Catalunya nit, de 22 a 23 h - 25/09/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alies i Agnès Marquès.

El Catalunya Nit encara ens queda per explicar-vos com ha anat l'estrena de la temporada al Liceu amb la primera funció d'Aida. Ara de ser Aida hi anirem amb el Ruiz. I també ens queda pendent encara la crònica esportiva. Us hem d'explicar com li va al Girona, que està jugant a aquesta hora, està guanyant, de fet, a aquesta hora, el partit de Lliga amb l'Albacete a segona divisió. Potser s'ha girat i l'ha trepitjat el jugador del Abatete. Són els companys d'Esports de Catalunya Ràdio que estan fent la retransmissió per l'exclusiu digital. I també us explicarem l'enrenou que hi ha amb el Manchester City. Segons la premsa anglesa, ha estat declarat culpable de més d'un centenar d'infraccions financeres i ara s'exposaria a dures sancions que, en el pitjor dels casos, podrien suposar un descens de categoria, fins i tot. Bé, ara, de seguida, en Biel Cadilla ens ho explicarà tot plegat. Ja hem avançat Aida, però és que, a més a més, aquesta última hora dels divendres ens agrada omplir-la de cultura. Per exemple, repassarem les estrenes a les sales de cinema amb el Cap de Cultura de Catalunya Ràdio, amb el Marc Garriga. Ja sabem que La bola negra és una pel·lícula que li va agradar, però quantes estrelles li posaria, de 0 a 5? Doncs ens ho dirà, i també quines altres pel·lícules arriben a la cartellera avui. I d'alguna manera entrarem també a la part més desconeguda del Teatre Lliure de Barcelona, que està celebrant els seus 50 anys d'història, i ho farem de la mà de dos dels autors del llibre Cor Calent, els periodistes Magí Camps i la nostra companya Marta Vives. Han escrit una peça teatral en què els protagonistes són els treballadors de lliure, els que no pugen a l'escenari, i venen, de fet, amb una d'elles, la Noemí Alessand, és les relacions públiques del teatre des de fa molts anys, però, compte, la primera feina que hi va fer. Era de taquillera i tenim moltes ganes que ens expliqui com ha estat també el seu recorregut en el teatre. Més coses, us donarem detalls també d'una nova exposició que permet visitar virtualment projectes d'en Toni Gaudí que no es van arribar a construir mai. Per exemple, un hotel, l'Attraction, de Nova York, o també, potser no ho sabia o jo no ho sabia, la font monumental que va projectar per a la plaça Catalunya.

I avui l'última paraula, la punt final del Catalunya Nit, el posarà la periodista Trinitat Gilbert, que ja ens acompanya aquí a l'estudi des de les 10, puntualíssima. Des d'ara fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna, des de les 9.

Catalunya Nit.

Catalunya Ràdio.

I d'entrada volem escoltar quines són les veus que han marcat de moment aquest 25 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Que el Real Decret en aquestes mesures s'aprovés tan aviat com fos possible.

Nos vamos a trabajar y nos vamos a dejar la piel para que el martes podamos aprobar un Real Decreto-Ley con medidas potentes para facilitar el acceso a una vivienda asequible. Si existe suficiente

voluntad política hay margen suficiente para que todos los grupos que tienen que votarlo puedan verse reflejados en este decreto.

Vamos a ver lo que trae el Partido Socialista. Si trae la prohibición de los desahucios sin alternativa habitacional y a ver si los trae todos.

No lo he logrado, defender mi casa, pero sí he luchado para que los demás aprendan a luchar por la zona.

En todo momento yo he dicho que sí que quiero comprar, pero no a un precio de mercado, porque me han puesto un precio de mercado. 227.000 es algo injusto porque nosotros ya hemos pagado muchos años de hipoteca, de alquiler.

Una cosa és la forma jurídica, i aquí veuríem la necessitat de dividir entre fons d'inversió, societats d'inversió o CIMIs, però també hem de mirar de forma molt particular el nombre d'habitatges, on es vol posar el límit per parlar de gran tenidor o de fons d'inversió, perquè pot haver-hi una petita empresa a Barcelona o a Madrid que operi com un fons d'inversió, però estem parlant que potser només té 30 habitatges.

S'ha parlat de la revisió i actualització del model d'educació inclusiva, de l'enfortiment del model lingüístic del sistema educatiu i d'acollida de l'alumnat nou vingut, del paper de les noves tecnologies a les aules i com millorem el rendiment educatiu.

El que proposem en definitiva és un contracte de país, hem d'anar més enllà.

Pacte sí, rescatar l'educació pública del nostre país sí, ara rescatar el govern i els seus problemes no. Mantenir la consellera Niubó dificulta,

però amb la comunitat educativa nosaltres hi podem ser. Si el govern pretende convertir este pacto en una operación de propaganda para repartir la responsabilidad de su fracaso, con nosotros que no cuente.

Per tant, hem d'explicar a aquestes dones que no tenen l'obligació de sortir així al carrer i a més a més que han de participar activament de la dinàmica de la ciutat. La vocació d'aquesta ordenança és civisme i convivència.

50 euros de sanció? Així els traurem l'opressió amb aquestes dones?

Quan una senyora se la pari i li digui ella firme que porta la cara tapada per llibertat religiosa podrà seguir portant el burka sense cap tipus de sanció perquè cap dona admetrà que porta el burka per prohibició o per imperatiu.

La paradoxa s'ha fet cada vegada més evident. Mentre s'atribueix intel·ligència als sistemes computacionals, ens costa reconèixer la dignitat inalienable de les persones humanes, les vides de les quals es jutgen segons el criteri de l'eficiència, i quan es considera que ja no són productives, són rebutjades i descartades.

Avui dia molts joves em pregunten pel futur. Hi ha futur? Què podem esperar? Es tornarà feixista tot Europa? Trump suspendrà les eleccions? Així doncs ens deixem paralitzar per la por o especulem sobre el pitjor escenari possible. I el que realment necessitem és sentir un desig profund de democràcia i construir aquest desig plegats.

Catalunya nit.

Aquest també és un document sonor del dia d'avui, eh? L'òpera Aida de Verdi amb la soprano Anna Anetberetko al capdavant del repartiment inaugura aquesta anila temporal del Liceu al Teatre de la Rambla. A més, estrena nova presidenta avui mateix, que és l'Helena Guardans. Ho està seguint tot plegat el Marc Ruiz.

