Catalunya nit, de 22 a 23 h - 21/09/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Una hora en què li preguntarem a Toni Padilla què explica el talent català en el món del motor. Només aquest cap de setmana hem tingut dos campions del món de motocross, en categoria masculina i femenina, i una campiona de trial. D'això n'haurem de parlar. I molta atenció a l'entrevista que farem just després. Rebrem l'autor de Safaris Humanos, un periodista italià que ha parlat amb testimonis del turisme macabre que es va organitzar durant la Guerra dels Balcans. Estrangers que pagaven un dineral per anar a disparar preferentment contra nens. És un llibre que costa de assimilar i apunta també d'alguna manera cap a Barcelona. I abans de tancar l'edició del Catalunya Nit, espiarem la portada del periòdico de demà i cedirem la reflexió final al politòleg Gabriel Garrum. Fins a les 11 de la nit, notícies sota la llum de la lluna.

I d'entrada el que volem fer és escoltar les veus que han marcat aquest 21 de setembre. De moment és una selecció amb el segell del Marc Güell.

El juicio que responde a la máxima del señor Aznar. ¿Quién puede hacer qué haga? Pues el señor Peinado ha hecho su aportación a esa petición del señor Aznar. Y a puertas de su jubilación pues envía a la señora Begoña Gómez a un juicio además por jurado popular.

Se han empeñado en no respetar a la justicia y yo creo que eso es algo que les inhabilita sin ningún género de dudas para seguir en el poder.

Bé, no estic d'acord amb aquesta premissa. No està prohibint mitjans de comunicació, està dient que no donarem accés especial a la Casa Blanca a qui es dediqui a fer propaganda. Hem de recordar que el 92% de la informació que aquests tres mitjans publicen sobre el president i sobre l'administració dels Estats Units és negativa.

Òbviament s'han de posar moltes més capes de seguretat en el que són els models d'intel·ligència artificial avançats. A veure, ara mateix, per exemple, en aviació hi ha moltíssimes capes de seguretat abans de posar-se un avió, i en tecnologia nuclear el mateix. S'han de desenvolupar sistemes d'alerta temprana, ha d'haver-hi agències independents que siguin capaces de certificar els models, i ha d'haver-hi un control contínu.

Ara el que cal és passar l'acció i superar un malestar fruit de necessitats desateses durant anys, d'una presa de consciència col·lectiva i d'una demanda legítima de reconeixement social de la funció educativa.

Les meues neurones s'han d'alimentar, i si ara no tenen ganes de fer coses, ja els faré fer jo. De seguida, talles de memòria, he escrit un diari, ara estic escrivint una novel·la, faig teatre, vaig a buscar els meus nets un dia a la setmana, o sigui, jo no paro.

Tenemos ya habilitadas un poco más de 6.000 plazas. Nuestro objetivo es llegar a las 9.000, 10.000. Ya estamos estudiando los próximos asentamientos.

Aquestes eleccions han estat un tall ben profund. És un resultat aïllat però dramàtic per a la CDU. És un cop molt fort. Reflexionarem intensament sobre aquest tema i jo, per la meva banda, també faré propostes molt concretes perquè tornem a ser el que havíem estat, que és un partit del poble. Quan vaig tocar el cello per primer cop,

vaig entendre immediatament que aquest instrument

no és només gran per la seva fusta i la seva construcció, sinó també per qui el va tocar abans.

Gairebé puc notar els músics que el van tocar abans com si fossin fantasmes.

Catalunya Nit. Santa María.

Santa Virgen de las Vírgenes.

Madre de Cristo. Don Ruega por Nosotras és precisament una producció catalana que ha passat avui pel Festival de Sant Sebastià. Ens ho explica el nostre enviat especial al Festival de Cinema, el Marc Garriga.

Bona nit. Bona nit. El director de pel·lícules com Las leyes de la frontera, El niño o Zelda 211, detalla el tracte vexatori que rebien les nenes i adolescents internes en aquesta institució i ha revelat que a dia d'avui encara hi ha voluntat d'amagar què s'hi feia. Ho va notar a l'hora de buscar finançament.

En efecto, había en algunos casos, en algunos despachos, en los que sencillamente se me decía que querían trabajar conmigo, que el guión era estupendo, pero que en este caso no. Y no había más respuesta que esa. Entonces, bueno, pues cada uno que saque sus conclusiones. Yo sacaba las mías.

Monzón, que ha explicat com es va documentar per escriure el guió amb Jorge Garriga Echevarria, ha argumentat que no han volgut mostrar el sadisme físic que s'aplicava al patronat perquè han volgut centrar-se en la violència psicològica. La protagonista és l'actriu Zoe Bonafonte, que va saltar la fama amb el 47. Aquí acompanya Nadal Facalbo, que és la monja que dirigeix un dels centres, i Bea Segura i Xavi Saez, que interpreten els seus pares.

10 i 6 minuts, moment per obrir bloc esportiu. Roger Nao, bona nit. Bona nit. Avui festa grossa a Badalona. La penya ha celebrat aquest vespre la Supercopa ACB aconseguida ahir davant del Barça. Feia 18 anys que el joventut no podia fer una celebració com aquesta.

Si l'ofició verd i negre ha omplert la plaça de la vila per celebrar-ho, primer els jugadors i tècnics de la Pellena tapeu fins l'Ajuntament, després han estat rebuts dins el consistori per l'alcalde Xavier García Albioli, i finalment han sortit al balcó per compartir el títol amb els seguidors. Un dels més aplaudits, Nicolà Provítola, l'MVP de la Supercopa.

Yo quiero que tomemos esto como un impulso, que Badalona siga creciendo, que La Peña siga creciendo y que volvamos otra vez a disfrutar de esta fiesta. Vamos por más. Visca La Peña y visca Badalona. Han estat missatges d'agraïment i,

sobretot, la promesa de continuar guanyant, també el tècnic Dani Miret.

Tot el que significa poder tornar a guanyar un campionat amb la joventut ens dona molta energia, ens dona molta motivació i tenim la responsabilitat que això continuï sent així.

I pel que fa al futbol, aquells que estan més enganxats a la primera divisió comença el mono, l'abstinencia, perquè aturada de gairebé tres setmanes sense competició, això sí, hi ha seleccions.

