Catalunya nit, de 22 a 23 h - 28/10/2026

Són les 10 i ets al Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès. Un CatalunyaNit de Catalunya Ràdio, avui especial, fet en bona part a molts pocs metres, uns 100 metres, com a molt, dels vagons sinistrats en aquest tràgic accident ferroviari que hi ha hagut aquest matí a Toledo, molt a prop d'aquest petit poble d'Urdà, que avui ha vist del tot alterada la seva quotidianitat. Estem veient en directe encara a aquesta hora. Davant dels nostres ulls, dues grues de gran tonatge que continuen movent-se sense aturar-se per tal de treure i retirar la ferralla en què han quedat convertits els vagons que s'han precipitat pel talús després d'haver xocat a una velocitat. Molt elevada. És una de les coses que hem sabut també i que hem descobert a mesura que anàvem passant el dia. Quins han estat els motius que haurien provocat aquest greu accident i que ha estat qualificat pel Ministre de Transport de veritablement inversemblant. Doncs ho hem sentit a la primera hora d'aquest Catalunya-Nit Especial. Hem accedit als àudios de les converses entre els operaris de totxa i els conductors dels dos trens sinistrats. I hi ha hagut un error personal segons el govern espanyol que queda subratllat en aquests àudios que tornarem a escoltar en aquesta segona hora del Catalunya Nit. Aquí aquestes grues que continuen treballant per retirar les restes d'aquests vagons sota els quals. Les autoritats creuen que poden trobar noves víctimes mortals. De moment el recompte, el balanç provisional és de 68 morts, però el cert és que no hi ha una dada de desapareguts oficial. Això també us ho explicarem en aquesta segona hora del Catalunya Nit, en la qual intentarem parlar amb l'alcalde d'Urda, d'aquest petit poble que queda marcat, com va passar a Mademuz ara fa tan sols 9 mesos per la tragèdia i que trigarà a recuperar la normalitat.

Catalunya Nit, Catalunya Ràdio.

De sobte he sentit un cop, m'he aixecat de la cadira, m'he donat un cop al cap. Afortunadament jo estic bé, hi ha gent que no ho podrà explicar.

Se ha sentido el impacto en el coche 8, que era el último vagón en el que yo viajaba. La verdad que no pensábamos que fuera ese tipo de catástrofe, la verdad.

Hemos notado un golpe gigantesco.

El tren descarrila, se vuelca parcialmente. Empiezan los gritos y conozco que aquí ha pasado. Miramos al lado derecho y al lado derecho se ve un idio destrozado. Según me comunicaron de profesión civil, creo que eran unas 390 personas en uno y 170 en el otro. El choque creo que ha sido por alcance de un tren a otro. Que el sistema superior no funciona y, por lo tanto, es posible que hayan entrado en juego las capacidades personales e individuales de las personas que estaban gestionando el momento. Los últimos datos que tenemos son de 68 fallecidos. Lamentar esa desgracia terrible, transmitir a las familias nuestro pésame, nuestra tristeza, nuestro apoyo, nuestro cariño. Es el centro de control, a través de sus operarios, el que toma la decisión de reanudar la marcha en unas circunstancias desde nuestro punto de vista, inexplicables. Hoy España está de luto y vamos a llegar hasta el final. Y si ha habido negligencias, se sabrá. Y si ha habido fallos en el sistema de seguridad, se responderán con total contundencia.

No vamos a creer ninguna de las explicaciones de este gobierno. España tiene derecho a saber qué está pasando con sus infraestructuras. Desconecte. Desconecte. Y vuelva a conectar. Y vuelva a conectar.

El LZB, el RANU de marcha, el RANU de la marcha, al amparo del BSL,

al amparo del BSL, con marcha normal. Con marcha normal, vale, de acuerdo. Venga, pues nada, luego me dice cuando tome, ¿vale? Muchas gracias. Eso es, hasta luego. Hasta luego.

A las 10 y 4 minutos podem saludar a aquesta hora l'alcalde d'Urda, Manuel Galán. Señor alcalde, buenas noches. Buenas noches. Sé que le cogemos completamente atendiendo todavía a los medios de comunicación. De hecho, le he estado persiguiendo toda la tarde, como usted sabe, y no ha parado. ¿Qué está haciendo ahora?

Ha tenido tiempo de procesar lo que ha pasado hoy? No.

No, lógicamente el día empezó muy rápido. El día ha sido duro. He estado en el centro de mando acompañando a todas las demás autoridades, incluido al presidente del gobierno. He estado durante todo el día acompañando, después me he venido a Urda a acompañar a mis vecinos, también a algunos de los familiares de los fallecidos que estaban recibiendo atención psicológica. He estado también acompañando, lógicamente no hay forma humana de consolar a una persona que ha perdido un ser querido. Pero también he querido estar con ellos y acompañar también a todas las personas de mi pueblo que hoy han estado trabajando y ayudando y colaborando en minimizar estos daños tan terribles que hemos sufrido todos. ¿Cómo le ha llegado a usted la noticia? La noticia me ha llegado a través de una llamada del 112 informándome de que se había producido el accidente entre dos trenes cerca de Urda y que iban a necesitar personal e instalaciones municipales para colaborar en la atención de heridos. Y a partir de ahí hemos movilizado al personal del ayuntamiento, hemos puesto a disposición del 112 y de Protección Civil los pabellones para que pudiesen atender a la gente que viniese.

¿Y a qué hora ha llegado usted aquí? Yo estoy en la zona del centro de control. ¿A qué hora ha llegado usted aquí, a la zona del accidente? ¿Qué ha visto cuando ha llegado?

Aproximadamente a las 10 de la mañana. He visto prácticamente lo que están viendo ustedes desde ahí. Un tren volcado, unos vagones bastante destrozados. Y gente saliendo, algunos con maletas, personas vecinos de Urda con sus vehículos particulares recogiendo a esas personas para traerlos hasta Urda, hacia el pabellón que habíamos habilitado, donde se les estaba dando comida y agua y se les estaba dando cobijo hasta que viniesen los familiares a recogerles. Y la verdad es que era bastante impresionante lo que están viendo ustedes, lo que han visto ustedes ahí, esos dos trenes volcados sobre las vías.

Hemos podido hablar con dos vecinos de Urda, con Pilar y con Antonio, con el farmacéutico, que ambos han venido y han podido ayudar en lo que han podido. Qué importante el papel de los vecinos de Urda hoy.

