Catalunya nit, de 22 a 23 h - 29/09/2026

Són les 10 i ets al Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Avui fa dos mesos de l'entrada massiva de migrants des del Marroc a Ceuta. Tornarem a Brussel·les perquè el Comissari Europeu d'Interior ha ofert a Espanya tot el suport per accelerar, diu, les deportacions de totes les persones que es troben il·legalment a Ceuta. Això és el que ha dit el comissari. El cas més delicat és, evidentment, els dels menors no acompanyats. Aquesta serà una de les qüestions que tocarem amb el secretari d'Estat d'Infància, Rubén Pérez, El tindrem aquí a l'estudi en directe i de seguida l'entrevistarem.

Cada dia tenim notícies relacionades amb la intel·ligència artificial i avui no és una excepció. Donald Trump serà reunit amb els principals empresaris del sector a la Casa Blanca. Ens ho explicarà l'Oriol Serra en directe des de Washington. Ara bé, al Catalunya Nit tenim la sort de comptar amb un dels principals experts en intel·ligència artificial, en Romano Rus. Amb ell ja ens posarem al dia de les últimes notícies importants en intel·ligència artificial. Ja ens ha avisat que hi ha aspectes negatius, però també alguns de molt esperançadors.

I abans de tancar, connectarem amb la redacció del diari Ara per saber quina portada ens trobarem demà als kioscos i per tancar la jornada escoltarem les reflexions de la periodista Anna Bosch. Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Ancarem a la final del programa. L'última hora, amb les veus que han marcat fins ara el 29 de setembre, és una selecció amb els Agil Marc Güell.

Un fons específic amb el que, un cop esgotades totes les altres vies, podem comprar un pis on hi viu una persona amenaçada de desnonament per la seva vulnerabilitat, per tal que no vagi a deixar.

El president Illa seguirà amb la mala gestió i el president Illa seguirà amb la submissió al govern de Madrid.

Ens hem trobat amb un discurs avorrit en la forma, però el que ens preocupa més és aquesta manca

d'ambició de país en el fons. Catalunya necessita un cambio de rumbo, pero Illa ha decidido perseverar en los errores que nos han traído hasta aquí.

La propietat compartida el que permet és que una persona pugui anar adquirint quotes de la propietat. Aquesta persona que compra és la que viu, per tant es rep el nom de propietari material, perquè seria com el propietari tradicional que tots coneixem, és qui viu a l'habitatge.

Hemos escuchado, hemos actuado y ahora pido a los grupos parlamentarios que han mostrado su voluntad de llegar a un acuerdo que también seamos empáticos con la ciudadanía cuando vayan a votar.

Lo que va a estar sometido a convalidación en esa sesión va a ser el interés general, va a ser la defensa de los intereses de la gente de a pie, de la gente trabajadora. Creo que va a ser muy difícil explicar una posición de bloqueo.

¿Es suficiente? No, no es suficiente. ¿Es útil? Sí, es útil.

Ya sabemos que cuando se trocea un decreto es para dejar caer la parte más ambiciosa. Y ahora se marca en este Bodevil de dos decretos en el que unos socios niegan el decreto y los otros están en contra del otro.

Realment n'hi ha molta gent que és militant d'altres entitats, organitzacions i sindicats, però venim com a individualitats, venim com a persones que senten aquesta problemàtica. I el que volem és que ho voti la gent. Si ens veiem amb forces, que crec que va per aquesta línia, ens quedarem. Aquesta nit segur.

Hi ha gent que avui no podrà dormir a casa, bastanta gent que no podrà dormir a casa, alguns sí que han pogut trobar la manera de solucionar-ho fàcilment amb algú familiar, però d'altres, a través de sabers socials, hem aconseguit que no s'hagin de preocupar per aquest tema, perquè evidentment, per molt aigua que hagin tret i que estan traient encara, és impossible dormir a casa seva.

Se mantiene la medida de rebaja del impuesto sobre hidrocarburos en gasolio y gasolina. Además lo mantenemos igual que hicimos en junio con una senda decreciente inicial. 20 céntimos por litro de rebaja tanto en gasolina como en gasolio en el mes de octubre. Posteriormente esta rebaja se retiraría de manera progresiva.

Les colonies escolars són una activitat educativa que reforça, que complementa, que ajuda, que millora l'activitat docent i l'activitat curricular. La caiguda de les activitats és de pràcticament un 80% del que seria habitual en un any normal. Hi ha empreses que estan pràcticament sense activitat a zero.

Veient com ha anat passant la temporada i a les alçades que estem, estem segur que estem a les portes del que segurament serà el millor concurs de la història.

Catalunya NIT.

10 i 6 minuts, sintonia esportiva. Sergi Andreu, bona nit. El president del Barça, Joan Laporta, ha passat aquesta tarda pel Tot Costa i és que la data, l'ocasió s'ho mereixia.

Avui el Tot Costa ha celebrat els 10 anys de programa. Va néixer a finals d'agost del 2016 i s'ha fet un programa especial al Museu d'Història de Catalunya. Allà es va gestar l'origen del programa en una trobada amb el Borda, amb el director. Ja ho comentarem un altre dia. La qüestió és que Laporta ha passat pel tot costa i ha explicat o ha reconegut que les relacions amb el Madrid estan trencades per les insinuacions amb el Casnegreira, però que en canvi assegura que continua tenint bones relacions amb l'Atlètic de Madrid, tot i que no ha sortit bé el fitxatge de Julián Álvarez. Amb l'Atlètic de Madrid aquí ens hem vist, amb el Miguel Ángel Gil, ens hem fet una abraçada, perquè la bona relació que tenim des de fa molt temps. Pensàvem que no es podia trencar i sí que tenim a vegades desacords puntuals, però. En aquest cas prioritzem la bona relació entre les dues institucions i la bona relació personal que tenim. Un Laporta que des de la reunió de l'Associació de Clubs a Copenhague, a Dinamarca, s'ha mostrat preocupat per la lesió de Rafinha, a qui han canviat en el descans de l'amistós entre Austràlia i el Brasil per unes molèsties a la cuixa dreta. El Barça ara parada no ha informat si hi ha lesió o no. La Federació Brasileira, per la seva banda, només parla de molèsties. Haurem d'estar molt pendents les properes hores de com evoluciona l'estat físic de Rafinha.

Com esteu? Bona nit. Mira, el 63 acaba de marcar l'Amin Yamal, el segon que fa avui, perquè també ha fet el primer. És un partit amb protagonisme blaugrana. El primer l'ha fet l'Amin, el segon el català Marc Covill, però amb assistència de l'Amin Yamal. I ara el tercer també, el davanter del Barça, que ha fet aquest tercer gol amb l'esquerra, un xut dur, ha afusellat el porter del Barça, precisament l'Ivakovic. Han repetit a l'11 Covarsí i l'Amin Yamal, que van jugar tot el partit a Wembley i encara juguen, ha estat titulat Fermín i ha jugat 56 minuts. Pedri ha entrat precisament als 56, descansen en canvi Rodri i Dani Olmo. Ara mateix als 63 de partit, amb aquest gol de la mínima al Espanya, que guanya 3 a 1 contra Croàcia.

