Catalunya nit, de 22 a 23 h - 16/10/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

I queden, per tant, justes dues hores perquè s'acabi el termini per presentar coalicions a les eleccions del 29 de novembre. I a aquesta hora tenim una actualització de com estan les negociacions que s'estan produint ja entre els grups d'esquerres in extremis, diríem. El Front Ampli sembla que posa sobre la taula una nova proposta a Podem en Madrid. Dani Sainz de Aja, de què es tracta? Què tal, Agnès?

Doncs abans us explicàvem que els partits del Front Ampli estaven aquí reunits al Congrés amb Ada Colau al capdavant i ja ens confirmen fonts pròximes a l'exalcaldessa de Barcelona que la reunió ha acabat i just ara ens feien arribar, com deies, l'oferta que li acaben d'enviar des del Front Ampli a Podem per arribar a un pacte in extremis per anar junts a tot l'Estat. És una oferta que podem explicar en estos punts. Ofereixen, en primer lloc, a Podem el número 2 o 3 de la llista de Madrid, i també a Catalunya, el que suposaria per Podem trencar el seu acord amb Esquerra Republicana. També ofereixen la incorporació de Podem a la resta de circunscripcions on és present del front ampli, incloses allà on han tancat acords amb forces sobiranistes, com a l'Aragó o a les Balears. Donen a Podem també l'opció de nomenar un portaveu en el futur grup parlamentari, una cosa que Podem no va tenir el grup de sumar a l'inici d'esta legislatura, i també una distribució equitativa dels recursos econòmics entre tots els partits de la coalició, que sovint és un dels temes molt decisius en aquest tipus de negociacions. Diuen des del front ampli que és una oferta sincera, que pretén complir les expectatives dels morats. Ara falta la resposta de Podem, que de moment mantenen el silenci i doncs falten menys de dues hores perquè donin una resposta.

Veurem quina és la reacció, per tant, de Podem en aquesta nova proposta. Gràcies, Dani. Adeu, bona nit.

Doncs moviments polítics a banda, els divendres la cultura que para el Catalunya Nit, avui cinema i música, les estrenes d'aquest cap de setmana a la gran pantalla, Judit Nederman i els autors i la protagonista d'una cançó que no us podreu treure del cap, els tiets, li han dedicat a la Raquel Sanz.

Abans, els esports amb Marc Andrés, amb qui repassarem la jornada de Lliga d'aquest cap de setmana, i la nova enganxada del Real Madrid amb la Lliga, amb Javier Tebas, a qui li demanen la dimissió.

I cada dia obrim la portada d'algun dels diaris que es publicarà l'endemà, els divendres toca la del punt avui, i tot seguit, la punt final d'aquest Catalunya Nit serà per al Ninotaire Cap, per Jaume Capdevila.

Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Però d'entrada volem

escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 16 d'octubre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Totes les comarques en vermell normalment hi posem aquest focus, però cal tenir present que les que estan en color taronja també tenen la possibilitat, tot i que més baixa que les de vermell, de poder tenir aiguats de la intensitat elevada. És a dir, aquests 40 litres per metre quadrat en 30 minuts i aquests més de 90 litres per metre quadrat en 3 hores, les comarques en taronja també els poden rebre.

El tancament de les rieres, el tancament de les recomanacions d'evitar les zones inundables. Per exemple, la retirada de cotxes,

inclús trucant a casa perquè els treguin.

Neteges intensives dels torrents que afecten a les zones habitades i que ja van produir desbordaments el dia 4.

Me constaba que Montse estaba rota y me ha pedido ella renunciar a entrar en listas. Y yo lo lamento, yo le dije que no lo hiciera, porque creo que es una inmensa política.

Que nos acusaba de buitres, resulta que tenía al especulador en casa. Ella era la buitre consorte.

La gente lo está pidiendo en las calles. Unidad. Una candidatura única que nos permita ganar. No solo sumar uno, dos o tres escaños más.

Y sinceramente no, no he podido. Hemos fracasado y concretamente yo he fracasado, estábamos muy cerca. Yo estoy muy decepcionado conmigo mismo porque no he calibrado la fuerza que tenía.

Content de que, finalmente, s'aplani el camí per intentar arribar, com a mínim, a la veritat oficial, que serà la que es doni en un judici, amb l'objectiu que hem tingut sempre a la família d'arribar a la veritat real, a saber qui, coi i per què van matar la meva germana, l'Helena Giovanni.

La primera, que los bancos van a tener que reforzar sus sistemas para impedir que se produzcan este tipo de estafas. Y la segunda, que probablemente por pura rentabilidad decidan a partir de qué importe reclaman en tribunales a un consumidor o no.

Són molts anys recorrent cada poble, cada comarca, en este cas de Catalunya, totes les seues festes majors, i ahí entenc que deixes A cada lloc estàs deixant una llavor.

Catalunya NIT.

La notícia a hores d'ara a Camp Barça és que Rafinha i Frenkie de Jong han entrat en la convocatòria per jugar demà al camp del Betis. Aquest és el titular amb qui obrim la informació esportiva. Marc Andrés, bona nit.

Bona nit. El brasiler torna a la llista després de perdre's el duel contra el Getafe i el del camp del Galatasaray. Després d'un inici de temporada brillant com a màxim golejador de l'equip de Rafinha, n'ha parlat a la prèvia el tècnic Hansi Flick.

Si li preguntes a ell, et dirà que està preparat per ser titular. Per mi és anar pas a pas. Ahir l'entrenament Rafinha va estar bé i tenim molts partits els propers dies i setmanes i hem de gestionar-ho. La bona notícia és que estarà disponible i també ho estarà Frenkie.

Un Frenkie que podria debutar aquesta temporada després de tornar lesionat del Mundial amb els Paísos Baixos. Aquest duel entre el Betis i el Barça començarà a dos quarts de set de la tarda i el seguirem a la TDT de Catalunya Ràdio. Això en un dia en què el comitè d'apelació ha ratificat els quatre partits de sanció de Vinicius i mentre el Madrid ha demanat la dimissió de Javier Tebas després que el president de la Lliga hagi comparat els mètodes comunicatius blancs amb Goebbels i l'Alemanya nazi. Demà també jugarà l'Espanyol, que rebrà l'Atlètic de Madrid a l'RCDE Stadium, partit a les dues del migdia, per un conjunt blanc i blau que encadena tres jornades consecutives sense guanyar. Per aquest partit, l'Espanyol té les baixes de Jofre i Quique García. Aquesta jornada de Lliga ha començat amb el partit Deportiva Llevant al descans 0-0. I estem pendents del bàsquet. Rebot per a Pánter, i el primer que fa Pánter. Barça-Olimpiakos al Palau Blaugrana. Sí, partit molt calent, perquè duel de la sisena jornada de competició. El Barça rep l'Olimpiakos, el vigent campió està perdent de 5 al Barça, queden dos minuts i 40 segons, però és un partit molt emocionant que seguirem fins al final a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Gràcies, bon cap de setmana.

