Catalunya nit, de 22 a 23 h - 18/09/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Shakira està actuant des de fa una estona a Madrid en el que serà el primer de 12 concerts. 12 concerts en 4 setmanes. Ha convertit el districte madrileny de Villaverde en la seva base d'operacions al sud d'Europa. Una mena de parc temàtic amb diversos pavellons sobre la cultura colombiana en un espai que està obert tot el dia des de les 12 del migdia fins a la mitjanit i que. Emociona els fans de la cantant, però molesta molt els veïns de la zona. Ara ja no són concerts, són residències. Ens ha preparat un reportatge la nostra companya a Madrid, la Paula Brujats. De música, en aquesta hora que tenim per endavant, en parlarem moltíssim per un llibre que tinc aquí a les meves mans, que no deixa indiferent, que està molt ben editat. Es diu En el estómago de la bestia. És la història d'un dijockey que viu a Barcelona, que va néixer a Mèxic i que sap el que és estar. A l'estómac d'una bèstia. Així és com anomenen al Panamà les presons. Un llibre que val la pena de llegir i, sobretot, tenim moltes ganes de parlar amb l'autor, que ja el tinc aquí assegut al meu costat.

Repassarem les estrenes de cinema que arriben a la cartellera a partir d'avui amb el cap de cultura dels informatius de Catalunya Ràdio. Trucarem al punt avui per saber com es prepara la portada de cara demà i tancarà aquest informatiu el Ninotaira Cap.

Doncs som-hi, fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

I d'entrada, el primer que volem fer és escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 18 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

No sabemos nada del caso. Y si no sabes nada del caso, puede costar entender un poco. Y a mí me ha pasado efectivamente que me hayan enviado para un idioma que no era.

Ni els tribunals de justícia ni el Departament de Justícia es prenen seriosament i fan efectiu l'oficialitat plena del català en l'àmbit de la justícia. I fa que es desincentivi més l'ús del català.

Noticia d'última hora als Estats Units. Donald Trump acaba d'anunciar que prohibeix l'entrada a la Casa Blanca de la CNN, el canal MSNBC i el mitjà digital Político, perquè diu que està fart de les notícies falses.

Ho anuncia com habitualment passa a través de la seva xarxa social, Truth Social.

Avui he signat un decret per accelerar la política de seguretat de l'AIA a Califòrnia, pionera als Estats Units, i que inclou mesures importants. Accelera notablement la legislació per establir controls de seguretat realment independents i estableix iniciatives per crear un sistema d'aturada d'emergència, també conegut com a Kill Switch, un interruptor de seguretat per l'AIA.

El poble i l'exèrcit són una sola cosa per nosaltres. Per això estem en la mateixa línia, en formació de combat

en un front únic. I guanyarem.

El caos de todas estas personas que tienen miedo de quedarse fuera como en otros asentamientos que se han hecho con anterioridad. Hay miles de personas que han estado en la playa y volverá a haber esa frustración en los inmigrantes una vez se vienen a estas plazas.

Pedro Sánchez está dispuesto a hacer cualquier cosa para robar las próximas elecciones e incluso

para no convocarlas. Que Pedro Sánchez está dispuesto a hacer cualquier cosa para nacionalizar a miles y a miles de

personas para robar a los españoles su voluntad. Yo quiero deciros que no nos podemos confiar como en el año 23.

13 anys després podré demostrar la meva honorabilitat i quedarà clar el que he fet i per què ho he fet. I finalment dir que confio total i absolutament en la justícia. Estic absolutament tranquil.

Considerem que això no és una teràpia, ni de confrontació ni de res. Totes les teràpies que fem servir els psicòlegs i les psicòlogues des de qualsevol orientació, ho fem des del principi de no posar en risc la seguretat del pacient.

Si les colles ho volen anar explorant i provant, aquest nou casc, més el protector facial, millorem moltíssim la protecció facial de la canalla i seguim protegint igual de bé els traumatismes cranioencefàlics.

Aquí, a la plaça Major, acaba de sortir a l'escenari fa re mitja cançó Mama Duxa, que es troba en estat de gràcia i té la plaça plena. Ha agafat el relleu d'en Peralbo i el Convoy, una banda que ja coneix aquest escenari.

Catalunya NIT.

10 i 7 minuts a les portes del cap de setmana, però ja amb partit de Lliga en marxa. Francesc Ripoll, bona nit. Hola, bona nit. Com està anant? L'Espanyol està jugant i crec que no ha començat bé.

No, està perdent el descans per 0 gols a 2 contra l'Elx. Mira, així ho explicava el Sergi Andreu al final de la primera meitat de la transmissió que estem fent al Tot Gira.

Mira, l'àrbitre assenyalant el final de la primera part. Escolteu, escolteu.

El Sergi Andreu està xiulant perquè l'Espanyol perd per 0 gols a 2, però és que està jugant amb un jugador més des

del minut 5 de la primera meitat. Redondo, jugador d'ells, ha estat expulsat, però malgrat la superioritat numèrica, l'Espanyol ha encaixat dos gols,

dos de Fer Niño, per tant, l'ells que està guanyant per 0 gols a 2 al camp de l'Espanyol, que buscarà remuntar a la segona meitat.

Ara mateix estem a la mitja part. M'imagino que la xerradeta de Manolo González. No voldria estar jo en aquest vestidor. Jo tampoc. Ara al descans. Quina por. En fi, el Barça juga demà al camp del Sevilla i vol continuar allargant el millor inici de Lliga de la seva història. Sí? És el millor o què? Sí, porta 6 de 6, 6 victòries en 6 partits,

i ara buscarà el 7 de 7,10 al camp del Sevilla amb una baixa important, que és la de Joan Garcia. Recordem que va haver de ser substituït el dimecres en el partit contra el Racing de Santander. Serà baixa per demà el Sánchez-Pizjuán i n'ha parlat Hansi Flick. Sempre decidim plegats. Hem parlat amb ell i amb l'equip mèdic sobre les molèsties que té. No és massa cosa, però necessita descansar en aquest partit.

