Catalunya nit, de 22 a 23 h - 07/10/2026

Molt bé, gràcies Gemma. Doncs ara toca tramuntar-ne a partir de demà. Que vagi molt bé. Bona nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

La nit de dimecres és quan més voltem pel món aquí al Catalunya Nit i avui passarem per Jerusalem. Fa exactament tres anys de l'atac de Hamas contra Israel. El 7 d'octubre del 2023 entràvem en un capítol molt fosc que encara no s'ha tancat. En parlarem amb en Jordi Brescó. Amb l'Èlia Borràs voltarem per Àfrica i també passarem per Rússia per parlar d'un cas, per ara, enigmàtic. Fa uns dies va morir una treballadora d'un laboratori a Irkutsk, a Sibèria. Hi ha sospites que podria detectar-se d'un cas de pesta. L'Organització Mundial de la Salut reclama al Kremlin una cosa molt difícil, que sigui transparent i aporti informació clara sobre la persona morta i els seus contactes. El portaveu del Kremlin assegura, però, que la situació està sota control. I que circulen moltes notícies falses. Tot això ens ho haurà de clarir bé la Cristina Solías. I cap a dos quarts d'11 entrevistarem Imma Soler, ella la coneixeu, la subdirectora de Protecció Civil, per saber si finalment podem donar per tancat aquest episodi de pluges fortes i donar la benvinguda, com ens deia la Gemma Puig, a la tramuntana, a aquest episodi que ha de començar demà. Passarem per la redacció de La Vanguardia. Isabel García Pagán ens avançarà la portada que preparen per demà i la reflexió final d'aquesta jornada anirà a càrrec de l'escriptora i traductora Miriam Cano. Fins a les 11 de la nit, notícies sota la llum de la lluna.

I el primer pas és, com sempre, escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 7 d'octubre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

No he logrado defender mi casa, pero sí he luchado para que los demás aprendan a luchar por la suya.

Ara parlem de Mari Carmen, però nosaltres aquí hem tingut el suïcidi, que no és un suïcidi, sinó que és un assassinat també de la nostra companya, la Olga, i ens trobem en un moment on veiem la realitat més crua del capitalisme, perquè la misèria, la mort, no és res més que el destí final de la misèria en la que ens situa aquest sistema capitalista.

És una vaga, evidentment, contra els polítics que viuen agenollats. I aquesta vaga la guanyarem, i la guanyarem per tu, Mari Carmen.

És una vaga perquè baixin els preus de l'habitatge i perquè pugin els salaris, i perquè puguem viure amb dignitat.

Hem assolit un principi d'acord amb la propietat per poder comprar aquest edifici i també fer-ho utilitzant i canalitzant-ho a través del fons d'emergència habitacional que va crear el Govern de la Generalitat fa escassament dos o tres setmanes.

Nosaltres ho atribuïm, sí, clarament a la campanya. Probablement al PSC li interessava molt poc ara mateix tenir un desnonament mediàtic. Havíem de fer fora per la força, a través de Mossos d'Esquadra i de l'Abrimo, a més de 500 persones a la porta.

Ayer se levantaron las órdenes de detención. Esto significa que podrían regresar a Cataluña esta misma mañana, si quisieran, porque ya no tienen ninguna posibilidad de ser detenidos.

Jo no tenia previst tornar a la primera línia, tots sabem que ara mateix la política institucional és un lloc bastant hostil, però també entenc que és un moment històric molt important.

He arribat fa deu minuts, allà dalt m'han canviat l'andana, que normalment és la vuit, apretem a córrer i portem aquí deu minuts. El tren a les fosques, no hi ha cap mena d'informació, la megafonia és un desastre, as always, i llavors, bueno, no ho sé, fins que diguin alguna cosa.

Todos sabemos que hay líneas que no están abiertas, aunque esta tarde se ha abierto la R4 norte, pero la R2 norte no. Y hay otras líneas hasta el rayo de Barcelona

de media distancia, de regionales, por decir, que tampoco circulan. El resto no hay ningún problema y teóricamente deberían salir sin ningún tipo de incidencia.

La seguretat de les vies no és una qüestió subjectiva i aquest matí, jo respecto tots els drets laborals, per descomptat, hi ha hagut un sindicat que no ha fet funcionar els trens.

Seguim amb un avís meteorològic activat, de perill meteorològic, de grau 2 sobre 6, ja no tenim colors ni d'aronges ni vermells, és de color groc, però amb xàfecs i tempestes que de manera aïllada, que es poden anar movent, però poden donar encara intensitat forta i plorar sobremullat.

Això és estos il·luminats que tenim, que manen, que són una colla de tots d'això, vergüences, perquè ho són, perquè sapiguem que hi ha hagut un incendi, el que no pot ser és tallar els pins i deixar tota la merda als barrancs.

L'Estat no s'ha compromès que la senyora Pike no sigui objecte d'una futura execució i les proves que ara volem preservar són rellevants per a qualsevol impugnació futura que ella pugui plantejar, ja que tal com vam afirmar, el gener és probable que passi el mateix.

Mira, això està al nivell de les grans gires.

Una pantalla enorme ocupa tota la banda de l'estadi on hi ha l'escenari, i només a arrancar ja hi ha hagut focs artificials. El concert ha començat amb la banda a la Porta Monumental, enmig de les graderies, i de cop i volta Josep Montero ha aparegut en un escenari petit,

enmig del públic, per cantar, córrer pels camps, amb la seva característica guitarreta.

Les 10 i 7 minuts, és l'hora dels esports. Sergi Andreu, bona nit. Bona nit. A la retina molta emoció que s'ha viscut aquesta nit passada l'Argentina. I dic que a la retina moltes imatges de molta gent veient el Leo Messi jugar tant amb la samarreta del Barça com amb la de Miami, com la d'Argentina. S'ha acomiadat de la selecció,

Leo Messi. Ja no veurem més amb la samarreta de l'Argentina, després de 20 temporades, haver guanyat moltes coses, medalla d'or olímpica, un parell de Copa d'Amèrica, Mundial,

el Mundial de Qatar, 207 partits amb la selecció,

el Mundial de Qatar, 207 partits amb la selecció, 126 gols. La nit ahir, com deies, a l'estadi monumental de Buenos Aires va ser multitudinària, apassionada i emocionant.

Seguramente me toca ver el día más triste de mi carrera, que es donde le digo adiós a la selección, adiós a todos ustedes. Lo voy a extrañar, voy a extrañar defender los colores de la selección, pero ahora voy a estar de ese lado, con todos ustedes, bancando a todos estos chicos y a todos los que vengan. Siempre, siempre unidos. Bueno, no sé, la verdad que estoy hablando más que nunca, la verdad que no me quiero ir de acá, no quiero dejar la cancha. Solo decirle que los quiero, no voy a extrañar.

