Catalunya nit, de 22 a 23 h - 21/10/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Després de l'ensopegada del Barça ahir a París, avui és el torn del Madrid, que s'enfronta al Leipzig a la Lliga de Campions i que la mitja part va guanyant 1-0. Últim partit abans del Clàssic de diumenge. De seguida, tota la informació esportiva amb el Sergi Andreu.

En aquesta última hora del Catalunya Nit també passarem pel Delta de l'Ebre. Els arrocers estan molt preocupats pel futur del sector. Tot es va torce molt el 2023 amb la sequera i els següents anys tampoc han sigut bons i ara es queixen dels preus molt baixos.

Milers de pàgines web de tot Europa avui han deixat de funcionar durant hores o bé han tingut problemes. Tot plegat després que es detectessin vulnerabilitats amb un llenguatge molt utilitzat a internet. Es diu PHP. Ens ho explicarà des de Brussel·les el Bruno Fortea.

Allà a Brussel·les també s'investiga la plataforma de reserves hoteleres Booking per la proliferació d'anuncis falsos i riscos d'estafa. De moment s'ha obert un expedient a la plataforma perquè se sospita que no fa prou per evitar aquests fraus. En parlarem amb un peri judicial informàtic.

I abans de tancar el Catalunya Nit, avançarem la portada que preparen a aquesta hora a la Vanguardia, de cara a demà, i també cedirem la reflexió final a l'escriptora i traductora Míriam Cano. Fins les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Però abans de tot, volem escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 21 d'octubre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Avui ha perdut l'adjudicatura espanyola que volen fer política sense presentar-se a les urnes. 1 a 0. Segona derrota. Estat espanyol ha perdut 9 anys en començar a fer el que havia d'haver fet el 27 d'octubre del 2017. Dues derrotes com el campanar del Sant Esprit.

En temps difícil i atacaran les nostres escoles, els nostres llocs de feina, els salaris de la nostra gent. I quan ho facin, els únics que estarem allà al davant plantant cara com ho hem fet sempre, serem nosaltres.

Estamos en medio de una disputa política. En el 2023 fuimos a elecciones generales y no fue ningún problema. Luego fuimos a las elecciones, las castellanas, las andaluzas, las gallegas, las de Extremadura, las catalanas.

¿Hasta qué punto será un fraude lo que ha hecho Pedro Sánchez con los nietos que el Tribunal Constitucional, que le ha respaldado con cosas incomprensibles para los españoles, encuentra en estos momentos dificultades para respaldar a Pedro Sánchez su fraude y su trampa?

El que vull denunciar és una operació per intentar treure el vot a ciutadans del nostre país que ho són de ple dret, perquè així ho han decidit les Corts espanyoles i que per tant tenen tot el dret a votar. Y que ustedes padecen regularmente con el impresentable

dictador de Pedro Sánchez. No voy a ir a ver a un delincuente ladrón como Pedro Sánchez.

¿Pero a quién pretendéis engañar, Alberto y Santiago? Si os tenemos muy calados, si formáis todos la misma peña, Milei, Feijóo y Abascal, la de los recortes, el didigeretazo y también la motosierra.

Per mi no hi ha cap interferència estrangera visible en els esdeveniments que van tenir lloc. No obstant, hi ha una manipulació estrangera de la informació posterior que ha donat lloc a comentaris inacceptables i estúpids per part de molts, inclosos líders estrangers.

Nosaltres, sobretot el petit comerç, estem molta estona al migdia parats, estem al voltant d'unes tres hores, llavors la nostra proposta seria que aquest descans de migdia s'escurcés o començar més aviat al matí. Perquè és que si no, els petits comerços, la gent que el regenta, que habitualment és una o dues persones, es passen tot el dia a la lliberia, on sigui.

Estàvem tan contents, perquè teníem temps, teníem vida, i això és que era impensable, perquè nosaltres, com que elaborem, ens hi posem molt d'hora al matí, descansàvem molt poc al migdia i plegàvem a les quarts de nou del vespre, i això era impensable per la família, per tothom.

El clima ha canviat tant que tot el nostre sistema productiu, els nostres camps, els nostres cultius que tenim, no funcionen. Les nostres infraestructures, no només trens, però la mateixa capacitat de mantenir l'electricitat, perquè les xarxes no ho aguantarien, com pels sistemes de generació, que no podrien refredar.

Es una nueva versión del patito feo, pero lo que pasa es que en vez es una versión un poco punky y rockera, porque en vez de ser un patito feo que se convierte en cisne, es más bien una rana que se convierte en tiranosaurios. El libro es un canto a la capacidad del ser humano de reinventarse.

Cataluña NIT.

Les 10 i 7 minuts és l'hora de parlar dels esports, perquè avui es juguen 9 partits més de la tercera jornada de la Champions Masculina de Futbol, entre els quals hi ha el partit que està jugant el Madrid contra el Leipzig. Sergi Andreu, bona nit. Bona nit.

Es reprèn la segona part ara del partit. Dos minuts de la segona part. Ja guanya el Madrid. Aquesta no seria la notícia. Ha marcat Bernardo Silva al minut 43. Tampoc no seria la notícia que el Leipzig n'hagi tingut dues de molt, molt, molt clares a la primera part i que Courtois miraculosament les hagi tret. Per tant, de moment Madrid 1, Leipzig 0. Ara n'ha tingut una altra de clara al Madrid. No sé si aquesta ha acabat entrant o no. Directament a corna. Bé, i minuts inicials de la segona part, hi ha altres resultats en joc, per exemple, Bayern de Munich 1, Arsenal 1, Betis 0, Feyenoord 0, Aston Villa 2, Viking Stamanger 0, et som de Noruega, Bruges 1, Lens 0, Inter 0, Shakhtar 0, i Sporting 1, Lask d'Austria 1. Ja s'han acabat, han jugat aquesta tarda, el Como 4, Manchester United 1, i el Lille 2, Galatasaray 4. Més enllà de la Champions, també s'ha jugat un partit de primera divisió pendent de la sisena jornada que es va jornar per les pluges al País Valencià.

L'han jugat el Llevant i l'Atlético de Bilbao. 3-1 ha guanyat el Llevant, que puja fins a l'onzena posició amb 10 punts.