Bona nit. a dos minuts i mig pel final d'aquest partit dels de bàsquet.

Catalunya Radio. Som Trescat. Som Trescat.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin

quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines.

El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app.

Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. Darrere d'una truita ecològica hi ha molt més del que penses. Gallines criades sense gàbies, a l'aire lliure, alimentades amb vinsos i ferratges ecològics, respectant el seu benestar, amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Aquest mes és increïble tota la gamma Citroën.

Tot Barcelona és un gran districte cultural amb música, teatre, circ, dansa, exposicions i cinema. Districtecultural.barcelona i descobreix totes les

propostes culturals que els centres cívics t'ofereixen a la ciutat. L'entrada és gratuïta. Ajuntament de Barcelona.

Entrades al tardet.es.

Com pots comprovar que tot està a punt per votar a les eleccions generals del 29 de novembre? Has de figurar en les llistes del cens electoral. El pots consultar del 12 al 19 d'octubre al teu ajuntament, consulat o eina iponès. Demana que ho rectifiquin si hi ha cap error, sobretot si votes per primera vegada o si t'has canviat de domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Gràcies a un material sonor excepcional, amb la veu de Ramon de Colubí, el militar i advocat d'ofici que va defensar el president de la Generalitat, en defensa de companys, narra els fets d'un dels capítols més foscos de la història de Catalunya. Estreu les sabates. No ha volgut que li envenin els ulls. Amb les veus de Pere Arquilluer, Carles Martínez. La terra no és dolenta, no ho creus?

I el periodista Albert Mercader, amb l'assessorament històric de l'historiador Albert Botran. En defensa de companys. A l'API web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3CAT.

Les notícies sota la llum de la lluna. En Manel Alías i Agnès Marquès.

Els divendres al Catalunya Nit, a aquesta hora, ens posem molt musicals, i ara ja us aviso que la que punxarem ara us costarà treure-vos la del cap.

Raquel Sanz, no m'ho esperava. Raquel Sanz, joder, quina mirada.

Washington, Ernesto Zanaga. Xavi Coral, digue'm de què parlava.

Sí, sí, la Raquel Sanz és la nostra companya de TV3, la del Telenotícies, i aquests que canten, doncs els tiets, i Miki Núñez, que han publicat aquesta cançó, que li dediquen una cançó que neix de l'experiència de concursar tots junts al programa La Travessa VIP, també de TV3, i tenim la sort de tenir aquí escoltant-nos el Xavier Coca i l'Oriol de Ramon, les dues ànimes dels tiets. Bona nit. Bona nit, què tal, Manel? Molt bé, molt content de poder-vos saludar. A veure, es titula Raquel Sanz no m'ho esperava. Què és el que no us esperàveu?

No ens esperàvem com era ella en la vida real, no? Nosaltres estàvem superacostumats a veure-la en pantalla, en el seu format seriós de periodista, i veure-la com és divertida. Bueno, un descobriment.

Clar, vosaltres suposo que ho expliqueu a la cançó, és tota la vida veient-la a la tele, no? Sí,

crec que nosaltres i tot Catalunya, no? És la figura de referència i de fet hem pogut veure moltes imatges d'ella de jove i crec que porta 20 anys aquí a la casa fent telenotícies. També la vam veure per Washington, ens ha acompanyat a tothom.

Clar, per una banda teniu aquesta sorpresa de conèixer-la i ara ja coneixeu, diguem, a tres Raquel Sanz. Una a la que surt per televisió, l'altra a la que competeix contra vosaltres en proves esportives i l'altra, suposo, en els descansos i tota aquesta convivència que heu tingut. Si anem de cara a la convivència d'entrada, ¿com va sortir la idea de dedicar-li una cançó i de fer-li una cançó mentre la teníeu allà al costat amb vosaltres?

Mira, justament el segon episodi d'aquesta temporada de La Travessa, ja tota l'etapa la fem en parelles, conjuntament amb parelles, no? És a dir, quatre. I en el nostre cas vam escollir en Miki i la Raquel per fer l'etapa junts i estàvem enmig de l'etapa caminant i allò que va sortir la broma de dir, hòstia, podria ser molt divertit fer una cançó i Ets i Miki i que es digués Raquel Sanz. I entre pitos i flautes ens van portar una guitarra després i vam començar a composar-la amb ella, amb la musa davant.

Clar, clar. Doncs és una musa que ens està escoltant ara per telèfon, Raquel Sanz. Què tal?

Bona nit. Què tal, Manel? Què tal, tiets? Home, Raquel, què tal? Com estem?

A veure, Raquel, això és molt fort, perquè això és un nivell que només tenia pràcticament Tomàs Molina, que li deixessin algun grup una cançó. Tu com ho estàs portant, això?

No, jo ho estic portant molt bé. Et diria que estic atabalada perquè hem d'entrar a parlar a tot arreu i tenim un tena per fer, però a part d'això. Però part d'això, clar, saps què passa? Que jo la cançó ja me la sé de memòria, perquè fa tants mesos que la vam treballar i que la vam fer, i que ja la sabem, diguéssim, que a mi el que més m'agrada per això és com fa evident, com revela el bon rotllo que hi havia entre tots nosaltres. I això ho trobo meravellós, ho trobo un regal. O sigui, a mi em fa molta il·lusió en particular, personal. Però és que il·lustra molt bé l'ambient que vam viure allà. I aquest record ens l'enduem tots i el compartim tots.

Clar, això és molt bonic, això que expliques, però suposo que ara ja saps que aquesta cançó t'acompanyarà sempre, és a dir, no m'imagino un aniversari amb els teus amics, família, que no te la posin, vull dir, això ja va amb tu, però. Em gastaran el nom, em gastaran el nom. Sí, sí, és veritat, és veritat. I no es va arrencar la Raquel a cantar-la o què? Perquè la Raquel canta bé, ho sabem tots, això també.

Home, canta molt bé la Raquel, sí que va cantar, sí, de fet. Ella anava fent terceres mentre composàvem. Ella anava cantant per sobre, també.

Anàvem fent les segones veus i quan amb la Neus ens trobàvem alguna vegada fèiem segones i terceres.

