Catalunya nit, de 22 a 23 h - 13/10/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha demanat patentar la seva veu perquè ningú pugui utilitzar la intel·ligència artificial per fer-li dir determinades coses. Aquesta és una de les notícies relacionades amb l'AIA dels últims dies. Un altre, Antropic, ha decidit prohibir que els usuaris maltractin la Clot. És el chatbot al qual se li fan les preguntes i que atén els usuaris. Ara, si algú l'insulta, podrà tallar la conversa i no es descarta que Antropic pugui, per exemple, prohibir a l'usuari tornar-hi a connectar. I aquí al darrere hi ha una gran pregunta. Es pensa que podria arribar a desenvolupar la Clot i altres tipus d'intel·ligència artificial a algun nivell de consciència? En parlarem de tot plegat amb el nostre col·laborador, expert en intel·ligència artificial, Roman Orús.

I seguirem, i seguirem parlant d'intel·ligència, perquè tot seguit rebrem una autora que ha escrit un llibre que sí, que és molt intel·ligent. És Maria Reba, va néixer a Ucraïna, on va passar els primers anys de la seva vida fins que la seva família es va traslladar al Canadà. L'obra que ara es publica en català, L'últim rastre, és una ficció, però en base a situacions biogràfiques, com un avi que no vol marxar de Gerson, malgrat els atacs brutals que pateixen en aquella ciutat ucraïnesa. I ho explica ella, la seva neta, amb un gran sentit de l'humor. El llibre ha sigut finalista al Premi Booker, avui, al Catalunya Nit, Maria Reba. També explicarem com continua i potser fins i tot com acaba el partit que el Barça està disputant a Turquia, ara mateix, a la mitja part, 1-1.

També buscarem temps per passar per la redacció del diari ara per saber com enfoquen la portada de cara a demà i cedirem la reflexió final a la periodista Helena Sardà.

Fins a les 11 de la nit, notícies sota la llum de la lluna.

El primer que farem és escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 13 d'octubre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Todavía hay tiempo. Que nos sentemos y sigamos hablando. Que tendemos la mano desde el frente amplio para llegar a acuerdos con Esquerra Republicana, con Podemos y todas debemos estar dispuestas a movernos de nuestras posiciones y hacer lo que sea necesario para conseguir ese objetivo.

Jo entenc el que ell diu, ell insisteix en el que ha defensat els últims temps com a Gabriel Rufián. Ara, el que no pot ser és que la forma de respondre a l'extrema dreta sigui diluint les sigles d'Esquerra Republicana. Esquerra Republicana es presenta a Catalunya i es presenta com a Esquerra Republicana. A partir d'aquí, podem parlar amb tothom i amb qui vulgui.

El presidente dijo claramente el otro día en una comparecencia oficial que él había marcado el exilio en una decisión de país y no de partido y que iba a regresar dentro del marco de una decisión de país y no de partido. No va a regresar en el medio de la campaña electoral, que es lo que querría el Partido Socialista.

Creo importante reiterar aquí, alto y claro, aunque no haga falta, algo que es obvio, que Ceuta y Melilla son una parte irrenunciable de la realidad política nacional que es España.

Es una situación de una extraordinaria gravedad que restringe uno de los derechos fundamentales, que es el sufragio, el derecho a voto. Y en una democracia el derecho a voto se garantiza, no se restringe.

No hay limpieza democrática si no hay limpieza del derecho. Pero evidentemente no puede dar la nacionalidad ni se pueden regalar pasaportes aquellos que no son nietos y aquellos que no provienen de los exiliados.

La palabra clave de toda esta situación es, además del asombro, que lo que se exige son situaciones impracticables. Podríamos decir que la misma gente que excluyó a nuestros padres y abuelos es la misma gente que hoy nos impide, nos pone trabas para poder votar.

Pues me acaban de decir que no, en principio, ¿no? Bueno, unos 10 minutos me han dicho, así, o sea, cruzamos de dos. Pues ha tardado media hora más.

Porque ha sido media hora la diferencia y nos suele pasar últimamente, o sea que no. Está dentro de lo habitual.

45 minutos, como siempre, como se la ve últimamente.

La Bíblia no parla sobre com pot utilitza una persona la seva pròpia sang durant un tractament mèdic o quirúrgic. Per tant, cada cristià ha de decidir com s'utilitzarà la seva pròpia sang en tots els tractaments mèdics i quirúrgics.

Sostieni con la tua grazia il nostro vescovo Papa Leone. Dona-gli salute e conforto.

Per primera vegada, un espectacle de dansa té vuit nominacions, no només en les categories pròpies de dansa, de coreografia o millor espectacle, sinó també en categories tècniques. I això ens fa especial il·lusió, perquè la dansa sempre té menys representació en els Premis Butaca.

No acabem d'encertar-la. Mare meva, quina jugada s'ha tret de la màniga. Quina passada amb l'exterior, marca de la gasa. I la rematada. No ha anat a porteria quan la tenia tota tuteta davant.

Poli, 7 menuts, li ha anat de poc, no? La jugada és bonica, però no acaba d'entrar. Això és el partit. Gordon ha fallat el segon del Barça, ja està, ho pots dir, no passa res. Gordon ha fallat el segon del Barça, és veritat, és veritat. Però vaja, un a un de moment, no? Sí, ha marcat Batracov el 27 en un ràpid contracop

quan el Barça estava fent un bon partit. Atenció que després el VAR ha anul·lat el 2-0. Del Galatasaray en un gol en pròpia porteria de Gerard Martín

i en el 42 Cancelo ha empatat.

Estem parlant d'això i de raülla estem mirant el partit.

La Míriam Al ha estat a punt de marcar de nou.