Això fa que l'Espanyol baixi un lloc. Ara els pericos són setzents, vuit punts, un per sobre del descens. Aprofito per explicar que en

Clau Perica ja tenim disponible des d'avui un nou capítol del podcast de l'Espanyol de Catalunya Ràdio, l'Espanyol Reservat, que el dediquem a analitzar la situació esportiva de l'equip i la figura de Manolo, que afronta un tram de tres partits que pot condicionar el seu futur. L'anàlisi l'hi posen l'Eudald Serra, l'Ivan Molero, periodistes, i la Sílvia Rodríguez, la presidenta de la Federació de Penyes de l'Espanyol, i també l'exjugador Jonathan Soriano, a qui podem sentir parlant força clar de la continuïtat

de Manolo. Crec que cada vegada més la figura de Manolo no està del tot reforçada i veurem, però està clar que algo ha de passar, perquè crec que la plantilla de l'Espanyol té més plantilla del que estem veient. Jo soc de l'opinió que si a l'Espanyol la directiva té clar que al Manolo no cabrà la temporada, pel que sigui, per la sensació, no s'ha d'esperar més. No s'ha d'esperar més perquè les temporades van passant,

els partits van passant, i l'ensurt de l'any passat, crec que l'Espanyol no ha de passar una altra vegada per aquest ensurt, i està patint.

Trobareu el nou capítol de l'Espanyol reservat al web i a l'app de Catalunya Ràdio i 3CAT. A Catalunya Ràdio anem molt forts amb els podcasts esportius, perquè avui hem sabut, a través precisament de FemFutbol, que el Barça demanarà una pròrroga a la FIFA per contractar una dona com a entrenadora o assistent per al corredor.

Sí, senyor, perquè la nova normativa dels partits organitzats per la FIFA obliga a tenir com a mínim una dona, però el Barça assegura que encara no ha trobat el perfil adequat, i és que aquesta és una condició indispensable per poder disputar la Copa de Campiones que es juga a Miami el mes de gener. El Fem Futbol, el podcast de Catalunya Ràdio, també han entrevistat l'exentrenador del Badalona, l'Anna Junyent, que ha explicat que es va oferir al Barça el juny passat. El podeu sentir també al web i a l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT.

Molt bé, es porta en joc bàsquet. El Juventut de Badalona ha tingut partit europeu.

S'ha acabat fa uns minuts. Mira, ha guanyat la penya. 76 a 74 davant del Bon Alemany.

Dues victòries europees per la penya. També en bàsquet, Darío Brizuela.

Gràcies, Sergi. Bona nit.

Som Trescat. Som Trescat. El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank.

Tu i jo. Nosaltres.

No podem continuar dormint

al costat de la porta. El Feng Shui diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es. Just quan et trobes el teu millor amic de fa anys,

en el moment en què estàs a punt de fer-li una abraçada, comença un eclipsi. I esclar, què fas? Perquè fa molt de temps que no el veus, però un eclipsi no l'has vist mai. Et fas el boig i mires l'eclipsi, però ja t'ha vist.

L'abraça es mira en el cel, però esclar, no sé si el coll et dona per tant. Dues emocions són difícils de gestionar alhora, per això el nou doble de l'11 les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi, i després si t'ha tocat. Doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més al dia. 11, ben jugat. Juega responsablement

i només si ets major d'edat.

Pensa en la nit de cap d'any sense ningú amb qui celebrar-la. La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa a la Setmana contra la Soledat de Sant Joan de Déu.

29 de novembre. Eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI. Inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

El Matí de Catalunya Ràdio. La crisi de l'habitatge és el centre del debat polític i social. ¿Té solució? ¿Serà determinant a les properes eleccions generals? Bueno, ahora es el momento de que la gente vea y reflexione. Aquest dijous ens respondrà la ministra d'Habitatge en funcions, Isabel Rodríguez.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Poc més d'un minut i arribarem a un quart d'onze de la nit. Avui moltes pàgines web d'Europa i d'arreu del món s'han hagut de desactivar per precaució. Fins i tot s'han tancat webs de governs i administracions públiques després que s'hagi descobert un error molt greu en la seguretat del seu programari. Tan greu que els pirates d'internet podien aprofitar aquest forat per robar dades o directament prendre el control dels portals web afectats. Per això, des d'aquest matí, el Servei de Ciberseguretat de la Unió Europea. Bona nit. Hola, bona nit, Manel. Quines webs s'han hagut de desconnectar avui i qui se n'ha vist més afectat? Doncs mira, molts països i sobretot impulsat pels governs. S'han bloquejat webs governamentals, per exemple, a Alemanya, França, Bèlgica, Finlàndia i la República Txeca. Però un dels indrets on el tancament ha estat més massiu és als Països Baixos. Han clausurat la web del Parlament i la web del Govern que serveix per fer tràmits amb l'administració pública. De fet, ho acabo de comprovar, aquest portal de tràmits ara mateix continua sense funcionar. I, a més a més, també s'han desactivat webs d'hospitals, de partits polítics i, fins i tot, la web de la Federació Neerlandesa de Futbol. Han estat dels més matiners, tant que han enxampat per sorpresa els portaveus de la Comissió Europea. Atenció, Manel, quan una periodista neerlandesa. Els ha preguntat sobre aquest tema, ells s'han quedat en blanc.

Tinc una pregunta sobre el PHP. És el llenguatge de moltes pàgines web i als Països Baixos molts portals web estan tancant. La Comissió Europea n'és conscient? Us preocupa? Heu enviat un avís a altres països?

Gràcies, Landa. Doncs crec que ens acabem de savantar d'aquesta notícia, però deixa'm que ho comprovim amb Thomas.

Confirmo-ens, n'acabem de sabentar. Estaré encantat d'investigar-ho i de dir-te alguna cosa després de la reunió.

Déu-n'hi-do. Sí, sí, i això creu-me que és una escena poc habitual, que aquests portaveus de la Comissió Europea es quedin en blanc, estan acostumats a respondre preguntes de qualsevol tema, de periodistes d'arreu d'Europa, i gairebé sempre tenen una resposta a punt. Veurem, és possible, però que demà ja hi estiguin més familiaritzats amb aquest tema, veient la cascada de governs europeus que de forma temporal avui han decidit desactivar les seves webs. I què hi han dit des d'aquests governs? Com ho han justificat, el que està passant? Fins ara, cap d'aquests països ha dit que hi hagi hagut un atac informàtic greu. No en tenen constància o, com a mínim, no n'han informat. Els governs diuen que han bloquejat els webs justament per precaució, per evitar que hi haguessin atacs mentre no es resolien els problemes de seguretat detectats als seus portals. Se sap d'on venen aquests problemes? Doncs mira, el que ha passat és que ahir es van trobar dos errors de seguretat molt greus dins del programari PHP. Què és això? És el llenguatge que utilitzen per funcionar la majoria de les webs del món. El 70% de tots els portals d'internet. Fan servir aquest programari PHP segons els càlculs d'alguns experts. Per tant, avui, Manel, teníem en risc milions de pàgines arreu del món. Per això s'han llançat tota mena d'avisos des de les agències de ciberseguretat europees i de tot el planeta,

