Catalunya nit, de 22 a 23 h - 06/10/2026

Bona nit, són les 10 i ets al Catalunya Nit, avui amb una edició especial fins a la mitjanit per donar cobertura a les afectacions per aquestes pluges torrencials que estaran travessant el país de sud a nord.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

De nou pendents del temporal, pluges de nou torrencials que han sorprès a diversos municipis. A aquesta hora podem actualitzar-nos connectant amb Néstor Gómez, el nostre company meteoròleg de 3Cat Info, de TV3 i de Catalunya Ràdio. Néstor Gómez, bona nit. Hola, molt bona nit, què tal? Quina situació tenim ara mateix, Néstor, i cap on avança tot plegat?

Doncs ara mateix la pluja intensa, la que està descarregant amb més ganes, se situa sobre la ciutat de Barcelona, diríem pràcticament la meitat sud de la meitat de Barcelona, és a dir, de la meitat cap a la costa. Tot i així, les pluges són molt intenses. Estem parlant de precipitacions que superen els 40 litres per metre quadrat a mitja hora. Un exemple, abans d'arribar aquesta pluja a Barcelona, a Viladecans, pràcticament diríem que una quarantena de litres s'han registrat en aquests 30 minuts i ara en porten més de 50. Les precipitacions continuaran sent intenses al barcelonès, al panadès, sobretot també al vellès, però sobretot a la façana costanera. Com més a prop del mar, més intensa és aquesta pluja i es dirigeix durant les immediates, diríem, minuts o hores cap a l'àrea del Maresme i es desplaçarà cap a la selva, el Gironès i el Baix Empordà. Tot això durant pràcticament les properes dues hores, fins als vols de mitjanit. A partir de les hores, les pluges ja marxaran de l'àrea de Barcelona, es concentraran cap al litoral de Girona, Costa Brava en definitiva, i cap a primera hora de la matinada, cap a la una, Fins demà!

Clar, Néstor, ¿diries que les precipitacions que tenim ara mateix, el que està passant avui o el que pugui passar en les pròximes hores, diries que és extraordinari o el que fa que estiguem en alerta és d'on venim, del que ha passat tant el cap de setmana com les últimes hores ahir? Són situacions similars,

és a dir, continuarem tenint. No tenim una. La configuració de les pluges no és tan, diríem, marcada o tan forta com la que vàrem tenir dissabte o també dilluns, diumenge o dilluns, però sí que continuem parlant d'aquestes. Són més petites, però tot i així, allà on descarreguen ho fan amb moltíssima intensitat. Diríem que la mida d'aquestes tempestes que ara tenim ocupa pràcticament la totalitat del barcelonès, és a dir, que tenen la seva magnitud i ho fan amb molta intensitat. La part positiva és que estan avançant amb certa rapidesa i això permet que no descarreguin el mateix punt de manera continuada i acumular-hi tanta precipitació com va ser ahir el cas de Granollers, que va deixar més de 100 litres. Aquestes precipitacions van passant, però mentre passen, l'aiguat que et cau a sobre realment és molt, molt intens.

Doncs moltíssimes gràcies, Néstor, per aquesta actualització. Fins ara. Fins ara.

Doncs bé, fa tan sols un quart d'hora, 20 minuts, que Protecció Civil ha anunciat que manté en emergència el pla inuncat davant la previsió de pluges torrencials fins la matinada. És aquest episodi que us estem explicant des de les 9 de la nit en aquest especial Catalunya Nit. De fet, continuem pendents de l'evolució perquè és un fenomen que ha travessat el país o que travessa el país de sota. Els bombers han atès més de 180 visos des d'aquesta tarda fins a les 9 del vespre. Les precipitacions es desplacen cap al nord i descarreguen amb força per allà on passen. Al municipi de Cherta, al Baix Llebre, és on l'aiguat ha provocat més incidències. S'ha hagut de rescatar una vintena de conductors que han quedat atrapats per l'aigua en un dels accessos de la ciutat. Ara ja no hi plou, però sí que el rastre de la pluja és molt evident. Podem connectar en directe amb la unitat mòbil de Catalunya Ràdio que ja ha arribat al municipi, amb l'Albert Cots i en Jordi Barranca. Bona nit de nou, Jordi. Hola, Agnès, què tal? Bona nit. Bé, què us heu trobat?

Doncs mira, primer de tot, a simple vista, aquesta entrada de la qual parlaves, la primera entrada que trobes venint per la C12 des de Tordós a la capital de la Brenca, per entendre'ns, el primer que trobes és una furgoneta de petites dimensions, diguem-ne, que ha quedat atrapada al voral perquè l'aigua l'ha arrossegat. Les tanques que delimiten, diguem-ne, els carrils de la carretera i que separen tant la C12 a l'eix de l'Ebre com, diguem-ne, La zona boscosa de l'entorn se l'has endut totalment, en determinats trams també se l'has endut la pluja. La imatge també del que ha passat aquí, un cop entres per aquesta entrada et trobes la gasolinera de l'entrada de Txerta, la gasolinera que ja va ser notícia també perquè les flames a l'incendi de farà un any i tres mesos aquí a Pauls van arribar a tocar mateix de la gasolinera. Doncs bé, Avui, la imatge de la gasolinera està totalment impracticable, plena de fang, amb pedres arrossegades, tot l'aigua s'ha emportat tot el que trobava per davant, i també tot el que dirien, on habitualment es posen els vehicles per repostar benzina, per posar benzina i combustible, ara està ple d'arbres, no pas de petites dimensions, sinó són arbres de grans dimensions, que han quedat arrossegats. Uns arbres que, per cert, encara tenen avui dia restes de crema de l'incendi que dèiem que l'any passat va afectar aquesta zona. Per tant, l'aigua ha baixat, farà unes hores aquí en aquest municipi, però farà un any, fa poc més d'un any, van baixar les flames. Els veïns també, com bonament poden, amb escombres, amb escombres i amb tot tipus d'objectes que es troben per casa, fins i tot qui té tractor també està traient el tractor. El tractor al carrer per retirar tota la runa, tota la sorra, tot el fang, totes les pedres que l'aigua ha arrossegat. És el cas de. Hem pogut parlar amb dos dels veïns, el Kiko i el Javi, i això és el que ens deien que descriu bastant com s'ha viscut la situació aquesta tarda aquí.

