Catalunya nit, de 22 a 23 h - 22/10/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès. La intel·ligència artificial pot jugar per primera vegada un paper central en una campanya electoral. Avui ha esclatat la polèmica a partir d'uns vídeos del Partit Popular en què es traspassen el que semblaven línies vermelles. S'hi veuen la dona del president Sánchez, l'exministre Ábalos Zapatero i una veu molt semblant a la seva dient coses que ells no han dit i que molt probablement no dirien. Són vídeos generats amb intel·ligència artificial pels equips del Partit Popular. El PP en presumeix mentre que el PSOE no descarta presentar denúncia. També usuaris anònims a les xarxes estan fent circular tota mena de vídeos des de fa temps que semblen reals però que estan generats en via. Polítics, persones conegudes que canten, que ballen, que parlen. Tot artificial. A banda de tots els dubtes ètics que puguin presentar, ¿és legal aquest ús de la intel·ligència artificial? De seguida li preguntarem a l'advocat penalista Xavier Muñoz.

I aquesta nit l'Àlex Gurina ens portarà la seva filmoteca particular per explicar-nos la revolta d'una part de la societat francesa. Com sempre, pel·lícules per entendre l'actualitat, però, a més, també ens seleccionarà els millors títols, a criteri seu, de tots els que arriben a la cartellera demà. Si n'hagués d'escollir dues de pel·lícules, quines serien?

I al bloc d'esports repassarem els principals titulars a aquesta hora amb Roger Arbuzà. I abans de tancar l'informatiu, avançarem avui la portada que preparen a la redacció del País de cara a demà i cedirem l'última paraula a la periodista Anna Bosch. Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Però el primer és escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 22 d'octubre. És una selecció amb el segell del Mar Güell.

La nostra fortalesa és continuar. Per això res comença i res acaba avui, sinó que continua.

Després de 9 empresonats, 7 exiliats i més de 3.000 persones represaliades durant una dècada, no hi ha cap, cap,

cap proposta de model polític per poder ser. És per això que no puc fer altra cosa que continuar declarant-me convençudament independentista.

Si tener una cátedra gracias a que mi marido es el presidente es de zurdos, pues sí, soy zurda.

Si eso hubiera sido con intencionalidad, hacer creer que los personajes que aparecen ahí son los reales, pues tendríamos un problema. Pero todo el mundo es capaz de interpretar que es una manera de utilizar las herramientas digitales para comunicar la hipocresía en la que vive el Partido Socialista.

No les pido paciencia, porque han tenido mucha, pero sí que les transmito esperanza. Llegan nuevos trenes, muchas obras que estamos haciendo de mejora de la infraestructura van a ir finalizando.

No cal l'estat d'emergència. Tenim mecanismes a la nostra legislació que permetran als nostres prefectes, en funció de la situació local, imposar tocs de queda i prohibir les reunions. En paral·lel, és clar, les investigacions estan en curs, s'han dictat decisions judicials preliminars i les aplicarem amb la màxima fermesa.

En algunes zones, algunes persones continuen tallant carreteres i no s'aturen aquí, amenacen els que volen treballar, tallen els pneumàtics dels camions dels seus companys. Això no és protesta, és intimidació, i no tolerarem la intimidació.

És un cas que científicament és important perquè demostra que un virus que pensava que estava només als animals pot detectar-se en humans, però no caldria generar una gran alarma social, només precaució i vigilància.

Hem detectat aproximadament 34 grups juvenils organitzats a tota Catalunya, 7 dels quals tenen el 80% dels fets o dels incidents que passen amb aquests grups juvenils. Es tracta de persones molt joves, algunes menors d'edat, que el que fan és cometre fets delictius, especialment amb armes blanques, també algunes vegades amb armes de foc, i que generen molta inseguretat en les persones que fan vida a Catalunya.

Els més joves sembla que manifesten i que atribueixen a les persones pobres característiques molt negatives, no?

Et va fent com capes, és com un patòleg, no? Et va fent capes de les cèl·lules, vinga, una, l'altra, l'altra, i clar, et vas identificant.

Catalunya NIT. A les 10 i 6 minuts és l'hora de la informació esportiva. Roger Bosà, bona nit. Bona nit. Aviam, és una nit amb molt d'esport en directe. D'entrada, a l'Eurolliga de Basque tenim en joc el partit del Barça a la pista del Milà.

Sí, mira, ara ha començat el quart-quart, l'últim quart, el Barça que guanya 71-64, partit en marxa des de dos quarts de nou, corresponent a la jornada 7. El Barça avui, sense Darío Brizuela, que té molesties a l'adductor, sí que hi és, però ja estic minant, hi ha un partit que podeu seguir en directe. Hola, molt bona nit.

Doncs aquí al Palau el Barça guanya de 6, minuts 54, tot just s'acaba d'acabar el temps mort. El Barça guanya de 6, 37-31, 54, partit 24 del segon temps. Gran partit del Barça, sobretot el segon temps que ha dominat molt més, com ho dèiem, 37-31, a falta de 6 perquè s'acabi el partit.

Per cert que el Barça tornarà a jugar demà a la Sobal contra el Conca, que aquest dijous ha estat rival del Granollers. Els Vallejans han empatat 36-36 en un partit pendent de la jornada 4.

I del bàsquet al futbol, avui al Tot Costa hem sentit l'exjugador del Barça, Pedro Rodríguez.

Que fa pocs dies va anunciar la seva retirada i que creu que l'actual generació de jugadors del Barça pot tenir més durada i més incidència que no pas la seva.

Son ideas de juego diferentes, estilos diferentes, pero sí que hay, como te digo siempre, muchas similitudes en cuanto al estilo de juego, en cuanto a las ideas, en cuanto a los resultados y obviamente esperemos que. Con todos los jugadores que tiene el Barça ahora tan jóvenes y con mucha proyección, pues se puedan mantener muchísimo más que nosotros en el tiempo, que es lo que yo creo que va a pasar realmente.