Recordem que és la segona jornada de la Lliga de les Nacions de la UEFA, aquest Espanya-Croàcia que es juga a Sevilla.

I tenim també, bueno, aquesta anava a dir una altra victòria. Bàsquet, no?

Ara és una derrota de bàsquet del Barça. A la pista del Dubai, segona jornada de l'Eurolliga, perdut el Barça per 94-87. L'equip laurent ha sabis perjudicat per un segon quart molt dolent, amb un parcial de 29-12. Una distància que el Barça ha arribat a reduir a 6 punts que han estat però ja insalvables. Kevin Panther, màxim anotador del Barça, també del partit, amb 25 punts. El conjunt d'Alexander Sekulic ara és de 0 a la classificació. Amb un balanç equilibrat d'un triomf i una victòria, podem sentir el tècnic blau-orana Sekulic.

Hi ha coses de les quals puc estar realment satisfet, però n'hi ha un parell que hem de millorar molt per poder ser millors. Una d'elles és saber aprofitar quan el rival està en bònus, anar més a la línia de tirs lliures i provocar més faltes, perquè avui el rival ha estat molt millor que nosaltres en aquest aspecte. Ells han anat 28 vegades a la línia i nosaltres només 8. Per tant, hem de trobar la manera d'arribar-hi més, de jugar una mica més agressiu en atac.

El Barça que tornarà a jugar divendres, també a l'Eurolliga i també fora de casa, a la pista del Besiktas d'Istanbul. Diumenge tancarà la setmana, que és la setmana llarga de tres partits, visitant, en aquest cas a la Lliga CB, el Camp Murcia.

Doncs a veure si acaba millor que ha començat. Gràcies, Sergi. A vosaltres. Fem ara una pausa per la publicitat i rebem, perquè ja el tenim aquí, el secretari d'Estat de Joventut i Infància. De seguida parlem amb ell. Catalunya Nit.

Catalunya Ràdio. Som 3CAT. Som 3CAT.

El Pirineu i les Terres de Lleida vivim l'estiu d'una manera diferent. Els ritmens al mar que les aigües braves de la muntanya i les nits plàcides de la plana, la descoberta del patrimoni i la màgia de les tradicions. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Perfumeria Zeden arriba a Barcelona. Ja pots trobar-nos en 6 punts de venda i gaudir de tot el que tenim per a tu. I només aquesta setmana aprofita la nostra promoció de cosmètica selectiva al 50% a les nostres botigues. Una setmana plena d'oportunitats per gaudir dels nostres productes. Perfumeria Zeden. Vine a descobrir-nos.

Fa més de 40 anys que aquí, al nostre matí, t'explica cada dia l'actualitat. Bon dia, Catalunya. Han canviat els governs, els partits polítics, i Catalunya s'ha fet més complexa.

El matí de Catalunya Ràdio, de 6 a 1. Escoltes la 41a temporada. Amb Ricard Tostré.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Avui, que és 29 de setembre, es compleixen justos dos mesos de l'arribada massiva de persones migrants a Ceuta. I coincidint amb aquest dia, avui hem sabut que la Unió Europea treballa per endurir justament la política migratòria després d'aquells fets. El comissari europeu d'Interior, Magnus Branner, insisteix que un dels punts clau ha de ser el reforç de les fronteres. I per això Frontex diu que tindrà un paper més important a l'hora d'expulsar migrants en situació il·legal. Anem cap a Brussel·les, Bruno Forte. Miras, bona nit de nou. Hola, bona nit. Brenner també ha admès que a Europa es planteja suspendre el dret d'asil dels migrants quan hagin estat utilitzats per llançar un atac híbrid contra un país comunitari.

Sí, diu que el debat acaba de començar entre els governs europeus. Suspendre el dret d'asil en cas d'atac híbrid seria un pas rellevant dins de l'enduriment que ja fa uns anys que Europa està fent de la seva política migratòria. Segons el comissari Brunner, aquest cop la crisi de Ceuta ha marcat un punt d'inflexió que els obliga a actuar.

Tot el que va passar a Ceuta durant aquelles 48 hores i el que ha vingut després ha estat una prova d'estrès per a la Unió Europea. Crec que hem superat aquesta prova, però no podem tornar a la normalitat com si

no hagués passat res. Per això planteja que els funcionaris europeus de Frontex participin d'una forma més directa en l'expulsió de migrants. També vol que controlin les xarxes socials per prevenir entrades massives com la de Ceuta. I pretén agilitzar al màxim la deportació dels migrants que entrin a Europa gràcies, diu, a un atac híbrid. El més curiós, però, és que fins ara la Comissió Europea no s'ha atrevit mai a considerar que els fets de Ceuta fossin això, un atac híbrid, i sempre ha passat de puntetes a l'hora de comentar la responsabilitat del Marroc. Gràcies, Bruno. Bona nit. Adéu, bona nit.

Doncs bé, ara a aquesta hora, quan són un quart d'onze de la nit, ens acompanya a l'estudi Rubén Pérez, és el secretari d'Estat de Joventut i Infància. Bona nit. Bona nit. Sembla que la crisi de Ceuta ha estat el detonant a l'hora d'endurir la política europea de migració.

Bueno, yo no creo que sea un detonante. Yo creo que el problema está en Europa, ¿no? Europa ha cambiado ideológicamente los gobiernos europeos. En la Comisión Europea esa correlación de fuerzas también se ve, ¿no? Desde luego lo que ha hecho Europa, y para mí lo ha hecho mal, es pensar que la externalización de fronteras en terceros países iba a tener algún resultado. Lo único que cambia son los flujos migratorios. Hemos pensado que llevando a Frontex y que llevando un contingente de elementos de seguridad europeos o regando de millones de euros a países como Mauritania íbamos a conseguir. ¿Qué flujos migratorios no se dieran? Tuvimos ejemplo de Canarias en años anteriores, cortando ese grifo se abre por otros lados. A mí me recuerda estas barcas que tienen muchos agujeros que tapas agua por un lado y salen por el otro. Europa tiene que ser consciente de que la política migratoria no es una guerra híbrida, no es un acoso contra Europa, sino que es la realidad de un continente como el africano, por ejemplo, donde. Una parte muy sensible de la población, su objetivo vital y su manera de tener una vida mejor es la emigración. ¿Qué tienen que hacer los países? Bueno, ser conscientes de que existe también una demanda de maniobra en Europa, facilitar el proceso migratorio en países de origen y dejarse de estas ideas de bomberos, el derecho de asilo. Es muy importante, por ejemplo, en el Estado español. Hemos constituido durante muchos años un país que era garantista con determinados países. Hemos tenido muchísimas solicitudes de asilo y de protección internacional de países como Colombia o Venezuela, pero parece que ahora el derecho de asilo, cuando es una persona de Mali o cuando es una persona de países del Cuerno de África, se pone todo tipo de pegas. Evidentemente tenemos que tener un control de fronteras, evidentemente tenemos que saber que los flujos migratorios tienen que tener. Un recorrido ordenado, pero creo que nunca España, desde luego, va a quitar el objetivo político y el objetivo de lo que es el acogimiento humanitario, que es lo que nos diferencia a estas nuevas maneras de entender Europa, que para mí son absolutamente erróneas y que lo único que hacen es alimentar a la extrema derecha.