L'èxode del Barça és de 17 internacionals. L'Espanyol en perd 3 i el Girona 6, tot i que en aquest cas la Lliga de Segona no s'atura. Per cert, dos apunts sobre lesions. A primer, el jugador del Barça ha cedit al Depor, Marc Casador. L'han operat avui d'una fractura a la clavícula dreta i estarà 3 mesos de baixa. I a Segona, el davanter del Sabadell, Nico Gioachini, té un trencament del lligament creuat anterior del genoll dret i haurà de passar pel quiròfan.

Doncs moltes gràcies, Roger. Vaig directament al Toni Padilla. Bona nit, Toni. Bona nit. El Sabadell, què? Bé. Baixa important o no?

Sí, baixa molt important. Era el màxim col·legiador, però l'altre dia ja va ser baixa, i tot i així vam guanyar 3-1 a Loviedo, per tant, confiança, però sí, és un cop dur la baixa d'en Nico Joaquim. Tu et veus a primera, no? No. Permanència, sisplau. Si toquem de pes a terra, no fem volar coloms, però val a dir que de moment estem competint contra gegants, amb menys pressupostos, estem a l'altura o per davant de clubs que tenen més calés. El Girona té 6 internacionals, nosaltres no en tenim cap, i estem gairebé empatats a punts.

Avui a la teva secció haurem de parlar de Terrassa, espero que no siguis d'aquells. Ho citarem. No, no, no, la realitat sana. Avui el repte que li hem posat a Toni Padilla és mirar què està passant amb el motor, perquè, a veure, només aquest cap de setmana, palmarès, Daniela Guillén i Guillem Ferrer s'han proclamat campions del món a Austràlia de motocross. El mateix cap de setmana, la pilot de Terrassa, Berta Avellan, de Terrassa, de Terrassa, eh, Toni?, ha revalidat la seva corona de trial competició que ja sabem que Toni Bou es fa un fart d'aixecar Mundials que fa 20 anys que va guanyant Mundials però en guanya dos per temporada així que la pregunta ja és directa i clara. Per quina raó el motor català triomfa tant?

És increïble, és una bona pregunta. Empleem en categoria sub-23, sub-23, sub-21. Aquest cap de setmana hem tingut 6 mundials diferents i, òbviament, en altres modalitats, com MotoGP, tenim el Marc Marqués lluitant per ser campió. Cada cop que arriba un Paris-Dakar, tenim catalans que ho fan molt bé. És a dir, amb molts esports. La gent que ens escolti, és impossible trobar algú que no que un d'aquests noms no n'hi són, i els germans Marques, Toni Bou, Laia Sant, Dani Pedrosa, Màverick Vinyales, els germans Janer, Martínez de la Rosa, el germà Gatsuari, Nani Roma, Marc Coma, la gran Laia Sant, Dani Juncadell, Oriol Servià, C.T. Gibernau, tenim molta tradició i per tant hem intentat d'alguna forma esbrinar perquè amb això del motor o de la benzina ho fem tan bé, d'aquesta forma. A mi ja d'entrada ja m'has d'explicar diferència entre modalitats. Sí, una guia bàsica. Abans parlàvem d'aquest gran èxit de la Daniela Guillén i la Guillem Ferrer, que són campions en motocross. Motocross és un circuit tancat, de terra, de fang, en què vas fent salts. Seria com MotoGP, és un circuit asfaltat. En aquest cas és un circuit de pujades, de baixades, de terra, molt espectacular, però van competint tots i qui arriba primer guanya. Hi ha el trial, una mulleta de noula verta ballant i embolant el Toni Bou. El trial és això, és anar fent amb la moto, vas per sobre d'uns obstacles i el repte és superar els obstacles sense que el teu peu toqui el terra per buscar l'equilibri. És a dir, té molt de mèrit i en dues categories, a l'indoor i a l'outdoor, és a dir, a dins d'un pavelló i a fora. A fora els obstacles són naturals i a dins són construïts per enginyeria, és a dir, que cada cop ho fan més difícil per veure si el Toni Bou no ho guanya i el Toni Bou

segueix guanyant. Sí. Després ja parlarem, perquè són moltes disciplines diferents i a l'indicari hi ha moltes coses, però a veure, sempre tenim bons pilots i darrerament també cada cop més dones.

Sí, per exemple, en el cas de la Berta, que ho està fent molt bé la pilota recent, que comença a crear una dinastia, però és cert que el motor durant molts anys ha estat un món molt masculí i molt masclista, fins i tot amb les sosteres a vegades, que l'únic paper de la dona era molt. D'aquest, i una mica del 2, hem millorat. Hem aguantat els paraigües, no? I pujades del càbet, els espumosos, una matlla molt trista, i darrerament, òbviament, han començat a entrar cada cop més. De fet, hi ha un debat molt interessant, i és sobre si en el món del motor té sentit o no fer categories masculines i femenines, perquè, òbviament, en molts casos, no hi ha diferència. En el cas dels cotxes, sí que poden competir en les mateixes categories. En el cas de motos, que implica una força física, sí que en alguns casos es fan diferències, com hem vist en el cas del motocross. En Fórmula 1 podria competir una dona. Podria arribar, podria arribar. En el cas del motociclisme tenim una gran pionera, la Laia Sanz, que va ser la gran pionera del triat de l'Otto del Rallys, que ho va fer molt bé. S'ha passat, de fet, a la categoria de cotxes al Paris-Dakar, i estan venint cada cop més dones que pugen fortes, i en molts casos estan començant els primers casos de dones que aconsegueixen entrar a categories molt importants, on fins i tot eren només homes. A MotoGP encara no ha arribat cap dona, però a Moto2, que està per sota, va arribar una pilota murcia, l'Anna Carrasco, que va demostrar també la seva vàlua, per tant, amb el temps potser podem veure això a la Fórmula 1 o a MotoGP, una dona competint contra homes.

La clau, la clau de l'èxit. Per on passa? O les claus, sí, perquè fins ara, bé, m'has convençut, però què està passant?

Com tu saps, jo no tinc ni carnet de conduir, per tant, m'agrada molt la història, m'agrada documentar-me, però em sentí una miqueta síndrome de l'impostor per aquest tema que he fet. He buscat un dels experts de Catalunya Ràdio de la casa, el gran Damià Aguilar. Dic, Damià, ajuda'm, tira'm algunes de les primeres claus i m'ha explicat això.

