Catalunya nit, de 22 a 23 h - 05/10/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

En aquesta segona hora analitzarem l'escenari que s'ha obert amb la convocatòria electoral. Amb la Paula Brujats a Madrid farem balanç del mandat de Pedro Sánchez, què ha complert i què no, i què en podem destacar d'aquests últims tres anys de govern, sempre al límit. I el cap de política de Catalunya Ràdio, en Raül Flores, aquí a l'estudi, ens obrirà les principals carpetes que han quedat a mitges i que ja no es podran tancar en aquesta legislatura, per exemple, el nou model de finançament.

Un dels grans interrogants que s'obre ara també és quin rol jugarà Carles Puigdemont en aquesta campanya. Doncs bé, això podria quedar una mica més aclarit a partir de demà. Sabem que el Tribunal Constitucional ha de resoldre a favor d'amnistiar el delicte de malversació. Tenim novetats respecte a això, de seguida les explicarem i també escoltarem què ens ha dit fa una estona en Gonzalo Boye.

Els dilluns, a banda dels principals titulars esportius de la jornada, ja ho sabeu, ens visita Antoni Padilla. Avui ens parlarà d'un duel que ha passat desapercebut, però que ha sigut d'alt voltatge. Irlanda contra Israel. De seguida ens explica què ha passat.

I abans de tancar el Catalunya Nit, descobrirem per on anirà la portada de demà del periòdico i cedirem la reflexió final al periodista Christian Segura.

Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya Nit. Catalunya Ràdio.

Y el primer que volem fer és saber quines veus han marcat fins ara aquesta jornada, aquest 5 d'octubre. És una selecció amb el segell d'ell, del Marc Güell.

He decidido convocar unas elecciones generales que se celebrarán el domingo 29 de noviembre. Si deseáis sumaros a esa ola ultraderechista que involuciona allí donde gobierna o deseáis que España continúe siendo un baluarte de apertura y de justicia social.

Por fin puede irse quien nunca debió llegar tan lejos. Por fin votaremos y por fin España podrá elegir el país que quiere ser. Esto va de que España le gane a Sánchez y a lo que representa.

Esta es la última oportunidad para una inmensa mayoría de españoles y no la vamos a desaprovechar.

Gabriel Rufián és un valor, sempre hem dit que és el millor candidat i en aquest sentit no hi ha res més a dir.

Ho ha fet per tapar la seva incapacitat de governar perquè no té majoria, ho ha fet per tapar el seu fracàs en les polítiques migratòries i ho ha fet també per tapar els casos de corrupció que l'envolten.

Jo solo estaré si puedo ser útil, si puedo ayudar a que el frente amplio sea más amplio.

Vivim ofegats i per tant és una boníssima notícia que no només el moviment per l'habitatge, sindicats de llogaters, sinó que sindicats de classes s'hi sumin.

Estem farts d'aquesta situació i hem situat la necessitat de fer aquesta vaga general per reivindicar això, que la gent pugui viure amb dignitat, tenir uns sous dignes, que hi hagi uns preus que et permetin accedir a la cistella de la compra i poder tenir el dret a la vivenda.

Terrorífica, porque la parte donde yo vivo, que es en la zona de la Torreta, aquello era un río.

De moment estem fent recerca extensiva, hi ha determinats trams que s'està treballant amb recerca intensiva i la voluntat és anar ampliant aquesta zona de treball.

En principi, ni aquesta tarda ni aquesta nit ni demà matí es preveu res d'això. Ara s'està amb els ulls ben oberts. No podem ara anticipar que això passi a les properes hores.

No puedo ir a Mataró porque no hay ningún tren. Y ahora me voy a ir a Plaza Catalunya andando para poder coger un autobús e ir a Mataró. Estar una hora i mitja aquí,

prefereixo buscar una alternativa amb el metro, anar a Maria Cristina, agafar un bus, que arribo igualment tard a casa.

Estem mirant per la gent, estem mirant evidentment per Ocas, pels tècnics, per tothom i la decisió que hem pres aquest matí ha estat molt ben valorada, molt ben sopesada.

N'hi ha que venen de fora per trencar-ho tot expressament. I a vegades són adults a l'atur que venen per trencar-ho tot. I fins i tot policies de civil.

Amb l'ànim de compartir que tenim ganes de seguir fent coses, que la cuina creativa està molt viva, que al Celler de Can Roca estem molt en forma, que ens ho seguim passant molt bé.

Catalunya Nit.

Les 10 i 6 minuts, és l'hora dels esports. Roger Nau, bona nit. Bona nit. El Barça ha tornat avui als entrenaments després d'una setmana de festa per l'aturada de seleccions. Ho ha fet amb bones notícies per a Hans i Flick. Eric García s'ha entrenat amb el grup.

Eric ha fet una part de la sessió amb els seus companys sobre la gesta de la seguretat esportiva. És una bona notícia. Va tornar amb molèsties abans d'hora de la selecció espanyola. El futbolista, recordem-ho com diem, és un dels internacionals que tenien molèsties. L'altre, Rafinha, que ha fet feina individualitzada juntament amb Joan Garcia i Frenkie de Jong. El gran gruix de jugadors del Barça, això sí, continuen amb les seves eleccions. En aquest sentit, ara mateix està en joc a la segona part el França 0, Bèlgica 1, en què el blaugrana Jul Cundé ha estat titular. Demà serà el torn de la selecció espanyola, jugarà Split contra Croàcia l'últim enfrontament d'aquesta finestra de partits. A la prèvia, Luis de la Fuente, el seleccionador espanyol, ha tornat a parlar de la possible titularitat.

De cuatro partidos nadie va a jugar más normalmente de 270 minutos, que sería jugar tres partidos de cuatro. La mina ha jugado dos de tres. La mayoría van a jugar tres de cuatro partidos. Intentando, insisto, buscar siempre el equilibrio, buscar las mejores condiciones para los partidos que son tremendamente exigentes.

També ha parlat Dani Olmo, el jugador del Barça torna a Croàcia al partit on va debutar com a professional. Són sensacions molt boniques

de tornar a Croàcia, un país que m'ha vist créixer i un país que m'ha donat tot o quasi tot el que tinc. I tenir l'oportunitat ara de tornar i de jugar un partit amb la meva selecció contra Croàcia aquí segueix sent molt emocionant. Tinc moltes ganes de que arribi.

La selecció espanyola ja va guanyar Croàcia fa 6 dies, dimarts passat, en la primera volta d'aquesta fase de grups de la Nations League. Ho va fer per 4-1. De fet, l'equip balcànic ve de perdre estrepitosament dissabte 0-7 contra Anglaterra. Després d'aquesta llarga aturada de seleccions, els últims partits es juguen demà, la Lliga de Primera torna aquest cap de setmana que ve, a divendres a les 9 del vespre, al Màlaga Espanyol, i dissabte jugarà dissabte contra el Getafe al Camp Nou. I avui també s'ha fet el sorteig de la primera ronda de la Copa del Rei? Sí, jugarà entre el 27 i el 29 d'octubre, partit únic, hi haurà un enfrontament entre equips catalans, el Manresa-Sant Andreu, l'Espanyol visitarà el sextau de primera federació, i els altres dos equips catalans de segona jugaran contra rivals aragonesos. El Girona visitarà el cuarte de la tercera federació. I el Sabadell Lutebo, de la Segona Federació. L'Europa visitarà el camp del Calamotxa, també de l'Aragó. El Reus rebrà el Baracaldo i, finalment, el guanyador del Prat-San Rafael d'Eivissa li tocarà la grossa, perquè jugarà contra l'Atlètic Club de Bilbao. També s'ha sortejat la tercera eliminatòria de la Copa de la Reina amb aquests partits en presència catalana, Sporting de Huelva, Badalona Women, Celta Espanyol i Europa Deportiva. Gràcies, Roger. Fins ara.

