Catalunya nit, de 22 a 23 h - 24/09/2026

Són les 10 i ets al Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

De seguida entrarem en la crònica esportiva, perquè estan passant coses. A aquesta hora, últims minuts del primer partit del Barça de bàsquet a l'Eurolliga contra l'Andolu Efes d'Istanbul, al Palau Blaugrana, de moment, 66 a 69. Pugem el sol, estem retransmatent. Molt bé, molt bé, molt bé. Són les veus conegudes de l'Ernest Macià, la Carme Lloberes i companyia. Estem estrenant les transmissions de l'Eurolliga en l'exclusiu digital. De seguida, el Damià Aguilar ens explicarà com els hi va als blaugranes i també altres qüestions de l'esport que estan passant ara.

I els dijous sempre Àlex Gorina al Catalunya Nit. Avui el tenim a Sant Sebastià, seguint també el Festival de Cinema. Ha vist moltes pel·lícules en els últims dies, entre elles també La bola negra, que s'estrena demà als cinemes i ens en parlarà. Com sempre, ell ens farà la seva tria setmanal i tota una sèrie de propostes que avui giraran al voltant de la figura de Federico García Lorca.

I atenció, amb la música ja hem parlat d'odors, els punxarem, però és que avui, 24 de setembre, però de fa 35 anys, del 1991, va ser un dia molt fecund en estrenes musicals que han passat a la història. Fa, per tant, avui 35 anys de la publicació, per exemple,

d'aquest disc de Nirvana. Come down to mud, step to bleach, as I walk.

També fa 35 anys avui del Blood Sugar Sex Mágic de Red Hot Chili Peppers i encara un altre disc que va marcar un abans i un després, Trompa el Le Monde dels Pixies, l'últim àlbum d'estudi de la seva primera etapa abans que el grup se separés el 1993. Una coincidència singular que ens explicarà aquí el Marc Ruiz.

I quan comencem a mirar demà, ens aturarem en el full de ruta que ha marcat la Conselleria d'Ensenyament per redreçar el rumb del nivell acadèmic. I apareixen idees com reforçar el càlcul mental, prendre apunts a mà i reprendre les lectures obligatòries a batxillerat. I ens preguntem, tant ha canviat l'ensenyament a les escoles? El president de l'Associació de Directors d'Ensenyament de Catalunya ens explicarà què passa a les aules per entendre exactament on som. I la cirereta final avui a càrrec del dramaturg Xavier Albertí. Tot això fins a les 11 de la nit. Notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Encarem al final del dia amb les veus que han marcat aquest 24 de setembre. És una selecció amb el segell Marc Güell.

En el fondo es un bofetón, claro, en el que le dicen al Supremo que se ha inventado una ley y que donde la ley dice una cosa han interpretado otra. Pero lo van a decir con suavidad y por eso han mantenido al mismo ponente.

Que no són rendibles i que cauen en mans d'inversors. Això és una assignatura pendent de la política d'habitatge d'aquest país que ha d'implicar una política molt més agressiva de compra d'edificis i d'intervenció directa.

Si aquest decret hagués estat aprovat al mes de juliol, segurament ahir Mari Carmen no hagués estat desmonada. Per tant, l'urgència és absoluta per portar aquest real decret al proper dimarts.

Demano a tots els que van votar en contra aquesta dreta i extrema dreta, que es confonen, que surti. Acabem veient ahir més una visió conservadora de la vida, una visió cabecista, inhumana, de cobdícia.

Por desahucios, el número mayor se está ejecutando en Catalunya, en Andalucía, en Comunidad Valenciana y a larga distancia en Madrid. Fíjense qué incoherencia. Por cada desahucio que hay en Madrid, se producen cinco en la Cataluña de Illa y de Sánchez. Es fals que se estigui desnonant més, com diu ella, a Catalunya respecte a Madrid.

Plantegem un retorn urgent a l'essència de l'aprenentatge, un back to basics. I aquells bàsics no són altres que recuperar la importància i la centralitat de l'escriptura, de l'ensenyament sistemàtic de l'ortografia, del treball de l'oralitat, de la disponibilitat de materials escrits de referència estables. Estem parlant de llibres.

Hi ha un risc petit, però creixent, que Rússia faci el pas de dur a terme atacs militars limitats contra un país o més de l'OTAN que comparteixen frontera amb Rússia. Per exemple, això podria implicar atacs aïllats amb armes de llarg abast, com ara drons o míssils, dirigits contra infraestructures que contribueixen a donar suport a Ucraïna.

President Xi, bienvenido a Estados Unidos. Muchas gracias.

Estic disposat a treballar amb el president Trump per guiar el rumb de les relacions entre la Xina i els Estats Units cap a un progrés constant i duradu.

Us faré una pregunta. Quin règim genocida subministra milions de vacunes a la poblacion amiga? Quin règim genocida facilita la distribució de milions de tones d'aliments a Gaza? Això és una tona per persona. Acusar Israel de genocidi és la mentida més grossa del segle.

El perill ja no es límit a soscabar la solució dels dos estats i a impedir la materialització de l'estat palestí. Ara amenaça la vida i l'existència mateixes del poble palestí a la seva terra natal.

Venim fins aquí per pagar la benzina més barata. És una catàstrofe, és exorbitant, no ens en sortim pas.

Sí, s'han fet 60 quilòmetres solament, i ja s'han tingut més de 15 litres a més.

Pensant anar amb el Miquel això de la una mica la Rodamont, que va per tot arreu, que no té una casa, que tampoc té molta roba, que té dos pantalons. Vaig dir. Hi ha una cosa que parla molt d'algú, que és una persona que té una dent trencada i no se l'arregla. Ho vam fer així, vam anar juntets al dentista i el dia que em van treure la dent, estava amb el Miquel així agafada la mà, perquè em va fer molta grima el amb la cosa de la serra aquesta. Però després, quan em vaig veure el primer cop al mirar, vaig dir, què has fet? Estàs completament boja, per què has fet això?

10 i 8 minuts, sort que tenim dues orelles perquè ara en tenim una posada al bàsquet i l'altra

al futbol comencem pel bàsquet, Damià Aguilar, bona nit. Bona nit, això és l'antena digital de Catalunya Ràdio amb el Macià, el Fito i la Lloberes en directe. Aquest Barça, Efes d'Istanbul, està perdent el Barça d'un, però ara mateix amb la pilota, el Barça que no anota. 74-75, falten 4 minuts.

Jo t'ho enviaré, jo t'ho enviaré. A veure, els tirs lliures pel futbol club Barcelona. Umude, que avui, dins de tot, ha començat.