les del Japó o els Estats Units, per exemple, la CIA o l'FBI. A grans trets, el que tots han fet és demanar a governs i empreses que actualitzin les seves webs per corregir aquests problemes de seguretat detectats. I que si no ho poden fer, si no poden actualitzar, doncs aleshores sí que han demanat, les agències de ciberseguretat, sí que han demanat que es desconnectin les webs per evitar atacs informàtics mentre no resolen els errors detectats. Ha anat passant l'estona. A quin punt estem ara, exactament? En principi, ja s'hi ha trobat una solució. L'organització que ofereix aquest programari PHP a milions de webs del món diu que aquesta tarda ja ha solucionat els errors de seguretat i que ja està implementant les noves versions actualitzades amb una seguretat reforçada. Per tant, si això continua així, en les properes hores els webs que estan desactivats, un cop s'actualitzin, ja podrien tornar a funcionar i els holandesos, per exemple, ja podran tornar a fer tràmit. Amb l'administració. Com s'ha descobert això? D'on ha sortit l'alarma primera, tots aquests errors de seguretat? Doncs ha estat gràcies a la intel·ligència artificial. A vegades, tanta muda en aquests últims mesos, pel risc que hi veuen alguns experts i dins del mateix sector que la intel·ligència artificial es capi del control humà, doncs avui podríem dir, Manel, que la IA, la intel·ligència artificial, ens ha evitat,

ens ha esquivat un ensurt més gran. Sí, amb la IA tenim una de freda i una de calenta molt sovint. Gràcies, Bruno, bona nit. Adéu, bona nit.

En paral·lel a tot això que estem explicant, Brussel·les investiga la plataforma de reserves hoteleres Booking per la proliferació d'anuncis falsos i riscos d'estafa. La Comissió Europea ha obert un expedient a la plataforma perquè sospita que no fa prou esforços per evitar aquests fraus ni tampoc per protegir les dades personals dels clients. Carme Montero, bona nit. Bona nit. De quina mena d'estafes estem parlant? Doncs mira, t'ho explico amb una

imatge que es va fer viral. Fa uns mesos, una cinquantena de turistes van dormir a les escales d'un hotel de la Rambla de Barcelona, on no va arribar mai la seva reserva. Es van quedar sense habitació i sense cap resposta per part de Booking. Brussel·les constata que a vegades en aquest portal s'anuncien habitacions d'hotel o apartaments que en realitat no existeixen, com en aquest cas, o tenen unes condicions inferiors a les anunciades. Aquest tipus d'anuncis falsos es van multiplicar per 6 entre el 2022 i el 2024. El govern comunitari calcula que en només un any,

el 2024, els estafadors es van embotxacar 4.200 milions d'euros gràcies al pagament per endavant que molts usuaris fan de les seves reserves. El portaveu d'Afers Tecnològics de la

Comissió Europea, Tomás Reñé, adverteix que han trobat pràctiques il·legals.

Tots hem sentit a parlar d'anuncis d'immobles que no existeixen. Reserva's un hotel, et presentes a l'adreça i l'hotel no hi és. Doncs això és il·legal. De fet, la mateixa plataforma

Booking va detectar un milió i mig de reserves

falses de phishing l'any passat. I a banda d'això, la Comissió Europea també ha posat sota la lupa la protecció de dades.

Sí, també investigarà si Booking protegeix prou bé les dades dels clients quan fan una reserva. El portaveu comunitari ha admès una certa inquietud.

Ens preocupa que Booking no protegeixi prou les dades dels usuaris. Això inclou noms, números de telèfon i adreces de correu.

Penseu que si el mòbil o el correu dels clients acaba en mans d'estafadors, els usuaris de Booking podrien rebre missatges fraudulents per reclamar-los diners o robar-los les dades bancàries. I això va passar abans de l'estiu. La plataforma va informar els seus clients que hi havia hagut un accés no autoritzat a dades personals vinculades a algunes reserves,

després de detectar activitat sospitosa als seus sistemes. Molt bé. Carme, encara hi hem d'afegir una cosa més, perquè Europa també sospita de pràctiques de publicitat encoberta.

Sí, Bruselas també vol saber si Booking està identificant clarament quines opcions d'allotjament han pagat a la plataforma per sortir més amunt quan un client fa una cerca. En aquest cas, la Llei de Serveis Digitals Europea fixa que les plataformes han de ser molt transparents i deixa clar als consumidors si l'aparició més visible en el resultat de cerca és fruit d'un pagament. Per tant, estaríem parlant de publicitat.

Si pagues perquè el teu hotel estigui més ben posicionat a la plataforma, això és publicitat. Tot i que la pràctica en si és legal, Booking ha de ser més

transparent amb els consumidors.

Per tant, investigació en marxa i si Brussel·les confirma que hi ha hagut incompliments, el portal s'exposa a una multa milionària.

Gràcies, Carme. L'associació corporativa d'agències de viatges especialitzades alerta sobre l'intrusisme en el sector i del risc de perdre els diners si no es tracta amb agències legalitzades. Diuen això arran d'un nou cas de presumpta estafa en una empresa de viatges ara banyoles al Pla de l'Estany. Anem cap a Girona. Núria Paraire.

Segons la vicepresidenta primera de KB, Rosó Murlà, Es tracta d'una empresa que no estava constituida legalment com a agència de viatges i alerta que si es tracta amb empreses així es pot córrer el risc de perdre els diners. Les legals han de tenir una pòlissa d'insolvència que garanteix el viatge o el retorn dels diners.

Obligatoriament les agències de viatges hem de comptar amb una garantia que és un fons d'insolvència, una pòlissa d'insolvència per als casos com aquests.

Aseguren que la pòlissa sempre consta en el contracte que es firma i alerten de l'intrusisme que pateixen. Recomanen desconfiar de les grans ofertes.

I davant aquest nou entorn digital, la Fundació Pere Terrés vol fer tallers, en fa, de fet, sobre estafes digitals en casals de persones grans, tant per prevenir-les com per acompanyar les persones que ja han patit alguna. Avui n'hi ha hagut un al Casal de Penitents, a Barcelona. Toni Fortesa, com són aquests tallers?

Doncs tenen dues parts. N'hi ha una de pràctica, que és per aprendre a reconèixer les estafes, a no precipitar-se allò davant d'un missatge sospitós, I n'hi ha un altre d'emocional, per parlar de com et sents quan t'intenten enganyar. En aquest cas hi participen tant persones que han estat víctimes com persones que no.