Justament dona la casualitat que també avui ha anunciat la retirada, en aquest cas total, professional, d'un jugador que va coincidir amb Messi al Barça, que és Pedro, va començar sent Pedrito, Pedro Rodríguez, de Canari, que va jugar al Barça entre el 2008 i el 2015, i als 39 anys també ha dit adeu al món del futbol.

I avui poden guardar també les samarretes de les seves seleccions, la Minya Amal, el Cobertí, però només per uns dies, s'acaba aquesta aturada

de seleccions. Llarga aturada, el Barça ja han tornat avui con De Cancel, Omar Bernal i Xavi Espart, la gran majoria d'internacionals tornaran demà, l'Espanyol tres quarts del mateix, demà s'incorporen Roberto Fernández i l'Eslober Dercosich, un espanyol que per ser avui ha inaugurat i ha descobert la figura de cera de Dani Jarque al Museu de Cera de Barcelona. Ah! Va fredat veure-la està molt bé amb una gran representació perica avui al Museu de Sera molt bé, doncs un bon punt final si em deixeu només molt ràpidament un parell de resultats perquè està jugant a l'Eurocup el Manresa contra l'Ulm alemany i guanyarà el partit en principi l'últim quart els del Bages guanyen 82 a 73 i a la Champions masculina de

Vaterpolo l'Atlètic Barceloneta ha guanyat el Novi de Sèrbia 15-12. Doncs ara sí, Sergi, fins demà.

Fem una pausa per la publicitat i ens traslladem cap a Jerusalem primer i Moscou després.

La Sofia va a dissenyar el logo de la seva start-up.

I on altres veuen una A, ella hi ve un coet en l'airança. Per la Sofia, veure-hi més enllà del seu logo és molt personal. I la nostra manera de veure la seva start-up també ho és. Per això, a CaixaBank Day One l'ajudem a portar l'empresa al nivell següent. Perquè si una cosa és important per tu,

també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixaban.cat per a Day One.

Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Aquest mes és increïble a tota la gamma Citroën.

Uf, quin relax al jacuzzi. Perdó, quan he de sortir? Quan vulgui. Que bé. Però, i si m'hi vull quedar moltíssim més temps? Tot el temps que vulgui. I totes les bombolles que vulgui? Totes les bombolles que vulgui. I tot el relax que vulgui?

Vostè és la guanyadora de l'Eurojackpot, no? Doncs tot el relax que vulgui. En pots de fins a 120 milions d'euros les coses bones duren forever. No et quedis sense Eurojackpot de l'11. Aquest divendres per només dos euros pot de 100.000 milions i a més

a més un segon premi de 20 milions. Milionari forever. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Arriba Robots, una exposició amb 70 robots diferents per descobrir l'evolució i les aplicacions de la robòtica.

Des dels autòmats de Leonardo da Vinci fins als humanoides del futur. Explora i viu la tecnologia al

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Som Trescat. Som Trescat.

Aquesta mateixa hora de fa tres anys vivíem amb conmoció els atacs de Hamas sobre Israel. Avui es compleixen tres anys d'aquells episodis, d'aquell episodi que va obrir una nova tapa molt fosca al pròxim Orient, dels atacs del 7 d'octubre de Hamas. Diversos quibuts del sud d'Israel han viscut avui cerimònies de record pels morts en aquells atacs.

El país ha recordat aquella barbàrie amb conmoció i amb màxima seguretat. El govern ha tancat tots els punts fronterers en Palestina. El futur d'aquells quibuts és incert. Mentre alguns intenten tornar a la normalitat, d'altres lluiten per preservar la memòria. Connectem en directe amb Jerusalem Jordi Brascó. Bona nit. Hola, què tal? Bona nit. Com han anat aquests actes d'avui? En què han consistit?

Doncs mira, n'hem tingut de ben diversos, i de fet el principal, que se celebra a Tel Aviv encara dura, a hores d'ara, és de fet el que organitzen els familiars de víctimes i segrestats aquell dia, que és el 7 d'octubre de fa 3 anys, i que és un acte paral·lel als oficials. Uns actes oficials que es van celebrar abans d'ahir perquè el govern israelià segueix el calendari jueu. El gruix d'actes, però, sobretot els protagonitzats pels més pròxims, els que van viure aquell horror o els que directament el van viure, ha tingut lloc aquest matí, des de ben aviat, a les 6 i 29,

que és el moment en què la turba de membres de Hamas va entrar en territori israelià. Hi ha hagut, per exemple, un acte multitudinari allà on hi va haver més morts,

al descampat, on se celebrava el Festival Nova, i també hi ha hagut actes més modestos en els diversos kibbutz que queden a tocar de la frontera amb Gaza.

A tu, de fet, Jordi, has visitat un d'aquests kibbutz, el de Cafar Asda, i has pogut parlar amb una família que va ser víctima en aquells atacs, els hi van matar la filla. Què t'han explicat?

Doncs sí, amb el Ximón vaig parlar que fa ben poc, de fet, va decidir tornar a viure al Quibuts i em va dir que ho va fer una mica en pes per la seva dona perquè ell segueix sense veure-ho gens clar. Diu que quan és dins de casa se sent bé, però que cada vegada que surt al carrer tot li recorda el 7 d'octubre. I això que viu relativament lluny, de la zona on va matar la seva filla, també dins d'aquest mateix Quibuts de Farasa, en un petit barri de cases petites que van quedar absolutament arrasades, les que no van quedar cremades, estan plenes de marques de bala. I la casa de la filla del Simón, la Sivan, té una característica, i és que té un cartell a l'entrada que convida la gent a passar-hi. I és des del primer dia, perquè tant el Simón com la seva dona han volgut que aquest sigui un espai. Necessitem que d'aquí 20, 30, 40 anys els nens vinguin aquí i vegin que un noi i una noia com ells, que vivien aquí, que volien estudiar, triomfar i formar una família, van ser massacrats pel sol fet de ser jueus, perquè no havien fet res de dolent. El problema pel Simón és que la majoria dels veïns del Kibbutz pensen precisament el contrari, que aquestes cases han d'anar a terra i que en tot cas el que s'ha de fer és construir un memorial fora del Kibbutz. De fet, van aprovar-ho i ho van aprovar per majoria, però un recurs presentat pel mateix Simón a la justícia de moment ho ha aturat. Ara tothom està pendent del que digui el Suprem el proper 19 de novembre ja per posar fi a aquesta disputa.

Després d'aquells fets han vingut aquests tres anys que avui es comemoren, en un temps en el qual el balanç de la guerra de Gaza és esgarrifós, més de 74.000 morts, una situació humanitària crítica i, de fet, un conflicte que és latent, en què hi ha un deboteig de morts constant. Avui mateix n'hi ha hagut almenys cinc més. L'aniversari d'avui és diferent perquè a més arriba quan falten només 20 dies per unes eleccions ara a Israel. Quines perspectives hi ha?

