Catalunya nit, de 22 a 23 h - 03/11/2026

Són les 10, ets al Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

I alhora que ara ensetem, analitzarem la notícia de la nit, la dimissió per sorpresa d'Òscar Puente, que ja no és ministre de Transport i que també renuncia al lloc que ocupava les llistes socialistes de cara a la campanya electoral que era a punt de començar. Després de l'accident que va causar la mort de 69 persones al xoc de trens a Toledo, finalment avui ha anunciat Òscar Puente que dimiteix. Ho analitzarem tot seguit.

El Barça juga en aquests moments al Camp Nou davant de l'Aston Villa. L'equip britànic ha sumat tots els punts que ha disposat fins ara en aquesta competició. Els partits de la Copa del Rei i de la Reina, en canvi, sí que s'han suspès. Ahir vam acabar el Catalunya Nit pendents de l'estat de salut del jugador del Tenerife, Jesús de Miguel. Que ha acabat morint avui. La justícia ha obert una investigació d'ofici per si el porter que va a topar amb el jugador té algun tipus de responsabilitat penal. Escoltarem les explicacions d'un advocat i ho ampliarem amb Joan Fitó.

També tindrem secció amb la nostra economista, amb la Mar Raouan, com sempre parteix d'un concepte econòmic perquè entenguem millor algun aspecte de l'actualitat. Avui es fixa en la repercussió que poden tenir els resultats de les eleccions dels Estats Units en els mercats financers. La idea que desplegarà la Mar Raouan és que els mercats ja han incorporat el resultat que creuen que hi haurà, és a dir, que s'avancen els fets. És el que s'anomena la hipòtesi dels mercats eficients. La mare ens ajudarà a entendre-ho i, curiosament, tindrem dues persones de Súria avui parlant-nos dels Estats Units, perquè, a banda de la mare Raguant, també connectarem tot seguit amb Francesc Garriga, que és a Washington seguint les eleccions de mig mandat.

Aquest vespre, 3Cat ha estrenat la sèrie LIA. Les protagonistes són científiques que treballen en un laboratori d'intel·ligència artificial. La directora del laboratori és Emma Vilarassau i les seves treballadores, actrius joves, a qui podrem escoltar en aquesta última hora del Catalunya Nit. També parlarem amb una científica que no interpreta cap paper a la sèrie. La seva funció ha sigut assessorar les actrius. Es tracta d'Alba Jané, la coordinadora científica del Departament de Ciències de la Vida al Barcelona Supercomputing Center.

I abans de tancar, descobrirem la portada que preparen al diari Ara per demà i cedirem la reflexió final al periodista Christian Segura. Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Però abans, com sempre, recollim les veus que han marcat fins ara aquest 3 de novembre. És una selecció amb el segell Marc Güell.

La decisión sobre mi futuro la tomé los primeros minutos en los que se produjo la tragedia. Un ministro de Transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. No solo renuncio a mi cargo como ministro de Transportes, sino que también renuncio a formar parte de las listas electorales el 29 de noviembre.

Todo lo que ha podido fallar ha fallado.

Todo lo que ha podido fallar ha fallado. No es un fallo puntual, es un fallo sistémico. Que usted pague ante un tribunal por cada una de las 116 muertes que ustedes han provocado. No le atribuimos en absoluto, y quiero que este quede claro, la culpa del accidente. Pero la responsabilidad política tiene su propio ámbito. Demuéstrele al PP que usted no es como ellos y presente su dimisión.

Que alguien se tiene que hacer cargo de esto. Entiéndame, usted aquí es una distracción.

España ha colapsado y que el problema de reales diu mala gestión. És una bona notícia. Esperem que aquest darrer pas es faci de manera immediata. Això és una victòria de l'independentisme, però sobretot això és una victòria del president Carles Puigdemont.

Destacar els valors d'honorabilitat i d'honestedat que sempre han caracteritzat la trajectòria del senyor Ribas. És una decisió que pren com a pròpia.

Hem fet una feina increïble i no podem deixar que

Hem fet una feina increïble i no podem deixar que la capgiri gent com ara algú que és un jihadista dels germans musulmans a Michigan o aquell personatge que no menja carn, no li agrada el petroli a Texas, aquell talafrico.

Aquestes eleccions són sobre si voleu un senador que posi diners a les vostres butxaques o a les seves. Són sobre si voleu un senador que miri per Texas o per a ell mateix. Aquestes eleccions són sobre si voleu un senador que us serveixi a vosaltres o que serveixi als donants MAGA.

Con una voz inconfundible y una libertad creadora que ha ampliado las posibilidades expresivas de nuestra literatura, su trabajo representa una aportación fundamental que consagra a Cristina Fernández Cubas como una de las figuras más importantes de las letras hispánicas.

Mai hagués imaginat que ens donarien un ondes per això.

Si no m'ho creien pensar que era una broma, estic flipat.

Estic tan content només que ells, perquè et reconeixeran, no tardarem a fer-nos una abraçada perquè és un premi molt, molt, molt merescut.

Són les deu i sis minuts. La notícia de la nit és, sens dubte, la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, que, després d'una compareixença molt i molt llarga, entomant les preguntes de l'oposició més de quatre hores, al final ha acabat anunciant que dimitia. Volem ara analitzar la situació i l'escenari que s'obre amb el politòleg i professor de la Universitat Carlos III de Madrid que ens està escoltant, que és Pablo Simón. Pablo Simón, buenas noches. Hola, ¿qué tal? Bona nit. Bona nit. Pablo, d'entrada, no sé fins a quin punt t'ha sorprès l'anunci d'Òscar Puente o si era inevitable que arribés.

Bueno, jo penso que era molt probable que es donés per dues raons, principalment. La primera és perquè la seva situació era molt insostenible des d'una perspectiva estrictament institucional. O sigui, és molt complicat trobar en perspectiva comparada un ministre que ja ha sigut més reprobat, més polèmic i, particularment, que hagi tingut una responsabilitat política directa sobre dos accidents ferroviaris en nou mesos. O sea que, d'entrada, era una situació que, des del parer de l'opinió pública majoritària, però també tant dels socis com de l'oposició, era molt difícil de sostindre. El de la mateixa vegada, estem en un clima preelectoral, i això és evident, i clarament la continuïtat d'Oscar Puente suposava una anul·lació total de la campanya del Partit Socialista, perquè posaria el focus tota l'estona en la catàstrofe d'Urda. Era inevitable, llavors, que hi hagués un vot retrospectiu de càstig al Partit Socialista, i si ells volen canviar el to de la campanya i tenir alguna oportunitat de mobilitzar els seus votants, clarament la sortida d'Oscar Puente era una condició necessària, no sabem si suficient perquè es parlin d'altres coses que puguin donar-li algun avantatge o alguna possibilitat perquè el PSOE remunti.