Horrorós, horrorós, perquè plovia molt, caia pedra, feia un vent, uns trons espectaculars, i hem sortit aquí al magatzem i la dona diu, penso que no hi ha aigua, i he sortit jo, dic, sí que n'hi ha. Hem anat a mirar la porta de darrere, hem obert la porta, ha entrat un tori d'aigua enorme, i el color de l'aigua ha canviat de cop. A marró, he tancat la porta i ja me l'ha arrencat.

M'ha començat a caure una aiguat. Vindre aquí al poble ha sigut una odissea, un poble que està 4 minuts de tardar més d'una hora. He intentat anar, claro, la carretera col·lapsada. He intentat anar pel canal, el canal, allòs, claro, si l'he agafat cap allí, allòs era intransitable. Me n'he anat al canal de dalt, el canal que va sec, i a pujar ja vaig saber els barrancs per la carretera, o sigui, arbres tombats, tot allà pel mig, el canal plegat a dalt.

També contenidors de reciclatge, que també se'ls ha endut l'aigua. Nosaltres hem pogut accedir per l'entrada nord del municipi, venint de Benifallet. A la zona més propera, un dels barrancs que travessa aquí el poble, la zona del barranc dels Campets, hi ha encara ara mateix dos camions de bombers, també tots els veïns que estan al voltant, i des d'aquest punt sí que us puc dir que no es pot accedir en vehicle a la part més baixa del municipi, que és on se situa, per exemple, la plaça on hi ha l'Ajuntament. Per tant, cert, un poble aquí a la comarca del Vegebre que tardarà força temps, molt de temps, en recuperar la normalitat.

Gràcies, Jordi. Doncs si seguim al curs de la tempesta, una mica més al nord, fent parada a Tarragona, Ricard Boigas, bona nit. Quina és la situació aquí?

Doncs mira, una notícia positiva per a tots els usuaris de rodalies dels trens. La circulació de trens està restablada entre Sant Vicenç de Caldés, Alvandrell i Tarragona. Recordem que DIF ha explicat a les 9 de la nit que dava interrompuda. A causa de la falta d'atenció a la catenària, fa una estona Rodalies de Catalunya ha dit que ja s'ha reprès l'activitat. Per tant, s'aixeca el servei alternatiu de carretera als trens de la línia R14, R15, R16 i R17.

Doncs moltíssimes gràcies, Ricard. Bona nit. Bona nit.

Ara fa una hora i vuit minuts que us estem explicant al Catalunya Nit algunes de les afectacions que són múltiples en diferents punts del territori per aquesta pluja que va escombrant el país i que en alguns punts agafa dimensions de pluja intensa o pluja torrencial que fa que s'acumuli molta aigua i que porti alguns problemes. Oriol Pujadó, bona nit de nou. Hem de parlar d'incidències diverses i variades en diferents punts del territori.

Sí, tot i que de moment molt concentrades a comarques de Tarragona, dels gairebé 200 avisos que han rebut els bombers fins a aquesta hora de la nit, hem de pensar que 120 s'han atès a la regió de Tarragona i a la regió de les Terres de l'Ebre. Per tant, molt més de la meitat d'aquestes incidències s'han registrat allà, quan l'episodi de pluja ha començat aquesta tarda. Hi ha incidències vinculades també al cabal del Sant Rius, com ja ha passat en l'episodi del cap de setmana, estem pendents també, evidentment, de quina manera pugen i creixen aquestes rieres i cabals de rius. L'Agència Catalana de l'Aigua ha emès un avís hidrològic al Baix Llobregat i a municipis d'aquestes comarques veïnes per possibles augments sobtats del cabal de rius i de rieres, especialment a la zona, com dèiem, del Llobregat. Hi ha també problemes a l'aeroport del Prat. S'han cancelat de moment uns 35 vols a l'aeroport. Són vols que s'han vist afectats per aquesta intensitat de pluja. Hi ha, evidentment, també molts retards, més enllà de les cancel·lacions. És per això que els bombers, Protecció Civil. Insisteixen en aquest missatge de limitar al màxim la mobilitat fins a primera hora d'aquesta nit i matinada. Expliquem també, com a novetat del vespre i nit, que a Granollers, on s'ha rebut també un exàlert en concret per l'afectació de les pluges d'ahir al dilluns al matí, i ha plogut no amb tanta intensitat, s'ha hagut d'ajornar per això el dispositiu de voluntaris que feia la recerca del menor que continua desaparegut en aquest municipi.

Són les 10 i 10 minuts. Ara podem saludar l'alcalde de Cunit, que és el Jaume Casanyas. Bona nit, alcalde. Bona nit. No sé si aquí també esteu afectats per la pluja.

Sí, hem tingut un episodi fort de pluja, és de dos quarts de vuit fins a les nou, que han caigut quasi 25-30 litros per metre quadrat aquí conit, i la veritat que ha sigut una horeta intensa de pluja.

Clar, no hi ha hagut, entenem, prou grans incidències aquí.

No, no, ha sigut una intensitat forta durant una hora i després ara ja s'ha calmat i la situació s'ha normalitzat una miqueta.

Molt bé. Avui teníem previst trucar-lo per aquest cartell que heu decidit instal·lar al poble informant als conductors que la C32 és gratuïta per moure's entre Covelles i el Vendrell cada dia de l'any i que, per tant, no cal circular per dintre el municipi. Què us ha portat a prendre aquesta decisió, a fer aquest rètol?

Bueno, el rètol no me'l deixen fer perquè la carretera és de la Generalitat i són ells qui han d'autoritzar la col·locació de la senyalètica a la via, però nosaltres vam fer una acció, vam fer un vídeo on reclamàvem que la Generalitat fes el favor de posar aquest cartell com s'havia posat anteriorment quan hi havia el tram gratuït de la PST entre Torredembarra i Vilaseca de l'Ou, i el que dèiem és que. La gent sàpiga que aquesta autopista, la C32, entre Covelles i el Vendrell, és gratuïta tots els dies de l'any, perquè si la gent no ho sap, es pensa que haurà de pagar, no passa, i passen els cotxes pel centre de Cunit, i estem parlant de 30.000 cotxes al dia.

30.000 cotxes al dia. Per tant, el cartell ara no hi és, però voldrien que hi fos, perquè creuen que així s'evitarien que bona part d'aquests vehicles acabessin passant per dintre del municipi.

