Catalunya nit, de 22 a 23 h - 19/10/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

De seguida entrarem en l'actualitat esportiva amb la mirada del Toni Padilla, que es podria centrar en el PSG o el Real Madrid, els pròxims rivals del Barça, però ja el coneixeu i no anirà per aquí. Ell es vol fixar en una guerra que altera el Rally Dakar, el torneig de tenis amb el premi més cuantiós i alguna altra competició que perilla. I avui tenim l'honor de rebre al Catalunya Nit un dels periodistes d'investigació més rellevants del planeta, Patrick Radinkifi. El seu últim llibre, El fill de l'oligarca, explica un fet extraordinari. Un noi de 19 anys apareix mort a Londres, al Tamasi. Quan els seus pares comencen a gretar per saber què ha passat, descobreixen que el seu fill feia temps que es feia passar per un fill d'un temut oligarca rus. Havia creat un personatge tan perillós que va acabar de la pitjor manera. N'hem pogut parlar àmpliament amb l'autor nord-americà. No us ho perdeu d'aquí una estona al Catalunya Nit. I abans de tancar l'informatiu, connectarem amb la directora del periòdico per saber quina portada preparen per demà. I l'última reflexió de la jornada avui anirà a càrrec del periodista Christian Segura, que ja ens està escoltant des de Berlín. Tot plegat fins a les 11 de la nit. Notícies sota la llum de la lluna.

I abans de tot això, volem escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 19 d'octubre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Nos hemos tenido que marchar porque el agua allá en el bungaló nos llegaba lo que es, o sea, más de metro y medio de agua. Una cosa increíble.

Demanem a la ciutadania que no baixi la guàrdia, estigui atenta, procuri evitar desplaçaments si la pluja és forta. He demanat als prefectes que implementin una sèrie

de tocs de queda per aquesta nit, tocs de queda parcials. Mentrestant, els prefectes mantindran converses no només amb els alcaldes,

sinó també amb les cambres de comerç i indústria, perquè l'objectiu d'aquests tocs de queda és la protecció de les persones, però també dels béns, i particularment dels comerços.

Estic molt enfadat perquè això s'hauria pogut evitar. Els manifestants van arribar a l'Ajuntament que no estava protegit per cap policia nacional. Només la policia municipal va lluitar per evitar que entressin. Però es van trobar amb 500 vandals extremadament decidits a incendiar l'edifici, perquè això era premeditat.

Todas las huelgas generales han sido políticas, pero no quiere decir que sea una huelga partidista. Quiere decir que apela a políticas públicas.

Vinc, bàsicament, a fer una mica de suport per poca cosa que fem. Hi ha una persona més, una mà més i una ajuda més per canviar la vaga general, que és on ens dirigim tots i totes,

de moment. Per part meva he vingut una mica a informar-me, a veure com anirà tot el tema de la vaga, a veure el que està organitzat i a explicar una mica com va tot el tema d'això, que ara és la casa de la vaga, per veure què es pot fer.

No ens fiem de l'EGEC, ja l'hem vist actuar fent totes les trampes agudes i per haver, per intentar impedir que el president i jo i la Clara Ponsatí poguéssim exercir d'eurodiputats i per tant jo aniré el dia 22 a Madrid, de la mateixa manera que durant aquests anys d'exili he anat a moltes altres capitals europees. I després el dia 25 farem la tornada de l'exili.

Escolti'm, la resolució del Constitucional és contundent, confirma els arguments que hem vingut sostenint sempre i, per tant, apliqui ja l'amnistia sense excuses, sense dilacions, sense inventar-se nous tràmits que la llei no preveu.

La escuela tiene que volver a premiar el esfuerzo, con contenidos académicos y no ideológicos, con el castellano garantizado en toda España y las lenguas cooficiales garantizadas en sus respectivos territorios.

Lo primero he pedido perdón, macho, porque nos han interceptado, tío. Es algo que no ha pasado ni cuando vienen prófugos de la justicia por Barcelona. Gracias, de verdad, estoy muy agradecido porque hoy a las cinco de la tarde, en un campus lleno de perroflautas, de delincuentes antifa, de gentuza que en otros países está ilegalizada, como en Estados Unidos, a los que lo han declarado organizado un criminal, venís aquí sin escolta como vengo yo.

Carregar el tren és fàcil, i al cap d'una estona cap amunt, cap a Amberes o cap a Duisburg, o al revés, si és cap a dintre Espanya, cap a Sevilla, cap a Córdoba, cap a Madrid, cap allà on tingui d'anar, cap problema. Un tren de nostre són 50 camions.

Podrem treballar, residir, estudiar, jubilar-nos a qualsevol país del mercat interior europeu. Per tant, sí, és un acord asimètric, és un acord molt beneficiós per a Andorra.

Després de tenir el nostre fill, vam fer un segon intent, que no va anar bé, i l'Alejandra va voler parlar d'aquest tema i va començar a investigar i em va convèncer que sí, que hi havia una sèrie allà molt clara.

Cataluña News.

Passenjar 6 minuts a les 10 de la nit, toca parlar dels esports. Demà torna a la Champions. El Barça s'enfrontarà al PSG al Parc dels Prínceps. Roger, bona nit de nou.

Bona nit. A les 9 serà la tercera jornada d'aquesta màxima competició europea. Aquest vespre, de fet, el Barça s'ha exercitat a l'escenari del partit. Gerard Martín ho ha fet amb normalitat i en principi demà estarà a punt per jugar. La novetat a la convocatòria és el central del filial, Alex Campos, que ha viatjat en part per corruir les baixes d'Eric Garcia i de Jules Condé. Abans de l'entrenament, ha parlat Hansi Flick.

Crec que serà un bon test per nosaltres per saber on som. M'agradaria que el meu equip jugui amb confiança i valentia, jugui unit, com un equip, com hem fet fins ara. Juguem contra un dels millors equips, si no el millor. Ha guanyat la Champions els últims dos anys. És una bona oportunitat per demostrar el nostre nivell, què podem fer i què podem millorar. Estic segur que després d'aquest partit sabrem moltes més coses.

A l'altra banda, Luis Enrique, el tècnic del PSG, ha minimitzat la importància d'aquest partit en aquest punt de la temporada.

La competición empezará en abril, no en marzo, en abril. Y en abril, los que lleguen en abril, esos serán los que se juegan la competición. Este partido es muy atractivo, muy bonito, como el de la semana pasada, pero para lo que es la competición.

Doncs el cas és que quan no hi ha una competició n'hi ha una altra perquè ara mateix hi ha un partit de Lliga en joc.