La veu d'Anna Netrebko i la valenta posada en escena de Shirin Nechat entusiasma en bona part del públic del Liceu. Netrebko demostra un cop més per què els grans teatres d'òpera la busquen per inaugurar temporades. I a més de la seva veu amb gran projecció, aguts trepirants prorodons i gran control de la respiració, aquesta nit transmet en la bassa natural. L'opera Aida de Giuseppe Verdi. Aida és una esclava etíope a la corte egípcia i, a més, és un militar egipci que està enamorat d'ella i que no sap que Aida és la filla del rei d'Etiòpia. Tots dos hauran de triar entre l'amor i la pàtria quan els dos països entren en guerra. L'argument també toca de molt a prop la directora escènica. Deida, Shirin Neshat, iraniana resident als Estats Units, que veu com el seu país

d'acollida bombardeja el seu país d'origen. L'escenari brutalista permet que Neshat projecti imatges que constantment recorden les víctimes de la guerra. Introdueix uns interludis amb sacerdotisses o soldats que afegeixen tensió i fan que gairebé puguis tocar la mort. Tot i que Verdi era fill del romanticisme i, per tant, veiem una guerra idealitzada amb la glòria i l'honor com a valors indubtables, Neixet li dona la volta i la transforma en un clan pacifista, fins i tot en l'espectacular fragment per a Corre Glòria, l'Egipto i la Marxa Triomfal.

Per donar temps a que l'equip faci passos endavant i no només defensar, perquè si només ens dediquem a defensar i encaixem un gol, en minuts.

Doncs la marxa triomfal també l'estan donant ara mateix el Girona i el Cadilla. Bona nit. Bona nit, Manel. Com hi estan anant? Doncs molt bé, efectivament, el Girona està guanyant per 2 a 0, queden 10 minuts més l'apagit en aquest partit de la setena jornada de la segona divisió, que juga a Montilivi contra l'Albacete, i està guanyant, com diem, per 2 a 0, Abel Ruiz ha fet el primer gol a minut 6, i Van De Beek el segon al 43 de la primera meitat, i amb aquest resultat el Girona se situaria provisionalment com a quart classificat, amb un partit més, això sí, És a dir, que estaria en zona de promoció d'ascens. Aquí sentim la transmissió del partit que podeu seguir a través de l'antena digital de Catalunya Ràdio amb el Solà, que avui estarà eufòric. Contentíssim, no? Bé, tot plegat és un cap de setmana avial, que no hi ha futbol a primera per l'aturada de seleccions, i de fet ara també s'estan disputant alguns partits amb jugadors del Barça. Sí, exacte. Tenim en joc el Turquia-França. França està guanyant per 0-1 al minut 64. El gol l'ha fet Mbappé, per cert. Ha fet el gol, però l'han hagut de substituir perquè sembla ser que s'ha lesionat el genoll. Hauríem de veure quin abast pot tenir aquesta lesió, perquè recordem que el francès ja havia tingut alguns problemes al genoll la temporada passada. Partit aquest Turquia-França, on juga el blaugrana Jules Koundé, el titular. De moment, que sapiguem, no ha tingut cap problema físic. Toquem fusta. I també tenim en joc aquesta hora l'Hongria-Ucraïna, que també a minuts 64 està guanyant Ucraïna 0-1. Juga també titular Banat, precisament, que s'està partint aquest partit del Girona. Aquest migdia ha jugat el Brasil, ha empatat a un contra Austràlia.

Rafinha ha disputat tot el partit, 90 minuts. I ha fet l'assistència de gol brasiler.

I demà jugarà a la selecció espanyola absoluta. S'enfrontarà a Anglaterra. Ho farà a Wembley amb set jugadors blaugranes i un de l'espanyol. Han parlat ara fa poca estona el seleccionador Luis de la Fuente i també el capità de la selecció i actual jugador del Barça, Rodri Hernández, que s'ha mostrat així d'ambiciós.

Sabemos de la responsabilidad que conlleva ahora tener dos estrellas y de lo que suponen ser los actuales campeones y el respeto que infundes en los rivales y nosotros entendemos que solo queda el camino de la mejora para seguir aspirando a cosas. Para nada nos conformamos con lo ya conseguido, el pasado pasado está y ahora toca enfrentar esta Nations League que nos gusta, que nos motiva. Per cert, que aquesta tarda també

ha jugat la selecció espanyola sub-21,

ha perdut 2-1 contra Finlandia, amb els blaugranes Xavi Espart, substituït el Descans i Marc Bernal, que ha jugat tot el partit.

La selecció espanyola, que vol seguir guanyant títols després del Mundial, i Barcelona, que vol ser la seu de la final del pròxim Mundial, això seria el 2030. Exacte, i el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez,

n'ha parlat avui al tot costa de Catalunya Ràdio. Ha deixat ben clar que defensaran fins al final, que el Camp Nou és la millor opció per acollir aquesta final.

Nosaltres el que volem és donar-li molt, molt clar tant a la FIFA com en aquest cas, ara mateix, a la comissió interministerial de la qual jo formo part a Madrid, com a la Federació Espanyola, com a la ministra, amb molta claredat que el millor escenari és l'Sportify Camp Nou.

A més, aquesta temporada portarà el 10 a l'esquena. I encara parlant de futbol internacional, avui l'Atlètic ha publicat una informació que, aviat, Déu-n'hi-do, pot tenir repercussions molt negatives, greus, fins i tot pel Manchester City. Veurem com va, però Déu-n'hi-do. Molta prudència, perquè efectivament és una informació que avança aquest mitjà d'Atlètic, però segons aquesta informació. El Club Citizen hauria estat declarat culpable de 114 dels 115 càrrecs per irregularitats financeres que la Premier League va presentar en contra seva el 2023. La comissió independent que ho ha investigat

considera acreditades pràcticament totes. Les acusacions al club de Manchester, que ha negat sempre aquestes irregularitats, encara no ha rebut cap sanció, però la Premier li podria imposar des d'una advertència

fins a una retirada de punts o fins i tot, en el cas més extrem, l'expulsió de la competició. Per tant, hauria de passar a jugar a la Divisió. I això afectaria un any de Guardiola, no?, si era el 2023.

Sí, exacte, i també de Rodri, que li han preguntat en aquesta roda de premsa

de la selecció espanyola, i ha recordat que el City ja va patir una investigació similar ara fa uns anys, que en primera instància també se'l va trobar culpable, però que finalment va acabar en no res, i diu que confia i espera que aquesta vegada passi el mateix. A veure com acabarà. Tornem a l'esport en joc perquè fa pocs minuts. Ui, m'he pensat que hi havia gol aquí. No, no. Aquesta no ha entrat. Dèiem que fa pocs minuts s'ha acabat el partit del Barça a la Lliga de Futbol Sala. Sí, Barça 2, Cartagena 2, el Palau Blaurana, partit de la tercera jornada. Ara el Barça és segon a dos punts del Palma Futsal, que és el líder. I també s'està disputant un partit de la Lliga femenina. De Vaterpolo, que enfronta el Catalunya i l'Echeide de Tenerife. Està guanyant el Catalunya, quan ja pràcticament s'està acabant el partit, 16 a 11. I en embola, el Barça ha debutat en victòria a la Superglobe, el Mundial de Clubs que es disputa a Egipte. Sí, l'equip de Carlos Ortega ha guanyat el Piñeiros Brasiler per 33 a 44. Sentim el jugador blaurena

Òscar Grau. Sí, molt contents. Venim aquí a guanyar. L'any passat es va aconseguir i volem repetir-ho. Sabíem que era important començar aquest torneig amb bon peu i això hem fet. Primera victòria, anar agafant sensacions i res, a nivell personal també molt content i res, a seguir, a seguir millorant.