Porque tengo mucho miedo. Una vez que intenté sacar un billete a través de Renfe, quedó bloqueado. Entonces yo llegué al banco y me dijeron, han intentado entrar a su cuenta, esto es una estafa. Y desde entonces ya me he cerrado por completo. Por informarme, trobo que ha sigut molt productiu,

perquè la gent ho desconeixem. Perquè quin és l'enfocament

del taller? Doncs precisament és que ningú se senti culpable, ningú tingui vergonya de demanar ajuda o explicar l'hares cruz que és tècnica de la Fundació.

Explicar quines són les tàctiques de manipulació que utilitzen aquests ciberestafadors. A més, és una mirada molt empàtica, molt entidadista, que això els pot passar a qualsevol persona, però que és important que sàpiguen quines emocions els desperten quan reben aquest tipus de missatges i com han de reaccionar i quins recursos poden activar perquè se'ls ajudi.

Ho sentim en els primers talls de veu que hem escoltat, i és que el 84% de la gent gran té por de patir una estafa en línia. Segons els Mossos, la ciberestafa ja són el segon delicte més denunciat, unes 220 al dia, i ara la Fundació vol portar aquesta formació a farmàcies, biblioteques, associacions de veïns, perquè detectin casos i acompanyin les persones afectades.

Doncs hem tocat molts temes relacionats amb estafes i de tot això en volem parlar ara amb Bruno Pérez Juncà, que és pèrit judicial informàtic. Bona nit. Molt bona nit. A veure, comencem pel cas de Booking, que hem comentat fa poc. Ha rebut diverses estirades d'orelles avui per part de les autoritats europees. La primera realment cridanera, que reservis una plaça d'hotel, la paguis i que ni tan sols existeixi aquell hotel. Com és possible això? Aviam com és possible. Aquí el ciberagastafador fa dues coses. Una, agafa l'identitat d'un local que potser no està dintre d'aquesta plataforma, fa servir fotografies, fa servir imatges reals, i a partir d'aquí tu creus que és aquesta persona i tu fas aquestes reserves. Com que la gent fa reserves amb temps endavant, en mesos, amb antelació, aquí és un dels llocs que te poden enganxar. L'altre, més important, és que el ciberestafador es troba els codis d'accés a la plataforma d'algun lloc, d'algun hotel, i jo t'explico un cas meu. Em va tocar entrar a buscar les maletes que me les estaven guardant en una habitació darrere, on hi havia l'ordinador, i en l'ordinador hi havia un post-it que posava booking, usuari i contrassenya. Saps què te vull dir? De dir, clar, si tu ja els enganxes a l'usuari a la contrassenya, aquesta gent entren a la plataforma fent-se passar per aquest hotel, t'envien a tu dient, guita, sé que tens aquesta reserva,

tal dia, tal data, tal hora, escolta, hi ha un problema de pagament, i a partir d'aquí, doncs clar, tu t'ho menges amb patates. Per què? Perquè realment ho reps d'un comunicat de la plataforma, saps? És per això que pot ser, i justament se'ls reclama que identifiquin aquests locals i la gent també que comenci a prendre una mica de mesures serioses amb el tema de mantenir els passwords i també que activin sistemes de doble factor de verificació, perquè ja veiem que l'usuari del password, malauradament, el pòstit a la pantalla és una realitat. Clar, això és el que t'anava a preguntar, mentre alguna autoritat ho acaba de lligar més bé, què hi podem fer com a usuaris, perquè, clar, per exemple, Booking suposo que té dades molt concretes i perilloses dels clients, formes de pagament, adreces, noms, cognoms, ho tenen tot. Mira, aquí és un tema d'actitud de la persona, i amb ciberseguretat, ho sento moltíssim, confiança zero. Tot el que et vingui de fora pot ser fals, pot ser mentida. Per tant, no pots refiar de res. Què has de fer? Ho sento molt, no ser un manta, no ser un vago, i activar-te, ser actitud proactiva, i ser tu qui vas a buscar la informació. Quan et venen empreses que s'ho reserva abans de 24 hores, no pagues, la perdràs, etc. I diu, nen, fill meu, em sembla molt bé,

tu busques com contactar amb aquest hotel, busques el telèfon, busques el correu electrònic des de la pàgina web d'aquesta gent, i a partir d'aquí, a través d'un altre canal de comunicació. Si et parlen per correu, doncs fes-ho tu per telèfon. Doncs, i a partir d'aquí, ets tu el que has d'anar a buscar aquesta informació. Ara a mi, fixa't bé, jo tinc reserves per l'any que ve i m'han intentat, això, demanar que tongui les dades per poder fer-ho, aviam, esclar, per descomptat, ja no hi caus, no? Però justament és la teva actitud, o sigui, confiança totalment zero. Estem en un món en el que no et pots refiar de res, i digitalment encara menys. Ok. Hola, hem parlat a banda de Booking també d'aquest problema que hi ha hagut avui amb milers de pàgines web de tot Europa, amb aquell llenguatge PHP que explicàvem. No sé si a Catalunya també ha tingut afectació. Home, i tant, sí, sí, això afecta a tot el món. És un llenguatge de programació en el que gairebé això, com deia el vostre company, gairebé el 70% de les pàgines web fan servir. A mi, a les grans institucions, sincerament, m'importen poc. A mi el que m'importa és la petita i mitjana empresa. Aquesta petita empresa, que fa 4 o 5 anys enrere, amb els seus estalvis es va fer fer una pàgina web, es va fer fer una botiga electrònica.

Penseu que aquest llenguatge de programació és el que fa servir plataformes molt i molt conegudes, que són les que la gent diéssim fa servir el WooCommerce o el que tothom fa servir, diguéssim. Doncs a mi em preocupa aquesta petita empresa. El que ha de fer tothom, primer de tot, és parlar amb aquest proveïdor, amb aquest servidor que et va fer la pàgina web fa uns anys i dir-li, escolta, aquesta notícia del PHP com ho tenim? Perquè el que has de demanar és que aquests servidors t'actualitzin, perquè avui ha sortit l'actualització a les 4 de la tarda, doncs t'actualitzi el llenguatge és tan senzill com això també ens podem trobar amb la sorpresa que hi ha gent que té fet això amb un llenguatge d'aquests que ja no té actualitzacions i malauradament aquesta persona ho sento molt però l'haurà de tancar perquè si no amb aquesta vulnerabilitat el que poden fer és accedir a dintre a part de robar-te les dades és que amb aquesta vulnerabilitat t'accedeixen a nivell d'administració i fan el que vulguin amb les teves dades és per això que realment és greu i afecta a tot el món i per descomptat afecta a Catalunya. Sí, sí, realment greu, perquè, clar, si has d'arribar a tancar la web, això pot crear molts problemes. Parlàvem aquests dies d'unes dades que podrien sorprendre. Els Mossos reben de mitjana 9 denúncies per hora per ciberestafes.