Clar, una cosa és anunciar la dimissió i l'altra és que la gent no atribueixi que tingui la culpa o la responsabilitat del que ha passat. En aquest sentit, aquí també hi juga un paper el propi caràcter del personatge, que és una persona que fins a l'últim minut, abans d'anunciar que dimitia, ha estat responent les qüestions que li anaven plantejant de manera molt contundent i ell mateix havia dit que no dimitiria. Ara, tot això en campanya electoral com es juga?

Doncs és una molt bona pregunta. Jo penso que el caràcter d'Oscar Puente tenia una peculiaritat molt específica, que és que era una sort de portaveu del govern en un sentit més militant, més dur a xarxes socials, molt més combatiu, que estava al capdavant d'un ministeri particularment sensible. Sensible pel Partit Socialista, perquè havia sigut l'epicentre d'escàndols de corrupció, però també molt lligat a la idea que la gestió ferroviària era deficitària, clarament a Catalunya, on ha sigut durant anys, però també a les línies del TGB i altres que tenien problemes en general. Llavors aquí la qüestió és si la seva sortida era una oportunitat o no perquè es canviï el to de la conversació. És evident que continuarem parlant d'aquest accident tràgic, Espanya està en xoc i clarament està en una situació molt sentida, Però sí que és veritat que si ens apropem pas en pas a la votació efectiva, al 29N, llavors pot ser que sortiran altres temes. Aquí la qüestió és si efectivament la sortida del ministre serà suficient. I després una cosa que jo penso que serà important, que aquí correspondrà ara la cartera. I quin perfil cercarà el PSOE per tractar de donar-li un més tecnocràtic, diguéssim, més neutre. I jo penso, si jo hagués de fer alguna aposta de per on aniran els trets, jo penso que Carlos Cuerpo podria ser aquesta persona. O sea, una persona que sigués tècnic, que assolís també aquesta cartera i que llavors fos un tallafoc per parlar d'altres temes que no estiguin directament lligades amb la gestió d'Òscar Puente.

Clar, aquí hi ha un Oscar Puente que és ministre de transports, ara hi ha ex tècnicament, però també hi ha un Oscar Puente que és un dels principals aliats de Pedro Sánchez ja des del principi del sorgiment de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Ara com es distancia un president que ha de fer campanya electoral per intentar guanyar unes eleccions amb totes les enquestes a la contra o moltes enquestes a la contra? Com es fa ara per desvincular-se d'aquest rol?

Doncs és una molt bona pregunta per la que jo no tinc una resposta clara. És complicat perquè clarament ara tot el focus es posarà sobre la gestió ferroviària d'aquest govern i també sobre la mateixa figura d'en Pedro Sánchez. Però clar, ara mateix el PSOE estava en una situació que diem és tràgica, no? Ha de triar un dels dos mals, no? I llavors la continuïtat d'Òscar Puente era problemàtica perquè suposava posar el focus tota l'estona en l'accident tràgic d'Urda, però de l'altra costat, si ara ha dimitit, la qüestió és qui es posarà cap davant i fins a quin punt podrà Pedro Sánchez i el PSOE canviar una mica el to del debat perquè se'n vagi cap a altra direcció que no sigui estrictament la gestió d'aquesta catàstrofe, sinó que tingui relació amb els serveis públics o la qüestió de la liberalització del transport ferroviari, qüestions que aterrin una mica més el debat en l'eix tradicional esquerra-dreta i no tant en la gestió específica al capdavant d'aquest ministeri.

De cara a les eleccions, aquí ja veurem què passa, perquè hi havia un moment en què semblava que es parlaria de corrupció, després va ser l'habitatge, després propostes en positiu. Ara cadascú voldrà portar la conversa cap al seu lloc, cap allò on cregui que li va millor. Per tant, el Partit Popular, potser la gestió ferroviària, cadascú ho portarà allà on vulgui. Qui s'imposa en això? Qui acaba dient de què es parla o de què no es parla?

Bueno, és una qüestió que té molt a veure amb quina és la realitat material de la gent i quins són els problemes que la gent identifica com més prioritaris. I també, evidentment, depenent de quina sigui la teva orientació ideològica, tens uns problemes com prioritaris o no. O sigui, ara mateix els problemes prioritaris per la majoria dels votants estan vinculats amb la inflació i el poder adquisitiu. Després ja, si anem mirant electorat per electorat, ens trobem que els de la dreta estan particularment preocupats amb el tema de la immigració. I tot pivota al voltant d'aquest tema. L'activació perceuta, tot el que tingui a veure amb la integració dels migrants, etc. Fins i tot el tema de la vivenda entra mitjançant el tema de la immigració quan parlen d'ocupació i d'inseguretat. El que vol l'esquerra és imposar temes que estiguin més vinculats a qüestions socials, i van triar de fer-ho, per posar un exemple, el Partit Socialista, quan es va a parlar de pensions durant una estona, o de la qüestió de l'avortament i de la reforma que faria o no el FEIJO al voltant d'això. O sigui que hi haurà una batalla perquè normalment a l'Estat tenim una divisió de l'electorat en què hi ha temes en què tu tens dos terços a favor d'una qüestió i l'electorat del rival està dividit i a l'inrevés. O sigui, si parlem per posar un exemple d'igualtat de gènere o de feminisme, l'esquerra està molt més mobilitzada, ho té molt més clar, però és la dreta la que està dividida. Quan parlem d'immigració és a l'inrevés. És la dreta la que té una orientació molt clara i és l'esquerra la que està una mica més dividida. O sigui, aquí part del joc polític és posar els temes en què tu, com a partit, tens una avantatge comparativa al portar-los cap a l'opinió pública. I aquest serà tot el joc que veurem durant les pròximes quatre setmanes. En qualsevol cas, parlem de campanya, perquè l'estructura del vot, en general, està prou definida. O sigui, jo penso que encara que parlem de variacions en el marge, en general tenim gaire clar quin serà el resultat de les properes eleccions.

Per acabar, llegim una nota de l'agència EFE i la comentem perquè no sé fins a quin punt això també pot jugar un paper en la campanya. I és que, malgrat que Òscar Puente ha dit que no participarà directament també en aquesta campanya i que vol sortir de les llistes, com que ja s'han publicat al BOE, el Bulletí Oficial de l'Estat, acabarà figurant a la papereta, diu l'agència EFE igualment, el nom d'Òscar Puente. Suposo que aquí l'oposició també s'hi voldrà agafar.

Clarament, clarament el Partit Popular i Vox el que insistiran és que votar a Óscar Puente en Valladolid, o sigui, votar al PSOE en Valladolid implica votar a Óscar Puente, encara que ell dimiteixi, encara que ell no agafi l'acta, com probablement ocorrirà, en qualsevol cas sí que faran hincapié en això, o sigui, trigaran a insistir en que l'única manera de fer una divisió efectiva d'Óscar Puente és en realitat anar a les properes eleccions i votar en favor del PP i Vox, o sigui que aquesta carta

es jugarà clarament. Doncs agraïm molt a Pablo Simón, politòleg i professor a la Universitat Carlos III de Madrid, que ens hagi ajudat a fer aquesta anàlisi d'urgència en aquesta nit en què el ministre de Transports ha anunciat per sorpresa, per sorpresa del moment, que acaba, que dimiteix. Pablo Simón, moltíssimes gràcies. Bona nit. Bona nit, gràcies.