Aquesta jornada, que donarà pas a una atura de partits de selecció, serà llarga, gairebé tres setmanes sense Lliga. A la llista de convocats per Espanya hi ha una novetat, que és la del jugador de l'Espanyol Roberto Fernández, davanter, i Luis de la Fuente,

convocat a set jugadors del Barça. Pau Covarsí, Eric Garcia, Rodri, Pedri, Fermín, Daniel Moïla Mindiamal, també hi ha quatre catalans més, David Raya, Marc Pubill, Marco Corella i Víctor Muñoz. I a la Lliga F, victòria contundent del Barça al camp de l'Alavés.

Sí, el partit s'ha acabat fa només uns minuts. 0-6 amb gols de Graham, Sidney, Carolina i Clàudia Pina, que ha fet un hat-trick. El Barça es líder en solitària, 12 punts de 12 possibles. Avui s'acaba el mercat. Pere Romeu fa temps que demana un lateral dret. Veurem si arriba o no. En canvi, el Badalona Women ha fitxat Catalín Hendrix, un extrem de 23 anys que arriba a Badalona seguida pel 20 fins a final de temporada. Avui ha jugat al Barça, demà a les 12

Badalona Reial Societat, a les 4 Espanyol Madrid Club de Futbol. En un divendres amb molta activitat esportiva. Sí, per exemple, la Lliga de Futbol Sala ara mateix està jugant al Barça, està guanyant per 2-1 al Península. L'Indústria Santa Coloma ha empatat a la pista de l'Operrulo 5-5. A la Golden Cat d'Hockey Patins, la selecció catalana masculina ha empatat a 2 contra Angola i ha perdut 2-7 contra Portugal.

Demà són les semifinals. La selecció femenina ha guanyat per 0-4 a França. I t'acabo parlant de Waterpolo, perquè el Sabadell ha perdut per 16-15. En el partit de la fase prèvia de la Champions masculina a Tbilisi, a Georgia, contra el Brescia italià.

Gràcies, Francesc. Bon cap de setmana. Igualment.

I Agnès Marquès. Es divendres,

acostumem a posar-hi més música encara, i a aquesta hora hi ha en marxa el primer concert de Shakira a Madrid. ¡Bienvenido!

Doncs així és com l'ha rebut algú que l'estava gravant molt emocionada, però és que és el primer de 12 concerts en 4 setmanes. La veuran 600.000 espectadors en una ciutat temporal construïda per l'ocasió, per acollir un espectacle Única Europa que només es podrà veure a Madrid. Shakira ha tornat en un macroesdeveniment que, més enllà de la música, té conseqüències polítiques i socials. Ens ho explica des de Madrid la Paula Brujats. Si el 2001 Shakira cantava que Madrid era una ciutat de pas, era un amor per deixar enrere,

avui hi torna i

per quedar-se quatre setmanes fins a l'11 d'octubre converteix el barri de Villaverde, al sud de Madrid, en la seu de la seva gira més taquillera,

un estadi únic, immens, com si fossin deu camps de futbol i una experiència que va més enllà del concert. Ha batejat aquesta ciutat temporal com a Macondo, tot i que s'assembla ben poc a la imaginària de Gabriel García Márquez, i mobilitzarà 50.000 fans per dia en un recinte obert del migdia fins a la mitjanit i que paralitza un barri sencer.

Pero a las 11 de la mañana cortan, de tal manera que nosotros no podemos ejercer nuestra actividad. Nos quedamos totalmente incomunicados, hasta el autobús nos los desvían, no entra por el barrio ya. Aparte de que el ruido, te ves negro para poder salir porque te mandan para allá, para acá, para acá, es que cortan todo, encerrado.

La cara per a Shakira i per als fans la creu per als veïns i treballadors d'aquest barri obrer.

Perquè nosaltres tenim unes pèrdues aproximadament estimades de cerca de 1.500 euros en un sol dia. Si això ho multiplicam per 4 és una quantitat important per a un petit empresari com jo. No reben compensacions

i alguns temen que els negocis acabin marxant de Villaverde castigat any rere any per altres festivals com el Madcool, com explica Gemma Sánchez, que és la portaveu de

la plataforma d'afectats. Si lo que quieren es

hacer macrofestivales, macroeventos, tendrían que buscar un lugar adecuado y habilitarlo.

I per molts és una mostra més d'un Madrid inevitable convertit cada cop més en una ciutat espectacle, tot i que per la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso són crítiques sense fonament.

Todo lo bueno que pasa en Madrid siempre lo critican porque son los envidiosos y porque quieren pobreza, tristeza y apagones. Sí, el fin de semana pasado, además de la Fórmula 1, Aitana actuó cuatro días consecutivos, ahora viene Shakira, el rodaje de la última película de Woody Allen, la feria de otoño, la NFL, la Navidad, acaba en Fitut. Eso es Madrid, todo el día haciendo cosas.

Si ya sabes cuál es la respuesta. Doncs per als que et pregunten a qui van dirigits tots aquests esdeveniments, qui ve al show de Shakira?

En este momento Madrid es latina, por lo tanto estarán aquí tantos latinos como españoles, pero yo diría más latinos que españoles, por lo tanto de fuera yo diría que viene la gran mayoría.

Això expliquen els promotors de Live Nation. Tot això mentre Jusso fa bandera que Madrid és el cor de Llatinoamèrica. Per alguns, però, més que parar d'altres. Les entrades per veure Shakira van dels 80 als 700 euros i els llatins de Villaverde, que són molts, ni s'ho poden permetre.

I encara ens fem una altra pregunta. Amb les residències, amb aquest nou model de grans esdeveniments, cap on va la indústria cultural? És màrqueting o és art? Per tant, a nivell de producció,

clar, evidentment és un guany impressionant, però què passa amb els fans? És Lorena Montó, una experta en cultura fan. Si això, en el futur, ha de substituir el que és una gira normal, aquí tenim un problema, perquè la cosa és que tu viatgis perquè vols, no perquè t'obliguen i no tens una altra manera de veure el teu artista en directe.

En polèmica i reinventada, Shakira terra Madrid perquè ha preferit que fos Madrid i no Barcelona la seu de la seva residència.

Gràcies, Paula. Estem a punt d'arribar a un quart de deu sobre si hi ha pel·lícules preferides per les dones i pel·lícules preferides pels homes. I posa la seva mirada la periodista i col·laboradora del Catalunya Nit, Marta Reyesu.

