Catalunya nit, de 22 a 23 h - 20/10/2026

Són les 10, ets al Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

I en aquesta última hora tindrem un ull posat al partit que està disputant el Barça a París. Per molts, el millor maig que es pugui veure actualment. I de moment, el resultat és desfavorable. Els blaugranes estan guanyant al París Saint-Germain 1-0. Ho anirem seguint. Ara el partit és a la mitja part.

La nostra cara pot indicar si ens trobem millor o pitjor, això ho acostumem a notar, però atenció al que podria predir la intel·ligència artificial. L'han entrenada milions d'imatges de rostres de gent sana i també milers de retrats de persones amb càncer. Després d'aquest procés, ara podria ajudar els metges a predir el risc de mort en pacients amb càncer. O publica la revista britànica The Lancet i ens ho explicarà el nostre corresponsal a Londres. També en parlarem amb Oriol Estrada. Ell és metge i president de la Comissió d'Intel·ligència Artificial de l'Hospital Germans Trias.

També dedicarem temps a l'educació des de dos vessants. Per una banda, avui hem sabut que el departament no retirarà les pissarres digitals a les aules d'infantil. Havia anunciat que ho faria, però ho atura perquè es van adquirir en fons europeus i el contracte no ho permet. Això sí, ens oprimirà l'accés a internet. Per altra banda, parlarem també del finançament de les escoles públiques. Una de Nou Barris ha decidit deixar de pagar les quotes voluntàries al centre. Creuen que és un copagament encobert i han impulsat la campanya Jo no copago.

I avui tenim secció amb la nostra economista, la Mar Raguant. Sempre partim d'un concepte i avui serà el de dèficit públic. I sempre el vinculem també amb una notícia d'actualitat per lligar-ho tot millor. Doncs bé, aquesta nit us relacionarà amb la revolta social a França. Es podrien anunciar mesures que apaivagarien els ànims dels manifestants, però una de les vies seria canvi de fer créixer encara més el dèficit públic. Serà molt interessant sentir les explicacions de la Mar Raguant, que va ser, per cert, assessora del govern de Macron.

I abans d'acabar, avançarem la portada del diari ara de cara a demà i cedirem la reflexió final al periodista i escriptor Daniel Vázquez Sallés. Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio. Encarem al final l'última hora del programa amb les veus que han marcat fins ara. El 20 d'octubre és una selecció amb el segell Marc Güell.

No tenien cap necessitat d'impedir-nos fer la nostra feina, de poder donar classes a la universitat. Si ho han fet és perquè ens han tingut i ens tenen molta por. I deixeu-me aclarir que fan bé detenir-nos-la.

Avui podem dir que canvia l'etapa. Ha acabat aquest temps de repressió i tornem al que havia de ser sempre. La política en mans de la política.

A la política el que no havia d'haver marxat mai de la política i, per tant, deixar la via repressiva al calaix i, si pot ser, fins i tot, a les cel·les on alguns la volien personificar.

Avui ha quedat acreditat que votar a favor o en contra, però votar sobre la independència de Catalunya no és cap delicte, ni pot ser mai cap delicte, i per tant és un esment a la totalitat a tots aquells que pel que van fer l'1 d'octubre van voler fer més de justícia que no pas de jutges.

El Suprema Cata, però, ho fa a contracor en un escrit duríssim. Manuel Marchena i els seus companys es despatxen a gust contra el Constitucional, li fan un retret darrere l'altre.

No diria que és un pobiscit, però és una evacuació molt transcendental. És l'única cosa amb la qual estic d'acord amb Boznar. Jo estic en sentit contrari a ell. Jo en aquests casos dic, quan això va tan en sèrio, el penalti, que el tiri el veterano, no el debutant. Va de tirar el jugador bregat, el que hi ha portatemps, el que hi ha el capità, segurament.

Son medidas que no nacen de la noche a la mañana. Llevamos más de año y medio trabajando y son medidas muy maduras, muy demandadas y por eso, como saben, en esa coherencia de seguir gobernando, llevamos este importante paquete hoy al Consejo de Ministros.

No només la compra sinó també la rehabilitació. Això és especialment important en nuclis antics,

entorns degradats, potser més rurals on la compra de l'habitatge és molt assequible però es requereix d'unes obres de rehabilitació que no estaven finançades que són molt importants.

Se dan las circunstancias ahora mismo de que una vivienda con una hipoteca, incluso con los tipos de interés como están ahora mismo al 3-4%, es más barata esa mensualidad que el alquiler que pagan las personas inquilinas. De manera que esa alternativa a tener una vivienda más asequible que ofrece la hipoteca no está a su alcance porque el alquiler es tan caro que no pueden ahorrar.

Desplegarem les forces Sentinel en substitució de les forces de seguretat interiors, principalment amb missions de protecció estàtica, per alliberar així policies i gendarmes i que puguin assumir funcions de manteniment de l'ordre públic.

Aprobaremos en el Consejo de Ministros la declaración de zona gravemente afectada por una emergencia de protección civil a todos los municipios afectados por esta edad.

Nosaltres hem aconseguit treure tot el nostre. El que hem pogut salvar s'ha salvat. La cotxera no hem pogut salvar res. Sí, records, mobles d'antics, membres de la família i això, que els guardàvem ahí i se ho han portat tot. Però bé, ara estic ajudant els veïns, que sí que estan traient coses, i donar l'ajuda que puguem. ¿Els has escoltat a casa, els Strokes? No. Yo personalmente me he criado en Londres y entonces, bueno, estoy muy implicado en esta parte de música, este tipo de música. Y ha marcado mi adolescencia, mi todo. Mi parte de mi vida. Y ahora la del teu fill. Y ahora mi fill. Exactamente. Ahora Leo.

Catalunya NIT.

10 i 7 minuts, avui molt pendents també del que està passant a París, perquè hi ha el que molts consideren el millor partit de futbol que es pugui disputar avui dia. PSG-Barça, Joan Fitor,

com està anant? I de moment, doncs, a l'alçada del que esperàvem, perquè està sent un partidàs, moltes ocasions per tots dos equips. Ara, a punt de començar la segona part, perd el Barça per un gol a zero, s'ha avançat el PSG amb un golaç de Due, una pèrdua de l'Amin Yamal. Tot just al minut 38 de partit. El Barça s'ha refet bé d'aquest gol, ha tingut diverses ocasions per empatar, una molt clara de Firmin, però vaja, és que són els dos millors equips d'Europa segurament avui en dia i ho estan fent valer al camp. Bon partit de Xavi Espar, que avui tenia una prova exigent davant de Quarach Helio, un dels millors extrems del món, i també gran partit de Joan Garcia. La mala notícia és que s'ha lesionat Dani Olmo, ha marxat Dani Olmo lesionat a la mitja hora de joc, muscular, veurem per quan en té Dani Olmo, però vaja, tot apunta que diumenge no podrà jugar contra el Madrid. També ha marxat lesionat Ousmane Dembélé al minut 20, ha entrat Ferran Torres al seu lloc, ara ha començat la segona meitat, primers minuts, segueix el 1-0 favorable al PSG.