Sí, des de les 9 el Getafe 0-1 és l'últim partit de la jornada 9 en paral·lela. Segons el Girona ha comunicat que el lateral Javier Buñar té una lesió al turmell de l'escama esquerra i estarà entre 8 i 10 setmanes de baixa. I en motor, el circuit de Catalunya, que està a punt d'arribar a un acord amb la Indica. Sí, per incorporar una cursa de la competició nord-americana, la Fórmula 1 dels Estats Units, al seu calendari. A falta de la confirmació oficial, la primera cursa se celebraria el juliol de l'any que ve. I d'altra banda, ara en parlàvem, eh? Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, tot apunta que el Rally Dakar del 2027 no es disputarà finalment a l'Arabia Saudita, sinó que es farà al Marroc, a causa, evidentment, dels conflictes al Pròxim Orient. La cursa començaria dissabte 9 de gener amb una etapa pròleg i després es disputarien 12 etapes més fins al dia 22 de gener.

Gràcies Roger, ara farem una pausa per la publicitat i a la tornada qui parlarà d'esports serà en Toni Padilla. Bona nit Toni, com estàs? Aviam, molt bé, perquè tu portaràs el teu tema que ja hem explicat que ens portarà cap a una zona calenta del món, no? I diríem, i totes les competicions esportives importants que estan en joc justament per la inestabilitat de la zona, però escolta, demà un clàssic PSG-Barça partidàs, no? Ja és un clàssic, tot i que el PSG és un club molt jove, recordem que és un club nascut el 1971. Com que ha guanyat tantes coses darrerament. Darrerament els trobem a la sopa. Exacte, no? I vas a comprar la nevera dels congelats i en trobes a Luis Enriquez. Fas porra o no fas porra? Jo, normalment, no, bàsicament, perquè sempre les perdo. D'acord. Però, mira, si haig de mullar-me, com que els dos equips tenen baixes de defensa, imagino molts gols. Crec que els dos equips estan molt motivats. L'Amin té moltes ganes d'un escenari de primera vella i de demostrar que és el que mereix guanyar la pilota d'or. Flicta un equip endollat, però el PSG es motiva més en Champions que la Lliga Francesa. I sumant que els dos equips tenen motivació, ataquen bé i falten defenses, Sí, un 2 a 3, un 3 a 3. Un 3 a 3, un possible empat. Sí, com ho veus? No, no, no, d'aquella manera. Fem una pausa per la publicitat, ho arreglem i de seguida tornem.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank.

Tu i jo. Nosaltres.

No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui

diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals.

I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es Peugeot.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Aquesta tardor tens una cita amb l'Empordà.

Del 22 al 25 d'octubre torna a Brods. Quatre dies de música, arts vives, gastronomia i oli d'EOP Empordà per descobrir el territori d'una altra manera. Pobles que es converteixen en escenaris. Paisatges que es viuen, s'escolten i s'assaboreixen.

Vine a viure a l'Empordà. Vine a Brods. Descobreix tota la programació a brodsempordà.cat.

Passió, virtuosisme i emoció. El 10 de novembre, BCN Clàssics presenta a l'Auditori el concert per piano número 3 de Rachmaninoff, una de les obres més exigents i extraordinàries del segle XX.

El piano Besot Abduraimov, amb l'orquestra filarmònica txeca i Simeon Bichkov, amb un programa dedicat també al compositor Smetana.

Entrades i abonaments a bcnclassics.cat.

El 29 de novembre l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Catalunya nit. Les notícies

sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Catalunya Radio.

Avui amb el Toni Padilla, el Catalunya Nit de Catalunya Ràdio, posem sobre la taula aquesta màxima que alguns pretenen de separar l'esport de la política i que és molt honorable, però el que és evident és que moltes vegades, tot sovint, si no sempre,

la política afecta d'alguna manera també l'esport. No només a França, també ho podem veure

a la zona del golf pèrsic. Ho estem dient perquè, lògicament, a França és on es juga el partit de demà entre el Barça i el PSG i es fa en un context de manifestacions que ja hem anat explicant aquí al Catalunya Nit. Toni, la zona del golf pèrsic, què hi està passant? De tot. Malauradament, òbviament, ho anem a seguir, però un petit esboç. Òbviament, ja des que els Estats Units s'ha atacat l'Iran, s'ha desestabilitzat, perquè l'Iran el que va fer és atacar els estats veïns, on hi ha bases nord-americanes i estats que es consideraven molt segurs i que, entre altres coses, moltes. En fan de tot, però una de les coses que feien era invertir molts diners en organitzar esdeveniments esportius, Qatar va fer un mundial de futbol, els Emirats Árabes Units, Arabia Saudí, ho sabem perquè hi ha grans premis de Fórmula 1, grans premis de motociclisme, combats de boxe, fan de tot, no? Hi ha llocs molt segurs i de sobte comencen a caure bombes i drons, i no només això, al sud de la península aràbiga hi ha l'estat del Yemen, que porta molts anys de guerra civil, aquí hi ha els rebels hutis, que són rebels que tenen el. Están recolzats per Irán, perquè són xiites també, i aquests rebels hutis, que inicialment semblant que eren uns rebels que atacaven amb dues espardenyes i quatre escopetes, ja tenen tecnologia de màxim nivell, i amb la intel·ligència artificial estan burlant les defenses aèries de l'Aràbia Saudita, estan bombardejant els principals ports, i fins i tot han bombardejat l'aeroport internacional de Riyadh, la capital més important. Què està passant, doncs? Que moltes persones que han anat a competir amb el món de l'esport diuen, jo no vull anar a un lloc on estan callant bombes, si no em queda un tio a la seguretat, doncs no hi anem. I això està afectant a moltíssims esports que tenien una agenda planificada per fer els esdeveniments de primer nivell. I hi ha alguns esdeveniments que ja s'han cancelat. Sí, avui hem tingut aquesta notícia, la primera, el Rally Paris-Dakar, que òbviament porta aquest nom, però no anava ni a París. I no arribava de carta, se feia molt de temps, es feia des d'una dècada a l'Arabia Saudita, perquè és un lloc realment ideal per a la pràctica dels rallies, tenen moltes extensions, de desert de tot tipus, els pilots estaven encantats, era un lloc que només hi posaven mortarades de calés, però òbviament, estava molt a la vora d'aquesta zona bombardejada, de fet, el port on es suposava que els equips havien de desembarcar el material, havia estat bombardejat fins a 5 vegades pel través hutis, i per tant, els equips deien, La veritat, hem d'anar aquí. I després de molts i molts rumors, avui se confirma la notícia, el Rally Paris-Dakar deixa l'Arabia Saudita, torna al continent iniciàtic, l'africà, en aquest cas a Marroc, també amb una primera etapa que es farà a Europa, a Espanya o a Portugal per decidir, i això, òbviament, alegrarà molt els pilots, entre ells ens ho explica el Josep Pedro, que l'any passat va ser segon classificat a la categoria de motociclisme sense assistència.

Doncs mira, molt content, la veritat.