Són les deu i nou minuts, tenim en marxa encara aquesta manifestació convocada avui a Barcelona, impulsada pel sindicat de llogateres. No es va poder fer el cap de setmana pel mal temps i avui s'ha fet i amb força, amb milers i milers de persones. Allà hi tenim la nostra unitat mòbil, en Pep Casanovas i Jordi Canal. Jordi, bona nit. Bona nit.

La mobilització s'ha donat de fet per acabada, per finalitzada uns minuts abans de les 10 del vespre, però la veritat és que la gent no marxa. Ja encara molta gent aturada a Passeig de Gràcia, som una mica més amunt de Gran Via, davant de la Borsa de Barcelona, que és on un cordó dels Mossos d'Esquadra ha impedit que la marxa continués endavant. Aquí s'han fet parlaments del sindicat de llogateres, d'altres organitzacions, des del camió que encarcelava la marxa. Hi ha hagut records per l'Olga, la veïna de l'Hospitalet, que es va suïcidar després de ser desnonada, però també exemples de desnonaments que no s'han fet per les mobilitzacions que hi ha hagut en contra. Diuen que és la mobilització la que fa canviar les coses i que també ho farà la vaga general. En canvi, no ho farà, diuen, el nou calendari electoral. No n'esperen a res. Com dèiem, fa minuts que s'ha donat part desconvocada. Aquesta mobilització, però els manifestants que no marxen. 120.000, segons l'organització. Fa uns minuts hem sabut també la dada de l'Ajuntament de Barcelona, la dada de la Guàrdia Urbana, que rebaixa la xifra fins als 20.000. Ara, advertències dels Mossos d'Esquadra perquè aquesta manifestació es dissolgui i ja sentiu els crits dels manifestants que

no pensen fer-ho. Vergonya, diuen. 20.000, per tant, l'Ajuntament, 120.000, diuen ells. En qualsevol cas, milers de persones que han sortit al carrer avui per reclamar un accés real a un habitatge. Gràcies, Jordi Canal i assistència tècnica de Pep Casanovas. Bona nit.

Bona nit. Doncs a aquesta hora hem d'afegir també una informació d'última hora a la qual ha tingut accés Catalunya Ràdio i és que el Tribunal Constitucional s'inclina per aprovar demà dimarts únicament la sentència més contundent sobre l'aplicació de l'amnistia en els casos de malversació. Aquest és un punt important perquè es fixarà doctrina i per tant la que haurà d'acabar aplicant el Suprem sobre Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'exconsellers

de l'1 d'octubre. Alba Barbosa. Sí, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, els magistrats aposten perquè demà només aprovi una de les dues sentències que hi ha a l'ordre del dia del ple del Constitucional. És la que ha redactat el president del Tribunal, candidat Conde Pompidou. És la més contundent a favor d'aplicar l'amnistia i li demana al Suprem que ho faci de manera immediata i preferent. Si no hi ha canvis d'última hora, el magistrat conservador José María Macías retirarà la seva proposta de sentència sobre Jordi Turull, que no demanava al Suprem que apliqués l'oblit judicial de manera urgent i preferent. La sentència de base serà aquesta, la que fixarà doctrina i la que ha de permetre que el Suprem apliqui definitivament l'amnistia a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i també la resta d'exconsellers. I a partir d'aquí, fons del Tribunal expliquen que la sentència es remetrà de manera immediata al Suprem, que, per part seva, ja ha dit que la catarà.

Tres minuts i arribarem a un quart d'onze. Ja tenim aquí a Toni Padilla, com cada dilluns, sense xàndal, però amb tota la càrrega esportiva que ens porta sempre. Bona nit, Toni. Bona nit.

No m'hi veurem mai amb xàndal. No? No te'n poses mai? No, no, mai. I com és això? No t'agraden o què? Només a casa si faig esport. Això ha de sortir el cranchant del 9 de maig. Veus? En això vaig rebre una educació conservadora

catòlica i sempre com a mínim pantalons i camisa. Com han canviat els temps, eh? Sí, sí, ostres, doncs mira que estan ben de moda, però vaja, en fi, aquest cap de setmana. Tornarà la Lliga Masculina de Primera Divisió de Futbol, després de l'aturada de seleccions, una aturada molt llarga, de tres setmanes, amb moltíssims partits, i ahir se'n va jugar un, que no sé fins a quin punt va tenir gaire gent enganxada, però, en fi, es va jugar a Vaca Topola, a Sèrbia, i va ser un partit estrany, un. Irlanda-Israel. De fet, era el segon partit entre aquests dos equips en tot just 10 dies, i els dos van acabar com el rosari de l'aurora. Dèiem un partit estrany. Per què? Què amagava aquest partit?

És estrany, hi ha una població sèrbia perduda, que més va que a Topola, i Irlanda jugant com a local contra Israel. Això fa una part de la mateixa competició que Espanya jugarà contra Croàcia, la Lliga de Nacions, que recordem que el format és grups amb quatre seleccions, que han de jugar totes contra totes, i en aquesta aturada, per una qüestió de calendari, hi havia un doble enfrontament. O sigui, en aquest cas, Espanya s'ha enfrontat dos cops amb Croàcia, i en aquest cas hi havia dos, Irlanda i Israel. Què passa? Que Irlanda és segurament l'estat europeu on el moviment pro-palestí, i que a la vegada condemna els crims de guerra i els crims contra la humanitat del govern d'Aminet Anyahu, és més fort. Per tant, quan vam saber que quedàvem emparellats Irlanda i Israel, molts vam imaginar que seria un partit altament polititzat. I un servidor que li agrada la política, que li agrada la història i li agrada molt el futbol, Jo feia molt que no recordava uns partits tan polititzats en què s'ha parlat de tot menys a futbol. Al final també jugaven. Què va passar? Doncs que quan van sortir al calendari, una associació molt potent a Irlanda, que es diu Irish Sport for Palestine, va començar una campanya per demanar als jugadors i a la Federació d'Irlanda que fessin boicot i no juguessin aquests partits, que deixessin a l'estacada els israelians. L'ens organitzador del torneig, que és la UEFA, va dir que si Irlanda no es presenta, d'una sanció econòmica, esportiva, i per tant la federació, què va fer? Va dir, doncs fem una cosa, juguem els partits, però fent algun tipus de senyal de protesta. Per això, a més, com va pujar molt també la tensió, i si s'imaginava que Israel viatjava a Dublín a nivell de seguretat, podia ser molt perillós, perquè s'organitzarien manifestacions, la UEFA. Va decretar que els dos partits es jugarien a terreny neutral. El partit que Israel feia com a local es va jugar a Debrecen, a Hongria. El partit que Irlanda era local es va jugar a Machatopola, a Sèrbia, i gairebé sense espectadors. Has gaudit molt aquest cap de setmana, ho notem, ho notem. Sí, sí. La gent li deia concurs de castells, pluja, i jo enganxat un Irlanda-Israel

a la catxapola. Jugant a sèrbia, exacte. ¿Per què Irlanda s'ha convertit en un actor tan important en aquest conflicte israel-palestinà?