Doncs a veure, ho haurem d'anar veient a minut a minut. Aviam, això és avui. Hi ha altres resultats provisionals de la jornada d'avui, perquè si no també tenim el Madrid, que juga demà, que també serà el seu últim partit abans del Clàssic.

Mira, tenim partits en joc. El Liverpool 2, Villarreal 2. Ha marcat Ronald Araujo. L'ex del Barça, s'ha dit al Liverpool, l'empatador, també està jugant l'Atlètic de Madrid, perdia 1-0 el descans, però acaba d'empatar, ha fet gol Julián. Per tant, avui, els ex del Barça. Òrbita Barça, eh? Sí, correcte. Ha empatat Julián tot just el 2 de la segona meitat, però vaja, són els dos partits més destacats, també guanya el Manchester City 2-0 contra l'AECA de Temes.

I demà, el que dèiem, serà el torn del Madrid. Avui hem vist un Mourinho tranquil.

Sí, sí, sí. Avui més relaxat que els últims dies, sobretot amb els àrbitres, que, ho sabeu, les últimes setmanes Mourinho ha apuntat als àrbitres, avui més tranquil, i, ho dèiem, molt content amb l'àrbitre de demà. Demà el Madrid juga contra el Leipzig, l'últim partit abans del Clàssic, xilorà un romanès, Isban Kovacs. Doncs Mourinho, tranquil i content amb

aquesta designació. Tenemos un árbitro mañana que no está para bromas. Tenemos un árbitro de una calidad y una personalidad altísima. Me da hasta la sensación que de bueno que es y de la personalidad que tiene, me parece que el VAR con él no tiene un papel importante en el partido. Estoy muy contento por tener un árbitro como Kovacs en un partido importante como el partido de mañana.

Veurem quan hi hagi la designació de l'àrbitre del Clàssic a veure.

Exacte, però sempre podrà dir que el Madrid ha tingut un dia menys de descans.

Sí, això segur que. Això ja ho té assegurat. És una de les creus que marcarà Mourinho abans d'aquest Clàssic. Avui, per cert, ha parlat Franz Soto, que és el director del CTA, del Comitè Tècnic d'Àrbitres, i ha contestat una mica a Mourinho perquè ha fet una defensa, diria jo, bastant aferrissada de l'arbitratge espanyol. Creo que la temporada está yendo bien arbitralmente. Jugadas puede haber en cada partido que son interpretables, pero creo que el nivel de los árbitros en España, estoy convencido de que el nivel medio es el mejor del mundo. Creo que cualquier árbitro de primera división puede pitar cualquier partido y reitero que con una confianza tenemos en el comité, en toda la plantilla de los árbitros españoles. Fran Soto, el director del CTA. Veurem, com us deia, quin àrbitre és l'encarregat de xifrar el Clàssic i si li agrada o no, en aquest cas, a Mourinho.

Tenim el Barça en marxa, però també més esport en directe, en aquest cas de bàsquet.

Sí, ha acabat fa poca estona la FIBA Europe Cup, el Girona 109, Girona Gora 68, i el tram final, partit de l'Eurocup, la segona competició continental. Està jugant el Quintzenàs Manresa i el Congós, com sempre, i tenim l'Ernest Macià. Ernest, què tal? Bona nit. Què tal, Joan?

Bona nit. Com li van les coses al Manresa? Prou bé, prou bé. El Manresa està guanyant de 16 punts, 87 a 71, no tant com el Girona, però és que estem parlant de la segona competició i la veritat és que el Manresa està fent el millor partit de la temporada. Ara nota dos punts més, 89 a 71. Se'n va pràcticament a la ratlla dels 20 punts. En són 18 de diferència, per tant, sembla que la segona victòria de la temporada està cuinant-se, està en marxa. Què queda de partit? Que ara queden 7 minuts, 7 minuts i 24 segons, és la màxima diferència, 18 punts, però evidentment aquí queda massa temps, en basquet hi ha temps de sobres perquè hi hagi ensurs.

Moltes gràcies, Ernest. A tu, Joan. Doncs mira, això són avui Girona i Manresa, demà jugarà la penya a la Champions, dijous torna el Barça a l'Euroliga.

Molt bé, si acaba el Barça en el nostre horari, que és possible que sí, ens actualitzes el marcador. Aquí estarem, gràcies.

Continua Rafinha, la juga per Gordon, Gordon. Gordon fa la centrada, tapa Marquinhos, corna favorable al Barça.

El segon 1-1. La posació més llarga del Barça. Ja no se senten tan tranquils, ja pateixen una miqueta, ja han de defensar una miqueta més enrere. Catalunya.

Les notícies sota la llum de la llum.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Un minut i mig i arribarem a un quart d'onze de la nit. El tema que posarem ara sobre la taula és, sens dubte, segurament, un dels més cridaners dels que tenim avui, i és el següent. Una fotografia de la cara i una eina d'intel·ligència artificial podrien ajudar els metges a avaluar el risc de mort en pacients amb càncer. Això ho diuen investigadors nord-americans. Que han treballat un estudi i els resultats preliminars d'aquest estudi, d'aquesta recerca, s'acaben de publicar a la revista mèdica britànica de l'Anset Digital Health. Londres, Quim Olivares, bona nit. Hola, bona nit. Quins detalls tenim d'aquesta investigació?

A veure, els investigadors han desenvolupat dues eines que analitzen trets facials entrenades amb més de 40 milions de fotos de persones sanes i prop de 35.000 fotos també, però de pacients amb càncer. La primera eina calcula l'edat biològica, que pot coincidir amb la del naixement o no, I la segona estima l'esperança de vida de pacients oncològics, les dues analitzant les fotos de la cara. La segona eina se centra en l'anàlisi en concret de la fotografia, però de la zona de sota els ulls, de les cares, i la del voltant del pont del nas, que també toca els ulls. Aquestes dues parts són les claus per analitzar aquesta segona eina que comentava.

Entenc que aquí és on treuen la informació insensible, d'acord. Els investigadors han explicat si ja es pot fer servir en entorns hospitalaris?

Sí, ho han explicat i diuen que encara falta molt perquè es pugui fer servir als hospitals, però sí que tenen clar l'objectiu a llarg termini, que és ajudar els metges a recomanar els tractaments més adequats per als pacients. L'investigador principal de la recerca és l'oncòleg Raymond Mack, de Boston, als Estats Units. Ha explicat que els calen mètodes més eficaços per estimar la reserva física i la fragilitat abans de recomanar tractaments més o menys invasius contra el càncer i que en cap cas l'eina que estem parlant podria substituir el facultatiu que prendria la decisió final basant-se també en altres elements, no només en aquesta foto que comentava.