Està bé, està bé. I és veritat que els vas corregir amb això d'ets una jabata que he sentit a la lletra?

Corregint el català de tant en tant, perquè hi ha algunes coses que em fien mal l'orella. I arran d'això, doncs ja es va quedar una mica aquesta broma de jabata, i dic, no, no, jabata no seria correcte, hauríem de trobar la paraula en català,

que no vam trobar, també t'ho diré. Clar, clar, no és fàcil, no és fàcil. Va, l'última, i alliberem a la Raquel del que ens queda per veure la travessa, perquè aquí hi ha molt bona sintonia a l'hora de fer cançons, però no sé si a l'hora de competir, també, del que ens queda per veure, què es pot explicar o no us pot explicar res?

A veure, nois, què fem?

Jo ho deixaria sense resoldre, no? A veure, que la gent tingui intriga per dimarts.

Perquè la cosa està entre vosaltres, és a dir, tots els que participeu en aquest tema, Miki Núñez, Raquel Sanz i els dos tiets, esteu vius en el programa. Estem vius, estem vius.

Però amb una incògnita. Amb una incògnita. Saps el que és divertit? Que em sembla que als tiets també els passa, que jo estic a casa veient-ho i és molt divertit, primera, perquè pateixes molt, fan un muntatge excel·lent que fins i tot sabent com acaben les coses pateixes i t'acceleres. I a més a més té la capacitat que vas rememorant moltes de les coses que vas viure i que evidentment no poden sortir perquè no hi ha cap. Vull dir que aquest doble factor, quan ho veus, que a mi m'encanta, és emocionar-me i rememorar.

Clar, clar. Doncs Raquel, felicitats per tenir una cançó, això ha de ser molt bonic. Felicitats a ells, tu. A ells, ara em quedo amb ells, però a tu, si estem gaire amb la cançó i ens surt malament el TN, haurem fet un mal negoci. Raquel, avui et mirarà tot Catalunya. Exacte. Ai, per favor, quin perill! T'allibarem, però suposo que aniràs tenint la sintonia tota l'estona amb tu.

No, perquè si me la poso em distrauré massa. Estic com blindada, aïllada, i quan marxi ja la tornaré a recuperar. Quan acabis, que és cap de setmana. Gràcies, Raquel, bona nit. Que vagi molt bé.

Fins ara. Adéu, Raquel. Adéu, nois. Bueno, i vosaltres hi hem d'afegir aquí l'element Miki Núñez. Com ha estat això de col·laborar amb ell? Perquè ja heu col·laborat amb molta gent, però crec que no havíeu cantat o col·laborat directament amb ell, si no m'equivoco.

No, no havíem fet mai res amb en Miki i la veritat que va ser un maig brutal. Des del primer dia vam connectar molt. Crec que som persones que ens assemblem molt. I també ens relaciona al final la música i els mateixos interessos. I des del primer dia ens vam fer molt amics i crec que era inevitable que sortís aquesta cançó. Tampoc ho vam forçar, però no ho vam poder evitar.

És una cançó que a partir d'ara tocareu també a la gira Més Café pels Més Cafeteros o no? O la deixeu al marge?

Mira, queden cinc dates, de fet, i l'estrenarem al concert d'en Miki Arrasmatàs el dia 24 i després suposo que sí que l'incorporarem.

Perfecte, doncs segur que anirà bé com gairebé tot el que toqueu. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui i que vagi molt bé i a veure com acaba això de la travessa. Xavier Coca, Oriol de Ramon, moltíssimes gràcies. Bona nit. Gràcies, a tu. A tu, gràcies. Una abraçada.

Adéu.

Oh, Raquel Sanz. Ai, Raquel.

Ai, Raquel Sanz. Raquel Sanz, TV3, La Revista.

Avui al Catalunya Nit parlarem i coneixerem una proposta artística d'una cantant que expressa la seva inquietud i també el seu compromís. Us ho expliquem. Demà dissabte presenta el Festival Fira Mediterrània de Manresa el seu projecte musical amb el trio Fortuny, on es fusiona la cançó popular catalana amb arranjaments de música de cambra inspirats en el romanticisme germànic.

És la veu de la Judit Neberman. Bona nit, Judit. Bona nit, què tal? Molt bé, benvinguda al Catalunya Nit. Gràcies. Escolta, ho tens tot a punt per demà?

Ho tinc tot a punt. Fa com de mal dir, perquè quan sents que està tot bé és quan fa més nervis, però sí.

Ja, ja, m'ho imagino. Ja m'ho imagino. Queden com moltes hores, no? Encara poden passar moltes coses.

Sí, passa molt lent, passa molt lent, fins que arriba el moment.

Ja. Escolta, explica'ns aquesta proposta, que l'hem anunciada, l'hem explicada, però què feu amb el trio Fortuny? Qui són ells?

Doncs ells són un trio de clàssic que fa una dècada que toquen junts i són el Marc Heredi al piano, el Joel Bardolet al violí i el Pau Codín al violoncel. Són tres grandíssims músics que vaig conèixer a la gala de l'Acadèmia Catalana de la Música. I allà em van proposar de fer alguna cosa junts i vam quedar que faríem una cançó. Ens vam ajuntar per una sola cançó. I jo en aquell moment tenia molt al cap la cançó popular de la Filadora, I el Marc va fer un arranjament, el van gravar, me'l van enviar, i per mi va ser una espurna, perquè vaig sentir que podíem fer realment un repertori sencer i ajuntar-nos per tocar junts, per crear un projecte. Llavors els vaig contestar si volien fer un disc, o si vaig anar molt. I llavors el Marc ha fet tots els arranjaments de 14 cançons i totes són cançons populars catalanes. Tenim un parell de baneres i les restes són totes cançons populars de tota la vida. Com quina?

Com quina va, Judit? Digue'ns-en alguna. Doncs mira,

estem escoltant l'Areu Riera, també tenim l'Afiladora, com he dit abans, tenim el Noi de la Mare, tenim la cançó de Pandero de la Palma d'Ebre. Tenim. Què més tenim? Moltes. El mariner. És que són tot grans cançons. Les cançons que passen de generació a generació i de tradició oral són grans cançons perquè són melodies que. Que venen molt de buscar cantar, que es repeteixen perquè són molt agradables i llavors així és com es traslladen d'unes persones a les altres i no és casualitat que hagin arribat fins ara. Llavors, clar, arranjades d'aquesta manera agafant una volada que jo estic aprenent molt com a artista i estic trobant nous escenaris com a cantant. M'inspiren molt.