Ens acaben de donar novetats ara mateix, fa poc menys de mitja hora, que hem rebut ja la confirmació per part de l'ASO, que és l'organitzador del Descartes, que finalment el Descartes se celebrarà entre Europa i Àfrica, cosa que per tots nosaltres és una gran notícia,

tant a nivell personal com a nivell d'esponsors, a nivell de les marques que ens apoyen, jo crec que per tothom, pels propis pilots, pels equips, és molt important aquesta notícia. Ens han confirmat que es pot mantenir el nom de la cursa, de Dakar, que fins ara estava una mica en el aire per compromisos que tenia Dakar amb Aràbia. Ens han confirmat que serà un Dakar com a tal, 12 etapes més una pròleg, un Dakar dur, una etapa marató, una etapa de descans O sigui, un Dakar de la A a la Z.

Per tant, el Dakar que torna a l'Àfrica, que és l'escenari fundacional, però d'on havia sortit, per causes similars a les que ens troba ara el Gospersi? Correcte, recordem, a iniciar els anys 80, Thierry Sabine, un pilot francès, que era aquesta prova icònica, que sortien de París i arribaven al llac rosa de Dakar, però que creuaven molts estats, com el sud d'Algèria, Mali, Níger, que malauradament als darrers anys hi ha hagut molta. Molt terrorisme, terrorisme islamista, guerres civils, Mali, per exemple, un dels estats més afectats. De fet, en Josep Pedro, com explicava el seu pare, va participar a una edició als anys 90 en què hi havia una guerra civil que també va complicar-ho molt. La inestabilitat va portar a buscar nous escenaris, va estar molts anys a l'Amèrica del Sud, la gent no recordarà, Bolívia, Argentina, Xile, i finalment els saudites van posar una mortarada a Calés, s'ho van endur, i ara torna al continent africà, a Marroc, no és de car, però bé, com a mínim els pilots que porten anys preparant-se, gent com en Josep Pedro, que ara és professional i que hi posa tota la il·lusió del món, podran competir. Tenim aquesta confirmació que és d'avui mateix. Teníem ara, sentíem el pilot també que ens ho confirmava. S'han hagut de suspendre altres esdeveniments. Sí, toquets de tenis, per exemple, havien de fer el torneig de tenis on es repartien més calés de la història.

Havien quedat un torneig lucratiu, no formava part de l'ATP, en què bàsicament competien per Calés, els millors jugadors del moment, no hi ha res que estigui lesionat, l'havien batallat com 6 Kings Slam, una cosa dels 6 Reis Riad, l'havien decidit Carlos Alcaraz, Novak Djokovic, Aleksandr Zverev, l'Àlex de Minyor i Taylor Fritz, s'ha posposat, s'ha posposat, diuen que intentaran fer-ho desembre, gener, però llavors les dates ja no ajudaran, perquè arribarà l'Obert d'Austràlia, segurament no es farà, havien de pagar a la guanyadora, per exemple, guanyava 4 com a 5 milions d'euros per un partit per guanyar, és una bogeria llavors els jugadors estan enfadats perquè han perdut diners i que han fet buscant dates i l'únic torneig que jugava és un ATP 500 que és un torneig molt menor de Viena i de sobte Carlos Alcázar ha dit vinga a jugar a Viena per tant mira, gràcies als soldats se me n'ha fixat els austríacs que veuran els millors tenistes en torneig que perquè ens entenguem és del mateix nivell que el torneig Godó tindran un espectacle, doncs a Viena està bé. Mira, doncs conseqüència positiva per ells. Ara, el que és lògic és que sembla que no és segur. Si a tu et bombardegen al principal aeroport on han d'arribar esportistes, material, etcètera, és lògic que aquestes competicions s'acabin suspenent. Estem parlant d'un bombardeig que vam perdre la vida a més de 15 persones, un bombardeig seriós. De fet, l'altre dia, diferents partits a la

Lliga de Futbol Professional de l'Arabia Saudita es van haver de posposar perquè hi havia alertes de drons que sobrevolaven. Un d'aquests partits el jugava l'Al Nasser, l'equip jugant del Cristiano Ronaldo, van estar una hora amagats, finalment van sortir, van jugar, i per demostrar la seva solidaritat amb els saudits, perquè sent molt saudita ara Cristiano Ronaldo, perquè bàsicament l'estan cobrent d'or, I va començar a fer petons a la bandera com dient, estem amb vosaltres, monarquia d'Aràbia Saudita en aquest moment tan complicat que ens comparteixen. Però el cert és que estan començant a perdre moltes competicions i és un cop molt dur a l'autoestima del reial, malauradament. Competicions i diners, no? Perquè ja ara ho dèiem, que tot això, totes aquestes competicions s'han arrossegat cap allà a cop de talonar i va passar també amb la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia. Es torna a fer? Mira, aquest any. Curiosament ja s'havia anunciat que no es feia a l'Arabia Saudita i es fa a Istanbul, a Turquia. Per tant, la Supercopa d'Espanya en aquest sentit no s'ha de patir. Però és molt significatiu que ja haguéssim perdut aquesta Supercopa perquè el que està passant és que els saudites estan començant a destinar més diners a la defensa, a la guerra, que no passa a l'esport. Fa una dècada vam crear un pla que es deia Visió 2030. La van crear el 2016, que era per primer cop. Ara bé, s'ho ha dit, m'estava interessant

invertir en diners copiant els seus veïns. I com són els que tenen més petroli i més calés, van començar a invertir tant que es calcula que des de llavors s'han invertit més de 45 bilions, amb bé, 45 bilions d'euros només en esports. Una bogeria, no t'acabem d'anar a sentir. Toni, hem parlat altres vegades de com aquest ha estat tan i tan ric gràcies al petroli, ha utilitzat l'esport amb fins polítics, però, esclar, sembla que per primer cop la seva estratègia es estaria escardant. Sí, clar, la estratègia era molt bona, això m'ho ha explicat una persona d'una ONG, va dir, mira, si fa 10 anys tu posaves un buscador tipus Google l'Aràbia Saudita, la primera entrada era crims contra la humanitat. Executen presoners, totes les grises endolentes. Si vas a Google i poses Arabia Saudita, la primera entrada és Cristiano Ronaldo, la segona un gran premi en Fórmula 1 i la tercera un torneig de tenis. Els hi anava molt bé per netejar la seva imatge. Però és cert que alguna cosa s'està escardant. De fet, van invertir molt en rebentar el circuit professional de golf. Van crear-ne un de propi, que l'havien batejat com LIB Golf Tournament, pagaven als millors jugadors unes xifres astronòmiques, i aquest fons d'inversió que estava prometent a jugadors com el basc John Ram, un dels millors jugadors del moment, unes xifres de diners que nosaltres no veurem mai, ha fet fallida econòmica, i aquests jugadors els hi deuen diners,

