Catalunya nit, de 22 a 23 h - 05/11/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

La crònica esportiva avui arriba molt carregada. A primera hora de la tarda s'ha fet el funeral del davanter del Tenerife, Jesús de Miguel. Malgrat això, finalment la Lliga no s'atura i aquest cap de setmana hi haurà partits, això sí, amb homenatges al jugador que va morir dimarts. Rafinha ha renovat amb el Barça fins al 2030 i Cristiano Ronaldo es retira de la selecció portuguesa. De seguida ens ho amplia Joan Fuitó. El dia que tornarem a Paiporta, perquè aquest vespre s'ha fet l'acte de record a les víctimes de la Dana. L'acte estava previst per al dia 29, segon aniversari de la tragèdia, però es va posposar per una altra catàstrofe, l'accident dels trens d'Urda. Ho ha seguit avui la Marta Garcia.

En aquesta última hora del Catalunya Nit també conversarem amb usuaris d'autobús. Tres plataformes ciutadanes han demanat als grups parlamentaris que millorin el servei de bus. Reclamen mesures per augmentar la seguretat i també que s'adecuï l'oferta a la demanda. Conversarem amb passatgers que es queixen d'anar enxuvats o, directament, de no poder pujar al vehicle de tanta gent que hi ha. És dijous a la nit, per tant, sinònim d'una bona estona de ràdio i de cinema amb l'Àlex Gorina, com cada setmana, és una d'aquelles seccions per escoltar en paper i bolígraf, perquè és fàcil fer llista de pel·lícules obligatòries. I abans de tancar l'informatiu, descobrirem la portada que preparen al diari El País de Cara Demà i, acabarem bé, cedirem l'última reflexió del dia a Míriam Cano. Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya Nit. Catalunya Ràdio.

Abans d'entrar en tot això que us hem explicat, recollim les veus que han marcat fins ara aquest 5 de novembre. És una selecció amb el segell Marc Güell.

Una rebaja de pena que supondría no entrar a la cárcel, pagar a mi defensa y la cantidad de un millón de euros a cambio de declaraciones que afectaran a personas relevantes del gobierno, al presidente, muy especialmente a su mujer,

al expresidente Zapatero, aún mintiendo. Ninguna de esas personas tiene nada que ver conmigo, ninguna. No he podido conocer los detalles de esta investigación, pero sí parece que no es nada nuevo, que es un caso que ya lleva siendo investigado por parte de la justicia unos cuantos años. La banda del Peugeot tenía un chofer y también

se confirma que está en la trama. Es cuestión de tiempo, que Sánchez tenga que responder también ante los tribunales por todo este saqueo.

Es un elemento positivo de cuidar a las personas que perciben el salario más bajo en nuestro país y también de indemnizador económico.

Dins un avió poqueta cosa podem fer més enllà de si tenim la certesa que un paquet bomba, posem el cas, estigués dins l'avió, doncs prendre totes les mesures que nosaltres hem après per evitar minimitzar els efectes d'una possible explosió.

En les seves primeres eleccions legislatives

no va perdre el Senat, només la cambra. I en mantenir el Senat va poder mantenir els seus nominats al Tribunal Suprem. Per exemple, ara això desapareix. No crec que els demòcrates li votin cap nominat enlloc, així que seran dos anys difícils per a ell.

He tomado la decisión de presentar mi renuncia a la Presidencia de la República. Lo hago pensando en la estabilidad de nuestro país, en la paz social y en la necesidad de preservar nuestras instituciones democráticas. Mi prioridad es una sola, la tranquilidad de los paraguayos que confiaron sus ahorros en nuestro sistema financiero.

S'han fixat disposicions que s'havien previst per a terroristes i que es fan servir ara contra manifestants, com ara persones obligades a no sortir de casa avui perquè se les havia vist manifestant-se.

Tant la meva feina com altres eren feines, com dèiem, estructurals. Eren feines que sostenien les funcions principals del Departament de Cultura i dels seus equipaments.

El 2023 o el 2022 hi va haver-hi una queixa i la judicatura ens va donar la raó a nosaltres, va desestimar. La queixa era pràcticament calcada, la que tenim ara damunt de la taula,

i des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van donar raó a l'administració. I per tant, en aquest sentit, estàvem molt tranquils.

Hay que tener mucho cuidado con defender la democracia, por mala que sea, porque mira, cuando se pierde uno se da cuenta de lo que ha perdido y cuesta mucho recuperarla.

Que puguin tenir els nens i les nenes l'oportunitat

de connectar encara més amb els seus referents de l'Imaginari Super3 i si no el coneixen, descobrir-lo amb continguts que són de qualitat, que són també la nostra cultura, la nostra llengua.

Catalunya NIT.

10 i 6 minuts, Joan Fito, bona nit. Bona nit. Avui ha començat la tarda amb aquestes imatges emotives al funeral Jesús de Miguel.

Sí, una cerimònia que s'ha fet a Navarmosa, a Toledo, per acomiadar el futbolista del Tenerife, representació de tot el futbol espanyol, i eren, per exemple, Florentino Pérez o Miguel Ángel Gil Marín, presidents de l'Atlètic de Madrid i del Real Madrid, també Gerard Piqué, el propietari de l'Europa, i, malauradament, l'altre equip implicat en la mort del futbolista del Tenerife.

Finalment, autoritats i futbolistes s'han posat d'acord perquè hi hagi futbol aquest cap de setmana. Sí, la Federació, la Lliga i també la

Lliga F, també l'AFE, que havia demanat a l'Associació de Futbolistes aquest migdia mateix en un comunicat no jugar aquest cap de setmana, sempre en el nostre record, sota aquest lema, es jugarà aquest cap de setmana. S'ha acordat que els futbolistes surtin al terreny de joc amb una samarreta amb aquest lema, amb el número 9 a l'esquena de Jesús de Miguel, els futbolistes dels dos equips barrejats entre ells i que es guardi un minut de silenci, evidentment, i que els partits de tant de Primera Divisió com de Segona i també de Lliga F s'aturin al minut 9 per fer un sentit homenatge al davanter del Tenerife, el que era davanter del Tenerife. No hi haurà tres partits a segona divisió. Els que impliquen, evidentment, el Granada-Tenerife, que implica el Tenerife, l'Andorra-Mallorca, i tampoc el Castelló-Eibar, que s'havia de jugar demà. El Castelló va jugar tres anys, tres temporades, Jesús de Miguel, i els mateixos futbolistes del conjunt de Castelló han demanat que no estan en condicions de poder jugar.

És lògic, sí que jugarà, per tant, el Barça contra l'Atlètic de Madrid, i hi ha un jugador que sempre està molt motivat i que potser encara ho estarà més, que és Rafinha.