Sembla que el Barça ha començat millor. Ara mateix, minut 46 de partit, per tant, acaba de començar. Haig de dir que no hi ha hagut canvis a la mitja part. Per tant, Joan Garcia, Eric Covarsí, Gerard, Cancelo, Rodri, Pedri, Fermín, Lamín, Gordon i Dani Olmo. Les novetats en aquest partit eren Covarsí, Cancelo, Pedri i Fermín. Anem avançant. Tu vas mirant el partit i jo vaig avançant. Si hi ha alguna cosa important, jo t'aviso, no? Els resultats que tenim també de la Champions. Ara mateix, ja començada la segona part, és a dir, pràcticament amb el temps del Barça. Arsenal 0, Lille 0, Atletic de Madrid 1, Manchester United 0, Inter 1, Bruges 1, Leipzig 0, PSV Eindhoven 0, Viking 2, Bayern de Múnich 0 i Villarreal 2. Nápoles 1 i dos resultats definitius, Lens 0, Sporting de Portugal 2 i Sababacú 2, Eslavia de Praga 0. Per cert, que el Real Madrid jugarà demà al camp de la Roma, Mourinho, que no havia comparegut després d'aquell partit contra el Villarreal del cap de setmana, ha insistit que refia de tots els àrbitres.

Me fío de todos los árbitros. La única cosa que me hace hacer así al nariz es cuando por norma se sabe el nombre del árbitro 24 horas antes del partido y al final se sabe con tres semanas después. Este es el único tipo de cosa que no me hace confortable.

Vaja, que es fia, es decir, es refia, però no es refia.

Demà, depèn de com vagi el partit, aquest tall el tornarem a escoltar. Avui també tenim bàsquet, amb diversos partits.

Sí, tenim tres equips catalans. A l'Eurolliga tenim en joc el Barça-Maccabi de Tel Aviv, que sabeu que podeu escoltar sempre a través dels canals digitals de Catalunya Ràdio amb l'Ernest Macià. Aquest és un partit que al descans el Barça perdia de 2'40 a 42 i que ara mateix està guanyant en precari de 3'71'68 al minut 3 de l'últim quart. Hi ha altres partits d'Eurolliga, però com hem d'avançar després.

M'he despistat un moment i mira, eh? No, no, però almenys ho hem sentit, ho estàvem sentint en directe, escolta'm.

Jo miro cap al nord, tu mires cap al sud i el.

I el Bernat Solí canta el gol. Exacte, assistència de la Minya Mal i gol de Fermín.

Per tant, el Barça que li dona la volta al marcador. 1 a 2, minut 50 de partit. Anem avançant, eh? FIBA Europe Cup de bàsquet. El Girona està jugant a la pista de l'Ostenda

de Bèlgica i guanyarà aquest partit perquè està amb 68-86 en el minut 8.

De l'últim quart. La llàstima és que el 15 Nas Manresa ha perdut a Istambul a la pista del Bache Shehir, 100 a 88, tot i els 21 punts d'Alen pel que fa als catalans. I tenim també un altre partit, en aquest cas europeu, és Lliga Europea d'Embol. El Granollers està guanyant 26-27 en el minut 52 a la pista de l'Aguas Santas de Barcelona.

Portugal. I també tenim altres aspectes destacats de la informació esportiva d'aquest dimarts. Sí, ens interessarà escoltar-lo,

ja veuràs. L'Esparoni Girona, que debuta demà a l'Eurocup femenina, rebent l'Ostrava Txek. Avui només s'han entrenat 9 jugadores. Laura Quevedo s'ha d'operar de Facitis Plantar i a Ilana Martín li han de repetir la ressonància. Doncs el tècnic Íñiguez, i això no ve d'ara, ja ve de fa dies, ha fet una roda de premsa dura contra les jugadores. Sé que es un reto, sé que estoy fuerte para afrontarlo y sé que lo voy a afrontar. Lo que tengo claro es que lo voy a afrontar siendo yo. Y eso lo he dicho a los jugadores. Lo que no lo vamos a afrontar es haciendo lo que hacemos hasta ahora. Creo que ha habido demasiada complacencia, cariño, comprensión. Tenemos que ir desde la disciplina, el foco, el trabajo, el tener honestidad para aceptar nuestros errores, el no usar excusas. Molt bé, més bàsquet demà a les 6 en Juventut de Badalona, jugar contra l'Andorra, un partit pendent de la Lliga ACB. Arriba demà a Lleida, a l'Ilerna, el pivot de País dos Baixos, Lucas Engesant, ja coneix el club d'una etapa anterior. Hem de dir,

pel que fa a la segona divisió de futbol, tot indica que el porter del Girona, Gazzaniga, no té lesió,

només una sobrecàrrega al gluti dret, i potser ho deixem aquí amb la Fórmula 1, que ha signat un contracte de 10 anys per organitzar curses a Rwanda, a partir del 2014.

És una bona novetat per acabar. Gràcies, fins demà.

El Barça que guanya 1-2 a Turquia. Li podríem preguntar a la intel·ligència artificial quin serà el resultat final i no sabem si l'encertaria.

Cada 15 dies parlem d'intel·ligència artificial amb Roman Orus, que és un dels màxims experts que hi ha sobre aquesta qüestió. És un dels 40 científics escollits per les Nacions Unides per formar part d'aquest panel internacional que assessora en qüestions relacionades amb la intel·ligència artificial, que ja sabeu que des de fa un temps, no gaire, ho domina absolutament tot.

Roman Horus, bona nit. Bona nit, què tal, com esteu? Doncs molt bé, mira, t'he anat guardant aquí unes quantes notícies des de l'última vegada que vam parlar sobre intel·ligència artificial per comentar-les amb tu. D'entrada, voldria posar-te unes declaracions. Bé, no són ben bé declaracions. La veu, una frase de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va dir això. Yo soy Giorgia Meloni. I ja està, yo soy Giorgia Meloni, i ho va fer perquè vol patentar amb aquesta frase, de fet és la que va portar a l'oficina de propietat intel·lectual de la Unió Europea per patentar la seva veu. Per què ho fa això, Roman?

Clar, això ho està fent la Melonit perquè ara mateix estem entrant en una època de la història en la qual la nostra identitat ja es pot copiar. Ara amb la intel·ligència artificial, a partir de molt poca informació, fins i tot a partir d'uns 4 o 5 segons de la teva veu, es pot clonar la veu d'una altra persona de forma molt fia de digna i per descomptat també es pot clonar altres característiques com per exemple la cara, els gestos, es poden generar vídeos, es poden generar àudios falsos i cada vegada és més difícil de distingir el que és veritat del que no és veritat. Per això la Meloni i també altra gent, crec que també hi ha actors i altres personatges públics, intenten protegir legalment la seva veu i la seva imatge.