Això es pot fer llarguíssim, ja ho sabeu, són 4 minuts i és bàsquet. El Barça que tenia les baixes de Eumac, ho sabíem abans. I d'última hora de Jos Nebo Nebo estarà almenys 15 dies de baixa aviam, avui és el dia d'inici de l'Euroliga de bàsquet amb un partit jo diria que molt xulo de veure sempre perquè és el Dubai de Xavi Pasqual contra el Real Madrid de Pedro Martínez i avui Xavi Pasqual li ha tornat la pilota a Pedro Martínez que li havia guanyat la Supercopa de l'Euroliga i avui en aquest primer partit ni que sigui testimonialment 78 a 77 per l'equip de Dubai. També, Japuel té la bit 84, Bayern de Múnich 86, i ara tenim diversos partits que estan a punt d'acabar, com per exemple el Baskonia 75, Olympiacos 92, però ens interessa sobretot el que estigui passant al Palau. O això, o és atac o és que ha trigat massa a creuar la pista. Aviam, hi ha partits de la Lliga principal, que és la Lliga A, i està debutant Xavi Hernández amb els Oranys, amb els Països Baixos, i estan perdent 0-1 amb Alemanya. Penseu que amb Alemanya, que també està debutant Jürgen Klopp, ha situat Ter Stegen a la porteria, que acaba de salvar un gol claríssim, i el jugador del Barça, Adeyemi, que ha estat qui li ha fet l'assistència a Félix Nemechà per fer el 0-1 que de moment marca s'estableix en el marcador diria que estem al minut 60 aproximadament 65 de joc tenim un Portugal 1 Gales 0 està jugant Cancelo el jugador del Barça i és titular el gol de Portugal que és l'actual campiona de la Nations League l'ha fet Joao Félix i tenim. Altres dos partits, Sèrbia 1, Grècia 0 i Noruega 2, Dinamarca 2. I abans, amb una lliga menor de la Nations League, Andorra 1, Malta 2. Per cert, dissabte, la selecció espanyola s'enfrontarà a Anglaterra, a Wembley. Hi ha 8 catalans amb Espanya, però si ho mirem des del punt de vista del Barça, són 6. Un d'ells és Fermín, que ha concedit una entrevista al Tot Costa de Catalunya Ràdio. Ha dit que la ferida per la lesió que la parta del Mundial és cosa passada i que l'ha sorprès Rafinha

fent de nou. No me imaginaba porque mai l'havia vist jugar a Danou, però sí sabia les capacitats i les qualitats que té Rafinha com a jugador i sempre ha sigut un jugador que m'ha agradat molt. I ara crec que a Danou s'està adaptant molt bé i està en un estat de forma espectacular.

Doncs Rafinha juga demà a Melbourne a les 12 del migdia. 12 del migdia, hora d'aquí, eh? Una amistosa amb el Brasil contra Austràlia. És una hora xulíssima per veure un partit de futbol. Per cert, estan empatats. Barça, 77, Anadol, UEFA, 77. Ara llancen ells i fallen. 2-32 perquè s'acabi aquest partit. Noi, quin drama, no? Anar seguint tantes coses alhora. Faig un petit salt i me'n vaig al València de futbol perquè el mexicà Javier Aguirre ha arribat avui en aquella ciutat per prendre possessió com a nou entrenador.

Mucho trabajo, hijo, mucho trabajo, porque queda mucha liga, pero hay cosas que hacer, sí, vamos a trabajar.

Mucho trabajo, hijo, aquest home també donarà titulars. Segona divisió, demà comença la setena jornada amb el Girona Albacete, és el vuitè contra el penúltim, i el Sabadell jugarà dissabte a Vigo.

S'han fet avui, és dijous, entrenaments de Fórmula 1.

Això no és habitual, oi? No, aviam, si es fan dijous és perquè la cursa és dissabte, que és el que hem fet aquest any amb la Zerba Jan, per raons de logística, diuen. Doncs mira, els primers entrenaments amb els Mercedes de Russell i Anton li fem por, demà a les dues, classificació, i com dèiem, dissabte a la una hora d'aquí la cursa a la Fórmula 2 tenim un aranès que es diu Mari Boya, que s'ha classificat quart. I tenim el Mundial de Ciclisme de Mont-Real ara mateix en marxa, la prova en ruta júnior. Hi ha un català que es diu Aitor Martínez, aviam si ho sé interpretar. Falten 27 minuts perquè s'acabi aquesta prova. Ara mateix hi ha. Tres escapats, hi ha un grup de perseguidors, atenció, a 14 segons, i entre els quals aquest català, l'Aitor Martínez, però encara queden 27 quilòmetres. Per tant, encara una bona carretada perquè no s'acabi. Podem pujar a canal? Havíem comentat això.

El del Bayern, que tu dius, em sembla que és de Sheppler a pèssics.

Ambientàs, eh? El palau. Brutal. Empata 77, eh? L'EF és que entrena Pablo Lasso, ja sabeu, l'exentrenador del Real Madrid. Abans no s'acabi, que no sé si s'acabarà, no sé si ens donarà temps, us puc explicar que el Barça de molt juga demà contra el Pinheiros de Brasil, primera jornada del Mundial de Clubs que es fa a Egipte. Que demà comença un torneig de tenis que es diu L'Eiber Cup a San Francisco, una Europa contra la resta del món i que Carlos Alcaraz debutarà contra el nord-americà Taylor Fritz.

I queden dos minuts. Ha canviat una mica perquè se li tocava com amb els canvis.

Dos minuts que els haurem de dedicar a publicitat, però després. Tu mateix tens el canal.

Quan s'acabi les xiques, l'Ernest t'ho explica. I fixa't que és fàcil perquè ni li has de dir Ernest. No, ell tira, està parlant. Ja veurem si aquests dos minuts, per això que van sent dos minuts o més, que el bàsquet ja. Ah, també és veritat, perquè hi podia haver pròrroga, és veritat. Exacte. És el bàsquet. Va, doncs pausa i tornem de seguida.

Som Trescat. Som Trescat. La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon veu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat. Si haguéssim de reflectir en un sol els més de 40 milions d'euros en premis que reparteixen els rascats milionaris de l'ONCE, sonaria més o menys així.

Visca! O tocar! He guanyat! Que bé, que bé, que bé! Quina basa! Aquí ho tens.

Aquests ulls dels guanyadors dels rasques milionaris de l'ONCE, que reparteixen molts milions d'euros en premis més de 40 milions.

Rasques milionaris de l'ONCE. Que bé que els surts a partir. ONCE. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. A Grup Qualia som especialistes en compliment normatiu per a empreses. T'ajudem en la protecció de dades, el control horari digital i la prevenció de riscos laborals. Seguretat, tranquil·litat i assessorament professional en un únic servei. Grup Qualia. Fem fàcil el que és complicat. Informa't a grupqualia.com o truca al 93 179 0703.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Ahir vaig veure una pel·lícula boníssima.