La tradició és que hi va haver molts anys que hi havia fàbriques de motos a Catalunya, algunes de les quals o pràcticament totes han desaparegut. Només queda com a nom Montesa en la part de Montesa Onda per la banda de trial. Això d'una banda. Segon, moltíssima afició, però només a les motos, no només a les motos, als cotxes. Moltíssima afició de sempre. Segurament per barris, però de sempre. I després que, tradicionalment, el país ha generat elit del motor, no?, sigui en velocitat, sigui en off-road.

Això és molt important, al final és la tradició de tenir marques que van començar a produir-se. Té una tradició important. Pensa que el primer cotxe dissenyat a Catalunya ho va fer la Francesc Bonet el 1899 i moltes de les marques en motos o en cotxes, que a la gent li sonarà, la Voltaco, la Montesa, la Derbi, la Hispano Suïssa en cotxes, té marques molt importants, a les 7 de seguida va obrir fàbriques aquí. Per tant, això era un factor molt important. Per tenir tradició en motor competitiu, què et cal? Gent que faci les màquines, els cotxes i les motos, i això ho teníem.

I això es compliria a altres llocs? És a dir, si busquéssim altres zones del planeta on hi ha molta fàbrica de motor, també trobaríem bons esportistes?

Sí, sí, els grans bressols de grans pilots de motociclisme o de cotxes, normalment venen de llocs on tenien bones fàbriques. Regne Unit, Nord d'Itàlia, molt, França, Alemanya, Estats Units, la Ford, també en aquest sentit, per tant hi ha una certa connexió. Abans també el Damià ens parlava d'això, de les elites esportives, és a dir, gent important, amb diners, amb capacitat política, que permetia invertir també les instal·lacions, en tenir un circuit de Montjuïc, on durant molt de temps vam tenir un trasat urbà per fer les 24 hores a Montjuïc, uns grans premis de Fórmula 1, MotoGP, i després, òbviament, el 1991, en aquell boom olímpic de tanta aposta esportiva, Un moment cap d'alt, que és la inauguració del circuit de Barcelona, de Montmeló, amb un impuls, sobretot, del Real Club Automòbil de Catalunya, el RAC. On l'any que ve, ho explicàvem la setmana passada, no hi haurà premi de Fórmula 1. Un sí, un no, hem perdut una miqueta, però el motociclisme sí que seguirà en aquest cas, perquè és molt important, al final, tenir un sector privat i un sector públic que ajudi. En aquest cas, el RAC és una institució que ajuda molt, juntament amb la Federació Catalana d'Automobilisme o de Motociclisme, com amb circuits, en tornejos de promocions, en donar moltes beques, moltes ajudes, fins i tot molts dels grans noms del motor espanyols, s'han format a Catalunya, perquè aquí tenien les bones escoles. Fernando Alonso deixa Asturias i ve de seguida a portar cars a Catalunya. Carlos Sainz sempre explica, sempre de l'any, que el motor a Catalunya va ser clau en la seva vida. Per tant, en aquest cas, és molt important tenir un suport públic per crear aquest sistema d'ajudes, escoles i de competicions que donen estabilitat.

O sigui, aposta per part del sector públic, que vol dir diners, segurament, i també deu ser privada, eh? Sí, i això també ens ho explica molt bé el Damià Aguilar.

Hi ha hagut aquesta ajuda del RAC que, si tu vols, és evidentment privada, però que també ha tingut aquell toc de. D'iniciativa pública, per exemple, els primers anys del circuit de Catalunya amb el programa de joves pilots d'automobilisme, i ara l'exemple més important que tens és el Palou. Però després hi ha aquesta iniciativa privada, el fet que Edgar Canet arriba al Dakar perquè té ajuda privada. Guillem Farrés és campió del món de motogross perquè té ajuda privada. Toni Bou ha sigut campió del món 40 anys en el mateix equip i no es pot oblidar que el mateix equip és. Privat, Honda, amb un patrocinador que segurament és el més important que ha tingut el motor de la història d'Espanya, com és Repsol.

Més enllà del circuit de Montmeló, si ara algú estigués buscant circuits per Catalunya o instal·lacions o llocs on fer esports de motor,

què diries? N'hi ha moltíssims, escampats a tot el territori, tenim molts circuits de cars en aquest sentit, i sobretot també un factor que apunta molta gent que és l'orografia, el tipus de paisatge que tenim, que permet d'alguna forma el paisatge que tenim que t'entrenis bé, sobretot en les categories de trial, de rallies. De fet, si fixes molts dels grans noms dels rallies, els que llavors van al Paris-Dakar, és perquè et poden entrenar zones, al Margarà, al Vallès, al Baix, a Sousona. Que hi ha extensions de territori, amb un tipus de territori, amb prou pujada, prou baixada, però que permet que es pugui entrenar, que hi hagi circuits tancats, i de fet és com el Gran Bressol, una miqueta també d'un tipus de motociclisme, la Dalla Santa, el Jordi Alcarons, el Salvador Servià, el Dani Rom, l'Isidre Esteve, el Marc, com a tots, més o menys, són del centre de Catalunya, més o menys, que és on ja existeixen moltes instal·lacions i moltes zones on pots anar a fer pràctiques, sobretot amb moto, en aquest cas.

El Berguedet hem vist Marco Mavià entrenant per allà a la vora tot un espectacle. Aquests dies, a veure, una de les coses que ens podia sorprendre més és veure allò, retransmissió molt llunyana, el resum que ens arribava tot amb accent americà, el cas de l'Alex Palou, un pilot del Baix Montseny que ha triomfat als Estats Units amb això que et deia abans de l'IndyCar.

Correcte, en aquest cas no tenim instal·lacions de la IndyCar, perquè aquesta és la competició de cotxes més important dels Estats Units, circuits tancats, la competició més coneguda són les 500 milles d'Indianapolis, i aquest pilota, el Baix Montseny, que va començar amb beques, amb programes a la casa, el seu camí en principi l'havia de portar cap a la Fórmula 1, però pel mig li van fer una oferta per anar a competir en monoplaces al Japó, I aquí el van descobrir els nord-americans, se'l van endur cap allà i ara ell no vol anar a la Fórmula 1 i és 5 cops seguits campió de la IndyCar, que és la cursa més important de cotxes dels Estats Units. Per tant, fins i tot comencem a excel·lir en modalitats en les quals no tenim instal·lacions a casa nostra.

I per acabar, evidentment tenim el cas, per exemple, dels germans Márquez, que és evident, i veurem el Marc on acaba deixant la seva última fita, però potser com a assignatura pendent la Fórmula 1.