Demà és l'estrena en primícia Manresa, però d'aquest projecte també n'ha sorgit un disc que heu gravat ja al Prat de Llobregat. No sé si has dit quantes cançons conté aquest disc, però en tot cas, quan sortirà la llum?

Doncs mira, en té 14 i encara no sabem quan el publicarem perquè les agendes d'ells i la meva és realment un gran Tetris de combinar i ara ho tenim tot gravat però encara ens hem de seure i escoltar-ho tot per veure amb quines preses ens quedem, quines no. Ens falta fer com aquesta feina que és molt minuciosa també d'escollir i això crec que ho farem durant el novembre i per tant com a mínim el disc crec que sortirà al gener o inclús al febrer.

Donem-li el seu temps, ja està bé canto pels

que han perdut la vida canto pels que encara somriuen canto pels que no es poden moure canto pels que no s'inclou.

I mentre no arriba aquest disc, tenim altres propostes de la Judit. Aquesta cançó que sentim ara es va publicar l'1 d'octubre i té una història que és molt especial perquè el que pretén és ajudar els afectats d'Ela i també les seves famílies. La Judit la vas estrenar acompanyada d'un videoclip en què el que es volia mostrar, entenc, és com els malalts d'Ela quan ja no es poden moure. Com viuen i que l'únic que belluguen és els ulls i com ells viuen aquesta circumstància tan dura.

Sí, exacte. És la segona cançó que faig per la causa. I em va néixer com parlar del moviment, malgrat. Són persones que a poc a poc van perdent el moviment i és realment molt dur. He tingut l'oportunitat de conèixer diversos afectats i m'ha tocat molt i per això sempre sento que tinc energia per continuar visibilitzant la malaltia i ajudant amb el que puc. I exacte, això que deies del videoclip, És el primer videoclip que s'ha creat d'aquesta manera. Ho vam gravar amb una càmera a 360 graus. Llavors, per veure'l, es configura ràpidament el moviment de la retina amb la webcam de l'ordinador i llavors et pots moure per l'espai movent els ulls, que és exactament com ho fa una persona afectada d'Ela per poder-se comunicar, per exemple, aquelles pantalles que tenen amb totes les lletres per poder crear frases i poder-se comunicar amb l'entorn, no? Llavors és una manera d'empatitzar les persones que no patim la malaltia, d'empatitzar amb una persona que sí que la pateix.

De posar-nos una mica en el seu lloc. I què et mou fer aquests dos temes, aquestes dues cançons, per sensibilitzar al voltant de la malaltia de l'Ela?

Doncs ajudar, perquè jo sento que tinc una vida molt privilegiada. I sento que la música, a part d'emocionar, té la possibilitat de generar visibilitat o diners directament, perquè amb aquesta cançó el que intentem també és que qualsevol escolta o visualització vagi acompanyada d'un visum a la Fundació Miquel Valls, que és la fundació que s'ocupa de les persones afectades d'Ela. I llavors això intento ajudar des del privilegi que tinc, des de l'altaveu que tinc com a artista.

Si tuviera maneras de olvidarte el vuelo y si remontaras un misil y adiós.

¿Cómo resuena gritar? Uh, ojalá se deja desear.

Después dima el rezo, es un sortilegio, antes de verbo olvidar.

Aquesta que sentim és una de les noves cançons que ha publicat Los Lesbian abans dels concerts de comiat de la banda, que tindran lloc en les pròximes setmanes. Judit, explica'ns com va anar que acabessis col·laborant amb ells. Sou col·legues, us coneixeu prou, et van trucar allò per sorpresa?

Mira, ens coneixem una mica amb el Santi, ja vam gravar una cançó fa un temps per una pel·lícula, i no sé, a mi és que la veu del Santi, és que em torna boja, o sigui, es posa a cantar i penso, però com és possible que algú tingui aquesta pauarra? Llavors, em van, sí, em va trucar i em va dir, escolta, tenim una cançó i ens agradaria que la gravessis, i em va fer moltíssima il·lusió, I a més la sessió de gravació amb els productors també, amb el Florent i el Santos, va ser una experiència també molt rica per mi. Em van fer anar a llocs que normalment no. No hi arribo i vaig aprendre molt. I sentir la meva veu al costat de la del Santi, doncs, m'encanta. Em posa molt feliç. Han dit de tu que ets un sol. Ah, sí? Sí. Mira, que bé. Que bé. Bueno, no sé, estic molt contenta. I a més, en aquest context de comiat, que. Crec que quan vaig anar a gravar no ho sabia, ho vaig veure després, o m'ho van dir aquell dia i va ser com, ostres, quin honor, perquè un grup d'aquest recorregut i d'aquest impacte, doncs no sé, que hagin comptat amb mi en aquesta etapa final, doncs sí, em fa sentir molt honrada, molt contenta. Cada montaña es una.

Estem fent una mica de repàs de les coses que té obertes la Judit Nederman, que són moltes, Judit. Moltes. Trobo que estàs en molt bona forma, és a dir, a banda d'aquests concerts de demà, tens un altre projecte en format de duo, els teus concerts en solitari, els concerts amb la teva germana Meritxell, de Nadales, i aquesta cançó que estem sentint, que entenc que per tu ha de ser molt especial.

Sí, és una cançó dedicada al meu avi, I la vaig treure ara fa uns mesos i és superbonic perquè vaig per Catalunya a fer concerts i parlo del meu avi i de vegades em trobo amics seus que viuen per Catalunya, que em venen després del concert i em diuen, escolta, jo el coneixia. I clar, em fa tanta il·lusió perquè era una persona. Molt excepcional, molt il·lusionat per viure i amb moltes ganes sempre de fer coses. I crec que ho he heretat una mica, perquè si no, no faria tantes coses. Però això sí, estic molt feliç, la veritat, artísticament. Estic en molts fronts i tots m'inspiren molt i em sento molt acompanyada i molt estimada, també. A tot arreu hi ha molta gent. I m'encanta, sí que gràcies. Aprofito per agrair a qui estiguis parlant.

No, no, i fas bé, és una bona oportunitat, perquè jo entenc que cada un d'aquests projectes et deu donar alguna cosa diferent, complementària de les altres, i que tot suma completant aquestes sensacions que ara tu deies. Mira, Judit, els divendres, sempre en aquest espai, més o menys a aquesta hora de la nit, al Catalunya Nit, sempre parlem amb algú del món de la cultura. I li fem dues preguntes. Com que és divendres, una mica, doncs, quina ha estat la notícia de la setmana que més li agrada l'atenció, per bé o per mal, diríem, i després una proposta cultural, pel cap de setmana o pels pròxims dies. Així que, comencem per la primera, potser, no sé si segueixes molt l'actualitat o.