Esclar, de cop ens vénen moltes preguntes per fer, per resoldre. No sé si ja sabré respondre. No, no, ja ho sabem. Això s'assenyeix a la informació que publica The Lancet. Però, per exemple, si l'eina es basa en una fotografia de la cara, ¿dependrà de com es faci perquè sigui fiable?

A veure, els investigadors subratllen que l'eina és prou fiable malgrat les possibles variacions que comentaves. Clar, depèn de la postura, no? Jo puc estar, doncs, potser en un angle diferent que tu, quan et fas una foto. La il·luminació també, no és el mateix la il·luminació del dia que de la nit. L'expressió facial, també. O si, per exemple, algú porta maquillatge. Ells diuen que és prou fiable malgrat aquestes variants. Admeten que encara es troben en una fase de desenvolupament molt inicial i que els calen moltes més dades i especialment moltes més fotografies de rostres i especialment fotografies d'una gran varietat de grups ètnics. M'agrada haver fet fotos a 40 milions de persones i ells admeten que cal buscar ètnies diferents per trobar, doncs, finalment, aquesta varietat de fotografies per determinar l'eficàcia final d'aquesta eina d'intel·ligència artificial.

Ja hem dit al principi que estem parlant de resultats preliminars d'aquesta recerca, que són molt interessants, però que deixen en l'aire encara tots aquests interrogants. Gràcies, Quim Olivares, en directe des de Londres. Vinga, bona nit. A aquesta hora podem saludar Oriol Estrada, ell és metge internista i director d'estratègia assistencial i innovació de l'Hospital Germans Trias, a l'Hospital de Can Ruti, i a la vegada és president de la Comissió d'Intel·ligència Artificial del centre. Bona nit, Oriol Estrada. Bona nit i encantat de ser amb vosaltres. Gràcies. Què li sembla el resultat d'aquesta investigació que ara explicàvem?

Bé, doncs, com bé ha dit en Quim Olivares, és un avenç prometedor i és un pas més amb l'avenç que va implantar una tecnologia que és imparable, però que, com també bé ha dit, queda lluny de poder-se aplicar a la clínica. És a dir, hem d'anar generant passes per millorar aquests models. I deixeu-me que faci una comparació per una mica manifestar on ens trobem. Una cosa és la competència tecnològica, jo puc tenir una eina, un software, un algoritme que és eficient detectant una tasca, quins patrons trobo a la cara de determinades persones. L'altra és l'eficiència diagnòstica. Jo soc útil per diagnosticar una determinada edat o un determinat risc de mortalitat. I, per últim, hi ha una molt important, que és quin resultat es treu d'això. És a dir, quin benefici treu el malalt d'aquest diagnòstic o d'aquesta eina. En aquest cas, ens trobem entre la primera i la segona etapa. Falten anys perquè això tingui una aplicació pràctica real, però és un pas indispensable endavant.

Una de les coses que ens ha sorprès o que ens ha cridat l'atenció és que l'estudi es fixa segurament en aquelles coses que també d'una persona ens criden l'atenció. Quan diem fa'm la cara, al voltant dels ulls, tota aquesta zona deia, al voltant dels ulls, al voltant del pont del nas que toca els ulls. Vostès en una consulta també es fixen en aquests detalls de la cara? És correcte.

De fet, per fer una petita broma, i em permetran els col·legues que exageraré una mica, però és cert, quan estudiem la carrera se'ns explica una cosa que es diu la facies hipocràtica, que vol dir la cara hipocràtica, amb característiques hipocràtiques, que és un patró d'agonia o de molt mal pronòstic a curt termini. És just la descripció, o molt semblant, a nivell extrem, de la descripció facial que fa d'article nas afilat, palidesa, esborrament o enfonsament de les galtes, dels malars, ulls enfonsats, llavis secs i també pàlids. Això ho va descriure Hipòcrates fa 2.400 anys. És a dir, parlar de patrons facials evidentment que es fa servir. Una de les nostres eines. Més importants i que no hem de perdre, precisament els metges, a la pràctica clínica és la semiologia, saber observar i saber identificar aquests patrons. El que té de rellevant és que la intel·ligència artificial ens permet trobar associacions que són absolutament indetectables a la vista de l'ull humà.

Esclar, aquí també la qüestió serà com de determinant pot arribar a ser saber la supervivència o el risc que la cosa es compliqui en un tractament. És a dir, com els pot arribar a futur, estem parlant, però condicionar a l'hora de plantejar un tractament. No sé si els ajuda a prendre una decisió o una altra.

Segur, segur. De fet, hem de tenir en compte que la majoria d'equipaments complexes que es fan servir avui en els establiments sanitaris, el TAC, els electrocardiogrames, qualsevol màquina, una màquina de respiració, de ventilació assistida, totes aquestes màquines ja fan servir algoritmes d'aquest tipus que no ens identifiquen o no treballen per elles mateixes, però sí que ens donen suport per adaptar la resposta o els patrons que hem de funcionar. Per tant, torno a insistir en aquesta frase que us deia al principi, o en aquestes tres coses, el que hem d'aconseguir és que aquests algoritmes, quan els tinguem prou afiançats i prou consolidats, ens serveixin per millorar el diagnòstic, no per substituir la feina diagnòstica, sinó per millorar-la i tenir més rendiment i ser més fiables. Perquè, esclar, amb quines eines treballen, per exemple, ara ja? Doncs ara jo crec que hi ha tota una oclusió de models basats en intel·ligència artificial. Aquí a Catalunya crec que som particularment inquiets i productius i a més és bo que en els hospitals, en els centres de salut, en els centres d'investigació intentem generar aquesta detecció de patrons visuals, això es fa en machine learning, el que és també la intel·ligència artificial generativa, aquests models. Del Large Language Model, de l'LLM, que són el chat GPT, etcètera, per entendre'ns, que ens serveixen precisament per interpretar text, per generar determinades respostes, per triar informació relevant, i altres com podrien ser els bessons digitals, que també ens permeten simular en condicions, diguéssim, in silico, en un model matemàtic, condicions d'un organisme, en aquest cas no arribem als organismes humans, però sí que podem arribar a òrgans concrets, i poder simular, si fem una determinada intervenció, si simulem un empitjorament en aquest òrgan, com respon. Això és un futur que està arribant, que està evolucionant més a més i que ens permet millorar molt aquesta resposta. Encara no hi és, però ho tenim a tocar. A tocar amb anys, però ho tenim a tocar.