Això neix als anys 60-70, quan els moviments nacionalistes irlandesos, que defensen que la illa d'Irlanda hauria de ser tot un sol estat, la república irlandesa, sobretot l'Irlanda del nord, la zona que està sota la sobirania britànica, van començar a fer molts lligams amb els grups prop palestins, en alguns casos a generaments polítics, en alguns casos fins i tot van haver-hi contactes armats, l'exèrcit república irlandès va estar en contacte amb grups armats palestins, I a Irlanda es va crear la consciència que els irlandesos, catòlics, republicans, a Irlanda del nord, sota la sobirania britànica, eren oprimits, i que va fer un lligam, és el mateix que els passa als palestins a Israel. A partir d'aquí va creixent aquesta consciència, com de pobles germans, i de fet, sota les estadístiques, nosaltres vivim en un estat, que és Espanya, que en teoria es considera que és dels més prop palestins d'Europa, I si fem una comparativa de les estadístiques de quin grau de la població dona suport a la causa palestina, les estadístiques a Catalunya són molt menors a les que hi ha a Irlanda. Irlanda és de llarg el país europeu on es dona més suport a la causa palestina i es considera que només el 10% de la població tindria una visió una mica pro-israeliana, és a dir, molt poca part de la població.

Per tant, un 90% que ho veuria des de la via pro-Palestina, per tant, es podia preveure un partit calent.

Sí, de fet, fins i tot la Federació de Fútbol Irlandès va presentar una proposta a la UEFA demanant que Israel fos expulsada de la família del futbol mundial, agafant com a exemple el que havia passat a Rússia, que Rússia sí que va ser expulsada després de l'agressió militar contra l'Ucraïna, o sigui, arribava amb aquest estil, no? La pressió va ser tan forta sobre els jugadors irlanderos de no jugar o no jugueu que la nit anterior al primer partit fan una votació a l'hotel amb alçada a dir qui està a favor de fer boicot, qui està a favor de jugar. Va guanyar per majoria no absoluta de jugar i tots ho van fer menys un, el porter, Gavin Basuno, que va dir jo no jugo i va tornar cap a Dublin. El partit arribava, el que va fer Irlanda, quan va sonar l'himne d'Israel, van abaixar el cap. I el cos tècnic, la banqueta, es va girar a l'esquena. No van donar la mà al capità d'Israel, no van donar la mà als jugadors d'Israel i van jugar amb un braçalet negre en memòria de les víctimes civils de la Cisjordània com a Gaza. I de fet, quan aquest partit va acabar 3-0 i quan va arribar el primer gol del partit, l'autor del gol es va fer un petó al braçalet negre com a senyal de respecte cap als morts de Gaza. Per tant, va ser un partit molt, molt, molt, molt tens en què Israel va guanyar 3-0. Això a l'anada. I això pel que fa als jugadors i al públic. Gairebé no havia públic al llogar-se a Debrecht en Hongria, hi havia 100 israelians que van fer càntics a favor de l'exèrcit d'Israel i contra els irlanderos, d'irlanderos hi havia 12 persones i escaig, i aquests aficionats sí que van estar insultant els jugadors, i de fet, la prensa irlandesa va dir que alguns d'aquests aficionats israelians van arribar fins i tot a proferir càntics racistes contra un jugador irlandès que és de raça negra, i que li hauria dit que era un mico, però no es va trobar cap imatge gràfica que ho demostrés, i no va haver-hi cap mena de sanció.

¿I a Irlanda va ser més seguit aquest triomf, diguéssim, de la seva selecció o què?

Va ser el primer partit de la història de la ràdio i televisió irlandesa que es va fer sense narració, com a senyal de protesta de part dels treballadors de la televisió irlandesa, que estan també a favor del boicot. El partit va tenir poca audiència, la gent va fer boicot també de veure-ho, i van seguir criticant tant a la selecció irlandesa com quan van jugar un altre partit, ara sí a casa, contra Àustria-Dublín, van parar el partit llançant pilotes de tenis amb banderes palestines, criticant els seus jugadors. Per estar jugant als partits contra Israel perquè ells reclamaven que haguessin fet boicot, que òbviament no. Com el porter, com el porter. Correcte. I què es va dir a Israel? Doncs òbviament, pots imaginar-ho, atacs als irlandesos, va ser molt criticat el seleccionador d'Irlanda, que no és irlandès, és islandès, és d'una altra illa, és d'Islàndia, que és el Jaime Hallgríson, que quan li van preguntar pel partit, ell va dir, no juguem amb la gent que fa el genocidi, juguem contra el genocidi, juguem contra Israel. Aquesta frase, juguem contra el genocidi, va ser molt criticada per la Federació Israeliana, va reclamar una sanció per part de la UEFA, que no va arribar, i a més, per tant, també van acusar els israelials, els israelambesos, de ser uns provocadors, d'haver escalfat l'ambient, i d'haver passat tot el partit insultant els jugadors d'Israel. I, de fet, el capità d'Israel, el Manu Solomon, exjugador del Villarreal, va començar a preparar el segon partit, el jugador d'aquest cap de setmana, en aquestes declaracions.

Prefereixo no dir el que penso d'ells o rebreu una sanció molt dura. És evident que ells ens odien i ells no ens agraden a nosaltres. El segon partit va ser ben diferent. El nostre país és 10 cops millor que el seu, més fort. Tenim un gran país amb gran gent. Estic orgullós de defensar-lo, de defensar aquesta samarreta. Estic orgullós del meu país i els meus soldats. Estimem el nostre país i sempre serà així.

El primer partit ja ens ho has dit més, com va anar el segon?

El segon va acabar amb empatar un, el que jugava el tècnic d'Irlanda com a local, es va avançar 1-0 a Irlanda amb un gol de Troy Parrot, el davanti del Betis, va empatar finalment Israel, es va jugar molt poca futbol, moltes batuses, discussions, moltes targetes, al descans fins i tot un membre del cos tècnic d'Irlanda va acusar Israelians d'haver-lo escopit, és a dir, va acabar molt malament, va ser tan tens, tot plegat, tan desagradable, que el mateix seleccionador d'Irlanda, aquesta persona que dèiem d'Islam, el Haim Brinson, va demanar a la UEFA. Que mai més permeti que tornin a jugar Irlanda contra Israel.

No crec que haguem de jugar més entre nosaltres.

Això és la UEFA qui ha de decidir-ho. Però ja hi ha equips que no juguen entre ells. No hi ha molts països al món on es doni tant suport a Palestina com passa a Irlanda, així que seria prudent. No desitjo que cap selecció passi pel que hem passat nosaltres aquestes dues setmanes.