Sí, la verdad es que para un alcalde es un orgullo saber que tus vecinos en un momento dado, en un momento que se necesita, en un momento que hay que colaborar, hay que ser solidarios, hay que corresponder en lo que te están pidiendo. Los vecinos de Urda en este momento sí han sabido cumplir y han sabido ayudar a la gente que más lo necesitaba en estos momentos.

Aquí es que no tienen ninguna ciudad, la ciudad más cercana es Toledo y está a una hora y media,

¿no? Sí, aproximadamente una hora, sí. 70 kilómetros, sí, sí. Toledo, 70 kilómetros, exactamente.

Me da la sensación que el entramado de pueblecitos, que ya debe ver ese punto de ayudarse entre ellos. ¿Cómo van a ser estos próximos días, alcalde?

Efectivamente, lo que usted dice. También tenemos que agradecer a pueblos vecinos, tanto alcaldes como a ciudadanos particulares, a empresas que han querido colaborar, que desde el primer momento han ofrecido su ayuda, sus instalaciones, vehículos, autobuses. Algunos comercios, ofreciendo lo que ellos tienen para poder ayudar. A partir de esta noche, pues no lo puedo decir, seguiremos trabajando. Hoy ya hemos cerrado el pabellón donde estábamos atendiendo a los familiares. Creo que ya no queda ningún familiar. No sabemos si mañana seguirán acudiendo algún familiar a preguntar por sus familiares. No lo sé. Mañana cuando despertemos empezaremos otra vez a trabajar y a ayudar en lo que podamos.

Alcalde de Urda, Manuel Galán, muchísimas gracias por atendernos hoy. Que vaya muy bien. Gracias a ustedes. Adiós. Hasta luego. Adiós. Quantes persones desaparegudes hi ha ara registrades, assenyalades, apuntades per part de familiars, tenint en compte que aquest centre d'atenció als familiars de les víctimes a Urda ha quedat tancat. I en aquest sentit, en el fons, des del centre de comandament, no hi ha una informació clara.

No, no hi ha aquesta informació clara del nombre de desapareguts. Continuen les tasques per trobar les víctimes, però no saben, clar, quantes persones busquen. De fet, les autoritats, des del govern de Castellalamanxa, han explicat que s'està fent aquest rastreig, però que no poden saber el nombre de desapareguts perquè hi ha moltes casuístiques, per exemple, passatgers que han marxat pel seu compte a Madrid o també persones de qui directament no es té constància. També estan pendents que l'autoritat judicial determini les identitats d'aquestes persones que vagin trobant. En total, als trens hi viatjaven 544 persones, entre tots dos trens, i el balanç, recordem-ho ara mateix, és de 68 morts i 108 ferits. En tot cas, aquí, al centre de comandament, continuen aquestes feines de rescat i per moure la ferralla. I veiem els agents de l'UME, vestits de vermell, que van amunt i avall, han arribat fa una estona amb un autobús per col·laborar en aquestes tasques de rescat. També han participat durant tot el dia unitats canines, policies amb gossos que recorren els vagons per trobar proves i per trobar víctimes. I ara també veiem molts agents de la Guàrdia Civil que aturen la gent que intenta acostar-se més del compte al punt de l'accident. Aquí, en aquest punt, només hi tenen accés les forces i cossos de seguretat de l'Estat, els equips de salvament i sanitaris i el personal judicial. Això ho ha dit l'autoritat judicial amb la finalitat d'esclarir què ha passat i preservar les proves i les evidències del que pugui haver passat. Per aquí, per aquest centre de comandament, on ara mateix encara hi ha molta activitat i molts periodistes, ja han passat durant el dia les autoritats i l'última ha estat. El president de Castellalamancha, Emiliano García Page, que ha dit aquest últim balanç de 68 morts i ha explicat que podria augmentar.

No sabemos si al mover los vagones puede aparecer todavía algún cadáver más. Esa es la duda que tenemos. Con riesgo grave, conservamos 15 de código rojo, cuatro especialmente.

De fet, parla d'aquests dos vagons d'Irio que no s'han pogut aixecar encara, que s'han convertit en una muntanya de ferralla i que és una de les principals preocupacions perquè a sota hi podrien trobar més víctimes. Aquests dos vagons s'hauran d'aixecar amb les grues de gran tonatge i la maquinaria pesant. Des d'aquí, de fet, veiem dues d'aquestes grues il·luminades per seguir treballant, tot i la falta de llum evident d'aquesta hora, que dificulta molt les tasques de rescat però que no les atura.

Gràcies, Anna. Bé, una altra dada que hem pogut consultar al llarg del dia d'avui i que ens pot fer també imaginar la violència de l'impacte, tenint en compte la velocitat en què circulava el tren A-B, és el pes d'aquests trens. L'Irio, aturat en brut, buit, diríem, pot pesar o pesa. És un model que pesa 500 tones i, en canvi, el Renfe no arriba a les 500, es queden 425 tones. Per tant, cal imaginar en aquella velocitat de marxa normal com ha hagut de ser l'impacte entre aquestes dues masses. Dèiem que en marxa normal hem sabut que el tren AVE, que és el que ha encalçat per darrere el tren Irio, anava en aquesta velocitat perquè la investigació de l'accident, és veritat que tot just comença, però a poc a poc, anem sabent coses com, per exemple, l'última hora, que són les gravacions de les ordres del centre de control a què ha tingut accés el diari El País. Aquests àudios, tal com havia apuntat el ministre Òscar Puente, confirmarien un error del centre d'operacions que ja atotxa com la causa de l'accident. Oriol Pujadó, bona nit.

Desconnecte, desconecte y vuelva a conectar.

Y vuelvo a conectar el LZB y el reanud de marcha al amparo del BSL con marcha normal.

La norma diu que després d'una incidència d'aquest tipus, quan es torna a circular s'ha de fer a 40 km per hora per si hi ha qualsevol problema, perquè hi hagi temps de frenar, però com sentíem, s'ha ordenat al maquinista que circulés a velocitat normal, això vol dir a més de 200 km per hora. Ha reprès la mar a seguir només 25 quilòmetres. L'Irio, amb què ha xocat, continuava aturat a les vies. A les gravacions d'aquest mateix centre de control també es pot sentir com la maquinista d'aquest tren, del tren Irio, avisava el centre de control que no podia arrencar el seu tren.