Que interessant, perquè efectivament és molt esperançador. Ara, no sé, doctor, si és molt difícil després la gestió diària de batallar amb el doctor Chachipiti. El doctor Chachipiti que portem a vegades els pacients sota el braç.

Jo us diria una. És veritat, eh? I, a més, crec que tenim una col·lusió, com deia abans, tecnològica, hem d'aprendre a viure amb ella i hem d'aprendre a aprofitar-la per millorar les nostres condicions. En aquest cas, per millorar la qualitat d'atenció que donem als sanitaris, no pas per guanyar minuts i veure més malalts, sinó simplement perquè aquests malalts que veiem els veiem millor i mirant-los a la cara perquè els puguem assessorar en la informació que recullen i puguem compartir amb ells, ser una medicina més compartida, perquè sí que és veritat que hi ha el gran risc que aquest malalt que ve informat amb el doctor Google o ara és el doctor ChatGPT, doncs realment tenim el risc que no interpreti bé aquella informació, que la informació que ha utilitzat no sigui específica i creïble. I per tant hem d'arribar a aconseguir un grau de maduresa en el qual aquesta medicina compartida de decisions, cada malalt és un món i cada malalt té unes circumstàncies, pugui ser feta entre el sanitari i el malalt. No el malalt, per una banda, i el metge, que encara que no us ho penseu, també a vegades treballa d'amagat amb la seva pantalla d'ordinador, amb el doctor xat GPT per ajudar-lo a contestar o contraatacallar. Hem de fer que això sigui una sinergia i que tot serveixi per millorar la qualitat de l'atenció que donem, no pas per substituir-la.

Ostres, que està clar, ha de ser així, ha d'anar d'aquesta manera. Agraïm moltíssim, Oriol Estrada, metge internista, director d'estratègia assistencial i innovació de Can Ruti, president també de la Comissió d'Intel·ligència Artificial de l'Hospital. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Un plaer, gràcies a vosaltres.

6 minuts per arribar a dos quarts d'onze i ens actualitzem de nou a París. París i aquí, Joan Fitor.

A punt de fer el segon, Gavi ha fet un triple canvi. Flick, amb la calculadora de cara al clàssic, descansen Pedri, Rafinha i també Bernal. Han entrat Rodri, Gavi i Adeyemi, tot just al 60. PSG 1, Barça 1, empatat Xavi Espanyol. La cosa està emocionant. Sí, sí, fins ara.

Les notícies Sota la llum de la

lluna Amb Manel Alías I Agnès Marquès Catalunya Ràdio.

I avui ha reaparegut el debat a les aules, un debat que és recurrent al d'ús de les pantalles a l'escola. Ara fa tres anys, l'aleshores conseller d'Educació, Enric Cambrai, anunciava un pla de digitalització per a les escoles. Ordinadors, projectors i pissarres digitals per valor de més de 200 milions d'euros.

Que garanteixi l'accés tecnològic per a tots els nens i totes les nenes, visquin on visquin, i tinguin els orígens socials i familiars que tinguin. És una estratègia inclusiva. És una estratègia d'igualtat d'oportunitats i és una estratègia d'equitat.

Això era l'any 2022, però ara fa poc més d'un any l'actual consellera d'Educació, Esther Niubó, feia marxa enrere i anunciava que hi hauria una retirada progressiva de la tecnologia a les aules.

Volem que es deixin d'anar utilitzant aquestes tauletes en aquesta etapa, anar reduint progressivament el nombre de pissarres digitals a les aules dels més petits i reubicar-les, aprofitar aquests dispositius en altres espais.

I la novetat d'avui és que l'educació finalment no retirarà les pissarres digitals de les aules d'infantil. Expliquem-ho bé, Oriol Pujadó,

bona nit. Què tal, bona nit. Què és el que ha passat, Oriol? Doncs que tot i que el departament sí que té aquesta intenció que recendíem de la consellera d'eliminar aquests recursos digitals de les aules d'infantil de manera progressiva, la compra d'aquestes pissarres es va fer amb fons europeus. I el contracte no permet canviar d'ubicació a les pantalles. Educació ha hagut d'actualitzar el pla de digitalització amb una nova guia que ja es pot consultar des d'avui al web de la Conselleria. El document es titula Les pissarres educatives a l'educació infantil i planteja un model d'ús pedagògic, diu, restringit i segur. D'aquests recursos. La guia assegura que la pissarra digital no ha de ser una pantalla d'ús permanent i que només s'ha d'utilitzar quan aporti valor a l'activitat educativa compartida. L'objectiu és que l'aula s'afavoreixi la conversa, el llenguatge oral, l'observació conjunta, la creativitat, l'escolta, els projectes col·laboratius i la construcció, diuen, compartida del coneixement.

Doncs volem saber també com ho veuen des de l'Associació Federada de Famílies d'Alumnes de Catalunya, la seva directora, la directora de la FAQ és la Lidon Gasull. Lidon, bona nit. Hola, bona nit. Què us sembla d'entrar d'aquestes explicacions del departament davant d'aquest anar una mica endavant i enrere amb el procés de digitalització a les aules?

Bé, em sembla al final s'ha pres una decisió no tant pensant en què és el millor per als infants en aquesta etapa educativa, sinó. Obligats per una condició que imposen els fons europeus. I per tant, bé, creiem que si fa dos anys quan es va prendre aquesta decisió i es va fer amb un grup d'experts on es va decidir que s'havien de retirar aquestes pantalles, clar, estem dos anys després, estem intentant blanquejar la seva permanència per. Un tema clarament burocràtic. Per tant, nosaltres estem una mica acabant d'assimilar això. Tampoc sabem molt bé quin control realment hi haurà. Si finalment la pissarra digital s'utilitza només amb finalitats molt concretes i pedagògiques i que no afecten l'infant ni el seu aprenentatge, doncs bé, hem de confiar, però la realitat és que es va prendre una decisió amb experts. De retirar-les de les aules de I3, I4 i I5. Per tant, no acabem d'entendre això. Entenem que és un tema burocràtic, d'obligacions jurídiques que se'n deriven d'un pla digital que es va implementar en el seu moment i que això sí que clarament va ser una mala decisió. Veure una mica que estem blanquejant aquesta decisió i li estem donant un ús i li estem dient pissarres educatives o ho eren fa dos anys quan van prendre aquesta decisió amb experts o ho segueixen sense ser. Però aquest canvi és el que també ens deixa una mica a l'expectativa de veure com acabarà. Hem tingut accés a la notícia i també a l'acord de govern. Veurem això com evoluciona quan tinguem més informació.