D'entrada, una advertència. Allò de les dones som així, els homes som així. Em sembla que està més que superat, és molt ridícul, som adults. Que a vegades hi ha uns patrons i unes coincidències sospitoses, sí, però ja m'enteneu. M'ha fet riure molt una llista que han publicat en pel·lícules amb la discrepància més gran de puntuació entre homes i dones. Us en dic cinc de cada. Comencem per pel·lícules molt ben puntuades per dones i puntuades molt malament per homes. Orgull i prejudici, els jocs de la fam, les pel·lis de Harry Potter, Mamma Mia! i el quadern del Noah. Jo no dic res, eh? Passem ara a la llista de pel·lis ben puntuades per homes i de fanestrades per les dones. La gran evasió, Fast and Furious, totes les de Sergio Leone, Casino Rambo. Que en algunes estic d'acord, eh? Quins ploms. Deix ser molt l'hétero bàsica. I quines pelis ens fan feliços a tots, diu l'estadística. Us en dic cinc, també. Casablanca, Jurassic Park, totes les d'Estudio Ghibli, el show de Truman, i una que no he vist mai, us ho creieu o no, E.T.,

Els divendres ja ho sabeu que conversem amb algú del món de la cultura i el convidat d'avui no us deixarà indiferent. El seu nom artístic el posem aquí en pista musical.

El professor Ángel Dast va néixer a Mèxic. La seva fotografia fent la comunió de ben petit, amb la mirada alçada i les dues manetes juntes, pregant, podrien despistar molt. No hi va bé, no, i dir-li amb Déu. La seva escola es deia Madrid, a Mèxic, i pels altaveus sonava l'himne republicà en una època en què Franco encara era viu. A casa seva agradava molt la música i la seva vida va canviar. Quan es va comprar el seu primer disc.

Finalment ha decidit explicar ell mateix la seva vida, està plena de música, de festes al límic, de discs i, fins i tot, presó. En El estómago de la bestia es titula el llibre amb un subtítol que és Aventuras y desventuras de un DJ. Ell ha viscut molts i molts anys a Barcelona, ara hi torna a viure, i no sé si avui t'he de dir Ángel Francisco López Morán o Professor Angel Dust. Com ho hem de dir, això? Què prefereixes?

Com ho vulguis, com vulguis. Sí. Como ser humano soy Ángel Francisco López Morán. Pues Ángel, de momento.

Así sortirá más fácil. D'entrada, felicitats pel llibre, que a part de tenir una història impressionant, és que està molt ben editat. Costa veure un llibre amb aquesta edició tan cuidada.

Sí, ha sido maravillosa la unión, la conexión con el editor, con Didac, y el trabajo final es muy bonito.

Sí, porque a banda de la qualitat de portada, les fotografies, hi ha fotografies molt bones al mig, i una sessió de DJ al final, són les teves pròpies mescles aquí, podem dir. Sí, bueno, la sesión del final es

como un soundtrack del libro también. Son seis horas, son tres sesiones de dos horas y no es una mezcla típica de un DJ, pero es música primero que me ha influenciado, luego música que me sigue influenciando conforme fui creciendo. Y a la última sesión es toda música mía que he ido produciendo a través de los años.

Doncs a veure com encaixes aquesta.

Fins i tot la gent que tenim molt mala memòria ens en recordem del primer disc o primer caset o primer CD, depèn de l'època que cadascú hagués nascut, que es va comprar. Tu amb 12 anys, a Mèxic, el primer disc que et compres és aquest de Deep Purple.

Sí, el Made in Japan de Deep Purple, sí, sí, sí. Doble disc con fotos, increíble, sí.

I pel que llegeixo el llibre, és com una revelació, et canvia la vida pràcticament aquest disc.

Sí, sí, sí, los primeros discos yo creo que compras y que te identificas con ellos, ¿no? Por lo menos en mi caso me abrieron puertas, me cambiaron la vida y fue como mi iniciación al rock, ¿no? Ya tuve una época de adolescente totalmente con todos los clásicos y con la. Con esa forma de rebeldía y de libertad que tiene el rock.

Sí, tu ets nascut a Mèxic en una família culturalment molt activa, us moudeu al Canadà i allà comences a descobrir també tot un panorama musical que m'agradaria que m'expliquessis perquè, per exemple, hi ha una cosa que jo n'indic, concerts impossibles, que són els concerts que m'hagués agradat més anar a la vida, i que ja no ho podré fer perquè els grups ja no existeixen. Tú vas a estar a un concert de The Clash, por ejemplo.

Sí, sí, estuve en un concierto de The Clash que fue increíble en el estadio de los Blue Jays de Toronto, que aparte el talonero fue Black Uhuru, un grupo de reggae tan gigante. Y fue increíble, sí, sí. Tuve la suerte de estar en esa época en el post-punk, que le llaman ahora, ¿no? Ver muchos grupos, a Baja, o sea, Sución de Banshees, a. Bowie lo vi en su último tour, a Talking Heads, a Iggy Pop, muchas veces, a The Cramps, mucha música, me nutrí mucho de música. El llibre està ple de

música i és aquí a Canadano que tu decideixes ja tenir una banda també. O sigui, ja no només l'escolto i vaig a concerts, sinó jo he de tocar també música, jo he de fer música.

Sí, entré a la universidad y paralelamente, que si te das cuenta, muchos músicos. Estudiaron lo mismo que yo, que son artes plásticas. En ese momento era la especialidad de arte experimental y la conexión con compañeros y la música y todo. Y aparte que yo ya había ido al conservatorio desde chiquita y la música se me hacía un lenguaje increíble. Y sí, claro, fue esa época punky, new wave, experimental, que mudaba mucho, ¿no? Y qué nombre el grupo, ¿eh? Jesus and the Mutants.

Jesus, Jesús y los Mutantes. No está mal.

Es un gran placer. Es un gran, gran placer. Es un gran placer tener a todos ustedes aquí hoy.

Pensé que todos podrían comenzar su tour aquí.

Tu escoltaves una sèrie de música que diríem així punk, post-punk, rock, però un dia vas a una discoteca allà a Canadà i comences a veure que això de el que punxen els diges també et pot agradar.