Sí, perquè avui ha renovat, s'ha fet oficial que renova fins al 2030, suma 5 temporades al Barça, arribaria a les 8 si es compleix aquest contracte, un Rafinha orgullós de la seva trajectòria i amb ganes de seguir fent camí a Barcelona.

En mi opinión he hecho lo mismo que estoy haciendo ahora, siempre he dado mi vida con intensidad, he hecho muchos goles en las dos primeras temporadas, o sea, Un jugador que llega de un equipo que no tiene la grandeza del Barcelona y mete 10 goles en la temporada, creo que es algo que tenemos que considerarlo bien. Y al final lo he hecho las dos temporadas que querían esposarme del club.

On Rafinha, que avui en aquest acte de renovació ha explicat que ell vol jugar aquest cap de setmana, volia jugar per honorar la figura de Jesús de Miguel, recordem-ho, després del partit de Champions contra l'Aston Villa, molt trastocat Rafinha per les imatges i per la mort del futbolista del Tenerife. I també tenim un apunt del Barça-Bàsquet. Sí, ha acabat fa pocs minuts partit de la desena jornada de l'Eurolliga, victòria de prestigi del Barça a la pista del Hapoel de Tel Aviv, 90 a 93. El Barça, que després d'aquestes 10 jornades, un Barça completament nou, suma 7 victòries i només 3 derrotes, per tant, amb els equips capdavanters d'aquesta Eurolliga de bàsquet.

Gràcies, Joan. A tu.

Unes 300 persones han participat a Paiporta en l'homenatge a les víctimes de la dana de l'octubre del 2024. L'homenatge

ha estat en un acte de memòria i també de recuperació de la confiança en l'entorn natural. Paiporta, Marta Garcia.

Doncs ha sigut un acte emotiu, molt emotiu, realment,

de memòria i recuperació col·lectiva, com ara estàveu explicant, que ha tingut música, com la que sentiu ara, de la veu de Noelia Llorenç, la Titana i la Dolçaina de Susana Díaz. Això és un camp de batre molt tradicional en el Camp Valencià, també per recordar la importància que van tindre els llauradors en els dies posteriors. Amb tota l'ajuda després d'Ixa Dana ha actuat també a auxili la Jove Orquestra de la Unió Musical de Paiporta, un acte que ha combinat esta música més recollida i més sentida amb testimonis de supervivents o de familiars que han perdut els seus estimats. I ha arribat un moment que ha passat això.

Això és alerta? Això mateix, Manel,

perquè a les 20 hores i 11 minuts ha sonat hui,

recordant com va sonar també aquell dia, massa tard, perquè no es van poder evitar totes aquestes víctimes, perquè l'acte de hui també volia ser un recordatori de tot allò que es va fer malament i que no s'ha de tornar a repetir. L'ha organitzat l'Associació de Víctimes de la Dana. Mariló Gradolí és la seva presidenta.

Soterrarem una caixa amb desitjos d'un futur millor, però sobretot mirar l'espai del barranc d'una altra manera, perquè després del 29 d'octubre de 2024 la relació amb el barranc, amb la natura, ha canviat i això ho hem de tornar a estar més connectats.

La caixa de la memòria és el que han esterrat. Ha introduït objectes que per haver-hi operat van marcar molt aquest dia. Per exemple, hem vist una parella que ha dipositat un cinturó amb el que gràcies a ell es van poder aferrar i salvar la vida. Hem vist també una carpeta verda, el color de l'escola pública en valencià, que mostra recordatòriament tantes destrosses que va patir.

Les escoles o fins i tot un tractor xicotet de joguers que ha introduït la Unió de Llauraors

precisament per a recordar també la importància que té el camp. Són assignatures pendents, la de reconectar amb els espais naturals, però no és l'única, com recorda Marí Logradolli.

El primer que hem de recuperar són les confiances en la governança, perquè el 29 d'octubre de 2024 es van trencar moltes confiances amb la gent que ens havia de protegir, principalment el govern de la Generalitat.

Doncs té motiu, com dèiem, en el que recordar s'ha

remarcat és estimar i això també és una manera de fer justícia. Gràcies, Marta. Bona nit. Bona nit.

Dos minuts i un quart d'onze. Repassem altres notícies d'aquest dijous. Ha dimitit la regidora d'Urbanisme i tinenta d'alcaldia d'Esparreguera, la socialista Natividad Sánchez, investigada per presumptes adjudicacions irregulars de contractes a la Fundació Filalba Barbosa. Sánchez renuncia com

a regidora i tinenta d'alcaldia pocs dies després de l'aixecament del secret del sumari, segons diu, per evitar que el procés judicial pugui interferir en la tasca del govern municipal. Per aquest mateix cas, dilluns va plegar de cap de gabinet del president Illa, Eduard Ribas, exalcalde d'Esparreguera. L'Ajuntament reconeix la gravetat dels fets que s'investiguen, però manté el seu respecte per la presumpció d'innocència dels investigats.

Més coses, l'audiència de Lleida ha reobert el crim de Cap Pont 20 anys després i ha cridat a declarar el principal acusat d'haver assassinat Isaac Martínez. Ho fa després que un informe de la Guàrdia Civil hagi conclòs que hi havia restes de pòlvora a la roba que duia el sospitós. Lleida, Pere, Joan Alvarez. Els Mossos d'Esquadra ja van apuntar que les restes trobades a la roba que l'acusat duia aquell dia podien coincidir amb les que deixa un arma de foc. Ara un informe de la Guàrdia Civil dona la raó a aquesta teoria. Ho explica Pau Cimarro, advocat de la família de la víctima.

El que demostra és que aquesta persona, aquestes restes de dispar que tenia impregnades en les seves prendes, procedien de la utilització d'un arma de foc.

L'audiència de Lleida citat a totes les parts aquest dimarts. Mentrestant, el fiscal demana una pena de 52 anys de presó per a l'investigat del doble crim del pantà de Susqueda l'agost del 2017. Acusa Jordi Magentí de dos delictes d'assassinat amb la greugem de reincidència i detinença il·lícita d'arma. Girona, Maria Rovira.

L'escrit demana 25 anys de presó per cada assassinat i dos anys més per tenir-se il·licita d'armes i que un cop complerta la pena de presó estigui 10 anys en llibertat vigilada. També sosté que l'acusat va cometre el doble crim el 24 d'agost al matí mentre la parella es preparava per fer caiac al pantà. El fiscal assegura que Magentí va actuar amb una ira desmesurada quan va disparar diversos trets a la parella sense que s'hagi pogut determinar per quin motiu. També apunta que després va eliminar proves a consciència per evitar que el descobrissin. El fiscal concreta, a més, el seguit de proves que proposa, tant per l'audiència preliminar com per un judici.