No me está permitiendo el tren trenizar en sistemas LZB y por eso estoy todavía detenida ante la señal de entrada.

Vale, conforme pues nada, cuando pueda. Y si tiene problemas nos llama. Vale, perfecto, ahora les digo.

Gracias. De verdad, tronco, de verdad. El 6071, el 76 está teniendo problemas con el equipo.

Aquí el gran dubte a hores d'ara és saber per què aquest centre de comandament, quan ha sabut que l'Irio no podia arrencar, no ha comunicat a l'altre tren, el tren AVE, que anava per darrere, que també s'havia d'aturar, tot i que li havia comunicat que podia continuar de manera normal.

Molt bé, doncs, importants aquests àudis, els quals ha tingut el diari El País i que són reveladors del que ha passat minuts abans d'aquest brutal accident. Gràcies, Oriol. Fem ara una pausa per la publicitat i a la tornada seguirem parlant d'aquestes qüestions. Tenim prevista també una entrevista amb un maquinista, en Francisco Cárdenas, responsable de l'UGT de Renfe a Catalunya, perquè un accident d'aquestes característiques impacta directament en aquest col·lectiu.

Catalunya Radio. Som Trescat. Som Trescat.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos

per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

No podem continuar dormint al costat de la porta. El Feng Shui diu que l'energia no flueix igual.

Fa mesos que canviem els mobles del lloc pel Feng Shui. Pots parar. A Peugeot Service,

si toca canviar, toca guanyar. Renove els pneumàtics del teu vehicle, sigui de la marca que sigui i de la mà dels millors professionals. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Condicions a Peugeot.es Peugeot.

Just quan obres la porta de casa i t'han preparat una festa sorpresa, just en aquell moment, ve a presentar-se el veí nou, que és un cantant famós. Què fas? Entres a la festa i li dius al famós que ja parlareu un altre dia? Et poses a parlar amb el famós i li dius als amics que repetiu l'entrada d'aquí una estona? Dues emocions són difícils de gestionar alhora. Per això, el nou doble de l'ONCE les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi. I després, si t'ha tocat. Doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més el dia.

ONCE, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

El futbol femení es basteix de gala. Amb el patrocini de CaixaBank, Estrella, Danfi, Versescor, Hyundai, Moeve, Veolia i Vueling.

Al Pirinau i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Passen quatre minuts d'un quart d'onze, seguim amb aquest Catalunya Nit molt dedicat a la tragèdia ferroviària que aquest matí ens ha sorprès a tots. Podem incorporar ara en directe Francisco Cárdenas, que és maquinista de tren i responsable del sindicat UGT Renfe a Catalunya. Francisco Cárdenas, bona nit. Bona nit. D'entrada, no sé si heu pogut escoltar encara aquests àudios que acaba de publicar el diari El País, però m'agradaria que els escoltéssim per comentar-los. El primer que escoltarem és una de les gravacions de les ordres del centre de control de Totxa al maquinista de l'AVE que ha xocat contra el tren que estava aturat. Aquesta és la primera part de la conversa.

Aquí Francisco sentim clarament com li diu que arranqui en marxa normal.

En efecto, en efecto. Y el problema es que para ir en marcha normal, que es posible, eso puede pasar, debería de haber certificado que no tiene nada delante. Es decir, que no tiene ningún tren en su trayecto hasta la siguiente señal que le ponga en conocimiento, la lateral, que eso es el VCL, la señal lateral esta. Pues bueno, pues ahí hay un posible error de notificación de órdenes, porque el que está en el puesto de mando, me parece que también han pasado los vídeos que se hacen a la vez, los odio con los vídeos, aunque los vídeos no se han visto, pero lo ha dicho el ministro, que se veía perfectamente que estaba el tren. Pues sí, puede ser un error importante que se determinará, porque ahora es muy importante saber los segundos que se hace cada comunicación en cada momento, dado que lo que no tenemos aún claro, o yo por lo menos no he escuchado en ningún momento los minutos exactos y los segundos, qué comunicación se le da antes para que el tren salga, si se le da al ave o se le da al irio. Porque, claro, lo normal, que creo que haríamos todos, con una lógica aplastante, es que primero saco el tren que está delante y después saco el tren que está detrás. Eso debe ser lo normal. Si no ha sido así, porque esta tarde, si no me equivoco, habían comunicado que había salido alguien de la empresa Aereo diciendo que no se habían puesto en contacto con el maquinista. Sin embargo, yo he escuchado los audios. Por lo tanto sí se han puesto en contacto con ellos entonces, pero los tiempos son muy importantes para saber cómo se han ejecutado las órdenes y de qué manera lo que no tiene lógica es que primero saquen al tren que está detrás y después al delante pero bueno, como no tenemos los tiempos no sabemos cuál ha sido primero y cuál ha sido después.

Clar, això que dius és molt important sí que tenim també aquesta segona comunicació aquí el que tenim és la la maquinista del tren Irio quan avisa el centre de control que no el pot fer arrencar No me está permitiendo

el tren trenizar el sistema LZB y por eso estoy todavía detenida ante la señal de entrada Vale, conforme pues nada,

cuando pueda y si tiene problemas nos llama Vale,

perfecto, ahora les digo Gracias.

A partir d'aquí no sabem què passa, però aquí el que hauria procedit és que un cop et diu jo no puc arrencar, automàticament i ràpidament aturar el tren AVE que venia per darrere, no?

Hay otro audio que es exactamente igual al que me has puesto de Renfe, pero con irio. Entonces le dicen lo mismo, apague y encienda otra vez el sistema LZB, vaya al amparo del DSL y esté atento a la señal en marcha normal, ¿de acuerdo? Y la chica dice, vale, de acuerdo. Esta es la segunda. Ahora ya sabemos por qué no se ha movido. Pero si a la vez que esa chica no ha podido salir con el tren, se le da la orden a que salga el ave o no se le comunica, si ya se le ha dado la orden que se pare. Ese es otro grave problema muy importante y que ha sido básicamente el causante de la acción.

Clar, el que podría ser és que en aquesta segona trucada de la maquinista, quan diu ell que no puc arrencar, no sabem què ha passat després, això s'haurà d'investigar, però que el tren AVE que s'hi havia sortit, que ja el tingués pràcticament al damunt.