Hem arribat en punt a dos quarts d'onze. Estem parlant amb l'Idon Gasull, que és la representant de les famílies d'alumnes de Catalunya, i volíem parlar amb ella també del finançament de les escoles, perquè divendres explicàvem que l'AFA de l'escola el Turó de Nou Barris de Barcelona, ha decidit deixar de pagar les quotes voluntàries al centre. Ho fan, diuen, per denunciar la falta de finançament públic, ja que alerten que els diners que les famílies aporten per pagar sortides o material s'acaben destinant a altres necessitats de l'escola i per això han impulsat una campanya que es diu Jo no copago. Recordem què explicava Oriol de la Villa, que és de l'AFA del Turó.

Des d'un principi has de saber amb què aportes aquesta quota i en teoria aquesta quota només hauria de ser per les sortides i pel material. La treva tresoreria depèn d'aquesta aportació de les famílies, això ja no és una quota voluntària, això forma part estructural del finançament de l'escola.

Des de la FAC doneu suport a aquesta iniciativa?

Sí, i tant. Des de la FAC portem molts anys denunciant la contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu i al seu impacte. I, evidentment, que estem en contacte amb la FAC al turó i li donem tot el suport. I no només suport en la iniciativa, sinó tot aquell assessorament i acompanyament que puguem necessitar durant tot el procés, evidentment.

No sé si hi ha més escoles que s'afegeixin també a aquesta campanya, perquè ara ens deies que no és un fet aïllat el que denuncien.

No, no és un fet aïllat. De fet, la FAC el 2019 va treure un estudi. No per conceptes que legalment són exigibles, sinó per molts conceptes que no haurien de ser exigibles a les famílies per prestar el servei d'educació pública, era clarament generalitzat. I per tant, en gran part del manteniment. Que hi ha en els centres educatius es fa gràcies a les aportacions d'aquestes famílies, que moltes vegades són aportacions directament per les famílies de forma individual a través de les quotes, però també aportacions a través de l'AFA, que moltes vegades poden cobrir temes d'infraestructura, arreglar patis, etcètera, canvi de mobiliari i. Moltes altres coses. Per tant, sí que nosaltres sabem que gairebé tots els centres educatius s'entén que la quota que paguen les famílies és obligatòria quan se sap que legalment en cap cas pot ser obligatòria i a part els resultats de l'any 2019 sortia que més del 80% de les famílies creia que no només que eren obligatoris sinó que se'n derivaven conseqüències si no la pagaven. Per tant, Sí que sabem que és un tema generalitzat, ara estem actualitzant aquest informe, perquè és veritat que és de 2019, per veure com està la situació a Catalunya en aquests moments, però sí que sabem que segueix sent una pràctica molt habitual i sabem també que hi ha molt poca transparència sobre els conceptes que inclouen les quotes que paguen les famílies als centres educatius.

Clar, perquè tenim per una banda això que ens explicaves, que en teoria són voluntàries, i per l'altra, què es pot fer amb aquests diners de les quotes? En teoria, per què haurien de servir? Perquè tu ja ens dius que es fan servir per mobiliari escolar o arreglar fins i tot part d'infraestructures de l'escola. Per què haurien de servir?

Sí, fins i tot també. Altres despeses diàries del centre haurien de servir simplement pel material fungible. És a dir, aquest llapis que utilitza el nen, la llibreta que utilitza el nen, el material més bàsic, que se li diu material fungible, individual de cada nen, que sempre es pot optar per pagar la quota al centre educatiu, i el centre educatiu compra aquest material en nom de les famílies, i per tant el poden utilitzar tots els nens, es diu material socialitzat, o les famílies. De poder aportar a elles de forma individual aquest material. Aquesta és l'única exigència que se li podria fer a les famílies, el material fungible d'ús individual del nen o de la nena. I després sí que és veritat que estan els llibres de text. La resta no s'hauria de pagar.

No sé si n'heu parlat amb el Departament, si reconeixen el problema, si estan disposats a augmentar el finançament de les escoles.

Bé, nosaltres portem molts anys intentant-ho. És veritat que quan una família decideix no pagar aquesta quota i les acompanyem en tot el procés administratiu, l'administració educativa sempre rectifica, la inspecció intervé i a la família que decideix no pagar la quota. No se li exigeix més la quota, però no es prenen decisions que afectin el conjunt del sistema educatiu. I que, per tant, veiem que aquestes quotes cada cop es van reduint i que realment hi ha un control perquè només cobreixin aquelles despeses de material escolar fungible que el nen o la nena utilitza al llarg de. Llarg del curs. Aquesta iniciativa que hauria de dur terme al Departament d'Educació no es du a terme. Entenem també que això els obligaria a prendre consciència i a prendre decisions que el pressupost que es destinen als centres ha d'augmentar, necessàriament ha d'augmentar, i suposo que això significa també augmentar el pressupost en educació i. I entenem que no és la prioritat del Departament d'Educació, però el que sí que sabem és que quan les famílies contribuïsen. Les escoles, es crea molta desigualtat entre centres. Nosaltres una de les coses que vam poder observar que en aquells centres educatius situats en zones socioeconòmicament més benestants, les famílies feien més aportacions i al final això es tradueix en diferències. Per tant, al final a través del copagament no estem prestant. El mateix tipus d'educació a tot arreu. I això és un tema que almenys l'educació pública no s'hauria de permetre.

Per acabar, us consta si hi ha més escoles que s'hagin adherit a aquesta campanya de Jo no copago?

Bé, a nosaltres sí. Arriba molt interès per part de les AFA en aquesta iniciativa i se celebra molt. També és veritat que perquè una AFA es pugui sumar a una campanya necessita també que les seves famílies l'acompanyin. I és un tema complicat perquè. A no pagar una quota amb l'impacte que això té en els centres, perquè els centres necessiten aquestes quotes a dia d'avui per poder fer la seva activitat ordinària, doncs això és difícil i no és fàcil. Necessites arribar a un acord dintre de la comunitat, explicar molt bé en el centre educatiu que no és res per. Direcció i cap al claustre, sinó que és una manera de fer pressió perquè el Departament d'Educació reaccioni. Per tant, això és lent, però sí que nosaltres el que estem observant és molt bona acollida per part de les AFA i de les famílies. I moltes AFA que ho estan estudiant i estan mirant de negociar amb les seves famílies per poder-se

sumar en aquesta campanya. És Lidon Gasull, directora de l'AFA. Gràcies per acompanyar-nos aquesta nit. Una abraçada.

Una abraçada, gràcies.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Catalunya Ràdio.