Els fets, de fet, s'han precipitat quan ja ningú no hi comptava. Eren ja les nou i pocs minuts. Per tant, Oscar Puente portava quatre hores compareixent a la Diputació Permanent quan ha fet aquest anunci. Dani Sainz de Aja Madrid, seguíeu aquesta compareixença als periodistes, al Congrés dels Diputats, i ha estat tota una sorpresa.

Sí, de fet, ha estat en el moment en què hem explicat en directe al Catalunya Nit la crònica dels fets, en el moment en què estem en directe, ha estat quan Puente ha fet la seva final, l'última intervenció, i ha anunciat per sorpresa la seva dimissió, una dimissió que ha agafat. Per sorpresa, no només els periodistes i els diputats que eren a la sala, sinó també el PSOE, Filés Endins, també l'entorn de Puente ha causat molta sorpresa perquè no estava en el guió, no era el que s'esperaven després de sentir el ministre defensar-se i després d'haver-lo sentit dient que volia continuar endavant i que tenia l'encarreg de Pedro Sánchez per fer-ho. Ell ha dit a la sortida que el president li ha comunicat només minuts abans d'anunciar-ho. Ho podem sentir com ha explicat els periodistes. Fa uns minuts, tot i que ell la decisió ha dit que la tenia presa des del mateix moment en que va conèixer l'accident d'Urda, encara no hi ha reacció de la Moncloa, no hi ha reacció tampoc de Pedro Sánchez. El que sí que sabem és que ara el president del govern espanyol està obligat a fer una remodelació. Que ha fet una crisi de govern quan només falten 4 setmanes per les eleccions del 29 de novembre. Veurem quin és el següent moviment del president, qui anomena com a nou ministre de transports. El que està clar és que trastoca els plans de campanya, perquè Sánchez comptava almenys amb fer campanya, amb començar les eleccions, amb puente al ministeri. L'exministre d'aquí, quan va ser oficial de l'Estat, havia dit que ell no faria campanya, que no tenia l'humor, que la seva preocupació estava només en l'accident i es desmarcava totalment de la campanya electoral. I ara també ha dit que no serà candidat del PSOE per la província de Valladolid, encara que les llistes ja s'han fet oficials. Per tant, en tot cas, si s'ho ha escollit, haurà de renunciar al seu escó.

Gràcies, Dani. Comencem a tenir reaccions ja a aquest anunci i són de diversa índole. Fons del Partit Popular no en tenen prou. Demanen que Pedro Sánchez assumeixi també responsabilitats. Afirmen que Òscar Puente no dimiteix per les víctimes ni per dignitat, sinó que plega per les enquestes electorals. Afegeixen que el president espanyol no es pot amagar darrere d'Òscar Puente, Alba Barbosa. Sí, el PP diu que l'ha fet

dimitir Tezanos, president del SIS, en referència a aquestes enquestes electorals. Ester Muñoz, portaveu del Partit Popular al Congrés, afirma que la dimissió arriba 116 vides tard. Diu que el responsable que el sistema ferroviari hagi estat en mans de l'exministre Avalós i d'Òscar Puente, continua al seu lloc, en clara referència a Pedro Sánchez. També Miguel Tellado, número dos del PP, assenyala a Sánchez com a últim responsable. Per haver nombrat els ministres, escriu Tellado que la dimissió de Puente era imprescindible, però no suficient. Ada Colau, candidata per Front Ampli, aquest espai a l'esquerra del PSOE, agraeix a Òscar Puente la dignitat d'un gest difícil i entén que la dimissió és un pas endavant per recuperar la confiança en el tren. Junts per Catalunya assegura que la dimissió d'Òscar Puente ja no podia esperar més. Hem sentit Miriam Nogueras dient-ho tot just al sortir de la Diputació Permanent del Congrés. Diu que és inajornable. I Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana, no entra a valorar que Puente deixi el càrrec i afirma que cal saber si és segur agafar un tren.

Desde Vox

endureixen el to del PP. Santiago Abascal assegura que és Pedro Sánchez qui ha de dimitir i posar-se a disposició judicial.

10 minuts i arribarem a dos quarts d'11 de la nit. En joc a aquesta hora la quarta jornada de la fase de Lliga de Campions al Camp Nou, a Barça-Estombila. Com estan, Joan Fitu?

Doncs mira, arribem ara al minut 60 de partit. Ho té bastant bé el Barça, que guanya 2-0. Gols de la Minya Mali de Rafinha. La nota negativa, la possible lesió de Rodri. Ha marxat al descans, substituït per problemes al bessó. Ha entrat Marc Bernal. Veurem si podrà jugar Rodri al cap de setmana contra l'Atlètic de Madrid.

Molt bé, doncs haurem d'esperar a veure com acaba aquest partit. Està sent una jornada esportiva marcada per la mort de Jesús de Miguel, futbolista del Tenerife.

Sí, ha mort aquest matí després de tota la nit a l'hospital, ho ha comunicat el Tenerife. Jesús de Miguel, ho vam explicar ahir al Catalonia, va topar amb Jesús Obono, porter de l'Andorra. Va ser traslladat a l'hospital després d'una aturada cardiorrespiratòria. Aquest matí, a les 8 del matí, el Tenerife ha anunciat que havia mort. El món del futbol, evidentment, s'ha volcat a donar suport al Tenerife. La majoria de clubs s'han posat al servei, tant del club del Tenerife com de la família de Jesús de Miguel. Al Barça, per exemple, Joan Laporta ha lamentat a la prèvia d'aquest Barça estonvil aprofundament la mort del futbolista. L'Andorra, que era el conjunt que ahir jugava l'Ediodoro Rodríguez López, en veu del seu president Ferran Vilaseca, també ha traslladat avui el seu condol.

Pésame a su familia, al Club Deportivo Tenerife y a todas las personas que estaban cerca de él. Sabemos que ninguna palabra puede aliviar un dolor así, pero queremos que sepan que estamos con ellos y que compartimos profundamente su tristeza.

Aquest és Ferran Vilaseca, el president de l'Andorra. Gerard Piquen és el propietari. A l'altra banda, el president del Tenerife, Felipe Miñambres, doncs molt, molt, molt tocat per la mort de Miguel. Un dia molt trist per.

Para todo el sentimiento blanqueazul. Yo creo que para el fútbol mundial es una situación no vivida en la que un jugador pone en el terreno de juego.