Doncs mira, d'una banda, els rivals de Netanyahu han aprofitat aquesta data, que sens dubte és l'ataca més enorme del seu mandat, per atacar-lo, no només avui, el dia de l'aniversari, sinó diria que tot el que portem de precampanya. I més, encara més, després d'aquesta informació

que va sortir el mes passat, segons la qual Netanyahu hauria rebut intel·ligència 10 dies abans dels atacs, assegurant que un atac com aquell era ben possible. Hi ha, a més, l'aspecte que més indigna

als ciutadans israelians, que és que Netanyahu s'ha negat a crear una comissió d'investigació independent precisament per aclarir què va passar aquell dia i, d'aquesta manera, que s'ajudi a respondre a tota aquesta multitud de preguntes que encara hi ha al respecte. I em preguntaves per les perspectives, doncs pel que fa a dins de Gaza, la veritat és que poca esperança respecte a aquests comissis perquè cap dels principals rivals de Netanyahu té plans diferents per la franja. Mà de ferro contra Hamas, no retirar-se ni un metre fins que Hamas es desarmi, cap possibilitat en absolut per la solució dels dos estats. Per tant, res del que passi a les urnes israelianes suposarà un canvi a Gaza. Si de cas, si ha de canviar alguna cosa, serà amb les urnes nord-americanes, amb el que passi a les mid-term, perquè recordem que Donald Trump ja està ben involucrat en aquest procés.

Efectivament, efectivament. Doncs haurem d'esperar ara el novembre. Aviam si el resultat d'aquestes eleccions als Estats Units tenen allà a Jerusalem, a Israel, a Palestina, sobretot alguna traducció. Gràcies, Jordi. Jordi Brasco, bona nit. Bona nit. El 7 d'octubre també és una data assenyalada a Rússia. Vladimir Putin fa anys, 74 anys avui, i en fa 20 també que van matar la periodista Napolitkovskaya. Però ara anem a Moscou per parlar d'una altra qüestió.

Rússia nega que hi hagi cap risc epidemiològic després de la mort d'una investigadora que estudiava la pesta a Irkutsk, a Sibèria. Tot i això, l'Organització Mundial de la Salut demana més informació a les autoritats sanitàries russes per poder avaluar el perill d'un possible brot. A Moscou hi tenim la nostra corresponsal, la Cristina Solías. Bona nit, Cristina. Bona nit. A veure, d'entrada, ¿quina és la versió oficial que dona Rússia sobre aquest cas?

L'organisme rus de salut pública insisteix que la situació és tranquil·la i que està sota control. És a dir, que el 90% dels contactes de la víctima ja no estan confinats, ja els han deixat que marxin perquè cap d'ells ha donat positiu per malaltia infecciosa a les diferents proves que els hi han fet. I també defensa que la víctima, aquesta noia de 28 anys, la Daria Shipilova, estava vacunada contra la pesta i que en tot moment es van aplicar els protocols de seguretat corresponents. Però les autoritats russes, El que passa és que continuen sense aclarir de què va morir aquesta noia, per què van posar en quarantena gairebé 200 persones, per què van confinar hospitals, tot això no s'ha explicat. I també, per exemple, per què van enviar personal amb granotes taronja de protecció biològica que van espantar moltíssim els veïns a desinfectar fins a tres cops el portal de casa de la víctima. Per tot plegat, l'Organització Mundial de la Salut considera que la informació que Rússia està donant fins ara és del tot insuficient i fins i tot assegura. Que està intentant verificar un possible segon cas de pesta, un rumor que aquest migdia el portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, desmentia categòricament.

L'Organització Mundial de la Salut ha estat informada degudament, d'acord amb la pràctica habitual. Gran part del que estan publicant els mitjans sobre aquesta situació és informació falsa.

Clar, ells parlen d'informació falsa, però tampoc aporten gaire més informació. Per tant, aquest armatisme del govern rus, sumat segurament a la psicosi mundial que hi ha encara pel coronavirus, per la pandèmia del Covid, és el que està provocant aquesta sobrereacció a nivell rus, però sobretot a nivell internacional.

Sí, a nivell internacional fins al punt que avui Donald Trump ha respost així quan li han preguntat si creu que la mort de la investigadora russa l'ha causada una arma biològica.

No creiem que ho sigui, aviat ho sabrem, però no ho creiem. Els escoltes diuen que està tot sota control, però ja sabem que això ja s'ha dit sobre altres coses, així que esperem que estigui controlat. És una situació molt complicada i complexa, i diuen que està molt controlada.

Esperem que no ho sigui. Per tant, esperem que no, va dient el president, però el cas és que des dels Estats Units s'ha generat també molta alarma, perquè l'ambaixada nord-americana a Moscou ha més una alerta avui.

Sí, el que ha fet l'ambaixada nord-americana és recomanar als seus ciutadans que es trobin, sobretot a la regió d'Hercuts, que segueixin les indicacions de les autoritats sanitàries. És a dir, que habitin els hospitals afectats, que si tenen símptomes o tenen febre, que busquin atenció mèdica immediatament. Però què ha passat? Molts mitjans de comunicació i també per xarxes han començat a circular, s'ha anat comentant que Washington estava demanant a tots els nord-americans que fugissin de Rússia. I això ha aixecat molta polseguera, però és que no ha estat ben bé així. El que ha passat és que continua vigent a hores d'ara una recomanació general dels Estats Units que va fer fa anys en què s'aconsella que els seus ciutadans no viatgin a Rússia i que si són marxin del país, però el motiu no és aquest possible brot de pesta, sinó la guerra d'Ucraïna i sobretot, diuen, per les detencions arbitràries que han viscut ciutadans nord-americans del règim.

Per tant, confusió i més confusió, però veurem com acaba tot plegat. Gràcies, Cristina, en directe des de Moscou. Bona nit. Bona nit.

Un cop al mes ens agrada viatjar a l'Àfrica amb algú que en sap molt. L'última vegada la nostra col·laboradora, l'Èlia Borràs, la vam enxampar a l'aeroport que anava cap allà i avui resulta que la tenim aquí.

Perquè avui ha presentat el llibre Rostres de la Terra Vermella, que és una demostració de tot el que coneix el continent africà i d'aquell tipus d'històries que ens agrada portar aquí al Catalunya Nit. Ens anem endinsant amb aquesta música a l'Àfrica, més concretament a la zona del Sahel. Aquesta música és del músic malià ballaquer Sisoko, amb la seva cora, un instrument típic a l'Àfrica Occidental. Elia Borràs, bona nit. Bona nit, Manel. Felicitats pel llibre. Moltes gràcies. La música, eh? Com marca també territori, eh? M'encanta.

