, que continua tenint molt de poder dins del partit. Fins al punt que el temen perquè té l'habilitat de provocar la por movent els fils, ja s'ha vist en el seu executiu, quantes persones han saltat i com sempre ha prioritzat la fidelitat per davant de la professionalitat. A nivell regional això també passa. Té molt poder polític els estats republicans. Molts polítics locals tenen por que si suposen a Donald Trump, ell donarà suport a un altre candidat en les primàries dels republicans. Aquest suport té un pes enorme.

I no sé si creu que s'ha de tema per la reacció de Trump en cas que perdi.

Aquest és el gran interrogant. De fet, Legomsky recorda que Trump mobilitza un electorat, una part, si més no, procliu a la violència. Té un nucli dur de seguidors que estan disposats a tot. Ja els va escalfar quan va proclamar que els demòcrates havien robat les eleccions. I, de fet, ho continua fent. Continua dient que li van robar les eleccions que va perdre. El que ho fa perillós és que als Estats Units hi ha tanta gent encegada per Donald Trump que es creuen tot el que diu. I aquesta gent és la mateixa que va saltar al Capitoli el 6 de gener.

I aquí a Texas, com veu ell els texans?

Ah, i els texans, l'estat de l'estrella, com es coneix a Texas. Això és immens, Manel, pensa que és més que el doble de l'estat espanyol pel que fa a la superfície, són més de 30 milions de persones, és immens però també peculiar. I Stephen Legomsky concedeix que Texas és diferent, és un estat amb una història pròpia, va ser independent i manté un fet diferencial, i en aquest sentit ens dona a entendre que deixaria Texas fora d'aquesta equació que ens ha explicat fins al moment. Fins i tot, havent dit que gairebé tots els americans senten més pertinença als Estats Units que no pas al seu estat, Texas pot ser una excepció. Van ser un país independent durant un temps curt. Pot ser que ells siguin diferents.

Doncs veurem què és el que voten. Gràcies, Oriol Serra, en directe des d'Austin, Texas. Bona nit. Adéu, bona nit. I rematarem aquest bloc sentint la mirada del nostre col·laborador del Catalunya Nit, el Xavier Mas de Xaixas.

Els nord-americans tenen demà l'oportunitat de començar a dir adeu a Donald Trump. Ho tenen tot a favor per guanyar les eleccions i fer-se amb el control del Congrés. Trump seguirà sent Trump o potser fins i tot serà un Trump encara més agressiu. Ja sabem que no li agrada perdre i que té mal caràcter, però la majoria dels nord-americans ja no l'aguanten. Més del 60% critica la seva gestió, ja no confien en ell per tirar endavant l'economia o per treballar en benefici de tots. L'economia mana. Si la gent ho passa malament busca una alternativa, algú altre que els ajudi a arribar a fi de més. Trump no està a les paperetes. Es voten diputats i senadors, no passa el president. Però és igual. La política nord-americana és molt personalista i Trump porta una dècada al centre de l'escenari.

Ningú pot brillar més que ell. Fa campanya demanant que la gent voti els candidats republicans amb els ulls tancats, pensant que és a ell a qui voten. Però fins i tot molts dels seus volen un canvi. Tenen molt clar el que tothom veu menys el propi Trump. Veuen un president corrupte i mafiós que s'ha enriquit moltíssim a la Casa Blanca. Veuen un president que ha incomplert la promesa de no fer més guerres. Quan posen benzina o van al supermercat, saben que els preus s'han pujat per la guerra de l'Iran. Li agraeixen que hagi frenat l'entrada massiva d'immigrants, però no estan d'acord amb les expulsions de molts d'aquests immigrants, gent honrada que potser no tenien tots els papers en regla, però que eren bons veïns i bons treballadors. Trump ha trencat la societat nord-americana. La confiança de la gent en les institucions no para de dir que a les eleccions d'avui hi ha risc de frau. Es prepara per impugnar els resultats adversos. Si perd el control del Congrés, ha dit que vetarà totes les lleis i governarà per decret. És veritat que tot pot anar sempre pitjor, sobretot amb Donald Trump. En uns quants dies sabrem si els Estats Units comencen o no a veure la llum al final del túnel. El que avui sí sabem és que hi ha milions de nord-americans amb ganes de canvi i que els demòcrates han baixat del pedestal del elitisme