i molts estan plantejant-se de portar la justícia als organitzadors d'aquest torneig. Per tant, amb el golf ja s'ha escardat, ja no organitzen la Supercopa, estan passant moltes coses. Hi ha altres proves que podrien resultar afectades, i què passa després als altres països de la zona? Correcte, el 31 d'octubre està previst el combat de boxe, que en principi havia de moure més diners a tots els temps, a Nou Arrial, la capital, entre el mexicà Canelo Álvarez i el camaronès Christian Mbili. En principi ara mateix ells afirmen que el podran fer, però a Mèxic, que és on Canelo és una icona, dubten molt que pugui passar, i com aquesta inestabilitat al Midansk és en altres països de la zona, també hi ha molta por en el circuit de motogir. Perdó. En el circuit de MotoGP i de Fórmula 1, perquè tenen grans premis programats a Qatar i també a Abu Dhabi les pròximes setmanes, en els pròxims mesos. Llavors, els organitzadors estan buscant circuits alternatius per veure si ho poden canviar, perquè, clar, si la inestabilitat del golf perds i que acaba afectant, com ja ha passat, a Qatar o a Dubai, doncs potser no en podríem portar allà Marc Marquez i companyia a competir. Llavors, estan buscant circuits alternatius i, de fet, una possibilitat seria el circuit de Barcelona. Estem parlant de competicions que mouen molt, molts diners, que són molt importants també pels jugadors, els esportistes implicats,

però que bàsicament mouen molts diners i que pateixen la inestabilitat de la zona. Gràcies, Toni, que vagi molt bé.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

En aquest informatiu, ja ho sabeu, apostem per dedicar espai sempre a veus que considerem interessants i aquesta nit és una d'aquelles nits en què estem especialment contents d'anunciar el nostre convidat. És un periodista i escriptor de no ficció americà que ens va explicar que una àvia podia ser una criminal poderosa al Chinatown novaiorquès a caps de serp. A No diguis res va partir del segrest d'una dona de mitjana edat, mare de deu fills, per endinsar-se en el conflicte d'Irlanda del Nord, i ara ha tornat amb una història extraordinària, El fill de l'oligarca, on ens transporta a un Londres més enamorat dels diners que de l'ètica. El llibre figura des de fa més de cinc setmanes entre els més venuts tant en català com en castellà.

Patrick Rodincafi, benvingut al Catalunya NIT. Suposo que un guionista, un periodista, un director de cine, està sempre buscant per històries, especialment quan es dedica a la no ficció. En aquest cas, per això, el fill de l'oligarca et va venir a buscar a tu, podríem dir. Sí,

estava filmant una adaptació

estava filmant una adaptació televisiva del meu llibre, no diguis res, això era el 2023, i un noi se'm va seure al costat, no el coneixia, havia vingut al plató aquell dia, vam començar a xerrar, i ell sabia que jo escrivia molts articles d'investigació per la revista New Yorker, i em va dir, tinc una història per tu. Això m'ho diu molta gent, que coneixen històries, però sovint veig que no, no és per mi em comencen a explicar el que saben i penso, doncs és una història bona, però no per mi en canvi, en aquest cas ho vaig saber a l'instant el que em va dir és, hi ha una família aquí a Londres, que els conec molt de prop i van passar una tragèdia el seu fill, en Zach, que tenia 19 anys el 2019 va morir i va morir en unes circumstàncies molt misterioses, es va llançar d'un balcó d'un edifici de luxe i va caure al. El Tamazigal Riu, a Londres. I després els pares van descobrir que en realitat s'havia fet passar el fill d'un oligarca rus. I bàsicament això és el que em va explicar aquell senyor i vaig dir, has d'escriure aquesta història. Ara ho deies tu, que molta gent et ve amb històries i que saps que no són per tu. Què ha de ser una història perquè sigui per tu? Ho dic perquè quan hi entres, hi entres a fons. És a dir, aquí hi ha una feina, després en parlarem, que no es fa en quatre dies. Aleshores, què ha de tenir una història per dir aquí vull entrar-hi? M'encantaria poder-te donar una recepta amb tots els ingredients. Em sembla que la meva vida seria molt més senzilla si arribats a aquest punt ja ho tingués clar. Però cada cop més veig que l'important és escoltar i saber quanta capacitat d'atenció tens. Per exemple, et trobes un amic, feia temps que no us vèieu, no vols fer una cervesa, et comença a explicar una història. I si tu sents que amb el cos et vas acostant cap allà i comencen a venir-te preguntes al cap, és gairebé una reacció física del teu cos. Intento fixar-m'hi quan tinc aquests moments, que jo veig que m'acosto a la persona que m'ho ha explicat. I si és així, bon senyal. Això no vol dir que al final acabi sent un llibre. Potser serà només un article, però el que intento fer és explorar aquella història, fer una mica de recerca, i quan veig que realment hi ha una fundària, una riquesa important, com passa en una novela, realment, és quan decideixo, doncs, passar per tot aquest procés més llarg d'escriure el llibre.

Me agradaria parlar amb tu d'alguns dels temes principals que crec que hi ha al llibre, que de fet n'hi ha molts, i un per mi de molt clar, el fill de l'oligarca, és la necessitat d'inventar-se una altra identitat. Ho fa el Zach molt clarament, però si vas estirant els fils de tots els teus personatges que apareixen al llibre, la majoria s'han inventat una història. Fins i tot Bob Dylan, que està sonant. Sí, és una cosa que em va atraure molt sobre aquesta història, ja des de bon començament. Primer hi ha aquest nano que s'inventa un alter ego. És un noi de Londres, doncs molt confiat, ve d'una família adinerada, tenen diners, ha anat als millors centres acadèmics, però s'inventa, que en realitat es diu Zaki Smilov i és el fill d'un oligarca rus. I l'interessant és que comença a enganyar altres homes més grans que ell i al final sabem que ells també enganyen i s'han inventat una identitat que no tenen. L'avi d'en Jacques també s'havia reinventat en el seu dia. I ara estàvem escoltant en Bob Dylan. Hi ha un fragment al final del llibre en què en Matthew, el pare d'en Jacques, pensa en el fet que morís el seu fill i que s'hagués inventat tantes històries quan era adolescent. I al final va estar com nedant entre els taurons, gent molt poderosa i perillosa, i al final va morir. Però el que et diu el seu pare és que quan Bob Dylan tenia l'edat del seu fill, també es va inventar tota una identitat. No es diu així, no es diu Bob Dylan, se lo va inventar i tota la història sobre qui era, i explicava a la gent que s'havia escapat i havia participat en un circ quan era adolescent, i no era veritat. I amb el temps es va convertir en Bob Dylan i tot li va funcionar va acabar sent una persona molt centrada el que ens deia en Matthew és que molts de nosaltres sobretot quan som joves estem posant-nos caretes, màscares per veure qui podem arribar a ser i per tant la percepció que tens de tu mateix com un adult totalment ja format és una cosa que es va construint i reformant però l'adolescència no, és una època molt plàstica que molt fàcilment vas canviant de forma i és on es troba Gonzaga en aquell moment. En el cas del Zack, com deies, amb la mala sort de triar potser un personatge massa perillós, que es va acabar envoltant de gent que era realment perillosa.