Sí, claro, y bueno, es que aparte de la escena del post-punk y todo esto, también surge el New Wave, ¿no? Que ya era música bailable, ¿no? New Order. Toda esta bronski beat, inclusive Billy Idol se bailaba y se mezclaba también con la música de house electrónica que estaba llegando, que era muy underground. Había ahí un maestrizaje y eso me influyó mucho, la apertura de estilos que se enfocaban en el baile, básicamente.

Els teus pares, la teva família, amb els teus germans, es muden a Barcelona, tu segueixes vivint a Canadà, amb viatges a Nova York, sempre descobrint allò, nous territoris, i tu també decideixes venir cap a Barcelona el 1988. Quina Barcelona et trobes?

Bueno, yo venía con una idea muy romántica de Barcelona, de la Barcelona aquella donde los surrealistas se habían. André Breton, cuando. Todas esas historias que había de los cafés y venía haciendo poemas, aprendiendo un poco de. De cultura local y todo y me encontré una Barcelona increíble mucho más muy diferente, muy gamberra, de alguna forma pero romántica no era lo que es ahora. No había verde, era muy oscuro. La Plaza Real era solamente para pocos. La gente de la zona alta no bajaba por ahí. Había muchos pequeños grupos y extranjeros que no como los expats que hay ahora que invaden todo, sino que había mucha gente estudiando y había mucha gente, viajeros creativos, gente interesante. Yo desde aquí me encontré mucho arte.

I tu comences a punxar, a punxar cada vegada a més llocs, i també crees un grup que es diu ON.

Sí, sí, sí, sí. Aquesto fue lo que empezó como unas maquetas, ¿no? Creció rápidamente por un viaje a Londres, que conocí a un amigo que tenía un manager, y en fin, la maqueta. Llegó a manos de alguien que empezó a movernos y terminamos firmando un contrato discográfico después de un tiempo con Warner Suecia y producidos por Malcolm McLaren.

Sí, expliques molt bé el llibre. Tu has tingut com dues experiències amb cases discogràfiques potents, podríem dir, no? Virgin també després. I tu no acabes d'encaixar amb la manera que tenen de treballar, potser?

No, no, porque siempre te. Sobre todo cuando era más joven, ¿no? Pero te intentaban como domar, domesticar, ¿no? Decir por dónde, ponerte límites, buscar que fabricaras un hit. Sí, era todo muy cuadrado. Entonces yo, afortunadamente, paralelamente, pinchando y produciendo, me iba bien. Y la gente le gustaba lo que hacía y me ganaba bien la vida con eso. No seguía la. La fama ni el ser millonario. Creía en la música, en el poder de la música, y lo sigo haciendo.

Si et preguntés a quants clubs vas arribar a tocar a Barcelona als anys 90, per exemple, a punxar, perdríem el conte, no? Perquè vas anomenant sales i sales i sales, i podríem dir a moltes, i algunes que eren potser petitonetes, al Born, on fos, i també les més clàssiques.

Sí, en los 90 llegó un momento que yo sí trabajaba 5 o 6 noches a la semana en Barcelona, aparte de que cuando salía, pero tenía residencias mensuales, semanales, invitaciones a eventos, sí, era una locura, había mucha. Muchos diferentes grupos de promotores que están inquietos. Era un momento muy bonito.

Xiga, es veu com una escena molt viva. Tu, després de males experiències, perquè gravant, per exemple, a Suècia, expliques que esteu gravant un disc, que allò es va allargant mesos i mesos. Allà el productor, qui està fent les mescles, diu "Nois, això ho hem d'entregar ja". Y os acabeu discutint d'una manera que destrossa el mitjestudi. Sí, sí, sí.

La única vez que me he peleado en mi vida, que me he pegado con alguien, fue con el cantante, que ahora somos superamigos. Y terminamos con un estudio medio destruido.

Sí, sí, perquè els oients no se facin la idea, amb la discussió que té amb el cantant, l'empeita destrossa, caient el cantant, destrossa un aparell caríssim, i aquí a l'Àngel no se li acut res més que agafar una guitarra elèctrica, no?, que hi havia. No, una acústica. Una acústica, que també barata no devia ser, suposo. No, no, no. I la destrossa com una performance d'aquestes de concert,

eh? Sí, sí, o una. Llevamos mucho tiempo trabajando bajo presión, ¿no? Y bajo esta presión de que teníamos Y yo estaba harto, claro. Yo había empezado con un proyecto mío, luego se había democratizado, entonces había muchas opiniones, parecía que nunca acababa, ¿no? Y sí, fue un punto de escape.

Doncs una fugida, una escapada, que al final va acabar produint-se ell mateix la música y fora historias.

Aquesta, per exemple, la trobaríem al disc Watchapeando, que ara ens explicaràs què vol dir Watchapeando, però deixo als oients a veure si detecten de qui és aquesta veu, que sonarà ara ben aviat a Watchapeando, del professor Ángel Dast.

¿Cómo va acabar la mala Rodríguez a casa te va, grabando el teu estudio? Bueno,

en aquel año que llegó María a casa, yo ya estaba haciendo bastante trabajo de producciones de hip hop, Y mi colega, Dani García, me dijo, oye, me encontré una chavada haciendo peleas de gallos en el sur, que me dijo que venía a Barcelona y se ha quedado tirada porque venía a trabajar con solo los solos, pero que se ha quedado tirada y que no le hace caso. Te la llevo a casa. Me la llevó a casa y se quedó conmigo cuatro o cinco días y grabamos. Ella había grabado un tema que no había salido. Creo que es de sus primeros temas que grabó.