Avui, Emmanuel Macron visita, està de viatge oficial a Espanya, amb una recepció que li ha fet Felip VI aquest mateix vespre. Ha demanat a Felip VI, en la seva intervenció, més col·laboració a la Unió Europea després de la inacceptable, ha dit, intrusió massiva a Ceuta. Diu, és una frontera de tothom, és una frontera europea, la frontera de Ceuta. Quin és el missatge que està enviant el rei Felip VI?

Bueno, yo creo que todo el mundo lo que está intentando ahora mismo es que no le pase en su país lo que le ha pasado a España. Todo el mundo intenta que sus fronteras sean evidentemente seguras y que no haya un fenómeno migratorio. En el caso de Ceuta, quizás, creo que no ponemos el foco en que se ha resuelto la mayor parte del contingente de entrada en las 24 horas posteriores a la llegada, porque 80.000 personas llegaron. O 70.000 personas retornaran de una manera ordenada, creo que es un éxito también de la gestión de este gobierno, pero evidentemente ahora tenemos un contingente de personas y fundamentalmente lo que nos preocupa que son menores, pues que están en 19 kilómetros cuadrados, con una dificultad de infraestructuras y con una dificultad de encontrar espacios. Bueno, nosotros hemos sido muy críticos con el Pacto Europeo de Migración y Asilo desde el Ministerio, pero es curioso que cuando la Comisión Europea habla de retornar, y no excluye a menores de ese retorno, lo que no dice es que su Pacto Europeo de Migración-Asilo y en la directiva de retorno se parece mucho más a la legislación española, que en materia de menores es muy garantista, que le da una cobertura jurídica al menor, que habla de expedientes individualizados. Parece que la Comisión Europea utiliza los aspectos del Pacto Europeo de Migración-Asilo que le van a interesar en cada momento. Yo he escuchado el retorno

masivo de menores que prohíbe el propio Pacto Europeo de Migración-Asilo. Con lo cual, Europa vive en una eterna contradicción con respecto a la migración. No somos conscientes de la hipocresía de necesitar contingentes de miles de personas de mano de obra en las industrias europeas, en el sector primario, en los sectores terciarios. Y creo que evidentemente Europa lo que quiere es que la gente entre en unas condiciones muy malas para poder seguir utilizando ese contingente de mano de obra en situación muchas veces de irregularidad para someterlo a todo tipo de abusos de carácter laboral. Hay que ser también coherentes. Europa necesita población migrante. España tenemos un ratio demográfico muy peligroso y lo que tenemos es que adecuar esa necesidad de población migrante a la posibilidad de llegar a acuerdos con países precisamente para la migración en origen. Hoy en día es imposible hacerlo en países de origen y por lo tanto la gente se busca las habichuelas por estas vías. No creo que sea un problema híbrido, sino que la migración es la constatación también del continente que tenemos aquí debajo y lo que quiere hacer una parte muy importante de su población. ¿Cuántos menores hay ahora en Ceuta? En situación irregular, digamos. Alimentado por una sentencia del Tribunal Supremo. En todo caso, puede que haya. Todo el mundo ha buscado el culpable en Marruecos. Un mes y medio después a mí me da exactamente igual. Un mes y medio después lo que tenemos que buscar

es que mucha gente llegaba a Península por una sentencia del Supremo que decía que si entrabas por el espigón del Tarajal nadando no te podían devolver. Una sentencia para mí. Absolutamente incomprensible. Toda la gente que ha llegado se ha encontrado en una ciudad de 19.000 kilómetros cuadrados y con un sistema de protección a la infancia que en los días previos estaban 190 menores. La cifra más baja de la historia del sistema de protección Ceutí porque había un real decreto ley que había permitido el traslado a península de más de 670 menores. Ahora mismo, en menos de un mes y medio, esos 190 menores han pasado a casi 2.300 en el sistema de protección. A más de 600 que tenemos identificados en recursos del Ministerio de Inclusión, pero que evidentemente son menores y hay que ir transfiriendo a la ciudad sus competencias, que es en materia de menores, y calculamos un contingente en torno a 500 menores en situación de vida pública, que evidentemente se están filiando, reseñando, se está buscando con la ciudad, que sabemos también que le está costando buscar espacios, pero nos vamos a encontrar en una horquilla de 2.500, 2.800 menores, en un sistema de protección que la ley, es decir, el Real Decreto Ley, dice que su capacidad ordinaria son 27 menores en el sistema de protección, que multiplicado por 3 está en torno a los 80 y pico, 90, tiene 2.000 o casi 3.000. No hay otra solución

que no pase por el traslado a Península.

La distribución territorial, ¿no? ¿Y qué está impidiendo agilizar esa distribución territorial?

Bueno, en primer lugar, el Real Decreto Ley que está operando, seguimos a través de este mecanismo, los menores que van llegando después del proceso de identificación y las garantías que marca la legislación española se están derivando, pero evidentemente el Real Decreto Ley estaba dimensionado para en torno a 400 menores en Ceuta, ¿no? Ahora mismo con estos números el Real Decreto Ley puede ayudar, pero necesitamos medidas más ágiles. ¿Y qué proponemos? Bueno, en primer lugar hemos puesto recursos, más de 90 millones de euros al sistema de protección de Ceuta, asumiendo que ahora mismo con los recursos financieros y los recursos logísticos la ciudad no puede hacerse cargo, y le hemos propuesto al gobierno ceutí seguir utilizando mecanismos que han servido en otras ocasiones. Para evitar la saturación del sistema de protección, que le ha servido al presidente Vivas y que ha defendido incluso contra el Partido Popular, que es la deriva de menores a península. Evidentemente, con el Real Decreto Ley es un goteo y requiere un procedimiento administrativo más largo y le proponemos los convenios bilaterales que han operado siempre en Ceuta. Ceuta ha llegado a convenios con otras comunidades, Andalucía, por ejemplo, y se había conseguido trasladar en acuerdos bilaterales estos menores a Andalucía. Lo único que ha cambiado aquí es que el interés del Partido Popular en el conjunto del Estado es que no vayan menores a ningún territorio. Y curiosamente, en este caso, el presidente de Ceuta dice que está de acuerdo con el Partido Popular en el Estado. Y aquí es donde nosotros decimos que los intereses del Partido Popular en España no son los intereses de Ceuta. El interés de Ceuta es que no haya esa cantidad de menores en su sistema de protección. Y para eso tenemos que seguir derivando menores a península. Un país de 49 millones de habitantes donde los sistemas de protección, es cierto que Cataluña tiene ya un sistema de protección muy tensionado, pero estamos hablando de que en los registros de llegada de menores migrantes en los últimos años han descendido notablemente. A pesar de que, en la opinión pública, parece que hay muchísimos menores migrantes en situación de soledad. No es verdad. El registro MENA, que es el registro de interior, da números que no están ni mucho menos en los números de otros años. Y creo que podemos hacer un esfuerzo colectivo y hay financiación también para afrontarlo, para que no sean las comunidades de destino las que tengan en soledad que sufragar esas plazas.