Diumenge el Barça jugarà el segon partit d'aquesta Superglobe contra l'El Zamalek Egipci, que és un dels equips locals perquè juga a Egipte. I ens dona la sensació que la Lliga de Futbol fa anys que ha començat perquè ja no sé quants partits hem viscut i en canvi la de bàsquet. Ho farà demà. Sí, exacte. Demà comença la Lliga ACB. El Manresa serà el primer català que jugui. S'estrenarà a les 6 a la pista del Bilbao Basket, que entrena Jaume Ponsarnau. Demà, també, a les 9 del vespre, Barça-Corunya al Palau Blaurana. I diumenge jugaran la resta de catalans. A les 12, Breugan-Penya. El Girona-Ucam a les 5 de la tarda i València-Lleida a les 6. Gràcies, Biel. Bon cap de setmana. Igualment, bona nit.

Som a la transmissió del Girona. Guanyem 2-0. Marc a jugar d'Agus Medina, penja la pilota, ramat a Soberón, molt sol. La pilota per sobre el travesser de la porteria de Gataniga.

Fem ara una pausa per la publicitat. Passa un minut d'un quart d'onze i a la tornada, cinema. Quantes estrelles li posem a la bola negra? Catalunya a nit.

Catalunya Reviu. Som 3CAT. La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït també un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

Descobreix un carrer, un jardí, un concert i un museu amb una sola passejada. Vine al Viu Montjuïc el 3 i 4 d'octubre i trobaràs natura i cultura a un pam de distància. Consulta en totes les activitats a barcelona.cat barra Viu Montjuïc. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona. Arriba Club 65 Life Experience,

el festival per la generació sènior amb ganes de viure-ho tot. Els dies 1 i 2 d'octubre al Tibidabo. Música, benestar, gastronomia i molt més. Amb el patrocini del Ràquida i el Periódico. Informa't en el club65.es.

Demà tens taula reservada al millor restaurant del món. Una cuina és el lloc on nosaltres podem ser lliures. Hem de treballar al màxim nivell perquè els nostres comensals tinguin la millor experiència de les seves vides. I que es deixin els quartos, eh?

Que tornem a ser un dos estrelles Michelin, eh? La història del restaurant que ho va canviar tot.

És el moment de donar el màxim. Així que us vull a tots al 1.000%. Val o no? Al lío.

Darrere d'un suc de poma ecològic hi ha molt més del que penses. Aliments ecològics produïts sense dobs ni fitosanitaris de síntesi química, sense conservants ni additius artificials. Amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Els 10 anys d'Odisseu per tornar a Ítaca. Els 10 per 10 cants a la Divina Comèdia. Les 10 jornades i els 10 narradors del Decameró.

Les 10 pometes del Pomer. 10 temporades de llibres i ràdio per seguir sumant històries, personatges i emocions.

Ciutat Maragda. 10 anys compartint literatura. Dissabtes a la una del migdia a Catalunya Ràdio. Amb David Guzmán. Lectures per a tots els gustos.

Catalunya Radio. Som Trescat. Som Trescat.

Llum de lluna. Sota la llum de la lluna. Vers la lluna tota sola. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Llum de lluna, mal de l'aia.

El corazón de un maricón es un océano lleno de secretos. El sueño va sobre el tiempo flotando como un perro. Tornem a passar per Sant Sebastià. Ja sabeu que els divendres fem un cop d'ull a la cartellera cinematogràfica aquesta setmana amb una protagonista claríssima que és la Bola Negra. Marc Garriga, bona nit de nou. Bona nit. Què, com ha passat la Bola Negra per Sant Sebastià? Doncs com un terratrèmol. Ha repetit l'èxit d'allà on va i ja podem avançar que s'endurà el Premi del Públic de la secció Perles, on competeix amb algunes de les millors pel·lícules que ja s'han projectat abans en altres festivals. Té una nota de 9,40 sobre 10, per tant, ja us podeu imaginar, és la segona més alta de la història i no hi ha hagut cap altre títol que la superi en aquesta edició. Sí que queda alguna nota per saber-se, però fa pensar que pugui haver una nota superior en l'edició d'enguany que passi per davant d'aquest nou 40. Per tant, premi del públic aquí, premi del públic a Toronto, això vol dir que més enllà del que pugui dir la crítica, que ara comencen a sortir algunes crítiques negatives, sobretot a la premsa espanyola barra catalana, per mi és una pel·lícula monumental, ja ho he dit molts cops, i per tant jo crec que avui estaria bé escoltar la gent, els espectadors, que li han donat aquests premis ja, però els espectadors catalans, perquè el programa de la tarda de Catalunya Ràdio ha posat al micròfon alguns d'aquests espectadors que l'han anat a veure avui, i per tant jo crec que estaria bé escoltar, més enllà del que jo ja he dit, Doncs sí, són els primers espectadors, diguéssim, no crítica especialitzada, eh? A veure què han dit, a veure. Bueno, estic com consternat, no sé.

M'ha tocat moltíssim i, bueno, brutal, creïble. Preciosa. S'ha de veure,

s'ha de pair després de veure-la, s'ha de pair molt i s'ha de repetir una altra vegada.

Buf, molt bé, molt bé, m'ha agradat molt. Tracta un tema amb una sensibilitat que està molt bé i que m'ha agradat molt.

Té un punt que fa que tots vulguem anar a buscar la història dels nostres avis, els secrets dels nostres avis.

Va molt a l'humà, als sentiments, a les emocions, a les connexions personals més properes, a les contradiccions també, no? Perquè al final no deixa de ser un crit d'esperança també a la vida, no? En aquest moment que estem vivint de guerres, de mort, de violència, de coses dolentes, diguéssim, hi ha històries d'amor i històries de bondat. I des del cine es veu magnífica, és una obra d'art.

La trobo molt subratllada. Diuen que té expectatives de guanyar els Oscars i potser sí que guanyarà els Oscars perquè els Oscars últimament els guanyen per llocs prou dolentes. No em costa que les pelicules m'emocionen, però aquesta no la tornaré a veure segur.

Hòstia, aquest recorda una mica l'última l'Albert Serra, eh? Però vaja, excepte aquest últim testimoni, tothom molt emocionat. Deies que a Sant Sebastià el públic li ha posat un 9,40. Ara et toca a tu, eh? Estrelles, què? Quantes? Jo coincideixo, l'equivalent al 9,40 serien 5 estrelles. Excelent matrícula, doncs, per aquesta pel·lícula. A veure si aconseguim mantenir el ritme. Bé, avui s'ha estrenat l'última d'una persona que també, déu-n'hi-do, l'enrenou que ha provocat a Sant Sebastià. L'última de Brad Pitt.