És a dir, és ja un dels crims que més pateixen els ciutadans a Catalunya. Què s'hi pot fer, en general, com a ciutadans, per intentar estar més protegits? Aviam, com a ciutadans és el que dic, és una mica la teva actitud, és confiança zero, totalment, el que passa que aquí, més que com a ciutadans, el que haurem de fer és reclamar als polítics que tinguessin valor i que el que fessin és donessin els recursos necessaris als Mossos que els fa falta. Perquè si ja veus que és el segon número de estafes, més gros, jo et pregunto, quants de Mossos estan dedicats al tema cibernètic? Poquíssims, per no dir res. Doncs atenció, aquí s'ha de buscar per aquest món. Doncs feu formacions, doneu-li els recursos que realment aquesta gent necessita per poder ajudar a tota la ciutadania que ja veieu que això és el pla nostre de cada dia. El que passa que el problema gros és si tens una estafa, molt bé, vas a Mossos, presentes la denúncia i i què? Aquest és el problema. I què? Que no hi ha res. Per això, experts en ciberseguretat fa molt de temps que us agraïm als mitjans de comunicació que ens deixeu minuts per avisar la gent. Perquè és que moltes vegades, quan ja hi ha el fet, arribes tard. I llavors tu trobes el dia a dia de les persones,

veus famílies com han perdut tots els seus estalvis, i aquí no s'hi pot fer res. I això és una realitat manifesta. Sí, sí. I esperem que cada vegada hi hagi més consciència. Explicàvem l'altre dia la bona notícia, que els bancs haurien de retornar els diners immediatament si un client havia perdut una ciberestafa. Vol dir que també anem prenent més consciència, però ho tenim aquí cada vegada més present. Moltíssimes gràcies, Bruno Pérez Juncà, perit judicial i informàtic. Una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres.

Som Trescat. Som Trescat. El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa,

a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura. No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es Peugeot.

Estem parlant dels meus diners. Necessito una solució i us estan passant la pilota els uns als altres.

Un de cada tres clients considera que el seu banc no entén les seves necessitats. Escoltar per entendre't. Entendre per ajudar-te a avançar. Descobreix què fem per veure el món tal com tu el veus a BBVA.com. BBVA, el millor banc del món en experiència de clients segons Irumani. Avancem BBVA.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

A la maternitat no tot són flors i violes. Càrrega mental, un desigual repartiment de tasques amb la parella, poca vida social i escassos estímuls intel·lectuals. Moltes dones se senten soles i aïllades, tot i que tinguin parella o família. En parlem aquest dimecres a Les dones i els dies.

12 a 12 de la nit, amb Montse Virgili.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Els arrossaires del Delta de l'Ebre adverteixen que fan números i els comptes no els surten. El preu que cobren per fer per l'arròs ha caigut un 38% en només dos anys, mentre que les despeses de producció augmenten i denuncien que treballen sense poder cobrir costos. Reclamen ajudes urgents per continuar cultivant. El que hi ha en joc va més enllà de les explotacions. Els arrossars també, al final, són paisatge i una part de la biodiversitat. Del Delta de l'Ebre. L'aldea Jordi Barranca.

Això passa, per exemple, per ajudes directes. Només aquest any les pèrdues són de més de 800 euros per hectàrea. Toni Anmuseve, president de l'Associació de Productors del Delta.

Tenim en compte que venim 2023 d'una sequera molt grossa, 2024 en unes restriccions de fitosanitaris molt grosses i 2025, 2026 anem en unes llavors que tractem les males herbes diferent, però no donem la qualitat estimada.

I això que enguany s'ha produït més arròs, Josep Antoni Vidal, d'Unió de Pagesos.

Ja pots fer quilos, però si no tens breu, no serveix de res. Els arrossos nous no han donat les expectatives adequades i tenim informació que hi haurà païsers que no arribaran ni als 300 euros total.

També demanen més implicació d'agricultura en la lluita contra el cargol poma i que el Ministeri sigui més flexible en l'ús de certs fitosanitaris.

En podem parlar amb Dani Forcadell, és arrosser del Delta, membre de la sectorial de l'arròs d'Unió de Pagesos. Dani, bona nit. Hola, bona nit, Agnès. Agnès Manel, també, i la teua productora, Elisabet. Aquí estem tots, efectivament. Aquí tots junts. Escolta, Dani, ara en Jordi Barranca ens explicava una realitat amb diversos factors, que és complexa, però explica'ns-ho tu. Denuncieu pèrdues d'un 38% en només dos anys, i per entendre bé aquesta xifra, què és el que heu perdut, exactament? Heu perdut producció, heu perdut ingressos, la rendibilitat que us donen,

Sí, bueno, al final és una mica una mescla de tot. Ja fa uns anys que des de la sequera o així aproximadament que la corba de les despeses es va apropant a les ingresos, però el que ha passat enguany no havia passat mai de la vida. Esta caiguda tan gran d'ingressos, sobtada, absurda i una mica inexplicable, no? Bueno, inexplicable tampoc, després ja aniré explicant a poc a poc a què es degut, però és que la corba de les despeses són molt exagerades, són molt exagerades.

Doncs explica'ns, què ha canviat específicament en aquests dos anys, en aquestes dues últimes campanyes?