Al club, el Tenerife ha obert l'estadi Eliodoro Rodríguez López per homenatjar Jesús de Miguel. Els aficionats durant la tarda han començat a omplir de flors i records la porta nou, el dorsal que duia de Miguel per honorar la seva figura. I durant la setmana es faran tots els actes d'homenatge cap al davanter del Tenerife que ha mort aquest matí després de la topada amb Jesús Obono.

El Barça està jugant, de fet s'està disputant tota la jornada de la Champions, però la Federació Espanyola sí que ha suspès tota la competició.

Sí, de fet l'AFA ha demanat la suspensió d'aquesta jornada de Champions. La UEFA no és massa sensible, per dir-ho finament, en aquestes situacions. Ha decretat un minut de silenci en aquests partits. Fins demà! La jornada de Copa del Rei ja a jornada la setmana passada a causa del xoc de trens a Urda, a Toledo, s'havien de jugar Lutebo Sabadell i el Reus Baracaldo, tampoc es jugarà en Dama i tant Andorra com Sabadell han demanat no jugar el cap de setmana. L'AFE el que té previst. És demanar l'ajornament de la jornada de primera i també de segona. En principi, la de primera és més complicada per un tema de calendaris, perquè el calendari de futbol és atapaïdíssim. Veurem què fa l'òrgan que ha de decidir amb la jornada de primera. El Barça, per exemple, juga contra l'Atlètic de Madrid. Veurem si es juga. Ens explicava l'Aya Tudel que a hores d'ara no ho tenen clar. Doncs són decisions que s'han de prendre. Sí, els pròxims dies. Almenys el que sabem és que a Espanya fins dijous, avui, demà i dijous, no hi haurà competicions per respectar aquests tres dies de dol per la mort de Jesús de Miguel.

Tot això que ens estàs explicant, Joan, són reaccions en l'àmbit esportiu, conseqüències també esportives, ara bé a nivell jurídic, fins on pot arribar la mort de Jesús de Miguel? Perquè hi ha una investigació oberta.

Sí, la Policia Nacional ha obert aquesta investigació a instàncies judicials, això ho ha explicat l'agència EFE. Al seu torn, el fiscal en cap de Santa Cruz de Tenerife, José Luis Sánchez Jauregui, veu molt difícil que s'obri un procés penal per la mort de De Miguel, ja que el cop, expliquen, es va produir en una acció de joc. D'això, d'aquest fet, d'on pot arribar aquestes conseqüències, n'ha parlat Christian Zarroca, advocat en dret esportiu a Catalunya Ràdio.

S'ha de diferenciar accions com a conseqüència de la disputa de la pilota amb accions totalment alienes al joc, com agressions amb la pilota aturada o fins i tot amb el partit acabat. Aquest és un cas on, evidentment, hi ha una situació de molt mala sort, d'una imprudència gran. Per part del porter, però amb una disputa de pilota. Per aquest motiu s'ha de ser molt curós i no es pot dir ni per una banda que això és un delicte d'homicidi imprudent, per exemple, o per altra que no passarà res.

Clar, explicava Zarroca que els esportistes ja assumeixen el risc que puguin passar accions com aquestes en disputa de pilota en el propi futbol, doncs ho assumeixen exercint la seva professió.

Els esportistes que practiquen el futbol o altres esports amb contacte, perquè el futbol és un joc on es permet el contacte, i hi ha entrades, hi ha puntades de peu, hi ha cops, hi ha cops al cap, al pit, etc. Els esportistes assumeixen un risc, un risc evident per la seva integritat, i de forma voluntària l'assumeixen i algunes de les conseqüències poden ser tan greus com aquesta. És una molt mala sort, una desgràcia molt gran, però és una jugada on es disputa la pilota. Per això s'ha de ser bastant curós amb els anàlisis que es fan.

Aquí hi ha una moneda de dues cares. A l'altra hi tenim Jesús Obono, el porter de l'Andorra.

Sí, que com explica el Santiamara Cristian Zarroca, Obono comet una imprudència, però en aquest cas una imprudència esportiva. S'equivoca, evidentment, en una acció del joc i, segons explica des d'Andorra, Marc Romero, periodista d'Andorra Esportiu, que ahir era el terreny de joc i que segueix l'actualitat de l'equip andorrà, Owono, evidentment, i com no pot ser d'una altra manera, està absolutament consternat.

Owono és una persona molt religiosa, molt religiosa, i va estar el vestidor tancat. Després, és veritat que a l'aeroport, com us dic, estàs més a l'expensa de què pot arribar a passar, però, òbviament, jo crec que tota l'expedició estava amb el cor pendent i amb el cap pendent de què. Doncs Jesús Dominguez intenta recuperar, però realment jo et diria que la plantilla de l'Andorra està molt afectada ara mateix.

Això ha tingut altres conseqüències al món de l'esport perquè hi ha un jugador del canvi de led que es diu Michael Oguno, que no té cap relació amb el porter de l'Andorra, amb Jesús Oguno, comparteixen el cognom, doncs Michael Oguno ha hagut avui de fer un comunicat a les seves xarxes socials. Ja que ha rebut tota mena d'insults, amenaces i que traspassen la línia de la normalitat en el comunicat. Diu que no és el porter de l'Andorra, reivindica que no hi té res a veure i, evidentment, demana respecte i, sobretot, evitar l'odi cap a la seva figura i cap a totes les figures en general, perquè també, evidentment, hi ha hagut atacs també racistes.

Són hores difícils, eh? Tot el que té relació amb aquest cas. Acabarem veient també quines decisions esportives s'acaben prenent. De la resta del món esportiu, tenim bàsquet en joc.

Sí, de fet, mira, ha acabat fa pocs minuts el partit de la Penya a la Champions. Porto 84, Joventut de Badalona 81. També ha jugat avui el Girona a la FIBA Europe Cup. Bàsquet Girona 90, Levitge 66.

I per acabar podem treure el cap al Camp Nou.

Gràcies, Joan. Gràcies, Joan.

Doncs canvis naturals, tornarem a veure Gavi a la tercera alçada, Dijon a la segona, per davant de Marc Bernal.

Al mig camp, tot nou. Els senyals horaris de dos quarts d'onze de la nit, ja hi ha reacció oficial del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la dimissió fa tot just una hora i dos quarts del ministre de transports, Óscar Puente. Óscar Puente diu, ha dado la cara, ha dado soluciones y después ha dado un paso al lado por dignidad, por voluntad propia. Por respeto a las víctimas y al proyecto progresista. Políticos como él dignifican a nuestro país y nos demuestran que no todos somos iguales, diu Pedro Sánchez. Mientras unos solo dan lecciones, otros lo dan todo. Gracias por tanto, compañero. Primera reacción, per tant, del president del govern, Pedro Sánchez. Recordemos que Óscar Puente también. Ha decidit no presentar-se en aquestes eleccions on anava de cap de llista per Valladolid a les llistes del PSOE. Recordem que el mateix Òscar Puente, segons ha explicat, ha avisat Pedro Sánchez de la seva dimissió pocs minuts abans de fer-ho.