urbà i s'han posat a escoltar la gent humil, la que no té més ambició que viure tranquil·la. Quan les coses van malament, com passa avui, l'economia és molt important per decidir el vot, però encara ho és més que algú et faci costat. Ja sabem que dels polítics no ens podem fiar, però els nord-americans es van fiar de Trump. Pensava que els ajudaria a que els sous fossin més alts i els preus més baixos. Es van equivocar, però ara poden rectificar. Una de les virtuts de la societat nord-americana és la innocència. Potser nosaltres, els europeus, som massa cínics per entendre-ho, però aquesta innocència, aquesta aspiració a viure en el millor món possible, permet avui acomiadar Trump amb molt entusiasme. Encara que desfer-se d'ell no serà fàcil, demostrar-li qui mana de veritat és un privilegi que demà exercirà milions i milions de nord-americans. Dir-li a un president que està acomiadat és un dret que tenim tots els homes i dones que vivim en una democràcia. No podem oblidar-ho. És un gran poder.

A aquesta hora, quan passen tres minuts a dos quarts d'onze de la nit, ens allunyem de la crònica dels Estats Units i ens endinsem en l'altra crònica esportiva que ens porta cada dilluns el Toni Padilla. Com estàs, Toni? Què tal? Bona nit. Bona nit. Aviam, aquest cap de setmana, un jove de 20 anys ha fet història, s'ha convertit en el campió mundial més jove de la Fórmula 1. Es diu Andrea Chimi Antonelli i és italià.

Plora, plora d'emoció, lògicament, aquest pilot, Antonelli, que sona molt italià, però ara ho dèiem, que el Quimi, Toni, pot despistar. Sí, sí, pot despistar, eh?

Abans de tot, explicar aquest rècord, no? El campió més jove de la història de la Fórmula 1, només 20 anys, superant la fita de Sebastian Vettel, l'alemany, que d'autonia fins ara, el 2010, havia guanyat el Mundial amb 23 anys i 134 dies. És a dir, ara ha baixat 3 anys el rècord. És molt. Amb 20 anys ho ha aconseguit, i per això plorava, explicant que a la darrera volta no veia el circuit perquè les llàgrimes li caien pels ulls. Estava molt emocionat, i és cert que aquest nom, dius, Kimi? Això no sona molt italià, però en aquest cas és com el bateig, ja el condicionava. Estava predestinat des del naixement. Ell es diu Andrea Kimi Antonelli i aquest nom, òbviament, les persones que són amants del motor diran, Kimi, Kimi, em sona alguna cosa. Kimi Raikkonen, aquell pilot de Finlàndia, que va ser el darrer pilot en guanyar un Mundial amb un cotxe Ferrari l'any 2007, que és més o menys l'època en què va néixer l'Andrea Kimi Antonelli i el seu pare, el Marco, era un aficionat al motor, un malalt de Ferrari, tenia els pòsters d'Antonelli a casa i un amic li va dir, escolta, posa-li Kimi. Kimi li va dir, vale. Sí, però amb el nom italià, el posarem pel mig. El va batejar Andrea Quimentonelli i d'alguna forma el nen ja estava com predestinat a brillar en el món del motor. Que no podia escapar del seu destí, no? Sí, és una història molt italiana en aquest sentit, el nen predestinat ja amb el bateig de Quimentonelli.

A molta gent potser li sorprendrà, Itàlia té fama de ser una terra de motor?