És Brad Pitt en el corazón de la bèstia, aquest, el Marc. Sí, Brad Pitt i el gos Odín, que també escoltàvem. És una pel·lícula que és correcta. Brad Pitt demostra que segueix en plena forma als 63 anys, però aquest és un títol menor dins del que és la seva filmografia. I en definitiva el que és, és una epopeia d'un exsoldat d'elit i el seu acompanyant, aquest gos, que també està entrenat per lluitar, que han de sobreviure en un bosc d'Alaska després d'un accident d'avió, i per tant, doncs, és una pel·lícula de supervivència, d'amor entre ells dos, de lleialtat, de solidaritat, és una pel·lícula emotiva, tot i que les seves peripècies acaben esgotant en algun moment, al final dius prou ja,

però va, tot i així, val la pena, és una pel·lícula entretinguda.

O sigui que és la gran estrella que ha passat pel Festival de Sant Sebastià segurament. Brad Pitt, quantes estrelles per la peli? Tres estrelles. I tornen els vencedors. Captain Sam, can you hear me?

On your left.

Jo aquí ja em perdo, no sé si estem davant d'una peli nova o no, com va això? Això és una restrena, perquè Disney està preparant el camí de cara a l'esdeveniment del Nadal, que arribarà Vengadores Doomsday, que també serà tot un esdeveniment, i el que ha fet és reestrenar Vengadores Endgame a la gran pantalla, ara li ha afegit una paraula més, és Vengadores Endgame Encore, perquè li han afegit 4 minuts extras i també unes escenes post-crèdits que abans no hi eren, perquè el que fan és avançar contingut de Doomsday i perquè els fans ja comencin a tenir una miqueta d'aperitiu del que serà això el Nadal. A més a més, altres títols que arriben avui, una pel·lícula d'alpinisme que es diu Fall 2 Dead Point,

que és força decebedora, i hi ha dues cintes d'animació, una que és molt prometedora, La Isla Olvidada, que no he pogut veure perquè estic aquí a Sant Sebastià, aquí no ens l'han projectat, però que fa molt bona pinta, fins i tot diuen que pot estar nominada a l'Òscar a millor pel·lícula d'animació, i una altra, també de dibuixos,

una comedia infantil, La Família Dino, que és important perquè arriba doblada al català. Doncs una acollida que no està gens malament, tenint en compte que una d'aquestes és La Bola Negra, passem ara a les plataformes.

¡Bienvenidos al Steel Ball Run Race! La primera carrera en la historia de la humanidad en la isla de Norteamérica. ¡Es una carrera de gran tamaño!

Tot això traduït vol dir anime.

Exacte. Aquest to, a més a més, és que és molt característic de les sèries d'anime. Això és una nova temporada de JoJo's Bizarre Adventure, que cada temporada relata com una nova aventura del Johnny Joestar, que és aquest JoJo del títol. Aquestes. La sisena temporada es titulada Steel Ball Run, que vol dir,

és el nom d'una cursa brutal de cavalls a través de tot el continent nord-americà. És com un western futurista, està situat a finals del segle XIX, però té molts elements fantàstics i sobrenaturals,

i és una sèrie trepidant, una mica salvatge, això sí, però encara que sigui una sisena temporada, pot servir com a porta d'entrada perquè nous

espectadors puguin entrar a la saga sense haver de revisar tot el que havien fet abans. Per tant, aquesta JoJo's Bizarre Adventure, estil World Run, pels fans de l'anime, una sèrie que s'ha estrenat avui a Netflix. I com sempre,

acabem amb una pel·lícula, però que trobem a les plataformes. Quina és? The Furious.

Això és una pel·lícula que ve de Hong Kong, és un país on fan molt bones pel·lícules d'acció. Per mi aquesta és una de les millors pel·lícules d'acció dels últims temps. És una pluja de cops, de baralles, de coreografies incansables, amb una imaginació desbordant, amb uns efectes visuals espectaculars. Evidentment, només recomanada per als amants del gènere, perquè és espectacular. Molt violenta, però a qui li agrada aquest tipus de cinema s'ho passarà en bomba, mai millor dit, The Furious, una pel·lícula que, tot i que ja va passar pel cinema en el seu moment, ha arribat ara, aquesta setmana, a Movistar Plus. Doncs tenim una feinada per aquest cap de setmana. Moltíssimes gràcies, Marc, acabis de gaudir aquí demà amb el resultat final d'aquest festival, exacte, Palmarès, i bona tornada. Moltes gràcies. Moltes gràcies.

Dos minuts, un minut i mig concretament, i arribarem a dos quarts d'onze de la nit, i el que volem fer ara al Catalunya Nit és dedicar uns minuts al teatre.

Atenció, comencem l'espectacle.

Entrem al teatre lliure, que celebra 50 anys.

Tot fent, la vella Helena de Jacob Fenbach és una de les moltes obres que s'han representat al lliure. En aquest cas es va estrenar l'any 79 i ara se n'ha fet una relectura. Doncs bé, coincidint amb aquest mig segle del teatre lliure, en Magí Camps, la Marta Uriols i la Marta Vives s'han colat a les bambolines del teatre i amb l'editorial Coma Negra han publicat un llibre que es diu Cor Calent. I no és un llibre qualsevol, perquè el que han fet és escriure una pista clàssica teatral i els protagonistes d'aquesta obra són tots els que treballen el llibre, però darrere dels focus, els que habitualment no es pugen dalt de l'escenari. Tenim a l'estudi la nostra companya Marta Vives, que és una de les autores d'aquest llibre i que és una veu molt, molt coneguda dels nostres oients del Catalunya Nit, de Catalunya Ràdio. Perquè justament ella parla de teatre amb nosaltres. Què tal, Marta? Bona nit, com estàs? Bona nit, molt bé. I un dels altres tres autors, que podem saludar-lo, i ja el tenim en connexió telefònica, és en Magí Camps, filòleg i periodista a l'avantguàrdia, també, de temes de cultura, de teatre.