Avui celebrem que la unitat LIA fa un any de vida. I ens presentem al món com un centre punter en l'àmbit de la recerca tecnològica en intel·ligència artificial.

3Cat ha estrenat aquest vespre la sèrie LIA dirigida per Patricia Font i Anna Millán sobre quatre estudiants de tesi doctoral que desenvolupen els seus projectes en un centre pioner científic i tecnològic. La nova sèrie està protagonitzada per quatre joves actrius. Són Cristina Colom, Clara Sanz, Mireia Vilapuig i Laura Vinyals. Montse Pujol.

Les quatre actrius es posen a la pell de joves científiques que treballen en un laboratori avançat en intel·ligència artificial que dirigeix la Rita, paper que interpreta Emma Vilarassau. La sèrie qüestiona els estereotips de gènere en l'àmbit tecnològic. Mireia Vilapuig, que interpreta la Neret, creu que la sèrie és en part un reflex de la societat.

Crec que això és una molt bona virtut que té la sèrie, que és que tota l'audiència, les espectadores que puguin veure aquesta sèrie sentiran molt a prop dels protagonistes, perquè tenen problemes molt reals en un context que potser està una mica desconnectat de la nostra vida realment, perquè són científiques i nosaltres no ho som, de científiques. Però sí, sento que és un retrat molt afí a la realitat d'avui en dia.

Cada un dels projectes que desenvolupen les protagonistes sorgeix d'una motivació personal, una agressió sexual, un accident de cotxe o una cardiopatia que traçaran diferents línies argumentals. Sentim Vilapuig.

El motor d'aquesta vivència personal, que crec que és una mica el que li passa a cada un dels personatges, provoca que ella comenci a interessar-se per investigar en el camp de la biomedicina, per trobar una manera d'intentar fer les cirurgies de pacients per cardiopaties, poder-les fer d'una manera més personalitzada. I ella està en aquest camp de la investigació per intentar trobar la solució del problema que ella té des de fa uns anys.

I Clara Sanz ens parla del seu personatge.

És una noia que es dedica a crear aplicacions que detectin tant a les xarxes socials. Primer, la seva investigació té molt a veure amb els intents de suïcidi, amb gent que. Que està en aquest moment com de depressió i després amb abusadors i assetjadors a menors a xarxes socials.

Els projectes científics que apareixen a la sèrie estan inspirats en línies de recerca reals que ja s'estan desenvolupant actualment.

Doncs també perquè la sèrie tingués una bona factura s'ha comptat amb l'assessorament de científiques de veritat i una d'elles és l'Alba Jané que és coordinadora científica del Departament de Ciències de la Vida al Barcelona Supercomputing Center. La podem saludar ara en directe. Alba Gené, bona nit. Hola, bona nit. D'entrada, en què ha consistit aquesta feina vostra d'assessorar els que feien aquesta sèrie?

Ha consistit en explicar tot allò que normalment no expliquem, que és el dia a dia del treball que fem al Barcelona Supercomputing Center i concretament al Departament de Ciències de la Vida, com interaccionen els científics i científiques, què vol dir fer recerca amb un supercomputador, quines coses podem fer i quines no podem fer amb els bessons digitals i la medicina personalitzada i la recerca que fem al departament. Això ho heu treballat

amb direcció o bé directament amb les actrius? Amb qui heu col·laborat?

Ho hem treballat amb les guionistes. Ho hem treballat directament amb elles.

Què et sembla que hi hagi una sèrie on les protagonistes siguin científiques i científiques joves? Suposo que tu també ho vas ser, però no sé si hi havia una sèrie on et poguessis admirar allà.

Doncs em temo que jo no tenia cap sèrie, per sort vaig tenir una directora de tesi, la Núria López Vigas, espectacular, i que va ser un gran referent per mi. Però jo trobo que és absolutament necessari que hi hagi referents, a més que siguin referents així divertits, que es posi en format de sèrie, i tant de bo que això que ara és una sèrie de ficció, vulguis que no, doncs deixi de ser quelcom. Ficció en un futur proper, que sigui el més normal del món, que hi hagi una directora d'un centre d'intel·ligència artificial i una sèrie de noies que fan el doctorat en diferents àmbits tecnològics. Que això ho expliqui una sèrie,

no sé si pot ser també que creixin vocacions a partir de veure-la.

Tant de bo, tant de bo que creixin vocacions i que es vegi que fer ciència és molt humà, que la passió que cal per fer ciència és molt real i que, òbviament, té el seu punt divertit, perquè si no, no ho hagués fet jo, no hagués triat aquesta vida. I bé, nosaltres al BCC també fomentem aquestes vocacions amb el programa. Som investigadores, que està dirigit a nenes de primària, i pel qual han passat ja més de 46.000 alumnes de primària des de 2018. Nosaltres treballem també aquesta línia i treballar-la a diferents edats és absolutament imprescindible per trencar aquests estereotips i aquest desbalanç que tenim de gènere. Encara existeix però va canviant la cosa? Va canviant, va canviant mica en mica però el sostre de vidre segueix sent i la veritat és que sí que es veuen més i més investigadores en àmbits tecnològics, en ciències de la computació, Però a nivell de direcció de centres sí que està encara l'entorn molt masculinitzat i això anirà canviant a mesura que aquestes dones progressin i se'ls ofereixin aquestes oportunitats, perquè no n'hi ha prou a progressar. Hi ha d'haver persones aliades, homes i dones, que creguin que la diversitat és necessària. Que hi hagi dones líders també és necessari per fer millor ciència, al final, per plantejar preguntes diferents.

Doncs, a banda de la ficció, volíem demostrar que també existeixen a la vida real, tot i que n'hi hauria d'haver més. Hem pogut parlar-ne amb l'Alba Jané. T'agraïm molt que ens hagis atès aquesta nit. Una abraçada. Moltes gràcies.

Una abraçada. Bona nit.

Passen ja 7 minuts de dos quarts d'onze de la nit. En aquest Catalunya Nit ho hem explicat ampliament. Avui milions de ciutadans dels Estats Units voten en les eleccions de mig mandat. Són unes eleccions que es plantegen ben bé com un plebiscit a l'agenda de Donald Trump. Més enllà del control del Congrés per part del Partit Republicà, Aquestes eleccions poden tenir conseqüències en molts àmbits, per exemple, en l'economia mundial. Avui, com cada dues setmanes, ens acompanya l'economista Marc Raguant, amb qui aprenem més sobre economia a partir d'un concepte. Marc, bona nit. Bona nit. Avui el concepte que ens planteges té a veure amb la borsa. Això vol dir que hem d'esperar grans moviments a la borsa per a les eleccions d'avui als Estats Units?

Doncs avui el concepte ens dirà que potser no necessàriament. Tot depèn de si el resultat és el que esperaven els inversors o és un resultat que no s'esperava. En certa manera, si hi ha una sorpresa, sí que podria tenir una reacció. En aquest cas, la sorpresa podria ser que les coses han canviat menys del que pensàvem, tot i que s'espera que canviïn.