22 minuts i arribarem a les 11 de la nit. En aquest Catalunya Nits ja hem explicat que a França algunes ciutats viuen la segona nit de toc de queda després dels aldarulls greus del cap de setmana. Per dissabte diversos col·lectius han convocat una manifestació i avui el govern francès ja ha anunciat que desplegarà l'exèrcit per donar suport a la policia. Tal com hem explicat aquests dies, els ànims estan molt encesos en unes protestes que van començar pel malestar dels estudiants i que han derivat en una revolta social generalitzada contra el govern d'Emmanuel Macron pel deteriorament dels serveis públics i l'asfixiant encariment de la vida. A aquesta hora saludem l'economista Mar Raguán, amb qui queda 15 dies, ja ho sabeu, desgranem l'economia en conceptes i que, de fet, va arribar a ser assessora del govern Macron. Marc, bona nit. Bona nit. No sé com et mires tot el que està passant a França aquests dies. Bueno, amb una certa preocupació,

perquè és bastant. Està bastant. És difícil veure com arreglar-ho, diguéssim.

Mira, anem a pas a pas, perquè hem preparat un guió que creiem que que l'has preparat tu també, que és molt, molt aclaridor. Comencem per aquest concepte del que ens vols parlar avui, el dèficit públic.

Sí, avui parlarem del dèficit públic. És bastant intuitiu, és el que es gasta el govern per sobre de les seves possibilitats cada any. I en parlarem amb el tema francès precisament per entendre fins a quin punt aquestes mesures socials que se li demanen a Macron o a qui vingui després, fins a quin punt es poden. Arribar a permetre, donat que ja estem en una situació una mica delicada.

Ara deies, apuntaves què és el dèficit i com es diferencia del deute.

Doncs el dèficit és el que ens gastem cada any per sobre de les nostres possibilitats. A vegades hi ha superhàbit, tot i que això no és gaire comú. I el deute és el que s'ha anat acumulant. Tot aquest dèficit que es va acumulant s'aconsegueix amb unes promeses d'un pagament d'interessos i es va acumulant. Llavors el deute és el que et queda per pagar i els interessos que cada any has de pagar sobre aquest deute. Molt bé. Normalment no es paga el deute, però es van pagant els interessos sobre el deute. França, de quin punt parteix? Doncs ara està amb records bastant històrics, diria, que potser el més alt. La projecció és del 120%, més o menys, aquest any. I això es considera molt alt. Durant temps agafava el 100% del PIB de deute com un límit, ara ja hi ha països que el sobrepassen, però el 120% és molt alt i el dèficit també està previst molt alt, per sobre del 5% aquest any. O sigui que per això hi ha hagut aquestes propostes de mesures restrictives, de retallades, i en canvi el que li demana la gent en aquestes propostes és al revés de retallades,

més expansió. Clar, per tant, sense anunciar cap mesura nova, diríem que ja necessita demanar diners per tirar endavant. Qui els hi deixa aquests diners?

Això, com dèiem, molt relacionat amb el deute, es fa amb aquests bons del que se'n diu els bons de l'Estat, el tresor. S'emeten uns bons que prometen un rendiment. A un interés, a un interés. El que passa és que ara, a dia d'avui, aquest interès cada vegada és més alt perquè aquest nou dèficit la gent diu, escolta, tens protestes, estàs amb uns dèficits històrics, amb uns deutes històrics, doncs ara et demano que em compensis amb un tipus d'interès més alt. I és el que estem tenint a dia d'avui en el cas francès.

¿És en aquest moment en què apareix aquest concepte de la prima de risc?

Sí, el primer risc ho vam fer servir molt durant la crisi financera del 2008 fins al 2012. És el que en diem quan ho fem servir en aquest context, es fa servir en moltes maneres, però en aquest context és quan un país paga per sobre la resta de països europeus. Sovint posem Alemanya com a exemple perquè és normalment el que paga un tipus d'interès més alt. Si per endeutar-se Alemanya ha de pagar un 3%, quan ha de pagar França. I a dia d'avui França ha de pagar 1,5 més. En lloc de 3%, França paga 4,5%. Això és molt semblant a les hipoteques que paga la gent a casa. I com pot entendre tothom, pagar 3% amb una hipoteca o pagar 4,5% amb una hipoteca. És molt diferent. És molt diferent. I aquesta és la diferència a dia d'avui.

I entenem que, clar, estem parlant de l'eurozona, països, per tant, que es comparen, tot i tenir la mateixa moneda. França paga més perquè té més deute?

Exacte. La gent veu que aquest dèficit acumulat de cada any, que cada any és negatiu i bastant gran, amb un deute cada vegada creixent, per falta de creixement també. És un dels països que està patint més estagnació dins de la Unió. Llavors, aquesta conjuntura de protestes, de dèficit cada any, de deute que va creixent cada any, fa que hi hagi una pèrdua de confiança i sí que és veritat que fa que tota la zona euro, en certa manera, pugui trontollar-ne una mica. És semblant, però sense ser tan extrem, el que va passar durant la crisi de fa uns anys.

Esclar, com més pagues interessos, menys marge tens per altres coses. I demanar més et costarà més. Exacte. Tot es va complicant. França està en la situació de no poder gastar més?

A veure, s'ha d'arribar a proposar mesures molt extremes. Hi ha fins i tot economistes francesos o polítics francesos que han arribat a dir a condonar part del deute francès. No és aquesta la situació en què estem. Tot i que els indicadors són dolents i aquesta prima de risc no ha reaccionat bé a aquestes protestes, però sí que vol dir que el posa en un moment delicat en què això, el públic, la gent, està descontenta. Malgrat ser un país amb una gran despesa per càpita pública, la gent té la sensació que no els arriba de la manera que toca. I és això, ja gasta molt per càpita a França. Senzillament hi ha aquesta sensació que no hi ha una prosperitat compartida. I hi ha algunes altres propostes, per exemple, que van en la línia de posar taxes molt més altes als ultrarics, per treure diners que no siguin fent dèficit.

Clar. Si avui pugen els interessos, Mar, França ja paga més per tot el seu deute? No.

Això no és com, diguéssim, un interès variable que te'l canvien i t'afecta tot el deute. És en el deute cada metre nou. O si hi ha d'emetre més bons, o alguns ja han vençut i els ha de refinançar, imagina que són bons a 10 anys i ja han vençut, normalment no els pagues quan vencen, els tornes a emetre amb el tipus d'interès d'aquell moment. I tots aquests bons que arribin a terme, o els que hagin de fer nous, vindran amb aquests costos més alts que es van acumulant.

Ara estic pensant en Grècia, Mar. Ens hem de preocupar com ens vam preocupar amb Grècia?

Doncs el 2009 Grècia tenia una prima de risc semblant a la que té França avui, que era d'uns 140 punts, 150 punts, això que deia l'1,5%. Però és veritat que es va enfilar molt de pressa en pocs mesos a 2,5% i fins i tot a 5% i 6%. O sigui que quan tot va petar hi havia un diferencial molt, molt més alt. A més a més, en aquell moment, el dèficit de cada any, el que gastem cada any, era del 15% del PIB a Grècia. O sigui que la situació era una mica més complicada, però vol dir que no. Que hem de vigilar, que hem de vigilar, perquè el tema grec va escalant bastant ràpid.