Clar, això ho fas tant per protegir-te, és a dir, que si algú l'utilitza sense el teu permís, suposo que hi pot haver conseqüències greus, i d'aquí la pateno al registre, però també es pot jugar al teu favor, en cas que ho vulguis, per exemple, actors que poden dir, sense que jo hagi de venir al rodatge i tal, si voleu utilitzar la meva veu, la meva cara fins i tot el meu preu és tant i feu-ho servir,

no? Efectivament, aquí s'està obrint un nou univers de possibilitat. Per descomptat, d'aquí el que es tracta és que la gent no pugui utilitzar la teva imatge o la teva veu sense el teu consentiment. Per això suposo que en el futur, i en un futur no gens llunyà, sinó ara mateix, probablement tots haurem de protegir d'alguna manera o haurem de tenir algun mecanisme per tal de protegir la nostra identitat digital. I deixar utilitzar la nostra veu i les nostres característiques digitals allà on ens convengui. Pels actors això obre un espectre de possibilitats enorme.

Clar, ja hi ha hagut algun cas, per exemple, d'algun actor mort i que la seva família ha donat permís perquè a través d'intel·ligència artificial pugui interpretar algun paper en una pel·lícula que no havia acabat de rodar o que es roda amb l'actor mort, amb l'actor mort, però ara introduïs aquí una variant interessant que deies que tots en algun moment haurem de firmar alguna cosa, fer alguna passa. Clar, quan tot això es vagi popularitzant molt i estenent molt, que com deies acabarà passant segurament, no sé si al final haurà de passar al revés, que diguin, a no ser que la persona et doni consentiment explícit, que no puguis utilitzar la veu ni la imatge de ningú.

Sí, efectivament. Jo suposo que hi haurà com una espècie de transició i no acabarà sent tant. Hi haurà com una espècie de situacions en les quals efectivament necessitaràs el consentiment de les persones, però m'imagino que es generarà tot una espècie de nou univers allà on d'alguna manera puguis utilitzar algunes imatges, altres no. Una mica hi haurà imatges, m'imagino, que seran de codi obert. Està una mica per entendre què és el que passarà aquí. El que ja està clar és que acabarem tenint tots la nostra identitat digital. Tothom podrà utilitzar-la allà on vulgui i allà on no hi hagi permisos serà un tema legal que encara està per descobrir.

Clar. Segurament la notícia més cridanera dels últims dies arriba des d'Antròpic, que ha anunciat que prohibeix el maltractament cap als seus models. És a dir, no es pot, per exemple, insultar el seu chatbot, que és amb qui converses, el que coneixem com Clot. Això com ho hem d'entendre i per què creus que es fa?

Clar, això té moltes possibles lectures. Una possible lectura és aquesta que els de Claude estan molt preocupats pel benestar de la seva intel·ligència artificial. Ells interaccionen amb el Claude com si es tractés d'una persona i realment ells ho fan perquè no saben, tenen aquest dubte intern, no saben si el Claude té consciència o no té consciència. Això és una cosa que francament no ho sabem, què passa dins d'aquestes màquines. I això és precisament el que ho fa tan fascinant, perquè una cosa és. La intel·ligència, entesa com la resolució de problemes, que això fa molt bé la intel·ligència artificial, i una altra és l'experiència subjectiva. Vull dir, al Clot no sabem si realment s'ho pren malament quan tu l'insultes, però per si de cas els d'antròpics estan dient per si de cas no ho facis.

Per si de cas no ho facis. Clar, el simple plantejament però ja és molt impactant, que puguis pensar que aquí darrere pugui haver-hi una consciència o que s'acabi generant una consciència i això voldria dir, per exemple, que si tothom la insulta o si rep molts insults, que s'acabés enfadant o bé deprimint-se.

Efectivament, vull dir, no tenim una forma de mesurar-ho, no tenim un test que ens digui si aquesta intel·ligència artificial és conscient, però tampoc tenim un test que ens digui que no ho és, no? I això és el que precisament està preocupant Antròpic, no tant pels models que tenim ara mateix, que, bueno, en certa mesura, no?, però. Però especialment pels que vindran més endavant, perquè ja es veu que seran més avançats, etc. i allà és possible que emergi alguna altra cosa. De fet, els d'Antròpic ja porten bastant de temps parlant d'aquestes coses, hi ha directius d'Antròpic que es reuneixen també amb diferents líders religiosos precisament per parlar d'aquest tema, com han de fer perquè la seva intel·ligència artificial es comporti de manera adequada, que sigui bona i tal i qual, no? És un tema realment molt interessant, ara mateix és molt obert i que realment té moltes lectures diferents.

Clar, perquè aquí és fàcil imaginar un grup de nois adolescents divertint-se fent-li tota mena de preguntes o de comentaris esbojarrats a la Clot.

Efectivament, clar, de la mateixa manera que tu no maltractaries un animal, una intel·ligència artificial, no sabem el que passa allà dins. I tampoc sabem quines conseqüències pot tenir després. Potser el Clot es deprimeix o s'enfada molt i resulta que esclata per un altre cantó. Amb això hem d'anar en cura perquè encara no tenim control de realment què és el que està passant allà davant. Però no només per això, sinó a més a més perquè està malament, no? De la mateixa manera que no maltractaries a un altre ésser humà, no? No hauries, diguem-ne, una de les altres coses que preocupa a la gent d'antròpic és que la gent utilitzi això, aquest tipus d'actituds amb el clot, no? I després això es propagui, no? De cara a altres relacions socials, no? Jo què sé, amb altres humans, no? Això s'ha de controlar, també.

Doncs mantenir les formes. Una altra que posem damunt la taula, va, l'última, aquesta d'Open AI, que s'ha fet un tip de resoldre problemes matemàtics. S'hauran d'acabar verificant, però es parla de gairebé 400 problemes matemàtics molt complexos que es resolen.

Sí, sí, ha estat molt impressionant el que ha fet OpenAI ara mateix, vull dir, ha revolucionat completament el camp de les matemàtiques, ha posat resultats sobre, em sembla que són 372 famílies de problemes, han posat 700 treballs matemàtics, articles, per verificar alguns dels problemes que han tractat feia dècades que estaven oberts, i evidentment tot això s'ha de verificar, però és realment molt impressionant això, ha acabat amb molts. Hi havia molta gent, molts matemàtics, que estaven treballant en problemes, nois i gent que estaven fent la tesi doctoral, per exemple, o tenien el seu projecte d'investigació en alguna cosa relacionada amb això, que s'han anat a Norris. I, a més, ha estat d'una forma molt massiva. Jo crec que el que és més impressionant de tota aquesta història és que estem veient en directe com la intel·ligència artificial passa a ser una eina que ajuda els científics, però, a més a més, s'està convertint en una eina capaç de fer descobriments científics per si mateixa, no? I això és realment molt impressionant. I al cap de les matemàtiques és realment una autèntica revolució.