Per tant, aquí entra molt bé, Mar, el concepte d'avui.

Sí, el concepte d'avui és la hipòtesi dels mercats eficients. És aquesta idea que quan hi ha unes eleccions, quan hi ha alguna cosa forta que passa, a vegades sembla que no té importància per l'economia perquè els mercats no responen, però la realitat és que ja hem respost abans. El mercat ja ha incorporat tot el que s'esperava d'aquell esdeveniment i si l'esdeveniment va més o menys per on ens pensàvem, pot ser que doni la impressió que no importa per la borsa, que no importa per l'economia.

Esclar, però ja ha actuat preventivament abans, s'entén. D'acord. Fixem-nos en la jornada d'avui als Estats Units. Què miraran avui els inversors? Bueno, avui el més important és això,

veure si el resultat és el que s'esperava o no. Sobretot si hi ha majoria a la cambra, que s'espera amb molta alta probabilitat, un 95% de probabilitat, i si hi ha majoria al Senat, que això s'espera, que hi hagi una majoria demòcrata al Senat, o sigui que pot ser que es reparteixin les dues cambres, diguéssim, però això ja no està tan clar. Llavors, si això no passés, seria la gran sorpresa, si el Trump encara mantingués el poder en la. En el Congrés, per exemple. Al Senat jo diria que sí que hi ha bastanta incertesa i que pot ser que els mercats reaccionin al resultat perquè encara no sabem ben bé què passarà.

D'acord, per tant, els inversors miraran si Trump perd una cambra o totes dues i amb quines majories, no? Són importants el pes de les majories?

Sí, exacte. Per exemple, amb la cambra sabem força bé, almenys els models diuen que segurament hi haurà una majoria demòcrata, però en el cas dels Estats Units, tot i que hi ha una certa disciplina de partit, és veritat que depenent de quines polítiques es discuteixin, o quin tipus d'accions es vulguin fer, a vegades dos o tres representants poden votar diferent del partit. I això sí que vol dir que el mercat també reaccionarà una mica a quina serà la diferència final. I això és veritat que els models estadístics que tenim. Per totes aquestes eleccions, són molt menys fins a dir-te exactament quants seguients tindrà cadascú, com ja sabem també amb les eleccions d'aquí.

Fixem-nos ara justament en les eleccions d'aquí. Què va passar amb l'anunci d'eleccions generals anticipades?

En aquest cas va ser una sorpresa una mica, tot i que ja hi havia rumors, però per tant aquí sí que el mercat pot respondre una mica més, perquè la hipòtesi aquesta del mercat eficient, la informació encara no hi era del tot. El que passa que és veritat que va passar com en divendres i cap a dilluns, i llavors els canvis a la borsa costa molt d'interpretar. El dilluns després de l'anunci de les eleccions hi va haver un repunt cap amunt de l'IBEX, no sempre va cap amunt, a vegades va cap avall, però en aquest cas hi va haver un repunt cap amunt. Les borses europees també estaven pujant cap amunt, o sigui que no sabem ben bé si va ser per la de les eleccions, i és veritat que al final del dia més o menys tot es va quedar bastant semblant. Així que és molt difícil de dir, encara més quan passen divendres i esperes fins a dilluns a veure què fan els mercats. Però en aquest cas potser sí que va ser una mica més una sorpresa i pot haver-hi una reacció una mica més gran dels mercats.

Hi va haver, per tant, una petita pujada, però es pot interpretar sempre aquesta petita pujada com que els mercats ho interpreten com una bona notícia?

Bueno, normalment la borsa és més de les empreses, per tant es pot interpretar com una bona notícia per part de les empreses. Aquí potser reaccionar, per exemple, quan hi ha força incertesa amb les majories del govern, a vegades la convocatòria d'eleccions es veu com una manera de treure part d'aquestes incerteses, que sobretot pels negocis o les empreses potser ja els hi va bé. Però com deia, com que passen moltes coses de la vegada, aquest tipus d'estudis, a nivell científic, sempre han de ser una mica prudents en sobreinterpretar aquestes respostes del mercat.

Esclar, si els mercats incorporen la informació, aquí algú es pot preguntar, sempre tenen raó? Què passa amb la informació que només coneixen unes quantes persones? Esclar, aquests escenaris també s'han de tenir en compte.

Sí, a veure, per exemple, històricament als Estats Units la borsa no puja ni baixa després d'unes eleccions, que això és consistent amb la idea aquesta que més o més la informació ja hi era. A vegades puja, a vegades baixa, però més o menys tot es queda igual. Això és consistent amb aquesta hipòtesi. Dit això, hi ha vegades que la hipòtesi no es compleix perquè algú té informació que en diem privilegiada. Aquesta informació és el que en anglès en diem insight trading, que vol dir que algú actua amb una informació que el mercat encara no sap. I de fet, últimament hem sentit a parlar molt també pel Trump, perquè hi ha hagut bastanta evidència que ha fet servir informació privilegiada o ha creat falsos anuncis, que ha fet servir per fer diners. Sempre que actuem en base a un secret, Hi ha un secret que en teoria no hauríem de poder fer servir, dona lloc a investigacions. Per exemple, la Reserva Federal, algun dia potser en parlarem dels tipus d'interès i la política monetària, la gent que treballa a la Reserva Federal no pot participar a la borsa els dies previs quan s'ha de fer un anunci perquè es considera que tenen un secret, una informació privilegiada.

Veurem doncs què és el que acaba passant aquesta nit als Estats Units, però Mareks, digue'ns, amb què ens quedem per interpretar els resultats de demà, aviam.

A veure, ens hem de quedar que si no hi ha grans sorpreses, doncs els mercats més o menys ja ho hauran incorporat i per tant potser no veiem cap canvi. Si hi ha sorpreses, que no sé pas en quina direcció, llavors sí que pot ser que les borses reaccionin més. Tot ens queda una mica lluny. És cert que l'impacte en el dia a dia de les persones d'aquí potser no és immediat, però al ser una economia tan important, doncs totes aquestes fluctuacions al final poden tenir un impacte. Jo ho seguiré molt de prop. Perquè realment espero que hi hagi poques sorpreses i que potser s'auguri una mica de canvi i que els mercats ja espero vagin incorporant-s'hi.

Ho haurem de veure, hem d'esperar encara unes hores. Marraguan, que vagi molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, bona nit.

Catalunya a nit.

Les notícies sota la llum de la lluna.

En punt tres quarts d'onze de la nit i ara fem una doble connexió d'allà on veníem perquè seguim parlant d'alguna manera o molt concretament de les eleccions als Estats Units, però és que a més a més passem d'un surià. Hem de dir surià o què, Francesc Garriga? Surienc, surienc, surienc. Ai, ja m'he equivocat. Doncs d'una surienca a un surienc. Què tal, Francesc? Com estàs?