Sí, he mirat el telenotícies aquesta setmana, l'he mirat un parell de dies. Mira. No estic de tot actualitzada, però una mica sí. Home, ja està bé, ja està bé. Mira, una notícia que em va alegrar molt, o sigui, per bé, això que deies de per bé o per mal, és els Premis Nacionals de Cultura, que em van semblar molt ben donats i em va donar com energia, saps?, i esperança de dir, ostres, que bé, quanta gent ja fent coses. Tan interessants i tan enriquidores. Em sento que hi ha una roda cultural ara mateix molt potent i això em fa estar molt contenta. Molt bé, sí, sí. I després, l'altra cosa que has preguntat era.

El Pla Cultural, aviam. Què ens proposes?

Doncs mira, vaig anar a veure l'obra de teatre No miris, dirigida pel Joan Arquer, i em va semblar sensacional. Estan a la Perla 29, no sé fins quin dia, però és la meva recomanació. Espero que encara hi siguin.

Doncs bé, bé, bé, ho buscarem. Et va cridar alguna cosa especialment l'atenció?

Sí, en general, com tracten. És que ja he vist dues obres d'aquest col·lectiu que es diuen Cultura i Conflicte, i com tracen els guions. També l'equip d'actors és espectacular, la direcció, com et fa pensar, com et posen entre les cordes, perquè són debats interns i alhora parlen de temes políticament tensos i sí, crec que ajuden a. A créixer com a humà, o sigui que us ho recomano.

Doncs mira, ara la productora de Catalunya Nit, l'Elis Puny, que és rapidíssima, ho ha buscat i estan fins diumenge, fins al 18 d'octubre. Perfecte. Per tant, és clavat, una proposta per aquest cap de setmana. Escolta, Judit, ha estat un plaer poder parlar amb tu. Igualment. Desitgem moltíssima sort per demà, que recordem-ho, presentes al Festival Fira Mediterrània de Manresa aquest projecte musical amb el trio Fortuny de recuperar algunes cançons populars tradicionals catalanes que sonen de manera tan i tan bonica com hem pogut sentir en algun dels fragments musicals que hem posat al llarg de l'entrevista.

Gràcies, Judit, i molt de saber. Moltes gràcies. Igualment, gràcies a vosaltres. Els divendres

per nosaltres és sinònim de música i també de cinema.

Nosaltres sí, estem esperant el Marc Garriga, que és el cap de cultura de Catalunya Ràdio, també el nostre expert en cinemes, que aquests dies s'ha instal·lat a Sitges i està veient pel·lícules per sobre de les seves possibilitats. No sé com tens el cap, Marc, treu fum o què? El tinc fregit ja. No m'estranya, no m'estranya. Però vaja, és una feina bonica també de fer. A veure, comencem per les estrenes i després ja parlarem una mica del Festival de Cinema Fantàstic. La novetat més destacada seria aquesta que tenim de fons, la invitación.

Sí, tot va començar amb l'obra de teatre Els veïns de dalt, que va ser el debut com a dramaturg i director teatral de Sesgai el 2015. Després va ser un èxit rotund a Catalunya, a la resta de l'estat. Després d'això va decidir adaptar-la al cinema amb un altre nom, Sentimental, que també va ser una pel·lícula que va tenir molt èxit i quan va passar a les plataformes aquest èxit es va traslladar arreu. Tan èxit va obtenir que va originar remakes en diversos països. A Itàlia en van fer un, a França, Rússia, Corea del Sud, als Països Baixos, fins a set. I aleshores va arribar Olivia Wilde i n'ha fet l'adaptació nord-americana, que és aquesta La Invitación, que ara, a més a més, apunta als Oscars. I és que s'ha de dir que Olivia Wilde ha estat capaç de treure encara més suc al guió original que al mateix autor. Tot i que la història és la mateixa, això sí, ho ha respectat. Es una dona que convida a sopar uns veïns cosa que al marit no li fa gaire gràcia perquè els han estat emprenyant durant dies amb els sexes sorollors que practiquen i esclar la trobada es converteix en un despropòsit delirant amb la confrontació de dues maneres de veure la vida radicalment oposades. Olivia Wilde, que és més coneguda com a actriu que no pas com a directora, però que ja n'ha fet alguna pel·lícula molt interessant, també encapsala el repartiment juntament amb Penélope Cruz, Edward Norton, Seth Rogen i la química entre tots quatre per mi és una de les raons de l'èxit del film, a banda també d'aquestes divertidíssimes converses que tenen sobre sexe, sobre les emocions reprimides, tota la incomoditat que això genera en l'espectador, per mi és una comèdia absolutament rodona.

A veure, rodona, rodona, això traduïm-ho amb estrelles, que quantes n'hi posaries? 5. 5? Això aquesta temporada només ho he sentit amb la bola negra, crec, venint de tu. Ja en tens una altra. Doncs vinga, ja en tenim dues. La recomanació del nostre expert, claríssima, la invitación. També s'estrena el debut en la direcció d'un altre actor. Tú piensas mucho en cuando la vas a palmar.

És el Malijo, és una bona òpera prima, Marc? La veritat és que és força bona, a més aquesta música del Niño del Che que l'acompanya és fantàstica. El director és Jaime Lorente, que és un actor conegut sobretot pel seu paper de Denver a la Casa de Papel, i debuta com a director amb aquest drama familiar, angoixant, tèrbol. Està ubicat en una època indeterminada, en una població de Múrcia, i narra el viatge emocional d'un nen d'11 anys que s'ha d'enfrontar a la desaparició del pare i a un món on regnen la delinqüència, les drogues i el silenci. És molt important, això. És com un tractat sobre la culpa, sobre aquestes ferides que van passant de generació en generació. Jo crec que Lorente apunta maneres de cara al futur com a realitzador, malgrat que aquesta primera pel·lícula és una mica irregular, però la veritat és que és.

Força important. Doncs a veure, una mica irregular, traduïm-ho també en estrelles que li posem. Però també està bé, per tant, 3. Bé, bé, aprovat. Aprovat claríssimament. Sí, sí. Va, alguna altra estrena que vulguis destacar?

Sí, volia comentar només, perquè, clar, amb les hores que he dedicat a Sitges aquests dies no les he pogut veure, però sí les esmentem, que s'estrena un biopic de Frederic Chopin, una nova adaptació d'un videojoc, Street Fighter, i una comedia romàtica espanyola que es diu La Maleta, que, a veure si en algun dia d'aquests les podem recuperar i les podem veure.