Clar, en aquest escenari, que el coneixem, que ens pot ressonar, és quan es comencen a anunciar retallades. No sé si és la solució.

Clar, ara mateix part de la protesta i el malestar social ha sigut per retallades, llavors seria com una bomba de rellotgeria, afegir més llenya al foc, I si hi ha encara més protesta social, encara més malestar, segurament això també afectaria la primera risc i no li aniria bé. El que cal ara mateix és un pla creïble de mesures que puguin, en certa manera, reconduir aquesta despesa pública, que ja és molt elevada, però a veure si la poden reconduir per trobar més suport social. Sense que això comporti grans despeses que realment ara mateix el dèficit i el deute ja estan a màxims. El problema és que políticament la política franca va com a tot arreu i no sembla pas que vagi per la banda de repensar l'estat del benestar i trobar aquest acord.

Esclar, estem parlant amb en Raúl de França, però una última pregunta, Marc. Si posem el focus en Espanya, el govern preveu un dèficit públic del 2,4% aquest any. Són prou diferents els escenaris de França i d'Espanya?

Són molt diferents, no només perquè el dèficit és molt menor, però també perquè aquí a Espanya el creixement és similar a aquest dèficit. I vol dir que el deute no creix. De fet, Espanya ha aconseguit mantenir el deute al 100% del PIB en els últims anys, malgrat durant el Covid, com tota la resta d'estats, haver fet una gran despesa pública que el va pujar molt més amunt. La diferència a França és que no han pogut recuperar-se del Covid, han continuat amb una economia molt estancada, un descontentament social elevat, i amb un dèficit que els ha requerit aquesta despesa que realment s'està acumulant. En canvi, aquí anem més bé. Anem més bé. Ens quedem amb això.

Gràcies, Marraguan. Fins aviat. Vale, bona nit. Adéu. Notícies sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías i Agnès Marquès, a Catalunya Ràdio.

11 minuts i arribarem a les 11, és aquell moment del dia en què comencem a mirar cap al demà i ho fem amb una notícia d'última hora relacionada amb Lluís Puig, l'exconseller Alba Bergosa. Sí, bona nit.

Doncs Catalunya Ràdio a aquesta hora us pot avançar que l'exconseller Lluís Puig demà torna de l'exili. Va ser conseller de Cultura del Govern de l'1 d'octubre. Serà demà al vespre a la seva ciutat natal, a Terrassa, i dijous Lluís Puig té previst acudir al Parlament a ocupar el seu escó. Puig torna després que el jutge Pablo Llarena aquesta setmana ha confirmat que aixecava les ordres de detenció per als exiliats. Puig és un dels beneficiats. Doncs això passarà demà.

També altres coses, Carme Montero, Txell Carriga, Marc Güell, bona nit. Bona nit. Aviam, d'entrada estarem pendents del Constitucional, perquè decidirà si els espanyols nacionalitzats amb la Llei de Nets podran votar a les generals, Alba. Sí, el cas ha arribat al

Constitucional perquè el defensor del poble hi va presentar un recurs d'empara en contra de la posició del Tribunal Suprem, que manté suspès el dret de vot de les persones descendants exiliats que van aconseguir la nacionalitat espanyola a través de la Llei de Nets. Són 163.000 nacionalitzats que viuen a l'estranger i que tenen suspès ara per ara el dret de vot.

També relacionat amb les eleccions, a partir de demà els partits poden presentar les seves candidatures.

Des de demà fins dilluns que ve, dia 26, hauran de registrar les llistes amb què concorreran a les generals davant la Junta Electoral Provincial. Podrem saber els noms de les candidatures, qui les encapsala i si els polítics amnistiats decideixen formar-ne part. Hem explicat ja que Junqueras. I Romeva i Seran a la llista dels republicans. El primer nom que s'integrarà per la banda de Podem ocupa el sisè lloc, que és Alejandra Sandoval, regidora a l'Ajuntament de Sabadell. Molt bé, doncs també demà hi haurà ple del Parlament? Sí, sessió de control al president de la Generalitat. Demà el ple tenia previst debatre i votar el projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, però s'ha ajornat perquè el PP ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè creu que la norma podria ser inconstitucional. Aquesta llei preveu la retirada de tots els símbols franquistes de Catalunya.

Els usuaris dels ferrocarrils de la Generalitat hauran d'estar pendents de les alteracions en el servei, Carme.

Mentre durant les tasques de reparació del sostre que s'ha desprès al túnel de Gurnal, els serveis s'adaptaran a la circulació per via única. A les línies R5, la de Manresa, i R6, la d'Igualada. Hi haurà dos trens a l'hora, amb origen i final a l'Hospitalet.

O sigui que no arribaran fins a la plaça d'Espanya de Barcelona. A la línia S8, la de Martorell tindrà una freqüència de 15 minuts,

amb origen i final a la plaça Espanya, aquesta sí. I l'S3, la de Can Ros, tindrà un tren per hora, amb origen i final a l'Hospitalet. De moment, no hi ha cap previsió de quan podria estar

solucionada la incidència. També estarem pendents de Llavorsí, el Pallars sobirà, perquè hi ha convocada una protesta amb els ossos com a protagonistes.

Doncs sí, la convoca Unió de Pagesos i reclama que el govern assumeixi els costos que provoquen els danys d'aquests animals, sobretot els ramats. L'any passat, Territori va registrar 24 atacs a bestiar. Es calcula que al Pirineu català hi ha mig centenar d'ossos i que en totes les serralades se superen els centenars d'exemplars. La protesta és demà a les 11 del matí a Llavorsí.

I demà aquí a Catalunya Ràdio també us explicarem una exposició que ens permetrà submergir-nos als oceans amb bona companyia, Montse Poblet.

Entrarem a l'exposició Taurons, els guardians de l'oceà. La fan al Cosmocaixa de Barcelona i s'hi poden veure 10 rèpliques de mida real de diferents espècies d'aquest animal. Recórrer l'interior del seu cos amb una exploració interactiva en 3D i entendre per què, després de sobreviure a 5 extincions massives globals, la supervivència dels taurons perilla ara per l'escalfament global, la pesca industrial i la contaminació.

I demà. Les veles s'inflaran, el vent es portarà. Els personatges de les grans obres de Dagoll Dagom tornaran a la vida, però ho faran de la mà d'Enraona Teatre, Txell.