Sí, però no guanyaven el Mundial de Fórmula 1 des del 1953. És a dir, portaven, esperant 73 anys, sorprès molt perquè, com bé deies, a Itàlia la gent dirà motor, grans marques, de motos, la Ferrari, l'Aprilia, grans circuits, Monza, Imola, grans pilots, altres disciplines, Valentina Rossi, però. A la Fórmula 1 guanyaven des del 1953, que va fer-ho l'Albert Toscari, un pilot de Milà. Portaven esperant des de llavors que arribés un nano com l'Andrea Quimientonelli, que ha provocat l'eufòria dels tifosi. Estan contents, imagino? En part. Sí i no. Per què? Què passa? Perquè és cert que ha guanyat per fi un italià, l'Andrea Quimientonelli, com dèiem. Però a Itàlia els aficionats al motor van tots a vermell i són aficionats a Ferrari. I aquest nano, nascut a 15 minuts en cotxe de la seu de Ferrari Maranello, no ha guanyat amb un Ferrari, ha guanyat amb un Mercedes, amb una marca alemanya. I això ha provocat uns debats interns molt forts en els italians i, de fet, quan va guanyar el Gran Premi d'Itàlia a Monza, Van fer allò que embeixen la pista al final per intentar llevar el pilot. Tots vestits de vermell celebrant que no havia guanyat un pilot de vermell. Llavors tots tenen un somni prohibit que és que algun dia l'Andrea Quimentonelli fitxi per Ferrari i acabi la profecia i guanyi el primer Mundial per Ferrari des de Kimi Raikkonen. De moment a Mercedes diuen que res, que té contacte per molts anys i que si Ferrari li vol prendre aquest nano meravella s'haurà de rascar la butxaca.

La qüestió de calés, perquè aquest noi va molt jove, va molt d'hora, 20 anys, jo em penso, l'edat legal per començar a conduir són 18 anys, què ha passat aquí? Són dos anys?

A mi això em genera realment molta sorpresa. Ell és el seu segon any al Mundial, va debutar al Mundial de Fórmula 1 amb 18 anys. Aquí, amb 18 anys, comences a conduir, i ell ja estava conduint un cotxe de Fórmula 1. Què passa? Que la normativa del motor. Permet que en 15 anys estiguis conduint monoplaças sempre que siguin circuits, sempre que siguin amb el permís de la família i amb unes condicions de seguretat. Però per això ell amb 15-16 anys estava portant el que es diu Fórmula 3, que són coches similars no tan ràpids, i es va anar preparant i a l'acabar de fer 18 anys ho van tenir molt comertès, o sigui, et posem ja al capdavant d'un dels nostres equips, d'un dels nostres monoplaças, però és cert que en el motor això genera molts debats. Aquest nen va començar a competir amb cars amb 5 anys, i amb 11 o 12 ja estava fent proves amb cotxes de Fórmula 3, és a dir, ho portava a la sang, llavors no podia competir, no podia conduir a fora dels circuits perquè era ilegal, però digui'm, s'anava a 200 per hora.

Clar, aquest és un tema que sempre és polèmic, quan veiem nens petits, nois i noies tan joves exposats a una competició a aquest màxim nivell, i n'hi ha de tan joves que guanyen premis així tan importants, però potser haurien d'estar tenint una vida diferent,

aquest sempre és el dilema. Això em sembla molt interessant i per això us ho volguo portar avui una miqueta a alguns dels campions mundials més joves de la història. En alguns esports, per exemple, no genera tanta polèmica. Els escacs, és un esport, una persona de 80 anys pot estar competint amb una persona de 8 anys i no passa res perquè la condició física en aquest cas no. No afecta. De fet, el campió mundial d'escacs més jove és l'Índido Marajo Bukeish, que va fer-ho amb 18 anys. Però, clar, en altres esports, on el cos sí que afecta, doncs les coses són diferents. En moto, en motor, tenim aquest record de l'André Quimentonelli, però en motociclisme, el rècord de campió mundial més jove és gairebé la mateixa edat, és 20 anys i 266 dies. Un pilot de MotoGP, nascut a Cervera, que ens donarà, i que, òbviament, el tenim molt a prop, és el

Marc Márquez. El nuevo campeón mundial en MotoGP en 2013 es el campeón Mark Marcus, lo ha hecho, lo ha hecho, 20 años, 266 días.

Doncs pràcticament amb la mateixa edat que en Toneli, aquest Marc Marques de l'any 2013. En altres esports, qui deu ser el campió d'un Mundial més jove de tots els temps?

A veure, he trobat l'edat. La persona que va guanyar un Mundial absolut del seu esport més jove de tots els temps. Jo us donaré alguna pista, nacionalitat xinesa, sexe, era dona, va passar l'any 1991, fins i tot us diré l'esport. Salt de trampolí a la piscina, però no us diré l'edat. Me l'heu d'encertar, anem a fer una mica de joc. Què creieu? Quina edat tenia?

No sé, Manel. Clar, n'ha de tenir menys de 20 segur, menys de 18 també, perquè ja hem parlat del campió del món d'escacs, doncs, adolescent, jo què sé. No es moulleu. 15. 15. Manel? 14. 14.