A Manresa, els aldarulls i sequejos de fa un parell de setmanes durant una protesta d'estudiants ja sumen 14 detinguts, Oriol Pujadó. Sí, el 21 d'octubre, dia dels incidents, ja es va detenir a 8 persones. Aquesta setmana s'hi han afegit 6 joves més. Estan acusats de desordres públics, robatori, atemptat a l'autoritat i lesions contra altres joves. Tots són menors d'edat menys un, que té 18 anys, i passarà, per tant, a disposició judicial. La resta han de passar a la Fiscalia de Menors. A un dels joves, després d'arrestar-lo a Manresa, Al cap de tres dies també se'l va detenir a Barcelona en els incidents de blocus del 24 d'octubre. Ara està ingressat en un centre de menors. També s'ha identificat dos menors més d'11 i 13 anys,

però són inimputables i, per tant, no s'ha procedit a fer res amb ells. Els Mossos d'Esquadra no descarten més detencions perquè la investigació continua oberta.

A Badalona, els serveis socials han ofert allotjament durant sis nits a les famílies desallotjades d'un edifici de Sant Roc que necessiten ajuda municipal. Els veïns van haver de sortir ahir quan va aparèixer un esquer de l'edifici Toni Fortesa. La proposta no ha convençut

les famílies, que aquesta tarda han intentat tornar entre el bloc, però la policia ho ha impedit. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha defensat l'actuació del consistori. Hem actuat,

jo crec, amb molta responsabilitat. A totes les persones que no tenen un espai alternatiu per anar a viure, no tan sols hem activat els serveis d'urgència, que són un o dos dies, sinó que els hem allargat en principi una setmana i falta veure que aquestes persones puguin trobar una alternativa.

Des de la plataforma Sant Roxon Badalona alerten que el cas es pot repetir en altres edificis de la zona i demanen actuacions del consistori. L'Ajuntament, però, assenyala que és un edifici privat i que són els propietaris els que n'han de garantir les condicions. Han condemnat a un any

de presó la propietària d'un gos que va morir de gana i set al Ripollès. La sentència també la inhabilita durant quatre anys per tenir animals.

Acusació i defensa van acordar 12 mesos de presó per l'acusada que no té antecedents i no haurà d'entrar al centre penitenciari. També l'han condemnat a 4 anys d'inhabilitació per poder tenir animals. Ho destacava Ana Maria Estarán, advocada de la Fundació en Defensa dels Animals FAADA, que ha exercit acusació popular.

El que per nosaltres és més important és el tema de la inhabilitació, és a dir, la inhabilitació especial per la tinença d'animals. Que el màxim és de 4 anys en el cas del codi penal i hem aconseguit el màxim.

Aquesta no és la primera condemna d'aquest tipus. Fa 4 anys una sentència pionera va prohibir conviure amb animals durant 4 anys un veí de Premià de Mar després de maltractar i provocar la mort del seu gos.

I no ho pasen de banda, la ciència desenvoluparà aquesta nova tecnologia a l'Hospital Vall d'Hebron, juntament amb empreses especialitzades en el que es coneix com a bessons digitals humans. Es tracta de còpies virtuals personalitzades d'òrgans per preveure l'evolució de malalties i escollir tractaments. Maria Costa, com ens ho hem d'imaginar?

Doncs és com si un pacient s'hagués de fer proves al cor, però sense haver-hi de posar físicament el cor. Aquests bessons digitals són rèpliques d'òrgans, sistemes o processos biològics. Tenen tota la informació de cada pacient a través d'imatges mèdiques, dades clíniques, informació genòmica i intel·ligència artificial. I amb això es crearan models individuals. Capaços de predir com avançarà la malaltia i fer més diana amb el tractament. El doctor i director de radiodiagnòstic del Vall d'Hebron, Manel Escuar, posava aquests exemples.

Estem parlant de patologies congènites de l'àmbit de la cardiologia, com la tetralogia de Fallot, arritmias en nens, arritmias en adults. Estem parlant d'una patologia complexa i relativament prevalent com la migranya. I estem parlant de diferents patologies quirúrgiques complexes.

Es tracta d'un projecte pioner a Europa finançat amb gairebé 12 milions d'euros dels fons FEDER europeus.

Catalunya NIT.

El 45%

de les persones no li agrada ser al centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa,

a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Descobreix el llegat de Pau Casals a Puerto Rico.

Una exposició pel 150è aniversari del seu naixement. Amb documents inèdits que ens apropen als darrers anys del músic,

hi ha una figura universal compromesa amb la cultura i la pau.

Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori.

Per què et tapes amb un cupó de l'11, de l'11, de l'11?

Perquè si em toca el premi d'11 milions o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin pel carrer. Ah, i per això parles baixet? Esclar. Però hi ha un micròfon enorme aquí, que t'agafa la veu igual. Tu mateix, però després venen els paparazzis i venen els plors.

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Català perquè vull. Catalana perquè vull.

I amb molt d'orgull. Vinguem d'on vinguem. Fem un país plegats. Amb una llengua que ens ha germana. El català. El volem parlar, aprendre i compartir. Amb tothom, a tot arreu. Perquè el català crea vincles. Fes-los créixer amb Òmnium Cultural.

Què passa quan la música es troba amb les matemàtiques, l'arquitectura amb l'art o la tecnologia amb la filosofia? Ramon Llull construeix un sistema que en part és combinatòria, en part és matemàtica. La recerca interdisciplinària no està ben valorada. A Divergents, Laura Ferrer Rosada conversa amb sis persones que han fet de la barreja de disciplines una manera de crear i entendre el món. ¿Quién rol creus que ha tingut la teva formació en filosofia? Xavier Serra, Núria Moliner, Lluís Nacenta, Pep Bou, Mònica Riquitsch i Elvira Diangani-Ossi.

Si ho vaig fer ja saps, pensaria que pintaria. I quan vaig fer Art Digital, pensaria que faria Art Digital a pantalla. Divergents, el podcast de Laura Ferrer Rosada.

A l'API al web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3CAT.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Catalunya Nit. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Són les 10 i 22 minuts. Avui a Catalunya Ràdio hem sentit el crit d'alerta dels usuaris dels autobusos interurbans del Maresme. Estan farts, diuen, de com funciona el transport públic. I, de fet, és una preocupació que s'ha agreujat encara més després de l'accident d'ara fa unes setmanes a Fogàs de Monclús, al Vallès Oriental, on un autocar va caure per un talús d'uns 20 metres.

Aquesta tarda, tres plataformes ciutadanes del Maresme s'han reunit al Parlament amb diversos grups polítics per demanar canvis en les lleis. Per exemple, volen que es prohibeixi anar dret en aquests

busos i que sigui obligatori portar acordat el cinturó de seguretat. Han liderat la petició des del Maresme, però la saturació del servei o la falta de vehicles es denuncia des de diverses comarques, així que avui ens proposem fer-ne un bon retrat.