Sí, perquè hem tingut molts atropellaments les últimes setmanes, I la Generalitat ha de ser conscient d'això, que ha de comunicar a la ciutadania que hi ha una via gratuïta, segura i ràpida a passar pel centre de Conit de Segur i de Calafell. Nosaltres el que demanem és que, a part, a les entrades de l'autopista hi ha uns panells electrònics que quan convé escriuen missatges i nosaltres el que demanem és que en aquests panells electrònics la Generalitat faci el favor d'anunciar que l'autopista és gratuïta, perquè són uns panells que estan allà. I que no anunciem res. I per estar foscos, estar parats, estar en negre, el que demanem és que anunciem que és gratuït aquest tram perquè molta gent fa ús d'aquesta trajecte entre Covelles i el Vendrell i que la gent passi per l'autopista, que és gratuït, han de tenir només l'app Away o el teletag, no s'han d'inscriure enlloc, no han de fer cap altre tràmit. I ens estalviaríem molts problemes, ens estalviaríem molts atropellaments i fins i tot ens podríem estalviar alguna desgràcia major que no vull ni pensar-ho. Doncs queda dit,

i potser algun dels nostres oients a partir d'ara ja només visita Cunit quan vulgui fer-hi realment parada per veure el vostre municipi. Moltíssimes gràcies, alcalde.

Gràcies a vosaltres.

Un minutet i arribarem a un quart d'onze de la nit. Encara en el relat de les afectacions d'aquesta vespre, d'aquesta nit, a causa de les pluges, se n'informen diversos a l'aeroport del Prat de Barcelona. Tenim en línia una usuària, una viatgera, que tot just em sembla que ara han aconseguit baixar de l'avió. Ona Graugés, bona nit. Bona nit. Què tal, com ha anat? D'on venies?

Doncs venia de Milà, que hem sortit ja amb dues hores de retard. I res, hem estat dues hores volant, mitja hora donant voltes per sobre de Barcelona fins que hem aterrat i aquí seguim. Al darrere de l'avió han obert les llums, però han dit que no podem sortir. Plou ara mateix a l'aeroport del Prat? Plou i em pega bastant encara. Fins que no treguin l'alerta no ens podran baixar de l'avió.

No, fins que no treguin l'alerta entenc que el baix Llobregat no podreu baixar de l'avió. Fa quanta estona dius que ho ha aterrat?

Ara ja farà potser 45 minuts que hem aterrat. Hem estat uns 20 minuts donant voltes fins que ens han donat un lloc i ens han comunicat que fins que no traguessin no podrien ni obrir les portes ni connectar-nos amb l'aeroport del Prat.

Ona, ara dius que hi ha tempesta elèctrica encara, però cap a les 9, és a dir, quan vosaltres, el teu avió, s'estava apropant a la zona de l'aeroport, la tempesta elèctrica a tota la zona del Baix Llobregat ha estat molt, molt intensa, ha estat una successió d'un llamp darrere l'altre. Vista des de l'avió?

Amb molt poca informació, moltes turbulències i anàvem veient Barcelona tota l'estona sense saber si baixaríem. Ens anaven dient 10 minuts i aterrem, però vèiem que no aterraven.

Per tant, ara us han encès els llums, com a mínim, de l'avió, que això després de 45 minuts ja és un canvi, no? I no sabeu quan podreu baixar.

No, ens han dit que, bueno, podrien ser cinc minuts, pot ser mitja hora més, no ho sabem. Les llums són obertes, però no veiem ni cap cotxe, ni cap bus, ni cap finger que ens connecti.

Molt bé. Ona Graugés, doncs esperem que es resolgui ben aviat, en tot cas per la incomoditat que això us pugui suposar. Gràcies per atendre els telèfons del Catalunya Nit, de Catalunya Ràdio. Que vagi bé. Moltes gràcies i bona nit.

Passa un minut d'un quart d'onze i un d'aquests punts informatius molt calent avui és França. Milers de persones han sortit al carrer arreu del país per afegir-se a les manifestacions d'estudiants que des de fa setmanes estan posant contra les cordes el govern. Les xifres oficials parlen de 250.000 manifestants, però les organitzacions les eleven a 450.000. La gran mobilització ha derivat en enfrontaments amb la policia en diverses ciutats com Lió o Estrasburg, i això ha fet dir al primer ministre que aquestes protestes són les més violentes en dècades. El president Emmanuel Macron ha convocat el govern d'urgència i nosaltres aquí convoquem urgentment és la Isabel Galí, que la tenim a París, la nostra corresponsal. Bona nit, Isabel. Bona nit, Manel. Com han anat aquestes mobilitzacions? Dèiem ara que si el primer ministre deia que eren les més violentes en dècades i hem vist coses com les armilles grogues, en fi, què diuen els estudiants i com ha anat el dia?

Doncs mira, després d'una setmana llarga ja de protestes, els estudiants de batxillerat, perquè són de batxillerat, doncs ja han vist una mica com s'interpreten les coses al seu país i com que hi ha incidents en alguns bloquejos d'institut, i avui també n'hi ha hagut a les manifestacions, no en tots, no en tots els bloquejos, doncs veuen que tota la tensió s'està posant en aquesta violència i no tant o molt poc en la legitimitat de les seves reivindicacions. I avui ha passat una mica el mateix, tot ha anat bé a la manifestació, hi ha hagut mig milió de persones que han sortit al carrer a tot França, segons ells, 100.000 només a París, però com que al final hi ha hagut aldarulls, doncs només es parla d'això. Nosaltres hem parlat amb un grup de joves, lycéens, que se'n diuen, de joves de batxillerat de 16 anys, només de l'Institut Aragó, de la Place Nation, que és on hi han hagut al final aquests aldarulls, era el final d'aquesta manifestació, i el que demanen justament és que els polítics, el país, vaja, que se'ls escoltin.

Hi ha un problema sistèmic, no ens escolten els joves. Aquesta és l'única manera de fer-nos escoltar. I sí, potser hi ha papereres que cremen, però obliden el nostre missatge quan parlem, i no és normal.

L'únic que volem és acabar

els nostres estudis en pau, i no és possible, perquè en el fons som el futur nosaltres, i creiem que se'ns hauria de respectar i escoltar.

L'actitud de la policia i el comportament dels seus dirigents demostra de manera clara l'increment de l'extrema dreta a França i la validació dels mètodes de violència utilitzats per la policia. Mai haurien pensat que dispararien granades contra menors.

Gairebé sempre s'està en clima electoral i des del govern i també dirigents de la dreta i l'extrema dreta acusen l'esquerra alternativa de la França insubmisa d'estar manipulant els estudiants, Isabel, i fins i tot d'incitar a la violència.