Es pot dir que la vida t'anava bé? No et faltava la feina? I de cop i volta passa una cosa que et deixa quan la llegeixes, fins i tot llegir-la emociona i fa mal, o sigui que viure-la no m'ho puc ni imaginar, però d'aquí ve el títol del llibre també, En el estómago de la bestia. Tu surts a Barcelona, passes per un hotel i un nigerià, algú et fa una proposta d'anar a punxar, com que ja tenies un nom, el Panamà. I agafes amb la teva companya i una filla molt petita, Siena, no? Sí. Dos anys i mig? Tenía año ocho meses. Un any i vuit mesos. I te'n vas uns dies a Panamá a fer una sessió, que pagaven bé, punxar un dia, penses, estarem aquí uns dies veient el país. Y allà et trobes en una mena de no sé si dir-ne emboscada o

¿qué es lo que pasa? Sí, bueno, una sesión que nunca pasó, que se canceló, pocas conexiones con la gente que se suponía que tenía que organizar el evento y después de unos días me dijeron que tenía que aplazar mi viaje. Y yo ya estaba muy cabreado, no entendía nada, y tuve una discusión telefónica y les dije que no podía. Yo tenía que venir aquí, esa semana se inauguraba una tienda de Nike, y aparte era el 15, 16 de septiembre, que era el Día del Grito, y organizábamos un evento de lucha libre con DJs, o sea, no podía venir. Y me negué totalmente, y bueno, la pelea verbal llegó a que me dijeron, bueno, me citaron el día de que me tenía que volver en un hotel, y sí, básicamente fue una emboscada. Está en el libro, está todo en el libro, yo creo que lo mejor es que lo lean. Sí, o sea, es una parte. Personalmente fue muy traumática, para mí fue larga, aunque ahora con perspectiva parece que fue un sueño que no pasó, pero fueron cinco años y fueron. Que aunque hubo cosas que aprendí, muchas cosas que aprendí y mucha música que pude hacer y mucha gente que ayudé también, ¿no? Pero yo creo que si es por parte del morbo, ¿no? O pensar como en una historia de true crime, mejor lean el libro porque.

Más que eso. Sí, i tant, perquè, a més a més, hi ha la part humana, perquè ens hem d'imaginar algú que el detenen a Panamà amb la seva dona i una filla que queda petita allà, que ha de venir la teva família a cuidar-la, i sense entendre ben bé per què t'estan detenint o què és el que està passant. Allà et vas passar 5 anys en una presó a Panamà, I, de nou, allà, l'escapatòria dintre de la presó. La gent ja llegirà com hi arribes, però l'escapatòria torna a ser per la via de la música.

Angel. Equal right, hostess. Necesitamos más. No, no, no, bitch. Aya. No di corazón.

Sí, pues precisamente cuando empecé a lograr bueno, cuando logré recuperar una pequeña habitación que estaba cerrada y reiniciar un pequeño estudio. Grabamos con un compañero portugués, Rasta, conmigo y otro chico que estaba por ahí, que les dije, yo veía cómo sufrían, veías la gente, que había mucha violencia en el gueto, que cada día oías que habían matado a alguien y cosas así. Y dije, ¿por qué no hacemos una canción desde aquí, sobre la paz? ¿Desde la presó mateix? Sí, y eso hicimos, la hicimos primero, hicimos un demo y yo hablé con el director de la prisión y organizamos un festival por la paz, con las familias, con gente de fuera que vino, con la banda de salsa de la policía y con varios cantantes que yo conocía de lo que es el reggae y el danzal de Panamá. Y de ahí surgió que un promotor, una persona que conocía a mucha gente, le encantó el regalamos CDs. Y me contactaron poco tiempo después para pedirme que si me gustaría grabar ese tema otra vez, pero en un estudio, de verdad, y con todos los músicos, celebridades de Panamá, para un gran festival por la paz en el canal de Panamá. Y claro, fue increíble. Lo grabé en el estudio Mar Alfano. Y pude colaborar con gente maravillosa y recantaron las canciones, la letra y la melodía y todo, regrabamos todo el tema y fue como el tema que estuvo promoviendo el festival durante semanas hasta que ocurrió el festival. Un festival masivo donde terminamos nosotros cantando el tema al final.

La següent pregunta la formularé a partir d'una cançó teva.

Comencemos con algo que usted no debe olvidar.

Aquesta és una producció teva d'aquest àlbum també, molt conegut aquest tema, i em serveix per preguntar-te com et va. O sigui, tornes de Panamà, ja estàs vivint aquí a Barcelona, què estàs fent ara?

Estoy haciendo mucha música. Precisamente este año es como el catalizador máximo. Llevo año y medio trabajando con una chica catalana haciendo un álbum de electrónica, pop y muy interesante. Y esto acabo de terminar hace dos días, son 14 temas y creo que va a ser muy bonito lo que va a ser ella. Y luego yo personalmente acabo de firmar un contrato con la cúpula music de 18 meses para, voy a estar sacando un single cada mes. Hoy salió el primero que se llama El profesor te lo trae. Y es un tema electrónico muy salsero, súper bailable. Y voy a estar, ya tengo muchísimas cosas en el tintero, en el estudio, estoy trabajando mucho. Aparte estoy trabajando con Héctor Guerra, que es un artista español que se fue a vivir a México durante un tiempo. Y con el que yo ya hace 12 años por ahí empecé a trabajar produciéndole cumbias y cumbia electrónica y hip hop cumbia. Y esto ahora pues resulta que la cumbia es un lenguaje que ha explotado. Es verdad. Y ahora sacamos, bueno, hoy terminé de mezclar una canción. Y tenemos como 4, 5, 6 temas que van a empezar a salir con colaboraciones y más. Y hay una en peculiar, peculiarmente que va a ser muy interesante, que saldrá a mediados de octubre, que se llama La Cumbia de Barcelona, que es una cumbia en catalán. Que tienen todo el sabor mestizo con la cumbia están saliendo cosas muy bonitas.

Per aquest llibre que ha publicat en l'Estómago de la Bèstia, que el podeu llegir aquest cap de setmana, però als convidats que venen el divendres els hi posem deures també. Ja recomanem nosaltres llegir el llibre. Si tu haguessis de recomanar algun pla cultural per aquest cap de setmana, què els diries als oients?

Bueno, este fin de semana hay el Barcelona Gallery Weekend. Es verdad, sí. Estaría muy bien que se echen un tour por las galerías de Barcelona. Hay exposiciones muy interesantes y te puedes pasar todo el día yendo de una galería a otra. Y terminaría en algún sitio festejando, no sé, en el paradis, en un buen cóctel en el Born, después de haber dado toda la vuelta y haber visto mucho arte. Y arte que no es simplemente ir a ver arte porque sea bonito, sino porque te mueve y porque te cambia.

Y la última que et faig. Si haguessis d'escollir una notícia que t'hagués cridat l'atenció aquesta setmana, quina diries?