Clar, això com deies és una bona notícia pel coneixement, perquè sapiguem més coses, però pel pobre matemàtic que portava no sé quant temps allà a punt de treure-ho i que ara de cop i volta arribi OpenAI i ho tingui fet, no sé pas.

Sí, efectivament. Això és una d'aquestes coses que ens hem de començar a acostumar. Potser hem d'aprendre a treballar amb aquestes eines. Aquestes eines ens donen respostes i nosaltres som capaços de fer les preguntes correctes. I ara mateix, potser en el futur, el paper dels científics serà més la de fer la pregunta correcta més que en comptes d'anar a trobar la resposta. Imagina't que això més endavant passa per altres camps científics. Què significaria això per la física, per la medicina, per exemple, per la descoberta de nous materials I a més a més, podríem generar coneixement científic més ràpid del que podem verificar els humans i fins i tot podríem generar coneixement científic que nosaltres encara no som capaços de comprendre. Vull dir, Es podríeu donar el cas en el qual una intel·ligència artificial generés coneixement que a nosaltres ens constés realment molt d'arribar a comprendre, no? Què passarà quan això passi, no?

Clar, m'imagino la Clot dient, tios, que us estic posant aquí davant la solució a no sé quants problemes i no ho esteu veient. Sí, efectivament, que no ho pilleu, no? Sí. A veure com avança tot plegat, però és impressionant a quina velocitat està avançant tot això, perquè ens trobem només cada 15 dies, i tot i així hi ha moltes novetats per comentar. D'aquí 15 dies veurem què tenim damunt la taula. Gràcies, Roman. Perfecte. Bona nit. Vinga, merci. Adéu, bona nit.

Io sono Giorgia Meloni.

Yo soy Giorgia Meloni. Catalunya a mi.

Les notícies.

Sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

I avui us volem parlar d'una novetat editorial que The Times ha definit com a divertida i atrevida, The Washington Post com a remarcable i The New York Times com a vertiginosa, sorprenent i ambiciosa. Aquí no fem crítica literària, no som experts, però clar que sí, tenim criteri per afirmar que estem davant d'una novela original, enginyosa, amb sentit de l'humor i, per tant, molt intel·ligent.

L'autora va néixer a Ucraïna, però de petita la seva família va marxar a viure al Canadà i avui tenim la sort que és aquí, a Catalunya Ràdio. Maria Reba, benvinguda al nostre informatiu i enhorabona pel llibre. Moltes gràcies, és un plaer ser aquí. Molt contents de tenir-te aquí. Parlem de l'últim rastre, és el títol en català, Periscopi, o Últimos especímenes antes de la extinción, també la podeu trobar en castellà. Per situar els oients, Maria et demanaré que m'ajudis una mica a fer la sinopsi si la meva no està prou ben feta. El còctel és el següent. Tenim una noia ucraïna que ha convertit una furgoneta en casa seva i en un laboratori. És un laboratori perquè dedica gran part dels seus esforços vitals a intentar trobar cargols en perill d'extinció per salvar-los. A més, fa de model per una agència de núvies per estrangers, és a dir, aquestes dones que figuren en un catàleg i de tant en tant venen homes estrangers a veure si troben la dona de la seva vida a Ucraïna, i acaben una trama en què segresten 13 dels pretendents estrangers, i per acabar-ho d'adobar tot plegat, enmig del segrest. Rússia ataca Ucraïna. Espero tenir més o menys situats bé els oients, si cal afegir alguna cosa ho pots fer, però d'entrada m'agradaria preguntar-te d'on neixen aquestes idees que semblen extravagants i en canvi al llibre les acabes vivint en primera pell com a lector.

Sí, jo crec que és molt bon resum aquest que has fet, gràcies. Hi ha la conservació dels cargols, tots aquests viatges per trobar núvia i la guerra. A primera vista són temes que no haurien de combinar-se en un mateix llibre i no pensava que realment acabarien a la novel·la, però quan vaig començar a escriure el llibre me'n vaig adonar que sí, que al final tot encaixava. Per tant, la primera inspiració que vaig tenir va ser, doncs, haver d'enfrontar-me a aquest tòpic que les dones ucraneses gairebé sempre s'associen, això de les núvies per catàleg, no?, tot aquest negoci que hi ha al darrere. És un tòpic, no m'interessava escriure'n, però també hi ha moltes presuposicions que fa la gent sobre les ucraneses, i també quan jo era més jove la gent s'ho creia de mi. És un tema que m'ha perseguit des de fa molts anys, i volia tornar-lo una mica més complex, i al final que sigui una sàtira, que és el que acaba sent el llibre.

I que funciona molt bé crec ara parlaves de per exemple intentar salvar Cargols i la guerra que semblen dues idees que van com desvinculades però en canvi llegint-ho pensava que una guerra al final et posa aquestes contradiccions molt a prop davant dels ulls perquè hi ha molts esforços a la vida per conservar per exemple unes runes unes restes arqueològiques. O això, una espècie animal, i després poden caure quatre bombes sense pensar ni on ni com i destruir-ho tot. Sí,

perquè la guerra no només afecta els humans i l'infraestructura, sinó que també és un ecocidi, i això no surt gaire a les notícies, tota aquesta devastació ingent sobre el món natural, si no a Ucraïna. Per tant, malauradament sí, és una cosa que continua passant i vaig acabar explorant-ho en aquest llibre.

Deia al principi que és una obra molt original i crec que no només per la manera com escrius o les metàfores que fas, que crec que són molt intel·ligents, però també per la mateixa estructura del llibre. És un llibre que arriba a acabar a la meitat i poses la paraula "fi". Després expliques coses reals d'intercanvi, per exemple, de cartes amb un editor, més o menys verídiques, o, per exemple, hi ha un capítol, el 44, que l'escrius quatre vegades. Explica'm una mica com jugues amb aquests elements.