Sí, i és cert que, a veure, en els primers dies d'aquestes protestes, alguns dirigents significats de l'esquerra alternativa de la França Insumisa van anar als bloquejos, van agafar el megàfon i van donar obertament suport als estudiants. I és cert, també, que alguns líders estudiantils, no tots, són afins a l'esquerra, a l'esquerra en general. Però els estudiants amb qui hem parlat avui diuen que aquest us estan manipulant és precisament l'actitud que ells denunciaven abans, no? És que no ens escolteu, com si no tinguessin ells motius reals per protestar. Un d'ells ens ho explicava així.

Són els únics que veiem els partits d'esquerres perquè són els únics que accepten, perquè no tragueixen les idees que defensem. No té res a veure amb la manipulació. I són, ens donen suport, però no estan al cor de les nostres accions.

I entre les reivindicacions dels estudiants, les que més hem escoltat, doncs hi ha la de tenir uns centres educatius amb lavabos que funcionin, o adaptats al fred i a la calor, i sobretot que se substitueixen els professors que estan de baixa, perquè aquesta és una realitat realment preocupant. Un 10% de les hores lectives anuals es perden per aquesta raó. I el Ministeri de l'Educació ha permès als instituts que ho vulguin acabar la setmana a partir de demà amb classes obertes o assemblees per debatre i discutir el per què d'aquestes protestes. A veure què passa demà. En tot cas, dijous, alguns estudiants ja han convocat a una altra manifestació.

Doncs ja fa dies que dura i potser s'allarga. Gràcies, Isabel, bona nit.

Gràcies a vosaltres, bona nit.

Una mica més tard del que és habitual, però en tot cas, a les 10 i 21 minuts és l'hora dels esports. Joan Fitu, bona nit. Bona nit. Com estàs? A veure, avui s'acaba l'aturada de seleccions, ja tenim en joc l'últim dels quatre partits de la selecció espanyola.

Sí, està el tram final. Aquest a Croàcia, un Espanya, un Split. El més destacat, que la mina ha estat titular, l'acaben de canviar. Som al minut 78, ha jugat aquests 78 minuts, una miqueta més del que va prometre ahir Luis de la Fuente, però vaja. La Minja no és el terreny de joc, no s'ha lesionat, és el més destacat, com et dic, Croàcia 1, Espanya 1. L'últim partit de la selecció espanyola en aquesta Nations. Tornaran demà tots els futbolistes a la dinàmica dels seus clubs, tornaran tots els internacionals del Barça per preparar el partit de dissabte a dos quarts de set de la tarda contra el Getafe.

I amb aquesta aturada que s'acaba una era, aquesta matinada Leo Messi jugarà l'últim partit amb la selecció argentina.

¡Gol nuestro! ¡Gol nuestro!

¡Gol nuestro, carajo! ¡Gol de Argentina!

Això, aquest gol és l'últim de Messi per ara amb la selecció argentina. Va ser als vuit anys de final del Mundial. Era el 2-2 per empatar al minut 83 contra Egipte. Després Messi encara va jugar tres partits més amb la selecció de l'Argentina. Ha jugat tres finals del Mundial, n'ha guanyat un, i avui s'acomiada d'aquesta selecció argentina. Llegó el momento. Me voy en paz.

Tanca un capítol de 21 anys Leo Messi, ho ha guanyat tot amb aquesta selecció argentina. Avui, últim partit, el monumental de Buenos Aires a la una de la matinada contra Benito.

Molt bé, doncs seguint-ho segur que hi tindrem el Joan Vios, que és el nostre corresponsal a Buenos Aires. Joan, bona nit.

Bona nit, Manel. Doncs un ambient, no sé si ho sentireu, perquè ens hem allunyat una mica de la batucada, de la gent que està amb les trompetes i els tambors, fent el banderazo típic argentí, el aguante a Leo Messi, com ho expliquen els argentins, aquest comiat, amb tota la passió i emoció argentina. Veiem gent disfressada, tothom amb la samarreta al viceleste, canalla, famílies. Un ambient impressionant per acomiadar el gran capità de la selecció argentina i l'exjugador del Barça. Falten dues hores i mitja per aquest partit i tothom vol entrar, tothom vol ser dins de l'estadi. Hi haurà espectacles, hi haurà actuacions, hi haurà música, tant en la prèvia com en la mitja part. I també han comentat que hi haurà una sorpresa final quan acabi el partit. En definitiva, els argentins que comencen a veure que s'acaba aquesta era, no? Ja se'ls va acabar l'era Maradona en el seu moment, ara l'era Messi, i parlant amb els més veterans, asseguraven que se senten afortunats perquè no n'han viscut només un de crac, de gran jugador, sinó que n'han viscut dos i altres argentins que encara no s'ho creuen, que aquest és el darrer partit de Leo Messi amb la samarreta de la selecció argentina, i gran homenatge li han fet a la seva ciutat natal, a Rosario, amb una gran samarreta al centre de la ciutat, amb la paraula gràcies i el 10 a l'esquena.

Doncs segur que serà una nit històrica, la d'avui, sense exagerar, perquè que posi un final a la seva carrera amb l'Albi Celeste, Messi, segurament serà recordat. Veurem les imatges demà. Gràcies, Joan. Una abraçada, merci. I a l'altra, Joan, al Fitor també. Ens veiem demà. Bona nit. Fem una pausa per la publicitat i tornem de seguida. Entrevistarem Jaume Asens.

Catalunya Reviu. Som 3CAT. Som 3CAT.

Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia.

Aquest mes és increïble a tota la gamma Citroën. Serà una edició especial del divan de Sílvia Coppolo Lleida, un país dins del país, per parlar de la seva rellevància, la seva cultura i el seu univers particular. Per participar-hi, registreu-vos al web catradio.cat. Les places són molt limitades. Us esperem a la primera experiència podcast de Catalunya Ràdio amb el divan de Sílvia Coppolo en viu.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Cataluña Radio.