Bueno, la notícia de l'alarma esta de la IA que ha habido, que tothom està. Pero me gusta la noticia de los críticos a la noticia, de esa cosa del miedo que hay, que quieren difundir miedo, cuando realmente la IA no nos va a matar ni a aniquilar. Nos aniquilarán si alguien lo hace, los que decidan hacerlo a través de la IA, pero la IA por sí sola no. Es interesante en este punto de vista. ¿Tú lo utilizas para hacer música? Yo lo utilizo como herramienta, no para hacer temas en sí, pero como herramienta sí, para buscar un tipo, como si trabajaras con un músico de estudio, quieres buscar algo súper especial o exótico, una mezcla exótica, puedes jugar. Es una herramienta. Claro, como todo si te basas solamente en la herramienta y no tienes creatividad y no eres músico pues salen cosas que no tienen alma y ahí es donde se nota Ángel, muchísimas gracias por

habernos vingut a explicar el teu llibre y a posarnos bona música por tu invitación.

I ara donem entrada a una persona que jo crec que deu tenir el rècord de més nombre de pel·lícules vistes en les últimes hores. Ja l'hem sentit abans des del Festival de Cinema de Sant Sebastià, però ara tornem a connectar amb ell perquè, ja ho sabeu, els divendres repassem les novetats a la cartellera. Marc Garriga, bona nit de nou. Bona nit. A veure, per començar, ens vols destacar una de zombies. Doncs sí.

És una adaptació del videojoc Resident Evil, que no deu ser apta per a tots els públics, ja d'entrada. No, gent aprensiva, abstingueu-vos-en. Tot i que jo us he de dir que estem parlant d'una pel·lícula de Zack Kreger, que és el director de Weapons, que recordes que l'any passat va demostrar que sap com acostar el terror a un públic més ampli, va tenir molt èxit, la pel·lícula va arribar als Oscars fins i tot, i de fet aquesta és la vuitena. Adaptació que es fa del videojoc de PlayStation, però per mi és la millor adaptació que s'ha fet mai de Resident Evil. Per mi, aquest reboot, podríem dir, és a dir, tornar a començar, o més aviat és una història nova que no té res a veure amb el que s'havia fet fins ara en relació amb aquest joc, per mi el que fa és confirmar que Zeger és un dels creadors d'atmosferes més ben dotats del cinema actual, que fa simbuir-se d'aquest esperit del videojoc, però l'adapta d'una manera absolutament personal, Una mena de savoir-faire canalla divertidíssim.

Aquells que no sàpiguen de què parlo, però els agradin les comèdies de terror, recomanada 100%. No cal haver vist cap altra pel·lícula de la franquícia abans per disfrutar-la al màxim.

I és un film extremadament enginyós que s'adueix des de la primera escena. A qui li agradi aquest tipus de cinema, evidentment. És una història trepidant, molt emocionant. Podem explicar una miqueta l'argument és molt senzill el protagonista és un missatger innocent però que també és molt valent perquè ell ha de complir la seva missió d'entregar el paquet que s'endinsa sense saber-ho en el que és la zona zero d'on ha sorgit un virus que transforma els humans en zombies o no vull fer molts spoilers però o en monstres pitjors encara sí, sí, a veure, pinta bé com que és de nit mirem cap al cel de les estrelles que tenim allà dalt quantes van aparar per aquesta peli? Doncs va, canviem absolutament de registre. Hi ha un altre estren amb un personatge de dibuixos animats que tots coneixem.

Coyote.

Coyote versus Acme. Hem de dir Coyote. Coyote, si no, no ens entendrà ningú. És una pel·lícula infantil o què, Marc? Coyote y Cuyot en català. Evidentment, els nens s'ho passaran pipa, però els adults jo crec que també. La idea, de fet, sorgeix de la ment de James Gunn, que és el mateix que ha ressuscitat recentment Superman i que està intentant, tot i que costa molt, que els superherois de DC remuntin. I per mi és una idea brillant, la idea inicial és brillant. Malauradament la pel·lícula ha estat tancada en un calaix per motius empresarials, però els fans han fet molta pressió a xarxes perquè s'estreni i finalment ho han aconseguit. I aquesta idea que et deia és que el Coyot demanda l'empresa que fabrica els artefactes amb els quals intenta caçar el correcamins. Perquè sempre surten defectuosos, ja saps que no l'acaba d'enxampar mai. Doncs acaba sent una pel·lícula que barreja animació amb intèrprets reals. Per mi té un aire. M'ha recordat molt a Qui va enganyar en Roger Rabbit. És molt divertida, té alguns problemes de ritme i la part central decau una mica, o potser es fa una mica repetitiva, però està molt bé i per anar a famílies senceres, molt recomanable. Ai, amb aquest repetitiu hem perdut alguna estrella. Quantes n'hi posem? Tres. Avui no anem malament, ja en portem set, millor que la setmana passada, doncs parlem ara de meteorologia.

Soldiers, sailors and airmen, you are about to embark upon the great crusade.

Películes de meteorologia ja podrien ser un gènere en si mateix. Tiempo de victòria, meteoròleg sempre a l'ull de l'huracà. Totalment, i no només ara, que estan una mica fregits aquests últims dies. Aquesta pel·lícula parla de la dificultat d'encertar el pronòstic meteorològic del dia D, el del desembarcament de Normandia, que era vital per l'èxit d'aquella campanya militar i també per. Guanyar la guerra. Aquí el director Anthony Maras el que fa és aconseguir construir un thriller dramàtic amb aquesta premissa que la previsió del temps ha de ser emocionant, polèmica, disputada. Ho aconsegueix força i ajuda, evidentment, una fantàstica posada en escena de pel·lícula bèl·lica on realment no estan sobre el terreny, sinó que estan a l'arrera guarda. També la prestància d'Andrew Scott, un actor meravellós, i la bona feina de Brendan Fraser, que interpreta Dwight Eisenhower. Estrelles 3. Va, i per acabar, una mica més d'acció.

En la zona gris.