Sí, bueno, és que inclús la notícia, jo inclús, de fet, estava allí, passa que no podíem parlar tots, a més, la nostra companya Jordi, és que inclús se queda justa, o sigui, es queda curta. Nosaltres calculem, com a Pagesos, que estem al 50% dos anys. Enguany mateix ha baixat en preus reals un 32%. Si ja l'any passat havia baixat ja un 20 i pico percent, és que estem situant a preus de pràcticament un 50% de fa dos, tres anys. Però és que les despeses s'han pujat ben bé el doble i això es fa totalment inassumible. I per què han pujat gairebé el doble les despeses? Bueno, sobretot pel gasoi. El cultiu de l'arròs, el problema que té molt greu és que és un cultiu molt car. A ser un medi aquàtic, tota la maquinera que tenim és tota doblada, sempre és doblada. La que va per dins de l'aigua i la que va per fora. I això és usar tecnologia a punta per optimitzar al màxim fitosanitaris, els adobs. I sobretot el consum de gasoil i tot això va encarint, va encarint, va encarint. Però el que passa és que t'han guanyat el gasoil i a vegades, no, és que m'han dit un estudi, un tècnic més posa un paper. A veure, jo soc propietari d'una cositxadora, d'una cegadora d'arròs, vull dir, puc dir-ho en persona pròpia, no? He passat en campanyes com més gastem de la temporada, lògicament, ara la campanya que hem fet ara al setembre, i he passat, i parlo en persona pròpia, no m'ho invento, de gastar 600 euros de gasoil al dia a gastar-ne 1.000. 1.000 euros avui, imagina't tu, 1.000 demà, 1.000 dijous, 1.000 divendres, 1.000 dissabte, així 22 dies seguits. O sigui, això, com ho pots repercutir? El pagès este que està fent menys arròs i que li pagaran a mitat de preu, com ho repercutes això? Jo crec que hi haurà gent que no podrà, a final d'any, no podrà pagar, perquè tots al final anem tirant els adobs, els fitosanitaris, el gasoil, anem tirant de cara de darrere, els pares de tu proveedor, els vas tirant i els promets que a final d'any, lògicament, liquidaràs. Aquesta gent també s'ha de guanyar la vida, lògic. Estem veient que molta gent no podrà pagar.

Clar, clar, clar. Estem veient, efectivament, està molt bé que ens expliquis el teu cas particular perquè així també ens ho podem imaginar més. Perquè després, amb totes aquestes despeses que teniu, que s'han multiplicat, s'han duplicat, dius, a quin preu us paguen a vosaltres el quilo d'arròs?

Clar, això depèn si ets de cooperativa, de quina cooperativa, i si ets de comerciant i a qui li vens. Perquè, bàsicament, número redons, una tercera part de l'arròs del Delta va a la cooperativa de Rosaires, és a dir, a la de l'esquerra, l'altre 30%, i et dic número redons, la tercera part a la càmera arrossera del Montsià, i l'altra tercera part se'n va al comerciant, a l'industrial que ve a comprar-te, un senyor de València, Herbes, que és el màxim comprador d'Europa, i llavors cadascú cobra una mica diferent, i al llarg dels anys, i al llarg dels mesos, diguéssim. Però podríem dir que l'any passat se liquidava a 0,42 o 0,44 el quilo i enguany estem a 0,31. Clar, la baixada és molt, molt important, se prende més del 30%. Però és que aquí se suma una cosa, clar, que fa molt mal explicar les notícies d'això a la gent que no ho entén. Clar, quan surt alguna notícia, jo crec desafortunada, dient que la producció d'arròs al Delta és superior a l'any passat, és una notícia bastant absurda i fictícia, que jo no l'entenc, la veritat, perquè l'any passat necessitaves. Un quilo i mig per fer un quilo de blanc, és a dir, evidentment, nosaltres quan cosegem el nostre arròs no és blanc per posar el paquet, té una càscara, una cofolla, això passa pel molí i es converteix en blanc. Hi ha unes pèrdues, depèn del rendiment que tingui el gra. L'any passat necessitàvem un quilo i mig d'arròs càscara del meu per fer un quilo de blanc i en guany, Segons, depèn de veritats, necessitem estar 3 quilos d'arròs blanc. És a dir, al final necessitem ben bé el doble. És a dir, és fictici dir els quilos en bruts si en blanc realment te sortirà la meitat. I pa colmo suma-li cap a un 30% el preu de l'arròs. És a dir, jo crec que inclús hi ha països que, com liquiden més tard cooperatives i al llarg de l'any, potser no són ni conscients de cap on anem. I això és una cosa que té diverses explicacions, una mica complexes, no?

Però sí, sí. I a vosaltres, Dani, també us passa, com veiem en altres sectors de l'agricultura, us fa mal l'arròs que arriba de fora? I compatiu amb les mateixes exigències de producció?

No, és que este és el principal problema. Jo crec que en general tots els pagesos de Catalunya, començant per les Rosers, que formo part, a treballadors i a professionals, jo crec que els pagesos de Catalunya ningú els guanya. Però si et peguen un tir al peu tu no pots caminar ni pots córrer contra ningú. I això és una mica el que està passant. El que està passant és això, és a dir, ja no parlem de fitosanitaris o no fitosanitaris, és que al final tot va més enllà. Hi ha un acord preferencial, un exemple, perquè Mercosur ens afecta, però menys comparat amb l'acord que hi ha preferencial, per exemple, Niamar, que estem més d'una guerra civil, no tenim ni pa menjar, massacres brutals, tot tremendo, i ens arriben tonelades i milions i milions de quilos d'allí, i dius, home, m'estan triangulant països tercers, des de Tailàndia, Estats Units, tot on triangula per allí, i així és la porta d'entrada a Europa de l'arròs. És a dir, d'una altra manera, Agnès, t'ho diré molt clar, Europa és deficitària en arròs, nosaltres, els europeus, sobretot Espanya i Itàlia, produïm el 40% del que es consumeix a Europa d'arròs, és a dir, que s'importa arròs i ens està bé, no passa res, és normal, doncs tot i així no tenim collons de vendre el nostre arròs a cap preu de les animalades d'importació. Estranya i irregular que s'ha fet totalment. És a dir, és difícil trair un arròs, jo tinc arròs i no el puc vendre. Què s'està fent malament a la Unió Europea perquè jo el meu arròs, en qualitat i en inspeccions constants que tinc, que em sembla bé, no el puc vendre a Europa. Què estem fent malament? És per plantejar-te això?

És molt interessant aquesta radiografia que ens estàs fent i els motius pels quals feu aquest crit d'alerta, demanant ajudes i més implicació a les administracions per vigilar justament aquestes coses que ens expliques. Dani, per acabar avui, si més no, posa't en el pitjor dels escenaris, perquè hi deu haver pagesos aquí, efectivament, no els surten els números. Les característiques de les terres del Delta són molt particulars, però us permetrien fer altres cultius, redreçar a què dediqueu les vostres terres?

Per ara no. Antigament es feia una tercera part del delta horta. Avui en dia, degut a la salinització tan gran, l'escassitat d'aigua i l'empenta enorme que tenim per part del mar, seria molt complicat fer un cultiu que no sigui arroz. Hauria de fer una reconversió tan gran i tan cara que ara per ara queda totalment descartada.

Doncs tots els esforços dedicats, per tant, a intentar que aquesta situació que ens acabes d'explicar millori, millori definitivament. Dani Forcadell, gràcies per atendre'ns. Ell és arrosser del Delta, membre de la sectorial de l'arròs d'Unió de Pagesos. Que vagi molt bé. Gràcies.