Tres minuts i arribarem a dos quarts d'uns de la nit. Ja ho hem dit, que amb el permís de la pluja, en aquest Catalunya Nit Especial fins a la mitjanit, aniríem reprenent el fil de l'actualitat. I ara ens aturem per parlar i aprofundir i ampliar la que és la notícia del dia, que és que el jutge del Suprem, Pablo Llerina, ha retirat l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont i, sense donar gaires detalls, l'expresident s'ha compromès a tornar a Catalunya, ha dit, en un sentit polític, al servei del país i no d'un partit polític. Qui ha seguit de prop el cas, i de fet va ser un dels seus assessors quan va marxar a l'exili, ara fa ja 9 anys, és l'advocat Jaume Asens, actualment diputat al Parlament Europeu pels Comuns. I avui el podem saludar a aquesta hora, ell és a Estrasburg. Senyor Asens, bona nit. Sí, hola, bona nit. A més, amb tu avui tenim molts fronts oberts perquè també en Jaume Asens acaba de publicar un llibre que es diu Gaza després d'Auschwitz, quan fa tot just demà tres anys de l'atac de Hamas del 7 d'octubre a Israel. Per tant, anirem pas a pas i tema a tema, Jaume. Comencem per Puigdemont. Has parlat amb ell en aquestes últimes hores?

No, amb ell no. He parlat amb Toni Comín, que és un dels altres beneficiats per la decisió de Llarena i parlarà. Bueno, resolució que encara no coneixem el contingut precís, però sí que coneixem el fallo, el que es diu jurídicament el fallo, que és la decisió de posar les coses en el seu lloc, i en aquest cas la de fer una interpretació del delicte de malversació diferent del que havia fet el Suprem, i per tant permet, obre la porta, que s'aixequin les. L'ordre d'atenció que tenia, tant Carles Puigdemont com Tomé i Comín.

Sí, el que passa és que, esclar, ha aixecat l'ordre d'atenció, però dient compte, perquè efectivament, com que no conec la lletra petita, encara puc fer marxa enrere. No sé si això genera. Una sensació d'inseguretat davant d'aquesta decisió que, per cert, el jutge Llerena avui ha pres amb molta celeritat. Sembla que no és definitiva, però ha estat molt ràpid, un cop hem conegut les intencions del Constitucional.

Sí, sabíem les seves intencions, perquè les havia filtrat que volia ser ràpid, però hi havia tres escenaris possibles, que un era quan la sentència estigués publicada a la web, l'altre quan estigués publicada al BOE i l'altre que ha sigut avui, que ha sigut simplement quan s'ha publicat una nota de premsa. O sigui, realment ha anat molt ràpid i jo entenc que a partir d'ara tant un com l'altre poden tornar a Catalunya. Ells no tenen una ordre d'atenció, el que passa que és veritat que encara no estan amnistiats formalment perquè, com diu el jutge Llarena, això succeirà quan finalment. Surti publicada la sentència, es coneixi el seu contingut i, per tant, es pugui aplicar. En el cas d'ells dos, perquè són els dos sobre els quals el jutge ENA pot prendre una decisió. Els altres, com que han sigut condemnats pel Suprem, per la sala segona del Suprem, serà la sala del Suprem qui haurà dictar una resolució per aplicar la sentència del Tribunal Constitucional. Són dues situacions diferents. Un són els condemnats i els altres són els exiliats que no han sigut jutjats.

Deia que amb Puigdemont sí que no hi ha parlat en les últimes hores, però sí amb Toni Comín. Estem en conversa amb Jaume Asens. Per tant, a l'espera d'aquests moviments finals, Toni Comín no t'ha dit una data aproximada de retorn a Catalunya.

No, això no. Això ho estan discutint entre ells. Jo espero que sigui aviat, però la data no l'han decidit. I com ha dit Carles Puigdemont, volen decidir-ho perquè tingui un sentit polític i segurament també institucional. I que no depengui de les agendes d'altres partits polítics. Jo això ho he interpretat, tot i que no en tinc una certesa, com una voluntat d'intentar no interferir en el procés electoral, però potser m'equivoco.

Ja, perquè de la mateixa manera que en el moment en què Toni Comín, Carles Puigdemont, en aquell moment també Lluís Puig i altres van decidir marxar, hem explicat diverses vegades, ho has explicat tu mateix Jaume, que els vas aconsellar personalment aquesta situació, aquesta solució, tal com s'anaven posant les coses. Ara, quan els recomanaries el retorn?

La veritat és que quan els convingui a ells personalment crec que a partir d'avui poden fer-ho però entenc que vulguin esperar-se a llegir la sentència i a estar amnistiats i que hi hagi una diguem-ne estiguin totes les cartes sobre la taula i a més entenc que també vulguin donar-li un sentit polític i institucional i preparen el retorn, no el facin a córrer cuita En un escenari preelectoral. O no. Jo he interpretat, tot i que no tinc la certesa del que deia abans, he interpretat que les paraules de Puigdemont, del Carles Puigdemont, com la voluntat de no intentar interferir. Però potser m'equivoco. No ho sé perquè no he parlat d'això amb ells.

A Jaume Asens el veurem en el front ampli de l'espai polític a l'esquerra del PSOE en aquesta convocatòria electoral?

No, bueno, sí donant suport, evidentment, però no, jo soc eurodiputat i tinc un mandat i no tinc altres pretensions que acabar el meu mandat aquí.

I idees sobre com s'ha de reorganitzar aquest espai, encara que sigui des d'Estrasburg, amb aquesta distància que és molt saludable a vegades?

Sí, certament, a vegades és molt saludable. Des d'aquí sempre es veuen les coses amb una perspectiva diferent i amb una dimensió europea, o fins i tot, diguem-ne, mundial. I per això jo veig les eleccions també com una batalla entre la internacional reaccionària dirigida per Donald Trump i Netanyahu contra la democràcia. Crec que l'escenari. Diguem-ne, de les eleccions espanyoles forma part d'una batalla més global. Ho hem vist a Brasil fa poc, on també va haver interferències de Trump. Però vaja, respondent a la pregunta, jo crec que la fórmula que està desitjant tota la gent que ha sortit aquests dies al carrer és una fórmula d'unitat de tot el que està a l'esquerra del Partit Socialista, del que va ser l'espai del canvi en el seu dia i que les anteriors eleccions van anar de la mà. Seria, crec, una molt mala notícia veure aquests partits que van aconseguir confluir llavors ara concórrer dividits. I crec que hi ha molts elements per l'esperança. Avui mateix Podemos. Ha dit que estava obert a arribar a un acord amb el frontampli. I crec que això dona esperança a molta gent.

¿Creus que hi pot haver un problema de possibles candidats o candidates en la configuració final d'aquest espai? Perquè veiem la ministra Mònica García, que fa el pas a l'exalcaldessa de Barcelona de Colau, que també en les últimes hores ha parlat obertament de la possibilitat de. De liderar aquest espai. Després hi ha figures com Gabriel Rufián que des d'Esquerra també en els últims mesos ha estat parlant de la possibilitat de liderar un espai similar.