A mi la cora m'inspira moltíssim. És preciosa, sí, aquest és preciós. És un instrument fet amb una carbassa, recoberta en cuir, té un màstig amb 21 cordes, es toca amb les dues mans, és un instrument cerimonial. A mi sentir-la m'inspira. M'ha acompanyat en tot el llibre. Cada capítol hi ha aquesta música de fons i així també la podeu descobrir perquè espero que també us agradi molt. Ens encanta.

O sigui que estem triplicant el número de cordes d'una guitarra aquí. Sí, sí, sí. Potser els oients es pregunten com és el dia a dia a l'Africa d'una periodista, diem l'Africa que és un lloc enorme, però com hi vius, com és el teu dia a dia, com has anat escrivint aquestes cròniques del llibre?

Sí, crec que és la meva pregunta estrella, me la fan molt, i com és el teu dia a dia, com és la teva rutina? Crec que hi ha gent que es pensa que cada dia és una aventura, però jo la majoria de dies soc a casa meva treballant, preparant les cròniques, fent producció, a la taula, pensant què vull fer. Per exemple, el llibre, cada capítol hi ha una persona que és la persona protagonista. I aquí la feina no és només escriure, sinó és accedir, que t'obrin les portes. Crec que els periodistes això ho entendran molt bé, que és difícil accedir a certes fonts a vegades. I em va passar, per exemple, que hi ha un capítol que passa en una mina d'or artesanal i el repte per mi no era escriure, era arribar fins allà sense aixecar sospites i poder veure de primera mà com s'estreu l'or de la terra de manera artesanal. Llavors, un cop ho vaig aconseguir, després, evidentment, em va tocar seure'm, escriure, l'or representa el 80% del PIB de l'or, perdón, del PIB de l'economia de Burkina Faso, però clar, jo si et dic això, segurament no t'interessarà, necessito que hi hagi una història darrere una persona perquè tu t'interessis, perquè és important l'or. I com la gent el treballa, com s'ho fan per en sortir-se, com és viure en un lloc tan extrem, com és una mina d'or artesanal, no sé si mai algú, algun oient hi ha estat, però. Jo no, jo no. No, eh? No. És un lloc amb forats a terra, ari, desert, és un lloc. Molt extrem, ho podeu llegir al llibre també perquè ho explico, o per exemple, una de les més tasques aquests últims dies era trobar ous a Ouagadougou, que és la capital de Burkina Faso, no hi havia ous i jo volia fer una truita de patates i no tenia ous, llavors els meus dies dies són aquests.

O sigui que pots anar a la recerca d'or o d'ous? Igual de complicat, eh?

Igual de complicat. Els ous els vaig aconseguir la mina d'or a entrar-hi també i m'agradaria que escoltéssim un fragment, un retrat sonor de què és una mina d'or. Perfecte.

Molt bé.

Manel, sents aquesta aigua? Sí. Pots imaginar el que és en una mida d'or?

Clar, no sé si és que passa un riu per allà o es necessita per anar netejant la pedra o què és això?

Molt bé, exactament, es necessita per netejar perquè extreuen les pedres de la terra, aquesta pedra es converteix en una farina i aquesta farina a l'interior barrejada amb la sorra és on hi ha l'or. Llavors, aquesta aigua que hem pogut sentir, la torno a posar un moment. Perdona, ara aquí estem parlant. Era una mica abans, però hem sentit l'aigua. Sí, clarament, sí, sí. És com netegen una mena de valleta que és on l'or queda incrustat. O sigui, sembla una cuina. I és una mina d'or. Ostres.

Va sortir amb les butxaques plenes o què? Només mirar, gravar l'audio i. Bueno, havia de marxar sense

aixecar sospites. És veritat, això ho has dit al principi. Exacte, vaig arribar i vaig marxar. I això està al llibre, vull dir que ho explico.

Sí, expliques que almenys un milió de persones treballen al sector de les mines artesanals que s'han convertit en una font de finançament per als grups armats. Un lloc on blanquejar els diners i un espai de reclutament de joves. I això és el que trobes també dintre d'una mina d'or.

És diner fàcil, és diner fàcil, és molt arriscat, eh? Fàcil vull dir que és ràpid, però és molt arriscat entrar en una mina a 100 metres sota terra i sortir-ne viu, és una feina molt dura.

Rostres de la Terra Vermella és un mosaic d'històries i persones que tu has conegut, Elia. Per què Burkina Faso?

Doncs quan em van proposar d'escriure el llibre, clar, jo vaig dir, jo el que conec és Burkina Faso. És el que puc accedir a les persones, a les històries. Sempre ho dic, i ho torno a dir, Àfrica són 55 països i per mi era important parlar-ne d'un perquè en Madagascar no té res a veure amb Líbia o la història d'Angola no té res a veure amb la del Txad. I per mi com a corresponsal és molt complicat perquè és que m'he de saber el nom de 55 països diferents, 55 presidents, el que està a Washington en sap un, Donald Trump, no? I a mi era el que m'era més fàcil i hi ha una frase a dins del llibre més que extrec d'un autor de Mali que es diu Amadou Ampateba, que diu que per escriure ell només necessitava recordar, que és tot això que passa pel cor, i reviure. I bàsicament és el que jo he fet i és el que tenia ganes de transmetre i que un cop aquí a Catalunya la gent el pogués llegir i sentir i viure el que jo he viscut a través d'aquestes històries humanes. I també, per altra banda, perquè és que era el que tenia més accessible, he construït una xarxa de gent, de confiança, i això vol molt de temps. Per exemple, hi ha un capítol amb un arquitecte que és un dels millors arquitectes del món, que ell va agafar confiança en mi i ha accedit a que jo accedís a la seva vida privada, Perquè cada cop que em trucava sentia la cabra del meu veí i sempre em deia, clar, clar, és que tu estàs a Burkina. I li deia, sí, sí, jo estic a Burkina.

O sigui que els agraïments del llibre hi hauria d'haver la cabra, eh? Hi hauria d'haver la cabra. Hi hauria d'haver la cabra. I crec que no hi és, eh? No hi és. Hi ha agraïments, per exemple, per a Xavier Aldecoa, que et fa el pròleg del llibre, és un veterà del periodisme a l'Àfrica, i ell diu que cap periodista resisteix tants anys al cor del Sahel, aguanta la tensió de l'amenaça jihadista i les dificultats de la professió, si no és una professional de cap a peus i està feta d'una pasta especial. Passa que l'autora d'aquest llibre és capaç de no deixar que la por o l'horror dictin la seva mirada. Per això el llibre que tens ara mateix a les teves mans no és una concatenació d'històries de perill o una altaveu d'històries tèrboles que serveixin per alimentar l'ego d'un periodista massa protagonista. Tu saps mantenir-te, Elia, en segon pla i que el que brillin siguin les històries. Això és el que diu el Xavier Aldecoa.