Bona nit, Magí, com estàs? Bona nit, molt bé. Vosaltres? Bé, bé, bé. Estem una mica més ben acompanyats que tu. Em sap greu saludar-te a la distància perquè, a més a més, la Marta ha vingut acompanyada d'una de les protagonistes d'aquesta història que recull a cor calent. Ella és la Noemí Alessant, és ara a les relacions públiques del teatre, ja des de fa molts, molts anys. I és un teatre on ella va començar com a taquillera. Per tant, ella té una història molt, molt singular, també, per explicar-nos, que és la teva, que és la teva. Noé, com estàs? Bona nit. Bona nit. Aviam, anirem a Pants, perquè Cort Calent, Històries de Lliure, té aquesta idea original de parlar del teatre des d'un altre punt de vista, que és d'aquestes persones que fan el teatre, que són imprescindibles per fer un teatre com a lliure, però que no les coneixem, no. No les coneixem, estan fora de focus, no són les que surten a saludar quan hi ha els aplaudiments quan s'acaba una obra, i en canvi són imprescindibles, són necessàries perquè aquella obra s'esdevingui, perquè el fet teatral sigui complet. No són els que són els més coneguts, normalment parlem sovint amb els directors, o vosaltres també entrevisteu directors i actors, però en canvi aquestes persones són imprescindibles. Llavors en aquest aniversari, en aquesta celebració dels 50 anys, el Teatre Lliure el que volia era reivindicar aquestes figures, que són el

Teatre Lliure, però en canvi mai no tenen aquesta visibilitat que poden tenir d'altres personatges. I ens van demanar a en Magí, a la Marta i a mi mateixa, si podíem escriure un llibre, que és aquest Cor Calent, on d'alguna manera poguéssim parlar d'ells. Ells ens van demanar una ficció, eh, Magí? O sigui, la coordenada que ens van dir és que sigui una ficció, però basada en històries reals de tots aquests personatges que configuren el teatre lliure a l'ombra, per dir-ho d'alguna manera. I vaig bé, eh, Magí? Sí, és una ficció basada en fets reals. Correcte. És a dir, si algú té un amic que conegui algú que allò. Jo conec algú que treballa al lliure, no el reconeixerà perquè potser els noms estan canviats. Jo crec que al final tots s'acaben reconeixent d'alguna manera o altra. Nosaltres el que vam fer, i això ha estat per les persones que ens agrada el teatre, hem xelat molt, realment, perquè durant molt de temps hem pogut, com tu deies, entrar a les bambalines, entrar en els llocs on no entres mai com a espectador, des del taller de vestuari on es cosen els vestits, fins a la sala tècnica, fins a la fusteria, fins a. Hem anat a tots els racons fins a la sala de miralls, que és on s'estan els actors abans de sortir a l'obra. O sigui, hem pogut visitar tots

aquests racons i hem pogut parlar amb les persones que els eviten aquests racons. Llavors ens vam presentar una sèrie de personatges que estan en el lliure des dels principis. Són sis o set persones, entre elles la Noé, perquè la Noé és un mite allà, o és una institució, allà en el teatre lliure. Ells mateixos es diuen, digueu, Noé, com us dieu vosaltres mateixos a vosaltres mateixos? Dinosaures. Sí, els diplodocus ens van dir. I aquestes persones, aquestes persones amarades d'experiència, són les que ens van ajudant a Magí, a la Marta i a mi a configurar aquestes històries. Que bé, us ho deveu haver passat. M'ho imagino, Magí.

Ens ho hem passat molt bé perquè hem pogut entrar allà on només hi entren ells, és a dir, els que hi treballen. Fins i tot, fins a baix de tota la sala Fabià Puigcerdé, la més grossa, la de Montjuïc, hi ha uns mòduls per pujar i baixar tota la platea de quadrats i allà hi ha tot un sistema, unes. Com uns ascensors, com un muntacares, però n'hi ha un munt. I arribes fins allà baix i dius, mare de Déu, tot el que hi ha aquí sota. I com t'ho expliquen? Perquè el que és bonic de tota aquesta experiència que hem tingut és com ens ho expliquen els que hi treballen o els que hi han treballat. Si hi ha una passió, hi ha un amor, hi ha un orgull de formar part d'aquesta aventura que s'anomena Teatre Lliure. Que nosaltres l'hem intentat reflectir en aquest llibre, sí.

Noemi, em sembla que tu has estat una part fonamental, clau, per documentar també aquest llibre, la història del llibre. Amb els anys que tu hi portes vas entrar com a relacions públiques. Ara ho dèiem abans. Com a taquillera, com a taquillera. No, com a relacions públiques, amb la primera direcció d'Èlex Rigola, però abans ja venies d'uns anys en què havies fet aquesta altra feina de taquillera, oi?

Jo entro el 99, el setembre del 99, si no m'equivoco, com a taquillera. No recordo ara si faig una o dues temporades com a taquillera,

després passo a ser cap de sala de Lliure de Gràcia, fins que es tanca, doncs m'han de recol·locar mentre es fan les obres, i llavors me'n vaig al Palau de l'Agricultura a fer de secretària de l'Àlex Rigola de secretària de direcció durant una temporada fins que em quedo embarassada allò típic que ens passa quan ens quedem embarassades que no sabem què farem si farem jornades reduïdes i llavors quan torno passo a ser secretària del Departament de Comunicació

i d'aquí em proposen en l'època de l'Àlex ser a les relacions públiques i des del 2004 fins aquí. I com és la teva feina com a relacions públiques? Amb què has de bregar cada dia? Uau, jo sempre dic que jo tinc una feina molt agraïda,

perquè sempre dic que soc la que dono les entrades, per tant tothom és molt amable amb mi. Llavors, jo he de gestionar les invitacions a les estrenes, he de fer el setting de les estrenes, decidir qui se seu on, com i quan.

Rebre les institucions o els polítics que venen al teatre.

Tots els equilibris, no?, també, suposo. Tots els equilibris, no seguis aquest amb aquest perquè no s'entenen. Hi ha gent, però, que m'ha dit que s'ha

enamorat gràcies a mi perquè els he segut junts, vull dir que tot té la seva part bonica. Bueno, soc una mica la cara del teatre de cara en fora, o sigui, hi ha molta gent que quan no sap a qui trucar és "Noem, pots passar aquest telèfon? Noem, aquí truco per demanar no sé què". Vull dir que és una feina molt agraïda, la veritat.