Encara no estàs veient aquesta sèrie? No te la pots perdre. Però si és brutal. Cada setmana arriben pel·lícules i sèries noves. Però quines valen realment la pena? A la finestra indiscreta mirem, escoltem, discutim i sobretot triem.

Les que et sorprendran, les que no et pots perdre i també les que et pots estalviar.

Perquè davant de tanta pantalla el que necessites és algú que t'ajudi a mirar.

I nosaltres hi posem la tria.

Catalunya NIT Notícies sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Quin millor donapàs que aquest separador amb breakfast amb Tiffany's per saludar l'Àlex Gorina. És dijous, ja sabeu que sempre amb l'Àlex Gorina parlem de cinema. Com estàs, Àlex? Molt bé.

I mira tu que la Penélope Cruz no acabi interpretant en paper d'Audrey Hepburn una pel·lícula sobre el rodatge d'Esmorzar amb Diamants. Què dius? Ah, sí? Ja ho saps, això? No, no ho sé, però. Mmm. Mmm. Ah, d'acord.

Coses que circulen per Sant Sebastià, potser. Que ens saludem. Que ets allà, oi?

Sí, sí, sí. Exactament, sí, sí. Enmig d'aquest frenesí absolut que portem, set dies, 65 pel·lícules he vist, he fet 25 entrevistes. Mare de Déu. I encara queden dos. 65 pel·lícules? He vist 65 pel·lícules i he fet 25 entrevistes, sí, sí.

I el més fort és que el tio sabria quina és cada pel·lícula, perquè jo sempre a quatre de seguides faig un aigua barreja.

Bueno, però us ho resumiré una miqueta. Quantes en tries? Aviam, quantes en destacaràs? A veure, jo penso que puc destacar quatre pel·lícules dels que van a concurs i sis més de les que estan fora de concurs o altres seccions, que a mi han semblat els top ten del festival. De manera que, si voleu, comencem amb Tender Loving Care.

It's alright, actually.

A aquesta pel·lícula jo li donaria la concha d'or immediatament. O si no, el premio a millor director és de Mike Leigh, es diu Ted Loving Care, com deia. Ha anunciat que és la darrera pel·lícula, que està malalt i que no podrà continuar rodant. El director de Secrets i mentides, el secret de Vera Drake o Mr Turner. I és curiós perquè parla dels vells i de l'assistència social, no? I ho fa amb amor i ho fa amb humor. I de l'urgència de recuperar el cinema raonable. O sigui que no ser solidari en una pel·lícula com aquesta és ser un egoista professional, eh? O sigui, ho afilbo rotundament. Totes són estupendes, eh? Però Muyo no Hito, que és una pel·lícula que també he vist a la secció oficial en l'habitació del meu pare, de Maja Harada, Una escriptora de 65 anys ha estat la directora del film, per primera vegada ha dirigit una pel·lícula que descobreix els secrets que no sabem dels pares, no? I que hem de refer el que pensàvem d'ell i hem de modificar els records. I com amb un quadre de Rothko que surt a la pel·lícula i amb un bol antic de té a la mà, que també surt a la pel·lícula, obrint la porta per recuperar els mons sensibles que hem oblidat. La tercera que m'encanta del sexo oficial, Mis muertos tristes, del Pablo Larraín, que després de Jaqui, Diana i Calas, ens explica i descobreix que quan una mare mor

perceps la presència dels que allà no hi són, els veus, els sents plorar, i la terra és plena d'esperits, i ho filma com una sentència de mort a l'argentina cadàver que l'envolta. Realment la pel·lícula és terrorífica, però és realment admirable. I, finalment, el debut de Jesse Geisenberg, l'actor de La Red Social, que és la tercera pel·lícula que fa com a director, i que és una declaració d'amor als musicals, a la gent que viu una segona oportunitat en la ficció del teatre. Totes les cançons les ha fet ell, les del musical, i Julianne, Murray, Paul, Yamati, estan gloriosos. És a dir, que per mi, aquestes quatre pel·lícules, remena-les com vulguis, són les que s'han d'emportar premi. I si anem fora de concurs, Fatherland del Pawel Pawlowski, el de Cold War, amb la Sandra Hewlett i el retorn de Thomas Mann a Alemanya, que és una pel·lícula admirable, rodona totalment. 16 moments de la meva vida, de l'Albert Serra, que té música amb Ingrid Caben a la cara rodada per donar-li més enllà de la realitat un concert de desagravi a un teatre de París, molt ben fotografiada, amb els molt forts de Banyoles i el cor de David Lynch obert de canal. Tangles, d'Annie C. Canes, que ve triomfant de festivals sobre el món de l'animació, que explica la història de la Sara Leavitt, el San Francisco dels 90, quan intentava dur una vida queer lliure i a

l'altra banda preocupar-se per la seva mare que patia Alzheimer. Després una pel·lícula estupenda, Wild Horse Nines, del director de Tres Anunciaciones Afueras, de Martin McDonagh, amb un John Malkovich supersensacional interpretant un agent de la CIA i els Tripi Jocks, que poden decidir hora, dia i nombre de morts al cop d'estat de Chile. O sigui, brutal. Jaleos de l'Isaac y la Cuesta, que si ha rodat pelicules amb Camarón de la Isla, Entre dos aguas o Flores para Antonio, ara ens explica la història del flamenc, que va néixer el 1847, i no es deixa ni una nota per posar ni un toc de castanyoles. I esta soledat, que és la primera pelicula, i. Més admirable pel·lícula del Javier Ginera, amb Oriol Pla, boníssim. Marina Sales, boníssima, una història de dos, estripada i amb els gargots salvatges de la vida ben pintats a la pantalla. Per mi, aquest és el resum del festival. Déu-n'hi-do, eh? Bona collita, no? Sí, i moltes coses més. El que passa és que, nois, ja aniran arribant, en aquests quatre mesos que venen, i anirem puntualitzant una mica tot això que hem vist.

Aviam, tu has vist La bola negra? Ui, tant!

Soc un superadmirador de La bola negra. Estic ansiós de veure què passa amb aquesta pel·lícula. Ja us aviso que aquest cap de setmana pràcticament està tot venut. Estan ampliant sales a tot Catalunya perquè la venda anticipada ha rebentat absolutament totes les previsions. És el Ciutadell del cinema espanyol i català i jo, encara que tingui alguns errors, la considero una de les fites incontestables del cinema modern. Per tant, sí, sí, l'admiro moltíssim.