D'entrada, saludem la Gemma Esteve. Gemma, bona nit. Hola, molt bona nit.

Tu ets usuària de la línia Mataró Barcelona, a banda del portaveu del moviment 11.1 i 11.2, és el nom de les línies que fan aquest trajecte. Com us ha anat, per cert,

aquesta tarda al Parlament, d'entrada?

Primer de tot, agrair-vos la vostra col·laboració i interès. Aquesta tarda hem anat al Parlament i prou bé, bones sensacions. Els grups polítics s'han mostrat d'acord amb les peticions que els hem mostrat. Com ara la millora que dius de seguretat, la implantació de més freqüències dels autobusos i la capacitat del servei d'aquests. Perquè explica'ns el teu cas.

Tu ets usuària, dèiem, dels busos del Maresme. Amb què et trobes? Bé, ja fa bastant de temps

que hi ha molta afluència d'usuaris. Ell que això comporta, perquè esclar, no tenen prou capacitat, l'oferta i demanda ha pujat en tots aquests mesos, llavors no. La gent també està molt nerviosa, fins i tot els conductors ho passen malament, és tot en general. Llavors cada dia es torna a repetir el mateix, i sobretot la seguretat, el conductor té el cinturó, però al costat que hi ha el passadís, aquella. Volant en qualsevol moment.

Detecteu que hi ha usuaris de rodalies que s'estan passant a l'autobús?

Totalment, totalment. Això ja és una certesa. Aquesta. És que hi ha hagut la crisi aquesta de rodalies i, bueno, tot el que ha passat, que ningú confia en rodalies pels retards. I, bueno, per tot en general. Llavors, ha pujat molt l'afluència dels autobusos. Això està clar. Perquè a ningú li agrada arribar tard o perquè et pots estar tres hores a Rodalies. Als autobusos, no. Ja.

Gemma, deixa que incorpori a la conversa la Virgínia Borràs. Ella és membre de la plataforma Dignitat Bus Vilanova, perquè ens volem fixar

també què és el que passa al Garraf. Virgínia, bona nit. Hola, molt bona nit i moltes gràcies per donar-nos aquest espai. Et ressona el que ens està explicant la Gemma? Com us trobeu vosaltres a la línia del Garraf? Totalment. Per desgràcia, ens sona moltíssim. Nosaltres, en el nostre cas, en Vilanova,

tenim dues línies, una que va per la Gran Via fins a la Universitat i una altra diagonal,

i tenim una situació molt similar, sobretot a les hores punta. A primera hora del matí, cap a tres quarts de set, fins a les vuit, i a la tornada de Barcelona a la tarda, estem en una situació molt similar. O anem drets o ens quedem a la parada.

Però això d'anar drets en aquestes línies, en aquests busos, fa quant que passa?

En el cas nostre de Vilanova, jo recordo que començava a agafar el bus en el 2019,

quan vaig arribar aquí, i el servei anava perfectament. I això s'ha anat engreixant perquè a Vilanova ha crescut molt la població i el servei de bus no

s'ha anat adaptant a aquesta demanda de creixement de població. I a sobre, amb les obres que hem tingut del Rodalies aquest mes de març,

que encara han empitjorat més el servei, s'ha anat empitjorant i cada vegada va més la gent dreta.

Clar, perquè pot passar que algú que compti que necessita agafar l'autobús per

anar a treballar un dia no pugui pujar en el bus que havia imaginat i per tant s'hagi d'esperar i arribar tard a la feina? És que el problema és aquest. Ai, perdó, digues, digues.

Digues, Virgínia, després Gemma. Sí, sí.

Sí, és que justament el problema és aquest. Com que no vols arribar tard a la feina, doncs te la jugues pujant dret al bus. Perquè si et quedes a la parada, el que et passa és que

arribaràs tard a la feina. És una cosa en la qual hem de pensar. Tots els que estem en aquesta situació és perquè o anem a la feina o anem a o van els estudiants també i són gent que ha d'arribar una hora a Barcelona. Gemma? I aquest és el tema. Sí, sí. Sí, sí, és que molta gent està agafant busos abans de la seva hora i anant només amb una parada, la primera o la segona, perquè saben que durant tot el recorregut que fa l'autobús per sortir de Mataró, a les últimes parades és que ja no poden pujar. I coincideix amb les hores puntes, de 6 a 9 del matí i de 5 a 8 del vespre, cada dia, cada dia.

Em sembla que és una situació que repeteix en els vostres dos casos i volem saber també si en la línia Vilafranca-Barcelona passa igual, així que trucarem i saludarem l'Utger Amatller. Bona nit, Utger. Hola, molt bona nit. Què passa en la línia Vilafranca-Barcelona?

Em sembla que passa exactament el mateix que el Garraf i el Maresme. En aquest sentit ens trobem situacions. Nosaltres moltes vegades per pujar un bus hi ha esperes superiors a una hora i la cua de l'espera dona a vegades fins i tot dues voltes a la mateixa estació.

Nosaltres jo crec que s'ha agraeixat més amb la gratuïtat de l'AP7. Perquè molt del trànsit el tenim cap allà i llavors això fa que també trobis moltes cues abans d'entrar a Barcelona que encara

greugen més l'espera que passes a l'estació. Dèiem que avui són les associacions del Maresme que han anat al Parlament a parlar amb els grups parlamentaris però, Uge, vosaltres també fa temps que protesteu. En tot aquest temps heu notat millores?

Doncs puntualment, sí que és veritat que hi ha hagut reforç d'abusos,

perquè és veritat que la línia R4 de Renferro de Lies

va especialment malament comparat amb altres línies, però clar, els reforços que hem tingut d'abusos no pot assumir la quantitat de gent que anàvem tren a Barcelona i que moltíssima gent s'ha traspassat cap als busos.

Nosaltres tenim un grup de WhatsApp de 1.024 persones, que és el màxim que pot, i cada matí només llevar-te, intentes informar-te de com està el pati, tant amb rodalies com amb la línia de bus. Quantes has dit?

Un xat de 1.000 persones?

1024. Els grups de WhatsApp permeten fins a 1024 persones i quan algú surt del grup, immediatament entra algú per poder estar informat cada dematí. I en aquest sentit, mira, ara l'altre dia, una de les usuàries que és qui va crear aquest grup fa més de 3 anys, expressava que sortia

del grup perquè havia canviat de feina, perquè ja no s'oportava més anar cada dia a Barcelona. A Vilafranca i això, amb les limitacions que això suposa, no només professionals, sinó de salut i personals.