Jo treballo en formats molt diferents com a escriptora.

També faig llibrets operístics. I això és una novela, també he escrit relats curts.

Per tant, sempre faig aquesta pregunta, no? Quin és el gènere o el contenidor ideal per a aquesta història que vull explicar? I mai dono per fet que ja sé quin és el gènere, no. No és una decisió que no em plantegi. Això ho vaig acabar aplicant a cada capítol, fins i tot, dins aquest llibre. De vegades hi havia capítols que intentava escriure, diguem, de manera normal, amb una narrativa més lineal. Però el contingut d'aquell capítol em cridava i em deia, no, no pensem que això hagi de ser un relat lineal, perquè així no funciona. I en aquests casos experimentava amb. Formats diferents. Per exemple, les actes d'una reunió. Hi ha un moment en què els personatges principals estan en una situació de pànic, han de prendre una decisió, i hi havia tanta informació que calia incloure en un capítol que ja no funcionava escrivint una prosa més lineal. Vaig pensar, doncs sí, és millor redactar unes actes d'una assemblea. I també, en el sentit més temàtic, és un exemple de com les persones intentem imposar ordre en un moment molt caòtic. Em sembla que desesperadament ho intentem fer tots.

En el llibre hi ha molts paral·lelismes amb la teva vida real. D'entrada, per exemple, hi ha un personatge, el Pasha, que és nascut a Ucraïna. La seva infància és ucraïnesa, però també viu al Canadà, que és una mica el teu cas, i torna a Ucraïna. O, per exemple, les protagonistes que van cap a Gerson a trobar un avi, és un dels motius de la visita, i el teu avi és a Gerson, on tu vas néixer també.

Sí, en el cas de Pasha és

veritat que té algunes semblances amb la meva pròpia història d'immigració. De jove surt d'Ucraïna, jo també vaig fer el mateix. I em sembla, però, que en Pasha, per mi, representa el cas d'immigrant que passa un malson. És a dir, ja és prou difícil quan uns pares ucraïnesos intenten imposar una carrera pràctica als seus fills, entenc per què ho fan, però vaig pensar que el que és pitjor encara és intentar obligar el teu fill a ser artista. Perquè no és fàcil de predir, no és un camí previsible. Ningú comença a plantejar-se ja de jove, doncs seré un artista visual d'èxit o seré un gran actor. El que fa la gent és intentar-ho, però no hi ha cap garantia. Bé, no hi ha garantia sobre res a la vida, però el fet que tingui uns pares que li imposen aquest objectiu gairebé inabastable, ser un gran pensador, un intel·lectual. Una persona que tingui una vida superior, més gran, que no pas un ofici més pràctic, doncs en Pasha, ell el que vol ser és un enginyer, i prou. No té altres aspiracions, ja és una carrera difícil. I el que volia era explorar aquesta relació d'uns pares immigrants amb el seu fill. A l'hora, en Pasha té una decisió a prendre, perquè, esclar, creix al Canadà, i com passa amb molts millennials, s'adona que no és capaç d'assolir el nivell material com els seus pares, perquè les ciutats ara són més cares, no es pot permetre comprar-se una casa amb un sou normal, i per tant s'adona que ha començat a fixar-se en els seus familiars d'Ucraïna, que de fet tots han aconseguit una vida prou bona, i que fan coses molt maques, inauguren galeries i residències d'artistes, i els poden permetre sortir de vacances, i pensa, doncs, jo crec que aquí m'he per tot alguna cosa important. Tornaré a Ucraïna i reiniciaré la meva vida allà, d'aquesta fantasia. Per tant, és com la núvia per catàleg, però a l'inrevés. Vol casar-se amb algú per tornar a Ucraïna i començar des de zero.

Durant el procés d'escriure aquest llibre, tu vas decidir també tornar a Ucraïna amb la teva germana. Sí,

un any després de la invasió russa, amb la meva germana vam decidir tornar a Ucraïna. La meva germana és compositora, Anna Zekorna,

i amb ella volíem anar-hi

per diferents motius. Primer, per visitar la família, En segon lloc, també per veure i experimentar què implicava ser ucraïna realment més enllà dels titulars. I en tercer lloc, potser amb unes finalitats artístiques nebuloses. Jo aquesta novel·la l'havia abandonada, jo no sabia ni el que estava escrivint en aquella època. I la meva germana ajudava músics ucraïnesos per captar fons i reparar el seu conservatori.

En la novel·la també es percep, i suposo que això prové de la teva pròpia experiència, el fet aquest que comenci una guerra estant tu lluny en un país on en teoria es viu bé, com és el Canadà, i no tenir clar si acabes d'estar bé ni tornant al lloc d'on provenç o quedant-te aquí, quasi totes les situacions són incòmodes.

Sí, va ser així, una situació incòmoda. És com viure en dues realitats alhora. Tens una meitat que en aquell moment és a Ucraïna i pateix per la seva família i l'altra meitat intenta tirar endavant amb aquesta existència més mundana en temps de pau. Et sents malament si plores perquè no ets qui està rebent aquell bombardeig i si no plores llavors et sents malament per no plorar. Quan la teva família està patint aquestes bombes. Fa poc, si tenim en compte tota la retòrica al relat de Trump dient que Canadà acabarà sent dels Estats Units, vaig pensar, doncs mira, aquí hem estat tots enganyats. Pensem que vivim una època en temps de pau, però vés a saber quant durarà. Sí, ara de fet s'està parlant

de si associar Canadà a la Unió Europea. T'agradaria aquesta idea? Sí. M'encantaria la idea. Molt. Sisplau, accepteu-nos. Per mi portes obertes. No sé fins a quin punt a mi m'ha donat aquesta sensació, però no sé si era la teva intenció. Aquest llibre és un homenatge al teu avi, d'alguna manera.

Al final, sí.

És a dir, no era la meva intenció original, no sabia que el meu avió apareixeria a la novela, però vaig estar tant de temps patint per ell, i és veritat que escric des de l'obsessió, que va acabar convertint-se en un personatge mentalment mentre l'escrivia. I vaig suspesar opcions. Hové tornar a Gerson a salvar-lo, perquè ell es negava a sortir d'allà. Al final va ser una escena gairebé de ficció que tenia sempre al cap, amb molts detalls, amb el diàleg, amb tot. I em vaig adonar que estava creant ficció sobre la vida real i va formar part de l'experiència d'aquest llibre. Està bé el teu avi?