Per acabar, Toni, això passa entre alguns països que no es poden enfrontar.

Hi ha una normativa a l'esport mundial que permet que estats en guerra o en conflicte o units per una gran rivalitat històrica puguin no quedar emparellats en fases de grups per intentar evitar el deruix. Això passa, per exemple, amb Sèrbia i Kosova, no poden quedar emparellats. Rússia i Ucraïna, quan a Rússia se li permetia participar, tampoc podien quedar emparellats en fases de grups. I, de fet, aquesta normativa se l'èplica a Espanya. Espanya, per decisió de la UEFA, no pot quedar emparellat amb el Gibraltar. El considerar que hi ha una ferida històrica diplomàtica i, per tant, el que reclama la Irlanda és que se'ls apliqui a ells aquesta normativa i no haver de jugar mai més contra Israel. Ben interessant.

Dilluns que ve, més Toni Padilla.

Gràcies. I sense Xandai. Això mateix.

Passen 22 minuts a les 10 de la nit. Volem tornar a treure el cap al centre de Barcelona per veure com es desenvolupa el final d'aquesta manifestació per l'habitatge que s'ha fet. Hi ha molta presència també dels Mossos d'Esquadra. És una manifestació que ha estat molt titudinària. Jordi Canal, Pep Casanovas, bona nit de nou. Jordi.

Bona nit. Doncs els Mossos han acabat avançant. Hi ha hagut llançament d'objectes, hi ha hagut llançament de petards, hi ha hagut algunes picabaralles entre aquesta línia de Mossos que tallava el pas a la mobilització i els manifestants que encara hi eren presents. Hi ha hagut després corredisses als Mossos d'Esquadra. Han baixat empenyent la gent, han baixat també les furgonetes fins a la cruïlla de Gran Via. Hi ha hagut això, corredisses, molta gent que estava aturada, molta gent que baixava amb corrents perquè els Mossos ens venien al darrere. I aquests moments, fins que ara sembla que s'han calmat una miqueta les coses aquí a la cruïlla de Gran Via. Amb Passeig de Gràcia hi ha meses a pai, la gent s'ha dispersat, els Mossos mantenen ara la línia crieta, després de, ja us dic, d'aquesta càrrega, d'aquest avenç cap als manifestants, d'aquestes picabaralles, d'aquest llançament d'objectes, d'aquests cops de porra. Ara mateix estan encenent, no sé si són contenidors o algun altre tipus de material, a la part baixa de Passeig de Gràcia, en els carrils centrals. Veig les flames, però hi ha molta gent. No veig ben bé què és el que crema. Són contenidors, sí. En qualsevol cas, s'està formant una barricada de contenidors, diguem, en la part mar del Passeig de Gràcia, per sota de Gran Via, mentre els Mossos, de moment, continuen aturats en la part de dalt, a l'altre costat de la font, a la part alta, la part muntanya de Passeig de Gràcia.

A veure com continua tot plegat. Gràcies Jordi, Canal i Pep Casanova. Recordem que ha estat una manifestació multitudinària. Els organitzadors han parlat de 120.000 persones, la Guàrdia Urbana de 20.000, però en tot cas és una important concentració de persones i efectivament el que estem veient també en algunes imatges que ens ofereixen la televisió, que s'estan cremant alguns contenidors, etc. Qualsevol cosa tornarem a connectar a línia oberta amb el nostre equip al centre de Barcelona.

6 minuts per arribar a dos quarts d'onze. Farem una pausa per la publicitat i a la tornada, anàlisi política del que ha passat avui després que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions imminents. Seran el 29 de novembre.

Som Trescat. Som Trescat. La Sofia va a dissenyar el logo de la seva startup. I on altres veuen una A, ella hi ve un coet en l'airança. To the moon. Per la Sofia, veure-hi més enllà del seu logo és molt personal. I la nostra manera de veure la seva startup també ho és. Per això, a CaixaBank Day One l'ajudem a portar l'empresa al nivell següent. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabank.cat per a Day One.

Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Aquest mes és increïble a tota la gamma Citroën.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

L'avançament de les eleccions espanyoles el 29 de novembre és, sense cap mena de dubte, una de les notícies del dia. Pedro Sánchez s'ha agafat a l'habitatge per prema al botó de l'avançament electoral i deixar enrere una legislatura molt complicada, amb una majoria dèbil i inestable, per tirar endavant lleis del Congrés. Ara volem parlar de les coses que a Sánchez li han sortit bé i també de les que li han sortit malament. I també d'algunes de les conseqüències que acabarà tenint el final accelerat d'aquesta legislatura en quant a lleis que embarrancen el Congrés, finalment. Saludem a aquesta hora el cap de política de Catalunya Ràdio, Raül Flores. Bona nit. Bona nit. I també a Madrid, Paula Brujats, bona nit. Què tal, bona nit. Paula, comencem amb tu. Pedro Sánchez tornarà a posar a prova el seu manual de resistència, però ja són tants capítols que al final és ben bé una enciclopèdia de resistència, eh? Com ha arribat fins aquí Pedro Sánchez? Doncs Pedro Sánchez

s'ha passat bona part de la legislatura amb respiració assistida i ara acaba incomplint la seva pròpia paraula.

Presentaremos los presupuestos en 2026 y habrá elecciones en 2027.

I ni una cosa ni l'altra. S'acaba abans d'hora i es converteix en l'únic president espanyol que no presenta uns pressupostos en tota una legislatura. El context ha alterat els plans de Sánchez. Ara veu una oportunitat que fins divendres passat ni tan sols existia i tornarà a fer. Sí, de la necessidad, virtud. Com ja va fer amb l'amnistia per aconseguir el suport de Junts.

En nombre d'Espanya, en defensa de la concòrdia entre espanyoles, vamos a conceder una amnistia a las personas encauzadas por el procés catalán.

Amb això lligava el suport dels de Carles Puigdemont, però li va durar poc. La legislatura ha penjat d'un fil des del principi i a la fràgil majoria, maldita progressista, s'hi ha sumat el tsunami judicial. Ha vist entrar a la presó per corrupció els seus dos homes de confiança al partit, primer Santos Cerdan.

La forma de perseguir es la propia de la Inquisición. Porque soy inocente, no soy ningún corrupto, y tarde o temprano lo

van a poder comprobar. Després, l'exministre socialista José Luis Ábalos ja ha condemnat. Los juicios paralelos.

Constituyen toda una perversión, intoxican.

I el fantasma de la corrupció també li ha fet perdre l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero com un actiu electoral. S'haurà de veure si ara el rescata,

com va dir. Yo creo en la presunción de inocencia de José Luis. Yo voy a contar con José Luis, como he contado siempre en las campañas electorales.

Una ofensiva judicial que ha crescut tant que ha correlat la seva família, se'n va a eleccions amb el seu germà condemnat per prevaricació i amb la dona pendent de judici. Todo esto tiene un objetivo político evidente. I molt lluny queden els cinc dies de reflexió per a aquest cas. Sánchez ha passat de voler tirar la tovallola fa dos anys a jugar-s'ho ara tot en una campanya electoral que decidirà el seu futur polític i personal. En campanya tornarà a recórrer a la carta internacional. No a la guerra. Però arrossega la crisi migratoria de Ceuta i la tensió amb el Marroc, que l'ha posat encara més contra les cordes.