Sí, aquí tenim Guy Ritchie al volant. És el director, jo li diria, macarra de películes com Snatch, Porcs i Diamants, Sherlock Holmes, Benedict Cumberbatch. Aquesta és una obra menor, tot i que té un repartiment de luxe. Si voleu disfrutar de Guy Ritchie, aquesta pel·lícula es pot anar a veure, és correcte, però jo us recomanaria més que anéssiu a mirar The Gentleman a Netflix, que també és seva, i que acaba d'estrenar la segona temporada. Si li posem estrelles a la zona gris, què diries? Dues. La més fluixa de la que ens has parlat fins ara. Qui no pugui anar al cinema o no vulgui, mirem una mica de plataformes. ¿Quina és la teva tria? Us recomano una sèrie, Nigli.

També estaria una mica en la línia d'això que ho comentàvem fins ara, és un spin-off d'una sèrie que a mi m'encanta que es diu Richard, que també us la recomano, una sèrie d'acció senzilla però molt eficaç. Doncs bé, ara s'acaba d'estrenar una nova sèrie que se centra en un dels personatges femenins de Richard, que és la Frances Nigley, que és una de les aliades més fidels del protagonista, que aquí ara. Encapçala les seves pròpies investigacions, mentre lluita contra la fafòbia que pateix, que és la versió a ser tocada o a tocar altres persones, una sèrie que trobareu a PremVídeo. I per acabar, us volia fer una última recomanació ràpida, molt personal. Slow Horses, la sèrie d'espionatge de Gary Oldman, que acaba d'estrenar la sisena temporada i en tindrà dues més, cosa difícil avui dia en el món de les plataformes que hi hagi sèries tan longeves. Que no us faci mandra començar-la, perquè és boníssima, i aquesta setmana ha guanyat també uns quants emis. Doncs a tots els oients que tenen enveja perquè estàs a Sant Sebastià, aquí al Festival de Cinema, no es poden queixar, perquè aquí avui hem tingut molta recomanació, també, de cosa interessant per veure. Gràcies, Marc. Que facin feina els oients, també. Exacte. Que vagi bé. A veure.

Catalunya Nit.

Hora màgica, 11 minuts i les 11. I és aquesta hora que comencem a mirar una mica ja cap a l'endemà, és a dir, cap a les notícies que ens esperen a partir de les pròximes hores. Marc Güell, Alba Barbosa, bona nit. Bona nit. De què estarem pendents demà aquí a Catalunya Ràdio. Doncs mira, aquesta notícia amb què ens sorprenia Donald Trump aquesta nit, recordem que ha decidit vetar l'entrada a la Casa Blanca diversos mitjans de comunicació com la CNN, la cadena MSNau i el mitjà digital Politico acusa aquests mitjans a difondre notícies falses. Això ha fet l'anunci just quan començàvem a través de les xarxes i fa una estona el president nord-americà ha fet una roda de premsa, ha argumentat aquesta decisió, diu que no va en contra de la primera esmena de la Constitució dels Estats Units, sinó que el que fa diu és protegir la llibertat d'expressió.

No crec que un tribunal hagi de permetre que

es publiquin notícies falses dia rere dia. Crec que tinc dret a impedir-ho si es dediquen a publicar històries falses constantment. L'únic que demano és una aparença de veritat. La CNN fa notícies falses.

MSNBC fa notícies falses. I ho saben.

Per tant, respon un dels dubtes que plantejaves abans, si això ho podia fer o no, i a més a més, atenció, ha amenaçat d'estendre aquest veto a altres mitjans de comunicació que no li siguin afins. Doncs espero que la resta de mitjans de comunicació actuïn solidàriament i facin el que s'ha de fer en aquests casos, però ja ho veurem. Demà, Alba, el govern de Salvador Illa fa un desplegament de consellers per tot el país. Això, no estem acostumats a aquest format, amb quina intenció ho fa?

Mira, doncs, per explicar la gestió dels dos primers anys de govern, ja vam sentir el president Salvador Illa a principis de setmana, recordareu que feia aquest balanç de mandat, doncs demà els membres del govern es reparteixen per tot el territori en 16 actes simultanis. Albert Dalmau serà al Vendrell, Alicia Romero a Mataró, Sílvia Paneque a Girona, i tota la resta amb presència a totes les vegueries. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, serà a Vic, i haurem d'estar pendents de si dóna explicacions pels problemes de traducció que hi ha hagut en el judici de Roig Espanyol. Avui ho explicàveu a la primera hora d'aquest informatiu que Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP li han demanat que compareixi al Parlament.

Molt bé, i el suplement, els nostres companys que ens prenen el relleu d'aquí unes horetes, Marc, de què parlaran? Doncs de les novetats, per exemple, que puguin sortir del cas antic, perquè sembla que demà se n'esperen més. Aquest serà un dels temes que tractaran a partir de la 6 amb en

Roger Escapa, i si et sembla, podem saludar una de les responsables del programa, la Núria Pujades. Núria, bona nit. Hola, bona nit, Marc. A veure, em sembla que aquest cap de setmana el suplement, la crònica negra, ve bastant carregada.

Doncs sí, com cada dissabte a partir de les 10 ja ho sabeu sempre, sí, amb la Maika Navarro, i demà ens parlarà d'aquestes novetats del cas Endic, després de saber avui que Jonathan Endic es va interessar per una teràpia que consistia en simular que estirava un familiar per un barranc. Doncs bé, això ho ha publicat avui La Vanguardia, demà molt atents també de què portin els diaris, i amb la Maika ens preguntarem com aquest cas sacseja a partir d'ara tot el cas Endic als tribunals.

De fet, ja ens apuntaven que demà La Vanguardia treu noves novetats sobre aquest cas, per tant, veurem què és el que surt. Núria, i a banda d'això, les converses, esperit de cap de setmana

del suplement, oi? I tant, doncs demà, mira, apunteu, conversa del Roger Escap amb el Ferran Adrià, el de veritat, i amb Miquel Fernández, l'actor, que encarna el xef del Bulli en la nova sèrie Gènesi, que s'estrena a partir de dilluns a 3CAT, i que explica aquesta revolució que va significar el Bulli per l'alta cuina internacional. Per tant, ens donarà detalls de com anirà aquesta sèrie. I tant, i tant. Tots els detalls demà al suplement. I alguna cosa més? Sí, demà, mira, doncs, estrenem Tartúlia de corresponsals amb l'Albert Elfa, l'històric corresponsal d'aquesta casa, també, i demà l'acompanyarà Carme Colomina. Doncs ja ho sabeu.