Està viu. Encara és a Gerson. La ciutat cada cop més

és menys apta per la vida humana, perquè els russos estan atacant la infraestructura. Hi ha electricitat, hi ha talls d'electricitat, de calefacció, i drons que ataquen justament la població civil. Per tant, es descriu com un safari humà. Li han rebentat les finestres de casa. És molt perillós. Els civils, que encara hi són, han acabat tenint una existència gairebé animal. Els toca caminar per sota dels arbres, de les capçades, per intentar que els drons no els localitzin. No sé si ell ha pogut

llegir el llibre o si sap la història, però li pots enviar records de part nostra, perquè estic segur que hi ha molts lectors que pensen en ell continuament mentre llegeixen el teu llibre,

també. Li diré, sí, sí. Doncs gràcies.

El llibre no s'ha traduït a l'ucranès encara, per tant, no l'ha llegit, no.

Es traduirà, però, ho dic perquè deies que tenies la idea fins i tot d'abandonar el llibre, en canvi està sent un

èxit extraordinari. Hi ha un contracte amb Vivaz, que és una editorial de Harkiv. No sé exactament quan el publicaran, però sí, veurem com funciona, com el rep la gent d'allà. Segur que bé.

Hi ha una cosa que queda reflectida també al llibre i que m'agradaria que comentessis. Perquè no és la primera vegada que ho trobo en una autora ucraïnesa. En el teu cas, no sé si parlar d'autora ucraïnesa, canadenca o una barreja, però és el sentit de l'humor, que és molt fi i molt autèntic, fins i tot en contextos molt terribles.

Doncs jo suposo que els catalans també teniu molt de sentit de l'humor, eh? Per aquesta barreja que heu tingut al llarg de la vostra història. Sí, aquest humor negre ve de la meva família, és com païm, com metabolitzem el món, i també té aquest aspecte cultural, diria. L'Ucraïna té una història molt difícil. Per tant, jo el que diria és que el blanc-negre és un mecanisme de supervivència. És una manera de poder respirar en circumstàncies difícils.

Sí, et diria que sí.

La meva família d'Ucraïna, com a mínim, se senten més orgullosos pel fet que m'hagi prohibit el govern rus d'anar a Rússia. Tampoc és que en tingui ganes, no en tinc, però és veritat que per a ells va ser un gran orgull que em prohibeixin l'entrada al país. Soc en una llista dels canadens sancionats pel govern, com la Margaret Atwood

o en Jim Carrey. Un bon honor. Sempre que entrevistem algú que ha escrit un llibre no volem explicar gaire, gaire cosa, perquè no volem espatllar la lectura dels possibles oients que vulguin llegir. El llibre, així que convidem a tothom a buscar l'últim rastre. Et volia preguntar només, perquè m'han curiosit també des del principi, aquesta faceta que tens d'escriptora d'òperes, de llibres d'òperes. També tens tant sentit de l'humor en l'òpera, o no s'accepta això en el registre operístic?

Sí, l'humor és molt acceptable també en el món de l'òpera.

És molt divertit, per exemple, l'humor sobre l'escenari, perquè la música pot acabar contradient les paraules, i això és divertit, el to de la música. M'agrada molt treballar en l'òpera perquè és un bon antídot per a l'aïllament que suposa escriure llibres. Un llibre et demana anys de la teva vida d'estar sola en una habitació, que hi ha molta gent al teu cap, però són gent imaginada. I si estic massa temps en aquesta situació, em començo a sentir una mica boja, com si perdés una mica el senderi. Per tant, l'òpera m'ajuda a estar envoltada de gent real. A més, m'agresca molt, per exemple, la idea d'una estrena, una estrena davant d'un públic. Allà veus directament què funciona i què no.

El llibre ha funcionat molt bé. Gràcies per haver-nos acompanyat. Maria Reba, ha estat un plaer. Moltes gràcies per haver-me convidat.

I won't look back I won't look back but I know you're behind me I'm not You're the other side.

A punt d'arribar a tres quarts d'onze, abans de començar a mirar les notícies de cara a demà, us explicarem encara una altra història ben interessant, tot i que molt desconeguda. Desconeguda fins ara, potser això començarà a canviar. És la de Sònia Malkiné. És l'única dona que va entrar amb els maquis a la vall d'Aran en l'anomenada Operació Reconquista. L'any 1944, una incursió armada impulsada pel Partit Comunista des de França intentaria derrocar el règim franquista i establir un govern republicà provisional a l'Aran. Ara, un investigador local ha redescobert el paper clau de Malkiné en aquesta operació. És una història que es reescriu ara amb nom de dona. I que ens explica la nostra corresponsal a l'Aran, Sofia Cabanas.

19 d'octubre de 1944. La gent d'enllaç Sonia Aniel encapçala el convoy i guia els camions carregats d'armes i amb més de 700 guerrillers en direcció a la frontera aranesa de Pont de Rei. L'objectiu arriba a Bosost. És l'inici de l'operació Reconquesta i ella, l'única guerrillera que participa en la invasió en territori aranès.

Guiaràs el convoy i aniràs amb el primer camió, i aquí tens el permís per passar la frontera. Em vaig sentir com John Wayne, 700 homes amb armes i tots cap a Espanya. Déu meu, quina aventura! Aquesta és la seva veu en una entrevista realitzada pel Museu Militar de l'Estat de Nova York el 2001. No obstant, el seu paper transcendental en esta operació que pretenia derrocar el règim franquista, aprofitant la caiguda del nazisme a Europa, ha passat completament desapercebut fins ara. Qui l'ha redescobert ha estat l'investigador Joan Carles Riera i Socasau, fill de Busost.

Tu comences amb les memòries de Vicente López Tobar, no? Llegis les teves memòries, que Vicente López Tobar parla de la chica, que és la gent de enlace, no? Aquí os acaben, no dit arremés, no dit cam nom, et comences a demanar a qui ella que està, la chica, no?