Sí, és molt interessant perquè abans el Daniel Aguila ens parlava de la importància de tenir patrocinadors. Llavors, el que veiem és que darrere dels germans Márquez, no estan pujant pilots catalans en un Fórmula 1 perquè no hi ha tantes ajudes. Hi ha països on estan ficant més diners i això s'està notant, o fins i tot fora de Catalunya, a la resta de l'estat. Per tant, la MotoGP, atenció, que potser pot venir un desert després dels markets, perquè s'està perdent una miqueta de les ajudes privades, i en el cas de la Fórmula 1, cert que hem tingut grans noms que han arribat, de fet, als anys 40-50, vam tenir el primer català a la Fórmula 1, que és una figura. Oblidada en part de forma comprensible, perquè serà Paco Godia, dic en comprensible perquè era un franquista, que va ser oficial de l'exèrcit franquista, i per tant és una persona que amb les mans tacades de sang, però que un cop va acabar la guerra, com tenia que l'és, va competir a la Fórmula 1 i va arribar a ser 9è. Però després van arribar bons pilots, els Marc Gené, Luis Pérez Sala, el Pedro Martínez de la Rosa, el Jaume Algarzuari, que són parts de grans dinissagues amb molts caos de famílies que tenen certa connexió per aconseguir aquests patrocinadors que és clau, és a dir, el motor, el seguirem tenint tradició, o per MotoGP i per Fórmula 1, que és el cirereta, és el més gran de tot, que calen calés, i aquí no sempre el trobes. Per tant, si tinguéssim més ajudes, encara tindríem més campions, segur. Doncs tu ara, Chino Chano, a peu i cap a casa.

Exacte, sempre a peu. Semana que ve ens tornem a veure aquí. Gràcies, Toni. Adéu.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

Del 23 al 27 de setembre torna a la Mercè.

Música, cultura popular, arts de carrer i activitats

per tota la ciutat. Barcelona!

Consulta el programa barcelona.cat barra la Mercè i descarrega't l'aplicació oficial. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Canviem l'horari. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. Ara amb horari nou, de dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Tornen les bobilles de cuixa forta per acabar el dia amb ganes de canviar-lo.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

A les llaurereyes hi arriben moltes novetats, és difícil seguir-ne el ritme, però hi ha alguns títols que criden l'atenció i que mereixen fer una pausa i aturar-se uns moments, i en tenim un aquí damunt la taula i el seu autor que ens acompanya també, que és d'aquesta categoria. Es titula Safaris Humanos. I és la investigació sobre el negoci de la mort a Sarajevo, publicat pel periodista i escriptor italià Ezio Gavazzini. Un relat detallat sobre la macabra forma de turisme de guerra que van exercir milionaris estrangers, inclosos, ara ens ho explicarà algun d'Espanyol, per anar a disparar persones indefenses a la capital de Bòsnia durant el setge a la ciutat.

Ets jo, Gavatzen, i benvingut al Catalunya Nit. Gràcies, Manel.

Moltíssimes gràcies, Manel. Per mi és una bonica sorpresa poder estar aquí presentant el llibre.

Estem molt contents que el tinguem aquí per fer-ho. Vostè comença el llibre l'any 95, quan llegeix una notícia sobre aquests safaris humans. Li causa molt d'impacte. Què passa perquè, tants anys després, decideixi investigar-ho a fons?

He de dir que potser vaig ser dels pocs que m'ho vaig creure. El 95, de fet, van sortir diverses notícies d'aquest tema en alguns diaris italians. El Corriere della Sera, també l'Estampa de Turí i la Nazioneta Florencia. De fet, van fer petites investigacions. La de la Nazioneta Florencia era una investigació, però després. No va seguir una investigació periodística o de la Fiscalia. De fet, en el llibre jo em plantejo, a la Fiscalia de Milà, el 95, realment ningú llegia el Corriere della Sera? La notícia va sortir a la portada, no entremís al diari. I el mateix a Turí. De veritat que a Torino ningú llegia a l'estampa? Estem parlant dels diaris que més es venen. I el mateix es pot dir, doncs, a Florencia. La Nazione és el diari més important i també va sortir a la primera pàgina amb una notícia, amb un títol que deia. Gent de Toscana que va a disparar a civils i fan safaris. La Fiscalia de Florencia no va obrir cap investigació. És una bona pregunta. Malauradament vaig ser dels pocs que m'ho vaig creure.

I aquí en el llibre aportes moltes dades perquè s'ho creïn també ara els lectors d'aquests safaris humanos. Quins testimonis resumint t'has trobat que et portin a estar tan segur que tot això va existir?

Es un llibre basat en fonts, per això hi ha testimonis. El 2023 comença la investigació. I es va allargar fins a principis del 2026. Els testimonis són els que et fan seguir endavant, perquè sí que és cert que van arribant testimonis, però tampoc són un allau, sinó que van venint un darrere l'altre. I a mesura que els anava coneixent, m'anava fent més la imatge. I era una imatge gairebé única, perquè sí que és cert que se n'havia sentit parlar, però sonava com si fos una llegenda urbana. El més important potser va ser el francès. Sense nom legionari també hi ha molts noms de fantasia que he atribuït perquè amb aquesta investigació s'ha obert un procediment penal a la Fiscalia de Milà i veiem que si jo començo a posar noms. Coneguts, doncs, d'una banda m'hauria exposat completament, doncs, a cabelles, a denúncies, i d'altra banda s'estan identificant persones i que, esclar, en el moment que són identificades, doncs, segurament haurien fet coses diferents, deixem-ho així.

Després del Museu Nacional, vam trobar un sniper.

Ara estem escoltant un fragment d'un documental, el de Miran Zupanich, que vostè també recull el llibre. Vostè una mica segueix la feina que va quedar en aquest documental. Ja ens ha explicat que la notícia sortia a portades a tot arreu i sembla estrany, però com si se les emportés el vent. Després hi ha aquest documental i ara vostè ha seguit aquesta feina. Per altra banda, aquí tenim la feina dels periodistes, per altra banda, vostè ho ha anomenat també, tenim la de la justícia. Com creu que acabarà aquest procés judicial?