Gràcies. Bona nit.

En punt tres quarts d'onze de la nit és aquell moment en què comencem a mirar cap a l'endemà. Alba Barbosa, Carme Montero, Oriol Pujadó i Marc Güell, bona nit. Bona nit. Hola. A veure, l'exconseller Toni Comín, que aquest hola final m'ha. És l'Oriol, és l'Oriol. Això, Toni Comín, demà cap a Madrid, va a catar la Constitució Espanyola i recollirà la credencial d'eurodiputat.

Sí, la Junta Electoral centrarà la ciutat demà perquè faci aquest jurament, que és un requisit perquè pugui tramitar l'acreditació que li permetrà exercir d'eurodiputat. Ara pot tornar a Madrid sense el risc de ser detingut, perquè Pablo Llarena els ha retirat les ordres d'arrest. És un viatge però que no concep com un retorn de l'exili de Bèlgica. Toni Comín assegura que la tornada serà diumenge, quan entrarà a Catalunya a peu, acompanyat d'amics i familiars. L'exconseller de Cultura Lluís Puig, que ja ha tornat a casa avui, Anirà demà a la tarda al ple del Parlament per ocupar el seu escó, tant Puig com Comín, però continuen a l'espera que el Suprem es apliqui l'amnistia per malversació.

I demà també estarem molt pendents d'una visita que rebrà Salvador Illa al Palau de la Generalitat, concretament al ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, estem parlant d'Òscar Puente, sobre la taula Carme, i a l'estat de Rodalies, els projectes que s'han de prioritzar per millorar el servei en aquest clima preelectoral, tot plegat.

I tant, i en aquesta reunió també assistiran els presidents de Renfe i Adif, el conseller delegat de Rodalies de Catalunya i la consellera de Territori. Sílvia Paneque té un llistat amb les coses que s'han fet bé,

però també amb les que es poden millorar. No estem satisfets amb com està funcionant. Sí que valorem el nivell d'inversió a través del pla de Rodalies que s'està executant. No és menys cert que tenim projectes de futur que volem accelerar. Podria ser la continuació del desdoblament de la R3.

Però Carme, tenen molts temes penjats.

Sí, sí, i interrogants. Què passa amb el retard de l'entrada en funcionament dels nostres rodalies? Com queda el traspàs de l'RU després de la convocatòria d'eleccions? Demà sabrem si tenen respostes a aquestes qüestions tots dos. Puente i Illa compareixeran al Palau de la Generalitat. Quan s'acabi la reunió faran una visita a les obres de la futura estació

de la Sagrera. I ara ens adrecem un moment a tots els nostres oients que teniu entre 60 i 79 anys, que sabem que sou molts, perquè demà rebreu un SMS del Departament de Salut. Oriol, què serà?

Demà o a partir de demà. Que ningú s'espanti, perquè són missatges per informar-los de l'inici de la segona campanya de vacunació contra la grip i la Covid. Uns missatges que s'enviaran de manera progressiva a partir de demà i que inclouen informació per reservar dia i hora per vacunar-se. Com sempre, en els canals habituals. Les cites es poden gestionar a La Meva Salut o directament als centres d'atenció primària. Una vacunació que començarà dilluns que ve, 26 d'octubre, i que està adreçada a la població de més de 60 anys, les persones amb condicions de risc i als professionals de serveis essencials. Bàsicament, l'objectiu és protegir-los, com sempre, davant de complicacions associades als virus respiratoris. El Departament de Salut recorda que la vacunació continua sent la principal mesura de prevenció per reduir els casos de malaltia. I demà, de què més estarem pendents a

Catalunya Ràdio, Marc? Doncs, evidentment, com estem fent aquests dies, un ull posat també a França.

Avui, de fet, encara en aquesta tercera nit de toc de queda en algunes zones de París, de Nice o de Marsella, tot per aquesta revolta social d'aquests últims dies, que ja ho vam explicar a acabar. Fins demà! De seguretat per evitar un altre cop que hi hagi el derulls. I per cert que són unes protestes que es van escampant per Europa. Demà també n'hi ha a Àustria. En aquest cas les universitats han organitzat una manifestació contra les retallades del govern. Ja ho veieu, molts fronts oberts i que al matí de Catalunya Ràdio també hauran d'analitzar bé a partir de les 6. Maiol Roger, bona nit. Bona nit, com estàs? Molt bé. I escolta, demà em sembla que centrareu el programa molt en l'habitatge.

Sí, perquè tenim la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, que ens visita a l'estudi per fer-li una de les preguntes que hi ha a aquesta campanya i que ha de respondre el govern espanyol, que és com pot garantir aquest govern que la solució pels problemes de l'habitatge passen per les seves polítiques quan porta 8 anys governant. És un dels temes capdals de la campanya, és una campanya que es basa en l'habitatge, en què tindrem dos decrets d'habitatge. Que es convalidaran a la Diputació Permanent, i per tant serà un bon moment per calibrar i posar el baròmetre al mercat amb la ministra. Però parlarem de moltes altres coses, eh, també, que això. Mira, home, òbviament, reaccionarem a tot el tema de la tornada de Lluís Puig, demà, que serà el primer dia que va al Parlament, també a la visita de Jussó a Miley, parlarem de la llei de nets, parlarem amb una de les milers persones que estan afectades. I també parlem del superniño, que és aquest fenomen que ens sona una mica personatge de còmic, però que realment hi ha els científics espantats. Ahir signaven aquest manifest 700 científics del país que deien als governs, alerta, perquè el que ve no estem preparats, prepareu-vos pel pitjor. És veritat que sona una mica apocalíptic i que a vegades entre aquesta advertència i la realitat ens quedem a mig camí i realment. Les puges que hem vist els últims dies ja ens avisen de cap a on pot anar la cosa, però parlarem amb un dels signants del manifest, també amb l'Eloi Cordomí, que sempre ens ajuda a posar-hi una mica de seny per veure a què ens hem de tenir, a què ens hem de tenir els propers mesos meteorològicament.

I després de veure tot el que ha passat aquesta última setmana amb els aiguats que hi ha hagut, sobretot al País Valencià, però també a Catalunya.