Quina gran presentació de l'Àlex. Escolta'm, d'alguna manera marca una mica, no?, la notícia que has triat

per inspirar la secció d'avui. Sí, Lorca, Lorca, evidentment, no? Mira, ara no podrem sentir la seva veu perquè no es conserva cap gravació de la veu de García Lorca. Per més que la busquen, no en troben cap. Però sí una gravació de l'any 31, ara la sentireu tocant el piano perquè canti l'argentinita Nana de Sevilla. El 18 de agosto de 1936 se.

Este garapaguito no tiene madre.

I és que l'Orca va fer de tot, no només de poeta i de teatre, va fer guions de cinema que no va rodar. Per exemple, Viaje a la Luna, que existeix ara ja, rodada per Frederica Matt, us la recomano que la busqueu. Evidentment, Carlos Saura va fer aquella mítica adaptació de Bodes de Sangre amb Antonio Gades, Cristina Hoyos i Marisol, que va obrir el camí a totes les pel·lícules que va fer, sobretot als gèneres musicals, als que va dedicar els últims anys de la seva carrera. O aquella casa de Bernal d'Alba de Mario Camus a Mireia Gutiérrez Cava i Florinda Chico fent de la Poncia, que ara és Lolita Sevilla en el teatre, que són les clàssiques, però jo us porto tres recomanacions a buscar com sigui a tot arreu per aproximar-vos millor al món de Federico García Lorca. La primera, és molt rara la Luz prodigiosa de Miguel Ormoso.

El 18 de agosto de 1936 se cometió uno de los más viles crímenes de la guerra civil española. El asesinato de Federico García Lorca. No le digas a nadie, a nadie, este hombre está aquí. O al menos eso nos cuenta la historia.

Aquí dice que a García Lorca lo fusilaron el 18 de agosto de 1936. Más o menos cuando yo te encontré. Pero, ¿y si la leyenda continuase viva? Aquí has vivido 40 años sin que nadie lo sepa.

La luz prodigiosa. Los muertos.

És una pel·lícula de Miguel Hermoso amb Dulce Pontes posant veu a la cançó que va fer Ennio Morricone titulada igual, La Luz Prodigiosa, i és una pel·lícula que va ser l'última de Nino Manfredi que interpreta un Galápago, l'orca. Representa que l'orca no va morir en l'afusellament i va continuar viu però va perdre el cap i va continuar caminant per tota Andalusia on el va trobar Alfredo Landa en aquesta pel·lícula per portar-lo una mica una altra vegada al reconeixement total i absolut. Pura imaginació, però bella poesia. La segona pel·lícula que us recomano ha un dios desconocido de Jaime Chávarri.

Desconocido que pasas. ¿Sabes con cuánto ardor te contemplo?

Esteu sentint l'oda Walt Whitman, de García Lorca, que acompanya les paraules d'Héctor Alterio en aquesta pel·lícula de Jaime Cháveri, el director del desencanto. La va fer el 71, està rosada als jardins de Granada, als perfums dels jardins de Granada, i ens du el món d'aquella gos de 1936, quan els feixistes maten a Lorca, però també el pare del personatge d'Héctor Alterio, un homosexual, en un moment en què realment el país es trencava definitivament en dos. L'orca no surt, però l'esperit de l'orca és pertot arreu, i, evidentment, als jardins de casa seva on van rodar la pel·lícula. Aquesta i la Luz prodigiosa les podeu trobar a Flixolet, per cert, i a Movistar Plus, i, per tant, preneu bona nota, que ve ara la tercera. I la tercera l'hem vist al festival, i s'estrena el 16 d'octubre als cinemes, i es diu La voz que brada.

Cuando con cerca de 70 años transcurridos he decidido ahora comenzar este relato es porque considero que estos dolorosos recuerdos no deben quedar escondidos en lo más secreto de mi vida.

Desde el primer momento me di cuenta, por la manera insistente de mirarme, de que yo no lo era indiferente a Federico. Mi querido Juanito, con silencio y entre línea, tú debes leer todo el cariño que te tengo y toda la ternura que almacena mi corazón.

White leaves are falling. Ara és Pati Smith qui ens acompanya,

perquè admira moltíssim l'Horca i va fer aquesta cançó per ell i amb ell, White Leaves. I la pel·lícula, la voz quebrada, per ser aquesta veu que no tenim conservada, ens recrea el cos, els documents nous que s'han trobat i que expliquen la història de l'últim company de García Lorca, Juan Ramírez de Lucas, que va ser afusellat, també, Això surt també a la bola negra i l'última cosa que va escriure García Lorca que va ser una carta d'amor des de la presó al seu amant en aquell moment. En aquella granada, i això també ho explica molt bé el film, on els Reis Catòlics I i Franco, molts anys més tard, van desmantellar aquell conte de les mil i una nits de la ciutat que era mora, era jueva, era masònica i era lorquiana. I no va quedar ni un arbre dret de tot plegat. Per tant, no us la perdeu, no us perdeu la voz que va de busqueu el dios desconocido, busqueu la luz prodigiosa i busqueu, que ho pugueu, entrades per la bola negra. Perquè ja veureu, veureu, veureu el rebombori. Amb els 50 milions que està dedicant de dòlars Netflix a fer la producció als Estats Units, aquesta pel·lícula arribarà a tot arreu. Potser un Oscar per Gris Jordana, la directora de fotografia catalana. I ja veurem si no per la cançó La nieve, que ha fet refri per la pel·lícula. És a dir, tot és meravellós en aquest ciutadell del cinema espanyol. Amigues, amics, per mi una pel·lícula que domina totalment aquesta secció d'avui. La bola negra i un nom, Federico García Lorca.

A mí me da igual lo que sea. Si te quiere enamorar un cocodrilo, te enamora.

Sens dubte, una de les estrenes més esperades de la temporada, aquesta La bola negra, que demà arriba als cinemes. Àlex, ganes de veure-la i de comentar-la amb tu. Que vagi molt bé.

Ernest, Manel, i a totes i a tots, moltes gràcies per fer-me viure d'aquesta manera i amb aquesta passió el cinema a través de la ràdio. Fins demà. Bona nit. Gràcies.

En punt dos quarts d'onze, demà que arriba la bola negra als cinemes i avui que ha arribat una nova cançó d'un grup també que els que el segueixen, doncs el segueixen amb molt fervor. U2, nou tema.