12. 12. Tenia 12 anys i en aquest cas era la xinesa Fu Mingxia.

Mingxia, Fu, Xina, 403, B, Carpat.

Això no és del Mundial, que va ser el 91, això és dels Jocs de Barcelona, perquè va venir a defensar la corona del Mundial, els Jocs de Barcelona, amb 13 anys, i va guanyar, va guanyar l'or a Barcelona, sent en aquell moment la medallista olímpica més jove de la història, i molts diran, aquests nois i noies que comencen tan joves, llavors no tenen una bona carrera. En aquest cas, Fumichau va aconseguir guanyar 3 medalles olímpiques més, el 96 va fer doblet, i el 2000 va guanyar el tercer consecutiu, en 3 Jocs on es va guanyar en medalla d'or, i es va retirar. En 22 anys, feina feta.

No, t'ho diràs, t'ho diràs. Aviam, tenim altres casos semblants?

Sí, en el golf, la campiona nord-americana més jove també tenia 13 anys, i Michel V no va guanyar en aquest cas res, en aquesta edat, després que va guanyar coses, però recordem, per exemple, que amb 14 anys nosaltres teníem el Ricky Rubio debutant a la lligandesa de bàsquet.

Ricky Rubio, de El Mazru, Espanya, y Juventud Magdalena. Comença a jugar al fútbol a 14 anys de edad.

Això és quan el van escollir el draft, que recordem que va anar a jugar als Estats Units a l'NBA, també és un dels més joves, però bé, sí que tenim esportistes que ho han fet amb una edat que segurament sorprèn, però potser el cas més famós, justament aquest any del 50 aniversari, són les tres medalles d'or de la romanesa Nadia Comaneci als Jocs Olímpics de Montreal el 1976, amb gimnàstica artística, que va guanyar-los amb 14 anys. Des de llavors s'ha generat molta polèmica, perquè mires la imatge, aquesta imatge era molt nena, llavors i al cap de quatre anys després ja era dona. Llavors s'ha generat molt de debat exactament sobre si és lícit o no que nanos tan joves competeixin. Per exemple, una disciplina que els darrers anys s'ha entrat al programa Olímpics és l'esquí, el patinatge en monopatí, fer aquests salts, que aquí a Barcelona ho tenim a les places, doncs hi ha gent que també arriba als Mundials. La medallista més jove és la britànica Sky Brown, que amb 14 anys va ser campiona del Mundial, va aconseguir un bronze, 14 anys també. La mateixa edat de la russa Yulia Lipnitskaya, amb patinatge artístic. Nenes, noies, dones, que han guanyat, però que llavors tenen molt complicat.

Però és que no és només que competeixin, és que ho fan amb adults. Correcte. Clar, vull dir, no sé, emocionalment, una nena o un adolescent no està igual de preparat per guanyar i aguantar la pressió segurament que un adult,