Molt intensa, però molt agraïda. Deia que has estat una part fonamental en la documentació, perquè aquí porteu una cosa, ha portat avui la Marta Vivas entre les mans, una cosa que és una relíquia. És una meravella. La noia, jo quan vaig entrevistar-la, jo vaig fer l'escena que parla de les taquilles, de les taquilleres, perquè eren dones, eminentment, al principi. I vam estar parlant molt la noia i jo i li vaig explicar, explica'm com anava això, perquè clar, el 99 no hi havia internet com el que sabem ara, ni programes d'internet per comprar les entrades, ni tot això. I ell em va dir, no et moguis d'aquí, i em va baixar, que és com una espècie de dossier, expliquem-ho, en aquest cas del Titus Androni, que és una obra de l'Alec Rigola del 2001, i a pàgina a pàgina, tota la quadrícula dels seients del Teatre de Gràcia, de Llura de Gràcia, i pintat amb retolador, amb diferents colors,

veiem groc, vermell els seients que ja estan ocupats és a dir, quan venien les entrades pintaven la butaca fila 6, butaca 3 tot això es feia manual tot el que ara això es fa en programes que estan mecanitzats. I fins i tot la compra d'entrades la fem per internet. Totalment. Abans, tot això es feia manual. Això feia que la figura de la taquillera, en aquest cas, fos importantíssim. Perquè era el que ara deia la Noé, que com a relacions públiques la cara visible del teatre, de cara cap on fora. Al principi del teatre lliure, qui era la primera cara que tu veies quan entraves al teatre per adquirir una entrada, per comprar una entrada, era la taquillera, era l'entrada, era el somriure primer,

la que et feia el comentari de l'obra, que et deia, ostres, la que mirava, justament també el que feia això, no seure aquest al costat d'aquest, perquè són veïns tots d'aquí, de Gràcia, i pot haver-hi un problema, aquest el col·locarem aquí, li direm que és el millor lloc que té, i aquest. I clar, per mi això, a l'hora de documentar-me, és un tresor tenir la persona que feia això, no? I que t'ho explica amb tants anys de perspectiva, clar, és meravellós. Sí, la veritat és que sí. I em deia que de cada obra de teatre hi havia un dossier d'aquests. I els guardes tots, Noemí?

No, no sé per què, només tinc aquest, la veritat. El devies salvar, no?, en algun moment. El vaig salvar perquè abans d'entrar aquí, ho comentàvem amb la Marta, a mi aquesta obra, no sé si té a veure això, però em va impactar molt, el Titus Andrònic del Rigola, i potser per això em vaig guardar aquesta. No ho recordo.

Veiem molt vermella, bastanta plena ocupació. Sí, sí, està gairebé tot. I quines altres feines us han cridat l'atenció, Magí? Perquè us heu repartit una mica els sectors, no?

Sí, mira, nosaltres, una cosa que hem fet, que dèiem abans que ho hem estructurat com una obra de teatre clàssic, amb tres actes, amb tres escenes, perquè cadascuna de nosaltres poguéssim expressar-nos amb el nostre estil, perquè evidentment la Marta Vives té un estil, la Marta Oriols en té un altre, i jo evidentment en tinc un altre, I si havíem d'afondre els tres estils, hauria quedat un xurro. I llavors ens vam estimar més fer una cosa on surt la veu de cadascun, però cadascun té el seu espai, i fem aquesta aproximació. Doncs mira, ara parlava la Marta de la taquilla, del vestíbul, parlem dels fotògrafs, dels històrics, dels actuals. Parlem del bar, el bar de Gràcia en els anys 70, 80, 90 va ser un lloc molt curiós on s'hi van fer moltes coses, a més a més hi actuava l'orquestra de Cambra que també en parlem, parlem dels orígens de quan tot això era una cooperativa. Surt al vestuari, evidentment, cosia mà que demanava Puigcerver, avia Puigcerver que va sortint per tot arreu. El vam haver de treure molt del llibre perquè no fos el protagonista absolut, perquè és una mica el factòtum, no?, és el factòtum. Que el teatre lliure al cap de 50 anys sigui com és, jo crec que molta responsabilitat o molta culpa la té, una culpa evidentment en positiu, amb admiració i amb peus aplaudint, la té el Puigcerver. El vestuari, la regidoria, la il·luminació, les productores. L'escenografia, tota la maquinària i fins i tot la neteja. El personal de neteja també hi surt en aquest llibre. És a dir, tothom que hi ha al darrere perquè quan sortia l'Anna Lizarant per esmentar un altre personatge a mig que ja no hi és, entre nosaltres, quan sortia l'Anna Lizarant brillés amb tota la seva potència, no?

Sí, sí, sí, sí. Feu un bon repàs, és veritat, amb els tres estils diferents de cada un dels autors. Per cert, m'agrada molt la història darrere el títol del llibre. És molt bonica. Explica-la, explica-la, aquest cor calent. Hi ha una d'aquestes escenes que és la regidoria. La regidoria és la persona, diríem que és com el director a l'ombra, tot i que no se li dona aquest càrrec, però és la persona que té tota l'obra, tots els moviments tots els tècnics el que han de fer, la il·luminació, tot en el cap, i quan el taló s'aixeca,

és qui dirigeix l'escena, perquè diu, ara surt aquest, ara surt aquest, ara l'actor, a més a més té cura dels actors, i és el regidor,

és el regidor del teatre. I una de les coses boniques que ens vam trobar és que anar parlant amb tots ells sempre sortia el nom d'una persona, Manolo.

Tothom parlava de Manolo. Manolo aquí, Manolo allà, Manolo, Manolo I Manolo era com un ens que ho sobrevolava tot.

Saps? Manolo, Manolo. Tothom parlava de Manolo. I Manolo era un regidor, el regidor mític que va tenir el Teatre Lliure. Va morir ara fa deu anys. Però era una persona que tothom en parlava i en parlava amb molt de carinyo. Llavors, jo que vaig haver d'enfrontar-me a la regidoria, vaig pensar, ostres, aquest Manolo, he de saber-ho tot d'aquest Manolo, no? I llavors, el Manolo era una persona que era d'Andalusa, era de Granada, li agradava molt en l'orca, era molt ordenat, era molt. Molt carinyosa amb tothom, era molt divertit, va marcar molta petja amb tots els treballadors del Teatre Lliure. De fet, encara ara, a les seves taules, molts d'ells tenen fotos de Manolo damunt de la taula, i la bata que portava, imagineu-vos una bata com d'aquestes, de color blau marí, com si fos de mecànic, però així. Amb pintades de pintura encara tenen a la sala tècnica allí, no? Sí, la tenim allà. Està allí penjada tal com la va deixar ell. Vull dir que és una persona A més, era un senyor molt supersticiós i es veu que anava repartint platerets d'argila vermell amb sal. Per tot el teatre lliure, perquè deia que així espantava els fantasmes i els mals esperits. Per tant, el teatre lliure estava net de mals esperits. I ell, en els actors, abans de sortir a escena, ens hi deia "Pies fríos, corazón caliente". I aquest corazón caliente, encara ara, com que a més a més és una persona que les generacions han anat passant com la seva essència, es manté. De fet, ells fan que Barbacoas, dic ells, i estic assenyalant a la Noé, fan Barbacoas i canten cançons que cantaven amb ell, encara ara, eh, Noé? Sobretot quan fem el vermut de Nadal, cantem Los Pastores, que ho cantava el Manolo,

i cada any, a cada vermut de Nadal, li fem un homenatge.

Sí, sí. És com segueix allà. És una d'aquestes persones que segueix allà i d'alguna manera constata aquesta idea que dèiem de. Que ens va marcar molt a la Magí, a la Marta i a mi, que la gent que treballa al Lliure és una gent que porta la samarreta del Lliure i que són una família.