Ya sabeu que falten tres dies per al Clàssic Barça-Madrid, diumenge al Camp Nou, i mentrestant Enric Masip, assessor del president Joan Laporta, ha estat així de contundent amb el

Club Blanc. Creo que hay líneas rojas que no se deben de pasar. Creo que se han pasado. Se utilizan tertulias como si fueran jurados, informes como si fueran sentencias. Y aquí cada uno se atreve, de alguna manera, creo que está un poco preparado, porque no es casualidad, que en muchos ámbitos va todo en la misma dirección. Cuando uno quiere desviar un problema, es fácil hacerlo. Aludes a Negreira, titulares o entrevistas que no vienen a cuento y te pones a hablar de Negreira cuando en realidad deberías hablar de lo

que te pasa a ti. I finalment, Roger, per si no tingués prou copes i medalles, Leo Messi afegeix un premi, aquest diferent. Aquest divendres rebrà el Premi Princesa

d'Astúries dels Esports. Sí, un premi més.

I l'hem sentit avui en una entrevista a l'agència EFE que recorda a l'Argentina, amb emoció a més, la seva etapa al Barça.

Fue un privilegio no haber compartido tantos años con ellos y con muchos más que nos tocó jugar en ese momento. Tuvimos la suerte de haber ganado todo también, pero de la manera que lo hicimos, de cómo disfrutábamos de jugar, de ganar, de conseguir cosas importantes, pero sobre todo cómo disfrutábamos del día al día, del entrenamiento y los post-entrenamientos.

La vida, la vida va passant. Gràcies, Roger. Adéu, bona nit.

No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui

diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals.

I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es Peugeot. Just quan obres la porta

de casa i t'han preparat una festa sorpresa, just en aquell moment, ve a presentar-se el veí nou, que és un cantant famós. Què fas? Entres a la festa i li dius al famós que ja parlareu un altre dia? Et poses a parlar amb el famós i li dius als amics que repetiu l'entrada d'aquí una estona? Dues emocions són difícils de gestionar alhora. Per això, el nou doble de l'11 la separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi. I després, si t'ha tocat, doble. Dos moments d'emoció per alegrar-te més al dia.

ONCE. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille,

pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre.

El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI, inclosa la informació necessària en Braille. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. L'art es mou. L'art ens emociona. L'art ens convida a mirar el món amb uns altres ulls.

El podcast Inclassificables descobreix l'art contemporani allà on neix. Als museus, a les fundacions, al centre d'art i al costat dels creadors.

No ens quedem en un estudi, sinó que volem descobrir, enflairar, veure, doncs, aquests espais tan increïbles. Inclassificables, amb Ricard Planes. A l'àvia al web de Catalunya Ràdio. I també disponible a la plataforma 3Cat.

Catalunya Radio. Som Trescat.

Catalunya nit.

Les notícies. Sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías.

I Agnès Marquès.

Catalunya Ràdio.

La inteligencia artificial ha entrat de ple en la precampanya per les eleccions espanyoles del 29 de novembre. De fet, aquestes seran les primeres eleccions marcades per la inteligencia artificial tal com la coneixem ara, a l'abast de tothom. I alguns partits ja l'han començat a fer servir. Per exemple, avui hi ha hagut polèmica perquè el Partit Popular ha penjat al compte oficial del partit a les xarxes un vídeo per atacar el Suez. I clonen la imatge i la veu de Begoña Gómez, José Luis Ábalos o José Luis Rodríguez Zapatero, entre d'altres, acceptant els casos en què s'han vist involucrats sota la premissa de, doncs sí, soc escarrà.

Si tener una cátedra gracias a que mi marido es el presidente es de zurdos, pues sí, soy zurda.

Si irse de f*** y cobrar comisiones ilegales es de zurdos, pues sí soy zurdo. Si esconder joyas en una caja fuerte.

Aquesta tarda el Partido Popular de Zaragoza también se ha recreado. Tan Pedro Sánchez y Begoña Gómez como si fosen las protagonistas de Titanic. También se ve a Óscar Puente, Zapatero, Ábalos y María Jesús Montero. Begoña, vamos a ganar las elecciones.

El Partido Popular no ha sido culpa mía,

ha sido culpa de Zapatero. Tot això ens hem d'imaginar aquests vídeos amb imatges dels protagonistes creades per intel·ligència artificial amb aquesta precisió amb què ho fa aquesta nova tecnologia. Vox avui també ha penjat un altre vídeo carregant contra el PSOE. En aquest cas són imatges també fetes en via de Zapatero, Ávalos, Santos Cerdán, Koldo García, Zapatero, deien, Begoña Gómez, Puigdemont i Nicolás Maduro, que es van desenmascarant i expliquen de què se'ls acusa. Tots aquests vídeos són d'avui, però és que fa un parell d'anys, el juny del 2024, per a la campanya de les eleccions europees, el popular Miguel Tellado ja va publicar un vídeo a X en què una veu artificial imitava Zapatero i no s'advertia que la veu era generada en via.

Hola, soy José Luis Rodríguez Zapatero y yo también escribo cartas de recomendación. Estamos en la Champions League del cumplimiento de nuestra palabra. No había crisis y no hay vegoña.

És ben bé que sembla la veu autèntica de Zapatero. El cas és que, des de fa temps, les xarxes socials van plenes de vídeos fets amb aquesta tecnologia i s'han intensificat aquestes setmanes per la nova convocatòria electoral. Per exemple. Un usuari n'ha penjat un en què un fals Pedro Sánchez argumenta amb tres raons que és guapo i que per això ha de guanyar les eleccions. Voy a volver a ganar las elecciones por tres razones. La primera de ellas es porque soy un político guapo.

En segundo lugar, voy a ganar porque soy un político muy, muy guapo. La tercera razón por la que volveré a ganar

las elecciones es porque soy un político muy, muy, muy guapo.

Va, i segurament també recordeu un altre cas que ja és una mica més antic, ambientat en les festes de Nadal. Aviam.

És la música que acompanya el vídeo en què veiem parelles de polítics fent-se una abraçada malgrat tenir ideologies contràries, per exemple, i surt una abraçada entre Sánchez i Feijóo, entre Iolanda Díaz i Isabel Díaz Ayuso, entre Abascal i Rufián, entre Junqueras i Puigdemont o entre els Reis Emèrits, en aquest cas, però no se sentia la seva veu, fins i tot. Podia fer una certa gràcia perquè segurament l'escena ja convidava a pensar que allò estava fet amb intel·ligència artificial. Evidentment, l'ús de la IA no és una cosa exclusiva d'Espanya. Als Estats Units, el gener del 2024, també hi va haver polèmica per una veu falsa de Joe Biden.