Si dieron las órdenes a la vez, por decir algo, si las dieron a la vez las órdenes de marcha esperando que Lirio saliera y luego no ha salido, si eso es así. Por eso digo, es muy importante el tema de los minutos de las órdenes en cada momento, cómo se dieron. Porque lo normal es que es donde primero la de Lirio estaba delante y después Aldarrenfe que está detrás. Si no ha sido así. Pues ya se ha hecho algo fuera de lo habitual, vamos, de lo que cualquiera con una lógica podemos pensar que haría en una situación. Primero sale el delante y después que salga el de atrás, pues si no, no puede pasar uno por encima del otro. Es muy sencillo. Entonces, bueno, ahí estamos y esos segundos, esos minutos cuando se han hecho, ahora mismo. Sembla que hem perdut

A veure si podem recuperar. Sí, sí, ara t'escoltem bé. És que t'havíem perdut en un moment. Tu que ho saps molt bé, això, si ens posem ara a la pell del conductor del segon tren de l'AVE, un cop veu que hi ha un tren aturat al davant, entenem que a 200 km per hora o aproximadament, pot fer-hi alguna cosa un conductor de tren? O què hauria de passar perquè fos més segur també la circulació de trens, fins i tot en aquests casos en què ja estem circulant i trobem un tren aturat al davant.

A ver, varias cosas. Lo primero, no creo que fueran a 200, esa es la velocidad máxima a la que se puede circular circulando el amparo del BSL, pero no creo que fuera a 200, iría bastante menos, si no a la mitad o menos, pero iría, aunque el golpe ha sido muy importante de que coste. Pero bueno, pronto sabremos la velocidad, la sabremos mañana seguramente, sabremos la velocidad exacta. El tema de velocidad, ¿qué puede haber hecho? Pues cuando haya visto el tren delante, habrá tirado urgencia, tenemos una seta roja, como suena, una seta, le llamamos la seta, que es la urgencia, la urgencia total. Dispara la urgencia y, aunque parezca mentira, sale corriendo. El problema es que yo creo que ni dado tiempo, posiblemente sí habrá la seta, pero no ni ha salido corriendo. Entonces, el accidente ha sido gravísimo. La máquina del 103, la cabeza, la tractora, ha quedado totalmente destrozada, absolutamente quemada. Y el primer vagón y el segundo también. Tiene que haber sido un baile de cuerpos dentro del tren, como si fuera una batidora. Y, bueno, pues situaciones que se pueden hacer para corregir. Pues, a ver, el SDAB es un sistema muy seguro. Es como el RTMS, el RTMS es una vez más perfeccionado, es el que está funcionando a nivel europeo y es un sistema muy seguro del cual no nos habíamos ni quejado hasta ahora, es decir, funcionaba perfectamente, no teníamos problemas y ahora se ha encontrado un defecto, un fallo, como queramos decirlo, hemos encontrado ahí un vacío y un hueco que ha causado, fíjate, lo que ha causado un montón de fallecidos. Por lo tanto, pues habrá que buscar alternativas a cómo se toman las decisiones. O de qué manera se toman esas decisiones o dónde hay que tomarlas. Pues yo esta tarde decía que ven más cuatro ojos más que dos, pues igual esa decisión que ha tomado el compañero, que se haya equivocado o no en cómo la ha transmitido, pues igual tiene que haber otra persona para que se pongan de acuerdo para que la vean. Porque si a ver si una persona le puede dar o puede cometer un error, pues ya es más difícil que lo cometan dos a la vez, que también lo pueden cometer. Por lo tanto sería, y eso es lo primero que nos puede haber ocurrido. Yo creo que tiene que haber más salidas y tiene que haber alguna forma de que esas decisiones se tomen con una seguridad absoluta y que haya alguien que las supervise o que se pongan de acuerdo una o varias personas.

Abans que passés el que ja sabem que ha passat avui, el sindicat de maquinistes CMAF havia convocat per demà una vaga precisament per reclamar millores en la seguretat ferroviària. Avui han comunicat que la mantenen. Des de l'UGT us hi sumeu i creieu que està bé seguir amb aquesta protesta? Potser encara amb més motiu demà o no? Seria el moment de retirar-la. Com ho veieu des de l'UGT?

Yo, desgraciadamente, no puedo coincidir en este momento con el sindicato SEMA. Yo creo que la huelga habría que haberla retirado, que bastante tenemos con los fallecidos que hay y en esa situación, y que podíamos haberla convocado, la podía haber convocado el sindicato SEMAD, suspender la huelga de mañana y la poner la semana que viene, y va a tener un seguimiento masivo exactamente igual, porque motivos tenemos para hacer huelga a todo el mundo si queremos en este aspecto. Por lo tanto, yo creo que el seguimiento estaba garantizado y ahora parece que se quiere aprovechar de esa circunstancia. Yo creo que bastante se está sufriendo y el dolor que se está viviendo para que mañana, si hay huelga y la gente la secunda, que no me extrañaría que la secundase de forma masiva también, pues encima paremos los trenes y tengamos otro nuevo jaleo de los que tenemos cuando se convoca huelga de este tipo.

L'última que li faig, pot ser que ara hi hagi gent que després de notícies així diguin, perquè són comentaris que es poden sentir al carrer, jo no torno a pujar a un tren d'aquests o de moment jo no pujo a un tren d'aquests. Avui es parla i s'haurà d'acabar d'investigar d'aquesta rada humana, cada vegada tenim més indicis que efectivament ha estat així, però vostè què els diria a aquestes persones que potser estan agafant por a pujar a un tren?

A ver, el sistema es seguro. Te repito que nosotros, igual que en Ademun nos quejamos de que no habían arreglado, falta de mantenimiento, que ha caído fatal y tal, llevamos año y medio, dos años quejándonos. Aquí no nos hemos quejado nunca del sistema, como bien te he dicho. Por lo tanto, yo creo que el sistema es seguro. Ahora, que se ha abierto una brecha que da indicio a que pueden pasar cosas, pues desgraciadamente sí. Tú date cuenta que igual que los viajeros como los compañeros, los que cogemos el tren cada día hacia nuestro trabajo o los que lo cogen porque viajan muy habitualmente a Sevilla, a Málaga, a Madrid, a donde sea, a Barcelona. Seguramente se les pasa por la cabeza que les podría haber pasado a ellos y que puedan ser el siguiente. Entonces es muy difícil quitarle ese miedo a la gente y la mejor forma de quitarle el miedo es que no pasen más cosas y que los sistemas de seguridad intenten mejorar. Está a punto de ser sospechable. Tenemos el mejor ejemplo que Japón. Japón no ha tenido accidentes nunca, que sepamos. Ha tenido pequeños incidentes, pero no solo accidentes, no solo fallecidos, y me parece que en Japón es el tren que más rápido circula y que las horas van puntuales al segundo. Por lo tanto, si tenemos algún ejemplo a seguir, intentemos saber cómo lo consiguen y de qué manera, y seguramente acabará saliendo que tienen una inversión en seguridad mucho más alta que la nuestra y mucho más alta que la media europea, seguro.