no? De fet, Molts alcancem juguines trencades, no aguanten la pressió. A més, en molts estats que potser no són molt democràtics hi ha certa crueltat. Si no competeixen bé, les descarten. En 14 o 15 anys tenen una sensació que han fallat. Llavors, hi ha un tema també psicològic, però un tema també físic, al final. Substàncies, entrenaments en el teu cos, en un moment que estàs en creixement, no s'ha estudiat prou i per això, després d'una sèrie d'escàndols, sobretot relacionats amb l'esport rus i l'esport xinès, algunes federacions sí que han posat normes. El Comité Olímpic Internacional, ells per se, diuen que tothom pot participar, independentment de l'edat, i delega a les federacions, a cada esport, que posi normes, perquè no són mateix els escacs, com deien, com la gimnàstica. Per la darrera dècada, esports com la gimnàstica artística, esports com la natació. Sí que n'hem posat una sèrie de límits i és en menys de 15 anys ja no pots participar en Mundials Absoluts. I amb això han aconseguit d'alguna forma posar una miqueta d'ordre. I el futbol? El futbol el més jove, òbviament, és el Mundial. La marca guanyada del Mundial el més jove ho va fer molt bé. Era brasiler, es deia Pelé. Va guanyar el Mundial del 58 amb 17 anys i 249 dies. A més, va marcar la final i va ser el millor jugador d'aquell partit. L'home més jove en guanyar la Champions. A mi en Llamar el volia ser ell, però no ho serà. El campió de Champions més jove és el nigerià Nyoanko Kanu, un davanter que després va brillar a l'Arsenal, però va fer-ho amb la samarreta de l'Ajax amb 18 anys l'any 1995. Esports que sí, que en campions joves, com per exemple, un que t'agrada molt a tu. A tu t'agrada el tenis? Sí, és el meu esport. No et faré el test d'aquí? El més jove, campió del Gran Island masculí, és el Michael Chang, no sé si la gent el recordarà, un jugador nord-americà d'origen xinès que corria per la pista que no parava aquí. Va aconseguir guanyar a Roland Garros amb 17 anys. Després no va guanyar mai més un torneig al Gran Slam, a diferència de la jugadora més jove, que és Martina Hingins, de Suïssa, que va guanyar a l'Open d'Austràlia amb 16 anys i després va donar molta continuïtat. Ara, la dona. Qualsevol jugador de tennis més jove en guanyar un torneig gran de la història és molt desconeguda, era britànica, es deia Lottie Dodd, va guanyar a Wimbledon amb 15 anys i 285 dies. Clar, era una altra època amb tots els setgezuts. Va fer-ho l'any 1887. Jo no sabia de l'existència d'aquesta dona, però m'han donat ganes de saber-ne una miqueta, doncs que. 1887, una nena de 15 anys va guanyar una de les primeres edicions de Wimbledon femení, jugant amb uns vestits llarguíssims, que semblava més un vestit per anar a la penna del tec que no pas per jugar a tenis. Era una altra època.

Bueno, a vegades ara torna a passar, segons quins outfits, que sembla més per anar a sortir de nit que per jugar a tenis. Però, escolta'm, tots són gustos. Gràcies, Toni. A vosaltres.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Tens més de 60 anys i busques una assegurança

de salut que puguis contractar fins als 75 anys? Amb proves diagnòstiques incloses, amb urgències a domicili, amb podologia i tot sense copagaments? Estàs buscant Previsora General. Informa't del teu preu personalitzat a previsorageneral.com. I treballa de corresponsal francesa a la Casa Blanca. Ens importa un rap el teu periodisme. Faig equilibris cada dia entre el cor del poder trompista i el barri on visc.

Amb veïns que són funcionaris, empleats públics o immigrants.

Un microcosmos progressista que ben aviat es trobarà en el punt de mira de l'administració.

Lits sense ficció. La meva vida segons Trump. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit. Al matí de Catalunya Ràdio, prenem el pols a l'actualitat. I us saludem en directe ara mateix des de Plaça Catalunya, al centre de. En aquesta hora arrenquem un programa especial des de París, capital de França. Són problemes que ja existien fa anys. I que us saludem des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en concret des de la. Com pot ser que tinguem un sistema que estigui abandonant a tantes persones. Al matí de Catalunya Ràdio t'escolta. Deixem-ne cap aquí baix, perquè ja que estem parlant d'ells, almenys a veure si se serà interpel·lat o no. Potser falten professors en comptes de policies a les aules. Ens movem. Avui us saludem des del Centre Cultural La Mercè de Girona, des d'on farem el programa. Al matí de Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres, de 6 a 1, amb Ricard Ostrell. Catalunya Ràdio. Som 3K. Som 3K.

Passen dos minuts de tres quarts d'ons, és aquell moment en què comencem a situar la mirada en el demà. Toni Fortesa, Marc Güell, Xell Garriga i Rafel de Ribot, bona nit. Bona nit. A veure, una que ja l'hem apuntat una mica. Toni, demà convé sortir de casa amb el paraigua, sobretot depenent d'on visquis.