En aquest sentit, és bastant dramàtic que hi hagi problemàtiques que es resolguin tan fàcilment i aquesta sembla que s'estigui resistint. Entenem la bona voluntat del Parlament, però això no no acaba amb bones paraules, sinó amb fets i lògicament amb la millora de rodalies, però sobretot amb reforços, amb usos, mentre això no sigui així. Perquè Gemma, Virginia i Uge, per acabar, ¿esteu d'acord que un cop d'alt l'autobús, el sistema funciona? Va bé, és ràpid, és àgil i és dinàmic i funciona millor que potser en el tren anar parant?

Per la meva banda Gemma jo diria que és molt millor l'autobús perquè primer va més ràpid perquè té el carril aquest de transport del bus arribant a Barcelona en canvi no fa parades com el tren també és més còmode si et pots seure, clar i va més ràpid és així Virginia? sí, sí, totalment d'acord, molt més ràpid és segur i a més és molt còmode o sigui, sí, sí, totalment. UG? Doncs també.

Nosaltres ens trobem que la línia de bus arriba fins a Diagonal, i com a molt arriba fins a Sants, i la gent que treballa

a l'altra banda de Barcelona, doncs ens aniria molt millor Rodalies, sincerament. Però clar, el desplaçament amb Rodalies per anar a l'altra punta de Barcelona supera. Teòricament l'hora i quarta o l'hora i vint, que moltes vegades són les dues hores.

Per tant, el bus és més còmode, sí, és més agradable. Doncs tant de bo hi hagi els reforços necessaris perquè, a banda de còmode i ràpid, també sigui practicable, diríem, no? I no s'hagin de fer aquestes llargues cues i que un pugui anar còmodament en aquest transport públic. Gemma, Esteve. ¿Puc fer un apunt?

Sí, puc fer un apunt. Que avui al Parlament la resposta dels partits polítics que ens han dit. És que s'han compromès a demanar la compareixença del secretari de Mobilitat, Manel Nadal, al Parlament, perquè concreti quina part dels 21 milions d'euros que van fer pel pla de xoc que la Generalitat vol invertir aniran destinats a aquests busos interurbans. Llavors volen la seva compareixença. I ens han dit que això ho faríem. Nosaltres tornarem a estar reunits amb ells al gener.

El que hem de fer és unir-nos totes les comarques i potser així també feríem més força.

Aquí ha nascut una idea, ja ho veiem. Gràcies. Gràcies als tres, que vagi bé.

Molt bé, gràcies. Bona nit.

Catalunya Nit. Catalunya Ràdio.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Mentre escoltes aquest missatge, l'Alzheimer s'emporta una mica de la identitat de les persones que el pateixen. A la Fundació Pasqual Maragall sabem que només a través de la ciència aconseguirem un futur sense aquesta malaltia. La recerca en Alzheimer té nom i cognom.

Fundació Pasqual Maragall. Fa 20 anys, el cantant dels Laxambusto, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

Vam posar Cat Radio Barmín, un projecte barmín amb limba. Significa la nostra ràdio.

Era fácil llegar a todas las aldeas de los pueblos

que se nos ocurría una ràdio.

I've never thought of being a journalist. I only listen to Radio Cat Barmín. Yeah!

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio.

Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb

una actuació especial de l'Axe Ambusto. Inscripcions a catradio.cat.

Catalunya Radio. Som Trescat. Som Trescat. Catalunya Nic. Les notícies sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Catalunya Radio.

I ara hem arribat a aquell oasi que tenim cada dijous a la nit de Sessió Golf amb l'Àlex Gorina. Benvingut, Àlex. Què tal? Bona nit a tothom. Em veus amb aquest somriure d'alegria. En fi, tu la palmera i jo el petit llac que hi ha sota la palmera. Aquí a l'oasi, tant, a gaudir del bon cinema. No sé si vols començar per aquí, per les Perles, o què? Doncs sí! Mira, la veritat és que hi ha dues perles i molt, molt, molt diferents, gràcies a Déu, perquè convé, no? La primera és una autèntica i absoluta fiesta pagana. Vamos a hacer algo que nunca ha hecho nadie. Pienso mezclar el heavy con instrumentos como más tradicionales. Vamos a ser el grupo más grande de este puto país y cuando esto pase, yo te diré, Goyo, la perdiste.

Alerta, perquè estem parlant d'una pel·lícula que sembla que ha de ser un documental sobre el Mago de Oz i no, sobre Mago de Oz. El grup de música, eh? Sí, el grup de música, efectivament, però no és un documental. És una pel·lícula d'argument i dramatitzada, efectivament. Per tant, són actors els que interpreten els personatges, però de tal manera que pràcticament és un documental sobre l'existència d'en Mago Deov, perquè els actors estan extraordinaris, fent el paper del Chus i del José Andrea i dels altres. Per tant, és una pel·lícula a mig camí que té un mèrit molt gran, i és que no és una pel·lícula sobre rockeros, sinó que és una pel·lícula rockera, ella mateixa. És que no és el mateix fer un biòpic que fer una pel·lícula que integra a la seva sang l'esperit, l'energia, la força, l'emoció, que només una altra persona ho havia aconseguit, que Alice que la cuesta amb el segundo premio de los planetas. I per aquí va la cosa, no? Per tant, a partir de demà, si teniu consciència rockera, teniu l'obligació absoluta i total d'haver de veure una gran pel·lícula que és Fiesta Pagana. Doncs sí. Ja tenim una primera recomanació de totes les pel·lícules que arriben demà a la cartellera. De moment, aquesta fiesta pagana, i deies que n'hi havia dues, aquesta setmana. Sí, hi ha una altra pel·lícula, que aquesta sí que hauria de ser un documental, però jo la considero més aviat un document sobre una dona que va ser responsable, en gran part, que jo cresqués. És a dir, comencés a llegir literatura per a adults. Ah, sí? Et va influir molt? Em va influir moltíssim La insolación, que és una novel·la poc coneguda de l'autora. Alerta danada, es decir, Carmen Laforet. Todas las disculpas que me invento para escribir son falsas. Falta de dinero, afán de hacer algo que esté bien.

Todo eso es falso o incompleto. Escribo artículos que

no me gusta hacer para ganar dinero. Esto es exacto. Escribo novela procurando que dentro de su modesta categoría quede todo lo bien que yo pueda hacerla. Pero absolutamente convencida de que esta labor mía no da ni quita una pizca de espiritualidad para el mundo.

Va ser la primera guanyadora del Premi Nadal l'any 1945. Jo naixia als 52, era més gran que jo, és mort actualment. Durant molt de temps va desaparèixer absolutament del món literari, després de La Mujer Nueva, que no va ser compresa, després de La Insolación, que no va ser compresa, i després de deixar una mena de punts d'una novel·la, El volver a l'esquina, que van publicar, sense el seu permís, l'any de la seva mort, i que semblava una segona part, però en realitat era un esbós, en fi, molt confús tot plegat. Isabel Fernández ha fet una pelicula que es diu ¿Por qué no escribo nada? dona alliberada absolutament una dona que es va a fer a si mateixa d'una manera magnífica que interpreta de maravella Mónica López fins i tot perquè és la veu en off de Carmen Laforet a partir dels seus textos i a partir també de la seva correspondència i jo diria doncs després del bé que ha interpretat la veu de Carmen Laforet.