Francisco Cárdenas, moltíssimes gràcies per haver-nos atès una nit més i una abraçada a tu i a tots els teus companys maquinistes. Bona nit. Muchas gracias, buenas noches. Hem arribat en punt a dos quarts d'onze sobre aquesta tragèdia i posar ara la seva mirada la Judit Colell, que és presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català i col·laboradora també del Catalunya Nit.

Avui és un dia de dolor. L'accident ferroviari dur de Toledo ens colpeja molt fortament i ens obliga, abans que res, a pensar en les víctimes, en les seves famílies i en totes les persones afectades. Però hi ha un fet que fa encara més necessària una reflexió. Fa poc més de nou mesos, el 18 de gener, l'accident ferroviari de Damú de Córdova va deixar 46 persones mortes. Avui tornem a viure una nova tragèdia ferroviària amb encara més morts. No podem normalitzar aquestes morts, no podem normalitzar el dolor ni deixar de reclamar que s'investiguin els fets fins al final i que s'assumeixin les responsabilitats que corresponguin. I davant d'aquesta situació hi ha una decisió política que mereix ser qüestionada. Vox ha optat per mantenir els seus actes de campanya electoral. Ja després d'Adam Muth, el partit d'ultradreta va mantenir la seva activitat pública, mentre altres representants polítics sospenien actes en senyal de dol. Avui torna a defensar que la campanya electoral no s'ha d'aturar. És legítim exigir explicacions sobre les infraestructures, reclamar més seguretat i demanar responsabilitats. Però de debò és incompatible fer una pausa en els mítings amb exigir transparència? Es pot denunciar una mala gestió sense convertir el mateix dia d'una tragèdia en una jornada de campanya electoral. La política, la bona política, també es demostra sabent quan cal aturar-se. I davant del dolor de tantes famílies, mostrar respecte no és perdre una oportunitat política. És una qüestió d'humanitat. Que s'investigui què ha passat a Damuz i què ha passat avui a Urda, que s'aclareixin les causes i s'exigeixin responsabilitats si n'hi ha, però que el dolor de les víctimes no es converteixi en munició electoral. Perquè abans que qualsevol partit, abans que qualsevol campanya electoral i abans que qualsevol elecció, hi ha les persones.

Passen tres minuts de dos quarts d'onze, seguim en directe en aquest Catalunya Nit, molt centrat en aquesta tragèdia dels trens a Toledo. Podem saludar ara Jordi Mutra, que és arquitecte, pèrit i exdirector de Protecció Civil a Rinfe. Jordi Mutra, bona nit. Bona nit, hola, bona nit. És la segona tragèdia ferroviària en menys d'un any. En aquest cas, tot apunta, ho ha fet el ministre Puente, també aquests àudios que anem escoltant, a un error humà des del centre de control de Totxa. No sé si vostè a aquesta hora ja s'atreviria a dir que sí, que és això, o si creu per la seva experiència que encara s'ha de ser prudent, com ho veu?

Lo que han dicho, yo creo que es muy razonable. Parece que es un error humano. Ahora siempre falta, falta la investigación exhaustiva y el control de todos los datos. Pero a primera vista sí que parece que haya habido un error humano, de bulto diría yo, no es baladí.

Hi ha hagut aquest sistema LZB que ha fallat prèviament, però això diuen que pot passar i que passa de tant en tant, i a partir d'aquí aquesta cadena de comandament que no ha acabat de funcionar. Tot i així, molta gent avui es deu preguntar si no hi ha algun sistema més automàtic o més segon cara. Per evitar un accident com aquest. No sé si això existeix o no, és a dir, que quan algú et diu pot seguir, tiri endavant, en cas que es detecti que hi ha un altre tren a la via, si no hi hauria una manera automàtica que un tren quedés bloquejat, o quan parlem d'aquestes velocitats i aquests pesos és pràcticament impossible?

Hi ha un sistema automàtic de control. Estava aturat el sistema automàtic de control. Si tu tens un tren parat davant, te frena automàticament. El sistema automàtic evita aquest tipus d'accidents. Però no funcionava. Sempre, quan no funciona el sistema automàtic, s'entra en. En manual operativo directo. Y esto pasa igual una torre de control de aviación, que alguien se puede confundir y da salida a un avión cuando está aterrizando otro. Y eso, lamentablemente, también ha pasado. Esto es la impresión que tengo de los audios que he oído por lo que sea. Además, veníamos. O estamos en un conflicto de seguridad de no sé cuántos sindicatos. O sea, todo junto, yo creo, se ha sumado. Algo ha pasado, lamentablemente tremendo y dramático, que no debería haber pasado. Pero cuando falla un sistema de seguridad informático y tal,

Aquest sistema LZB, ja ha dit el ministre Puente, que s'està substituint, que estava previst substituir-lo, tot i que funciona bé, però simplement que ara la tecnologia ja va per una altra banda i incorporaran un nou sistema. Entenem que ha de ser també segur o més segur encara. Com funciona a partir d'ara una investigació com aquesta? Creu que es podran saber exactament les causes i no sé quines conclusions s'hauran de prendre a partir del que es determini, però si tot apunta a aquesta errada humana, què se li acut que es podria fer per millorar això o simplement sempre s'està exposat a una errada humana?