Exacte, sobretot a les comarques de Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès i el Tarragonès, on poden caure més de 20 litres en mitja hora. Aquesta matinada també pot ploure a l'alt i al baix canvia del Penedès i demana a aquestes comarques del sud si podrien acumular més de 60 litres en 3 hores. Protecció Civil activa l'alerta i nuncat per pluja intensa, però asseguren que no es tracta d'un episodi complicat com el de les últimes setmanes. Això sí, es demana evitar rius, rieres i passos soterrats. Molt bé, i demà de què més estarem pendents a Catalunya Ràdio? Doncs demà a la tarda molt pendents d'ell. Lo fácil para mí es salir, pero ni es eso lo que va con mi carácter ni tampoco es lo que el presidente del gobierno me ha pedido. És el ministre Puente. Divendres donava aquestes explicacions en roda de premsa. Demà ho farà a la Diputació Permanent del Congrés. Espera que el ministre de Transport informi sobre la gestió de la tragèdia i també que detalli aquest decret d'ajudes a les víctimes que aprovarà unes hores abans el Consell de Ministres. Això sí, es trobarà una oposició dura, la majoria de grups li demanaran la dimissió i, per cert, notícia que acabem de saber, les 69 víctimes d'aquest accident de dimecres passat a Toledo ja han estat totes identificades. Estem parlant de 40 homes i 29 dones i no hi ha cap menor d'edat. Són dades que acaba de fer públiques el Centre Integrat de Dades i que ha facilitat el Tribunal Superior de Justícia de Castilla. I a banda de demà també posarem la mirada al País Valencià perquè farà un any d'aquest moment. Les puedo asegurar que por voluntad personal habría dimitido hace tiempo. Ha habido momentos. Farà un any de la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. És una decisió que va arribar després de moltes pressions. Un any i cinc dies després de la dana que va deixar 234 morts. En aquesta intervenció que sentíem va admetre alguns errors, però també es va fer la víctima i no va convocar eleccions. Avui Mazón encara manté l'escó i les víctimes reclamen al Constitucional que li retirin l'aforament que el protegeix.

I demà també una d'aquelles notícies d'abast internacional, l'Smidterm, Txell Garriga.

Sí, en parlarem des de primera hora amb l'Oriol Serra des de Texas, també amb en Xavi Vilà des de Washington i amb en Francesc Garriga. De fet, anirem seguint tota aquesta jornada de l'esmit terme a peu d'orna en tots els programes d'aquesta casa, des del Matí de Catalunya Ràdio, al migdia, però també a la tarda amb en Francesc Garriga i també tornarem a parlar nosaltres al Catalunya Nit de demà. I encara en plan internacional també tindrem un ull posat a França, on els estudiants han convocat una nova jornada de mobilitzacions. Les principals associacions estudiantils ja han fet una crida a bloquejar instituts i universitats i són unes accions que pretenen tornar a repetir, en aquest cas dijous, coincidint també amb la vaga general convocada pels sindicats.

Demà sabrem quantes persones es van registrar a les llistes de l'atur a l'octubre, Rafel.

Doncs sí, com cada segon dia elaborable del mes, el Ministeri de Treball publicarà les dades de l'atur registrat i les defiliacions de la Seguretat Social. El setembre es va marcar un nou rècord, defiliacions amb 4 milions. Tot i que també es va comptabilitzar un augment de l'atur. A l'octubre de l'any passat, l'atur va registrar una pujada del 0,75% respecte del mes anterior, com a conseqüència de l'estacionalitat del mercat de treball. I demà.

Paco Ibáñez protagonitzarà l'acte Nos queda la palabra a la Universitat de Girona. Anem cap allà, Maria Rovira. Bona nit.

Sí, és una proposta cultural a la Facultat de Lletres de l'UDG que combinarà poesia, música i reflexió al voltant d'un dels grans referents de la cançó d'autor. Serà una conversa oberta sobre la dilatada trajectòria artística i vital del cantautor valencià i una oportunitat per endinsar-se en la vida d'un artista que ha convertit la poesia en una eina de compromís, consciència crítica i transformació social. Fill d'una família exiliada a França, després de la Guerra Civil, Paco Ibáñez va desenvolupar bona part de la seva trajectòria a París i des dels anys 60 ha posat música a versos d'alguns grans noms de la literatura, com García Lorca, Miguel Hernández o José Agustín Goitisolo. La trobada l'organitzen el Comissariat per la celebració dels 50 anys d'Espanya en Llibertat i el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, amb la col·laboració de la càtedra Walter Benjamin de la UDG.