De fet, hi ha una cesta de diligències obertes, hi ha 5 persones encausades i la bona notícia és que hi ha 5 fiscalies que estan investigant a Europa. Fins fa pocs mesos només era Milà, però des del juny també tenim la fiscalia de Sarajevo, perquè és allà on. Després hi ha Viena, Berna i Brussel·les. De fet, he prestat declaració a Berna i també hauré de prestar declaració a Brussel·les al mes d'octubre. La meva esperança és que aquesta investigació obri realment un procediment penal. I que en aquest procediment penal, que tingui lloc no només a Itàlia, sinó també a altres països. Perquè sabem, per exemple, que a Ústria ja hi ha dues persones que s'estan investigant, ja s'estan movent a Ústria. A Bèlgica he preparat una memòria i que la portaré també quan. Em citin, no puc dir la data, però aquesta memòria té a veure amb l'organització, perquè sabem que l'organització d'aquests safaris, el cap pensant, era a Bèlgica. I per tant l'esperança és estirar per aquestes pistes i anar a un judici.

Aquests organitzadors, per exemple, se sap si encara són vius?

Sí, la major part dels protagonistes d'aquesta història són vius.

Pel que fa al perfil del franc tirador, és a dir, d'aquestes persones que pagaven diners per anar a fer això, a matar persones indefenses en una ciutat que estava assetjada, què n'ha descobert? Qui eren? Com actuaven? El perfil d'aquestes

persones són persones riques, ben situades, estem parlant d'empresaris, professionals, entenc com a professionals, per exemple, després a vegades hi ha algú que s'enfaden, advocats, notaris, metges, sí, malauradament metges també. I aquestes persones però tenen totes un denominador com. I és que totes són amants de les armes i de la cassa. Per tant, és en aquest ambient que s'ha de buscar. És aquí on aquestes persones. Aquestes persones van passar per aquesta línia vermella. Són persones que anaven en un safari a África. I estem parlant d'unes tarifes bastant semblants a les tarifes que es pagaven per matar un nen o una dona. I no només a Sarajevo, estem parlant de tota Bòsnia, també Bòsnia, perdó, Mostar i d'altres localitats de Bòsnia. Un lleó costa a dia d'avui 200.000 euros al mercat lliure, no al mercat negre, sinó que es paga al mercat d'aquests estats africans 200.000 euros per matar un lleó. Hi ha gent que està acostumada a aquest tipus de tarifes i aquest tipus de viatges. I també són persones que estan entre nosaltres, són altament funcionals, tenen. Estudis, tenen professions reconegudes, com dèiem, estan ben situats, ben col·locats en el seu sistema social. Persones molt lúcides tenen una gran capacitat de mantenir separades aquestes dues vides. Val a dir que quan vaig començar tota aquesta feina, tota aquesta investigació, jo esperava trobar el penedit. Jo esperava que algú tingués un sentiment de culpabilitat. Han passat anys, la vida es complica, a vegades passen coses a la vida i potser et planteges moments, episodis de la teva vida i ho veus des d'un altre prisma. Doncs no n'he trobat, encara no he trobat ningú que se'n penedís als castells. Una actitud arrogant, una actitud com de separació, que se separen de les acusacions que se'ls fan. Que no vol dir que si se'ls investiguen se'ls condemni, no hem de confondre les coses. Però no hi ha cap replantejament

de totes les persones que he anat trobant. En aquesta història tot posa els pèls de punta, però hi ha qüestions com, per exemple, que es pagava més per disparar contra una dona i un nen, o, per exemple, el sistema aquest de bales de colors. Ens el pot explicar?

Ja no és només un, n'hi ha més d'un que ens indica aquesta informació. Tenim el francès, després tenim una senyora, que de fet fa un mes que la vam entrevistar, per això no està en el llibre, i va confirmar pràcticament el 70% del que ens deia el francès i sobretot ho va confirmar sense haver llegit el llibre i sense saber-ne de la investigació. És una dona que porta un bed and breakfast, està a prop de la frontera amb Eslovenia i tampoc està gaire al dia del que passa al món. Però va sentir que hi havia aquesta investigació i em va contactar. La dona confirma càndidament un 70% del que diu el francès. I ella mateixa ens confirma que els caçadors que estaven pel seu petangrecfas per menjar-ho, parlaven amb tota confiança que la presa més buscada eren els nens, després les dones joves i després dones, homes, etc. Són. Noticias que realment classen la sang quan ho sents per primera vegada. Dius, com pot ser? Un nen? Sí, doncs és que els nens en moltes guerres són l'objectiu preferit. Tampoc voldria ara aquí un capítol que no té a veure amb aquest llibre, però és que en guerres recents sabem que els nens són un dels objectius predilectes.

I aquest sistema de bales de colors que li comentava?

Sí, tenim el testimoni del francès que diu que els casquets de les bales s'espitaven perquè el caçador no podia endur-se un trofeu de la víctima perquè el cos. De la persona que havia mort estava a 400-500 metres de distància per tant no és que unés allà i entursen no sé, cabells o alguna cosa no hi havia aquesta possibilitat per tant aquest casquet de la bala. Tenia dos significats d'una banda servia per endur-te un trofeu a tu caçador que tenies la prova que havies mort un nen o una dona però d'altra banda també tenia una una valua comptable perquè l'acompanyant en funció del color del casquet al final podia. Fer els comptes, saber, en realitat, quan havia matat, per exemple, has matat dues persones, doncs has de pagar això.

Estem conversant aquí al Catalunya de Nit amb Ezio Gavazzini, que publica Safaris Humanos, una investigació sobre el negoci de la mort a Sarajevo. Al llibre vostè assenyala 230 italians com a participants, però creu que n'hi ha de molts països diferents i fins i tot d'espanyols. Sí,

la fonte francesa parla

d'aquesta xifra d'italians, 230. Després va afegir que d'altres països europeus occidentals, també hi havia americans, canadencs, n'hi ha més. Però sí que podríem dir que Itàlia és un 50% del món que es dedicava als safaris humans. A mi, sincerament, Em va semblar una xifra bastant excessiva. I vaig preguntar al francès, que estem parlant d'un volum general o sí que és una xifra exacta? I em va contestar, potser m'equivoco d'un o dos, amb un o vall. I sobre aquest tema, no?, dels de les xifres, han sorgit algunes polèmiques, alguns missatges m'han arribat. Però és clar, jo tinc una font, una font que està verificada, que de fet em passa a través d'una altra persona que se li diu el Sense Nom, en el llibre, que és exagent dels serveis de seguretat, d'intel·ligència d'uns italians, i em filtrava tot el que arribava al francès. Si exagerava o minimitzava, perquè les fonts fan les dues coses, o exageren o minimitzen, ell, al costat, em deia en un xat, compte, perquè és massa bo. Per exemple, el francès va dir que hi havia estat sis vegades, i el senyor al costat va dir, no, són moltes més. Està minimitzant per minimitzar la seva responsabilitat, i va anar moltes més vegades. Això de les xifres s'ha de verificar. Jo no faré comptabilitat. Això és una feina de la fiscalia. Jo tinc una font i jo explico el que em comunica. Alguns diuen que potser són alguna dezena.