En la nueva experiencia, cuando vayas a Renfe, los temas de investigación y de auditoría son exteriores. Está el inspector general, que formalmente no depende de Adif o Renfe en aquel momento, que es el que hace toda la investigación y aporta todas las dadas necesarias. Ahora, yo siempre he dicho lo mismo. Los sistemas antiques, incluso, si no fallaban, eran, Puigdemil y yo, porque eran molmes automáticos. Antes estaba el sistema ASFA, si tú pasabas por encima de una baliza y tenías un semáforo rojo, te frenaba el tren. Esto se ha sustituido, se ha mejorado, se han puesto sistemas informáticos, los sistemas informáticos siempre están sujetos a posibles fallos. Aquí ha habido un fallo y en el interín lamentablemente no se ha procedido de una forma razonable, diría yo. Porque siempre está el factor humano, siempre, siempre. Y si no es el del puesto de control, pues el del maquinista. Los trenes todavía siguen llevando el sistema de hombre muerto. Cada minuto, cada minuto y medio, te pita. Y si no pisas, se disparan los frenos. Es porque el conductor no está atento o se ha desvanecido o le ha pasado algo. Eso existe. Pero así siempre hay los riesgos de los fallos humanos.

Doncs avui s'han produït, si així s'acaba confirmant, la pitjor de la cadena d'actuacions. Jordi Murtra, li agraïm molt que ens hagi atès aquesta nit. Una abraçada. Bona nit, una abraçada. 6 minuts i arribarem a 3 quarts d'11, moment ara per parlar de l'actualitat esportiva. Sergi Andreu, bona nit. Bona nit, Manel. Molt bé marcada per aquest accident.

Sí, sí, sí. De fet, la Federació Espanyola ha suspès avui els 24 partits de Copa del Rei que estaven previstos per la jornada d'aquest dimecres. 24 partits de la primera ronda de la Copa Masculina com a mostra de condol i solidaritat amb les víctimes de l'accident de Toledo. La suspensió inclou els dos enfrontaments en presència catalana, l'Otebo Sabadell i el Reus Baracaldo. Aquests partits ja tenen nova data, 4 de novembre, això és dimecres de la setmana vinent, es jugaran a dos quarts de nou del vespre. Sí que es jugaran els 14 partits previstos per demà, entre els quals hi ha el Prat, que és un equip de la Tercera Federació, que es rebrà un primera, l'Atlètic Club de Bilbao, a les 9 del vespre. Aquest partit el podreu seguir a l'antena digital de Catalunya Ràdio.

Ahir a aquesta hora ja havíem acabat d'explicar que Manolo González deixava de ser l'entrenador de l'Espanyol i avui el que podem dir és que ja té substitut, que s'ha anat ràpid.

Sí, sí, noi, no descansen a l'Espanyol. El club ha anunciat aquesta tarda Eder Sarabia com a nou entrenador del primer equip. Contracta fins al juny del 2028, és de Bilbao, té 46 anys. I ha entrenat l'Andorra i l'Elx en aquests últims anys. Abans havia estat assistent de Quique Setién, el Barça, les Palmes, el Betis. Tot això arriba després de la destitució de Manolo, ahir després de la desfeta al camp del Cestao, un espanyol que és 18è amb 8 punts, zona de descens, i que divendres juga al camp del Villarreal, no encara amb Sarabia, divendres al camp del Villarreal s'asseurà a la banqueta de forma interina Sergio García, que ha dirigit l'entrenament ja d'avui amb el primer equip. Demà sentirem el mateix Sergio al tres quarts de tres, la prèvia d'aquest partit contra el Villarreal, i sobretot interessant serà escoltar Monchi, el director esportiu, explicarà, suposo, com ha gestionat aquest traspàs a la banqueta. El sentirem demà a dos quarts d'una.

Molt bé, i avui hem tingut diversos escenaris també en joc, bàsquet, emboli i waterpolo.

Mira, en bàsquet el Girona ha perdut a la pista del Solnoki d'Hongria per 81-79 en la quarta jornada de la FIBA Europe Cup. És la primera derrota dels de Moncho Fernández, que fins ara havien guanyat els tres partits europeus. En embol, doble si de catalana. D'una banda, el granollers femení ha perdut a la pista del Valladolid. Era primera ronda de la Copa de la Reina, 32-26. Les vellesanes queden eliminades de la competició. Això era eliminatòria a partit únic. I també ha quedat fora el Barça Atlètic a la pròrroga, davant del Villa de Aranda, perdut 35 a 39. Parlant d'envol, demà juga el Barça, el primer equip. Ho fa en un partit de Champions. La pista del Lorus, la ronda principal de

la Champions masculina. Doncs moltíssimes gràcies, Sergi. Demà seguim amb el món dels esports. Fem ara una pausa per la publicitat i tornem de seguida.

Catalunya a nit. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

El futbol femení continua trencant murs. El dilluns 2 de novembre, Mundo Deportivo celebra la sisena gala femenina del futbol europeu. Les millors futbolistes de les cinc grans lligues europees se citen en un esdeveniment únic en el qual seran premiades. El futbol femení es vesteix de gala. Amb el patrocini de CaixaBank, Estrella Damp, Fibers Escort, Hyundai, Moeve, Veolia i Vueling.

Tornem a connectar-te amb la vida. Ara, descobreix l'únic audiòfon del món amb tecnologia auditiva invisible. Intel·ligent, invisible i connectat. Vine a Cotet i prova'l. Cotet, una nova forma de sentir.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Què t'agradaria fer? Menjar bé, dormir en un lloc especial i repetir 150 vegades.

Aconsegueix amb el periòdico la guia amb 150 hotels gastronòmics per gaudir el Nadal i durant tot l'any. Diumenge 1 de novembre amb el periòdico, el teu quiosque al periòdico.com amb el patrocini d'en Espresso for Business. El Matí de Catalunya Ràdio.

Aquest divendres el Matí de Catalunya Ràdio serà a Girona. Podeu venir a compartir amb nosaltres un programa ple de moments molt especials. Des del Centre Cultural a Mercè i amb la presència de Narcís Puig, Sergi López, Lluís Omar i els nostres agonistes. Amb les actuacions musicals de Naya.

I amb Bauca. I amb un enigmàrius, amb Màrius Serra, molt particular, perquè els protagonistes seran els Nens i Nenes. Sí, és lletres. Divendres, 30 d'octubre, a dos quarts de nou, a Girona. De sis a una, al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostring. És que Girona ens enamora.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Són tres quarts d'onze, obrim ara un bloc breu d'altres notícies, coses importants també que han passat avui. El govern ha admès haver infravalorat el grau de violència dels convocants dels aldarulls de dissabte a Barcelona, però assegura que ara estan molt més preparats de cara a possibles nous disturbis. Des del Parlament, la consellera Núria Parlón ha defensat el desplegament policial que es va fer i la cúpula dels Mossos ha alertat d'una nova convocatòria per aquest dissabte. Anem cap a. Bueno, ens ho explica l'Àlex Giral Robert.