Llegué a Barcelona de noche. El gran rumor de la gente, la sensación confusa de la ciudad. Tenían para mí un gran encanto, ya que envolvían todas mis impresiones en la maravilla de haber llegado por fin a una ciudad grande, adorada en mis sueños por desconocida. Voy a casa de la señora de Brunet.

¿Qué piso es? El tercero primera.

Amb aquesta sardana de garreta, els títols de crèdit d'aquesta pel·lícula magnífica interpretada per Conchita Montes, que és qui feia la veu d'aquest personatge, que no és exactament Carmen Laforet, però ella sempre va dir que no, però una miqueta recull les seves experiències. Per cert, si voleu anar al tercer o primera de la casa on va viure Carmen Laforet i va néixer, per cert, a Barcelona, heu d'anar al carrer Aribau 36, que fa que el tornada a Diputació fa que entra a la Diputació i hi ha una placa que diu en aquesta casa va viure Carmen Laforet i va néixer, etcètera, etcètera, per tant. No tan lluny del cinema Saribau, doncs. Res, al costat de l'orxateria que hi ha davant de l'Aribau, o sigui, està a quatre passes, no? Bé, aquestes són les recomanacions. Doncs deixa'm dir només que, perquè això no ens ho havíem parlat, però amb la Mònica López en parlarem d'aquest documental, que s'estrena aquesta setmana. Doncs fixeu-vos en la veu i reconeixereu el Carmen Laforet, ja ho veureu. I ja he de dir que tu aconsegueixes, acabes de fer una cosa que el documental reivindica, que és dir que no només va escriure nada, perquè tu has parlat de la insolació. És absolutament, és una novel·la meravellosa, em va fer gran. Bé, dit això, això em porta al tema una mica de contingut final que tindrem aquí a partir del món de les escriptores.

Bueno, alerta, escriptores amagades, per exemple, aquelles que no podien firmar les seves obres. La Caterina Albert, que es va convertir en Víctor Català. La Amandine Dupin, que va acabar sent George Sand, la Louise May Alcott, que era Emma Barnard, la Cecilia Boldefaber, Fernan Caballero, Karen Blixen, que havia de firmar com Isaac Dinesen, no? I després les enigmàtiques i misterioses, aquelles dones que dius, i per què van escriure? Una novela només, mig d'amagat. Emily Bronte, Quiximos borrascosos, ja no va escriure res més. Margaret Mitchell, Allò que el ben s'endugué, també el mateix. Elena Ferrante, que no se sap ben bé si existeix o no, però surten les novel·les firmades per ella, no? Sílvia Plath i el Balcés Pérez. Jo us porto tres exemples d'escriptores enigmàtiques que van dur les seves novel·les a convertir-se en grans pel·lícules. La primera. Anda, escúchame un momento.

Si consigues aprender una sola cosa, te llevarás mucho mejor con todos tus semejantes.

Nunca llegarás a comprender a una persona hasta que no veas las cosas desde su punto de vista. ¿Cómo? Hasta que no logres meterte en su piel y sentirte cómodamente.

Mataron Ruiseñor, de Robert Burrigan. És una meravella de pel·lícula sobre els records d'infància, el món del racisme a l'Alabama, on havia crescut aquesta escriptora Harper Lee, que després ho va deixar. Ho va deixar i es va dedicar només a viure en companyia de grans escriptors i escriptores, per exemple Truman Capote, com veieu les pel·lícules sobre Truman Capote, ella en vida, aquella amiga que surt sempre que li fa companyia, era Harper Lee, que no va tornar a escriure fins una polèmica el 2015, quan van publicar Bé, i pon un centinela, que tothom considera la segona part de Matar un rei senyor, i en realitat era la primera part esbussada, però que ella no va voler publicar mai. O sigui que aquí també es va fer una mena de manipulació important. A Filmin i a Sky's Showtime trobareu aquesta joia interpretada per Gregory Peck, aquella conversa amb la seva filla. En fi, una poètica increïble. Posem una segona escriptora enigmàtica. Va. L'autora de Frankenstein o el modern probateur.

El aire en sí mismo está lleno de monstruos.

Mary Shelley, creadora de la ciència-ficció, directament, no? Quan? A estiu 1816. On? Al llac Lehmann. On? A la villa Diodati. Com que hi havia hagut una erupció volcànica, l'estiu era molt plujós i negre. Passaven molt fred i s'avorrien moltíssim. Qui? El Percy Shelley, que era el seu marit, Lord Byron, que era l'amic que els acompanyava, i el metge John Polidori. I van fer un joc. A veure qui escriu en una nit una novel·la que ens puguem llegir, a veure qui la fa millor. Resulta que Shelley només va escriure un poema, himne a la bellesa intelectual. Lord Byron, res. Quatre pàgines d'una novela que no se sap ni quina és. John Polidori, el vampir, que també és una novela important perquè és antecedent de Dràcula. Ella va ser qui va escriure en una novela que ha passat a la història, la del doctor Frankenstein, de la que es va fer una segona part en cinema, La nòvia de Frankenstein, on la mateixa actriu interpretava a la núvia de la criatura, i a Mary Shelley al començament de la pel·lícula explicant aquesta creació d'aquesta novel·la. La veritat és que Elsa Lanchester s'ho mereixia fer-ho, la dona de Charles Laughton, i la pel·lícula és una joia absoluta del cinema que trobareu a Filming i a Movistar Plus. La tercera, no us confongueu, no és Leonora Carrington, és Dora Carrington. ¿De verdad le gusta que la llamen Carrington?

Mi nombre de pila es Dora. Tú sabes también como yo que lo de Carrington es patológico. Una chica de su edad y todavía virgen. Yo a su edad aún era virgen. Y yo también. Es que el mundo no progresa.