La protecció dels menors és competència de les comunitats autònomes i s'ha parlat ja moltes vegades de la gestió desigual que en fan diferents comunitats. És important també en aquest punt, i ja no només pels menors que estan a Ceuta, sinó pels que arriben per altres vies, la transició a l'edat adulta. Com es garanteix amb un. En una societat on l'accés a l'habitatge, per exemple, és difícil, ho estem veient aquests dies, per bona part de la societat, que aquestes persones que a sobre venen sense cap tipus d'ajuda, quan compleixen 18 anys, puguin fer una vida autònoma, funcional i resolta, perquè les persones de 18 anys, normalment, quan ja han crescut aquí, no se'ls demana aquest grau d'autonomia. És un dels moments més delicats?

Sin duda. Para nosotros era muy frustrante, se lo decíamos a las comunidades autónomas durante la discusión de la aprobación del Real Decreto para redimensionar los sistemas de protección en Canarias, Ceuta y Melilla. Era bastante frustrante y decíamos, estamos discutiendo sobre el reparto de 4.000 menores en un país de 49 millones de habitantes, cuando teníamos que estar discutiendo de que están la mayoría, un porcentaje muy alto, cerca de los 18 años, y cuando cumplen 18 años, Pues irán por toda la geografía de España, porque evidentemente tendrán ya mayoría de edad y podrán moverse sin ningún tipo de problema por el territorio, sin ningún tipo de acompañamiento en centros saturados donde no se puede hacer una labor socioeducativa y sin muchas. Herramientas para transitar a vida adulta. La discusión tenía que ser esa. La discusión es, en España la ley de protección jurídica del menor dice que cualquier menor en situación de desamparo tiene que estar en un centro, hagamos todo lo posible porque esa transición en el centro te dé herramientas para el futuro. Y evidentemente la vivienda es central en el proceso de emancipación y en estas discusiones. Yo estaba preocupado hoy, por ejemplo. Por esta discusión sobre los alquileres indefinidos. El alquiler indefinido a la primera persona que va a expulsar del mercado va a ser a los menores migrantes no acompañados, porque van a tener que ir en un casting quién le firma un contrato de alquiler indefinido a un MENA que sale de un sistema de protección. Entonces yo sí que digo que tenemos que ser muy cautos cuando hablamos de estos menores que están en el sistema de protección porque nadie les quiere alquilar, porque vienen de situaciones que incluso en la empleabilidad. Obtienen trabajos muchas veces en condiciones precarias y necesitamos garantizar vivienda también para ellos. Que no haya una exclusión de los menores migrantes que hoy en día, por ejemplo, tienen un serio problema de transición a vida adulta o de acceder a determinados servicios básicos como puede ser la vivienda. No estamos discutiendo transiciones de vida adulta. Hay en muchas comunidades donde existen programas de transición a vida adulta y en otras simplemente se asume que cuando cumples 18 años el problema es de otra administración y nosotros, por ejemplo, en Madrid hemos detectado menores que estaban en el sistema de protección que con 18 años son los nuevos usuarios de la cañada real. Y algunos con trabajo porque realmente no tienen posibilidad de que nadie les alquile.

Efectivament, Catalunya sí que té molt desenvolupat, és una de les comunitats, ho dèiem abans, que té més desenvolupat el seguiment en aquesta transició, però una reflexió al voltant d'això, perquè és, esclar, cada comunitat té les seves polítiques i és un tema que és molt ideològic. Aleshores, quin grau d'inseguretat dona també a les persones que arriben i que demanen aquesta situació d'asil i d'acollida el fet que Espanya no tingui un únic criteri al voltant de com s'ha d'acollir aquests menors i com se'ls ha d'ajudar un cop es fan majors d'edat. És a dir, realment la situació és d'inseguretat i molt fixada en el temps i en el moment i en el govern que té aquella comunitat en aquell precís moment.

Bueno, yo creo que hemos cometido un error. En primer lugar, asumir que el concepto de transferencias de competencias inhabilita la coordinación y la gestión del Estado. Yo creo que en el sistema de protección hemos cometido un error. Hemos entendido que se transferían esas competencias. Efectivamente, hemos pasado de los modelos de esos orfanatos de posguerra, del franquismo, hemos pasado a otro modelo, pero hemos decidido que esas competencias se asumían por parte de las comunidades autónomas. Y hemos pensado que estaban pensadas exclusivamente. Para menores que tenían que ser acogidos residencialmente por cuestiones sociales. En los 80 por los patrones de consumo de la droga, en los 90 por los. Afortunadamente nunca la pobreza en sí ha sido un elemento para retirar una tutela de un menor, pero no nos hemos dado cuenta que ha cambiado el patrón de menores en los sistemas de protección. Que evidentemente en España de los 53.000 menores que tienen algún tipo de medida, 17.000 están en acogimiento familiar, sobre todo los más pequeños, Y en torno a 16.000, 17.000 están en acogida residencial. En acogida residencial la mayoría son menores migrantes no acompañados. Con lo cual, tiene que haber una dimensión de coordinación porque vienen de un fenómeno migrante que ocupa a la realidad política de este país. Y hubo momentos en los que esa coordinación existía. Hubo momentos en los que se llegaron acuerdos en las conferencias sectoriales para llegar, por ejemplo, hay protocolos de traslados entre comunidades aprobados en conferencias sectoriales en el 2015. Lo que tenemos que hacer es un sistema de protección homologable en el conjunto del Estado, con ciertos consensos en materia de redimensionamiento, y que no dependan de los cambios políticos que luego hayan en las comunidades autónomas. Porque un protocolo que ha permitido que voluntariamente comunidades hayan sacado menores de Ceuta durante muchos años firmados en el 2015, cambian en el 23 por un cambio de correlación de fuerzas. Creo que eso nos obliga a pensar, nosotros vamos a llevar un real decreto de estandarización del sistema de protección, pero evidentemente no podemos entrar en competencia de comunidades autónomas que lo tienen en su estatuto.