I sí que és cert que les direccions canvien cada X temps, perquè hi ha un tema també polític darrere i tal, però la gent, l'essència del Teatre Lliure, es manté amb "jo soc treballadora del Teatre Lliure". I això és una cosa que a nosaltres ens va com cridar molt l'atenció. Parlaves amb qui parlaves, eh? Amb qualsevol dels que parlaven. Aquest orgull, no? La paraula era orgull. Orgull de treballar al Teatre Lliure. I això és molt xulo i això nosaltres hem intentat que traspués d'alguna manera en aquestes històries, que són les seves històries. Sí, sí, sí. Ja ho he dit, que la història darrere el títol era fantàstica, aquest cor calent, pies fríos, corazón caliente, aquest cor calent d'aquest regidor que deia a tots els actors abans de sortir a escena. Ens hem quedat sense temps, però en fi, fem una invitació aquí a tots els oients a llegir aquestes altres històries del llibre que han escrit la Marta Oriols, Marta Vives i també en Magí Camps, històries com la de la Noemi Alessant, que és les relacions públiques del teatre, però que, ja ho hem explicat, va començar fa molts anys com a com a taquillera, i la seva història també s'amaga entre totes les que queden cosides en aquesta obra de teatre clàssic que heu fet. Gràcies a tots tres per venir, al Magí per connectar-se també en directe. Que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies. Toca, oca, i tiro perquè em toca. Les cantarelles als jocs de les apps de memòria. Però saps també que si has finançat un servei, com un tractament dental o un curs, i te'l deixen de prestar, tens dret a recuperar les quantitats pagades? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les dites que recordes des de sempre. Troba més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Com es reconeix un monstre? I si fóssim nosaltres?

Pep Cruz, Marta Marcos, Gemma Martínez i Harold Hileri protagonitzen No miris, del col·lectiu Cultura i Conflicte, dirigit per Joan Arquer. Entre el compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Un thriller basat en fets reals.

A partir del 22 de setembre al Teatre La Biblioteca. Entrades a laperla29.cat.

A Grup Qualia som especialistes en compliment normatiu per a empreses. T'ajudem en la protecció de dades, el control horari digital i la prevenció de riscos laborals. Seguretat, tranquil·litat i assessorament professional en un únic servei. Grup Qualia. Fem fàcil el que és complicat. Informa't a grupqualia.com o truca al 93 179 0703.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. El Piro Musical se'n va a la platja. Amb les cançons favorites de

Josep Montero, Docas Grasses, i el glamur de Dulceida. Des de la platja de la Nova Icària de Barcelona, viu un espectacle màgic per dir adeu a la Mercè. Aquest any ho petarem molt fort.

Tenir baldó a casa, això és interessant.

Tu tens baldó a casa? No. Tu t'han enganxat mai amb ple fornici a casa? No, tampoc. Has enganxat els teus pares alguna vegada? No, però ens passava allò quan érem petits. No, és que és una imatge tètrica. A tu t'ha passat, sí.

D'acord, d'acord, ja està. Només algú que li ha passat pot dir que és una imatge tètrica.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Catalunya nit.

Notícies sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Catalunya Ràdio. Una nova exposició a Barcelona permet visitar virtualment projectes d'en Toni Gaudí que no es van arribar a construir mai, com ara el mític Hotel Attraction de Nova York o la Font Monumental de la Plaça de Catalunya. És una de les moltes sorpreses que ofereix Codi Gaudí. És la mostra en què aquesta setmana s'ha inaugurat el nou espai Imagina a la seu de Mediapro. Això és a tocar ben bé de la Plaça de les Glòries a Barcelona. Montse Mas, bona nit. Bona nit. És una proposta que combina patrimoni, ciència, art i tecnologia i que es presenta com una experiència inèdita. Sí, és una experiència perquè explica com dissenyava Gaudí d'una manera molt visual i interactiva amb maquetes, audiovisuals, realitat augmentada, realitat virtual, i ho fa adaptant-se a tot tipus de públics. I és inèdita perquè aporta novetats fruit de les darreres investigacions sobre Gaudí, com ha explicat a Catalunya Ràdio Montserrat, El comissari i director de la càtedra Gaudí, Galdric Santana, encara queda molt per descobrir i la mostra se centra precisament en aquest Gaudí més investigador, inventor, que és el que ell creu que és més desconegut.

Gaudí és una persona que tothom sap qui és, però en realitat, conèixer-lo, conèixer-lo, ningú. Sempre s'ha treballat des de l'àmbit de la història de l'art, del context social. De la interpretació de l'obra construïda, però sense entrar en tot el sistema que ell tenia, que era molt peculiar. I d'aquesta manera ja comencem a conèixer el perquè era un geni i quines són les seves aportacions.

El comissari ens explicava que el 90% aproximadament del contingut de la mostra és inèdit, per tant, qui tingui interès a gaudir, en gaudir. En gaudir de gaudir. En gaudir. Aquesta és l'exposició que demana. Home, doncs el 90% és una descoberta important, per tant, d'Antoni Gaudí. I quina és la part del recorregut que diries en què podrem experimentar més amb tots aquests elements nous? Doncs sobretot a la part central on s'ha recreat el taller que Gaudí tenia a la Sagrada Família i és on l'arquitecte aplicava la geometria, la llum i el càlcul per dissenyar les seves obres. És com un gran laboratori amb diversos punts d'experimentació on els visitants es posen unes ulleres de realitat augmentada i poden interactuar amb diverses formes i superfícies com la supra hiperboloida que Gaudí es va empescar per fer columnes.

Supra hiperboloide, perquè deia que era una superfície que estava per sobre de l'hiperboloide. Llavors, va haver d'inventar-me aquest nom perquè no existeix ni es coneix en el present, després de més de 120 anys que Gaudí la descobrís. Llavors, aquí podem veure com es genera, quina plàstica té. I fins i tot en quins elements va arribar a aplicar aquesta superfície arreglada absolutament seva. Amb una columna de les cotxeres del Paragüell, per exemple.

Per tant, moltes aportacions inédites en aquesta mostra. A tu t'ha sorprès algun especialment? Doncs mira, hi ha un detall al principi de la mostra, en una cronologia de Gaudí, on apareix una foto antiga, on es veu el drac del Parguell, tal com el va deixar ell, i sorprèn comprovar que és molt diferent del que ens ha arribat.

És un drac que evidentment té urpes i dents, i que és ferèstec, no és un bon jant, però tu veus aquella imatge de 1915 i. I te n'adones que s'ha anat com suavitzant, suavitzant, suavitzant, fins al punt de quedar com erosionat i rodonet quan era un drac feresta.