És potser la part més

sorprenent de la història d'en Zack. Era una persona molt sofisticada, en certa manera. En sabia molt d'explicar mentides. De fet, hi havia russos que es van creure que ell realment era fill d'un oligarca rus, i era un noi que no havia anat mai a Rússia ni parlava una paraula de rus. Però sí que es veritat que era brillant, era molt intel·ligent i sabia enganyar. A l'hora era un noiet, tenia 18 anys quan va començar a fer això. Per tant, també era bastant ingenu, em sembla a mi. Sempre li va agradar el perill, li atreia el perill, però em sembla que no era conscient fins a quin punt corria perill amb aquesta gent. I un dels senyors amb qui va acabar sent amics era un mafiós, no? Es deia Verín de Sharma. I molt més conegut per un mal nom en l'inframunt de Londres, que era en Dave Lindy. I quan en Zach va caure o es va llançar d'aquell balcó el 2019 i va morir, hi havia una persona al pis amb ell, que era en Dave Lindy. Algunes de les mentides ens poden semblar molt exagerades, però hi ha una fase al llibre que em va fer pensar molt, i és que tendim a creure als altres.

Sí, és curiós.

Una de les coses que em va passar pel cap quan escrivia aquest llibre és que seria maco pensar que això de les mentides passa molt poc, quan en realitat tots mentim. De vegades en coses petites. Hi ha gent que ho ha estudiat i ha vist que qualsevol persona explica com a mínim d'una o dues mentides cada dia. Tampoc tenen clar que els resultats siguin reals, perquè, esclar, l'única manera de saber quantes mentides explica la gent és pel que et diu la gent mateixa, i no saps si el que t'estan explicant d'aquestes mentides és veritat o no. Per tant, planteges aquesta pregunta. Potser és que tots mentim sense parar. Hi ha una cosa que és fascinant i que va passar després que el llibre es publiques. Vaig conèixer una senyora al cap d'una setmana que ja havia llegit el llibre i de vegades els lectors es fixen en coses que tu, quan escrivies aquest llibre, no sabies o no havies vist. Aquesta dona em va dir. Tots els joves que apareixen a aquesta història saben que ens agmenteix. Només se'l creuen els adults. És curiós. La generació més jove, aquests que han crescut amb TikTok i Instagram, potser donen per fet que tothom es posa un filtre a la foto, que tothom tria la millor versió d'aquell vídeo que han gravat, que tothom porta una certa màscara pública. Són la gent gran els que creuen que el que tenen al davant és veritat. Els ha que, els oients que vulguin llegir el llibre, que estic segur que seran molts, ja ho trobaran, els ha que arribar a arribar, per exemple, amb Rolls Royce, al seu institut privat on estudia. Deia que volia parlar dels grans temes que veig en aquest llibre. Un de molt important és la relació pare-fills, fills-pares. Tu, de fet, dediques el llibre als teus pares.

Cada cop hi vaig pensar més quan escrivia el llibre un dels meus amics més propers que llegeix tot el que escric i que ens coneixem des de petits quan vaig acabar la primera versió recordo que l'hi vaig enviar i em va dir és curiós perquè la primera meitat del llibre em pensava que era un misteri, hi havia com un thriller i després cap a l'equador del llibre vaig dir no, està parlant sobre ser pare i sobre el dolor d'haver perdut un fill. I van reflexionar molt perquè per en Matthew i la Rachel, que són els pares, es plantejaven quines coses haurien pogut fer diferent del nostre fill. Va ser molt estrany per ells que van perdre un fill, era una de les persones que més estimaven d'aquest món, vivia amb ells a casa seva, però en realitat no el coneixien. Hi havia tota aquesta faceta secreta que ells no sabien ni que existia fins que va morir. I jo crec que per als que som pares o mares, sobretot si teniu fills adolescents, jo tinc dos fills adolescents, però a més a més recorda com era jo quan era adolescent i tots els secrets que ocultava els meus pares. A mi em sembla que això t'ho fa plantejar, no? Aquesta idea que creus que la família, la gent que més estimes, són els que més coneixes, en realitat. Quan poden acabar sent desconeguts per tu?

Un altre dels temes del llibre crec que és la poca determinació que hi ha sovint per enfrontar-se als corruptes o als poderosos o a la gent que mou molts diners. A tu se't nota especialment decebut amb el sistema, diguéssim, judicial, policial del Regne Unit a l'hora d'enfrontar-se a aquesta història i altres? Sí, jo crec que en aquesta història tens els pares, en Matthew i la Rachel, i en un primer moment són una mica ingenus, com la família Borgesa, passa alguna cosa a la teva vida, truques a la policia i dius, ja ens ajudaran. Però de mica en mica van passant per un viatge, per una descoberta, i veuen que en realitat no els ajuden, que estan sols i que s'han de tornar detectius pel seu compte. Jo, com a escriptor. Penso que el tipus de periodisme que faig, la meva responsabilitat consisteix a buscar la veritat. I cal ser molt rigorós, treballar molt per arribar a descobrir aquests misteris. I també hi ha com un procés de rendició de comptes, no des del punt de vista jurídic. Ningú anirà a la presó pel que jo escrigui, ningú li tocarà pagar una multa. Però sí que crec que quan saps que algú ha comès algun acte delictiu i tu pots demostrar i ho escrius en un llibre, el llibre és com una prova, no? Surt al públic, no desapareixerà i ho acaba demostrant. En això pensava, és una família que va viure aquesta injustícia pel sistema,

el sistema no els va ajudar, i jo no els puc donar justícia, no els puc tornar el seu fill, però sí que hi ha persones que crec que van tenir un paper en la seva mort, i van estar implicats, i necessitàvem també poder culpar algú de la seva mort. I la veritat la veureu en aquest llibre. Clar, una de les qüestions que t'apareixen com a lector és quants acts més hi pot haver, perquè aquí ens hem trobat amb uns pares extraordinaris que investiguen i investiguen pel seu compte, i amb un narrador que ets tu, un periodista també, que hi ha dedicat molt temps, no? Però si els pares del Zac haguessin sigut d'una altra manera, haguessin comprat la primera versió, i aquí s'hauria acabat la història. Tens raó, i ha estat interessant, perquè el llibre es va publicar als Estats Units i al Regne Unit a l'abril, i al mercat anglosaxó en general. Però la gent va reaccionar molt a aquest llibre, va trobar un públic molt més ràpidament que no pas altres llibres meus, i en part. A mi em sembla que això és així perquè la història d'ENZAC potser sí que és extrema. En canvi, hi ha alguns aspectes que la gent coneix perfectament. Hi ha alguns elements una mica com d'incomoditat, no? No només a Londres, a altres ciutats també. Què suposa educar fills, criar fills avui dia, que tenen telèfons mòbils, que estan en les xarxes socials,