Doncs si la de Chopin la banda sonora hauria d'estar bé, però ja ho comproverem. Va, doncs passem a les estrenes que arriben a les sales de cinema directament des de Sitges.

Fins ara, totes aquestes pel·lícules que ara comentarem eren coses d'experts, de crítics, però ara, a partir d'ara, ja arriben a les sales, tothom qui vulgui. La primera que ens vols destacar és aquesta que tenim de fons,

Whalefall, sí, és una pel·lícula molt curiosa. El protagonista és un dels actors de moda, Austin Abrams, que està triomfant amb Resident Evil, una pel·lícula de gènere de zombis, però que és molt bona, ja us la vaig recomanar en el seu dia, i que aquí interpreta un jove que intenta reconectar amb el pare, que era un submarinista expert. Però que se suïcida llançant-se per la borda amb uns pesos que l'enfonsen de seguida, i ell el que vol és trobar el seu cadàver al fons de l'oceà, una mica com per retrobar-se amb la figura paterna, però aleshores un catxalot se l'empassa. Ostres. I la pel·lícula és tota l'aventura dins el sistema digestiu de l'animal, que és una experiència claustrofòbica per ell i pel públic, però que li permetrà, mentre és allà, doncs també anar pensant en la seva vida amb el seu pare, fer teràpia, aquesta teràpia que necessitava i que no volia fer mentre era a la superfície, doncs allà té temps per fer-la dins el catxalot. És una pel·lícula que en alguns trams pot resultar una mica repetitiva, potser excessivament melodramàtica, però que no deixa de ser un film sorprenent, original, i també val a dir que encara que sigui una pel·lícula de sitges, que molta gent s'espanta, i amb aquesta trama que us explico potser encara més, és una pel·lícula que es pot veure tranquil·lament, és per a tots els estómacs, podríem dir, i que no cal que patiu.

Molt bé, doncs aquesta peripècia per intentar sortir de l'estómac d'un catxalot, quantes estrelles li poses? Tres. Estem anant molt bé aquesta setmana, eh? Va, també hi ha una estrena amb una serp gegant.

Sí, és per veure-la. Aquesta per veure-la ja has de tenir una miqueta més d'estómac, jo adverteixo. Tot i que tot es veu molt de cartró pedra, que per mi també és un dels seus encants. Pot semblar un film una mica així com maldestra, improvisat, però vaja, és que així és com eren les pel·lícules de monstres, de sèrie B del segle passat, i aquesta té aquest regust nostàlgic que la fa una mica entranyable, també terrorífica, no ens enganyem, però jo crec que al final fins i tot el públic el que fa és empatitzar amb aquesta serp que el que vol és menjar-se tots els que van a l'Amazones a explotar la selva, el riu, els seus recursos naturals i sobretot perquè estan interpretats per un conjunt d'actors limitadets i per tant la serp els supera a nivell actoral. Però vaja, és una pel·lícula que és trepidant, sens dubte, inesperada, i en alguns moments, jo diria, deliciosament desagradable.

Doncs una pel·lícula que aguanta en gran part la serp. Vull una, La leyenda de l'Amazonas. Estrellas? Tres, però alerta,

allò que deia no és per tothom. Has d'estar una mica amb l'estómac preparat.

Exacte, per amants del gènere. Doncs va, ara és el torn d'un director japonès de primera línia.

Irokazu Koreeda és el director. Està al nivell del que havia fet abans?

Doncs la veritat és que no. És una pena perquè és un director esplèndid. A mi m'encanta pel·lícules com de tal pare, tal fill, una sumta de família, que són del millor que s'ha fet en aquest segle. Però aquesta última, que es diu Kakeru, Ship in the Box, per mi és una petita taca en la seva filmografia. A veure, no és un desastre total, perquè el que passa és que estem acostumats a que ens entregui pel·lícules fantàstiques, però vaja, manté la seva sensibilitat, manté el teu poètic, manté els temes habituals de la seva filmografia, la família, el dol, la pèrdua, les diferents maneres d'entendre els vincles afectius, però aquí ho fa a través d'un nen humanoide que uns pares compren per substituir el seu fill mort, és idèntic al fill que han perdut, i al final la pel·lícula s'acaba encomanant de l'aferrador propi d'aquest robot i acaba sent una pel·lícula que acaba sent anodina, o sigui, no transmet totes aquelles sensacions meravelloses del que estem acostumats de Hirokazu Kore-eda i per tant, per això deia que per mi és un petit sotrac en la seva carrera.

Això vol dir poques estrelles? Dues. I quins títols més vols afegir? Sí, d'aquests cinc que us

dèiem que han passat per Sitges i ara ja estan a l'abast de tothom, hi ha una cinta finlandesa, Nightborne, correcta i prou per mi, que parla dels horrors de la maternitat, que compta, això sí, amb Rupert Grint, pels fans de la saga Harry Potter, és l'actor que interpretava Ron Weasley, i també la còpia restaurada, ampliada, sense censura, de Los Demonios, de Ken Russell, dues pel·lícules que ja us vaig escoltar, que comentava ahir l'Àlex Gorina. Que és una obra mestra, inquestionable, i amb aquesta còpia impactant, amb uns colors brutals, amb una escenografia de Derek Jarman impactant, és una finestra oberta al cinema dels anys 70, però a mi és una pel·lícula que em costa recomanar obertament. És una pel·lícula que és difícil de pair, que és excessiva, que és sàdica. Vull dir que sí, obra mestra, i és una pel·lícula que qualsevol cinefi l'hauria de veure, però per al públic més general han d'anar una mica preparats.

Doncs queda claríssim, ens ho has explicat molt bé, ja tria per tothom cartellera de païda aquest cap de setmana. Arribem gairebé al fil de tres quarts d'onze, fem una pausa per la publicitat i de seguida tornem amb més qüestions.

No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es Peugeot.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank

tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app.

Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

A Cotet, tornem a connectar-te amb la vida. Ara, descobreix l'únic audiòfon del món amb tecnologia auditiva invisible. Intel·ligent, invisible i connectat. Vine a Cotet i prova'l. Cotet, una nova forma de sentir. Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure, és ser més tu.

I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Ja és hora que el món t'escolti. Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot. Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria.

Els 10 anys d'Odisseu per tornar a Ítaca. Els 10 per 10 cants a la Divina Comèdia. Les 10 jornades i els 10 narradors del Decameró. Les 10 pometes del Pomer. 10 temporades de llibres i ràdio per seguir sumant històries, personatges i emocions. Ciutat Maragda. 10 anys compartint literatura. Dissabtes a la una del migdia a Catalunya Ràdio. Amb David Guzmán. Lectures per a tots els gustos.