I de tot plegat n'estaran ben pendents al Matí de Catalunya Ràdio. Podem saludar el subdirector del programa, Maiol Roger. Bona nit. Bona nit, com estàs? A veure, demà seguim molt pendents encara de les conseqüències de la tragèdia a Toledo. Sí, perquè demà a les 5 de la tarda el ministre Òscar Puente ha de donar explicacions i el que farà serà una mica una radiografia de la situació ferroviària a Espanya, perquè després de l'accident i sobretot de la concanatació amb l'accident de damunt de gener, doncs ens hem preguntat una mica. Com està la xarxa ferroviària. Fa temps que a Catalunya sabem que la de Rodalies no està bé. També ho vam comprovar precisament just l'endemà de l'accident de Buda amb el de Gelida. I serà moment de plantejar-nos una mica, no?, què hi ha, diguem-ne, de fortuit o de mala sort en el que ha passat aquests dies, amb l'error humà que ja te'ns ha parlat, què hi ha de situació d'atenció de la xarxa i una mica cap on ha de caminar, no?, per fer una prèvia de la compareixença d'Òscar Puente. Ho farem amb una de les persones que més en sap de Trens a Catalunya, amb el Pere Calvet, que està de gada al Col·legi d'Enginyers de Cabins, Canals i Ports de Catalunya. I després parlarem d'una cosa, perquè, òbviament, també se n'ha parlat molt aquests dies, de com queda la campanya. Avui ja hem vist les enquestes. Parlarem amb una persona que està treballant a Dialinque, el partit d'esquerres que ha triomfat a Berlín i que va donar una mica de sorpresa. Ella es diu Jaime Martínez Porro, és madrileny, és filòleg, i va anar a treballar a Berlín i ha acabat sent una de les persones que explica l'èxit d'aquest partit d'esquerres. Ja el tindrem demà al matí de Catalunya Ràdio. I després parlarem d'una cosa que afecta molta gent. A veure. I no et concreto la xifra perquè d'aquí 24 hores, una mica menys, l'avançarem al matí. Ai, 24, 12. Jo m'agradaria a mi que fossin 24. No corris tant. D'aquí 12 hores l'avançarem al matí, que és quanta gent està esperant per fer pràctiques del carret de conduir. Ah? Perquè són moltes persones, moltíssimes. Si tens algú. Ara, generacionalment, ja no ens toca, però tota la gent que té algú al voltant que s'ha de treure les pràctiques sap que falten molts dies i en parlarem a l'hora del matí. I res, després, per acabar, farem una mica de ciència i tindrem el Javier Giner. Que estrena la seva primera pel·lícula que es diu Esta Soledad, que parla de soledad, ja sé que en parlem molt a la ràdio perquè som una eina sovint per combatre-la i estarà bé sentir què diu el director, que ja va fer aquella sèrie fantàstica de Yo Adicto. Doncs a partir de les 6 en traurem l'entrellat de tot plegat al Matí de Catalunya Ràdio. Gràcies, Maiol. D'aquí poques horetes, ja m'agradaria a mi que fossin més, però poquetes, me'n vaig a dormir. Cuideu-vos. Molt bé, gràcies, Maiol.

I d'aquí 6 minuts a les 11 arribaran les dones i els dies. Montse Virgili, bona nit. Avui de què parlareu?

Bona nit. Doncs avui a les dones i els dies parlarem de la importància del banc de llet. És molt conegut per tots la importància de donar sang, però la llet materna també pot salvar vides. Avui sentirem algunes mares que van ser donants i d'altres que van ser receptores, com és el cas de la que sentim.

Jo al principi li vaig donar llet meva, però a part que en treia poca, perquè és un prematur extrem, tu estàs a casa intentant treure't la llet amb la màquina, pensant en el teu fill que està a l'UCI, aleshores clar, després de tot això, que t'ajudin, la llet materna, jo no vaig tenir cap problema, en el moment que em diuen, estàs d'acord? Home, clar que estic d'acord, tot el que sigui un benefici pel meu fill, endavant.

5 minuts i arribarem a les 11. Ens agrada pensar que a aquesta hora tenim els nostres companys de la premsa escrita enllestint les portades de demà. Sapiguem com anirà la del periòdic o saludem la seva directora, Gemma Martínez. Bona nit.