Silencio, diuen, eh? Publicarà un nou disc després de 9 anys sense publicar un àlbum amb cançons noves. Es titularà Carnaval de Luz, també en castellà, i sortirà el 13 de novembre, tot i que canten en anglès, eh, Marrui? Correcte. Avui han publicat el segon avançament de l'àlbum, una cançó que es diu Silencio, amb un vídeo gravat a Mèxic. Per tant, molt probablement aquest serà el fil conductor i la raó per la qual el títol del disc també és en castellà. El primer single va ser Street of Dreams, en anglès, publicada el 7 de juliol. Carnaval de Luz també s'ha sabut que Rosalía col·laborarà en la cançó The Mirror Maker i que el disc inclourà també un tema pòstum de Dolly Parton. Torn, és l'últim que va gravar. Ostres, quina coincidència, no? Déu-n'hi-do, o sigui, Rosalía, Dolly Parton i U2, de moment, grans noms. A veure, tu avui ens has vingut a la tarda a trobar amb l'Agnès. Escolta, avui fa 35 anys avui que es van publicar tres discos que van marcar la història de la música d'una manera o una altra. Amb el primer ja ens has convençut. Correcte, mira, perquè fa 35 anys es va publicar el disc que conté aquest riff immortal.

It smells like teen spirit del disc Nevermind de Nirvana, el de la portada polèmica d'un nadó en una piscina, i el segon disc dels de Seattle. La llista de hits del disc és impressionant, els que vam créixer amb el grunge, que tot just naixia aleshores. Segur que recordem In Bloom, Comas You Are, Brit, Lithium, Polly, On a Plane, Something in the Way. Para, para, para. Totes. Para, eh? Clar, clar. És que això és A veure, has dit tres, en portem un. Fa 35 anys del. Blood Sugar, Sex Magic, The Red Hot Chili Peppers.

És una d'aquelles cançons que dius, no es pot posar perquè està ja molt sentida, però està molt sentida perquè és boníssima. Té Give It Away, però també Under the Bridge, la seva cançó més popular, i que té una història d'addiccions duríssima al darrere. El disc va tenir tant d'èxit que el bateria de Red Hot, Joan Proixente, va deixar la banda durant 6 anys perquè deia que no podia suportar la pressió de l'èxit. I és que aquest debat tot just es començava a posar sobre la taula aleshores en bandes grunys com Nirvana o Pearl Jam. I ara com intentem mantenir el nivell aquí? Perquè aquests dos són impressionants. Doncs amb els seus pares, ja veuràs. Pixis.

Això és una cançó Alec Eiffel del disc Tromblemond dels Pixies. El Disney Nevermind que sentim a l'inici de Nirmana veu del so dels Pixies, però en canvi Tromblemond va ser la fi del grup de Boston. Ells sí que van fer música independent fora de les emisores comercials i els primers discos com On Pilgrim del 87, Surfer Rosa i Dolittle del 89 i Bossa Nova del 90. Es veuen avui com les bases de la música indie que va venir després. Els Pixies no van tornar a publicar res més fins al 2014 i els discos no tornarien a tenir mai l'èxit dels primers àlbums, tot i omplir festivals amb milers i milers de fans. Quin gran dia aquell de setembre d'ara fa 35 anys. Quin gran any. Quin gran any. Fem una pausa per la publicitat i a la tornada parlem d'educació.

Arriba Club 65 Life Experience, el festival per la generació sènior amb ganes de viure-ho tot. Els dies 1 i 2 d'octubre al Tibidabo.

Música, benestar, gastronomia i molt més. Amb el patrocini del Ràquida i el Periódico. Informa't en el club65.es.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Cada setmana, Blay Mercè rep des de l'altre barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances. Convidem la cantautora Marc Pujol que publica nou disc d'aquesta aigua no en beuré li proposem un recorregut per les referències aquàtiques de les lletres

del disc quan va ser l'últim cop que vas plorar? ahir? d'emoció però si vaig plorar de bellesa simplement parlant de com ens estimem

amb la meva parella que bonic per favor les matinades de divendres a dissabte viatgem a l'altre barri

amb lai Mercè i no en tinc prou.

Son Trescat. Catalunya nit.

Les notícies. Sota la llum de la lluna. Amb Manel Alies. I Agnès Marquès.

24 minuts i arribarem al punt de les 11 de la nit, així que el Catalunya Nit comencem a mirar cap a demà. Demà hi ha convocada una cimera amb els grups parlamentaris en la qual el president Salvador Illa intentarà cosir un pacte de país sobre educació. I ho farà amb una proposta sota el braç que ja ha llançat avui. Tornar als bàsics de l'educació. Així ho ha dit la consellera Niubo.

Plantegem un retorn urgent a l'essència de l'aprenentatge, un back to basics. I aquells bàsics no són altres que recuperar la importància i la centralitat de l'escriptura, de l'ensenyament sistemàtic de l'ortografia, del treball de l'oralitat, de la disponibilitat de materials escrits de referència estables, estem parlant de llibres. Tots ells aspectes que han anat perdent pes en el nostre sistema

educatiu en els últims anys. Aquest Back to Basics vol dir, ara ho sentíem a grans trets, recuperar el paper, el llapis, el bolígraf, lecturar-se en veu alta, preparar exposicions, debats, recuperar els hàbits d'agafar apunts, fer esquemes, treballs escrits a mà, dictats per millorar l'ortografia. Bé, és un plantejament tan bàsic que ens obliga a preguntar-nos què és el que s'està fent realment a les aules actualment. Saludem Jordi Satorra, president d'Àxia i director de l'Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. Bona nit, Jordi. Hola, bona nit. Que no s'està fent tot això a les escoles i als instituts?

Jo crec que sí, que la majoria de les coses s'està fent, el que passa és que s'està fent amb unes condicions més precàries del que tots voldríem perquè això s'anés endavant. I si vols puc posar un exemple, amb l'alumne, per exemple, el primer tercer ESO es van reduir en 5 hores, les hores de llengua. I, per tant, si no tenim el temps per fer les coses, és. I al final, és com un document que són moltes recomanacions que estan molt bé, perquè al final reforça coses, té tres pàgines de bibliografia sobre recerca feta, i no sé si això és el que necessitem exactament. Però vaja, en tot cas, tot el que sigui dir que hem de reforçar coses que són essencialment bàsiques i que s'estan més o menys fent. Però sí que també saps que veníem d'una època, sobretot d'uns anys, en tant d'innovació havia provocat una mica com de pèrdua de la brúixola. Hi havia alguns determinats centres que estaven fent una innovació per la innovació i això possiblement els hi pot anar bé com una mena de recordatori que hem d'intentar aconseguir allò essencial, que els alumnes entenguin el que llegeixen. Clar,

és que plantejat d'aquesta manera, algú pot arribar a pensar és que no hi ha llibres de text a les aules? Què passa? És a dir, com funciona el sistema? Jo crec que és interessant, Jordi, potser ens ho pots explicar, com és possible que hi hagi escoles que no tinguin llibres de text perquè van amb plantejament més digital o amb fitxes que fan els propis centres i d'altres que sí que tenen llibres de text. No hi ha un, diríem, un pla més o menys transversal per a tots els centres?