Sí, aquesta última opció sembla ja molt descartada perquè avui el propi Junqueras ha dit que serà el candidat, però vaja, hem d'escoltar del propi Rufián que això és així, perquè l'últim que vam saber d'ell és que estava reflexionant. Però vaja, sí, jo crec que són els moviments. Propis de qualsevol negociació entre diferents actors que comparteixen un mateix horitzó polític, però que, clar, tenen, diguem-ne, expectatives a l'hora de guanyar posicions en aquesta negociació. Jo crec que és normal quan estem parlant d'un espai tan plural. Jo crec que és la. També la força d'aquest espai, que a vegades genera problemes, però també és la força política que agrupa actors de diferents territoris, de diferents pobles, nacions, i que, clar, també. De diferents sensibilitats polítiques.

La teva carrera política durant molt de temps ha seguit molt de prop i molt de la vora de la carrera política d'Ada Colau. I ara me'n vaig de seguida al llibre, perquè a més Ada Colau ha escrit la pila d'aquest llibre que es va publicar ahir amb l'editorial Finestres, Gaza, després d'Auschwitz. Però abans aquesta pregunta, creus que és el moment que Ada Colau torni a la política activa?

Jo crec que precisament un dels eixos principals de discussió pública de conversació pública en aquestes eleccions serà la qüestió del dret a l'habitatge i crec que. Si hi ha una persona ara mateix que encarna aquesta lluita amb més convicció i fermesa a l'estat espanyol és ella. Primer, per tot el que vam fer quan estàvem a l'Ajuntament de Barcelona. Crec que se'ns pot criticar per moltes coses, però malgrat el poc marge competencial que teníem, perquè als municipis en tenim poc, Això és una qüestió més competencial de l'Estat i de les autonomies, i sobretot la capacitat legislativa per canviar les regles del joc, que és qui la té el Congrés. Però malgrat aquest marge, crec que l'Ajuntament liderat per, governat per ell, va fer moltes coses, i després, també com a activista, com a fundadora de la PAH, crec que ha sigut un referent, i per això jo crec que. Que estaria molt bé que finalment estigués en la llista, en la posició que ella cregui, si finalment s'anima, ella està a disposició, està també en moment de reflexió, no ha acabat de fer el pas definitiu, però vaja, jo crec que seria una bona notícia si el fes.

Doncs veurem què és el que passa perquè això s'ha de resoldre en els pròxims dies. Dèiem que ahir es va publicar amb l'editorial Finestres aquest llibre que es diu "Gaza, després d'Auschwitz, la rebel·lió de la consciència, memòria i resistència en temps de genocidi". I en parlem avui, justament, que demà farà tres anys de la matança de Hamas a Israel que va desencadenar l'ofensiva d'Israel a la franja de Gaza. Ja en el títol mateix s'equipara l'escenari de Gaza i es compara amb Auschwitz. Jaume, com has treballat aquesta comparació? En què et bases? I sobretot, entenc que el missatge de tot el llibre ja està en el títol, no?

Sí, de fet, a veure, el que pretenc és pensar el que ha succeït a Gaza des del llegat moral d'Auschwitz, més que comparar, que sempre es pot comparar, perquè les comparacions sempre són entre coses diferents. Perquè evidentment el que va succeir a Auschwitz no té res a veure amb el que està succeint a Gaza, o permeta'm dir-ho d'una altra forma. Hi ha una lògica que sí que és la mateixa, però també hi ha moltes diferències. I jo crec que la fi d'una determinada idea d'humanitat, la derrota moral del llegat d'Auschwitz, es produeix amb el que veiem a Gaza, perquè precisament la relatora de Nacions Unides, la Francesca Albanese, va dir no fa gaire que no érem millors que els europeus que vèiem passar els trens plens de jueus en direcció a Alemanya. I jo crec que té raó, però que és pitjor. Jo crec que són pitjors, perquè ara, vuit anys després d'Auschwitz, no podem dir que no sabíem. De fet, no podem dir ni que no participàvem. No podem dir que no sabíem perquè l'extermini del poble palestí. El món sencer l'està contemplant i és un genocidi que s'està retransmetent en directe i que a més els seus victimaris l'exhibeixen de forma orgullosa. Això és una diferència substancial respecte al que va succeir a Auschwitz, la solució final.

Va ser ocultada i tothom recorda les cares d'estupefacció de molts alemanys quan van visitar els camps de concentració i van veure allò, el que havia sigut allò. I tampoc podem dir, i acabo amb aquesta idea, que no participem perquè realment nosaltres contribuïm en aquesta matança, perquè la meitat de les bombes que cauen a Gaza són europees. Tenim un acord comercial. Amb Israel, donem suport diplomàtic, polític, a Israel. De fet, Israel, i ho explico en el llibre, és una creació colonial d'Europa, i per tant, el que succeeix allà apela a la nostra responsabilitat, no només a la nostra consciència, perquè quan un. Té coneixement del que succeeix, això genera unes responsabilitats. I d'això parlo, de la responsabilitat i de la gent que decideix actuar davant d'això perquè no vol que es produeixi això en el seu nom. Per tant, Auschwitz és un lloc des d'on pensar el que succeeix a Gaza. La memòria, no? Sí, la memòria traicionada, perquè en veritat el món posterior a Auschwitz, l'Europa que sorgeix després d'Auschwitz, és una Europa que promet no tornar a repetir la història, és el mai més. I mai més un genocidi, mai més participar en un genocidi. I aquesta memòria ha sigut traicionada, perquè realment estem tornant a participar en un genocidi.