Bona nit. Bona nit, sí, la titular d'Interior ha reconegut que els va sorprendre la joventut dels participants, alguns de 12 anys, i el nivell de violència extrema sense motiu aparent.

Un comportament totalment anòmal, que és la primera vegada que es dona a Catalunya d'aquesta magnitud i d'aquesta dimensió, és a dir, no són els aldarulls propis que es poden donar després d'una manifestació legítima.

Els màxims responsables dels Mossos han apuntat que feia quatre dies que seguien la convocatòria per les xarxes i que es van equivocar a l'hora de vaticinar l'agressivitat dels participants. Ferran López, director general del COS.

Reconeixem que no vam atinar amb el grau de violència utilitzada per part dels participants. No teníem precedents. Jo puc explicar des de l'any 2009 totes les potestes que hi ha hagut a Barcelona, des del Pla Bolònia, el 15M, la proposta de sentència. La primera vegada que ho trobem ha estat pur. No han necessitat un lema, una bandera.

Amb tot afirmen que ja han pres mesures perquè un episodi així no es repeteixi. Segons la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, ara els esforços se centren a controlar una nova crida a les xarxes per a la nit de la castanyada

aquest dissabte. L'única que ens preocupa de manera específica ara és la del dissabte que ve, 31 d'octubre. La dinamitzaven dos canals de Telegram, de més de 2.000 membres cada un d'ells. Tots dos ja s'han tancat.

Doncs aquestes són les explicacions d'interior. Han convençut l'oposició?

Doncs no, ni els aliats parlamentaris del govern ni la resta de partits. Sentim la republicana Laia Cañigaral, Andrés García Berrio dels Comuns, Josep Rius de Junts i la resposta de Núria Parlón.

Que aquest fenomen sigui nou no pot servir d'excusa per no haver previst adequadament el risc. Remarcar que no hi va haver suficient capacitat d'anticipació. Això era crònica d'uns

aldarulls anunciats. Consellera, vostè ha de dimitir.

Quanta policia necessitem fent sortir l'exèrcit als carrers? Si el dispositiu no estava ben dimensionat, ja em diran si no es van detenir 133 persones.

Això mentre el director dels Mossos ha donat percentatges de la nacionalitat dels detinguts davant de les acusacions de Vox i Aliança. Dos de cada tres arrestats eren espanyols. El 32% són estrangers. I la CUP ha demanat al govern que no aprofiti els fets per reprimir mobilitzacions legítimes.

I uns 400 metges i metgesses s'han manifestat aquest matí a Barcelona per donar el tret de sortida a la vaga indefinida convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya. L'objectiu de la mobilització és reclamar millores laborals per al col·lectiu i forçar el Departament de Salut a seure's a la taula de negociació. Toni Fortesa.

Segons la Conselleria de Salut, el seguiment de la vaga ha estat per sota del 5% durant tot el dia. Xavier Llaonar, secretari general del sindicat, considera que en una vaga indefinida les dades de seguiment diari no són importants.

No donarem dades de participació, perquè la nostra idea és que això, a partir d'ara, tindrem. El sistema sanitari patirà la incertesa de no saber qui i quan farà vaga. I, per tant, com que és una vaga indefinida, la idea és que cada dia hi haurà gent que farà vaga. Cada dia hi haurà afectació del servei.

Les reivindicacions laborals són les mateixes de les últimes 12 vagues convocades en el darrer any pel sindicat. Denuncien una càrrega excessiva de feina i demanen posar fi a les guàrdies de 24 hores i augmentar la plantilla de professionals. Els serveis mínims d'aquesta vaga són els d'un dia festiu, tret de les urgències que funcionaran al 100%.

I a Andorra hi ha hagut avui un pas històric per despenalitzar l'avortament. El govern ha aprovat un nou text del Codi Penal que deixarà de castigar les dones que abortin, tot i que fer-ho al país continuarà prohibit i, per tant, les andorranes hauran de continuar marxant a l'estranger per fer-ho. Andorra a la vella, Joaquim Albalate, bona nit. Bona nit, sí,

el nou text estableix que no es castigarà les dones que interrompin voluntàriament el seu embaràs i elimina, per tant, la responsabilitat penal contra elles. Ho ha anunciat el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró.

La Constitució d'Andorra, en el seu article 8, és molt clara en relació a la màxima protecció del dret a la vida, però el Govern entén que aquesta protecció no pot passar per la criminalització de la dona que decideix prendre aquesta decisió.

Per aquest dret a la vida, però, avortar a Andorra continuarà sent il·legal, amb penes de presó i d'inhabilitació per als metges que el practiquin. Una fórmula que evita una crisi constitucional, perquè cal recordar que el bisbe d'Urgell és copríncep d'Andorra i que el Vaticà havia amenaçat que el seu representant abdicaria si s'avançava en el dret a l'avortament. Demà mateix enviarà el text al Consell General perquè s'aprovi.

I a Israel, incertesa, perquè l'escrutini s'acosta al 90% i ni el bloc de Netanyahu ni el de l'opositor Eisenkot tenen prou majoria per governar, cosa que obre una oportunitat històrica per a la participació dels partits àrabs. En la governabilitat anem cap a Jerusalem. Jordi Brascó, bona nit. Hola, bona nit. Quina és la situació, Jordi, a aquesta hora, i quins moviments estan fent els partits? Doncs mira,

s'ha escrutat un 85%, per tant, els resultats ja no es preveu que es moguin gaire, com a molt, un o dos escons com a màxim, i la cosa quedaria així, 53 escons pel bloc de Netanyahu, 48 pel bloc de l'oposició sionista encapçalada per Eisencott, i 19 pels arabois israelians. Això vol dir que si algú vol arribar als 61 escons que marquen la majoria, haurà de pactar, i el que estem veient en aquestes últimes hores és un joc de seducció i també de fer-se una mica l'orn i de fer veure que no se'n recorden d'alguna cosa que es va dir en campanya. Per exemple, Netanyahu intenta seduir líders del bloc Dice& Code per veure si en pot convèncer algun, i deixa de banda que tots ells fins fa 24 hores tenien com a objectiu número 1 fer-lo fora. I el líder del partit, Arabois Arrelia, més votat, ja s'ha ofert a fer el possible per investir a Aysencot sense entrar a formar part del govern. Per tant, posant-li encara més fàcil a un Aysencot que en campanya havia dit que no volia governar amb ells.