Era abans de les primàries de New Hampshire i aquest fals Biden trucava als electors i els animava a no votar. Bé, són molts els exemples. Avui, a partir d'aquest cas de la precampanya i els vídeos del Partit Popular, ens hem fet algunes preguntes que volem traslladar a Xavier Muñoz, que és advocat penalista. Bona nit. Bona nit. Bé, gràcies per acompanyar-nos. La primera pregunta és, són denunciables tots aquests casos de saplantació d'identitat? Hi ha delicte? És dubtós, sincerament. Hi ha arguments pel sí i hi ha arguments pel no. El primer que hem d'establir és que hi ha un marc, que és que els polítics estan sotmesos a una crítica pública major, molt més tolerada per part dels tribunals, que no un ciutadà. Comú, diguem, s'entén que forma part de la llibertat d'expressió que empara tant als partits com a la resta de ciutadans al criticar d'una manera que no seria possible a un altre ciutadà, doncs a un adversari polític. Dit això, més enllà dels exemples que donàveu en que no és el primer cop que succeeix a Espanya una suplantació d'identitat a mia d'alguns representants públics, ni tampoc Espanya és un país únic, sinó també es donen altres països del nostre entorn, hi ha un element molt rellevant. Que és el fet que en aquest cas s'atribueixen delictes, la confessió de delictes per part de les persones que sotenen aquests vídeos. Clar, això és especialment rellevant perquè això sí que podria ser constitutiu

de delictes de calúmnias. Per exemple. José Luis Avalos diu que cobra comissions, Santos Cerdán diu que cobra comissions i pertany a una banda criminal, Leire Díez que contrata matons contra una jutgessa. Clar, l'atribució d'una confessió d'un delicte greu a una persona sí que podria ser unes calúmnies constitutives de delicte i que podrien suposar una pena de presó. Clar, digues. No, t'anava a dir que un element afegit aquí és el fet que, clar, això seria constitució de delictes sempre i quan no sigui veritat o no estigui demostrat que sigui veritat. Per tant, en el cas d'Avalos, per exemple, sí que podríem fer aquesta mena d'afirmacions, però en la resta no, perquè encara no està demostrat. Dèiem que en aquests vídeos posa amb lletra molt, molt petita, que són imatges creades amb intel·ligència artificial. La veritat és que el tipus de lletra és molt, molt petita, és pràcticament transparent sobre el vídeo. Això els salva, però. Aquesta és l'excusa jurídica que pretenen utilitzar per donar-li certa cobertura a aquesta mena de vídeos. Això seria, com deia abans, jo volia fer l'excepció rellevant que tot això opera en la llibertat d'expressió sempre i quan no s'atribueixin uns delictes. Hi ha dos elements que atenuen una suplantació d'aquesta mena. El primer és que els vídeos es facin de forma satírica, és a dir, que consisteixin en una crítica que es basi en l'humor i que, per tant, l'interlocutor pugui entendre.

Pels seus propis mitjans cognitius que això no és real, sinó que és una crítica satírica i per tant una broma que fa un tercer sobre aquest. I el segon és que en aquests vídeos d'alguna manera s'estableixi per escrit o amb alguna marca o si fos per exemple una publicació a una xarxa en el text de la publicació que aquest vídeo està fet amb intel·ligència artificial i que no és real. És a dir, s'ha de manifestar clarament. Que està fet amb intel·ligència artificial. Això respon a una directiva europea que es va aprovar l'agost d'aquest any, fruit de que, com dèieu, ja hi havia hagut diversos exemples, als Estats Units, però també a Alemanya, a Suïssa i a molts països europeus, en què els tribunals doncs acabaven fallant retirant aquests vídeos i establint que o s'especificava clarament que estaven fets a Mia o si no, no formaven part de la llibertat d'expressió. Clar, aquesta marca ha de ser plenament reconeixible, un ciutadà mitjà ha de poder veure pels seus mitjans que aquests vídeos estan fets perquè ho anunciï el propi vídeo, si no, aquesta salvaguarda. No funciona, no té validesa. Clar, ara estem parlant del cas de la campanya del Partit Popular per aquestes eleccions. Estem parlant, per tant, de personatges públics polítics a qui es poden veure sotmesos a aquest tipus de llenguatge, com ara ens explicaves. Però el cert és que aquesta és una pràctica que s'està estenent moltíssim a les xarxes socials.

Cada vegada que un hi entra és fàcil trobar-se amb alguna persona coneguda, ja no estrictament política, futbolistes, entrenadors, presentadors de televisió, actors, que veuen reproduïda la seva imatge, també la seva veu, en situacions que poden arribar a considerar que són denigrants o que poden atemptar el seu honor. Quin marge hi ha per aquesta interpretació? És a dir, una persona que se senti ultratjada perquè estan utilitzant la seva imatge en un vídeo que no li agrada o que no li sembla pertinent, o una persona coneguda o no, perquè és que l'ús d'aquesta tecnologia és estès a tothom. Hi ha marge per aquest tipus de denúncia o de causa? Efectivament, hi ha marge de denúncia plenament i per això em semblava rellevant fer aquesta primera la primera reflexió que et feia, que és el fet que els polítics, ens agradi o no, estan molt més sotmesos a la crítica i fins i tot en alguns casos es pot arribar a suplantar la seva identitat a través de la IA, però no és el cas dels ciutadans comuns. Qualsevol mena d'injúria respecte a una persona o. O vídeos que afectin a la seva intimitat, etc., i estiguin fets superficialment a Mia suplantant-los la identitat, són perfectament denunciables. En aquest cas, si no s'atribueix un delicte confès per part d'aquests, per la via civil. És el que es diu una lesió del dret a l'honor. I per tant, un tribunal podria decretar mesures cautelars perquè es retiressin i imposar

indemnitzacions i deures de disculpes, etc. al creador i al qui publicita aquesta mena de vídeos. Per tant, malauradament, veiem que aquests vídeos es reprodueixen, que aquests instruments s'utilitzen per denigrar, per criticar o simplement per fer broma respecte a algú, però no són legals ni són legítims. És a dir, els tribunals es poden perseguir. Clar, suposo que aquí el que correspon també és que fem una reflexió social, no?, com a societat, en tant que no tothom té la capacitat d'imposar demandes, els tribunals són lents, malauradament, com tots sabem, són costosos, i per tant la censura social, la censura política, i no tolerar que un partit que aspira a governar, com és el PP, utilitzi aquests mitjans i doni aquest exemple a la resta de la societat, doncs és el primer que hauríem d'assolir entre tots, no?, em sembla. Clar, el primer és aquest debat ètic abans de l'acció. En un cas així, qui és responsable del vídeo? L'organització que ho penja? Qui fa el vídeo? La plataforma on es penja? Sens dubte el que li dona publicitat. Podríem veure si el que el crea també ho podria ser, però sens dubte el que el dona publicitat. És a dir, la plataforma no, a la plataforma se li pot reclamar que el retiri, però no és el responsable legal en els tribunals espanyols. Per començar perquè la seva base està en un altre país i per tant la jurisdicció no és competent l'espanyola.