Gràcies a Xavier Aldecoa per aquest prola, que realment és emocionant. I em sembla, Clau, que els periodistes no som el centre de la història, però jo aquí sí que he hagut de posar-me una mica a l'interior, posar-me dins el servei de les històries, perquè sentia que feia de pont en molts casos. Ha sigut la meva manera d'implicar-me en el llibre, a part que l'he escrit, però hi surts i pots llegir l'Èlia dins del llibre, però crec que el periodisme has de ser el lloc, has d'anar-hi, has de viure allà, has d'apagar la llum, l'aigua, la corrent. Jo faig tai chi, he fet ioga, he fet classes de ball, ho veureu si ho llegiu. M'he mogut en autobús, m'ha punxat la roda del cotxe, l'he hagut d'arreglar al mig del carrer. He entès com funcionen certes coses, i a més el periodisme és espectacular, perquè al matí pots estar parlant amb un alt funcionari i a la tarda amb un estudiant de llengües germàniques o amb un militar. Llavors, per explicar un lloc, crec que l'has de viure, i a més l'Àfrica no la pots explicar des de lluny. Llavors, per mi és essencial tenir aquestes històries humanes i estic molt agraïda que m'ho hagin compartit, també. ¿Tens la sensació que has aguantat molta pressió? Sí, sí, sí, sí, és una pressió, és estallar, fa quatre anys que hi va haver un cop d'estat, encara hi ha el grup de militars que van arribar, llavors la pressió hi és, s'ha d'aguantar, però som periodistes i és la nostra feina.

Tenim un altre retrat sonor, eh? Som-hi, a veure.

Molt bé, sense aquest ritme i de tant en tant sonar un xiulet, que no l'hem sentit abans, i aquests càntics, molt bé. Això ho vaig gravar jo mateixa. És aquest ritme com que hi vas entrant, eh? I és una cerimònia, és un ritual. És un ritual del grup de la cofradía de dos os, que són uns caçadors, que em van obrir les portes perquè jo pogués veure i participar d'aquesta cerimònia. En què vaig poder veure de primera mà el que era la religió tradicional africana, aquella que existia abans que arribés el cristianisme o l'islam. Llavors, per exemple, aquest retrat sonor que hem sentit, aquest moment en què jo ho gravo, se senten uns xiulets, que els xiulets, bàsicament, són l'eina essencial per no perdre's enmig del bosc, perquè són caçadors, llavors. Aquí tenen com una butxaca gairebé màgica, perquè van traient els xiulets d'aquí a l'interior de la butxaca i de cop comencen a xiular. I és una mena de dansa, cant, xiulet, en què bàsicament estan recordant qui són, d'on venen, què fan, i estan demanant als ancestres, que són els seus morts, que els ajudin amb les collites, amb la caça i amb la salut.

¿Costa molt vendre històries de l'Àfrica, és a dir, que aquí te les comprin? Costa, costa de vendre històries

perquè a vegades no interessen aquí o sembla que no interessin perquè a vegades és difícil. Quan estàs allà com a corresponsal et veus una cosa i dius, ostres, això és molt interessant, però aquí no interessa i això és periodisme local. Però després, quan ets corresponsal, has de tenir una imatge molt més àmplia, molt més gran, però a mi hi ha un exemple que realment em va xocar molt, que hi havia una època, quan hi va haver la Dana al País Valencià, Feia pocs mesos hi havia hagut una dana a Líbia, que Líbia està com en una línia recta, només el separa el mar Mediterrani. Però en aquell moment també ja estava veient l'huracà Milton als Estats Units i jo veia les notícies i els informatius i només veia l'huracà Milton i pensava, l'huracà Milton s'ha d'informar. Però és que ens queda molt més a prop el que està passant a Líbia. Si pleguéssim el mapa, es tocarien. Llavors, per mi, és intentar això, acostar l'Àfrica, el continent d'Àfrica, d'alguna manera, no només perquè és interessant, sinó perquè ens toca de molt a prop.

Sí, sí, el tenim O sigui, Àfrica comença aquí al costat, això està clar.

Sí, ho sabem, vull dir, ens afecta el gas d'Algèria, el petroli de Nigèria, tenim el tema de la migració, que és un tema que n'hem parlat, fa mesos que en parlem, no parem de parlar. D'on venen aquesta gent? Qui són? Quina música escolten? Què els agrada? Entendrien més coses si sabéssim tot això, no? I els humanitzéssim.

Doncs una manera és amb aquest Rostres de la Terra Vermella d'Èlia Borràs que has presentat avui i l'altra manera també és anar recuperant-te aquí al Catalunya Nit, els àudios que pengem a la nostra pàgina web perquè buscar les cròniques que ens explica cada mes l'Èlia Borràs és un luxe. No sé si vols acabar amb alguna curiositat.

Acabarem amb una curiositat i una sorpresa, Manel. Jo no sabia com començar el llibre. I vaig anar a la biblioteca d'un visc de Serrià de Ter i vaig trobar-ne un que es diu Rússia, l'escenari més gran del món, i la història d'aquella dona gran, que és el primer capítol, em va inspirar per dir, jo vull fer això, jo vull fer un llibre com el de Manel, m'ha agradat molt, i et volia fer la sorpresa en directe de dir-te, també hauries de sortir els crèdits, em falten dos crèdits, ja m'ho has dit, que un és el teu, la teva inspiració, i la cabra, no ens n'oblidem.

Doncs mira, aquesta última m'ha sorprès. Gràcies, Elia. D'aquí un mes hi tornem. Molt bé, ens veiem d'aquí un mes. Vés a saber des d'on. Exacte, ja suposo que des de Burkina Faso, però vés a saber. Gràcies. Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Som Trescat. Som Trescat. La comèdia teatral Perfectes Desconeguts arriba a Lleida. Quatre parelles, un sopar i un joc innocent. Compartir els missatges i les trucades dels seus mòbils. Que pot sortir malament? Dirigida per David Selvas. Divendres 16 d'octubre a les 8 al Teatre de la Llotja de Lleida. Entrades al web del Teatre de la Llotja.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia.

És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans. Les dones i els dies, amb Montse Virgili. Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Per acabar el dia amb ganes de canviar-lo.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Catalunya nit. Les notícies. Sota la llum de la lluna. En Manel Alías. I Agnès Marquès.

Catalunya Ràdio.

22 minuts i arribarem a les 11 en punt de la nit, al final del Catalunya Nit. El que fem a aquesta hora és començar a pensar en demà, a repassar què és el que ens espera. Marc Güell, Xell Garriga, Oriol Pujador, Rafel de Ribot i Alba Barbosa, bona nit. De què estarem pendents a Catalunya Ràdio, Marc?