No, el que tenim nosaltres és un principi d'autonomia de centre. Això té coses bones i coses dolentes. El principi d'autonomia de centre et diu que tu has d'aconseguir un objectiu final, que és l'assoliment de les competències dels alumnes, que es determinen els resultats, que siguin les notes finals de C, de quart, de l'ESO, el que sigui, i això és el que s'hauria de detectar si algun centre no ho valora. I si no ho valora, hauríem de saber què està fent, quina metodologia està en plan, quines mancances té. En aquesta part no sabem si s'ha fet o no s'ha fet aquest seguiment, aquesta contrastació de si això funcionaria bé o malament. I llavors, quan partim d'un model que pivota sobre l'autonomia de centre, doncs que cada director, vinculat al seu projecte de direcció, que s'emmiralli en un PEC, i que l'aprovi a la comunitat educativa corresponent, és el que determina la millor manera d'actuar. Per tant, podem tenir centres. En el meu cas, per exemple, no he deixat ni que entressin els ordinadors al centre educatiu, tal com agafaven els alumnes, els els donàvem, és a dir, això ho guardeu a casa i treballareu a casa. És una decisió, algú l'ha de decidir, en aquest cas és el. Del director que decideix aquestes funcions. O bé, de les hores de capacitat autònoma, que ara ens diuen que podrem fer servir per qüestions més bàsiques, En el meu cas, quan va arribar la reforma, vaig dir que a aquestes hores s'han de tornar on estàvem, amb funcions bàsiques, que és l'agregament de la llengua i matemàtiques. Evidentment, això depèn de les decisions de cadascú. És curiós perquè el que hauríem de fer és garantir que aquesta autonomia al final ha de aconseguir uns bons resultats. Si hi ha bons resultats, no cal discutir res. Si no hi ha bons resultats, és quan caldria inserir quina metodologia estàs fent en pla, o què estàs utilitzant, o de quina manera, i per què no està anant bé. Jo crec que al final és. L'autonomia té una segona cara, que és la responsabilitat.

Clar, estem parlant d'un sistema que és molt complex i que segurament és molt desconegut, és a dir, les lleis educatives corresponen al govern espanyol, després hi ha aquesta transferència de competències que en el cas de Catalunya es defineix en aquest sistema de donar molta, molta autonomia a cada centre i que la direcció de cada centre pugui decidir aspectes tan essencials com el que ens estàs explicant. Qui avalua aquests plans que fa cada centre? En el teu cas deies més conservador des del punt de vista de la tecnologia, de no perdre aquests bàsics que ara es clama per recuperar, però hi ha altres centres que han volgut ser més capdavanters en altres aspectes. Quan un director dissenya el full de ruta del seu centre, el que creu que és el millor camí per assolir aquests objectius, després qui. Qui li dona el xec? Qui ho avalua?

Des d'un punt de vista tècnic, el nostre cap jeràrquic seria el director territorial i després el conseller. Nosaltres tenim aquest nivell d'escala. Normalment això no ho executa directament un director territorial, sinó el que fa és que segueix l'inspecció educativa que valori si aquell centre s'ajusta o no s'ajusta, si està anant. En aquest projecte de direcció que aquest equip directiu, que es fa per un director, ha proposat treballar d'aquesta manera, amb uns indicadors que diu que a quatre anys de vista vol aconseguir aquests objectius, que són percentuals, agafen indicadors diversos, doncs si això no va bé, hauríem de saltar les alarmes i dir què està passant aquí, com és que aquests voltats no són correctes, o hi ha una desviació, o què s'està fent, o quines propostes d'intervenció s'han de fer urgents perquè hi ha un dèficit. Aquest nivell de saber, aquest control que està passant, més enllà dels números, més enllà de moltes vegades de. D'un control o una supervisió light, per dir-ho així, o molt centrada en xifres, que són molt difícils a vegades de copsar, no ens permeten veure sobretot la importància de les avaluacions externes. Digue-li PISA, digue-li les avaluacions censals. Per què? Perquè quan tu tens una avaluació externa, és l'única manera que et pots mirar en un mirall, sense poder dir. És bona pel sistema, és bona pel centre educatiu, perquè t'enfrontes amb un mirall. Si això no ho tenim,

ara les de Guardesso, per exemple, ja no són censals, són mostrals. Tenim, en canvi, censals, amb una evolució diagnòstica segona, a part de secundària. Tot això crec que no ens acaba de saber poder fer veure. I en aquest camí estem en un fall sempre de números, de xifres, que no acaba de ser una conseqüència directa. I aquest és un dèficit del sistema. Per acotar-ho, com seria aquesta avaluació externa? Bàsicament fer unes proves que siguin objectivables, que tu no intervinguis, sinó que vinguin agents externs a fer-te les proves i t'avaluen els teus alumnes. Si no, bé, doncs tu pots pensar que va bé o quina prova fas, si mires només els aprovats o sospets, quin és l'indicador bo. Jo, per exemple, si puc mirar el meu centre, estem per damunt de la mitjana, perfecte, però quan jo analitzo quants alumnes tinc de notable o excel·lent, veig que estic perdent. Però depèn del que vulguem avaluar. Si només volem saber quants en tenim d'aprovats, pot ser que vagi bé. Si analitzo d'altra manera com està evolucionant el centre, on jo crec que hauríem d'estar, doncs puc creure que hi ha d'incidir, la gràcia d'avaluació és aquesta, la base de direcció és veure quines mancances estic detectant i com dins dels recursos que són finits els reoriento i faig entendre al claustre també i a la comunitat educativa que aquesta proposta pedagògica és necessària.

Poso un exemple també d'en Mucàs. Que és, parlem, de reforç d'oralitat. Doncs, bé, ho has de detectar, ho has de veure i has de creure que pots, doncs això, i has de fer canvis estructurals perquè això passi. Però quan fas això vol dir que hi haurà algun professional d'alguna determinada matèria que potser no tindrà fe ni l'any que ve perquè hem prioritzat els recursos, en aquest cas humans, els professors, perquè prioritzem això o altre. I això és la nostra feina, la de les direccions. Detectar, avaluar-nos en les millors maneres possibles i reorientar el centre perquè aquests dèficits que detectem siguin menors. I això hauria de ser el que haurien de tenir més recursos. I la proposta és que el document que ens han passat avui, que té bons dades, a nivell de concreció és molt poques concrecions. És a dir, podem estar més o menys com ara, malgrat que sigui com una recomanació, com un horitzó. Caldria, crec, més contundent i més tenint en compte els resultats. Cap on hem d'anar. No crec que sigui el moment de tenir molta laxitud i cal ser més curosos amb això, perquè aquí ens està escapant una mica tot plegat.