Clar, i això que ens estan dient els meteoròlegs, és que cada vegada estem veient coses per les quals no estàvem preparats. Fa dues setmanes ens deien que potser es forma un huracà. Tots aquests fenòmens tenen una explicació i amb el Superniño podem estar preparats perquè n'hi hagi més. I res, farem una mica de música amb Pablo López i ja ho tindrem tot. I arribarem així a les 12. Exacte. Doncs us escoltem a partir de la 6 amb en Ricard Ostrella al capdavant. Maiol, bona nit. Fantàstic, que vagi bé, bona nit. 8 minuts per arribar a les 11. A aquesta hora tenim companys que s'estan trencant el cap per situar tot el que dona de si l'actualitat en una portada. Això està passant, per exemple, a La Vanguardia aquesta nit. Així que saludem a la subdirectora, la Isabel García Pagán. Isabel, bona nit. Hola, bona nit, què tal? A veure, com ho heu resolt avui? Com anirà demà la portada de l'avantguàrdia?

Doncs, com bé dius, s'ha d'encaixar tot amb poc espai. El diari obrirà amb aquesta decisió del Tribunal Constitucional que encara manté els llims al vot d'aquests 160.000 nacionalitzats que a dia d'avui no podran votar a les eleccions espanyoles. I amb una imatge que ha sigut avui destacable, que és el pas de Javier Milei entrant en campanya amb insults al president del govern espanyol, abraçat a la presidenta de la Comunitat de Madrid. Que és l'única dirigent del PP que ha tingut a veure reunir-se amb ell o veure's amb ell. Tampoc no s'han vist des de Vox.

Per tant, molt encarats ja cap a aquesta precampanya que estem tenint tan intensa. Si haguessis de destacar algun article, alguna peça, algun reportatge de l'interior de La Vanguardia que trobarem demà, què ens recomanaries?

Primer, aclarir que la portada també surt a la tornada del Lluís Puig, que parlàveu abans. De l'interior, per allò de sortir del carril polític, hem preparat un reportatge bastant interessant, per qui no conegui el fenomen, sobre els curis. Els curis? Sí, els curis.

A veure, jo ho estrangeo perquè jo soc dels que no estic al dia. Què són els curis?

Són uns perfils que han aparegut a TikTok, que són anònims. Generalment són contes de joves estudiants. I que pengen memes dels companys, dels professors, amb dibuixos, així amb una estètica de manga o de mier. I estan apareixent a molts instituts d'arreu i comença a haver-hi les primeres denúncies de la policia perquè en molts casos vulneren. La intimitat o els drets de la pròpia imatge, perquè hi ha molta gent que surt en aquests dibuixos que són reconeixibles i hi ha imatges de l'interior dels centres educatius. O sigui que hem d'anar en compte també amb això ara.

Doncs sí, sí, molt interessant. Ho llegirem per descobrir de què va. Doncs moltíssimes gràcies, que acabi d'anar bé el tancament.

Una abraçada, bona nit. Gràcies a vosaltres, adeu.

5 minuts i arribarem a les 11 de la nit. Després de dues hores de molta, molta informació i d'informació molt diversa, avui li demanem a la periodista i escriptora Miriam Cano com ho ha vist tot plegat. Miriam, bona nit. Bona nit, Agnès, com estàs? Bé, moltes coses, eh, avui.

Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Mira, jo pensava que tots reivindiquem els nostres drets, no? Sentia l'informatiu i pensava, ostres, aquí. Tots estem lluitant pels nostres drets. Mireu, per exemple, Lluís Puig ha tornat a Lleida després de l'exili. I més enllà de les simpaties polítiques de cadascú, hauríem de ser capaços de preguntar-nos com hem arribat fins aquí, com un conflicte polític ha pogut acabar convertit en aquest laberint judicial. Tenim una llei d'amnistia i, malgrat això, continuem discutint sobre qui se'n pot beneficiar i qui no. La justícia espanyola ha convertit massa sovint allò que hauria de ser una garantia de drets en una brega política, en una lluita pel poder. I mentrestant, el Tribunal Constitucional tomba el recurs contra la llei que permet accedir a la nacionalitat als ascendents d'exiliats, exercir el seu dret a vot. És un recurs impulsat per Vox i Justícia, i els nets de les persones que van haver de fugir per motius polítics, ara, gairebé un segle després, han de demostrar que tenien motius polítics els seus avis per anar-se'n. Ernest Hurtasun deia que els jutges prenen drets. És una afirmació bèstia que ens obliga a fer-nos una pregunta important. Qui protegeix els ciutadans quan les institucions que haurien de garantir aquests drets acaben posant-hi traves? I mira, parlant d'institucions i de respecte, Milei insultant Pedro Sánchez. Rosa Montero deia, quan parlava amb la Montse Camps, que la humiliació és el motor del món. I potser té raó. Humiliar l'adversari,

ridiculitzar-lo, si afegien paper i bocs, i mentre uns desqualifiquen els altres, els humiliats al final són els que no arriben a final de mes, els desnonats. El pagès que no pot vendre el seu arròs o el pare de família argentí que vaig veure l'altre dia que tot i treballar només podia posar un plat a taula als seus un cop al dia. Però aquesta lògica no és exclusiva de la gran política. També la trobem en coses molt més quotidianes. A Lleida, per exemple, hi ha comerços que baixen la persiana com a reivindicació per reduir la jornada i facilitar la conciliació familiar. I això també genera debat, perquè volem botigues obertes a totes hores, volem comprar quan ens va bé, ho volem tot quan ens ve de gust, però també hauríem de voler que les persones que hi treballen puguin tenir vida. I aquí hi ha una veritat, em sembla, que ens costa d'acceptar, que és que perquè alguns puguin conciliar, d'altres hem de renunciar una part de la nostra comoditat. Mira, potser no podrem comprar aquella cosa a última hora, no passa res. Potser el dret d'una persona a sopar amb els seus fills és més important que la nostra necessitat de tenir-ho tot disponible sempre. Passa també amb el canvi climàtic. Ens alarmem quan les temperatures superen els límits que havíem proposat amb l'acord de París. Però, en canvi, continuem vivint com si tinguéssim infinits recursos.

Ens escandalitza la pesca indiscriminada de taurons, i amb raó, però anem deixant per demà això de revisar els nostres hàbits de consum. Volem salvar el planeta, però sense renunciar a res. Volem justícia, però només quan ens dona la raó. Volem drets laborals, però sense que ens alterin els horaris. I per això també voldria acabar parlant de les vagues. Una vaga no es fa perquè tothom estigui còmode. Una vaga serveix precisament per fer visible un conflicte que, si no, quedaria soterrat. Si una vaga no altera res, si no incomoda ningú, probablement tampoc aconsegueix que ningú escolti. La nostra incomoditat sovint és el preu de la dignitat dels altres. I potser hauríem de començar a assumir que, escolta, és un preu que val la pena pagar.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.