Doncs bé, encara estarem molt pendents del cel i de les previsions perquè per demà el Meteocat ha activat avisos de color groc a comarques del litoral i també del prelitoral, tant de Barcelona com de Girona. No s'espera que ploguin tant d'intensitat com aquests últims dies i haurien de ser les últimes precipitacions d'aquest episodi. Una situació més que es pot agreujar per les fortes ratxes de vent i per tot això que Protecció Civil manté activat el pla i n'uncat en fase d'alerta. Podem saludar a aquesta hora

Imma Soler, subdirectora de Protecció Civil. Bona nit. Hola, bona nit. Ara de seguida parlarem de demà, però abans, hi ha hagut ruixats forts aquesta tarda a l'Alempordà. Hem vist algunes imatges de municipis com Llençà o Port de la Selva amb alguns carrers negats d'aigua. Hi ha hagut algun problema més enllà d'això?

No, no hi ha hagut incidències destacables. Ho hem anat seguint perquè sí que hem vist aquesta taca vermella. Ja sabeu que ens estem tots mirant sempre al radar per veure com va evolucionant. A més, aquesta taca vermella que pujava cap amunt i després ha tingut com una retenció una mica, sembla que tornava cap enrere. Ja ha sigut quan ha plogut. D'aquesta manera forta al Llançà, a Cadaqués també,

al Port de la Selva, Colera, forces litres. I ha anat ràpid per això, no ha estat massa insistent, no s'ha quedat estacionari, i per tant aquestes pluges han, com tu dius, han arribat a acumular-se en el carrer, però no amb una intensitat que hagi fet mal. Molt bé. Parlem de demà. Es preveu, ara ho dèiem, una nova tongada de precipitacions. Quines zones han d'afectar especialment? On teniu els ulls posats a Protecció Civil?

Ara aquestes últimes pluges, sobretot al litoral central. Litoral central, nord-est, tota la zona del litoral, Barcelona, Girona, és la que s'ha de vigilar. Litoral, prelitoral.

Per tant, anirem seguint a la selva, Maresme, tota aquesta zona demà. Bueno, es poden esperar aquestes pluges que, com comentava el vostre company, no s'esperen que siguin tesses com els darrers dies, però no es descarta que puntualment en algun lloc sí que puguin tenir certa intensitat,

com ha fet avui a Llançà, que la previsió que està ja era la que teníem. I hem d'anar-ho vigilant,

el que no sabem és exactament on pot caure aquesta pluja, sinó que és una zona àmplia que és per on es va movent el núvol. I en algun moment donat arriba a tenir aquestes condicions que li fan que siguin més intents en un punt. I és això el que anem vigilant. Hi ha un element nou de cara a demà, previst, si més no, que és l'entrada tramuntana. Això pot fer canviar d'alguna manera aquestes participacions tan abundants i sorprenents que hem vist en els últims dies? És possible, perquè localment aquestes pluges en la zona, per exemple, de l'Empordà,

quan fa aquest vent del nord, a vegades poden ser que tinguin un camí diferent. I fins i tot també el tema, el que tindrem demà també és el tema de l'onatge, començarà l'onatge, que durarà un parell de dies, fort en aquesta zona també de l'Empordà. Per tant, hem de ser vigilants en aquest aspecte, tant amb el vent com amb la pluja. Va una mica patíssim per metges, eh? És perquè aquest vent trobarà molt mullada la terra, i llavors és fàcil que algun arbre, alguna branca, algun element que hagi quedat malament de les pluges d'aquest dia, doncs el pugui fer volar allà o el pugui acabar de trencar. Per tant, el que diem, vigilem l'entorn, mirem aviam què tenim a la vora de casa, com tenim el nostre edifici, com està tot, per prevenir amb més seguretat que no pogués haver-hi algun incident

d'aquest tipus. Avui s'ha confirmat la tercera víctima mortal de l'episodi de pluja des del cap de setmana. Encara s'està buscant dues altres persones. Hi ha cap informació al respecte? No, no tenim més informació. Almenys jo en aquests moments no tinc més informació que s'estan fent aquestes dues búsquedes, com tu comentes, tant a través de. De Mossos d'Esquadra, bombers, tant en el medi natural

com en la zona urbana, i s'està fent aquesta búsqueda i esperem que

tingui resultats bons, que trobessin les persones, evidentment, sanes i estades. I Massol és subdirectora de Protecció Civil. Gràcies i bona nit. Molt bona nit a vosaltres, també. Moltes gràcies. Avui ha sigut un dia complicadíssim a Rodalies, demà esperem que vagi molt millor, però atenció si heu d'agafar el bus per anar a la feina, perquè els treballadors d'autobusos de Barcelona demà faran vaga, Rafel.

Sí, és la segona jornada de vaga parcial que fan com a protesta pel conflicte amb TMB per negociar el conveni col·lectiu. El servei es veurà afectat en tres franges diferents, de 9 a 11 del matí, de 7 a 9 del vespre i des de les 11 de la nit fins a finalitzar el torn. En aquestes franges hi haurà serveis mínims. La plantilla té fixada un total de 7 jornades de vaga distribuïdes durant tot aquest mes d'octubre. Els treballadors reclamen reduir la jornada laboral a 35 hores a la setmana. I demà també faran vaga

a les biblioteques de Barcelona, Txell. Sí, perquè la reunió d'aquesta mateixa tarda entre el Comitè d'Empresa i Ajuntament ha acabat sense acord. La trobada ha durat uns 10 minuts, segons la Intersindical, i també la CGT, que denuncien que l'administració no ha portat cap proposta i els ha retret que mantinguin les seves demandes. El Consorci de Biblioteques de Barcelona i l'Ajuntament diuen que han reiterat la seva voluntat de continuar treballant per assolir, això sí, un acord. El Comitè d'Empresa ha fet una crida a tancar demà les biblioteques de manera massiva. Demà també jornada de protestes estudiantils a França. Sí, el govern francès ha rebaixat el to contra els estudiants. L'endemà ha d'haver assegurat que aquestes són les protestes més violentes en dècades, però, de fet, no ha promès cap millora als estudiants, que ja han dit que es tornaran, doncs, a manifestar. On sí que s'ha notat un petit canvi és en el to amb el que el primer ministre Sebastián Lecorní ha parlat de l'actuació de la policia, que ja té oberta, recordem, 18 investigacions per accions irregulars. Sense criticar directament, això sí, les actuacions dels antidisturbis, a més que va donar l'ordre de protegir els instituts, però no, en cap cas, de confrontar els manifestants. I què més explicarem a Catalunya Ràdio demà?