Alguna dezena, no 230. Doncs clar, qui argumenta d'aquesta manera està pensant com els negacionistes de l'Holocaust. No, no són 6 milions, només són mig milió. Ah, doncs si només són mig milió, més tranquils, no? Més contents, ens consolem. No voldria entrar en aquesta comptabilitat. Sabem que hi ha italians, però hem d'anar més enllà, després venien d'altres països, sí. Pregunteu sobre Espanya. A veure, jo he investigat sobre els italians i no els espanyols. Sí que vaig rebre un mail, que de fet sí que surt al llibre, Toni sí, i deia que la seva família tenia uns coneguts bastant rics i que el patriarca d'aquesta família d'amics havia anat a disparar. I ell sempre s'ho va creure. Jo sí que he sabut que en aquella època sempre aquesta font deia que aquesta persona hi havia anat amb agències locals. I de fet, entre el 92 i el 95 hi havia dues grans agències que organitzaven safaris. No estic acusant aquestes agències, no estic dient que sigui culpa seva, però si algun periodista volgués investigar, Allà hi ha elements per fer-ho. D'altra banda, podria afegir que la missió de les Nacions Unides a Bòsnia per controlar o pacificar Bòsnia, que estava en plena guerra civil, Allà va haver-hi un destacament militar espanyol a Mostar. A Sarajevo hi havia els francesos, però a Mostar hi havia els espanyols. I jo sé, de bones fonts, documentals, no de fonts de persones,

però sí que sabem que els espanyols que només arribà a Mostar el 93 van crear una xarxa sobre el territori d'informadors, de home-int, que es diuen human intelligence eren com persones que estaven atents sobre el terreny i una xarxa de persones d'informadors uns informadors sobre el terreny doncs si hi havia aquesta xarxa a mi m'agradaria saber quins informes passaven aquestes persones sabien qui passava pel territori quins eren els moviments de les tropes els moviments d'ajuda humanitària. Per tant, tota aquesta comptabilitat exacta del tot el que passa sobre el territori, allà a Mostar, a mi m'agradaria llegir aquests informes. Hauria de saber els informes dels serveis secrets, o entrevistar els serveis militars que van estar a Mostar. I què diuen aquesta gent que hi va ser? Jo crec que allà podria haver-hi coses interessants.

Per tant, mirant aquestes fonts, aquestes informacions, investigant les agències que treballaven amb Sarajevo del 92 al 95 aquí a Barcelona, podríem estirar algun fil.

Tu i jo? Jo sí que aconsellaria, doncs, de buscar en aquesta direcció. I per què no, doncs, si també es tirarà als serveis secrets perquè, juntament amb el contingent militar que estava a Mostar, tenen aquests informes. Clar, aquí,

a banda de les investigacions periodístiques, hi ha aquesta investigació judicial en marxa. Suposo que aquí el difícil és trobar les proves, no?

Una investigació com la meva es basa en fons, que és la gran majoria de les investigacions que es basen en fons. El que jo dic sempre és que les fiscalies, també la de Mila, tenen superpoders. I aquests superpoders són escoltes telefòniques, possibilitats, La possibilitat també d'entrar a dispositius electrònics, coordinadors o també el correu electrònic. També posar micròfons, ulls, videocàmeres que són minúscules. A vegades es posen als cotxes o a les oficines o a casa. Sí, ajuntem tot això també amb els escorcolls, que ja ho ha fet també, de fet, la Fiscalia ja ha fet algun escorcoll, i algun resultat se n'ha obtingut. Tot plegat, està clar que les Fiscalies tots poden fer tot això que jo no puc fer, jo no tinc tots aquests superpoders, però ell sí.

I espero sincerament.

Que d'aquesta feina més subterrània pugui emergir, pugui donar molts resultats. Espero que d'aquí. Jo espero, vaja, que alguna cosa surti.

Tot això es feia amb el beneplàcit de les autoritats locals?

Jo he parlat amb molta gent de Sarajevo i la gran majoria sabia que estava passant. Era de domini públic.

Per acabar, quina rebuda ha tingut aquest llibre a Bòsnia-Herzegovina?

Podríem dir amb clar obscurs s'ha rebut aquest llibre a Bosnia-Herzegovina ara mateix tampoc sóc expert de geopolítica i tampoc sóc historiador per tant tampoc entraré massa en el tema però ara mateix a Bosnia hi ha una part del país que sí que té ganes d'elaborar una mica la pròpia història una cosa que no. Com hem dit abans, potser no se sap, és que la ciutat de Sarajevo, una persona d'alcalde, s'ha constituït com a part civil en el procés de Milà. I Nicola Brigida i Uribe Salvini els han anomenat com a advocats defensors de la ciutat. Aquest cap. Acta, pot ser, doncs, que és un deure, no? Una ciutat, doncs, que entra en el procediment penal i es constitueix com a part civil, doncs, perquè vol estar a prop, doncs, d'aquests d'aquests estaveniments. Doncs, entenc, doncs, que. L'alcalde i qui l'envolta, doncs sí, que té ganes d'elaborar aquesta història. No només és un acte que ha de fer, sinó que també hi ha un fragment de la societat que vol fer-ho. I s'ha decidit que aquest procediment penal és un mitjà per. Ajudar a elaborar aquest procés històric. Però, d'altra banda, també hi ha gent que, amb la defunció de Mladic, Sarajevo, que és una ciutat bastant tolerant, va estar clamant. I cantant, vitorejant, em l'ha dit. De fet, 17, 18, 19 de setembre havia d'estar a Sadegevo. I, de fet, convidat per l'alcalde i el Ministeri dels Refugiats.