tota aquesta riquesa tan grotesca, tot aquest consum excessiu que modifica el caràcter d'una ciutat, que fa que es requalifiquin els edificis, grans cases, cotxes, Nois joves que tenen una vida còmoda, que haurien d'estar contents, no en tenen mai prou. I em sembla que això la gent s'hi ve molt identificada. Amb la família dels Brettler, havien sentit a parlar d'altres familiars que passaven per situacions molt semblants. O, per exemple, una altra família que també tenien un fill que es feia passar per oligarca rusca. És una bogeria, no? Aquell noi no va morir, però és una mica curiós perquè la història tot i que és molt específica, en certa manera, alhora em sembla que és capaç de reflectir aquesta incomoditat que molts sentim. Al llibre hi ha una última part on hi ha tota la documentació que has fet servir. És impressionant i com de rigorós intenta ser i qui vulgui comprovar-ho pot anar a les fonts i anar trobant tot el material. Fins a quin punt tu mateix et lligues a aquesta manera de treballar? És a dir, quan hi ha un passatge que no saps ben bé, et pots permetre el luxe d'omplir-lo tu mateix o has d'anar fins al final per trobar fins i tot si aquell dia plovia o no plovia? Jo necessito saber, perquè és com una fixació. Per mi és important conèixer els detalls i m'esforço moltíssim per acabar sabent les coses.

Hi ha coses que no les pots saber, i al final has de ser sincer també amb els lectors. Jo treballo en aquest gènere que es diu la no ficció narrativa. És a dir, que el que expliques és tot veritat, s'ha comprovat, està molt verificat, hi ha molt de reforç, com deies, i totes aquestes notes que incloc al final del llibre és com quan vas a un restaurant i tenen aquella cuina oberta, tu estàs sopant, però pots veure els cuiners com estan preparant el menjar. Jo funciono així. No tinc ganes que la gent vegi com ha arribat a aquestes conclusions, com treballo. Però alhora, vull que pugueu gaudir de la lectura tranquil·lament, que tinguis la sensació que allò és una novela, que hi ha uns personatges, unes trames i el tipus d'intensitat del relat que faria que fins i tot algú que potser no llegaria assaig sobre la corrupció de Rússia o sobre la crisi dels opiacis o el que sigui, espero poder atrapar-los amb una història molt personal i que em seguiu fins al final. Per tant, són coses intencionades, que sí que busco, vol dir que quan hi ha alguna cosa que no sé, has de ser sincer i ho has de dir. Per tant, intentaré saber si aquell dia plovia o no, i al final ho acabo descobrint. Al principi del llibre parlo de la nit en què va morir en Zack, i que el riu, el nivell de l'aigua havia pujat,

i que la llum dels fanals ballava sobre la superfície de l'aigua. Jo aquella nit no hi era. Però sí que sé quina hora era quin temps feia i l'alçada de l'aigua i el cabal i vaig anar-hi una altra nit en què es va repetir exactament allò i vaig veure com ballàvem la llum dels fanals això és el que intento fer, que quan hi ha un detall una imatge, no me l'he inventada no me l'he imaginada l'has de conèixer d'alguna

manera quan fas això

aportes una gran especificitat al llibre que espero que això engresqui la gent i vulguin continuar llegint-lo. I funciona, de fet he d'advertir els oients que si no teniu temps lliure no l'agafeu, no l'obriu, perquè si l'obriu us pot passar que no el pugueu tancar. O sigui que trieu bé el moment perquè el que aconsegueix el Patrick és que una notícia que ell mateix va publicar al New Yorker i que es podria llegir com un article l'ha convertit en 450 pàgines i no pots parar de llegir. Aquí hi ha molta maestria al darrere. Com és capaç d'anar enrere, per exemple, per explicar-te una part d'una ciutat com és Londres, perquè aquella part serà protagonista, o com vénen gent d'Uganda, acaben al Regne Unit, i potser descobreixes d'on ve el pare de l'alcalde de Nova York. Aquí hi ha molts elements. Em pregunto si ja ha arribat algú altre amb alguna altra història que t'ha atrapat ja. És a dir, ja estàs treballant amb algun altre llibre? Doncs sí. Tinc unes quantes coses. Primer, estic treballant en una peça per al New Yorker relativa a Sud-àfrica sobre el llegat de l'Apartheid, és a dir, la llarga ombra de l'Apartheid. Al gener me'n vaig a Sud-àfrica per treballar-hi. I tinc totes les vecerales d'un altre llibre. No puc explicar-te gaire de què va, però diré que em portarà fins a Guatemala, serà interessant. Sudàfrica, Guatemala i potser hauràs de venir a escriure a Barcelona perquè aquest descobrim al final del llibre que 9 setmanes vas estar escrivint-lo aquí en bona part i no t'ha anat malament. No cal que m'animis. Si pogués quedar-me aquí a Barcelona és una de les meves ciutats predilectes del món. Com van ser aquelles 9 setmanes aquí? Et va convidar el CCCB i escrivint aquí a l'hora de viure en una ciutat com Barcelona. Doncs mira, és curiós. Vaig venir aquí just després de la pandèmia, perquè el meu llibre, l'Impera del dolor, havia sortit en català i castellà. Vaig fer una conferència al CSSB, m'ho vaig passar molt bé. I vaig dinar amb la directora del centre i li vaig dir, escolta, no us ve gent a fer residències llargues? Això d'avui, molt bé, però no convideu mai gent a fer uns quants

mesos de residència? I em va. Va dir, no, no ho hem fet mai. I li vaig dir, doncs penseu-hi.

I esperava plantar aquella llavor, i al cap d'uns anys va ser així. Em va escriure un missatge, em va dir, estem pensant de fer una residència, vols fer-la tu? I vaig dir, endavant, compteu amb mi. Per tant, ho vaig passar molt rebeu. Barcelona, jo crec que és una de les grans ciutats del món, i vaig venir amb tota la meva família, ens va encantar a tots. La cultura catalana, el menjar, la bellesa d'aquesta ciutat. Ho vaig trobar un lloc molt estimulant per escriure i treballar. Sí, sí, gran part del llibre el vaig redactar aquí i tornar als SSB, on hi havia totes aquestes grans figures de la cultura, escriptors, va ser molt engrescador, molt estimulant. Tens la sensació que et trobes en un entorn molt intel·lectual i a mi això m'ajuda i em dona força com a escriptor i des d'aleshores han vingut unes quantes ocasions. És a dir, que no cal que em tempteu gaire per poder tornar a Barcelona. Per acabar, el que sí que faré és, com vas fer tu amb la directora del CCCB, plantar una idea. Quan vinguis a presentar nou llibre a Barcelona, passa pel Catalunya a nit, perquè ha estat un plaer. El fill de l'oligarca, Patrick Raiden Kiffey, o el hijo de l'oligarca, també el podeu trobar en català i en castellà. Gràcies a vosaltres. I tant, tornarem.