Doncs seguirem parlant d'habitatge, no només per la mort de Mari Carmen Abascal, també per aquesta precampanya electoral marcada per aquesta crisi de l'habitatge i per noves protestes, perquè demà. El Pirineu s'assuma a les mobilitzacions pel dret a l'habitatge. Diverses entitats han convocat també concentracions a la seu d'Urgell i a Ripoll per reclamar solucions a aquesta crisi i també a problemàtiques concretes d'aquestes zones. Demà ens ho explicarà en Joaquim Albalate des del Pirineu. I demà també sentirem Toni Comín, perquè a les 11 del matí ha convocat una roda de premsa al Parlament Europeu, a Brussel·les, una mica per explicar com queda la seva situació judicial. Després recordem-ho que el Constitucional hagi avalat la llei d'amnistia i el Suprem hagi suspès les ordres de detenció que l'afecten a ell, però també l'exconseller Lluís Puig i l'expresident Carles Puigdemont. I sobre l'amnistia recordem la informació que ha avançat Catalunya Ràdio avui, que el Suprem preveu amnistiar els líders del procés abans que es tanquin les llistes electorals del 29 de novembre.

Unes eleccions on a partir de demà començarem a saber més bé també qui podrà votar o no, perquè sobre la llei de nets acaba el termini que el Tribunal Suprem ha donat a les parts perquè es pronunciïn, Alba.

I a partir d'aquí estudiarà les al·legacions i prendrà una decisió sobre si manté suspès el dret de vot de milers de persones descendents d'exiliats de la guerra civil que han obtingut la nacionalitat espanyola a través d'aquesta llei de memòria democràtica. Fa un mes els magistrats van donar la raó a Vox i els van suspendre provisionament el dret de vot. Són milers de persones que podran votar o no a les pròximes eleccions segons el que acabi decidint el Suprem.

I demà, una cita d'aquelles que està marcada al calendari, es presentarà la nova campanya del Gran Recapte, que se celebrarà el cap de setmana del 13 i 14 de novembre. Oriol.

Sí, aquesta edició arriba en un moment en què omplir el cistell de la compra costa prop d'un 30% més que ara fa 4 anys. El Gran Recapte vol posar l'accent en les noves pobreses que genera justament aquesta situació, l'encariment. I demà cinema.

I've come into possession of a map. Sobretot del Fantàstic, Txell. Sí, perquè demà comença la 59a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. S'inaugurarà a la nit amb la projecció d'una cinta dirigida per Carlota Pareda, Found Alive, tot i que, de fet, ja al llarg de tot el matí hi haurà les primeres projeccions d'aquest certamen. Serà una edició amb 4 de les 7 pel·lícules espanyoles a competició aquest any dirigides per dones i també que rebrà visites de grans noms com Peter Jackson, Kevin Bacon o Danny DeVito. Doncs demà serem fent el Catalunya Nit des de Sitges també, coincidint amb aquesta obertura del Festival de Cinema i serem a partir de les 9 i sobretot ens hi centrarem a partir de les 10. I abans de tot això, el Matí de Catalunya Ràdio, Marc.

Sí, amb en Ricard Ostrella a partir de les 6 del matí. Ja ho veieu que tenen molts fronts oberts, així que saludem el subdirector del programa, Major Roger. Bona nit. Bona nit. Avui, molt bé, avui us hem sentit des de diversos punts anar seguint aquest caos de rodalies. Demà també ben atents a com anirà tot.

Sí, perquè realment aquest matí que nosaltres havíem previst parlar dels estrells de la pluja, ens hem trobat de cop

que no hi havia trens, no? Ha sigut com un. Ens havia dit la Marta Aviana que estava a Granollers, a dir, escolta, aquí no hi ha cap tren, i de cop hem vist que no n'hi havia cap, i hem preguntat, i no, no, no n'estan sortint per això per aquesta vaga

encoberta o plantada dels maquinistes de la CMAF. Per tant, demà, des de les 6, atents, aviam com surten, perquè no hi hauria d'haver més problemes dels que ja són habituals aquests dies de pluja, però aviam, hi estarem pendents. I també parlarem una mica d'aquest model ferroviari, d'aquesta seguretat de les vies. Tindrem el Joan Carles Salmerón a la gora del matí, és una de les persones que més controla tot aquest tema,

per saber realment, no qui té raó, perquè al final la sensació d'inseguretat dels maquinistes és una qüestió que tampoc podem discutir nosaltres, però vaja, aquí hi ha dues versions, i també està bé aclarir si realment són segures les vies o no,

no només pels maquinistes, sinó sobretot també pels passatgers. Doncs veurem què és el que passa demà. Maiol, ja ho hem vist aquestes últimes hores, tenim molts fronts oberts i hi va haver també moviments de cara al 29 de novembre. Sí, aquest moviment de De Colau,

que no sé si era inesperat o no, saps? Perquè després dels últims dies ha escalat tan ràpid. Des del, bueno, em plantejo tornar a la política, que potser fa, què, 8 o 10 dies que ho va dir, aquest plantejament que

sigui la candidata de Mas Madrid, que jo no sé si és sorprenent. Demà parlarem amb la portaveu de Més Madrid al Congrés, la Thais Sidi, per veure què busquen amb aquest moviment, perquè realment és sorprenent que el candidat d'un partit a nivell estatal sigui el cap de llista per Barcelona. Només l'hem vist una vegada el 86. Això ja amb Miquel Roca i l'operació Reformista

i hi havia una mica que buscar en aquest moviment. És interessant, és interessant i es van posant les coses a lloc. També parlarem de la notícia que ho he explicat aquesta nit, de la mort de Mari Carmen, perquè també això va ser un símbol que va començar tot plegat, doncs com s'accege una mica aquests primers dies de campanya. Però escolta'm, també farem més coses que no siguin ni política, ni trens, ni aigua.

A veure. Si ens deixen, farem una mica de la ressaca del primer concert del Casgrasses. I tant. Tens entrades per algun dels dies? Dissabte, l'últim dia. Home, doncs mira, encara ens hi trobarem. I farem taverna, que ve el cap de setmana,

i tindrem a Fernandisco. No sé si eres oient dels 40 principales, o dels 40 principals.

Si et soc sincer, molt poc.

És un dels mites de la música a Espanya,

d'aquesta radiofórmula dels 80-90. Bé, m'he passat, més dels 90 que dels 80. I mira, també serà divertit escoltar-lo a l'antena del matí. I res, tot això, si ens deixen els trens, si ens deixen les pluges, i si tots.

Perquè ja saps que, igual que vosaltres, quan l'actualitat salta, salta tot el que teníem previst. Sabem quan comencem, però no quan acabem. Aiol, us escoltem a partir de les 6. Bona nit, que vagi bé.

9 minutets i arribarem a les 11 hem explicat moltes coses i n'han passat moltes de recents que segurament això ha fet bellugar coses a les redaccions dels diaris avui ens toca visitar la de la Vanguardia Isabel García Pagán, bona nit Hola, molt bona nit Nosaltres tampoc no sabem com acabem No, ja m'ho imagino A hores d'ara com ho teniu? Hores d'ara estem fent equilibris entre l'anunci del bagatge general, que s'ha confirmat avui pel dia 11,

a les portes de la campanya electoral, i la mort de la Marit Carmen, que és el que ens ha sorprès a última hora de la tarda.