¿Creus que s'acabarà jutjant? ¿Que veurem Benjamín Netanyahu al banc dels acusats? Jo crec que no podem

perdre l'esperança que això succeeixi. I és veritat que la lluita contra la impunitat dels crims internacionals sempre ha tingut molts obstacles, però a vegades ha obert escletxes que finalment han pogut arribar a determinats escenaris on s'ha jutjat els responsables. Però també és cert que estem en un moment molt complicat i tampoc seria estrany veure els propis jutges i fiscals a la banqueta d'acusats, perquè recordem que als Estats Units, que Trump ha sancionat els jutges de la Corte Penal Internacional. Això no havia succeït mai i això forma part d'aquest món que s'està enfonsant. El món que va sorgir després d'Auschwitz. Després d'Auschwitz es van produir una sèrie de conquistes civilitzatòries, com les constitucions democràtiques, com els pactes internacionals, com la pròpia creació de la Unió Europea, o com la pròpia Corte Penal Internacional de Justícia. I per això jo parlo que ara, en canvi, estem en una altra era, una era, no sé, diguem-li. No sé si anomenar-la neofeixista o reaccionària, on precisament tot això. Estem entrant en un món sense regles, com va dir el saudí von der Leyen, el món on Trump imposa la seva. Voluntat. Ell va dir en el seu dia que el seu únic límit era la seva moral i, per tant, i acabo amb aquesta idea, crec que tampoc seria descabellat pensar en aquesta distopia dels jutges i fiscals sentats en una banqueta d'acusats perquè, a més, Europa. No ho està impedint. Aquests jutges i fiscals estan a l'aia. I Europa té un reglament que permet que una decisió d'un tercer país, posem per cas Rússia, imaginem que hagi sigut Rússia qui sanciona els jutges. Què hauria fet Europa? En aquest cas, Europa s'ha plegat als Estats Units i aquests jutges i fiscals ara mateix tenen moltes dificultats en la seva vida quotidiana perquè tenen sancions que els afecten. No poden tenir comptes corrents en determinats bancs, no poden viatjar a determinats llocs, etcètera, etcètera. I també afecta la relatora de les Nacions Unides, evidentment, aquestes sancions.

Són altres formes de guerra per impedir que processos com aquest puguin tirar, si més no, de moment endavant. Estem parlant amb Jaume Asens d'aquest llibre que va sortir ahir publicat amb l'editorial Finestres i que es diu Gaza després d'Auschwitz i que el presenteu, Jaume, el 15 d'octubre a la mateixa llibreria Finestres. Sí, efectivament. Doncs això és la setmana vinent, demà passat. Segur que anirà molt i molt bé. Jaume, gràcies per atendre'ns avui.

Gràcies a vosaltres. Bona nit. Un plaer.

3 quarts de 10, seguim al Catalunya Nits.

Cada 15 dies ja sabeu que parlem amb l'economista Marraguan, parlem d'economia, ho fem a partir d'un concepte, i avui entrarem en el món de l'habitatge, tenint en compte la crisi que tenim oberta i com els últims dies ha marcat fins i tot l'agenda política, podríem dir que fins i tot ha fet que acabés una legislatura. Barra One, bona nit. Bona nit, Manel. Què tal? A veure, sempre comencem amb conceptes, i tu avui vols començar amb dos conceptes que tots tenim més o menys clars, però com que aquí ho volem fer tot a poc a poc i que ens quedi clar, parlem avui de l'oferta i la demanda aplicada a l'habitatge. Com hem de començar a entendre-ho, això?

La llei d'oferta i demanda és una de les més ràpides en l'economia, que ens diu que si hi ha molta demanda i poca oferta, el preu anirà pujant fins que l'oferta s'ajusti, i al revés, que si s'obre oferta, el preu anirà baixant i la demanda més o menys es trobarà. I aquest equilibri entre l'oferta i la demanda, el model teòric ens diu que acaba determinant el preu, el preu d'equilibri, on una mica per art de màgia està tot igualat.

O sigui que la teoria diu que deixem-ho estar, que l'oferta i la demanda ja posarà les coses en lloc i marcarà el preu que és el que hem de pagar, eh?

Exacte, en el nostre imaginari aquesta demanda és la gent que vol pagar per alguna cosa, l'oferta és la gent que està disposada a crear-la, siguin patates, pomes o pisos. I en equilibri el preu puja o baixa perquè hi hagi tantes patates, tantes pomes o tants pisos com es necessiten.

¿I què és el que s'està trencant d'aquest mecanisme quan parlem d'habitatge? Perquè sembla que algun dels dos vectors no està acabant de funcionar. Sí, aquest equilibri sempre

ha sigut una mica delicat, però hem d'entendre que el preu ensenya dues coses. Una és les preferències, a algú li agraden més les patates, a l'altre li agraden més les pomes, doncs el que li agradin molt les pomes voldrà pagar més. I l'altra és la disposició a pagar o últimament l'habilitat de pagar. Llavors, sempre en l'habitatge hi havia qui tenia un pis més petit, hi havia qui es podia permetre un pis una mica més gran, però també hi havia qui li agradava més viure al camp i qui li agradava més viure a la ciutat. Hi havia un cert equilibri entre la disposició a pagar i les preferències. I tothom entenia que aquell viu en una casa una mica més gran, aquest viu en una casa una mica més petita. El que passa és que a dia d'avui la societat s'està fent tan desigual. Que aquest equilibri comença a ser inacceptable perquè exclou completament parts de la població. No hi ha del barri de més alt standing, sinó de tota una ciutat sencera. I l'oferta, que en teoria aquesta l'oferta màgicament s'expandeix, a Barcelona, que és una ciutat entre dos rius, un mar i una muntanya, aquesta expansió de l'oferta no està clar que pugui passar.

Clar, en el cas de les patates podríem dir, si la terra és bona i la temperatura i tal, produïm-ne més de patates i que baixi el preu. Això amb la vivenda és molt més difícil de fer.

Primer que és lent, però a més a més que l'Eixample és l'Eixample i no hi posarem més cases. Llavors o ajustem qui té les cases de l'Eixample o oferta, més oferta, no n'hi ha.

Clar, i la demanda en canvi sí que pot créixer perquè en els últims anys hem vist com per les cases de l'Eixample ja no només hi ha interès dels veïns que viuen a l'Eixample o a prop de l'Eixample, i podríem dir moltes altres ciutats i barris de Catalunya, sinó que la demanda pot ser internacional.

Exactament, i aquí és on aquesta desigualtat pren una altra nova dimensió. Si la desigualtat dins de Catalunya ha crescut, a nivell global la desigualtat també s'ha expandit molt. Hi ha aquestes grans rendes que potser inverteixen a Barcelona o venen a Barcelona quatre dies o venen a passar quatre dies i paguen una milionada per aquestes habitacions. Llavors, hi ha com una economia dual on els salaris d'aquí no poden competir amb aquesta demanda externa, però l'oferta té els seus límits.

Clar. Aleshores, aquí, quan molta gent diu que això és un bé bàsic, tots tenim dret a un accés a un habitatge digne. Aquí l'equació, diguéssim, s'ha trencat per alguna de les bandes i s'hi ha de fer alguna cosa. On no està clar és quina cosa fer-hi, no? Per exemple, ara hem tingut aquest cas dels decrets d'habitatge.