El que el publicita és el responsable. I no només el que el publicita, sinó que el que el reprodueix, si té molts seguidors i ajuda amb potència, diguem, o amb magnitud, aquesta publicitat, doncs també podria ser responsable. És a dir, si un fet és delictiu o és il·legal i jo amb 50.000 seguidors, 20.000 seguidors o 200.000 el reprodueixo, jo reproduint-lo, encara que no el cregui ni sigui l'emissor principal, puc també ser responsable. A les plataformes se'ls deu poder exigir una marca molt visible que aquell vídeo no conté imatges reals, sinó creates amb intel·ligència artificial. Perquè ara, per exemple, estem parlant d'aquests vídeos de la campanya del Partit Popular, que porten aquesta marca d'aigua, com dient, aquest vídeo està fet amb intel·ligència artificial, però segur, podríem posar-la amb el foc, segur que hi ha moltíssimes persones que no arriben a veure aquesta marca d'aigua i que els acaben donant per bons. Això és pràcticament inevitable. Aquest dubte entre què és real i què no és real, com que es permet, un no sap si pot acabar creient el que veu. Sí, aquí és on pretén intervenir la directiva europea que feia esment abans, que va entrar en vigor recentment, el 2 d'agost del 2026, que imposa sancions directes als emisors d'aquests vídeos que no reuneixin aquests requisits, que siguin evidentment satírics o que portin una marca identificable perfectament per part del receptor. En què, sens dubte, pugui veure que això està fet amb intel·ligència artificial.

Ojo, perquè les multes poden ser de fins a 15 milions d'euros. És a dir, que no s'ho pren en broma, tampoc, el Parlament Europeu a l'hora de legislar en aquest sentit. Per tant, sí, efectivament, més enllà de la jurisdicció espanyola, amb les regles que ens hem donat per qualsevol mena de muntatge, perquè, clar, aquests muntatges. Ja es perseguien abans i ja es denunciaven abans. Vull dir, abans es feien fotografies de polítics amb un tratge de presidiari, com és el cas fa tres o quatre anys, recordo, amb un dirigent del PP de Castelló. I això es podia perseguir i podia ser multat també. Però ara amb la IA hi ha nous mecanismes i noves sancions que poden ser molt més elevades. Clar, aquí el canvi és que sempre s'ha pogut imitar un polític, tothom entén que és una imitació, amb la IA es repredeix amb tanta precisió la cara i la veu que jurídicament canvia alguna cosa, sobretot si els porta a dir coses com l'admissió, per exemple, d'un delicte. Aquesta és la qüestió, estrictament pel que fa als vídeos de. De la campanya del Partit Popular. Aquí la qüestió és què hauria de passar perquè un partit conclugués que fabricar un vídeo així no li surt a compte o que no és ètic, que és el debat que segurament ens estem saltant i que potser amb el nostre expert penalista també se li escapa una mica del seu àmbit d'actuació.

Però francament és aquest el debat previ que s'ha de tenir abans no s'acaba de delimitar bé. Que és el que es pot fer i no amb la intel·ligència artificial. És a dir, què hauria de passar perquè algú pensi no em sortirà a compte ara fer aquest vídeo i penjar-lo. Efectivament, jo per això volia enfocar cap aquí, no? Vull dir, jo em sembla que és un debat polític, és un debat social, no només consisteix en els vídeos ara perquè estem en campanya, etcètera, sinó que com bé deies és algo que la intel·ligència artificial avança i la regulació i el debat públic avança un pas per darrere, no? I jo, com et deia abans, crec que la censura social ha d'anar per davant i després ja adaptarem la legislació. O malauradament després adaptem la legislació, millor dit, no? Però el primer és que no ho prenguem com una broma o com si fossin dos bàndols. Si m'agrada el PP en ric i si m'agraden altres partits, doncs em sembla molt malament. Jo crec que no, jo crec que és censurable per part de tothom. N'hem parlat d'aquesta qüestió amb l'advocat penalista Xavier Muñoz. Moltíssimes gràcies, Xavier. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bona nit.

Catalunya NIT. Les notícies pensades. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Estrès per la feina, nervis per un examen, tristesa per una pèrdua.

Són emocions normals de la vida que ens poden fer patir, però no són trastorns de salut mental. Identificar el que sentim és el primer pas per poder-ho gestionar.

I si no te'n surts, demana ajuda. Perquè comprendre el malestar emocional també és cuidar la salut mental. Pacte Nacional de Salut Mental. Generalitat de Catalunya.

Catalunya Radio. Som Trescat. Som Trescat. Catalunya nit.

Les notícies sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Cataluña Radio.

Dijous a aquesta hora de la nit ens entra el nervi i sempre recordem un fragment d'una pel·lícula. Alex, Alex. Està molt bé. Sí, el del nervi també m'interessa molt perquè avui el nervi psiquiàtic m'està donant canya, o sigui que tot lliga a la perfecció. Alex Urina, bona nit i benvingut. Jones, aquí em teniu una altra vegada a l'estudi. Molt bé, retornat de Sitges on hem de dir que vas encertar la guanyadora. És sanguínt, és la pel·lícula de Mariano Lecogolia, encara no s'ha estrenat, és no la meva favorita, però sí la que jo anticipava que podia reunir totes les característiques necessàries per convertir-se en un hit del festival, perquè a més a més d'altres pel·lícules, jo us dic títols perquè us queden en la memòria per quan arribi el moment de veure No Rest for the Wicked, La Muerte de Drácula, Levíticus, és molt aviat, The Incomer, Ghost in the Cell, The Company. Victorian Psycho, The Spiral y We Are Aliens. Aliens, els desitges. En canvi, aquesta pel·lícula que parla de la dona assetjada en el treball, abrumada per la feina absolutament, i que comença a suar sang i a transformar-se en un ésser diferent, precisament per la creació de malalties a partir de com vivim sotmesos al domini i als abusos, no?, És a dir, que estrenem malalties provocades pel patir, no? Estem tot el dia amb l'habitatge, amb els preus, amb la conciliació, amb els greixos comparatius, amb l'estrès, amb els desnonaments, amb el futur de les filles i els fills. I jo dic sempre, però es pensen de debò que hem d'esperar i ser pacients a que posin tots els fills a l'agulla, els que malen i tenen el poder? Doncs, monsieur le président, parlez, sisplau.