Sí, la companyia ha preparat aquest espectacle. Les veles s'inflaran com un gran homenatge a l'univers de Dagoll Dagom i també a Joan Lluís Botó, president d'Enraona Teatre. I tot just demà n'explicaran tots els detalls. Sí que us podem avançar, però aquest espectacle tindrà més de 30 artistes a dalt de l'escenari. Serà un viatge a través de totes les obres de la companyia.

Doncs demà tindrem temps de parlar-ne i sobretot també analitzar aquestes últimes hores, com aquest retorn de Lluís Puig i tot el que ha donat de sí també avui de l'amnistia, l'aplicació de la llei de l'amnistia. N'estan pendents al matí de Catalunya Ràdio. Saludem el seu subdirector, Maiol Roger. Bona nit. Bona nit, com estàs, Marc? I demà teniu dos dels protagonistes d'aquestes últimes hores. Ja saps que ens agrada aquesta edició i que és el que toca, que quan hi ha una notícia els protagonistes l'endemà visitin al matí. La notícia és l'amnistia, ja ho he explicat sobradament, i demà tindrem a Jordi Turull i a Oriol Junqueras, dos dels beneficiats per aquesta mesura de gràcia, que és així com es diu, no? Demà els tindrem. A l'estudi de Catalunya Ràdio per comentar una mica les seves sensacions i una mica com anirà aquesta rehabilitació política, perquè ara ja es poden presentar les eleccions, Oriol Junqueras pot ser professor d'Història, per exemple, com anirà a partir d'ara aquesta ja enterrada definitivament via judicial per Perceba. I què més fareu el matí demà? Doncs mira, demà farem agorra esportiva, perquè, òbviament, haurem de parlar del partit que té tela. També parlarem de la soledat no desitjada, perquè s'està matant ara aquest Sense Ficció sobre el tema. Avui, precisament, ha sigut el dia de la soledat no desitjada i tindrem testimonis, parlarem amb el director del documental. I farem una mica de pedagogia i també d'aquesta feina que també té la ràdio, d'acompanyar moltes vegades en aquesta soledat, de tenir una veu amiga almenys a l'altra banda del transistor. I també parlarem de televisió, perquè demà tenim la Mariola Covells i el Darío Porras, i parlarem d'aquest especial que va fer Televisió Espanyola per celebrar l'aniversari dels telediàrios amb dos dels seus protagonistes, amb el Manuel Campo Vidal i l'Olga Biza. Quants moments recordaven amb aquest especial? Aquell moment, Matías Prats, Olga Biza, els Jocs Olímpics, òbviament no ens en recordem ni tu ni jo, generacionalment, però sí que posteriorment hem vist moltes imatges, i ostres, Déu-n'hi-do, va ser d'aquells moments de tele que ve de gust veure, que ve de gust recordar, i que al final, per molt que a casa es mirés més TV3, m'imagino que al teu cas també, També són moments que has vist moltes vegades i que, mira, va bé també a vegades reivindicar una mica l'ofici, que també estan hores baixes, depèn de com. Falta que fa, i tant com sí. Maiol, doncs us escoltem a partir de les 6. Fantàstic, ja hi serem, com sempre, ja ho sabeu. Que vagi bé.

Segur que tots els diaris de demà recolliran el resultat del partit de futbol del PSG amb el Barça de Champions. Queda un minutet abans que s'acabi aquest partit. El Barça perd, eh? 4 gols a 2. Segur que ho recullen també a la portada de l'Ara. Avui saludem el seu subdirector, Jordi Cortada. Bona nit. Hola, molt bona nit. Segur que recolliu el tema del futbol.

Sí, sí, sí, estem pendents d'una part final del partit que no és precisament la desitjada ni tampoc la pinta que portava. Però bueno, esperem que acabi i així ho recollirem. De tota manera, obrim la portada amb la decisió del Suprem sobre els condemnats per malversació dos anys i quatre mesos després que la llei entrés en vigor. Titulem el Suprem Amnistia Junqueras, Turull, Bassa i Romeva i expliquem en el primer subtítol que l'alt tribunal aixeca les mesures d'inhabilitació als polítics i llavors només queda pendent el cas dels exiliats. Precisament sobre exiliats, en el segon subtítol expliquem que Lluís Puig decideix tornar avui a Catalunya i té previst ocupar el seu escó al ple del Parlament.

Doncs una notícia que també acabem d'avançar aquí a Catalunya Ràdio. Doncs Jordi, us llegirem. Que vagi molt bé. Bona nit.

Perfecte, moltes gràcies. Bona nit. Bona nit.

I la cirereta, aquest dimarts, informativament parlant, la posarà ara Daniel Vázquez Sallés, periodista, escriptor i col·laborador del Catalunya Nit. Dani, bona nit.

Hola, bona nit. Primer, agrair-vos que m'hagués posat en un laixador, com a bon boomer, us ho agraeixo. Quin detall. Sí, sí, un detall. El tema del dia és el d'amnistia. Bueno, no s'obta gens que el Suprem ho faci de contracor i que critica el Constitucional amb un escrit duríssim que em serà com nou per llarena. El que m'imagino és, m'agraeix, perdona, per marxena, m'agraeix imaginar què pensa aquesta dilla arena, Cap Cot, que ha de firmar l'amnistia a Puigdemont. Després hi ha, evidentment, els homenatges de Junqueras, Bassa i Romeva. I m'ha corpit molt les paraules de Junqueras, que va haver d'estar quatre anys a la presó i que no va poder exercir la feina com a professor universitari. I després el tema de la intel·ligència artificial, que pot determinar risc de mort en pacients de càncer mitjançant algoritmes al rostre. Encara que de moment crec que els metges diuen que ens haurem de fiar d'ells, que són, de moment, a refiar-nos de com els metges llegeixen els patrons facials dels pacients. Després m'ha farpat molt l'estudi d'Intermonoxfam, que demostra que el preu de lloguer porta a la pobresa encara que tinguis feina. La novetat seria que pots tenir un salari decent i ser pobre. Després esperem a veure què passa en França, Què passa en França el proper dimecres? De moment ja han demanat que l'exèrcit ocupi els carrers, o almenys aquestes forces que crec que s'anomenen Sentinel, davant la manifestació i els probables, molt probables, el derull. És una sensació que el país està en mans del pillatge. Quan en el fons tot va néixer de protestes studentils demanant solucions a la seva situació. Inclús també s'ha extesa a Itàlia, doncs el govern de Meloni també s'ha posat en guàrdia. També el tema de la dana a València. És com de nou declarada zona catastròfica. I sí que és contat amb atenció com Catalunya, els alcaldes de pobles petits per afrontar les inundacions faran cursos per atendre emergències futures. Ha sigut un dia ple de notícies i demà seguirem. Segurament amb el tema Amnistia i Puigdemont. Puigdemont, Comín, poden tornar a casa amb els papers firmats.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.