Mire, le digo una cosa, señora Abascal. A diferencia de usted, yo seré un perro, pero no tengo amor.

I tot i que ell bromeja amb el mal nom que li han posat, més que un gos, té més vides que un gat, l'home de les set vides, diuen alguns, quan recorden que el 2016 el seu partit el va expulsar.

Y por tanto he anunciado al Comité Federal la dimisión de mi persona como secretario general.

Però reparaixia dos anys després, guanyava la primera moció de censura de la democràcia, desterrava Mariano Rajoy i s'ha convertit en l'últim supervivent de la generació de polítics espanyols nascuda després del 15M. Ja no queda ni Albert Rivera, ni Pablo Casado, ni tampoc Pablo Iglesias.

El plan Sánchez es un plan por el cual el señor Sánchez se quiere perpetuar en el poder. Ponga orden en Catalunya. Hace falta acabarnos con las procesiones tenebrosas de antorchas. Hoy, señor Sánchez, podríamos tener ya un gobierno si usted hubiera optado por formarlo con nosotros. Des del 2019,

Sánchez sempre ha governat en coalició, ara suma 8 anys de governs consecutius, però mai ha acabat una legislatura, ni el 2018, ni el 2019, ni tampoc ara. Les urnes decidiran el seu futur. Gràcies, Paula.

Doncs bé, una de les conseqüències del final de la legislatura espanyola és que hi ha un munt de lleis que acaben en paper mullat. I entre aquestes lleis, Raül, n'hi ha una de clau,

com per exemple el nou model de finançament. Sí, el nou model de finançament va ser clau perquè Esquerra Republicana votés la investidura de Salvador Villa com a president de la Generalitat. Ha fet un recorregut llarguíssim, amb negociacions molt intenses. I que finalment es van acabar desencallant aquest gener. El resultat va ser un model que havia de garantir l'ordinalitat de Catalunya, és a dir, que Catalunya quedés en la mateixa posició del rànquing un cop s'haguessin repartit tots els recursos del model i que donava gairebé 4.700 milions d'euros extras a la Generalitat. Un acord tancat, però que el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ja avisava que calia rematar-lo durant la tramitació al Congrés.

Que hi hagi un acord en el model de finançament no vol dir que la feina s'hagi acabat, perquè aquest acord en el model de finançament s'ha de convertir en un text legal.

I ara sabem que aquest text legal no acabarà existint perquè no hi haurà més tramitació. El nou model estava a les portes de passar pel Consell de Ministres per poder anar després al Congrés dels Diputats, però amb la legislatura dissolta l'executiu ja no pot aprovar projectes de llei. I per tant, el que era urgent i necessari, ara acabarà en no res. I com a molt, haurà d'esperar un nou govern.

El cas és com aquesta llei n'hi ha d'altres, no és pas l'única.

No, fixem-nos, per exemple, en una altra llei clau, que és la condonació de part del deute del FLA. Aquesta llei estava a punt de quedar enllestida al Congrés. Condonava 17.000 milions d'euros a la Generalitat del deute que tenia amb el Fons de Liquiditat Autonòmica, o sigui, amb l'Estat, que li prestava diners, sobretot, en un moment en què la Generalitat no podia demanar auxili als mercats, en plena crisi econòmica. Doncs bé, amb la legislatura acabada, aquesta llei cau i la Generalitat seguirà devent aquests diners a l'Estat, o també el traspàs de Rodalies, que tenia un calendari i que ara no es podrà desplegar. I més enllà de les lleis, el PSOE ha portat en tres ocasions l'oficialitat del català a la taula de la Unió Europea. I no se n'han sortit. El PP ha fet una oposició dura al seu reconeixement i també hi ha hagut estats, com per exemple Alemanya o Itàlia, que s'hi han oposat fortament i que ho han frenat. Allò que prometia el ministre Álvarez. Lo que sí está claro es que serán oficiales, no tengo la menor duda. Doncs ara haurà d'esperar.

El que és evident, Raúl, és que aquí hi ha una quantitat d'energia invertida que ara queda no res. El que ens preguntem també és si això té després algun impacte.

Doncs Esquerra li reclamava aquest matí al president Illa que com a mínim lamenti que el finançament i altres lleis no podran tirar endavant, però sí que després aclarien que això no hauria de tenir un impacte en les seves relacions amb el PSC a Catalunya. En tot cas, el resultat final de capítols com aquests que ara parlàvem, com el finançament, demostra com de difícil ha estat encarrilar aquest nou model, negociar-lo, quina oposició hi ha hagut, quines veus més altes han acabat sonant en diverses autonomies, tant amb governs del PP com també del PSOE, i el dubte ara és quan es tornarà a obrir una nova finestra com aquesta. I encara n'hi ha una altra. Les principals mesures que els socialistes van acordar amb els independentistes a principi de legislatura en molts dels casos han quedat a mig camí. Al final, les principals que han prosperat són bàsicament dues. L'amnistia, encara pendent d'aplicar-se, i demà amb això hi ha un capítol important, a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, o també la possibilitat de poder parlar en català al Congrés. En tots els casos, aquí sí, hi ha hagut majories clares que han permès tirar-ho endavant amb certa agilitat.

Doncs són temes transcendents, sense cap mena de dubte. De fet, en els pròxims minuts parlarem amb Gonzalo Boyer, l'advocat de Carles Puigdemont, perquè les pròximes hores en aquest sentit també són importantíssimes. Ha quedat claríssim tot el que queda en no res. Gràcies, Raül, bona nit. Gràcies, bona nit. Això serà just després de la pausa que fem ara per la publicitat.

Som Trescat. Som Trescat.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans. El cinema fantàstic torna a Sitges. Del 8 al 18 d'octubre

viu la 59a edició del Festival de Sitges. El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Cinema, estrenes, grans convidats, terror, ciència-ficció i molt més t'espera a Sitges.

Prepara't per 11 dies de pel·lícules, emocions i experiències úniques.

Festival de Sitges. El cinema fantàstic comença aquí.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Per acabar el dia amb ganes de canviar-lo.

Catalunya Ràdio. Som 3K.

Som 3K. All you are is a self-fulfilling prophecy. Catalunya nit. Products of your own temptation.

Les notícies. Live in your imagination. Sota la llum de la lluna. Superman, supermoon. Amb Manel Alías.

Tell me what inspires you lately. I Agnès Marquès. Superman, supermoon. Catalunya Ràdio. Don't be sad.

Passen sis minuts de dos quarts d'onze, parlem ara de gastronomia, perquè el xef Joan Roca ha entusiasmat el públic del Saló Sant Sebastià en Gastronòmica, amb una xerrada que ha mostrat tot el desplegament d'innovació culinària, creativitat en les presentacions dels plats i humor, en la posada en escena que ha acumulat el celler de Can Roca en 40 anys de trajectòria culinària. Un aniversari, 40 anys, que els germans Roca celebren amb un menú nou de trinca, enviat especial a Sant Sebastià. Òscar Callau, bona nit.