Avui el tema és l'habitatge, clarament, i és un altre exemple on les comunitats també poden decidir, per exemple, desenvolupar com és el Casa Catalunya, el topall dels preus de lloguer, etcètera. Clar, parlant de joventut, com pot emancipar-se una generació que fins i tot treballant no pot accedir a un habitatge, no? O sigui, quines mesures concretes per la joventut reclama

el Ministeri d'Habitatge? Bueno, nosotros lo hemos explicitado no solo en estos dos reales decretos, no? Que efectivamente, pues, yo creo que hay uno de medidas urgentes que es muy necesario y hay otro que requiere una reflexión más profunda, y lo digo, no? No podemos. Tenemos que evitar que un contingente muy importante de población en situación de vulnerabilidad se vea excluido de ese casting que pueda haber en el sistema de alquiler. Que los arrendadores busquen funcionarios o gente con trabajo fijo para poder ser los que alquilen. Tenemos que alquilar a gente que cobra ingreso mínimo vital. Tenemos que alquilar a menores migrantes no acompañados. Por lo tanto, yo creo que hay que reflexionar algunas cuestiones. Pero para nosotros lo principal, y esto ha estado en el debate desde el inicio de la legislatura, ha estado en el debate de la legislatura anterior con la aprobación de ley de vivienda, que por desgracia finalmente en esa ley para mí no se constató la creación de parques públicos de vivienda. El primer borrador de la ley de vivienda establecía una figura que para nosotros es la que opera, se pone muchas veces Berlín, ahora se quiere recuperar un parque público que por cierto se privatizó o mal vendió hace unas legislaturas, o el caso de Viena, que una parte muy importante de su parque es parque público porque reconstruyó la ciudad después de la Segunda Guerra Mundial el propio ayuntamiento. Necesitamos recuperar las fórmulas en las que la vivienda pública no se pueda vender en el mercado después de su periodo de cadencia. Solo hay una comunidad autónoma en España. Que ejerza de manera prioritaria el derecho al acabar los 25 años de una vivienda de protección oficial a comprarla, y es Asturias. En Asturias lo han aprobado, que toda la vivienda que ahora mismo está en vivienda de promoción autonómica, y esta que tiene un nivel de protección, o bien en el suelo o en la edificación, cuando el propietario acaba en esos 25 años, el gobierno asturiano va a comprar la vivienda. Si nosotros hubiéramos hecho eso, o hubiéramos incorporado la cláusula de que los convenios urbanísticos en los que se reserva un 30% de vivienda pública, de ese 30%, una parte, tuvieran que ser parques públicos no enajenables, todos los ayuntamientos de España grandes tendrían ahora mismo parques públicos, que es la vivienda de emergencia que los jóvenes tienen, por ejemplo, en Viena, que lo primero que tienes es una vivienda municipal en la que te puedes desarrollar y cuando vas necesitando, pues adquieres otro. Otro estatus o decides comprar. Necesitamos parques públicos, es la única opción, parques públicos que no desaparezcan en 25 años porque esa vivienda acaba con su nivel de protección. Esto lo hemos defendido siempre, ha sido siempre un leitmotiv de la izquierda y sobre todo también poner el foco en que los ayuntamientos también pueden ser promotores de vivienda. Los ayuntamientos pueden tener, cuando le pedimos a nuestros alcaldes muchas cosas, pidamosle también la creación de esos parques.

Estem parlant amb Rubén Pérez, que és secretari d'Estat de Joventut i Infantesa. Anirem acabant. Avui hem vist un govern molt dividit amb l'avaluació d'aquests dos decrets i amb la compareixença per separat a la mateixa hora dels ministres de sumar amb els del PSOE. Descarta un avançament electoral?

No, nosotros, yo creo que no hay cultura de coalición en este país. La gente piensa que por el hecho de formar un gobierno tenemos que pensar igual. En Europa esto es más habitual, hay gobiernos tripartitos, cuatripartitos, donde las diferencias se explicitan. Pero yo creo que aquí hay una cuestión que tiene que reflexionar el Partido Socialista, y es que nosotros estamos en el gobierno porque firmamos un acuerdo de coalición, con una serie de cuestiones, y la vivienda estaba en el acuerdo de coalición. Estaba efectivamente la reducción de la jornada laboral, estaban efectivamente cuestiones sociales muy importantes que ha hecho este gobierno, el gobierno, no sé si el concepto de más progresista de la historia que tantas veces se cacarea, pero desde luego el gobierno que ha querido avanzar más. En cuestiones sociales es sin duda el gobierno actual, incluso en el gobierno de la entera legislatura. Pero evidentemente si tenemos acuerdos muy importantes hay que desarrollarlos y hay que saber leer la calle también. No hemos sido los ministros, no han sido los ministros de sumar los que han espoleado esta posibilidad de que este Real Decreto que hace unas semanas era impensable se pueda llevar. Ha sido la calle, ha sido la movilización social. Y creo que es bueno que esa divergencia se exprese, porque sin crisis no hay síntesis y sin síntesis muchas veces no hay acción. Y creo que es bueno porque es una manera también de quitarnos una lectura de que los gobiernos de coalición tienen que ser gobiernos monocolores. Somos dos gobiernos con dos maneras diferentes de entender también la política y la acción política.

A veure, hem d'anar veient dia a dia com avança tot plegat. Primer hem de conèixer fins i tot la lletra petita d'aquests dos decrets que ha aprovat avui el govern. En Rubén Pérez, secretari d'Estat de Joventut i Infància, gràcies per acompanyar-nos avui al Catalunya Nit.

Passen quatre minuts de dos quarts d'onze, doncs precisament l'habitatge és el que està portant a molta gent al carrer i sembla que els acampats a Plaça Catalunya, que no eren gaires, però sí que començava aquesta protesta, i ho explicàvem aquí en directe al Catalunya Nit, sembla que s'acabaran quedant a passar com a mínim aquesta nit a Plaça Catalunya. Tenim en directe connexió ara amb el Joan Garcia de Nou. Joan Garcia, bona nit.

Hola, bona nit, Manel. Doncs sí, sí que es queden, es quedaran, ja han votat, ja us ho dèiem abans, hem de fer una assemblea i votar. No ha calgut ni la mà alçada i la decisió ha sigut. La cosa ha anat així.

¿Ens caem o no ens caem? Ens caem! Ens caem! Ens caem! Ens caem!