La taula es una invitación. No cal l'estat d'emergència,

tenim mecanismes a la nostra legislació que permetran als nostres prefectes, en funció de la situació local, imposar tocs de queda i prohibir les reunions. En paral·lel, és clar, les investigacions estan en curs, s'han dictat decisions judicials preliminars i les aplicarem amb la màxima fermesa.

Amb la més gran fermetat.

Quan no eren drets, no se'ls haguessin pres les persones per tirar endavant la seva vida, no? Què són? Dissidència, revolta o revolució? Perquè hi ha violència ens preocupa moltíssim, però alerta, senyor president, perquè on comença la violència? En el no viure, en el suar sang, no? Per tant, perquè no condemna la revolució francesa? D'on ve la república? On hi va haver molta violència i es van guillotinar milers de persones? Però si encara l'himne de França és l'himne de la revolució per tant, haurien de derogar aquest himne que és una crida precisament a la violència i a tallar caps la senyora República ha de fer una reconsideració de tot plegat. I sobretot pensa que la violència institucional a vegades té més culpa de la que sembla perquè la gent s'aixequi en armes. I jo porto pel·lícules, dues, que ho expliquen molt bé i totes dues en context francès. Revolucions mítiques. La primera, la revolució que va acabar amb la monarquia.

Monsieur Dussard is whipped. Madame. Hoy necesitan de ti, porque vas a sufrir por ellos. Necesitan de ti y honran el urno que mantiene tus asas. Pero mañana volverán y romperán ese urno y dirán. ¿Mara? ¿Quién era Mara?

Recordeu una obra que es de Amagassat, una obra de teatre de Peter Weir, que es convertida en una pelicula de Peter Brooks, que la podeu trobar filming i a prime video. Era una pelicula del 1967 que rodava teòricament el manicomi de Charlton, on els bojos interpretaven els papers protagonistes dels personatges de la revolució francesa. Original, no? Aquesta no l'he vist. Marat Sade. Glenda Jackson fa paper de Charlotte Corday, que va matar Magá quan era a la banyera, per entendre'ns. Sade, el cínic, noble, adonista, la monarquia, en definitiva. Magá, el radical exterminador. És a dir, no ocupació pels que exergeixen el poder durant segles desprotegint i dessagnant, alerta, sanguint, el poble francès. Doncs, va haver molts morts i d'aquí va néixer la llibertat de França. Contradiccions. Com, per exemple, el maig del 68. Os porto una altra pel·lícula, aquesta de Jean-Luc Godard, del mateix any, del 67, un any abans del maig del 68. Es deia La Chinoise.

la greve general revolucionaire o l'insurrecció armée. D'altra part, jamais la bourgeoisie ne cèderà le pouvoir sans combat, et sans y être contrainte par l'action révolutionnaire des masses.

Segon himne revolucionari. Doncs, filmin, pren video, recutent, i hi ha una plataforma que es diu TV5, que jo la coneixia. Allà trobareu les xinoises de Jean-Louis Godard amb Jean-Pierre Léon, l'actor dels 400 cops, com a protagonista. Estudiants maoïstes, que era el grup al que pertanyia el director que apelaven al terrorisme directament per combatre la República Francesa una altra vegada. El diàleg és inútil, deien. El sabotatge és l'únic arma que ens podem permetre. Anticipa el maig del 68 i ho van intentar i ho van fer. Déu meu, senyor, ara. Aquell mite de maig del 68 no el trobo enlloc. No estic apel·lant a la violència, però estic parlant de les contradiccions del sistema que neix a vegades de la violència i després la nega, quan el sistema diguem que s'ha oblidat dels drets civils, etcètera, etcètera. Habitualment els revolucionaris en volen només una, la que guanyen ells. Això va passar a Rússia, per exemple. Per exemple, però també va anar com va anar després. Sí, sí. Podeu veure més pel·lícules al respecte. La batalla de Ragell de Gillo Pontecorvo sobre la guerrilla urbana i la contrainsurgència. La Comuna, una pel·lícula rodada al París de 1871, com si fos un reportatge periodístic d'una persona d'ara que hagués anat a entrevistar els revolucionaris de l'època. O Múnich. La pelicula de Spielberg on el protagonista principal és un agent del Mossad que entra en crisi perquè els assassinats preventius, aquests són a tot això,

no poden ser possibles perquè no defensen en realitat el poble d'Israel, sinó que provoquen generacions noves que emportaran la violència per combatre els que van matar els seus pares. Queda dit, eh? Tot és actualitat i claríssima. En fi. Convé molt veure el cinema i recuperar-lo. I convé molt els festivals on no arriba el cinema habitualment. I per això us porto un festival modèlic que va començar ahir i que us recomano de debò, que és el Clam de Benresa. Ens encanta. Festival de Cinema Social i Música de les Amistats Perilloses. La França que va combatre la revolució dirigida per Stephen Frears, que és el convidat de luxe del festival a banda d'altres. Un festival molt ben programat. Imagineu-vos, podeu veure. En una setmana, les pel·lícules de Zegintsev, de Christian Mungiu, de G. Seisenberg, la pel·lícula de Bézia Araujo, Josefine, meravellosa, la de Bárbara Maestanza, sucia, la de Lucas Dond, coward, la de Pau i el Pau Ilicovski, fatherland. En fi, tot això, junt i concertat d'una setmana, ja voldrien alguns presentar una programació tant com aquesta. Feliciteu-vos, senyors i senyores de Manresa, i aprofiteu l'oportunitat, perquè en una setmana heu vist tota la temporada. És veritat. O sigui que no la deixeu escapar. I, a banda d'això, dues perles, així per tancar la secció. Va, sí, és veritat, això ho tenim pendent. Perles vol dir pel·lícules que arriben a la cartellera aquest cap de setmana i que l'Àlex Gorina, si n'haguéssiu de triar només dues, serien.