Molt bé, molt bé, molt content de retrobar-te des d'aquí i en aquest horari que tantes vegades ens va ajuntar. Mare meva,

la de nits que havíem passat junts, i també per el mateix home que avui ens ocupa, eh?

Sí, per Donald Trump, que, com ara dèieu, se la juga en certa manera també aquesta nit, en el que serà tot un plebiscit sobre la seva figura, sense ell estar en cap botlleta, però certament els nord-americans estan votant a aquesta hora, i mira, d'aquí una hora i 14 minuts, començaran a tancar els col·legis electorals ja, mica en mica, fins que tinguem resultats ja ben entrada la matinada.

Mira, ara que el Barça ja saps que està guanyant, que això ho té fet, 3-0, que ja et pots anar relaxant, tu no sé si ets perquè tu de porres esportives en deus haver fet unes quantes, tu què et diu l'olfacte? Realment hi haurà aquí una correcció forta respecte

a tram o què? Només poden passar dues coses, o que Trump s'emporti una bufetada històrica, o que el sector de les enquestes s'emporti una bufetada històrica i pràcticament hagi de deixar de fer aquesta feina. Perquè totes les enquestes dels últims dies, en pràcticament tots els llocs on hi ha coses en joc, donen avantatge al Partit Demòcrata. Fins i tot en llocs on. Si ens ho diuen fa un any, diríem que estem bojos. Que a Kansas pugui guanyar un senador demòcrata, o a Texas pugui guanyar un senador demòcrata, o a Alaska pugui guanyar un senador demòcrata, senadora en aquest cas. Això és el que pronostiquen les enquestes. Si tot això passa, si aquestes enquestes en major o menor mesura es compleixen, doncs el que passarà és que Trump perdrà el control de les dues cambres i això no deixarà de ser una correcció important pel president i un toc de tensió molt clar, com a mínim a nivell públic i a nivell de la població. Una altra cosa és l'efecte que tingui directament en el seu mandat. Però si a mi em fas dir què passarà aquesta nit, home. Si mirem les enquestes i també els mercats d'apostes, que ja sabeu que aquí als Estats Units es pot apostar per tot, doncs les cases d'apostes que es fiquen en aquestes qüestions donen gairebé per feta la victòria demòcrata a les dues cambres. Per tant, no sé si els hem de fer cas o no, però van per aquí els trets.

Doncs una altra cosa que passarà aquesta nit és que no dormiràs. A quina hora us hi poseu? Com us pot seguir la gent tota la informació del que vagi passant?

Doncs mira, hem decidit que això ens interessa, hem decidit que és en un horari ideal per fer-ho en directe, i per allò, cafè per cafeteros, perquè serà una nit molt diferent de les habituals. De dues a cinc de la matinada ens hi posarem a Catalunya Ràdio, amb el Xavi Vilà, evidentment amb l'Oriol Serra, el nostre corresponsal aquí, que el tindrem a Texas, que és un dels punts d'atenció, però també tindrem Enrique Roig i el Ferran Fernández dels Estudis de Barcelona per comentar-ho. I passaran pel programa de Lidia Heredia, la Laura Tapioles, l'Antònia Crespí del diari Ara, vull dir que tindrem moltes veus perquè els resultats aniran entrant amb compte a gotes i mentre no entrin anirem parlant d'aquest país i d'aquestes eleccions i ja veurem si a les 5 quan acabem i arribin els matiners ja ho tenim tot i ja veurem si quan s'hi posa el Ricard Tostrell ja tenim clar qui guanya el Senat i ja veurem si quan arribeu vosaltres a treballar a la ràdio ho tenim gaire clar perquè podria ser que sí però també podria ser que no. Demà ho explicarem.

Gràcies, Francesc, que vagi bé la nit. T'intentarem seguir també una miqueta. Va, fins ara. Això espero. Adéu.

Serà una de les coses importants que ocuparan demà l'antena de Catalunya Ràdio, però també n'hi haurà d'altres, oi Marc?

Sí, evidentment serà un dimecres de moltes reaccions a aquesta dimissió d'Òscar Puente com a ministre de Transports, també per saber si ja s'anuncia qui el pot rellevar o no al capdavant del Ministeri, una notícia que ens ha sorprès en directe al principi del programa. Puente ho ha anunciat al final d'aquesta compareixença a la Diputació Permanent del Congrés, molt acorralat. Bona nit, Marc.

Dos focus molt clars al matí de Catalunya Ràdio. El primer a les midterms, perquè sabrem els resultats ja abans del programa, en aquest especial que comentaves amb el Garriga, i durant el programa els últims resultats i les conseqüències. Ho comentarem amb tots els enviats de Catalunya Ràdio, especialment a la franja de les 6 del matí, però òbviament. Aquesta notícia que ens ha obligat a canviar l'escaleta de la dimissió d'Òscar Puentes entrarà bona part del matí, perquè són moltes les preguntes que sorgeixen després de la dimissió, després de les explicacions d'avui del ministre també. Com queda la xarxa ferroviària? Qui es farà càrrec d'aquesta urgència en la seguretat que ha sorgit després de de l'accident de Toledo i, sobretot, electoralment, què passarà i quines conseqüències té pel Partit Socialista. Ho analitzarem tot plegat demà, també amb Míriam Nogueras, perquè demà comencem les entrevistes electorals en precampanya, les farem totes, i demà tindrem Míriam Nogueras també perquè ens expliqui com veu junts la dimissió d'Òscar Puente. Tot això i més demà a partir de les 6. Bona nit.

Bona nit. Demà se sabran també els detalls de l'aportació de l'Estat per reformar el monestir de Sant Feliu de Guíxols al Baix Empordà que acollirà el futur Museu Ticent. Ho explicaran des de l'Ajuntament. Girona, Maria Rovira. Bona nit.

Sí, serà una aportació de prop de 4 milions d'euros de l'Estat per reformar el monestir de Sant Feliu de Guíxols. És el segon projecte que rebrà més ajudes del 2% cultural del llistat de 78 edificis històrics inclosos a l'última convocatòria. El Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols acollirà obres de la Pinacoteca Catalana de la Baronessa i preveu obrir les portes a mitjans del 2028. L'Ajuntament ja ha licitat la primera fase de les obres, s'assumen uns 9 milions d'euros i es preveu que comencin les obres a finals d'aquest any, o principis del 2027. El futur Thyssen de Sant Feliu de Guíxols s'inclou doncs dins el projecte global del Monestir de les Arts, que a banda del museu també tindrà una apota educativa i d'interpretació del mateix monestir.

Paga lo par, paga lo par, hasta enterrarlos en el mar.

Maria, que avui Paco Ibáñez ha fet una crida a lluitar contra l'avenç del feixisme en el contexte actual, en una actuació que ha fet a la Universitat de Girona als seus 91 anys.