A partir de les 6 del matí, al suplement, amb Roger Escapa i també amb la Núria Pujades. Núria, gràcies, bona nit.

A vosaltres, bona nit.

I amb suplements apareixeran també demà tots els diaris. Els divendres truquem al Punt Avui. Parlem amb la seva vice-directora, la Dolors Vallès. Dolors, bona nit. Hola, bona nit, Manel. Com plantegeu la portada de demà?

Doncs mira, aquest dissabte el PunaVui dedica la seva principal aposta editorial al País Valencià de 1976, amb un dossier que titulem 1976, l'any de l'esperança, un moment clau de la transició, quan tot estava encara per fer i alhora semblava que tot era possible. Per primera vegada, la reivindicació nacional valenciana entrava amb força al centre del debat polític d'un país que començava a caminar cap a l'autonomia. I el dia d'ahir, en Guillem Vidal posa el focus en una realitat molt més actual, amb un titular ben explícit. Podria repetir la pregunta, per favor? A partir dels problemes de traducció en el judici del cas espanyol. L'article va més enllà de l'anècdota i aborda la situació encara molt precària del català en l'àmbit de la justícia. Per tant, dues mirades que d'alguna manera es toquen, d'on venim i fins on hem arribat en 50 anys pel que fa al país i a la llengua. Doncs això ho trobarem demà al

Punt Avui. Moltíssimes gràcies, bon cap de setmana, Dolors. Bon cap de setmana, Manel. Bona nit. 5 minuts per arribar a les 11, 5 minuts per tancar el Catalunya Nit des de les 9, que estem explicant notícies, i ja sabeu que ens agrada endreçar-ho tot plegat amb la mirada de persones que tenen capacitat per resumir i analitzar moltes coses, de vegades fins i tot sense utilitzar paraules. Aquí a la Ràdio Pro les necessitarem, però. El cap, bona nit, Jaume. Hola, molt bona nit. El Jaume Capdevila és especialista fent-ho dibuixant. Aquí a la ràdio li hem de demanar que adapti el mitjà. Com ho has vist, això, que t'ha cridat l'atenció avui? Està ben dressat, jo no sé si soc la persona més adequada, però. Avui ha sigut un programa molt variat i hi ha diversos fleixos interessants. A mi m'agradaria posar el focus en una cosa que m'agrada molt quan passa, que és que hi ha hagut un moment en què ha passat una notícia que s'ha sabut al moment i l'he explicat al moment, perquè avui que estem castigats a Catalunya Informació, perquè juga l'Espanyol, els oients de Catalunya Informació, Són oients que estan acostumats a que les notícies els expliquin 25 vegades, perquè les van sentint en bucle i, en canvi, quan es produeix una notícia nova, com aquesta que heu explicat, que en Trump. Ha prohibit l'accés d'uns quants mitjans a la Casa Blanca, mitjans que segons ell s'inventen les notícies.

No hi ha Catalunya Ràdio, jo penso que això és un problema. Si el Trump prohibeix que tu vagis allà, vol dir que estàs fent les coses ben fetes. Si al Trump no li interessa el periodisme que fas, vol dir que fas un bon periodisme. Jo em sembla que aquí ens hem d'esforçar perquè Trump també prohibeixi. Els reporters de Catalunya Ràdio que vagin a la Casa Blanca, que tampoc què hi vols anar a fer, no? Jo crec que ja estem batats d'entrada, sí. Normalment ja no ens hi deixen entrar, em sembla. Llavors, hi ha hagut altres flaixos, hi ha coses que ja, jo em sembla que és un acudit ell sol, tota la teràpia aquesta d'anar a fotre la gent d'alta a baix d'un precipici, això jo ja no cal fer comentaris humorístics perquè la cosa ja va pel seu compte, no? O els problemes de traducció amb el judici de l'espanyol. O sigui, no del judici espanyol, però els problemes són de l'espanyol i el català. Això també no sé si és un acudit o és una broma de mal gust que ja fa massa anys que dura. M'agradaria destacar també. Dues notícies que les heu donat, gairebé una darrere l'altra, i allò com qui no vol la cosa, gairebé fregant la ratlla de les 10, que és que el Warren Buffett, que es jubila, finalment, és un senyor que ha arribat

a l'edat de jubilació, 96 anys, Home, aquí ens queixem perquè si 65, 67, aquest senyor diu, no, no, escolta, jo treballant aquí al peu del canó, a la mina, carregant feixos de bitllets, no, fins als 96 anys. Doncs això sí que és una bona jubilació. Es veu que ha passat el testimoni el seu fill que en té 71, és a dir, que ja fa 5 o 6 anys que s'hauria d'haver jubilat. Deixeu pas a la gent jove, deixeu pas a les noves generacions. També a Sant Sebastià he sentit que li donen el premi al Werner Herzog aquest i que diu que ell està aquí a tope d'activitat també. Que està bé, gent amb ganes de fer coses, això, l'edat, és un accident tenir més anys o tenir més anys, el que tu has de tenir són ganes. I finalment acabar destacant una cosa que realment m'ha sorprès moltíssim, és a dir, que és una cosa que m'ha machucat,

A part de la notícia de la Shakira, de tot el muntatge aquell que munta tota una ciutat sencera allà a Madrid, que diu que hi caben no sé quantes mil persones,

ja ha sentit la Jusso que li diu que si se li fa petit això que poden al seu àtic, que ella té puesto allà per no sé quantes mil persones més. Però el que m'ha sorprès més és l'entrevista que has fet del llibre aquest, l'autor del llibre El vientre de la bèstia, jo em pensava que era el metge que feia les conoloscopies al Trump, també, perquè t'explicava el que havia vist allà dintre, i no, tu que és un disjoc, i això m'ha sorprès especialment, perquè jo El vientre de la bèstia em pensava que era una bèstia més bèstia. No, no, Déu-n'hi-do, el ventre de la bèstia ni diu estar a la presó de Panamà. Sí, sí, sí, havia de ser una cosa, una experiència interessant. Sort que el tio, bueno, mira, escolta, punxant aquí i allà, doncs, s'alegra la cosa. Exacte. Bon cap de setmana. Molt bon cap de setmana.