I estem decidint, ens agafeu en ple debat sobre com ho expliquem demà, o sigui, a la portada, com ho jerarquitzem a la portada perquè els nostres lectors tinguin tota la informació. Clar, i teniu molt debat d'aquestes coses, és a dir, discutiu molt o hi ha moments en què ho teniu claríssim sempre? Home, hi ha moments de tot. El que és més difícil és calibrar la importància de la notícia,

que és evident que la té, per la transcendència que ha tingut la figura de Mari Carmen les últimes setmanes i que probablement la legislatura s'ha acabat precisament per el seu desnonament o per les

conseqüències del seu desnonament. I també hem de fer equilibris amb el disseny habitual, no? Amb les limitacions del disseny perquè l'espai és finit, el paper, no com a la ràdio que pots allargar. En el nostre cas avui ha acabat guanyant Mari Carmen, perquè hem pensat que avui era el seu dia, que de la resta de coses segurament no en podríem anar parlant més endavant, però bé, a l'hora de mala vanguardia. I finalment, si haguessis d'escollir un tema d'alguna peça de dintre el diari o algun article, algun reportatge, què ens recomanaries anar a buscar? A veure, a veure, portem una entrevista molt interessant a la Nobel de la Pau iraniana, l'energès Mohamadi, que està, en teoria, està empresonada, però està res domiciliari, i després, com també us sentia a vosaltres també, que demà estàveu a Sitges, la Vanguardia són partners del festival i dediquem. Molt d'espai al festival i amb la recomanació de les 12 millors pel·lícules que es podran veure durant tot el festival. Ah, doncs mira, això ens ho llegirem atentament. A veure si tenim. Us facilitem la feina. A veure si tenim algun moment de tranquil·litat per poder veure'n alguna. Doncs que acabi d'anar bé la discussió i demà mirem a veure com ha quedat la portada de l'avantguàrdia. Moltíssimes gràcies. Molt bé, gràcies. Bona nit. Adéu. Catalunya ni.

Les notícies. Sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías. I Agnès Marquès.

Catalunya Ràdio. No.

Un Catalunya Nit que a poc a poc, minut a minut, es va apropant al final. Queden 5 minutets per arribar a les 11 de la nit i és el moment de saludar la persona que avui tindrà l'última paraula del programa i que ens aportarà la seva mirada personal. La punt final del dia. Míriam Cano, periodista i escriptora, bona nit. Com estàs? Bona nit. Doncs mira, una mica sobrepassada, Agnès. Sí, no? Sí, la veritat és que tot ha passat mentre jo era a classe i d'això una mica va el meu apunt d'avui. Doncs aquest micròfon és teu. Moltes gràcies. Doncs com us deia, avui a les 7 de la tarda he entrat a classe i quan he sortit m'he posat la ràdio justament per sentir el Catalunya Nit. I he sabut que la Mari Carmen s'havia mort i que Ada Colau seria la candidata del Front Ampli per Barcelona. I no havia passat dies ni setmanes, era una classe d'un parell d'hores. Llavors ho he dit al meu grup d'amigues del xat, que sempre estan molt ben informades i aquests dies us podeu imaginar que el xat va ple. I la meva amiga Marta, després de riure perquè baixava de l'hort, m'ha dit. La meva amiga Melania em va explicar un concepte que fan servir els historiadors de les revolucions, que es diu el temps mil fulles. És una manera moníssima, m'ha dit, d'explicar com en moments revolucionaris cada microsegon és un moment històric

i perdem la capacitat de mesurar el pas del temps en hores, dies o mesos. Per tant, em deia, fas classes de dues hores i passen. Coses importants i he pensat, és tal qual això. La Melani de qui parla la Marta és la historiadora Melani Henry, que ha estudiat els episodis insurreccionals d'Alexandria de 1946 i el 77. I la imatge del mil fulls serveix per pensar un temps que ja no avança endreçadament, com si la història fos una línia recta, sinó que acumula capes. I avui justament tinc la sensació que vivim dins un mil fulls, perquè aquest matí. Els maquinistes de Rodalies s'han plantat, però la pluja cau sobre unes vies que venen d'ahir i els maquinistes que avui diuen que no sortiran sense garanties de seguretat recorden el que ha passat abans, de manera que en un mateix tren que no surt i conviuen la tempesta d'ahir, els accidents d'ahir, anys de problemes de Rodalies i la persona que només intenta arribar a la feina. Això és una capa del Mil Fulles. Després hi ha l'habitatge, la Mari Carmen, que havia viscut durant dècades a casa seva, la van desnonar, i avui s'ha mort, però aquí el temps tampoc no és lineal, perquè la història de la Mari Carmen és la història d'una persona, però també porta a sobre anys de crisi de l'habitatge, desnonaments, preus impossibles,

moviments socials, lleis que arriben, lleis que no arriben, i de sobte aquesta història particular entra en el temps de la política, el decret de l'habitatge, el bloqueig, les eleccions, la vaga general que també s'ha anunciat avui, la data definitiva, I clar, jo entro a classe a les 7 i quan en surto Ada Colau és candidata. I això m'afegeix una altra capa, perquè Colau avui tampoc no apareix del no res. Amb ella també reapareixen la PAH, els desnonaments, les places, el 15M. I una Barcelona de fa 15 anys que potser ens pensàvem que ja havíem deixat enrere, però resulta que no, només era una altra capa del Mil Fulls, no? És una sensació estranya, no? Entres a classe i quan en surts no han passat dues hores, han passat cinc notícies, una mort, una candidatura, una crisi ferroviària, un temporal, un decret i unes eleccions. I cadascuna d'aquestes coses arrossega el seu propi passat. I no és que el temps vagi més de pressa, és que s'espasseix, no? Les capes s'amonteguen com mil fulls, no? I el que fem avui ja està modificant el que passarà demà. I per això de vegades hi ha dies com avui en què tenim la sensació que la història s'accelera, no? Perquè podem veure totes les capes alhora. I si tallem el mil fulls pel mig i trobem Mari Carmen, l'habitatge de Colau, unes eleccions, la pluja, els maquinistes i una

andana plena de gent esperant el tren, no? Jo voldria quedar-me amb tot aquest amuntagament, amb aquesta idea que aquesta saturació, com l'aigua, quan cau, com aquests dies, fa molta por. I per això és important ser, en els dies que venen, que seran complicats, el que diu Xavier Aldecó, Adèlia Borràs, el pròleg de Rostres de la Terra Vermella. Persones que no deixen que la por o l'horror dictin la nostra història.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.