8 minutets i arribarem a les 11, és aquell punt de la nit sempre en què comencem a mirar cap a demà i evidentment demà seguirem molt pendents de Toledo, de les feines de rescat i de la investigació de la tragèdia ferroviària que hi ha hagut a Urda. Allà hi tenim l'Agnès Marquès. Agnès, bona nit de nou. Hola, bona nit. Això demà seguirà, eh? Doncs sí, seguirà segur,

perquè aquestes grues que us hem anat explicant al llarg de la nit, que continuen treballant en lloc dels fets, segur que no han acabat la seva feina. Intenten aixecar, moure tota la ferralla en què han quedat convertits aquests vagons. Per tant, aquí continuarà aquesta feina. I demà començarà la identificació de. De les persones mortes. L'Institut de Medicina Legal de Toledo ha rebut ja els cossos de 52 de les víctimes en aquest accident ferroviari d'urda i han començat a fer ja algunes autòpsies, 8 concretament. El que sí que es demana és que, en fi, aquesta identificació pot ser molt i molt lenta, pot durar força dies i és important que es demanen als familiars directes de primer grau de persones desaparegudes que facilitin el seu ADN per tal de poder agilitar aquesta feina. I demà, doncs, de nou, des d'aquí, continuem explicant tot el que passi.

Evidentment, ho farem al Catalunya Nit, però també als nostres companys del matí de Catalunya Ràdio, a 3Cat Info, tota la informació que es vagi produint a partir d'ara la podreu anar seguint des de tots aquests punts. Agnès, fins demà, gràcies, bona nit. Molt bé, bona nit, bona nit. I demà recordem que hi ha vaga a la rinfa convocada pel sindicat de maquinistes SEMAF, Carme Montero. Doncs mira,

és una vaga que ja comença aquesta mitjanit i que dura 24 hores. Ja feia dies que estava convocada i ens pensaven que amb l'accident potser es desconvocaria, però a mitja tarda ha arribat un comunicat dels maquinistes en què informen que mantenen la protesta per reclamar millores en la seguretat ferroviària. Els serveis mínims seran del 66% a les hores punta, entre les 6 i dos quarts de deu del matí i de cinc de la tarda a dos quarts de nou del vespre. I la resta del dia seran només del 33%.

Falten 6 minuts per arribar a les 11. Com sempre, també a aquesta hora espiem alguna de les portades que els nostres companys de la premsa escrita estan preparant, enllestint sempre avui, que és dimecres. Ho fem amb l'avantguàrdia i ens atén la seva subdirectora, la Isabel García Pagán. Isabel, bona nit. Hola, molt bona nit. Avui em puc imaginar quin és el tema de portada, com ho enfoqueu?

Sí, no hi ha molta discussió. Evidentment, la imatge és el que pesarà més a la portada demà del diari. Una imatge aèria on es veu com han quedat els dos trens i la magnitud de l'impacte. Hem considerat que era més important. Veure quina era la magnitud sencera que posar ferralla i no més ferralla a la imatge de la portada. I en el titular fem resò d'aquesta gravetat dels dos accidents tan tràgics que hi ha hagut a l'alta velocitat en només nou mesos.

Interessant com m'has explicat la tria de la imatge perquè és veritat que cada fotografia diu coses i que no és el mateix posar una víctima o un detall d'un tren o aquesta imatge més general des d'un pla sanital. Si haguessis d'escollir, Isabel, algun article, alguna peça, algun. Alguna part del diari interior, quina escolliries de cara a demà? Què haurien de buscar els nostres oients?

Jo crec que, per no despistar, diguéssim, m'agradaria recomanar l'editorial del diari, l'article del director i del Josep Martí Blanc, que parlen de l'accident, sobretot per la necessitat que hi ha, i els usuaris de Rodalies ho saben prou, diguéssim, de cuidar les infraestructures, d'estar atents al manteniment i sobretot a la seguretat. I crec que veient com ha anat l'accident d'avui, sobretot s'ha de posar aquest focus sobre els sistemes de seguretat que avui no han funcionat. Ho llegirem. Gràcies, Isabel. Bona nit. Gràcies a vosaltres.

Ens queden poc més de 3 minuts per arribar a les 11 i com sempre cedim la reflexió final a algú. Avui és la periodista digital i col·laboradora del mitjà AJ+, Helena Sardà. Helena, bona nit. Bona nit. Com ho veus, això? Quina reflexió et deixa la jornada?

Home, inevitablement, estic pensant en el factor humà tota l'estona, a més, escoltant la veu de les persones. Doncs sembla que hem perdut. T'havíem perdut, ara et sentim bé.

Si pots recuperar des de factor humà, aquí és on t'hem deixat de sentir bé.

Sí, perdó, perdó, no sé què passa. Que inevitablement, en anar escoltant les veus de les persones que he anat entrevistant, doncs m'anava posant en la pell de cadascuna d'elles i anava veient la dimensió de la tragèdia, també. Se'm sent bé, no? Sí, ara sí, ara t'escoltem perfectament. No, i clar, inevitablement, doncs penso en. En la importància de reforçar tot el que sigui prevenció, però també de veure què fem en els moments de crisi i veure quins serveis tenim disponibles i sempre apostar per millorar els serveis públics de tot tipus, perquè això és el que ens pot salvar, i també com la gent coopera i com la solidaritat s'activa. Es diu molt, però no es diu prou, perquè en realitat és això el que caracteritza també les dinàmiques de qui som. Perquè sempre estem tota l'estona concentrats en els conflictes, que és molt necessari a nivell polític, però en realitat també es demostra que en el moment de la veritat som molt capaços d'activar mecanismes de cooperació i d'ajuda que ens són imprescindibles per sobreviure. Però, en tot cas, jo estic molt connectada amb el dolor que deuen estar patint els familiars d'aquestes persones i penso que cada dia és un tresor, perquè hi ha coses que cada vegada hi ha factors que no podrem controlar, n'hi ha altres que sí, segurament es buscaran els responsables necessaris i ja s'està fent, però inevitablement em recorda això a com d'afirmar és l'existència, o sigui, que hem de cuidar la gent que tenim a prop i a la que no coneixem també, perquè estem totes en la mateixa existència. O sigui, que penso en aquests termes jo.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.