Música de Michael Niven, absolutament claríssima des del primer moment, i un personatge meravellós d'hora. Carrington era escultora, era pintora, era feminista, era animista, era alquimista. A banda de tot això, feia part, formava part, del cercle de Bloomsbury, presidit per Virginia Woolf, i era amiga íntima d'un senyor, Lytton Strachey, que també escrivia, era homosexual, i a més a més. A la Lascarada, a l'Anglaterra victoriana. Imagineu-vos, Carrington es va acabar convertint en una pel·lícula interpretada per Emma Thompson, no sé si la recordeu, una pel·lícula extraordinària del 1995, que explicava aquesta llibertat absoluta d'aquesta dona que, a banda de tot això, va escriure la millor correspondència que es conserva de tot aquell període, que es va convertir, finalment, en un llibre que es titula "Letters and extracts from her diaries, her art, her loves and her friendships". Un retrato meravellós, meravellosament escrit, i és l'únic que va escriure Dora Carrington, que era bisexual, i a més a més es divertia molt dient-ho en públic. Per tant, no us perdeu la pel·lícula que podeu trobar filming i Apple TV. Doncs aquesta també lliga molt amb nada, eh? Sí, sí, sí, no, totes lliguen amb totes. Perquè la correspondència és ben important també. Aquí prenem el poder. Fareu una novela, però farem que farà història. Doncs és el cas d'elles i, evidentment, també d'aquesta pel·lícula que us he recomanat per demà, que és el Per què no escribo a nada. Doncs aquí queden reivindicades totes i tant, però convidant-te a tornar dijous que ve. La setmana que ve, una escriptora, tu seràs.

Cada letra en su cap Cosa tan satisfactoria de verdad Una

escritora tú serás

13 minuts i arribarem a les 11.

És l'hora que el Catalunya Nit comença a mirar aquesta notícia demà. Alba Barbosa, Carme Montero, Oriol Pujadó, Marc Ruiz i Marc Güell, bona nit. Bona nit. Aviam, hem d'explicar una notícia d'última hora que l'hem sabut fa ben poca estona, Alba, sobre la nova militància política de David Fernández.

Sí, l'exdiputat de la CUP s'incorporarà a l'equip de relacions polítiques d'EAC Bildu, el partit de l'esquerra independentista basca. En una piulada, la formació sobiranista ha concretat que Fernández tindrà una militància activa a la formació. Així ha fet l'anunci el secretari general de Bildu, Arnaldo Otegi, des de Bilbao, mentre compartia un col·loqui del partit amb el mateix Fernández.

Y hoy tengo el honor de poderos decir que David Fernández se incorpora como militante al espacio de Euskal Herria Bildu en el Departamento de Relaciones Políticas.

A partir de demà, molta feina perquè es aniran intensificant ja els actes a una setmana perquè comenci oficialment la campanya electoral, Elba.

Els socialistes aprofiten que Puente ha plegat per defensar que ells, a diferència de Carlos Mazón, assumeixen responsabilitats davant les tragèdies. I el PP desembarcarà també a València dissabte amb la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'alcaldessa i cap de llista per València, Maria José Català, i el president valencià, Juan Fran Pérez Llorca. Demà també sentirem les demandes dels empresaris catalans de cara a les eleccions. Les presentaran els presidents de la patronal Foment del Treball i de PIMEC, l'organització que representa autònoms, petites i mitjanes empreses. I demà també dia important pel que fa a les diverses

vagues previstes la setmana vinent en l'àmbit de Renfe,

dels trens, de DIF, etc. Nova reunió entre el govern i els maquinistes, Carme. Sí, a veure si es desencalla aquest embolic de vagues,

perquè al final els usuaris pararem bosos.

El nou ministre de Transport, Carlos Cuerpo, es reunirà amb el sindicat de maquinistes.

Avui ja ha tingut un primer contacte amb el CEMAF, Han parlat de la necessitat de recuperar la confiança en el sistema, però també en les persones que el gestionen. I ara traiem l'agenda de l'usuari del tren. De cara als dies 10 i 12 hi ha una vaga convocada per CEMAF, que el govern espanyol mirarà d'evitar com sigui amb aquestes reunions in extremis. El 17 hi ha una aturada convocada avui mateix pels comitès d'empresa de Renfe i Adif. Comissions Obreres ha ampliat aquesta aturada del dia 17 també a Irio i Wigo. El que sí que s'han desconvocat són les aturades de Huigo per demà i dilluns. I demà comença un viatge del Papa Oriol.

Sí, un viatge molt esperat pels cristians de Llatinoamèrica, sobretot pels peruans, ja que el pontífex va viure en aquest país, el Perú, durant 20 anys. El viatge apostòlic de Lleu XIV començarà demà, s'allargarà fins al 17 de novembre. La primera parada serà a l'Uruguay,

un país amb una forta identitat laica, però amb arrels cristianes. Feia més de 40 anys que un papa no visitava l'Uruguay. Després passarà per l'Argentina. Està prevista aquí una reunió amb Javier Milei, el president del país, a la

Casa Rosada, i finalment aterrarà, com dèiem, al Perú. Durant aquesta estada passarà per Lima, però també a la zona de Chiclayo, que és on ell va ser bisbe durant tants anys, i tancarà el viatge a Cusco amb una trobada

amb fidels a una zona de 3.500 metres d'altura. Recordem que durant els dies de viatge al Papa de 71 anys farà 36 discursos. El Vaticà ha dit que tots seran en espanyol i agafarà 14 vols. És el primer viatge apostòlic de Lleó XIV després de l'operació per un tumor maligne al pulmó d'ara fa unes setmanes. I a partir de demà, els amants de la fotografia i el periodisme teniu una cita al CCCB. S'inaugura l'exposició World Press Photo 2026, Marc. Són 144 fotografies que retraten els conflictes de Gaza i Ucraïna, l'abús de poder, la crisi climàtica,

les protestes ciutadanes i històries de resiliència. La fotografia guanyadora és de la nord-americana Carol Busi i mostra el dolor i la desesperació d'una família separada pel servei d'immigració i de control de duanes dels Estats Units. Demà a Catalunya Nit ens passejarem per aquesta exposició i ho farem amb la Sílvia Omedes, que és directora de la Fundació Fotogràfic Social Vision i membre del jurat.

I també escoltarem música.

Concert de la Oreja de Bangkok, que seguiràs, Marc. Sí, mira, és el primer dels quatre concerts que faran al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb totes les entrades escoltades.

Més enllà de l'interès que té un concert d'una banda tan popular i tan rellevant pel pop en castellà d'aquest segle, amb èxit indiscutibles com Rosas, o aquest Cuídate, o La Playa,

aquesta sèrie de concerts tenen molt d'amor. D'una banda, pel col·laborot que va representar el comiat

fet de molt mala manera de Leire Martínez i el retorn de Maya Montero, la veu original del grup, i de l'altra, precisament, per com pot tenir la veu en Maya Montero després de les crítiques que han omplert les xarxes socials.

Demà ho veurem i us ho explicarem. I escoltarem la teva crònica. Bona nit.

Com compaginarà la seva campanya amb la campanya Madrid de Feijóo. Bé, perquè el PP se la juga a Catalunya, realment. Sempre diuen que les seves opcions, més que les opcions de guanyar, és que si el PSOE té alguna opció de guanyar les eleccions és a Catalunya, no? I ell seria, per entendre'ns, l'encarregat d'evitar-ho. Per tant, serà interessant de sentir Xavier García al violador als quarts de deu després d'un dia intens que hem tingut

Gaviria Rufián i Jordi Areu. I és que queda només, res, una setmana perquè arrenqui aquesta campanya, Maiol.