També us ho direm, una mica estil Tito Álvarez de les assemblees de l'IT Taxi. Però es tracta d'una campada convocada espontàniament a través de les xarxes socials. Diuen que són aquí a nivell personal, al marge que organitzin sindicats o plataformes, perquè entenen que la protesta d'ahir davant el Palau de Congressos es va quedar curta i del d'avui, de la decisió d'avui del Consell de Ministres, creuen que és. Paper mullat, és el que s'ha dit més o menys a l'assemblea, perquè creuen que no aturarà els desnonaments. Sentim l'Arteco, membre d'aquesta acampada. Realment n'hi ha molta gent que és militant d'altres entitats, organitzacions i sindicats, però venim com a individualitats, venim com a persones que senten aquesta problemàtica. I el que volem és que ho voti la gent. Si ens veiem amb forces, que crec que per aquesta línia ens quedarem. Aquesta nit segur. Ara són una vuitantena de persones, una vintena de tendes, hi ha controls policials discrets als accessos al Pas a Catalunya.

Doncs aquesta vuitantena que ens explicaves de davant, abans el número no creix, però sí la voluntat de quedar-se aquí de moment a campa. Gràcies, Joan. Bona nit. Bona nit. Fem una pausa per la publicitat i de seguida anem cap als Estats Units per parlar un dia més, una nit més, d'intel·ligència artificial.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Arriba la temporada de BCN Clàssics.

15 concerts al Palau de la Música i a l'Auditori amb grans noms com Gustavo Dudamel, amb la Filarmònica de Nova York. Ans Zofi Muta, amb la Filarmònica de Múnich. Klaus Maquela, amb el Royal Concertgebouw. I l'Estats Capilets Riesden, amb Daniel Egati.

Abonaments i entrades a bcnclassics.cat.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Catalunya Radio. Som Trescat. Catalunya nit.

Les notícies.

Sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías.

I Agnès Marquès. Catalunya Ràdio.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha convidat a la Casa Blanca els líders de les principals empreses tecnològiques en ple debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial i la petició de controls per part d'algunes empreses. Això ens porta en directe cap a Washington. Oriol Serra, bona nit. Hola, bona nit, Manel. No sé si aquestes crides, però, alteren gaire el mapa, el recorregut que té prevista Donald Trump. Oriol.

Bé, no gaire, no gaire, ell no baixa del burro. El president dels Estats Units convoca, d'una banda, els vuit principals gegants tecnològics per parlar de seguretat, però, per l'altra, no amaga la seva fixació. Veu en la intel·ligència artificial, superintel·ligència, com ell diu, amb els mateixos ulls que veu els barrils de petroli de Venezuela, és a dir, que hi veu negoci per davant de tot. Hi haurà un guanyador i un perdedor. Probablement no hi haurà un segon classificat, sinó un guanyador i un perdedor. Ara estem al capdavant per sobre de la Xina i de la resta, i vull que continuï sent així. L'única manera de mantenir aquesta situació és fer exactament el que estem fent ara. No volem frenar el creixement. Els líders de les grans empreses tecnològiques han advertit reiteradament que cal regulació perquè la situació s'està sortint de mare i representa un perill real per a la humanitat. Donald Trump, però, es manté tossut i es limita a parlar d'autoregulació, és a dir, que cadascú faci el que vulgui. Tenim la convicció que hi hauria d'haver una gran autorregulació. Ja tenim regulació automàtica a través del Departament de Justícia, l'FBI i tot això, però l'autoregulació és molt important. El Partit Republicà augmenta la preocupació perquè aquesta qüestió els està desgastant a cinc setmanes de les eleccions. Les granges de dades que vol construir Trump i els titulars negatius relacionats amb la IA s'estan notant a les enquestes.

Sí, hi ha alguns negatius que arriben directament des de dintre les empreses tecnològiques. Sí, podríem parlar de gotets de cancel·lacions de

projectes o dels llançaments de nous models. Per exemple, l'últim anfero ha estat Antròpic, que sospesa la sortida al mercat del GPT 6.1 Astra, incorporat al famós chat GPT. Alertat reiteradament dels perills catastròfics o existencials que la IA pot tenir contra la humanitat. I des de OpenAI també han anunciat que alguns dels seus models en fase de proves han actuat sense autorització humana saltant-se els protocols de seguretat.

Doncs moltíssimes gràcies en directe des de Washington. Una nit més. Oriol Serra, fins aviat. Adéu, bona nit.

Doncs cada 15 dies tenim la sort de poder parlar amb un dels grans experts en intel·ligència artificial. Hem fet l'actualitat amb l'Oriol. Amb ella anem amb coses més de llarg recorregut. És Román Orús, l'únic català i espanyol que està designat per les Nacions Unides en aquest panel per tractar específicament qüestions relacionades amb la intel·ligència artificial. Román Orús, bona nit. Bona nit, què tal, Manel? Doncs molt bé, molt bé. Aquí cada setmana passen moltes coses relacionades amb la intel·ligència artificial, així que aprofitem per posar-nos al dia. I d'entrada et volia preguntar sobre la nomenclatura d'intel·ligència artificial, perquè Donald Trump. No li agrada. De fet, va obrir el seu compte a Social Truth, la seva xarxa social, va obrir una enquesta dient que posava tres opcions. No li agrada intel·ligència artificial i proposava o bé superior intelligence, o sigui, una intel·ligència superior extrema o suprema. I va acabar guanyant superior, o sigui, una intel·ligència superior. I ja, a partir d'algunes compareixences, ara Donald Trump s'expressa així, escoltem-lo.

Here and after officially called. El que diu és que se

li ha de dir intel·ligència superior perquè artificial troba que fa com quedar com si fos una cosa fake, una cosa falsa, i que en canvi no té res de falsa, sinó que és extraordinària. Què et sembla a tu aquest debat sobre la nomenclatura? Bueno, que és un debat que de moment només segueix Trump i els seus seguidors, diria, però què et sembla?

Sí, exactament. Bueno, a Trump li agrada molt canviar les coses de nom, això ja ho sabem. Ja ho ha fet diverses vegades. Ara això li vol dir superintel·ligència i fins i tot ja havia posat altres alternatives. Jo veig complicat que això enganxi. Jo veig complicat que això enganxi. Per diverses raons. La primera és que el terme superintel·ligència, superintel·ligents, que diu ell, ja té connotacions tecnològiques. Això ja existia i vol dir una altra cosa. Vol dir una intel·ligència superior a les capacitats humanes. La intel·ligència artificial en algunes coses pot fer més coses que els humans, però en altres no. I a més a més, tampoc està clar si dins d'aquest terme de superintel·ligència que diu el Trump, s'estan englobant tots els models o ben només aquells que tenen més capacitat, perquè clar, hi ha models que de superintel·ligència no tenen res, els que són més petits i tal. Aquests també estan dins d'aquesta nomenclatura, és molt ambigu, jo crec que això no enganxarà, tot i que el Trump ho intenti.

Clar, sí, com tu deies, ja ha intentat també amb un golf, amb un llac, golf d'Amèrica, llac Ontario també, que es digués llac Amèrica, ja ho veurem, perquè el concepte artificial, suposo que la comunitat científica està ben assumit. I no sé si ve perquè és una intel·ligència que no és humana simplement per això o no sé si recordes com es va originar.