Aquesta, la primera, Peu de Paco Raval.

Por una senda van los hortelanos, que es la sagrada hora del regreso, con la sangre injuriada por el peso de inviernos, primaveras y veranos. Vienen de los esfuerzos sobrehumanos y van a la canción, y van al beso, y van dejando por el aire impreso un olor de herramientas y de manos.

Quina veu, eh? Sí, sí, aquesta veu absolutament només comparable. Què m'ha dit? L'any abans m'ha parlat de. Com es deia el monologuista del Capitol? Ah, home, el Rubianes, el Pepe Rubianes. Només comparable al Rubianes. 200 vides, Paco Raval, una pelicula sobre el pare, el marit de Maria Asunció Balaguer de Manresa, tot sigui dit, i de Lluís Buñuel. Alerta perquè és un documental que s'ha pogut fer gràcies a que Paco Raval tota la seva vida va filmar i va gravar, han registrat la seva veu. I només amb la seva veu i les seves filmacions i els drets d'algunes pelicules han pogut fer un mosaic complet. Sobre la carrera d'aquest home d'esquerres que va aconseguir ser un dels actors més importants del seu espanyol en ple franquisme. Poca conya. L'altra perla, una bellesa, es diu Los niños están bien, i és una pel·lícula de Nathan Manfrostrioni sobre una dona que deixa els nens a casa de la germana per anar a fer un encàrrec i desapareix. I les germanes queden amb els nens, i llavors no té la pàtria potestat, ni és la mare, ni té dret a prendre cap decisió sobre ells. Els haurien de separar, els haurien de portar a un altre lloc, però tampoc ho poden fer, perquè la mare no ha deixat això previst. Jo aquesta pel·lícula la trobo increïble, realista, verifica molts dels problemes que tenim en una societat que està mal organitzada, i a més, la història humana és potentíssima. ¿Adónde se ha ido?

Tengo la impresión de que su hermana estaba al límite y se ha marchado. ¿Suzanne? Parece más algo voluntario que una desaparición.

¿Entonces no van a ir a buscarla? No. ¿Qué significa eso? ¿Por qué dejará a los niños conmigo? ¿Qué debería hacer ahora?

Todo indica que Suzanne estaba en plenas facultades, se sentía sola y decidió irse.

¿Y si no quiero hacerme cargo de los niños? ¡No!

El tràiler gairebé t'explica tota la pel·lícula, però és només condensadet un començament de la història. Després el que trobes, pell de gallina, perquè és una petita pel·lícula que veurà poquíssima gent i és monumental com la vida, la vida tal com és. Per tant, aquesta és la meva segona recomanació. Los niños están bien. I fins la setmana que ve. Com acabem? Sempre ens tens el guà, això que sona per aquí de fons. Això és el final, això és el guà, ja està, vull dir, un petó, una abraçada, tornem a la normalitat, us estimo moltíssim. Exactament, no, és culpa meva, efectivament. I la setmana que ve hi tornem? Doncs la setmana que ve hi tornem. A veure què tenim la setmana que ve, en tot cas, a veure què ens dona l'actualitat que ens permeti fer el que hem fet avui. Gràcies, Manel. A tu, bona nit. Adéu.

Som Trescat. 200 grams de carn picada,

una culleradeta de sal i un pessic de sucre. La recepta del sofregit dels diumenges te la saps de memòria.

Però saps també que les empreses tenen un termini per respondre a les reclamacions i si no ho fan, pots anar a l'oficina de consum del teu municipi? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les receptes de tota la vida. Troba més informació a consum.gencat.cat Els

teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El 45% de les persones no li agrada ser al centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Al Pirineu i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Hola a tots, sóc Carles Sanz de Tricicle. Voleu riure i riure sense parar? Doncs veniu a veure el meu nou espectacle, Me'n vaig. Al Teatre Poliorama a partir del 4 de novembre. Última oportunitat de veure'm a un escenari. T'ho perdràs.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Un minut i arribarem a tres quarts d'onze de la nit, així que aquí al Catalunya Nit comencem a enfilar la retirada i a mirar a demà, que ja serà divendres. Alba Barbosa, Txell Garriga, Marc Güell, Carme Montero, bona nit. Bona nit. Aviam, abans de començar a mirar a demà, el que hem de fer és mirar ara mateix què és el que està passant. I és aquesta entrevista que està fent Pedro Sánchez a La Revuelta,

de Televisió Espanyola, amb David Broncano. Què està dient, Alba Barbosa? Doncs mira, està sent una entrevista molt distesa, molt en clau d'humor, irònica. El president espanyol li ha agraït la invitació regalant-li un taulell d'escacs. Aquí ha estat un moment divertit perquè han fet broma que si era un joc que consistia en acabar matant el rei. Sánchez ha reivindicat això, ja responent més serio la seva gestió al capdavant del govern espanyol i l'ha confrontat amb les enquestes que auguren una pujada de l'ultradreta.

Porque lo extraordinario no es tanto que avance la ultraderecha, tiene mucho que ver con los algoritmos, sino lo extraordinario es tener un gobierno progresista que no solamente hace políticas diferentes, sino que además demuestra que funcionan.

Broncano li ha preguntat per l'expresident socialista Felipe González, ha explicat Pedro Sánchez que ara no se sent representat pel dirigent, que és molt crític amb el seu govern. Ha reconegut Sánchez que els casos de corrupció al voltant de Coldo i l'exministre Ábalos han estat un error del seu govern. I també Broncano li ha demanat que es posés nota com a polític. Aquí Pedro Sánchez no ha entrat, no ha volgut entrar a valorar. No s'ha puntuat.