Doncs veurem com va demà aquesta cimera. És a nivell polític, però segur que és probable que en surti alguna cosa que us impacti també a mitjà o llarg termini. En tornarem a parlar. Jordi Satorra, que és president d'Àxia, director de l'Institut Antoni de Martí i Franques de Tarragona, també. Gràcies i bona nit. Bona nit, moltes gràcies a vosaltres. Passa un minut i mig de tres quarts d'onze. Seguim mirant al demà. Bona nit, Mar Güell, Xell Garriga. Bona nit. A veure, Marc, aquí, a banda d'educació, de què més estarem pendents aquest any?

A banda d'aquesta cimera que ara explicàvem, aquesta cimera educativa, demà els companys de la delegació de Girona també es fixaran en les escoles Bressol de Blanes. En aquest cas, els treballadors d'aquests centres municipals es mobilitzaran per reclamar els increments salarials i plusos que tenen pendents denuncien que és una situació que fa massa temps que està bloquejada.

Demà també estarem pendents de la paeria de Lleida perquè prohibirà anar pel carrer amb peces que tapin la cara. Estem parlant, per exemple, del burka i el niqab. Ho recull la nova ordenança de civisme. Anem cap a Lleida, Noelia Casellas. Bona nit. Hola, bona nit. Aviam, finalment l'equip de govern del PSC tindrà el suport per aprovar-la?

Sí, perquè si no hi ha sorpreses d'última hora comptaran amb els vots del PSC i també els cinc regidors de Junts i els dos de Vox. Amb això tiraran endavant aquesta modificació de l'ordenança que, us ho dic textualment, prohibeix de qualsevol peça o vestimenta que oculti el rostre en espais públics. No fan referència, per tant, al bel islàmic, però sí que quan justifiquen la decisió en rodes de premsa, per exemple, asseguran que l'argument principal és garantir la dignitat de les dones. Recordem que Lleida, l'any 2010, i també amb govern del PSC, va ser pionera a l'estat a prohibir el bel integral en espais municipals. Llavors, una entitat ho va recórrer i tres anys després el Suprem va tombar la prohibició, al·legant primer que no atentava contra la seguretat i segon que un ajuntament no podia regular drets fonamentals. Ara els socialistes asseguren que aquesta nova ordenança ha estat del tot fonamentada

jurídicament. De fet, Noelia, l'any 2010 Lleida no va ser l'única ciutat que ho va prohibir.

No, va ser la primera, però no l'única. Després se n'hi van afegir d'altres. En tots els casos, però, aquestes prohibicions van de caure quan el Suprem va fixar jurisprudència l'any 2013, com ara us deia. Però hi ha una excepció, i la tenim molt a prop, de fet jo més que vosaltres, i és Cervera. Allà ho van regular sense esmentar el bel integral, van prohibir anar amb la cara tapada i ningú ho ha recorregut. D'aquesta manera ha quedat al marge d'aquella decisió del Suprem i encara està en vigor. Ara bé, en tots aquests anys, i segons ha explicat el mateix alcalde de Cervera a Catalunya Ràdio, no hi ha hagut cap cas, mai s'ha posat cap sanció perquè cap dona ha entrat amb vel integral en espais municipals.

Doncs moltes gràcies, Noelia. Ara entrem en aquell bloc de festes majors. Sembla que tinguem temporada alta, perquè ahir Santa Tecla, avui la Mercè i demà la Misericòrdia. Això vol dir que Reus celebra la seva festa major. I atenció, perquè serà una de les primeres oportunitats de veure la nova vestimenta dels gegants japonesos que celebren 70 anys. Això ens ho han d'explicar bé Ricard Boiegas. Els gegants són Luco i la Hakano, de Mava Llaran, amb la resta del seguici amb els nous vestits. El president de la colla, Eduard Juncos, ens ha explicat que el consulat els ha recomanat

fer alguns canvis subtils que són molt importants en el simbolisme nipo.

Hi havia un detall important que sí que no estava bé en com anaven ara, que era en com portava creuat el kimono la japonesa. El portava creuat cap a l'esquerra i això es veu que només ho porten les persones mortes. Això serà demà, aquesta nit toca a Revella, la plaça Anton Borrell i la plaça de la Llibertat.

I encara més perquè demà també comencen les festes de tardor de Lleida. Fins a març omplirà la ciutat amb més d'un centenar d'actes. Lleida, Julià Albacar. Sí, i un dels més destacats és la Fira Mos, els camps d'elicis que

des de l'any passat substitueix la tradicional Fira de Sant Miquel. El centre neuràlgic de les activitats, però, serà el centre històric, amb actes tradicionals com el Seguici, la Nit del Foc

o la Diada Castellera, a banda de propostes musicals en clau local. I un altre punt, aquest any les festes de tardor inclouen la trobada nacional de vals i bastons de Catalunya per celebrar que els de Lleida compleixen 325 anys. 10 minuts per arribar a les 11. Demà també tindrem música. Sí, és Taylor Swift i els seus fans hauran d'estar molt atents aquests divendres. Per què, Txell Garriga?

Doncs perquè l'artista ha anunciat que demà estrenarà quatre noves cançons que formaran part de l'àlbum, versió ampliada, de Life of a Showgirl. Només sabem el nom d'un dels senzills que veuran la llum demà. Es dirà Patient Zero i, de moment, n'ha publicat uns 13 segons, aproximadament, però són només musicals i sense la veu de la cantant. Haurem d'esperar fins diumenge per veure el videoclip.

Molt bé, doncs tot això passarà demà al Matí de Catalunya Ràdio. Marc, què faran?

Doncs l'anàlisi de l'actualitat per acabar d'entendre moltes de les coses que han passat aquestes últimes hores, com el tema de l'amnistia o de l'habitatge. Si us sembla, saludem el subdirector del programa, Major Roger. Bona nit. Què tal? Bona nit. A veure, tenim el divendres ja aquí mateix i serà un divendres marcat per amnistia i habitatge.

Sí, escolta, això de l'amnistia, que ja ens ho heu encarat aquesta tarda, amb aquesta notícia que ha avançat Catalunya Ràdio. És sorprenent,

Marc, perquè nosaltres, el José María Macías, el ponent de la sentència, vam parlar-hi just ahir, si no em falla la memòria. Sí, sí. I, ostres, com canvia del plantejament que havia posat sobre

la taula del Constitucional fa dos dies el que ja té escrit com a esborrany, no? És evident que tot el que es va plantejar aquesta

setmana passada era un sainet, com també ens va dir Ernesto Cáceres, i tot està encarat, però, escolta'm, està encarat cap al que una mica ja veia tothom que va estar en aquell judici del Tribunal Suprem, que és que havien interpretat l'amnistia com ells volien i la llei per la seva mà. És a dir, que estarà bé. Demà ho comentarem, això, i com deies, habitatge. I una mica intentant posar xifres aquesta realitat que s'ha tornat a disparar el debat públic arran d'aquest desnonament de Madrid, però que la realitat a Catalunya és exactament igual. El cas de Madrid era molt violent, diguem-ne, però aquí també n'hi ha hagut altres aquesta setmana que hem explicat nosaltres, vosaltres, que ha explicat tothom. Tindrem el Jaime Palomera, que és segurament una de les persones del país que més en sap d'habitatge, i també del paper que ha de tenir el govern li preguntarem a Irene Montero, la futura candidata de Podem, que tindrem a dos quarts de deu a la hora del matí.