Sí, efectivament, això és un terme que està molt assumit dins del que és la comunitat científica, la comunitat tècnica i també la comunitat de la indústria. Des del principi en el primer moment en el qual es va començar a parlar de fer algoritmes i de fer mètodes per tal de fer les màquines d'alguna manera intel·ligents, que poguessin aprendre a reconèixer patrons i tal, aquí el terme des del principi va ser intel·ligència artificial per tal de distingir-la de la intel·ligència humana. Aquesta és la diferència. Vull dir que siguin dos tipus d'intel·ligència, això ningú no ho dubta, però està clar que s'ha de distingir entre el que és la intel·ligència biològica humana, en aquest cas, i les màquines intel·ligents, que és un altre cos.

Doncs aquí seguirem parlant d'intel·ligència artificial. I bé, s'ha de dir que en aquest terreny, els últims dies, hem tingut tant notícies per a l'esperança com de preocupants. Darrerament va així la cosa. Entre les preocupants, per exemple, de nou un hackeig, aquest, per exemple, denunciat per Austràlia, que va dir que Open AI es va infiltrar d'alguna manera en el portal oficial del govern.

Sí, efectivament, el portal oficial del govern del sistema de salut australià. Va sortir el primer ministre d'Austràlia, l'Antoni Albanese, dient que des del juny es veu que va haver-hi alguna agenda OpenAI, d'aquestes intel·ligències artificials que sembla que se'ls escapen, que es va infiltrar dins de la pàgina web del sistema sanitari d'Austràlia, que es diu Medicare, i va tenir accés a dades privades. Tot i que no eren dades molt sensibles, però eren dades privades. El que és més preocupant d'aquest incident és que això es va reportar a l'Agència de Ciberseguretat Australiana i es va parlar amb OpenAI sobre aquest tema obertament, però no va ser fins al setembre que OpenAI va reconèixer públicament que aquest problema havia existit. Els va costar un mes i mig de dir-s'ho als australians, quan els australians ja ho havien detectat des de fa dies. És el primer cas que es troba d'una fallada de ciberseguretat per un tema d'una intel·ligència artificial que s'ha anat de control en una pàgina web d'un govern. Per això és una mica preocupant.

I aquí entenem, de nou, que darrere no hi ha l'ordre d'algú que li diu ataca la pàgina web d'Austràlia, sinó que és motu propi per entendre'ns que agents de la intel·ligència artificial decideixen sortir-se del camí predestinat.

Efectivament, sí, això és el que va passar. Ningú li va demanar a la intel·ligència artificial que fes això. El que està succeint aquí és que tant OpenAI com Entropi, com aquestes empreses que estan fent les proves de ciberseguretat d'aquests models, estan fent centenars de milers de proves. Aleshores, encara que hi hagi un percentatge molt petit que alguna d'aquestes ies s'escapi de l'entorn, Clar, si tu fas moltíssimes proves, al final alguna és possible que se t'escapi. Vull dir, el que hauríem d'assolir és que aquesta probabilitat s'acostés el més que es pugui a zero, perquè no s'escapi ningú. Però clar, si es fan moltes, moltes proves, al final alguna s'escapa i en aquest cas és el que ha succeït.

I d'aquí tots els debats sobre la seguretat, però aquests darrers dies també han passat coses positives sobre la intel·ligència artificial. Què ens destacaries?

Sí, clar, home, no tot són notícies dolentes, no? Vull dir, quan tens aquesta capacitat que estem veient en temes de llevar seguretat, si l'enfoquem bé, podem tenir desenvolupaments científics i tecnològics de primera línia, no? I en les últimes dues setmanes, per exemple, han passat moltes coses. Per exemple, vam veure. Amb matemàtiques que es va resoldre un dels problemes del mil·lenni, que era l'estabilitat de les equacions de Navier-Stokes, d'això ja vam parlar. Amb matemàtiques també s'estan solucionant molts més problemes. La gent de OpenAI diuen que tenen més de 100 problemes matemàtics molt complicats que han aconseguit solucionar. Però, per exemple, la gent de Google ha aconseguit fer un mapa amb intel·ligència artificial de tots els canvis d'una lletra de l'ADN. Això és una cosa fantàstica, que portarà noves medicines, noves vacunes i tal. I una cosa molt interessant que ha succeït també últimament és que els d'Antròpic diuen que han trobat un sistema d'enzimes similars al que es diu el CRISP, que és el que actualment s'utilitza per fer l'edició genètica en virus i en bactèries. Han trobat una altra porta per dir-ho així, per fer edició genètica. I això ho han fet amb un sistema de, em sembla que eren 900 o 950 agents durant 21 hores allà treballant. Van trobar això i realment no s'esperaven trobar res, però ho van trobar. I ha estat un descobriment que ha trobat un agent d'intel·ligència artificial que segurament tindrà repercussions en el desenvolupament de medicines i vacunes.

Clar, ara que anomenaves el problema matemàtic, recordo que vam acabar dient, avui no tenim temps, però jo et preguntaré un dia si de la mateixa manera que s'han posat a treballar per resoldre el problema matemàtic i amb unes quantes hores han resolt el que els humans portaven anys intentant resoldre, Si es posés aquí allò, tota la càrrega possible en la IA per dir trobeu-me solucions als càncers o a determinats tipus de càncer, això és més a prop ara que sigui factible o què?

Tu creus que això podria passar? Sí, sí, això passarà i ho veurem, a més, en un temps molt curt. De fet, ja està començant a passar. Trobarem la vacuna contra el càncer i altres malalties i gràcies a la intel·ligència artificial. De fet, em sembla que va ser la setmana passada o fa deu dies més o menys que es va publicar un article al Nature on es proposava un candidat per la vacuna del càncer de pulmó, precisament, que s'havia trobat amb intel·ligència artificial. Aquest és un cas real. Hi havia tot coordinat per un científic, evidentment, per un grup d'investigació, però van estar treballant amb intel·ligència artificial. Em sembla que li van posar ja 37.000 agents treballant durant bastant de temps. Va ser una cosa molt coordinada, però clar van trobar un candidat a vacuna pel càncer de pulmó. I això és una cosa bastant històrica.

Doncs aquesta setmana acabarem amb un. Acabarem amb una esperança amb l'apartat positiu de la intel·ligència artificial que, com moltes de les novetats i tecnologies ben utilitzades, promet molt i mal utilitzada, espanta. Veurem cap on s'acaba inclinant la balança, però esperem que sigui cap a aquesta segona derivada positiva. Com la salut, no? Perfecte, sí,

efectivament, d'això es tracta. Vull dir, és una tecnologia tan potent que si l'enfoquem de manera correcta ja veiem que ens pot portar molts beneficis. I això, en aquesta direcció, és la direcció on s'ha de anar.