Exacte, aquests decrets d'habitatge intenten posar mesures d'intervenció, diguéssim, en aquest mercat per intentar que aquest desequilibri sigui una mica més socialment acceptable. Són una mica pedaços, eh?, perquè les igualtats. Que crea aquesta tensió no se'n va, però, per exemple, intenten taxar molt més el que serien els pisos turístics o els pisos buits, perquè aquesta oferta que sí que existeix, però està feta servir una mica per al qui té poder adquisitiu, però potser no ho necessita tant, doncs acabar-ho de balancejar, per posar un exemple. Aquestes intervencions són normals amb altres béns bàsics, com pot ser l'electricitat i l'aigua. Imagina't que arribés un centre de dades a un poble i digués ens quedem tota l'aigua al poble i estem disposats a pagar una milionada. Evidentment, això no ens semblaria un equilibri acceptable si s'acabés l'aigua.

Podries passar també amb altres béns menys lògics, però, per exemple, imaginem que algú comprés tots els forns de pa d'un lloc i posés el pa a un preu desorbitat.

Sí, no sé si li quadrarien els números, però si això és el que fes, ens ho faria tot sense pa,

evidentment. Clar, clar. Aleshores, no sé si aquí que tenim un model on clarament l'equació que hi havia era, o això teníem en ment, tu treballes, tens un sou i amb aquest sou tindràs accés a una vivenda. Aquesta mena de contracte social està trencat.

Sí, ja s'anava tensionant, s'anava veient més erosionat, la manca de transport públic de qualitat no ajuda, però és cert que fins i tot molt lluny de Barcelona ja s'està començant a veure aquest impacte d'aquesta tensió en el mercat immobiliari. Per tant, també és veritat que la població ha crescut, la població que viu aquí, i a aquesta població hi afegim tots aquests turistes, o sigui, és una situació molt tensa, ja fa temps, però últimament s'està fent inassumible, inassumible.

I la vareta màgica on la tenim? Perquè ja hem vist que deixar-ho sol al mercat no acaba de funcionar, aquesta llei de l'oferta i la demanda per si sola no va, els decrets són una mica pedats, diem, això com s'hauria de solucionar? No sé si hi ha algun model que estigui funcionant bé.

A veure, hi ha solucions, diguéssim, jo penso que aquestes que incentiven l'oferta són bones, sobretot les que no penalitzen el lloguer, diguéssim. I les que penalitzen sobretot tenir pisos buits, tenir blocs de pisos sencers en habitatges turístics. Això penso que és bastant efectiu perquè hi ha barris de Barcelona on potser són el 20% o el 30% dels lloguers i seria un gran influx a l'oferta. Evidentment, a qui avui en dia en viu d'això no li agradaria gaire. Però és cert que fa uns anys això no era així i no passa res. S'ha de fer, jo crec, aquesta intervenció com a mínim. Més enllà, és un problema estructural de com la desigualtat està creixent i com això fa cada vegada aquests mercats més fràgils. I això no sé si ho solucionarem en 10 minuts.

No, segur que no, segur que no. De moment ara vénen a l'elecció ens aviat, estem en una precampanya. Per exemple, tenim avui Pedro Sánchez aprovant per una altra via aquests mateixos decrets. Feijó ja va dir que la que entrés ell de president, per exemple, ho arreglaria fent construir un milió d'habitatges. Per tant, ara de promeses ens sentirem a dir. Una altra cosa és que s'acabi solucionant o no. Com dius tu, en 10 minuts no en tindrem prou, però n'anirem aprenent. O sigui que d'aquí 15 dies et tornem a trucar. Moltes gràcies, Manel. Gràcies, Marc. Fem una pausa per la publicitat i tornem de seguida.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

El matí de Catalunya Ràdio, sempre hi som. Molt pendents del temps i el temporal que està afectant Catalunya ara mateix a la economia. Com és que no hi ha cap informador aquí a l'estació de Sants que explique la situació? Catalunya es desperta

pendent del cel, Protecció Civil manté el plenum.

Han d'acabar de netejar i desinfectar la zona d'urgències de l'Hospital Comarcal d'Aulanes I

som per informar-te i per escoltar-te. Massa aigua. Aquesta vegada ha sigut terrible.

I som sempre.

Som Trescat. Som Trescat.

Tres minuts i arribarem a les 11 en punt de la nit. És l'hora en què habitualment acabem el Catalunya Nit, però ja us ho estem dient des de les 9. Avui, per seguir aquest episodi de pluges i per veure com evolucionen les afectacions. Ai, disculpeu. Són afectacions. Sí, són afectacions. Dels llocs més afectats, doncs allargarem fins a la mitjanit. Però sí que a aquesta hora saludem el subdirector del diari Ara, perquè avui volem saber com avança la portada d'aquest diari de cara a demà. Jordi Cortada, bona nit. Hola, molt bona nit. Amb què esteu treballant?

Doncs dediquem la major part de la portada al que seria l'inici de la fi de l'exili. Titulem Llum Verda a l'amnistia total i expliquem a subtítols que el Suprem obeix al Constitucional i deixa sense efecte l'ordre per detenir Puigdemont com a mini Puig i també que l'expresident manté la incògnita de la data del seu retorn però dona per acabats 9 anys de repressió. Destaquem també una frase del Carles Puigdemont, no vivim en la normalitat ni en el retrobament ni en la concòrdia. Va dir que també, evidentment, estem pendents i ens fem ressò a la portada d'aquest quart dia seguit d'aiguats i inundacions que s'han acarriçat aquest cop, especialment amb les Terres de l'Ebre.

Sí, no, ja estem ben entretinguts i ocupats i també preocupats. Ara hi tornarem a treure el cap en directe a Xerta. Jordi, si ens haguessis de recomanar més enllà de la portada, algun article d'opinió, fotografia, algun altre contingut que tingueu de mal diari ara.

En relació a la informació que obre la portada, tenim l'article del Carles Mundó, advocat, exconseller de justícia i un dels protagonistes del judici del procés, i que en realitat es va passar un mes a la presó. Carles Mundó ens diu que la legislatura està liquidada, però amb l'amnistia no s'acaba res. El conflicte polític entre Catalunya i l'Estat continua vigent.

Doncs demà el diari Ara el tindrem sobre la taula i el llegirem. Gràcies, Jordi Corta, subdirector del diari. Molt bé, gràcies, bona nit. Que vagi bé, bona nit. En res, 40 segons i ens plantem a les 11 de la nit.

Catalunya nit. Notícies sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.