No ha dit entre un 9 i un 10. Realment, no. Qualsevol resposta li hauria jugat a la contra, segurament. Sí, sí, complicat. Bé, ja veurem demà si dona més titulars a aquesta entrevista. El que entrarà en vigor demà és la nova llei de dependència i discapacitat. Què ha de permetre aquesta llei,

Txell? Doncs, en principi, ha de reduir la burocràcia i també eliminar les incompatibilitats. Per exemple, hi haurà l'equiparació automàtica de les discapacitats amb un grau de dependència. Per exemple, també a una persona amb un grau de dependència 1 se li atorgarà un 33% de discapacitat i amb graus 2 o 3 una discapacitat del 65%. I a més, també aquesta nova llei, el termini màxim per resoldre el reconeixement de la dependència, baixa de 6 a 3 mesos i introdueix la figura de l'assistent personal. I del món, de què estarem pendents demà, Marc? Doncs, evidentment, de França, ho hem explicat. Emmanuel Macron rebrà demà representants dels

estudiants d'institut, amb plena atenció pels aldarulls greus que hi va haver dissabte passat, i també amb la mirada posada a la gran mobilització que hi ha convocada per dissabte. Precisament, el president de la República avui ha prohibit totes les manifestacions que no estiguin convocades pels sindicats. Per tant, veurem què passa amb aquestes convocatòries dels mateixos sindicats i dels armilles grogues. I demà, precisament, també. El ministre de l'Interior ha convocat una roda de premsa per explicar el dispositiu de seguretat per dissabte. Ahir ja van dir que el reforçarien i demà en donaran més detalls i ens ho explicarà la Isabel Galí des de París. I demà també mirarem cap al Brasil perquè estem ja en la recta final d'aquesta campanya per les eleccions de diumenge. Segona volta entre Flavio Bolsonaro i Lula da Silva. Joan Biosca des de Río de Mata també ens podrà donar tots els detalls.

Molt bé, i demà es posa a la venda un producte estrella d'Apple, és l'iPhone Duo, el primer telèfon intel·ligent plegable de la marca.

N'hi ha d'altres, d'altres marques, però no de l'iPhone, Carme.

Aquest és el primer, però atenció que se'n vendran unitats limitades, perquè les reserves per internet es van exaurir en pocs minuts. I els Estats Units, ja ho sabem, tot ho converteixen en un show. Per donar la benvinguda al nou dispositiu, el cub de vidre de l'emblemàtica botiga d'Apple a la cinquena avinguda de Nova York té una maqueta a gran escala a l'accés principal on l'espera de cues d'entusiastes i curiosos que campen a la vorera per aconseguir aquests telèfons. I és que hi ha un nombre limitat de mòbils per als clients que no tinguin una cita prèvia. L'iPhone Duo es vendrà en 15 països, entre els quals Espanya. De veritat, no ho és. No estem aquí per crear necessitat, però falta. 1.999 dòlars, uns 1.800 euros. Té una pantalla interna de 7,6 pulsades que es doble sobre si mateixa i queda de la mida d'un passaport. I un cop tancada, et queda un frontal exterior de 5,4 pulsades i això és molt més còmode per poder utilitzar-lo al transport públic. I ara la gran pregunta que també m'han fet des de la redacció, ¿es trencarà pel plec? Doncs això és una qüestió de temps i de l'ús, però perquè no passi, el mòbil té una frontissa amb més de 100 components i un acabat mat de nanotextura, diuen, que minimitza els reflexos. Vaja, que gairebé és imperceptible quan està obert. No saben quin ventaja, no? Perquè tornar els mamòbils que es tanquen. D'aquí quatre dies els tindrem tots. Ja, bueno, veurem, veurem. A veure, demà comencen a Girona les fires, les festes de Sant Narcís, que portaran a la ciutat una programació més de 200 activitats. Tot plegat fins l'1 de novembre. A Girona, Maria Rovira.

Sí, la Festa Major de Girona arrenca demà amb novetats, com l'espectacle de drons nocturns, un somni de fires, i la recuperació del gegant de Xavier Cugat. Serà un dels que desfilaran en la cercavila protagonitzada per tota la imatgeria gironina, que voltarà pel barri vell i el Mercadal fins a la plaça del Vi, i que precedirà el pregó, que es farà demà a les 8 del vespre. El protagonitzaran quatre corals històriques de la ciutat, el cor Maragall, la capella polifònica de Girona, el cor Filarmonia i la coral del GEC. També a la plaça del Vi s'estrena aquest any la Bifarra, en què sis establiments de la plaça i del carrer Ciutadans oferiran servei de barra durant tres dies de les festes. No hi faltaran els concerts a la Copa de Mà, Miki Núñez, Banda Neon i DJ Trama. A part dels concerts, els actes que es preveuen més multitudinaris tornaran a ser el Correfoc o la Diada Castellera de la plaça del Vi aquest cap de setmana. I també estarem pendents

del paper que tindran les produccions catalanes a la Semíncia, Valladolid. Sí, 71a edició, més de 200 pel·lícules i d'aquestes,

22 llargmetratges que competiran per l'Espiga d'Or. Hi ha participació catalana, destaquen a la secció punt de trobada les coproduccions Cinemania, de Marc Ferrer, Salent les lobes, és l'òpera prima de Claudi Estrada, o el thriller dramàtic Anadadora, de Sandra Sánchez. També hi ha altres produccions amb participació catalana, entre documentals i curs, ho seguirem també amb.

Hola, ladrón de paz.

Demà tornarem a parlar de Rosalía perquè recollirà el premi Billboard Salón de la Fama en els Premis de la Música Llatina. Sí, l'entrega de premis es farà al vespre, tindrà lloc a Miami, amb guardons especials, com deies, per Rosalía, a qui el jurat ha volgut premiar la innovació, també la influència en diferents gèneres musicals i idiomes en el seu últim disc, però també hi haurà guardons per Christian Castro, Bad Bunny o Karol G, entre d'altres.

Divendres prou carregat, eh? Sí, amb moltes coses. I, per tant, últim dia de la setmana pel Matí de Catalunya Ràdio, també. Saludem en Mayol Roger. Mayol, bona nit. Bona nit, com estàs, Marc? Va, que per fi és divendres per tu.

Ja el tenim, sí, sí. Ja el tens, això. Per mi, i per dir d'aquí una mica més d'una hora,

serà per tothom divendres. Per la immensa majoria, i tant, que sí. Tancarem setmana, i com tancareu setmana al matí?