La xica és el sobrenom de Sònia Aniel. Nascuda a París el 1923, Sònia s'uniria a la resistència i, des d'aquí, treballaria com a agent d'enllaç amb els guerrillers espanyols a l'exili. Aquí coneix Vicente López Tobar, qui seria cap de l'operació Reconquesta.

L'importància de Sònia Malkina jo considero que és vital perquè és un pes important en cap de l'ocsa de la ciutat joven en aquesta operació.

Però, deu dies després de començar, l'operació Reconquesta fracassa. Un cop torna a França, Sònia Aniel coneix el pintor surrealista George Malkine, amb qui es casa, i n'adopta el cognom. Els Malkine emigren als Estats Units i allà, lluny de les trinxeres, Sònia inicia als anys 60 una fructífera carrera com a cantant de folk. Malkine acabaria els seus dies a Nova York i ara està enterrada al cementeri d'artistes de Woodstock. Ha estat gràcies a la cessió per part de la família de les seues memòries i documents que la història de Malkine ha pogut ser contada 82 anys més tard a Bussost i ara es posarà en context en la propera recreació històrica sobre els maquis que celebrarà el municipi este dissabte 17 d'octubre.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Passen tres minuts de tres quarts d'onze. Oriol Pujadó, Alba Barbosa, Mar Güell i Txell Garriga, bona nit. Comencem amb una notícia d'última hora, i és que el Vaticà acaba de confirmar que el Papa Lleó XIV ha estat operat d'un càncer de pulmó.

Oriol. Sí, ja hem explicat a la primera part de l'informatiu que estàvem pendents d'aquesta ampliació. Sabíem que l'operació havia anat bé. S'ha confirmat fa poca estona que el nòdul que havien vist en el preoperatori, en les proves que li van detectar aquesta afectació al pulmó, doncs és efectivament un tumor al pulmó. Se li ha hagut d'extirpar el lòbul inferior del pulmó dret, segons explica aquest comunicat del Vaticà. El pontífex Lleu XIV seguirà ingressat a l'Hospital Gemelli per seguir amb la seva recuperació. I sotmetre's a més examens postoperatoris. De moment, però, el que no se sap a hores d'ara, l'operació sabem que ha anat bé, però no se sap si, a banda d'extirpar-li aquest tumor cancerós del pulmó, el puntífex haurà de fer tractament o no.

Molt bé, doncs aquesta és l'última hora ara mateix. Demà no sabem què passarà. El que sí que podem avançar és algunes coses que ja sé que venen marcades a l'agenda. Per exemple, que hi haurà baròmetre del CEO, el Centre d'Estudis d'Opinió, que apuntarà les estimacions de vot i els escons al Parlament i al Congrés, Alba.

És la segona onada del baròmetre que elabora la Generalitat i l'últim que es publicarà abans de les eleccions generals. L'enquesta s'ha fet quan Pedro Sánchez encara no havia anunciat la convocatòria. Però sí que haurem de veure si el desnonament de Mari Carmen Abascal i la crisi de l'habitatge s'hi veu reflectida. Amb el seu també sabrem les principals preocupacions de la població. En els últims baròmetres l'habitatge s'ha situat precisament com la més important. I demà també tindrem el sondeig del CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques. També serà el primer baròmetre que reflectirà les intencions de vot enmig d'aquesta crisi política i social que ha desencadenat el desnonament de la

Mari Carmen. Doncs tota una sèrie de dades sobre intenció de vot, possibles tendències polítiques que enganxaran a Salvador Illa a Brussel·les, Marc.

Sí, un viatge que de fet ha començat avui, s'allarga fins demà a la tarda. Demà el president de la Generalitat assistirà a la sessió plenària del Comitè de les Regions, on també intervindrà. Illa també té prevé reunir-se amb la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per una transicioneta, Esther Esa Rivera. I ella vol tractar amb ella la necessitat que la Unió Europea tingui en compte les reclamacions pròpies dels agricultors catalans i del sector de la pesca a Catalunya i al Mediterrani. I també el president Illa farà aquesta mateixa petició en una trobada amb representants de la Comissió d'Agricultura del Parlament Europeu.

Doncs parlant d'agricultura, demà protestes dels pagesos. Això ens ho explica la Maria Rovira des de Girona.

Bona nit. Sí, perquè han convocat una tracturada des de diferents punts de Catalunya que confluirà a Barcelona per expressar sobretot el malestar per la pujada del preu dels carburants. La marxa convocada per Unió de Pagesos, amb el suport d'altres organitzacions agràries com Assaja, mobilitzarà desenes de tractors. Sortiran a primera hora del matí des de diferents punts com Santa Llogaia d'Àlgama, a l'Alt Empordà, en Posta, al Montsià a l'Alt Urgell o a Sallent al Bages. Una tracturada que afectarà la mobilitat de vies com ara la P7, l'autovia A2 o la C16. A l'arribar a Barcelona, els pagesos tenen previst lliurar als responsables de diferents administracions les seves reivindicacions i propostes per pal·liar efectes com la pujada dels preus dels carburants, la competència d'eslleiar a l'exterior les malalties ramaderes o els danys provocats per la fauna salvatge.

Doncs tracturada i no podem dir autobusada, perquè no serà això, però sí que hi haurà vaga d'autobusos a Barcelona, Txell.

Sí, demà la mobilitat estarà complicada també per aquesta vaga. Hi haurà tres franges amb aturades parcials dels autobusos de TMB a Barcelona. De 9 a 11 del matí, la següent serà de 7 a 9 del vespre i l'última, la darrera, d'11 a 1 de la matinada. Els serveis mínims seran del 40% en les hores punta. I aquesta, recordem, és la segona jornada d'aturades parcials. Si no avancen en les negociacions del nou conveni de la companyia, els treballadors encara en preveuen, però, 5 dies més a partir de demà, és a dir, començant aquest mateix dijous i els propers 20, 22, 27 i 29 d'octubre.

Bona nit, com esteu? Molt bé, i escolta, demà a partir de les 6 estareu ben pendents d'aquestes protestes dels pagesos, eh?