Una setmana, i fa una setmana i un dia de l'accident ferroviari d'Urda, i fa que deu fer dues o tres setmanes de la

convocatòria electoral. El temps va rapidíssim, veurem, perquè segurament ja aquest diumenge tindrem enquestes més diaris quins efectes donen, no crec que encara captin l'efecte de la dimissió de Puente i l'elecció de Cuerpo, però.

Però vaja, ens està quedant una campanya interessant des del punt de vista dels moviments dels electors, que després el diumenge 29 no s'ha baixat de res, però almenys nosaltres ens entretenim parlant.

I Maiol, també parlareu d'aquest concepte que anem dient ara de guerra híbrida.

Sí, perquè això preocupa, preocupa i molt, no? Avui ja parlàvem amb la directora de l'Agència de la Ciberseguretat,

que ens insistia que estem preparats, però que cada cop hi ha més amenaces. Però, esclar, quan sumes el tema dels supermercats i els hospitals, quan sumes les amenaces de bomba als avions i

quan sumes tantes i tantes coses que. T'han explicat en la teoria que són guerra híbrida, però veus que cada dia es van succeint. Crec que és hora d'anar explicant què és aquest concepte, que és l'amenaça exterior per una via no violenta o no pràcticament violenta, i anar explicant com l'apliquen els països i quines amenaces pot portar, perquè d'aquí a final de la campanya també crec que, per desgràcia, ens sentirem més exemples. Segur que sí.

Alguna cosa més, Maiol, que feu demà? Home, és divendres. El dilema. Fem una mica de fresco de cap de setmana, el dilema. Va, un dels dilemes de demà, que ara en fem tres, un dels dilemes és si tu veus una infidelitat, avises el cornuto cornuda. Uf, clarament, un dilema, eh? És clarament un dilema. I tant. Jo et diria que depèn de la confiança que hi tinguis. Sí, depèn de moltes coses, clar. I de moltes coses, exactament, de moltes coses. Val més no haver-s'hi de trobar. Escolta, no ho hem de respondre nosaltres, sinó que ho farà la Judit Mascó, l'Elisenda Pineda i l'Àngel Jassar. Doncs a veure què diuen. Us escoltem a partir de les 6, Maiol. Va, bon cap de setmana. Que vagi molt bé. 5 minuts i arribarem a les 11, l'hora en què els del Catalunya Nit ens acomiadem, però abans encara tenim feina per fer. Hem de saludar, per exemple, el director del País de Catalunya, Miquel Noguer. Com estàs, Miquel? Què tal? Molt bé, molt bona nit. Ens has d'explicar una mica per on tireu la portada del diari de demà. Quan tornem als Estats Units a obrir quatre columnes, els demòcrates posen el punt de mira a la corrupció de Trump. Expliquem aquestes declaracions del líder demòcrata del Senat, que explica que la prioritat és que els preus deixin de pujar i també sotmetre a examen el ràpid enriquiment de la família del president. Del president. I fora dels Estats Units, la foto no podia ser una altra que aquesta fredíssima salutació entre Pedro Sánchez i Javier Milei, avui a la cimera iberoamericana, i que ho titulem amb que Espanya aconsegueix un pacte de mínims a la cimera iberoamericana. I com a tema més local, més pels barcelonins sobretot, crec que els agradarà llegir una cosa i és que el servei de bici de Barcelona s'ampliarà l'any que ve i durant el primer semestre totes les bicicletes seran elèctriques. S'abandona, per tant, la qüestió de les bicicletes mecàniques per a electrificar tota la flota. I això arriba acompanyat d'un seriós avís a l'empresa concessionària. Amb una multa de 150.000 euros pels problemes amb el servei que hi ha hagut els últims mesos. Doncs interessant de llegir, també. Gràcies, Miquel. Demà a l'edició del País de Catalunya. Que vagi bé. Que vagi molt bé i molt bona nit. I els minuts que ens separen de les 11 ja sabem que seran de qualitat perquè els cedim a una periodista, escriptora, traductora, poeta, Miriam Cano, bona nit.

Autònoma, Manel, jo diria, oi? Autònoma, autònoma, resumim-ho, sí. Sí, sí. Doncs què, com ho has vist, això, avui? Mira, doncs avui pensava, ostres, com ho llevo tot això? I de cop i volta he pensat, ostres, m'han començat a venir al cap totes les maneres possibles de fer trampes, de saltar-se les regles del joc o encara pitjor, d'aprofitar-se de les regles del joc. Pensava en els avisos de bomba, els avions comercials que hem vist avui, que tenen un objectiu, generar por, paralitzar una infraestructura, etcètera. I Isabel Allende, a la conversa que ha tingut a Barcelona amb Julia Otero, deia una cosa que jo tampoc no em canso de dir, que és que la por paralitza, i és una manera rapidíssima que la democràcia se'n vagi a Norris. Per tant, generar por deliberadament és fer trampes, és alterar les condicions en què una societat. Pren decisions. Avui també hem sabut que Coldo García assegura que un advocat del PP li va oferir un milió d'euros perquè fes declaracions contra l'entorn de Pedro Sánchez. Clar, el PP i l'advocat ho neguen, però és una gravetat extrema aquesta denúncia. Perquè, clar, si intentes derrotar un adversari polític comprant testimonis o fabricant acusacions, ja no estàs competint democràticament, no estàs manipulant aquest terreny de joc. Clar, la democràcia té a veure amb acceptar unes normes i assumir la possibilitat de guanyar o perdre, però també hi ha qui intenta fer trampes aprofitant-se de les lleis. És el que planteja la polèmica al voltant de Santiago Peña i la voluntat de conservar un escó vitalici i els aforaments després de deixar el càrrec enmig de l'escàndol bancari. Perquè una cosa és tenir garanties jurídiques per exercir una responsabilitat pública i una altra és utilitzar aquestes garanties com un escut per evitar respondre. Davant la justícia. Avui que ha tingut lloc l'homenatge a les víctimes de Paiporta és un bon moment per recordar un altre forat, Carlos Mazón. Els escorcolls dels immigrants sense papers, aquesta norma ambigua que porta directament a l'arbitrarietat, que és una altra forma de trampa. Els becaris, el Departament de Cultura, no pots contractar algú, d'aquesta manera és fer trampes. Les trampes també tenen conseqüències, Elon Musk perd part de la seva fortuna després d'aquestes trampes. Jo em preguntava al final si acabem acceptant que guanyi qui fa més trampes, potser arribarà un dia en què ens cansarem de jugar.