Nosaltres parlarem, òbviament, de l'accident ferroviari. A més del que ho ha explicat el Congrés, intentarem posar una mica de l'ull a les mesures que s'aprovaran urgents per a reforçar la seguretat, a més de les ajudes a les víctimes. També, òbviament, parlem d'Estats Units amb les eleccions de mig mandat que creiem que podem marcar fins on arribin els límits al poder de. De Trump, i òbviament a Barcelona també parlem del calendari de la connexió del Trump ja per la Diàgona, que creiem que torna a posar sobre la taula els terminis de les grans transformacions urbanes. I tenim un tema propi, que quasi que seria l'últim que us diria, que Catalunya s'està plantejant enviar menys alertes per les pluges torrencials. Expliquem un acord que estan intentant fer Protecció Civil i Meteocat, que demà ho explicarem al diari.

Doncs ho buscarem i ho llegirem. Moltíssimes gràcies i bona nit, Gemma. Molt bona nit.

Una mica més de 3 minuts i mig perquè arribem a les 11 de la nit. És el punt on els del Catalunya Nit ens acomiadem cada dia, però ja sabeu que no ho fem nosaltres. Cada dia li cedim la paraula a alguns dels nostres col·laboradors. Avui és el torn del Daniel Vázquez-Sallés, periodista, escriptor. Daniel, com estàs? Bona nit. Molt bé, bona nit. I com ho has vist tot plegat això avui?

Doncs mira, s'ha parlat, com no, del midterm americà. Una mica el trom i la por. És la por dels trompitzes a que el seu oligarca perdi les regnes del poder suprem i la por dels altitrompitzes a que s'aixi governant com si el món fos la seva finca particular. Aquí tenim el punt. S'ha de veure si a les eleccions sortirà el que està previst, que és que perdi, si perd el Senat, si perd el Congrés, o si al final passa com va passar el 2016, que va guanyar contra pronòstic a Hillary Clinton. Mai al món hi ha hagut tan interès com el que hi ha ara per les midterms, per les ganes que tenim que aquest home comenci a perdre el poder i se'n vagi allà on se'n vagi a Mar-a-Lago. També tenim el tema dels blocos i les xarxes anònimes que estan ingerint en la nostra vida quotidiana. S'estan detinguent certes persones, certs administradors, que fins ara eren anònims, com també un altre tema ha sorgit, és el que m'ha interessat molt, que és el tema aquest que ha passat al nord d'Europa, amb els pirateres informàtics que han pres el control de la temperatura de les neveres dels supermercats. I han hagut de tirar totes les de menjar. L'especialista, que no me'n recordo el nom, ha dit que ara el que està, diguem, sobre emportada o sobre de moda és això que se'n diu les guerres híbrides, no?

I sempre hi ha com darrere, hi ha nacions que suposament estan darrere, com podia ser Rússia o Israel, no? Aquestes guerres híbrides el que volen és portar el caos a punts neuràlgics de la societat. I el que han aconseguit és incendiar la moral d'Europa. També tenim el tema del tren, de l'accident, on hem parlat amb Francisco Cárdenas, el membre d'UGT i maquinista de Renfe Catalunya, que està d'acord en baixar la velocitat a 40 km hores i tornar a caure el sistema de seguretat. Encara que jo crec que està difícil que la ciutadania recopili la confiança a llarga distància. És que hem gastat amb l'alta velocitat com una potència mundial, però gastem en manteniment el que gastaria un país a segona. És com els nous rics obsessos en l'obstentació o com els nobles arruïnats. Tenim una casa estupenda però no tenim mobles a dins o no tenim diners per mantenir. Demà Puente, el ministre Puente salta a una plaça política al Congrés, que l'esperen amb tant la mà dels toros i el Montería com hi ha. L'esperen com Islero, que és el toro que va matar Manolete. A veure si dimiteix, ja veurem. Però, de moment, estem a l'expectativa de què farà. M'ha agradat aquell senyor que deia que els preus els pisos a Barcelona. Es contenen, però que cada cop són més petits. I m'ha recordat un xiclet que jo prenia quan era petit, que es deia La Tira, que es deia La Tira,

que va mantenir els preus, però cada vegada era més curt. No sé si era un cicle llarg, llarg, com una expressió de I res, moltes felicitats a Eva Baltasar pel Premi Médici. He llegit els tres llibres de la triologia, m'han agradat molt. Em va costar entrar-hi, però un cop vaig entrar-hi em vaig tornar un devot absolut. I res, que ara em toca els dos últims llibres.