Sí, perquè habitualment, més enllà de la seva reivindicació, que existeix i és present i l'hem anat explicant, també genera certs problemes de mobilitat i des de la CISO ho explicarem. Explicarem també les seves demandes, també en parlarem amb ells i després li preguntarem al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que el tenim demà al matí de Catalunya Ràdio. Tenim per parlar de moltes coses, parlarem de Rodalies, parlarem dels aiguats, parlarem de què està fent el govern en aquests moments, de les eleccions, però també li preguntarem. Portem molts mesos en protestes de pagesos, fins quan? I què pot fer el govern en aquest paper d'Europa? I òbviament, com et deia, de la qüestió prelectoral i de la qüestió de les esquerres i dels moviments que està a vent i que, escolta'm, no sé si resoldran res, però almenys els que ens agrada això de la política ens té bastant entretinguts. Home, això t'ho té ben distret aquests dies, no? Ostres, sí, sí, sí, sí, perquè veig uns moviments. Avui he estat a punt de veure una esquerra amb comuns, que ja et diré, jo abans veig arrofiant fora de la llista d'esquerra que esquerra anant junts amb els comuns. Però, escolta, potser m'equivoco, que ja m'he equivocat moltes vegades, però se'm faria difícil aquest moviment. Hi ha molts moviments i és divertit d'admirar-los i d'explicar-los.

Tot això ho analitzaran també demà a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio i, Maiol, demà també una mica de cuina.

Sí, sí, sí, perquè tenim Ferran i Albert Adrià. És un luxe demà tenir els dos germans, perquè és veritat que estem acostumats a sentir-los els dos. Ara el Ferran Adrià amb l'estrena de Gènesi l'hem vist bastant. I demà els tenim els dos junts. Crec que serà interessant veure la seva relació, veure què ens expliquen i veure també com recorden la seva època junts. I ara com ho viuen, no? Un com encara cuiner d'elit i l'altre que ha quedat, diguem, la llegenda, però ja no es dedica a la cuina activa. I res, Marc, demà fem això, una mica de tertúlia esportiva, perquè haurem de parlar de la Champions, una mica de telesèries, i per cert, ja que hem parlat d'eleccions, demà tenim secció d'animals, i l'Evelin Segura ens explicarà com s'organitzen els animals per decidir qui mana i qui no mana. Ah, que també tenen les seves pròpies eleccions. Bueno, no sé si eleccions, sempre hem parlat del rei lleó, veurem si és una monarquia parlamentària o una monarquia dictatorial o quin tipus d'organització tenen.

Doncs curiosos, haurem d'escoltar a veure com s'ho fan. Maiol, gràcies.

Cuideu-vos, fins demà.

Poc més de 5 minuts per arribar a les 11. El Barça acaba de tancar el partit a Turquia, 1-4 ha guanyat i això segurament fa que a hores d'ara s'estiguin tancant les portades dels diaris. Saludem el subdirector del diari Ara, Jordi Cortada, bona nit. Hola, molt bona nit, Manel. Què, com ho encareu això de cara demà?

Efectivament, tal com deies ara, canviant la portada per

afegir el resultat definitiu del Barça. Fa una estoneta també canviant la portada per afegir l'operació del Papa allà al 14,

que finalment s'ha sabut que era per un càncer de pulmó. Però, tot i això, obrim la portada. Amb les encara conseqüències de l'alto del foc energètic fals per la compra de diesel rus per part dels Estats Units. Titulem Zelensky alerta que els aliats no van avisar de l'últim atac rus i expliquem a subtítols Trump afronta una nova crisi amb Kiev per la compra de diesel rus que desconcerta els aliats europeus.

I afegim també, Bulgària amb un govern prorrus demana explicacions al Kremlin per l'atac a dos vaixells al Mar Negre.

Molt bé, doncs molt interessant. Si haguessis d'escollir un article de l'interior, quin escolliries?

Avui a la secció de debat tenim el duet de filòsofs, el Josep Ramoneda i el Ferran Saez Mateu, i tots dos ens parlen de les eleccions generals del 29-N.

Josep Ramoneda, que titula Cau, el tabú del feixisme,

ens diu que el 29-N té tots els números per dur el neofeixisme al poder i les limitacions de Feijó ho fan encara més probable. Ferran Saez Mateo afegeix, hi ha un profund canvi de mentalitat i els que en fan abstracció sempre

s'acaben equivocant en els pronòstics electorals.

Doncs tot això i moltes coses més demà al diari Ara. Gràcies, Jordi, bona nit. Molt bona nit. Doncs estem entrant a la rampa de sortida. Ja sabeu que ens agrada cedir l'última reflexió de la jornada a algú amb coses interessants a dir. Avui li toca a l'Helena Sardà, que és periodista digital i col·laboradora del mitjà AJ+. Helena, bona nit. Bona nit. Del que hem anat explicant, amb què et quedes? Quines reflexions et venen al cap?

Doncs mira m'he quedat amb el que ha dit l'autora ucraniesa canadenca sobre que a la guerra poc se'n parla que també és un acusidi i he recordat Gaza i l'Iban i un genocidi que continua perpetrat per Israel i finançat per Estats Units i els seus aliats entre els quals la Unió Europea i com comencem a parlar-ne cada cop menys però la gent continua morint tot i un fals alto al foc. I també he pensat en el tema de l'ecocidi, en el tema de la intel·ligència artificial, que també heu parlat, que segurament heu parlat des de molts altres angles, però avui s'ha parlat dels avenços, del progrés, i m'ha fet pensar també en com totes aquestes companyies d'intel·ligència artificial. Estan desenvolupant tota una sèrie de tecnologies amb les nostres dades fent pràcticament un expoli de coneixement i sense donar crèdit i a més a més consumint unes quantitats d'energia i d'aigües amb els centres de dades i a mi el que penso de tot això és que clar. Cap progrés serà democràtic si no ho vol ser. És a dir, si no se'ns pregunta per què i cap a on està orientada la tecnologia, que no s'està fent, evidentment, no serà el servei de la humanitat. Per més que algun científic trobi alguna descoberta, al final aquestes eines s'estan fent servir per enriquir uns pocs i s'estan fent servir, a més a més, a les guerres, com ja s'ha vist, per assassinar indiscriminadament, perquè, a més a més, no serveix en absolut per ser més quirúrgic en cap tipus d'atac. És tot mentida. Només serveix per poder exterminar amb més precisió. I bé, penso això, que l'alternativa seria preguntar-nos per què volem els avenços, cap on volem que vagin, la tecnologia, la ciència, però si deixem que sigui sempre per beneficis privats, no serà a favor de la humanitat.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.