En una sala de graus de la Facultat de Lletres, plena de gom a gom, Paco Ibáñez ha repassat moments de la seva vida de compromís amb la poesia i la llibertat, sense perdre la ironia. Ibáñez, que té 92 anys, ha recomanat als estudiants combatre l'avença de l'extrema dreta, també amb cançons.

Como se combate haciendo canciones, cantándolas e intentando que se impregnen un poco de otra cosa a lo que se entregan ellos. El facserío es un peligro para la sociedad y para todos. Hay que luchar en contra y se está acercando demasiado y hay que aguantar y, sobre todo, luchar en contra.

A banda de la lectura que s'ha fet de poemes de Pablo Neruda o José Agustín Goitisolo durant l'acte Paco Ibáñez, també n'ha cantat d'altres com Andaluces de Jaén i Agalopar, acompanyat de la música d'Elisabet López.

Queden 7 minuts per arribar a les 11. Avui és un dia en què els que estem treballant a aquesta hora i som periodistes hem hagut d'anar rectificant sobre la marxa i anar-nos adaptant al que passava. I suposo que al diari ara s'han trobat el mateix de cara a preparar la portada de demà, per exemple. Saludem el seu subdirector, Jordi Cortada. Bona nit. Hola, bona nit. Bona i moguda. Sí, déu-n'hi-do. Com ho heu encarat, això?

Bé, obrim, evidentment, amb la crisi de govern, amb l'anunci inesperat de. Bueno, inesperat i no tan inesperat del ministre Puente. Titulem Puente dimiteix, entre cometes, per dignitat, sis dies després de l'accident ferroviari. Expliquem també que el ministre de Transport plega al final de la sessió del Congrés en què tots els grups li reclamaven la dimissió. I igualment que renuncien a les llistes del PSOE i diu que ho va fer saber a Sánchez minuts abans d'anunciar-ho. Amb tot, val a dir que lògicament estem pendents també del partit que s'acaba d'acabar al Camp Nou, entre el Barça i l'Aston Villa, i així mateix del que puguem rascar de la jornada electoral als Estats Units a l'hora de tancament d'aquesta edició, que serà a les 12 de la nit.

Sí, sí, avui si haguéssim d'esperar esdeveniments ja no tancaríeu edició,

seguiríeu oberta tota la nit. Efectivament, efectivament. Vull fer notar també que dediquem la imatge principal de la portada, el dolor, l'impacte que ha generat la mort del davanter del Tenerife, Jesús de Miguel, amb una desgraciadíssima acció durant el partit de Lliga de Segona Divisió, disputada entre el Tenerife i l'Andorra. Efectivament,

n'hem parlat també avui aquí al Catalunya Nits. Si haguessis de destacar algun article, alguna peça informativa de l'interior del diari, què ens recomanaries buscar, Jordi?

Mira, hi ha un article del Ferran Saez que fa un exercici molt interessant, arriscat, si tu vols, també. Ens explica, ens parla de la cruada dels nens, que va ser un fenomen viscut el 1212, un episodi tràgic de la mitjana, en què dos nens visionaris van arrossegar milers d'altres nens a una cruada, de les de l'època, no per les armes, sinó per la innocència. El drama, com us ho podeu imaginar, en un viatge d'aquestes característiques va ser espectacular entre milers de nens morts i nens venuts com a esclaus. Ho compara des del punt de vista de la viralitat, i ell ho aclareix molt bé, amb la situació actual que s'està veient en blocos. I la seva frase és, la pressió grupal pot ser irresistible tant en forma de cançoneta medieval com de vídeo a les xarxes. Doncs els girs que fan les històries.

Moltíssimes gràcies, Jordi, que acabi d'anar bé la nit. Una abraçada. Moltes gràcies, igualment.

Quatre minuts i arribarem a les 11 de la nit, que és el moment en què ens acomiadarem del Catalunya Nit d'avui, però ja ho sabeu que aquesta última paraula sempre la cedim. Avui li toca el torn al col·laborador d'aquest programa periodista corresponsal del País a Berlín, Christian Segura. Com estàs, Christian? Bona nit, Agnès. Com estàs i com ho has vist tot plegat?

Home, un dia molt intens, un programa amb contingut. Doncs, ostres, molt potent. Comencem per la notícia de la nit, que és la dimissió d'Òscar Puente. Jo admeto que és un personatge. Jo crec que aquest senyor. Ha fet, o pot ser un capítol breu, si volem, o no, de la història d'Espanya, perquè a mi sempre m'ha fascinat aquest senyor, jo crec que és el primer ministre de l'Espanya democràtica, segur, sigui del color que sigui, el govern, que sent representant del govern, és a dir, de la societat, ha actuat amb una cartera tan delicada. És el primer que ha actuat com un autèntic troll. Aquest senyor ha estat, i si es caracteritza per alguna cosa, no és per aquests dos accidents en els quals la seva responsabilitat, no sé quina és, però segur que com a ministre havia d'afrontar ja el gener, amb el primer accident a Còrdoba, una responsabilitat tremenda, per exemple, de renovació de línies. I mentrestant, és un senyor que feia al dia potser 40 tuits insultant a Tor i a Dret. A opositors polítics, a periodistes o no periodistes, i m'ha semblat el paradigma del que és la nova política i que no havíem vist fins a aquests extrems en el Consell de Ministres espanyol. Òbviament, això no és culpa d'Òscar Puente, és culpa de Pedro Sánchez, però la demissió d'aquest senyor, que ha estat un frívol, em sembla justícia poètica. Ha estat, malauradament, amb molts, molts, molts morts. Després, l'altra gran notícia,

i esperem que, com heu comentat, aporti resultats optimistes, són els midterms dels Estats Units. És el moment en què els Estats Units, que és un dels grans països del nostre món o de la societat occidental a la qual compartim valors, és el moment que els estadounidens demostrin que no en perdonarem del tot. Perquè a les nostres vides difícilment va haver-hi res pitjor parlant d'aquest món occidental com el que representa Donald Trump. I jo vull pensar que Estats Units no està perduda. Però Europa ha de tenir clar que no podem dependre dels canvis d'humor d'aquesta gent. M'ha semblat molt interessant la compra o això que JD.com, aquesta plataforma xinesa, s'hagi convertit en el segon accionista de FNAC. Em sembla molt interessant perquè. ¿Permetrien aquesta gent un FNAC a Xina? Òbviament no. Jo he viscut a Xina quatre anys. Hi ha un sense fi de llibres censurats a Xina, és molt interessant, però faran benefici de la llibertat que tenim aquí d'opinió i d'expressió. I per acabar, el rei anglès, Carles, demanant, o no demanant perdó, però reconeixent l'horrible. Llegat de l'esclavisme. A Catalunya també ho hauríem de fer. Jo he hagut d'escriure molt d'això. Els catalans van ser els únics, els últims europeus en traficar amb esclaus. El 70% dels esclaus que arribaven a Cuba eren amb vaixells catalans.