Vien organitzant la presentació del llibre al municipi, un acte gran, i van cancelar la meva presència. Van escriure que el clima. Actual no és el més favorable d'una banda perquè hi ha eleccions polítiques però de fet ja ho sabien quan em van convidar fa mesos però d'altra banda ara amb la mort d'Amladich s'ha generat una situació de tensió per tant tenim una forta polarització de l'opinió pública d'una banda els que sí que volen elaborar una mica la història i d'altres que van en una direcció que és aquesta permissa de l'edició del futur. I d'altra banda tenim parts del territori bosnia on aquest llibre es considera com una llegenda urbana i que estan doncs encara molt s'enalteix i no es vol tallar amb aquest fragment de la història i no es vol. Que ha quedat immòbil com fa 33 anys. Jo crec que la societat de Bosnia es troba davant d'aquest encreuament i hi ha aquesta tasca molt important. I aquestes eleccions polítiques. Segurament marcaran el rumb de què serà Bòsnia després d'aquestes eleccions el 4 d'octubre. La meva presència no s'ha anul·lat, no s'ha cancelat del tot, sinó que s'ha posposat. Han dit que després de les eleccions et tornem a convidar. Veurem com acaba. Tot plat.

Esperem que acabi bé, qui es vulgui endinsar en una de les pitjors demostracions de la condició humana, Safaris Humanos d'Ezio Gavazzini. Gràcia mille. Gràcia a voi,

gràcia a te, gràcia a la ràdio. Gràcies a vosaltres, a tu i a la ràdio.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans. Arriba Club 65 Life Experience, el festival per la generació sènior amb ganes de viure-ho tot. Els dies 1 i 2 d'octubre al Tibidabo. Música, benestar, gastronomia i molt més. Amb el patrocini del Ràquida i el Periódico. Informa't en el club65.es.

Al Matí de Catalunya Ràdio us escoltem i aconseguim respostes. Tendré que pasar otra vez por otra mesa de emergencia.

Esperem que no i estem treballant perquè qualsevol família que treballa i vulgui desenvolupar el seu projecte vital tingui l'oportunitat de fer-ho. A poc a poc revertirem aquesta situació. Ojalá pueda decirle gracias y estoy en un hogar con mi familia.

De dilluns a divendres de 6 a 1 al Matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Tostrell.

Amb un peu encara el 21 de setembre, però l'altre ja el 22 de setembre. Ens comencem a mirar el demà. Alba Barbosa, Rafel de Ribot, Mar Güell, bona nit. Bona nit. A veure, Alba, comencem per tu. El Tribunal Constitucional debatrà el recurs de Jordi Turull contra la decisió del Suprem de no aplicar-li l'amnistia. Per què serà important?

Perquè serà la primera deliberació d'un recurs que activarà el compte enrere perquè els líders del procés siguin amnistiats. També Carles Puigdemont, que podria, per tant, tornar de l'exili. El Constitucional ha de valorar fins a 7 recursos dels líders del procés. Demà, previsiblement, la resolució del magistrat conservador serà desfavorable a amnistiar Turull. Però, si la majoria progressista del Tribunal li tomba la resolució i considera que se li ha de concedir l'amnistia, llavors deixaria poc marge de maniobra al Suprem, que faria seva la doctrina del Constitucional.

Doncs el calendari que comença a comptar, demà també tenim a Barcelona Cimera AI Summit, Cimera d'Intel·ligència Artificial, Rafel.

La trobada plega més de 200 ponents de les principals companyies del sector, Entropi, Copenhague, NVIDIA o Google. El conseller delegat de l'entitat organitzadora, Guillom Rostan, ha explicat a Catalunya Ràdio que la seguretat serà un dels temes centrals d'aquesta reunió.

Tenemos tres o cuatro paneles que van a hablar de las límites que tenemos que poner a la inteligencia. Hablar de que es una herramienta, debe quedarse como una herramienta y tenemos que cuidarnos de que no nos controlara ella.

S'espera que hi passin més de 10.000 assistents.

Demà hi haurà vaga de busos a Barcelona entre les 10 i del matí a les 5 de la tarda.

I això tot i una reunió d'última hora amb la mediació del Departament de Treball, el Comitè d'Empresa i la Direcció, que no ha aconseguit desencallar el nou conveni col·lectiu que fa temps que negocien. És per això que els conductors i la resta de plantilla dels autobusos urbans de TMB mantenen aquesta aturada de 7 hores. Atenció, s'ha editat uns serveis mínims que han de garantir la circulació d'un 20% dels busos habituals entre les 10 del matí i les 4 de la tarda i del 40% entre les 4 i les 5.

A les 10 del matí ja farà estona acabar el Matí de Catalunya Ràdio, Marc. I tant, i parlarem de molts temes, per exemple, de l'amnistia, que centrarà bona part del programa, però també altres que afecten, com per exemple, l'educació. Si et sembla, Manel, saludem el subdirector del Matí de Catalunya Ràdio, Major Roger, bona nit. Bona nit, què tal? Molt bé, Maiol. Escolta, venen uns dies en què tornarem a parlar i bastant de l'amnistia.

I tant, perquè anava a dir-te avui. Fixa't si dius que en dimarts. Demà, demà, demà és el ple del Constitucional. Veurem, perquè bé, ja ho heu explicat a l'informatiu, que tothom dona per fet que demà no és el dia encara, perquè el magistrat ponem de la sentència relativa Jordi Turull. És conservador i està en contra de l'amnistia, per tant, demà encara no ho serà, però vaja, que comença ja el procés que ara sí que sembla el definitiu per l'amnistia del delicte de malversació, que és l'únic que queda per l'amnistia. Demà nosaltres en parlarem amb Ernesto Ekaizer, que segurament és el periodista espanyol, que, bueno, de fet és argentí, però el periodista espanyol que millor coneix el món judicial i aquestes interioritats del tribunal que se'ns escapa, especialment la sala segona del Suprem, que és molt complexa i és. Una de les que li afectarà l'amnistia, la que haurà de decidir, i per tant serà interessant sentir-los. Després parlarem d'una cosa que està passant ara, Marc. Quina? És l'estrena de Gènesi. Home, ganes de veure-la. Sí, jo no l'he vist. Recuperaré Trescat, que per sort. Demà en una hora no tan intempestiva per mi com aquesta la podré mirar i moltes ganes i anem a Sant Sebastià on també s'ha fet l'estrena allà i en parlarem amb el director i després d'un tema que. Que interessa molta gent, que són els divorcis, perquè sempre es diu que després de les vacances arriben aquest temps de turbulències en què es multipliquen els divorcis, i parlarem amb una persona que es dedica no a divorciar-se, sinó a organitzar els divorcis dels altres, i li preguntarem per anècdotes i potser consells per fer-ho una mica més planer i que al final no hi hagi tantes baralles i que sigui tot més fàcil. O sigui, que existeix aquesta figura, eh? Sí, sí, sí, sí, sí. Divorcing planner, et diu.