I el plat fort ve al final, que és quan et poses

les ulleres de realitat virtual i pots visitar projectes de Gaudí que no s'han fet mai realitat, com el que deies abans, l'Hotel Attraction de Nova York, que estava pensat com un gran centre cultural amb restaurants i tot, o ve l'espectacular font monumental per la plaça Catalunya que Gaudí va imaginar quan encara era un estudiant d'arquitectura i que tenia escalinates, rats d'aigua i passarel·les per als passejants i que feia 24 metres d'altura. Santana ens ha assegurat que amb la documentació que es té d'aquesta font, l'Ajuntament l'hauria de construir. Així l'hi ha demanat a l'alcalde Collboni.

Ja l'hi vaig fer. És una broma, però seriosa, de dir, escolta, és un projecte que ha sigut capaç de saltar 120 anys. Avui dia, a més, fins i tot serviria de refugi climàtic. Hi ha prou d'informació com per fer-la amb una fidelitat i amb un rigor. Tinc la sensació que això ha d'anar a fondo, a construir-se, perquè jo crec que val molt la pena.

Una broma, però ha deixat d'estar sobre la taula. És una mostra que també inclou un audiovisual sobre l'obra de Gaudí en una gran sala immersiva i que es pot visitar, com dèiem, a l'Espai Mèdia Pro de Barcelona per 11 euros fins al 31 de gener, que després viatjarà a ciutats com Madrid, Montreal o Xangai. Molt bé, doncs gràcies Montse. Bona nit. Bona nit. 5 minutets i se'ns acaba el Catalunya Nit. Demà, previsions de què parlarem a Catalunya Ràdio, Marc? Doncs seguirem ben pendents de l'abast d'aquest cibertat que ha patit Renfe. Recordem que la companyia ha reconegut que uns pirates informàtics haurien accedit a informació personal d'usuaris.

Estem parlant de noms, adreces i correus electrònics. Demà també tindrem una mirada posada a Madrid perquè s'han convocat noves mobilitzacions de suport a la Mari Carmen, una manifestació que ha convocat el sindicat de llogateres.

I demà, també pendents de París, el Papa Lleó XIV farà una missa popular a la plaça de la Concòrdia, al centre de la ciutat. I atenció, perquè demà també farà un més de les inundacions al nord del Nepal. Hem parlat amb un català

que està a la zona i que ens explicarà com està tota aquesta regió afectada. I el suplement, demà, no us perdeu una conversa amb Pau Gasol, perquè fa cinc anys que va anunciar la seva retirada. Ostres. En Rogés Cap ha pogut parlar amb ell. I descobrirem dues persones que són germans,

Toti Soler i Bernat Soler. Aquesta no la sabíem.

No la sabíem, eh? Doncs demà conversa. Són germans, eh? Són germans. Això no ens ho perdrem.

I a aquesta hora els diaris ja han de tenir decidit què va demà en portada. Cada dia en truquem un i avui, els divendres, toca El Punt Avui. Dolors Vallès, vice-directora, com estem? Molt bé. Bona nit, Manel. Bona nit. Com ha anat la tria? A veure, què trobarem demà a la portada del vostre diari?

Doncs mira, demà mantenim l'aposta pels temes propis i pels dossiers de fons, més enllà de l'actualitat immediata. Destacarem a portada el dossier Un himne Catalunya, que a l'interior explica el veritable significat del Camp dels Ocells i com Pau Casals el va convertir en un símbol de Catalunya, de pau i de llibertat arreu del món.

Molt bé. I després. Sí, endavant.

No, no, dic després també publiquem La Monarquia, que és una secció dedicada a les cases reals. Avui hi ha Luis Alfonso de Borbón i les seves aspiracions al tronc francès. I Joan Carles de Borbó i el Bribón, amb la història de Josep Cossí, amic íntim del rei i peça clau en els seus famosos valers.

Perfecte, doncs demà al punt avui amb aquestes històries i moltes altres. Gràcies, Dolors. Bona nit. Bona nit. Bona nit. I els últims minuts fins a arribar a les 11 sempre ens agrada tenir alguna persona que ens ho acabi d'embolicar bé tot això, perquè hem parlat de moltes coses. Trini Gilbert, benvinguda de nou. Molt bé, moltes gràcies, bona nit. Tenim aquí una periodista, filòloga i especialista en cuines de tot arreu. A veure, com ho has vist això avui?

Doncs mireu, ja saps que escombraré cap a casa meva, cap a la gastronomia, i pensava en la Barceloneta quan parlàvem dels fons d'inversions i tots aquests canvis que hi ha hagut en les hipoteques. Fixeu-vos-hi, les hipoteques fallides van ser el 2008. N'han passat 18 anys. Si passegem per la Barceloneta, no hi viuen pescadors, no hi poden viure, no es poden pagar el lloguer. S'han anat a viure a Canet, a molt enllà, a Pineda de Mar, per anar a treballar l'endemà a la Barceloneta. Jo em conec, n'he entrevistat, i t'ho expliquen. Un quart de pis, que com ells diuen, a un pis a la Barceloneta de 28 metres quadrats, costa 1.800 euros el lloguer. Increïble. Llavors, en 18 anys, sense. Amb aquesta excusa que els partits no es posen d'acord perquè el color d'un, del color de l'altre, sempre hi ha coses. El febrer va caure una de les grans oportunitats, n'han passat de tots colors. Llavors, clar, els barris han anat canviant. I la duresa de tota aquesta gent que l'han demanat de treballar allà, a la Barceloneta, i que ha de recórrer 60 quilòmetres perquè aquell lloguer d'un quart de pis, estem parlant de 28 metres quadrats, que són la majoria dels pisos de la Barceloneta. Això ha estat un dels grans canvis i la Barceloneta per mi és un dels exemples. En trobaríem moltíssims a totes les ciutats. Després el tema de l'educació, m'ha agradat molt quan heu dit afinar bé. És que és veritat que s'ha d'afinar bé. Després hi ha inversió, però afinar bé, durant tots aquests anys hem donat als nens ordinadors, a cada un dels nens. Hem posat a les aules pantalles digitals i no els hem donat llibres perquè no els regalem un llibre. Per què no els regalem un llibre de l'Orca? Per què no els regalem l'Odissea? I t'estic dient llibres d'aquests ara que estan lligats amb el cinema, però per què no els regalem llibres de la Mercè Rodoreda? Si haguéssim fet una inversió ara, que la Generalitat s'ha adonat que ha de tirar enrere i que tornarà a fer lectures obligatòries, que hi haurà paper i llibreta, a fi anem bé, perquè és molt important l'educació, més enllà de la inversió, que és, evidentment, que s'ha de fer. Després, quan parlàvem del tema d'alimentació, és que avui m'heu dedicat al programa, clarament, m'heu dedicat al programa a parlar de gastronomia. Clar, l'estudi sobre els supermercats, jo mantinc i diré sempre que aneu a comprar als mercats, no als supermercats, perquè és clar que el carn i el peix és molt car en un supermercat. En un mercat no ho serà tant, perquè podràs triar-ne de diversos preus.