Catalunya NIT. Catalunya Radio.

Som Trescat. Som Trescat.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

15 anys després, Christian Yatay revisita La senyoreta Júlia, d'August Streambuy, i la trasllada a la Catalunya d'avui. Júlia, 15 anys més tard,

versiona l'original brasilera aquest cop amb Júlia Genís i Moha Mazian. Una història que parla d'intolerància, prejudicis i misogínia. Una història que encara avui ens continua interpel·lant.

Del 22 d'octubre al 15 de novembre, al Lliure de Gràcia.

Al Pirineu i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre.

El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva

mesa electoral amb el DNI. Inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Les dones i els dies amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit. Per acabar el dia amb ganes de canviar-lo. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Catalunya Nit. Les notícies pensades. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Passa ja un minut i mig de tres quarts d'onze de la nit, així que el Catalunya a nit el que fem és començar a mirar a demà. Marc Güell, Alba Barbosa, Eixell Garriga, bona nit. Bona nit. Aviam, de què estarem pendents demà aquí a

Catalunya Ràdio, Marc? Doncs, evidentment, seguirem mirant el cel, perquè el Meteocat encara ha allargat fins a les vuit del matí aquest avistronja per intensitat de pluja en només mitja hora, bàsicament a l'Empordà, al Gironès i la selva. Tot i això, ja ho hem explicat, qui ha sortit més mal parat d'aquest temporal és el País Valencià. Municipis com Oliva i Pego seguiran treballant per recuperar-se i, de fet, hi ha sis municipis de València i de Lacan, com aquests dos que dèiem, que continuaran demà encara sense fer classes. I en aquestes pròximes hores també ens haurem de fixar encara en ciutats com París o Lió a França. Hi ha tocs de queda aquesta nit per mirar de frenar aquests aldarulls que hi ha hagut aquests últims dies que han provocat això, greus incidents i greus aldarulls a les ciutats. I és que avui han continuat també les protestes a França.

Tenim eleccions convocades, però el govern espanyol vol seguir legislant. Demà aprovarà un decret que inclou millores en les prestacions de col·lectius com els pensionistes, víctimes de violència de gènere o pares amb menors amb malalties greus.

Sí, les parelles de fet podran accedir a les pensions de viu d'etat només acreditant que tenen fills en comú i porten dos anys convivint. S'amplia la prestació d'incapacitat temporal per a dones amb patologies associades a la menopausa. Pugen les pensions contributives i no contributives per als fills orfes per violència masclista. Milloren les pensions derivades d'actes terroristes i per als progenitors que cuiden menors amb càncer o malalties greus, la prestació la podran rebre de manera alterna o simultània. Tot aquest paquet de mesures s'inclouran en un decret llei que la Diputació Permanent haurà de convalidar abans d'un mes. Pedro Sánchez no necessita en aquest òrgan els vots de Junts per poder tirar endavant el decret abans de les eleccions. Doncs estarem pendents d'això que farà el govern i també estarem pendents dels tribunals, Alba. El Suprem, que en les pròximes hores preveu fer efectiva l'amnistia per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. I també haurem d'estar atents al Tribunal Constitucional, que decidirà en el ple que comença demà si admet a tràmit el recurs de defensor del poble contra la decisió del Suprem. De deixar sense vot milers de nacionalitzats espanyols a través de la Llei de Nets. El defensor del poble demanava divendres a la nit, ho explicàvem, que el Constitucional prengués mesures d'urgència excepcionals i decretés de manera immediata la possibilitat que tots els nacionalitzats amb la Llei de Nets puguin votar el 29 de novembre. Veurem què acaba decidint.

I pendents també d'un altre tribunal perquè a Lleida es fa un judici clau demà per al col·lectiu de bombers voluntaris de Catalunya. Reclamen que la Generalitat els reconegui com a treballadors i els garanteixi els drets laborals bàsics. Anem cap a Lleida. Pere Joan Álvarez. Hem de tenir en compte que la de Lleida és la primera vista oral per la demanda més nombrosa presentada per 108 membres del cos i és especialment important perquè pot marcar el camí de la resta de reclamacions que, recordem-ho, afecten més de 400 bombers d'arreu de Catalunya. De fet, el primer judici que s'havia fixat per al 7 d'octubre a Terrassa per a 5 bombers es va suspendre perquè el jutge va considerar que calies per a la resolució de la demanda col·lectiva de Lleida que es va presentar abans, hi va estar moltes més persones.

I demà comença una de les cites del món de la moda en majúscules a Barcelona. És la 38a edició de la 080 Barcelona Fashion. Xell Garriga.

Sí, divendres l'escenari de l'epicentre serà la moda. Torna a començar per ser. Fins aquest divendres, l'escenari de l'epicentre de la moda serà el Marina Vela Portvell i reunirà 25 dissenyadores, també dissenyadors i marques de tot tipus. El cartell inclou firmes, per exemple, com 404 Estudio, Custo Barcelona, La Mar o Antonio Aquario. I aquesta programació se falla també la cinquena edició del 080 Reborn. És la iniciativa que impulsa la moda circular i sostenible a través de la reutilització i també el reciclatge de peces de segona mà.

I aquests són els 10 strokes perquè demà també actuen al Palau Sant Jordi.

Sí, els novayorquesos ja van penjar, però, el cartell de complet. Van exaurir totes les entrades per demà i al Sant Jordi presentaran Reality Awaits. És un disc que van publicar, de fet, a finals del mes de juliol, després de 6 anys sense novetats discogràfiques. Tot i que els hem pogut veure en alguns festivals a casa nostra, per exemple, el Primavera Sound a Barcelona, no hi actuaven en un concert propi des de feia 23 anys.

I de debò em sembla que en podrem parlar aquí al Catalunya Nit d'aquest concert, però abans, evidentment,

han de passar A la distància. A la distància. Tristament. Quina cara de pena que ho dieu.