Doncs mira, demà, en una entrevista a la Diane Foley, ella és la mare d'un periodista que va ser assassinat per l'estat islàmic el 2014. Una d'aquells vídeos que de tant en tant ens horroritzaven, que vèiem com decapitaven algú. Doncs ella és la mare d'un d'ells i ara ha escrit un llibre explicant el seu testimoni, explicant com es va sentir desprotegida per l'administració nord-americana. I mira, l'hem volgut entrevistar demà, una mica un parèntesi en aquest forat de campanya i també parlar una mica d'humanisme en aquest moment d'extrems, no? Per veure també on queda tot plegat. Però de política també en parlareu. Sí, no pateixis. Mira, avui no l'ha seguit ningú perquè tothom estava escoltant el Catalunya Nit, però hi ha hagut una entrevista de Pedro Sánchez a la revuelta. Sí. I la comentarem, i la comentarem amb la Mariola Covells, que també li posarà aquesta mirada televisiva. Tindrem després el Jaume Asens. Ara que els exiliats tornen, tindrem una persona que va ser l'artífex. Ara que hi ha, diguem-ne, divergències entre el món dels sobiranistes i els comuns, com sempre, tindrem una de les persones que ha teixit ponts. Crec que serà interessant demà sentir Jaume Asens. Amb l'Alberto en parlarem del canvi d'hora. I després farem les recomanacions del cap de setmana i el dilema. Aviam si què et sembla avui. De què va el dilema?

Si hem de pagar conjuntament o no, quan hi ha diferents opinions sobre la beguda.

És a dir, quan tu et demanes tres cerveses i jo m'he begut una aigua amb gas. Ai, l'etern dilema, i tant. L'etern dilema, aquest és l'etern. I ja està, amb això arribarem al cap de setmana. I cap de setmana, ara ho deies, era canvi d'hora. Sí, que sempre haurem de dir allò que. Aquest matí ho parlàvem, eh? Amb la redacció, de dir, ostres, cada any amb la PSD, això ja no té sentit, les autoritats diuen que ja no té sentit, Pedro Sánchez va sortir, ara no recordo si fa just un any o en fa més, dient, això s'ha de canviar, i, escolta, aquí seguim. La història. No sé si dormim una hora més o una hora menys, però, escolta, jo, sens dubte, crec que no dormiré.

Segur que sí, més o menys segur que ho farem. La història que es va repetint. Maiol, us sentim a partir de les 6. Que vagi bé.

Això serà demà al matí de Catalunya Ràdio, però el més imminent són les dones i els dies. La cinquena generació d'una família d'artistes, la germana Raluí, són les protagonistes del programa que començarà tot seguit.

Bona nit, Agnès, Manel, no us perdeu l'entrevista d'avui. Tindrem la Nitziela i l'Emili, que voregen els 30 anys, tota la vida han viscut en una caravana de circ voltant el món. A part de Croàcia, es parlen gairebé 10 idiomes, perquè de petites, imagineu-vos, que van anar a més de 300 col·legis. Us deixo un fragment on ens expliquen per què és tan important

la confiança entre germanes. Tenim la sort de que pensem igual, diem les mateixes paraules, les mateixes frases. Sí, som com una. Treballem juntes. Si ens va malament, ens va malament a totes dues. I també com jo soc la que va volant, m'interessa que tinguem una bona relació. Bé, doncs de seguida la Montse Virgili al capdavant de les dones i els dies. Nosaltres el que volem saber ara és la portada al diari El País de demà. Miquel Nogué, director de l'edició Catalunya. Com estàs? Bona nit, Miquel. Què tal? Bona nit, Agnès. Aquí estem, acabant tot això. Acabant tot això, efectivament. Com va? Per on tirareu?

Doncs, efectivament, tirem molt per la part electoral, com heu fet vosaltres, i titulem l'obertura "Feijó reforça les llistes amb perfils de l'aladura i càrrecs autonòmics". Expliquem que el líder del PP pretén traslladar la imatge d'un partit de gestió de cara a les eleccions del 29 de novembre. I que el PSOE accepta un cara a cara dels candidats el dia 16 de novembre. Això és la part, diguem-ne, de precampanya electoral, però també hi ha la part internacional, que avui va bastant carregada, amb fotografia a tres columnes, del primer ministre d'Israel Netanyahu. Netanyahu fia la seva reelecció a la promesa d'una altra guerra amb Irán i expliquem que l'acostament de Trump a Putin incomoda els republicans.

Doncs sense cap mena de dubte, en els dies que vindran parlarem molt d'Israel i de Netanyahu. Doncs us llegirem. Gràcies, Miquel. Bona nit. Que vagi molt bé.

Bona nit.

4 minuts i arribarem a les 11. Si hi ha algú que li pot treure a punta una jornada tan carregada d'actualitat és la nostra col·lega,

la periodista Anna Bosch, a qui cedim avui la reflexió final.

Anna Bosch, bona nit.

La primera, i força corporadora, és. La vulnerabilitat que sento amb tot el que fa referència a la tecnologia. Aquests milers i milers de webs que han hagut de tancar avui, els fraus de bookings, aquesta dada de 9 denúncies als Mossos per Hora, El frau dels vídeos de campanya del PP creats amb intel·ligència artificial. Heu parlat d'hotels i departaments que no existeixen i també de declaracions i de vídeos que no existeixen. I això em porta a fer-me una pregunta que augmenta aquesta sensació de vulnerabilitat que és. ¿I la responsabilitat? ¿És fàcil trobar qui és responsable, decidir qui és responsable, castigar-los? ¿Es pot castigar? Tot això són preguntes que sorgeixen d'aquestes dues hores d'informatiu. I després un altre sentiment, que en aquest cas no és meu, sinó dels qui el pateixen, que és la fragilitat. Heu parlat de la fragilitat de l'esquerra a Israel. I aquest és el cas més extrem, perquè gairebé no és significatiu, no ho és ni com a opinió, ni ho és la premsa, ni ho són els partits quan voten. Però no és un cas únic d'Israel, és potser el més cridaner, el més extrem, però no és l'únic. Veiem com electoralment l'esquerra és dèbil a tot arreu d'Europa. I després em quedo amb dues frases. La frase una és justament de la noia que el corresponsal entrevistava, una noia votant d'esquerres, que deia fa por, fa mal parlar de política.

Això em sembla que és greu. Cada vegada que una societat té por. De parlar de política, bé per la repressió del sistema o bé per l'entorn en què viu, em sembla que és greu, perquè és una escletxa molt forta de la democràcia. I l'última frase, que em sembla que resumeix tot el que ha estat bona part de l'informatiu, i pot servir per qualsevol dia, en els temps que vivim, és a internet, Confiança, zero.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.