Què et sembla? Doncs mira, demà de divorcis i altres coses, eh? El matí de Catalunya Ràdio. Maiol, us escoltem a partir de les 6 amb en

Ricard Ostrell. Que vagi bé, fins demà.

I demà també, ben d'hora, qui vagi al quiosc i busqui, per exemple, el periòdico que hi trobarà, ho consultem amb el director adjunt del diari, que és el Ferran Boiza. Bona nit, Ferran. Què tal? Bona nit. Com ho teniu, això? Com heu plantejat la portada?

Nosaltres, demà, l'apertura, evidentment, no podia ser d'una altra manera. És la decisió del jutge Peinado d'obrir judici oral amb jurat popular contra Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez. Només un parell de punts. Peinado, el jutge, es jubilat d'aquí sis dies. Diumenge fa 72 anys i haurà de deixar la judicatura. Ja no pot continuar com a jutge. I la instrucció del cas, malgrat que ha estat avalada parcialment per instàncies superiors, Està plena d'actuacions que han generat molts dubtes entre els juristes. Segurament la jubilació del jutge i el fet que l'instrucció hagi tingut molts dubtes al llarg d'aquests mesos són dues realitats que s'han de connectar. Però aquesta és l'apertura, evidentment, segurament de molts altres diaris demà, perquè és una notícia molt important, la primera vegada que una dona d'un president del govern s'asseurà a la banqueta dels acusats. Però nosaltres demà fem una aposta al periòdico que ens serveix per anar escalfant ja en les midterms, les eleccions de mig mandat que hi haurà al novembre als Estats Units i que poden fer que Trump perdi el Senat, que seria un cop molt dur pel president. Bàsicament el que expliquem demà és com Trump ha aconseguit blindar el control sobre el Partit Republicà de la millor o de l'única manera que Trump sap fer-ho, amb diners. Ell disposa de prop de 400 milions de dòlars, 400 milions que es diu ràpid, a través del seu moviment maga, per distribuir entre els candidats republicans. Però, i aquí està la trampa, sempre que parlen de Trump sembla que n'hi hagi de trampes amagades. Doncs aquests diners, aquests 400 milions, els distribueix ell personalment. Això evidentment està generant una gran ansietat entre els candidats republicans i significa, que segurament és l'objectiu últim i final de Trump, el poder absolut que té sobre el Partit Republicà. És una de les nostres apostes. I una altra història que també a mi m'ha agradat molt i que portem a la porta de demà és les conseqüències d'aquest segrest que s'ha comès aquest cap de setmana per falsos policies a la PSC. El que venim a explicar bàsicament és com de desacomplexats són aquests narcosegressadors que no tenen cap por d'actuar a plena llum del dia, que no tenen cap por a ser identificats i el que és més perillós per a tots nosaltres és que tampoc no tenen cap por de posar en risc la vida dels conductors, dels ciutadans que que circulaven aquest cap de setmana per la P7 i que no tenien res a veure amb el seu negoci. I que això va succeir. Quan tu atures un cotxe que va a 120 km per hora a una autopista, és molt perillós per a la resta de conductors. Evidentment, es tracta, això ja ho ha confirmat la consellera Parrón, d'una lluita entre bandes de l'arco tràfic. I això sí, bona notícia, el segrestat ja està a l'estalvi. Una altra cosa és que és molt probable que ja hagi après la lliçó. Sí que quina fos la lliçó que havia d'aprendre, segurament l'ha après. Doncs segur que sí.

Ho llegim demà al periòdico. Gràcies, Ferran, bona nit. Bona abraçada, bona nit. I els tres minuts que ens separen de les 11 els passarem amb un politòleg, amb en Gabriel Garrum. Bona nit, Gabriel. Què tal? Molt bona nit. Què, com ho has vist, això? Quina reflexió et genera el programa d'avui? Déu-n'hi-do.

Fixa-te, dilluns a 9, replet, replet, i a més replet de coses, algunes més dolentes, algunes més bones. Ha sonat fins i tot la veu de Dolores O'Riordan, de Cranberries, abans, imagina't, eh? Què més voleu? Dia Internacional per la Pau avui, malgrat tot plegat, fer des d'aquí una reivindicació de totes les entitats i organitzacions del país que treballen per la pau, des de Fundipau, LICIP, Aldalàs, Novat, etc. I recordar també que això, treballar per la pau, és introduir cultura de pau des de l'escola fins a la resolució pacífica a les Nacions Unides. La consellera Niubó ha parlat avui que tenim la diagnosi clara i que cal passar a l'acció, doncs bé, l'estat és crític, cal que aquesta acció sigui contundent, ràpida i el més a prop del personal docent possible, i de la mateixa manera, a una altra escala, podríem pensar que l'ONU també està altament necessitada d'un nou pacte refundacional. De fet, Fixeu-vos, llegia l'altre dia un post a la xarxa social X d'un usuari que respecto molt, malgrat no sempre hi estic d'acord, que deia que això del món xachiplasti, i utilitzava aquest terme, xachiplasti, multilateral dels 90 ja no existeix. Doncs bé, si de cas el problema és concebre la política d'aquesta manera, i no pas el multilateralisme, sinó, escolteu el que deia Marc Carni l'altre dia al Parlament Europeu. M'agradaria fer esment també d'un altre dels temes que s'han comentat avui, dia de l'Alzheimer, tots els pacients, acompanyants, sanitaris, això porta normalment un patiment incalculable, i sobretot posar èmfasi en investigadors, en investigadores, reivindicar el finançament d'aquesta investigació, la implicació pública, que a vegades requereix de més recursos, algunes investigacions que poden ser més costoses, però que hem de recordar que ens obren la porta a avenços clau. Acabo amb algunes recomanacions. El testament de Sarajevo és absolutament terrorífic, I a part de llegir el llibre, recomano també fer una relectura o descobrir per primer cop davant del dolor dels altres Susan Sontag, que ens permet aproximar-nos millor a les notícies, a les imatges dels atrocitats. Fixeu-vos, Sontag va portar Tot es farà en Agodot a un Sarajevo en ple setge l'any 93 i a més ens demostra això, que l'art també pot fer molt davant de l'horror de la guerra.