Catalunya NIT Les notícies Sota la llum de la Lluna Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

13 minuts i arribarem a les 11 de la nit, així que comencem a enfilar la recta final del programa. Aquest 16 d'octubre se'ns va esgotant. Aviam, Alba Barbosa, Oriol Pujadó, Carme Montero, Txell Garriga i Marc Güell. Bona nit. Aquesta mitjanit ja han de quedar definides les coalicions que es presentaran a les eleccions.

Sí, acabem el termini ara, d'aquí una hora i deu minuts, amb les negociacions, però que arriben fins a última hora, aquesta darrera proposta de front ampli per seduir els de Podem, oferint-los llocs de sortida prioritaris a les llistes de Madrid i Catalunya. Ara per ara, però, no tenim resposta de Podem. El fet és que les esquerres alternatives no aconsegueixen posar-se d'acord per tancar llistes unitàries en la majoria de territoris i, per tant. Podem i el Front Ampli no concorreran junts, excepte el País Valencià i les Canàries. I la maquinària electoral dels partits ja arrenca amb força demà. A Madrid hi ha l'acte de presentació del Front Ampli a Mada Colau com a cap de cartell. Podem ha convocat la direcció del partit per analitzar l'escenari just mitja hora abans. I demà també es reuneix el Comitè Federal del PSOE, on es ratificaran les llistes electorals. I Esquerra Republicana decidirà demà si la llista per Girona l'encapçala Teresa Jordà o Edna Estrems.

I fa ben poca estona, Alba, hem pogut saber que el defensor del poble ha decidit portar al Tribunal Constitucional la suspensió del vot dels nacionalitzats a través de la llei de nets.

Sí, Ángel Gabilondo ha interposat un recurs d'empara demanant al Suprem mesures cautelaríssimes després d'haver rebut diverses peticions de sol·licitud d'empara per part de particulars i entitats i davant la resolució del Suprem d'aquesta setmana, que recordem que deia. Que mantenia suspès el vot de les persones descendents d'exiliats de la Guerra Civil que havien aconseguit la nacionalitat espanyola per la llei de nets. I comença un cap de setmana d'aquells d'anar mirant el cel, Oriol.

Sí, pendents del cel, dels mapes, i també d'una reunió de demà al matí, una actualització que ha de fer el SECAT del pronòstic meteorològic, cap a tres quarts d'una. S'ha convocat aquesta roda de premsa per informar de les novetats que hi ha en el pronòstic. A hores d'ara ho hem explicat a la primera part de l'informatiu. Estan en alerta vermella tres comarques, la del Maresme, el Vallès Oriental i també la Selva. Aquestes tres comarques rebran un és alert, en principi, amb la recomanació d'extremar les precaucions i de vigilar la mobilitat. De tota manera, caldrà veure què en surt d'aquesta reunió, si s'amplia el color vermell en el mapa i també l'enviament d'alertes a d'altres punts de comarques del litoral i del prelitoral del país que també tenen un risc elevat de pluges.

I per demà, Carme, també hi ha convocada una manifestació de comerciants, restauradors i veïns de Collserola que reclamen la reobertura immediata de l'accés al parc.

Sí, després de gairebé un any de restriccions per

la pesta porcina africana, la concentració començarà a les 11 a la plaça de

Vallvidrera i s'acabarà al Tibidabo. Denuncien les conseqüències econòmiques i socials de les limitacions a l'espai natural. Els convocants també es queixen de la diferència de tracte que creuen que hi ha. Entre la ciutadania en general i les activitats que s'han permès, com ara alguns rodatges cinematogràfics o el funcionament del parc d'atraccions. Per això demanen explicacions sobre quins criteris es fan servir per autoritzar-les.

I també tindrem un ull posat demà a França perquè hi ha una nova jornada de mobilització dels estudiants que cada vegada a Txell tenen més suports.

Sí, exacte, perquè demà mateix s'hi afegiran també funcionaris, pagesos i part del moviment de les armilles grogues per protestar contra l'encariment de la vida. Durant tot el dissabte hi ha convocades, atenció, 90 manifestacions i 500 punts de protesta arreu del país. Per tot plegat, el president francès Emmanuel Macron ja ha fet una crida a la calma i també ha convocat un gabinet de crisi per fer-ne el seguiment.

Més coses de cara demà, Marc. Aquelles trucades que no volem i també prevenir sobretot possibles estafes. Aquest 400, per tant, permetrà, sabem certesa, si aquella trucada té finalitats comercials o no. I demà aquí a Catalunya Ràdio també explicarem com veí de Sant Feliu de Guíxols, no sé si vosaltres sou col·leccionistes d'alguna cosa, però atenció al que col·lecciona aquest home, aquest veí de Sant Feliu de Guíxols. Vol entrar al llibre Guinness del Rècords per tenir una col·lecció de 37.000 maquinetes. Però maquinetes de fer punta de llavis. Que allà està a fer punta. Carai, quina obsessió, tu. Sí, sí, demà haurem d'escoltar la seva història. Ja ho veieu que estem a les portes d'un cap de setmana molt intens, carregat d'actualitat. Per tant, ben atents a Catalunya Ràdio. A partir de les 6 del matí, molts fronts oberts que també tractaran el suplement. Si us sembla, podem saludar en Roger Escapa. Roger, bona nit. Què tal, bona nit, com esteu? Em sembla que us espero un cap de setmana força mogut,

si mirem el temps. Tenim totes les LR desactivades, per tant, molt pendents d'aquestes pluges que es preveuen aquest cap de setmana, veurem com evolucionen i si són tan greus també com fa 15 dies, que ens vam haver de quedar fins tard i fins de dormir aquí a la ràdio, alguns. Per tant, connectats a les pluges, les coalicions aquesta nit acaba el termini, no fa la pinta que hi hagi fumata blanca dins de l'esquerra de l'esquerra. Sí, sí, no fa pinta. Per tant, demà tertúlies al voltant de tot això, i a més a més, bé, tenim tota la història del cas Jovany, que han desaparegut. La roba interior d'Helena Jovany en un cas que ha fet un nou gir a les Hores de Mamaica Navarro a l'Hora Negra, a les 10, com sempre, puntual amb les últimes novetats del cas Jovany.

Doncs no ens ho podem perdre, per saber aquests detalls que pugui portar la Maica. Què més fareu al suplement?