Bona nit. Doncs hem tingut l'oportunitat d'entrevistar Joan Roca aquest migdia, just després de la seva aplaudida ponència. En només 30 minuts ha explicat, d'una banda, l'organigrama de tots els restaurants, bars, gelateries o espais d'investigació culinària que tenen el Roca a Girona i, sobretot, ha descrit un per un els 40 platets del nou menú del celler en el seu 40è aniversari. Una proposta molt meditada, Joan.

Bé, doncs és la celebració dels 40 anys del Celler de Can Roca. Un menú una miqueta més llarg i més estret, divertit, amb més cosetes, amb la línia, perquè fins ara el menú abans d'arribar aquí ja era de 34 plats, per tant n'hi hem afegit 6 més en forma de petits snacks. Per tal de poder explicar en plats nous. Tots els nostres conceptes ja consolidats, és a dir, seguim parlant de memòria, de tradició, del món del vi com a font d'inspiració, del paisatge com a font d'inspiració, del producte com a font d'inspiració, del cromatisme, de. De l'academicisme, la innovació, l'atreviment, la llibertat, la màgia fins i tot, el sentit de l'humor, de cadascun d'aquests conceptes penja en plats que ens permeten explicar allò que hem construït amb consistència. Un procés creatiu ferm que ens permet desenvolupar coses noves. I aquests són els plats nous que presentem aquest any, que els hem explicat avui aquí d'una manera bastant àgil, però sí amb l'ànim de compartir que tenim ganes de seguir fent coses, que la cuina creativa està molt viva, que al Celler de Can Roca estem molt en forma, que ens ho seguim passant molt bé, fent feliç a la gent.

Ho has dit de passada, màgia i humor, però crec que aquest és un concepte que ha crescut, perquè les coses divertides com a joguines o jocs que proposeu són una passada, perquè des del clàssic perfil vostre que va apareixent al consumer, aquesta nòria amb músiques adaptades a la celebració, un joc d'escacs amb les pells del bacallà, i me'n deixo moltes, no? Però aquesta part d'humor i creativitat paral·lela al que es menja?

Probablement és la part que més aporta en Jordi, aquest triangle creatiu que formem des del món del vi i des del món dolç, del món del vi en Josep, del món dolç en Jordi i jo del món salat. Però qui fa més transgressió, qui provoca més, qui acaba tenint la capacitat de pensar al revés, és en Jordi. I moltes vegades aquesta interpel·lació constant, de coses fa que el sentit de l'humor aparegui de manera inevitable i que, per altra banda, és necessari, és imprescindible, sobretot, quan pretenem fer una cosa tan seriosa com és una celebració gastronòmica en un restaurant d'alt nivell on la gent ve amb altes expectatives. No pots fallar, pots jugar i aportar sentit de l'humor, però ha de ser al mateix temps molt bo, producte de molta qualitat, amb molta exigència, amb molt de rigor professional, sense deixar aquesta part, diguéssim, divertida i amena, que també és important.

El dia que ens vam veure al cim del Fontaner, des d'allà podíem fer una classe de geografia, recordo que era la primavera, que hi havia neu, costa brava, els diferents territoris que us nodreixen, aquí en aquest menú també surten. S'ha esmentat un munt de comarques i de productes recuperats, etcètera.

Sí, és més que mai aquest menú reivindicació del territori, de la cultura, dels productes locals, de tota aquesta riquesa que tenim en el territori, de tota aquesta biodiversitat que tenim des del nivell del mar, o sota el mar, de sota el mar, nivell del mar, i més de 2.000 metres d'alçada que tenim al Pirineu. Per tant, tot aquest ventall de productes, la sort de Girona estar en el centre d'aquest. Petit univers, aquest ecosistema tan variat, amb una geografia tan variada ens permet tenir uns productes extraordinaris en diferents èpoques de l'any. I això té una riquesa molt gran que nosaltres sempre hem posat en valor però probablement en aquest menú encara més insistència.

Has començat la ponència fent una mica l'organigrama de com ha crescut Can Roca amb tots els diferents restaurants, locals, etc. Presenta'ns una miqueta l'últim de l'últim que encara s'està fent a Vall d'Algemana.

Encara no està, i encara volem esperar una mica per poder-ho explicar. La idea és que sigui un lloc, és a dir, és casa on va néixer la mare, que l'hem anat restaurant, durant uns quants anys l'hem anat restaurant, i encara està per definir. La idea és que sigui un restaurant, però encara està per definir.

Joan Roca, moltes gràcies i felicitats per aquests primers 40 anys de cuina i festa a la taula. Gràcies a tu.

19 minuts i arribarem a les 11 de la nit, aquest 5 d'octubre. Per tant, en carril ja la recta final. És el moment de començar a mirar a demà. Marc Güell i Txell Garriga, bona nit. Però abans hem de tornar al centre de Barcelona. La manifestació en defensa del dret a l'habitatge ha acabat amb el Darulls. Quina és la situació ara mateix, Jordi Canal?

Queda força més gent, però la imatge del passeig de Gràcia en el tram entre Gran Via i Plaça de Catalunya són tot de piles de contenidors, cremant també algun a la ronda aquí al costat del Corte Inglés. La policia ha intentat dispersar els manifestants, n'hi ha que s'hi han resistit, han llançat ampolles, hi ha hagut corredisses, cops de porra i la formació d'aquestes barricades de contenidors que després han encès. Queda gent al Baix de Catalunya, que és on hi ha la campada, Mossos d'Esquadra. Tot i que han fet una incursió per la part de baix de Passeig de Gràcia per dissoldre la gent que s'acumulava en aquest tram entre Plaça de Catalunya i Gran Via, han desaparegut de baix, són només a la part alta de Passeig de Gràcia. I poca cosa més. Esperar quin ha estat el següent pas dels Mossos i si tota la gent que resisteix encara acabar de marxar d'aquest punt, ho fa o no.

Molt bé, doncs estarem atents. Gràcies, Jordi Canal i Pep Casanovas, a la unitat mòbil al centre de Barcelona per aquesta última hora. I precisament demà el govern espanyol torna a portar al Consell de Ministres els dos decrets d'habitatge que han abocat Pedro Sánchez a convocar eleccions.

Sí, i ara els haurà de convalidar la Diputació Permanent, que és l'organisme que continua funcionant quan es disolen les Corts. Aquí el govern podrà validar els decrets sense necessitar els vots de Junts. En té prou amb la majoria que sumen els partits que van votar a favor del primer paquet de mesures. El ministre Ernest Hurtasun ha concretat que els textos no seran exactament els mateixos que els que es van ja tombar divendres passat, però ha assegurat que no hi haurà rebaixes en cap de les mesures contra els desnonaments i els fons voltors, i que també es preveuen la pròrroga dels lloguers.

L'agenda informativa ve molt carregada perquè demà hem d'estar pendents també del Tribunal Constitucional

per l'Amnistia, Marc. Sí, amb aquesta novetat que avançàvem fa poca estona, que el Constitucional s'inclina finalment per aprovar demà només la sentència més contundent sobre l'aplicació de l'amnistia, la qual cosa vol dir que es pot accelerar una mica més tot aquest tràmit. Això és important perquè és la ponència que, per tant, fixarà doctrina, és la que haurà d'acabar aplicant el Suprem sobre Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i també la resta d'exconsellers de l'1 d'octubre. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, els magistrats aposten, per tant, perquè demà només s'aprovi una de les dues sentències que hi ha a l'ordre del dia del ple del Tribunal. És la que ha redactat el president d'aquest Tribunal, Cándido Conde Pompido. És també la més contundent sentència a favor d'aplicar l'amnistia i demana al Suprem que ho faci de manera immediata i preferent.