I també parlarem. Estic disparat com que ja estic de cap de setmana. Ja ho veig, ja.

Parlarem de la bola negra. És tot un fenomen i en parlarem també des del punt de vista de la memòria històrica, aquesta figura de l'orca, que sempre ha sigut un dels símbols de la repressió durant la Guerra Civil i que ara els Javis recuperen des d'un punt de vista de la cultura popular,

que també serà interessant. Sí, de fet, n'hem començat a parlar ja avui al Catalunya Nit i són els temes que marquen aquestes pròximes hores, habitatge, amnistia i aquesta, la bola negra. Alguna cosa més, Maiol? Mira, va, com que encarem el cap de setmana i demà tenim el dilema amb l'Àngel Llaça,

realitzant la pel·lícula de la Judit Mascó, un dels dilemes que plantejaran demà. ¿A tu t'agradaria que els teus amics sempre

et diguessin la veritat del que pensen sobre tu? Uau, que complicat respondre això. És complicat, eh? Doncs és un dels tres que tenim demà. Doncs hi començarem a pensar. Maiol, que vagi molt bé. Que vagi molt bé, i com m'agrada dir aquesta hora, bon cap de setmana a tothom.

La de qüestions que hem abordat des de les 9 de la nit i la de coses que passen i les que no ens hi caben, doncs imaginem que tot això ho haguéssim de fixar en una pàgina de paper. Doncs amb aquesta qüestió s'hi estan trobant ara mateix els companys que treballen en diaris. És dijous, toca trucar al país. Miquel Noguer, bona nit. Què tal? Molt bona nit. Com ho plantegeu, de cara a demà, això? Doncs és evident que el protagonisme indiscutible és pel problema de l'habitatge. I obrim el diari a quatre columnes, el diari de paper, el desdonament de Mari Carmen en reviva l'expectativa d'un pacte. Ens referim al pacte perquè es pugui aprovar de manera efectiva el decret que ara sembla que està preparant el govern central per aprovar dimarts i que requerirà de que partits com Junts el votin si és que s'ha d'aprovar. La fotografia, els protagonistes del dia són Trump i Xi Jinping en aquesta reunió a la Casa Blanca i aquesta advertència de Xi Jinping que li diu a Trump que alerta perquè la Xina i els Estats Units tenen interessos entrellaçats. I també referències al que ens ve de cara a l'hivern, com la tarifa regulada del gas pujarà un 50% a l'octubre si el govern no hi intervé a partir d'ara. Déu-n'hi-do, si haguessis d'escollir una peça de dintre del diari, quina ens destacaries? Doncs us he reservat una peça que a més a més és catalana o amb referències molt clares a Catalunya, el cas de la Carmen Ortiz, una veïna de Sant Sadurní de Noia que va morir assassinada fa més de cinc anys i ara el que hem sabut és que les filles de la víctima, han hagut d'acceptar una rebaixa de la pena de l'acusat de l'assassinat de la seva mare perquè no quedés en llibertat. Portava quatre anys o anava a fer quatre anys que estava en presó provisional. Se l'havia de deixar en llibertat perquè el judici anava lentíssim perquè el jutjat de Vilafranca del Penedès estava absolutament saturat. Es van veure obligats a rebre un pacte perquè no sortissin de la presó. Això sí, s'ha hagut de rebaixar molt la condemna, i a més a més, sis mesos després d'aquest pacte, encara no han cobrat la mínima indemnització que havien pactat. Doncs una història que val la pena llegir, fas bé de subratllar-la. Gràcies, Miquel, que vagi bé la nit. Que vagi molt bé, bona nit.

Ara tenim tres minuts i mig al nostre favor per arribar a les onze de la nit amb el que considerem que és la cirereta del Catalunya Nit, qui fa la punt final i que té l'última paraula del programa. Avui és el torn, tornem a saludar-lo del dramaturg Xavier Albertí. Bona nit, Xavier. Molt bona nit. Com estàs? Com has vist el programa i tot el que hem explicat?

Doncs Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Si alguna cosa dintre d'aquests mons tan heterogenis que és un viatge a un noticiari tan extens com el vostre i tan ben fet m'ha vingut al cap, és la imatge d'un símbol, una línia imaginària, una línia imaginària que separa legalitats d'illegalitats, que permet contravents, que permet línies de circulació, de tràfic, d'avançar, de retornar. Aquesta línia imaginària es diu frontera. Aquesta frontera que separa el dins i el fora, la possessió de la indigència, les escletxes que diuen que han trobat els que han desnonat l'Amerikarmen sobre la rigidesa, la vulnerabilitat contra la solidesa, aquest concepte estrany de la guerra híbrida davant de les guerres convencionals, aquesta idea de les. Atacar les xarxes de distribució, les interrupcions o els serveis que hem anat sentint a través de les paraules del president de Rússia. Aquesta idea del president dels Estats Units centra la tensió entre petar o autoritzar, o això mateix que acabeu de dir sobre l'Ajuntament de Lleida i el que votarà demà sobre autoritzar o vetar determinades estructures del vestuari de les dones. Allò que diu el senyor Netanyahu que ens fa coberts o que ens fa valents, allò que ens permet entendre si una cosa és parcial o és imparcial a través del judici de les joies del zapatero i les seves formes de qualificar-se, Allò que ens separa de la realitat i la ficció a través de l'aventura que ens ha explicat el Festival de Sant Sebastià de Cinema o aquesta preciosa entrevista de la Victoria Luengo, de la Vicky Luengo, excel·lent actriu, excel·lent persona, excel·lent amiga. Una entrevista que m'ha portat una mica a la conclusió del que us volia dir. Em sembla que tot això ens ha de permetre. Paraules de la Vicky, entendre, acompanyar aquestes línies de ficció, aquests símbols, aquestes línies imaginàries i la nostra forma de relacionar-nos-hi, ha de prendre la possibilitat, permetre'ns la possibilitat o de convertir-nos en persones més rígides, més excloents, més tancades en el nostre mar referencial de la nostra frontera, o persones més tolerants, més comprensives, més obertes a poder viatjar a través dels contravans que siguin necessaris perquè les fronteres no ens tanquin cap món mental.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.