Doncs ara posem el comptador a zero i d'aquí 15 dies a veure si n'han passat més de bones o de dolentes. Ja ho veurem, a veure què passa. Gràcies i bona nit. Merci, bona nit.

Catalunya, nit.

De moment, el més immediat és demà, demà mateix, últim dia de setembre. Marc Güell, Txell Garriga, bona nit. Bona nit. A veure, què explicarem demà aquí a

Catalunya Ràdio? Doncs mira, que després de la tempesta sembla que arribarà la calma, demà sobretot a l'Empordà, on encara ha plogut fort aquestes últimes hores, continuarà fent balanç encara de les afectacions que han provocat. Les pluges d'avui hem vist imatges dels carrers que semblen autèntics rius. Avui, doncs, aquest episodi de tempestes ha provocat centenars d'incidències, sobretot al litoral i al prelitoral de Catalunya, però sense danys personals.

Demà també haurem d'estar ben pendents del bolletí oficial de l'Estat, el BOE, perquè es publicaran aquests dos reials decrets amb les mesures per l'habitatge que avui ha aprovat el govern espanyol. Avui tenim els grans titulars, però encara ens falta la lletra petita. I parlant de pisos, demà també sabrem l'augment de l'aurívor al setembre. És l'índex que es fa servir més per revisar les hipoteques a tipus variable.

De moment, la dada provisional sí que sabem que pujarà un 3,24%.

Bona nit, què tal? Sí, home, perquè és dia que ens hem de posar de gala, és el debat de política general. I avui hem sentit la intervenció del president Illa i és un bon dia també per palpar com està la temperatura de la política catalana sense perdre de vista el que està passant a Madrid perquè també és important. Però vaja, en els dos parlaments, el Parlament Català i el Congrés Espanyol s'hi juguen moltes coses i serà interessant demà tenir aquests dos peus. Tindrem el president del Parlament, Josep Rull, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, Oriol Junqueras, líder d'Esquerra i també sentirem les intervencions dels grups parlamentaris. I com veus aquesta temperatura tant al Parlament com a Madrid? Al Parlament la veig raonablement normal, diguem-ne, perquè, bueno, els que portem anys nant-hi hem vist i hem vist molts dies històrics, i ara, diguem-ne, que hi ha aquesta sensació de. Gairebé avorriment, diguem-ne, però que al final és la normalitat política que s'havia viscut durant molts anys. Veurem demà l'oposició, que més o menys ja anirà fort, especialment Junts, que vol ser alternativa, ja no parlem dels extrems, però més normalitzada. A Madrid la cosa va per una altra banda i crec que si no estàvem en campanya ja ho estem definitivament a partir de. A partir del que està passant amb aquest decret, veurem com va aquesta setmana, però vaja, tot sap pinta que ja ens encaminem cap a unes eleccions que ja estan al calendari, però veurem quan són. Falta, falta trobar el dia.

Veurem què passa aquestes pròximes hores i dies. I Maiol, i tot això, com ho suavitzareu una mica?

Com ho suavitzarem? Vinga, deixa't de dir-te que tindrem l'Ernest Hurtasun, com a portaveu de Somar, també el ministre. Com ho suavitzarem? Doncs mira, demà tenim la Belín Segura, que és la nostra especialista en benestar animal, que sempre ens fa estimar els éssers vius més que algunes persones. I també tenim el Quim Masferrer, que presenta la seva obra de teatre, que es diu Temps, amb una pregunta. Què faries si et quedessin 90 minuts de vida? Déu-n'hi-do, segur que no estaríem aquí parlant, Maiol. Home, Marc, tu i jo, no passem molt bé quan parlem, però sí, però si ens quedéssim parlant, potser ens faríem un WhatsApp d'escolta, que bé ho hem passat.

Que vagi molt bé, Maiol, us escoltem a partir de les 6.

Que vagi molt bé, Maiol, us escoltem a partir de les 6. Fins demà, adéu, adéu. Doncs ha arribat aquell moment de saber com els nostres col·legues de la premsa escrita estan fixant tot el que ha passat avui, o el més important, en una portada, una tria difícil. Jordi Cortada, subdirector del diari Ara, bona nit. Hola, molt bona nit. Com ho encareu això?

Bueno, ho encarem amb decrets, amb la crisi de l'habitatge. Titulem Sánchez de prova els decrets d'habitatge sense els suports garantits. I expliquem més en els subtítols que el PSOE i Sumart pacten dos decrets que es votaran divendres i traslladen la pressió a Podem, Junts i el PNB. I també detallem les mesures clau d'aquests decrets, prorrogar dos anys els lloguers, frenar els desnonaments i bonificar llogaters i propietaris. Igualment ens fem ressò del compromís que ha adquirit el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el debat de política general al Parlament, a comprar pisos de famílies vulnerables.

Doncs això s'haurà de llegir bé. Moltíssimes gràcies. Bona nit, Jordi. Molt rebé, bona nit.

De fi, d'aquí poc més de 3 minuts arribarem al punt de les 11, i nosaltres, els del Catalunya Nit, posarem punt i final el dia d'avui, aquest 29 de setembre. Però qui tindrà l'última paraula del programa no serem pas nosaltres, sinó, una vegada més, la nostra companya periodista, Anna Bosch. Ja la puc saludar avui, et tenim en la distància. Anna, bona nit, com estàs?

Bona nit, per dir alguna cosa, amb tot el repàs que hem fet. No, a mi m'agradaria fer una reflexió, i és, evidentment, sobre el tema del dia o el tema de la setmana, que és l'habitatge. Hi ha molts casos, i a Barcelona jo conec casos concrets de persones que renuncien a una feina perquè amb el sou que cobren no poden viure dignament, no poden pagar un pis o fins i tot no poden compartir un pis. Conec fills d'amigues que els han destinat a Barcelona i al final renuncien perquè diuen per viure així me'n vaig a un altre lloc. Està directament lligat, no és ja la feina, i gràcies a la feina tens un pis, sinó que a vegades t'agrada molt la feina, però hi renuncies perquè no pots pagar un pis. No és un problema exclusiu de Barcelona, o de Madrid, o d'Espanya, o de Catalunya, és un problema que he vist en altres ciutats, i el fenomen general és que les ciutats es queden cada vegada més, perquè qui té un poder adquisitiu molt alt, i per a estrangers, i. Diguéssim, les classes treballadores i les classes mitjanes baixes queden expulsades cada vegada més lluny de la perifèria. I què passa? Que llavors depenen per anar als llocs de treball molt sovint del cotxe i el carburant està pujant o dels trens de rodalies que ja sabem com funcionen. És a dir, és. Una sèrie de factors que el que fan és que acabi pagant al rebre sempre aquest sector de ciutadans que tenen un sou però que no els arriba per pagar un lloguer i no diguem ja una hipoteca. Acaben fora de la ciutat i cada vegada ho tenen més difícil per moure's amb cotxe o amb transport públic.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.