Aquest extrem, tot i així hem comentat la jugada del que esperen que passi a partir de demà després d'aquest pronunciament del Tribunal Constitucional, així és com ha anat la conversa, insistim, abans de saber-se aquesta última qüestió que acabem de comentar. Senyor Boye, bona nit. Bona nit. Què n'espera del que pugui passar les pròximes hores al Tribunal Constitucional?

Bueno, en principio lo que dicen es que se va a aprobar la ponencia por la cual se reconoce que hubo una vulneración de derechos fundamentales en la aplicación de la amnistía a Jordi Turull y a Dolors Basa. Y a partir de ahí, una vez que se apruebe eso, se preparará o se dictará la sentencia en un par de semanas y a partir de ahí a ver qué hace el Tribunal Supremo.

Dependent de com de clar sigui el Constitucional i després el Suprem, tothom espera que Carles Puigdemont acabi tornant a Catalunya. Quin creu vostè que serà el tàiming de tot això?

Bueno, en realidad yo lo he dicho varias veces, el timing, además de preguntárselo al Tribunal Supremo, va a depender de la velocidad con la que ellos resuelvan y el sentido de que ellos resuelvan. Se está dando por hecho muchas cosas, pero nosotros no somos el Tribunal Supremo y tenemos que esperar

a ver qué resuelven ellos, ¿no? ¿Vostè creu que la convocatòria d'eleccions canvia alguna cosa? El fet que Junts no hagi aprovat el decret aquest d'habitatge, que ara puguin estar enfadats amb Junts i això canvies alguna cosa de cara a les pròximes hores amb el Constitucional o no?

Yo creo que no y quiero entender que no porque sería devastador para un sistema democrático que el Tribunal Constitucional cambiase sus criterios en función de las convocatorias electorales o los votos de Junts.

Quan es pronunciï el Suprem, aquell serà, entenem que tant el que li digui el Constitucional, entenem que aquell serà el moment en què Carles Puigdemont tornarà a Catalunya o s'esperarà que s'aixequi l'ordre de detenció i això pot portar uns dies més?

Bueno, nosotros vamos a esperar a que se le aplique la amnistía y a partir de ahí el presidente regresará. Eso es que no depende de nosotros. Yo se lo he dicho a varios compañeros suyos, estas son preguntas que hay que hacerle al juez Llarena, no al abogado del presidente. Es decir, nosotros no sabemos lo que ellos van a hacer ni cuándo lo van a hacer.

Ara que tenim data d'eleccions, 29 de novembre, queden per tant gairebé dos mesos, entenem que Carles Puigdemont sí que serà aquí. És a dir, seria pensable que el veurem votant a Catalunya?

Bueno, lo que sería ideal es que nada de lo que ha pasado hubiese pasado en el sentido de que él lleva mucho tiempo privado de su derecho de sufragio activo y también del ejercicio de sus funciones. Ahora confiemos en que el Tribunal Supremo vaya rápido.

N'heu parlat amb ell des que s'han convocat les eleccions? Per tant, avui heu parlat amb Carles Puigdemont? Sí, sí, hemos estado mensajeándonos y bueno, vamos a esperar. Para nosotros,

desde el punto de vista jurídico, no cambia nada. Desde el punto de vista político, bueno, es evidente que el señor Sánchez se ha pegado un tiro en el pie,

pero eso son otras cosas. ¿Por qué creo que se ha hecho un treta al peo?

Porque pienso que no le van a dar los votos ni ahora ni el 29 de noviembre. Es que va a establecer su trayectoria y van en caída libre.

¿Y creu que Carles Puigdemont estará fent campanya a Catalunya? Una altra cosa, si han parlat de si es presentaría o no, que això ja és un altre tema, perquè són eleccions al Congrés, però participaria activament des de Catalunya en la campanya electoral de Junts? Això ho han comentat amb Carles Puigdemont?

Bueno, lo que no hemos querido hacer planes mientras no existe una resolución del Supremo. Todo lo demás son futuribles o posibles. Creo que lo más sensato es no hacer esos planes, esperar al desarrollo mañana, ver cuándo se dicta la sentencia del Constitucional, cómo viene esa sentencia, y a partir de ahí ver

cuán rápido y cómo resuelve el Tribunal Supremo. Después de eso ya podrían hacerse planes.

¿Com creu que queda amb tot això la reputació de la justícia espanyola?

Bueno, nosotros creemos que la reputación en el caso del proceso ha quedado bastante dañada y me imagino que tratarán de reconducirlo en los años que venideros. De hecho, ahora en lugar de perseguir a la gente por las ideas políticas, se les está persiguiendo por los actos de corrupción.

Doncs veurem què és el que acaba passant a les pròximes hores, però segurament que les pròximes setmanes seran claus per acabar veient què és el que passa després de tant temps de parlar-ne. Li agraïm molt que ens hagi atès aquí al Catalunya Nit. És Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont. Bona nit. Bona nit.

Per cert que demà de tot plegat en podrem parlar amb Jaume Asens, és diputat dels Comuns al Parlament Europeu i de fet és un dels advocats que van assessorar Carles Puigdemont quan va marxar a l'exili. Amb Asens analitzarem demà aquí al Catalunya Aní la decisió del Tribunal Constitucional. També parlarem del llibre que acaba de publicar Gaza després d'Auschwitz.

Ja us podeu imaginar que el tema de l'amnistia, però també aquests decrets d'habitatge que explica Amara, les eleccions que ha convocat Pedro Sánchez, també centraran l'atenció del Matí de Catalunya Ràdio. Podem saludar el seu subdirector, Mayol Roger. Bona nit. Bona nit, què tal? Escolta, demà crec que ho teniu molt clar, eleccions i amnistia. Si no hi ha cap tempesta que ens sorprengui de bon matí, perquè aquest matí ja ho hem hagut de desfer tot, però sí, sí, són els dos temes del dia, és a dir, després de la convocatòria de Pedro Sánchez, Fins demà! Tot aquest moviment sísmic a la política espanyola. Aviam quines opcions veu junts en tot plegat. També parlem de la situació del Partit Popular i d'aquestes teories de la conspiració que comencen a dibuixar entorn el que pugui fer Sánchez amb el cens, però demà és el dia de l'amnistia. Sabem que el Constitucional es reuneix a les 9, sabem que ho tenen clar, les ponències estan escrites, el consens hi és, i només falta saber a quina hora canten la grossa, per dir-ho en terminologia de la loteria, perquè a partir d'aquí es desencadena el dominó que ha de portar a la tornada de Carles Puigdemont, a la rehabilitació de Jules Junqueras i a tot el que vindrà els propers dies. Per tant, Maiol, vénen com setmanes molt incertes de tot el que pot anar passant? Moltíssimes, perquè a més, si un dia en política ja pot canviar tot, i la prova és això amb l'habitatge, Amb l'amnistia encara ho veurem més, no? Com es comportarà Junts amb el retorn de Carles Puigdemont? Com ho farà servir en campanya? Quin dia tornarà i quin simbolisme pot tenir en aquest dia? Aquest és un dels dubtes que tindrem. Què farà Esquerra? Perquè el paper de Gabriel Rufián també és un dubte. Amb Oriol Junqueras com a candidat aquest matí ho explicàvem. Hi ha veus dins del partit, no és el cas del propi Junqueras, però hi ha veus que diuen. Escolta, no estem contents amb Rufián. Per què no aprofitem la força de la teva tornada electoral perquè et presentis? Veurem també què fa Esquerra i sobretot com es configura Madrid tot plegat, perquè ara el centre està en l'habitatge, però qualsevol cosa pot fer canviar l'eix en qualsevol moment. I Sánchez ja sabem com és. No té cap opció, però si li queda una petita, ho aprofita com ha fet en aquest cas a la convocatòria electoral. Veurem, seran dies intensos i divertits d'explicar, sí, sí. Doncs són dies de molta ràdio i d'estar ben atents a partir de les 6 també al matí de Catalunya Ràdio. Maiol, gràcies. Cuideu-vos, fins demà.