Mira, hem aconseguit reunir Tricicle de nou, el Joan Gràcia, el Paco Mir i el Carles Sanz, tots tres de nou al suplement junts, després que Tricicle ja sigui història, van estar més de 40 anys plegats, ara cadascú fa una mica la seva, però hem aconseguit tenir una altra fotografia amb ells plegada junts i segur que és interessant el que poden explicar demà. Feia temps que no se'ls veia junts. No, perquè crec que es van separar just després de la Covid el 2023 i jo no recordo haver-los tornat a ajuntar i crec que en tinc moltes ganes perquè és una història de Catalunya. Doncs ben connectats al suplement, alguna cosa més que volgués destacar? Mira, tenim una història que promet, no sé com sortirà, festes de divorcis, és a dir, tenim la història d'una parella. Que es va separar i per anuncia que se separava va convocar una festa amb els amics, amb els mateixos amb què s'havia casat i celebrat fa uns anys per dir avui celebrem, ens emborratxarem, ballarem per última vegada i us comuniquem que les nostres vides. Se separen. Tant amics, però tan separats. Ja es pot ser amic després de la mort? Doncs és un debat que ben avançat al programa. Si la pluja ens ho permet, tindrem. Doncs ja que s'acaba, que s'acabi bé.

Exacte. Us escoltarem, Roger. Salut. A aquesta hora,

66 minuts perquè sigui mitjanit i es tanqui el període per presentar coalicions i encara hi ha moviments a les esquerres per veure si s'ajunten o no. Alba, quina és l'última hora?

Sí, doncs hem rebut ara una contraproposta que fa l'espai de Podem per intentar pactar amb territoris i anar junts en front ampli. Parlen no més però de territoris on les negociacions ja estan bastant avançades, on els acords serien possibles. I mencionen Extremadura, País Basc, Galícia o Múrcia. Per tant, Catalunya i Madrid, d'aquesta darrera proposta que ha enviat Podem ara fa minuts, quedarien al marge de les negociacions. Molt bé,

doncs seguirem pendents d'això. Gràcies, Alba. Fins ara. Ja ens preguntem a aquesta hora quina portada preparen per demà al punt avui. Ho comentem amb la seva vice-directora. Dolors Vallès, bona nit. Hola, bona nit, Manel. Bona nit, Agnès. Bona nit. Com ho encareu, això, de cara a demà?

Doncs demà publiquem un dossier titulat Viure del conflicte, que analitza com l'anticatalanisme s'ha convertit en una eina política a l'Aragó. Onze exemples, des de la llengua catalana a la Franja fins a les obres de Xixena, expliquen com s'alimenten els conflictes per obtenir rèdits polítics. I després també tenim a portada, portem a portada la secció de la monarquia de Lluís Simón, que signa un article amb un titular sorprenent. Quan Aznar volia ser rei, recupera les declaracions de l'expresident espanyol en què confessava que hauria volgut presidir una tercera república. Tot un contrast amb la seva defensa de Joan Carles I i de la monarquia.

Doncs ben interessant aquest plantejament. Gràcies Dolors, bon cap de setmana.

Igualment, bona nit. Els últims tres minuts

Igualment, bona nit. Els últims tres minuts del programa avui seran per Jaume Capdevila i Herrero. Ja sabeu, ell és qui s'amaga darrere el pseudònim Cap, dibuixant i caricaturista, i a qui ens agrada sentir molt, també, en aquesta part final del programa, molts divendres. Jaume, com estàs? Bona nit.

Molt bona nit, com esteu? Bé, com ho veus tot plegat? Fantàstic. Home, jo, així com la setmana passada. Ai, no, fa 15 dies us vaig fer un auca. Avui us faré un altre format tradicional, també, que és similar a l'auca, que, de fet, és anterior a l'auca. Són les cartes, us faré una tirada de cartes del tarot. Molt bé, endavant. I veurem què surt, perquè saps que jo sóc de Berga, com el Manel també, i vaig rebre en herència les cartes de l'Aramis Fuster, en sap anar a l'isla dels famosos o no sé on. I jo ara les tiraré aquí, i això sí, farem això, relaxarem, abaixarem les llums, posarem aquesta música relaxant, i us diré això, bona nit. Ànimes inquietes i benvinguts en aquest espai de misteri, de connexions amb allò invisible. Respireu profundament, deixeu anar les tensions i penseu que avui Mercuri és a la casa de Venus i això vol dir que el tema dels desdronaments està molt pitjor del que ens pensàvem, perquè ha hagut de marxar Mercuri de casa seva i Venus l'ha acollit en una habitació de rellogat. Estic barrejant les cartes i necessito A veure, estic barrejant, necessito que el manel, quan tu vulguis, que em diguis prou, però no el vaig passant. Ara tinc dos pilots i necessito que. Que l'Agnès triïssi la dreta o l'esquerra? L'esquerra. A sense que tingui cap connotació política, només esotèrica. Sí, sí, l'esquerra, aviam.

L'esquerra, a veure l'esquerra, doncs ara tirarem la primera carta. És la torre. La torre. És una carta que apareix quan alguna cosa s'acaba, quan les estructures trontollen, quan algú abandona el lloc allà on era per buscar nous horitzons. I sembla que ens parla de la Montse Mingues, la portaveu del PSOE que plega i renuncia a anar a les llistes. Però compte, que la torre no vol dir que tinguis moltes propietats immobiliàries, que les té, eh? En el tarot la torre és refugi, és sostre, és eixopluc, i les cartes són molt clares, vol dir que la Montse no pateixi, perquè ara sortirà de les llistes, però després de les eleccions les energies indiquen clarament que trobarà un altre lloc on viure professionalment, un càrrec, una institució, una fundació, que estigui tranquil. Tirarem la segona carta, a veure, tenim. Ui, el penjat. El penjat, aquesta carta representa la suspensió, l'espera, les coses que queden a l'aire, i ens parla de. Mira, l'alcalde de Mataró del Llitbote, que us ha quedat penjat a mitja connexió, eh? I això, les cartes no descarten que sigui una premonició, que potser l'alcalde està practicant també ja la posició del penjat per si les pluges obliguen a suspendre-ho tot. Tercera carta, la poltrona, a veure, aquesta carta jo no l'havia vist mai, no surt als manuals, però això és la carta que estan negociant les

esquerres a última hora, fins a totes les negociacions, és això, no hem sentit grans debats programàtics, grans qüestions de fons, com millorar la vida de les persones, bé, sí, com millorar la vida d'algunes persones, de les que ocupen els primers llocs de les llistes.