Sí, sí. Abans han de passar moltíssimes coses a l'antena de Catalunya Ràdio, si us sembla, podem saludar el subdirector del matí, Maiol Roger. Bona nit. Bona nit. Què tal, Marc? Doncs molt bé, i setmana que ha començat moguda climatològicament parlant, i em sembla que seguirà moguda políticament, no?, Mira, exacte,

sentia fa una estona com la Gimà Puig i el Manel parlaven d'aviam si se'ns calma la setmana, meteorològicament ja ens ho diran, o ja ho veurem, però políticament em sembla que estarà animada, i escolta, demà tenim nosaltres un protagonista per parlar-ne, que és el president de la Generalitat, Salvador Illa. Perquè venen moments decisius a la política espanyola que afectaran i molt a la política catalana. Estem veient'ho avui mateix, per exemple, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, dient que hi haurà el 50% de castellans a les escoles, la sentència de l'amnistia definitiva del Suprem,

que deu estar al caure, bé, més que la sentència, la resolució definitiva del Suprem, amb implicacions també a la política catalana

sobre el retorn de Carles Puigdemont, Veurem si en tot aquest context hi haurà pressupostos. I, a tot plegat, la gestió climatològica al país, que estem veient com ens afecta i molt, els que vivim, i m'incloc aquí en primera persona, en zones inundables, i a tot el país per la mobilitat i pels efectes de les puges que avui, per sort, de moment, a aquesta hora no s'ha vist, i pel que deia la Gemma, tampoc a les properes,

però que venim també d'un cap de setmana i d'unes setmanes molt intenses en aquest sentit. I, evidentment, estareu molt pendents del temps i, sobretot, dels efectes que hi ha hagut al

País Valencià. Sí, ja hem sentit la

Marta García, la corresponsal del País Valencià. Enviarem també, i és de fet ja,

perquè a l'hora que s'hi posen demà, un equip del Matí de Catalunya Ràdio, amb la Marta Viana i el José Antonio Rodríguez, perquè realment aquest matí sentíem protagonistes molt angoixants, la mateixa Pepa Farré, la mateixa corresponsal de Terescat. Sí. Que ens ho explicava des de casa seva. I avui, demà, serà hora de veure com es lleva Pega o com es lleva Oliva i com es lleven tots aquests municipis de la Mariana Alta que s'han vist tan afectats per les riuades. I res, farem una mica això, també anirem a París, que també hi hem d'estar amb un ull posat. I també parlarem. Aquests dies hi ha hagut una notícia a Burgos perquè hi va haver un assassinat i es va relacionar a dos nois que es van assenyalar per les xarxes socials. I parlarem amb un d'aquests nois. Mm-hm. El Josep perquè ens expliqui com ha viscut tot plegat aquest assenyalament a les xarxes, que a més ha sigut per error o per mala intenció, més aviat que se l'ha assenyalat. I tot això i més, i totes les notícies que vagin sortint, ja saps que estarem al peu del canó.

Sempre ben connectats, eh? A partir de les 6 al matí de Catalunya Ràdio, en Ricard Ostrell. Maiol, gràcies. Cuideu-vos. Adeu, bona nit.

I quan encarem la recta final del Catalunya Nit, ara que queden 6 minuts per arribar a les 11, fem dues coses. L'última serà la punt final i abans sempre mirar de saber per on tira la portada algun dels diaris que s'editen a Catalunya. I avui és el cas del periòdico. Podem saludar la directora del diari,

Gemma Martínez. Bona nit. Hola, molt bona nit. Per on tireu el diari vosaltres demà, la portada?

Bueno, moltes de les coses que estàveu parlant, no? Òbviament el temporal a València, que ens afecta molt i és molt important per a nosaltres també. També el tema de França, el govern francès, la seva resposta a tots els tocs de queda que ha fet per a la violència. I tenim un parell de temes propis, un punt d'un, parlem del rebut de la brossa, algo molt ciudadà de cara a les eleccions i que ens ha pujat molt a tota Espanya. I després sols diré una exclusiva, que no puc avançar molt, però heu de llegir demà al periódico perquè portem novetats del cas del Nadó maltractat, que vam estar en aquest cas que ens ha remenat tant per dintre i. Caram. Ho he de llegir, el diari, demà.

Esclar, és una feina, és una notícia amb informacions, no?, amb fonts pròpies, i ho haureu treballat, i fins demà, doncs, no ho podrem veure. Això, això. Molt bé, doncs, a puntades queden aquestes idees, amb aquest gran interrogant, doncs, a llegir el periòdico demà.

Molt bé. Gràcies, Gemma, bona nit. A tu, bona nit, bona nit.

Bona nit. Què tal? Com ho has vist això avui?

Bé, moltes coses interessants, com de costum. Primer m'agradaria posar en valor l'entrevista amb el Patrick Sraden Kifi, perquè ha estat molt interessant i jo crec que és, podríem dir que pot ser, jo fins i tot diria que també pot ser el teu ídol, el meu segur, jo de gran vull ser ell. Sí, no m'importaria gens. Perquè seus llibres. Agnès, estàs aquí també? Sí, hola, què tal? Tristian, sóc aquí, sóc aquí. Doncs el. Jo realment recomano a l'audiència que compri el seu darrer llibre i els anteriors, perquè és una meravella. M'agradaria ser ell. Després. Voldria fer un apunt que fa dies que volia fer, i és preguntar a la Gemma Puig si ella té una llista de les cançons que escull, de la seva selecció musical, si té una llista a Spotify, perquè és tan bona, o sigui, ara he entrat a Spotify a buscar, a veure, clar, hi ha moltes Gemma Puig, però si per alguna cosa ella té una llista, que ens la comparteixi. I ara hi ha un tema que hem tractat altres vegades, altres nits que he participat, que és la qüestió, que em sembla que és la més greu que afrontem com a la humanitat, que és el canvi climàtic. Jo estic convençut que les futures generacions, els nostres fills mateix, els nostres nets per descomptat, es faran creus de com veiem aquestes senyals tan evidents de les conseqüències que van creixent, creixent i creixent pel canvi climàtic i que

essencialment no estem fent, no diré res, però sí que molt poc per una cosa que és evident, que posa en risc la civilització humana. Dos anys després de la forta dana, tràgica dana de fa dos anys, ara tinguem una nova dana que és constant, ja no és una cosa que succeeix cada deu anys, sinó que és constant. És un tema que a mi sempre crec que feu molt bé de tocar i jo el trobo prioritari. Després, no sé per què sempre coincideixo amb el Toni Padilla, em aneu canviant de dies, jo és que m'ho passo pipa escoltant-lo. I m'ha semblat molt interessant el punt que ha fet sobre Aràbia Saudita la importància d'una estratègia de comunicació que. En aquest cas, alimentada amb diners, però ella posa l'exemple de dir, mira, fa 15 anys o 10, si tu buscaves a Google Arabia Saudita, et sortien essencialment, el primer que et sortia era qüestions de drets humans, ara no, ara et surt si el Cristiano Ronaldo ha marcat el gol 400 o els que hagi marcat més indiferent. Si el famós campionat de golf aquest que ara està en fallida, és a dir, com netegen la seva cara en qüestions tan frígoles com l'esport. Això m'ha interessat molt, com sempre, que participa el Toni i que tingui la sort de coincidir. I per acabar, o sigui, vull acabar amb Jordi Pujol. És molt l'exemple de real política donada.

És a dir, Jordi Pujol no ha dit quina gran persona, quina meravellada persona era Lluís Pranafeta, que no ho era, no us ho dic ara. Ha dit, perquè la política funcioni, cal persones com Lluís Pranafeta. I abans ha dit tot això dels exres humans, les persones no són ni bones ni dolentes, a vegades fan coses dolentes, i això és totalment cert. Ha estat un exemple molt bo de realisme polític.