Ja ho deia el Maiol, tot això si la pluja ho permet, perquè demà n'haurem de continuar a estar pendents, Txell Garriga.

Sí, perquè l'episodi de pluja intensa que ha escombrat tot el país encara no s'ha acabat. Protecció Civil manté encara el pla inuncat en fase d'emergència, si més no fins demà. I a més continuarem tenint algunes afectacions pels aiguats que han caigut entre dissabte i avui al transport públic. Per exemple, si avui ha estat una jornada complicada a Rodalies. Demà encara no es tornarà la normalitat del tot. Les línies R1, R2, R2 Nord i l'R11 no tindran servei ferroviari en algun dels seus trams. També hi ha afectacions al metro de Barcelona. A banda, encara hi haurà també tres centres educatius que demà no faran classes. Són dos centres d'adults, una a Granollers i l'altra a Ripollat, i una a Llar d'Infants de Sant Adrià de Besòs. També dos hospitals que treballen encara per recuperar la normalitat després de les inundacions que han patit. Són l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital de Granollers. I per tot plegat, també estarem pendents que demà el govern aprovi un primer paquet extraordinari i urgent de 75 milions d'euros que haurà de fer front als danys causats

pels aiguants. I a França, demà hi també tindrem un ull posat perquè s'espera una gran manifestació d'estudiants.

Sí, i a més a més, aquest cop la principal federació de pares d'alumnes també ha fet una crida a sumar-se a la mobilització. N'estarem pendents perquè, a més, la violència en aquestes manifestacions d'estudiants contra les retallades va en augment. Un noi de 15 anys ja ha perdut una mà a la ciutat de Lanz, al nord del país, a causa d'una granada ensordidora. El govern ha admès que més de 200 estudiants han resultat ferits des que van començar aquestes protestes. I demà, per cert, haurem de tornar a parlar de Ceuta perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, compareixerà en la Comissió de Secrets Oficials del Congrés. En canvi, qui no hi anirà és la directora del CNI, Esperanza Castelleiro.

Doncs mirant el demà, volem saber quina és la portada que plantegen des del periòdico. Parlem amb el seu director adjunt, que és el Ferran Boiza. Ferran, bona nit.

Hola, molt bona nit. Doncs la portada de demà va molt carregada de temes, amb un parell de propis molt destacats, però evidentment nosaltres obrim, com imagino que la majoria de companys demà, amb l'avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez. Ja hi estem acostumats, a que Sánchez. No compleixi gaire amb la seva paraula i canviï d'opinió constantment, però tindrem eleccions al novembre, quan no fa ni un mes havia dit que de nou serien el 27, que esgotaria la legislatura i que en tot cas hi hauria un avançament tècnic. Pràcticament nou mesos, no és pas un avançament tècnic. El nostre títol d'apertura demà és Sánchez fa del 29 de novembre un plebiscit personal, perquè a la convergència d'aquest matí el president ha vingut a dir que o el caos o ell ha fet una crida a la mobilització contra els elites, ha fet una crida a combatre els especuladors, s'ha oblidat de la corrupció, s'ha oblidat de Ceuta. Més o menys al que estem acostumats en el cas del president del Govern. A portada, també destaquem, com deia, dos temes propis rellevants. Per un costat, expliquem, ara en parlàveu del tema de l'amnistia i de la reunió del Constitucional de demà, expliquem que el magistrat del Constitucional, José María Macías, ha decidit retirar la seva ponència sobre l'aplicació de l'amnistia a Jordi Turull, perquè Macías no vol que s'hagi servir per instar el Suprem a aplicar aquesta amnistia, com demana la majoria del Constitucional, a la resta d'implicats. Per tant, ha retirat la seva ponència i haurà de presentar-ne una altra, presumiblement, al president del Constitucional, Conde Pompidou.

Demà tot això, Ferran, que se'ns acaba el temps, ho buscarem al periòdico i us llegirem. Moltíssimes gràcies i bona nit. Molt bona nit.

Bona nit, Agnès. Bé, una mica empiocat. Una mica empiocat. Però, com sempre, gaudit del programa. Perdoneu un moment. Jo, com mai sé el temps que tinc, començaré pel que em fa més il·lusió comentar. És aquest partit de Copa del Rei entre Utebo i el Sabadell. Recomano als seguidors del Sabadell que hi vagin, que vagin al partit que em sembla que juguen a Utebo, que és una ciutat petita a prop de Saragossa. És fascinant. Primer perquè té la Torre Mudéjar més bonica que he vist a la meva vida. Hi ha una còpia a Barcelona, al poble espanyol, hi ha una còpia d'ella, i també, perquè. Jo aquest tema el conec perquè vaig escriure d'això. Nicolau Rulló i Tudorí, un dels grans arquitectes i planificadors de Barcelona, va dissenyar, va idear una capital d'Espanya, una capital federal d'Espanya, l'any 31, a Odebo. És interessantíssim, és a dir, que aprofitin els seguidors del Sabadell, entre ells el Toni Padilla, anar a Utebu i fer turisme i a veure si guanyen. Això era el que em feia més il·lusió comentar, però òbviament no és l'únic. M'ha agradat. M'agrada una cosa que ha dit el Mayol sobre com la dreta, que vosaltres ho heu comentat, atia teories de la conspiració sobre possibles recomptes fraudulents del vot per correu, etcètera. A mi és una cosa que em fascina a Espanya i a Catalunya, amb la facilitat amb la que es posen en dubte les institucions democràtiques. Des de la dreta, per suposat, però és que també des del PSOE constantment s'ha parlat de l'offer, de mil coses que posen en qüestió la democràcia. Aleshores, què fa que el ciutadà, de per si, del color que sigui, dubti també de tot plegat, de la democràcia, que és el millor que podem tenir. I per acabar. El tema de les riuades és fascinant, perquè no ens adonem que és l'inici, ja de fa temps, però és l'inici de com les nostres vides canviaran amb el canvi climàtic. Això és només l'aperitiu.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.