Catalunya nit, de 22 a 23 h - 30/09/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Europa s'està tornant cada vegada a un lloc menys acollidor des de la perspectiva de les migracions. En la següent hora, tres mostres. La primera, ben a prop. Fa deu anys, quan hi va haver la crisi humanitària de Síria, amb persones que fugien d'una guerra brutal, es va obrir un centre de refugiats a Berga, gestionat per la Creu Roja. En 10 anys hi han passat 900 persones. No ha generat conflictes de cap mena, però ara els han anunciat que els tancaran. Avui, els treballadors i voluntaris de l'alberg que els acull han fet vaga per protestar contra aquesta decisió que sembla irreversible. Passarem per Berga i explicarem què hi ha darrere d'aquest tancament.

Però també parlarem del cas de Suècia, el país que havia estat el mirall de l'estat del benestar, ha viscut també l'auge de l'extrema dreta i ha aplicat polítiques migratòries molt dures. Tot i que les últimes eleccions les va guanyar el bloc progressista, no ha pogut formar govern. La nostra companya, la Cèlia Cernades, ha tornat d'Estocolm i ens relatarà com ha anat evolucionant el país.

I en aquest context que podem dir que arriba un llibre, sí, podríem dir a contracorrent, perquè es titula Contra les fronteres. N'entrevistarem l'autor, que és Gonzalo Fanjul.

Com sempre espiarem quina portada preparen avui al diari El País de cara a demà. És el que ens trobarem als quioscs i revelarà el clau, posarà el punt final a tot el que estem explicant avui la periodista digital, col·laboradora del mitjà AJ+, Elena Sardà.

Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

I

d'entrada escoltem les veus que han marcat fins ara aquest 30 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Podem plantejar PAU 2030 la creació de 20.000 places, que comportaran 15 residències públiques, les restes serien places concertades, un model de concertació, unes 15.000 per gent gran i unes 4.500 per persones amb discapacitat. Amb això fem un salt endavant important, perquè en aquest moment les llistes d'espera que tenim a Catalunya estan al votant de les 20.000 persones.

Ens estan dient que posaran 15.000 places, les reconvertiran a públiques, per tant, vindran del sector privat, però que en aquest moment ja estan acollint a persones aquestes places, o sigui, ja estan ocupades i aquestes persones ja estan rebent recursos públics.

Presentarem una proposta de resolució per reprovar-lo. És el pitjor president que ha tingut la Catalunya moderna.

Si vi sembla, deixem que siguin els ciutadans. I la història, no tinc cap dubte, ni cap engolliment que sigui així, que adjudiqui quan sigui moment el que hagi d'adjudicar.

La tierra llamando a Salvador, Salvador, por favor, vuelve entre nosotros. ¿Va a encargar algún tipo de leyre en versión catalana para perseguir a nuestros hijos o directamente va a hablar con narcotraficantes para eliminarlos?

¿De debòs pensaven que tot això era gratuït? ¿Que podían importar i regularitzar immigrants procedents d'incultures on la vida no val res, sense que en patíssim a curt termini la violència i la barbària? Nosaltres demanàvem honestedat, demanàvem rigor,

demanàvem solvència i estem preocupats perquè en aquest primer anàlisi tot això no ha recollit. Usted ya me está diciendo

que me ponga en el peor de los escenarios. Permítame que me ponga en el mejor de los escenarios antes de que llegue esa votación. Y ya le digo que soy razonablemente optimista sobre la convalidación.

Són propostes que nosaltres votarem a favor, però són propostes clarament insuficients.

I Junts per Catalunya ha inclòs coses al decret que tenen valor i que són importants i que s'hi poden sentir reflectits.

Sé que desde Barcelona se dice eso. Vamos a revisar hasta la última coma. Me da igual a quién contradigo, yo voy a leerlo hasta la última coma.

Lo que tienen que hacer ya saben lo que es, retirarlo y traerlo entero, que es lo que está pidiendo el movimiento social.

El 63% de les empreses tenen dificultats de trobar treballadors per culpa del preu de l'habitatge que expulsa o no li dóna capacitat de poder treballar. També és un problema de competitivitat i també és un problema social i econòmic. Per tant, demanem consensos que realment no posem o reduïm l'oferta.

Quan he entrat, l'atacant era damunt dels instruments de vol, entre els dos seients. Els pilots no eren els seus seients. Un era a terra i l'altre damunt dels instruments. Estava destrossant els sistemes. L'he subjectat, li he fet una clau d'estrangulació i l'he estirat cap enfora.

Som una aliança defensiva. Cal que Rússia aturi les amenaces nuclears. No serveixen de res.

Des de Santiago Rosiñol, jo dic que hi ha alguna cosa amb què aquesta és la meva auca del senyor Esteve Pagesa, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha alguna cosa de la Víctor Català, que té un monòleg que és la tieta. Hi ha Guimarà, hi ha Benet i Jornet, que té testament.

Catalunya Nits. 10 i 7 minuts, Sergi Andreu, bona nit. Bona nit, Manuel. Nova exhibició del Barça a la Lliga de Champions.

Sí, avui hi ha hagut Champions. El Barça ha golejat la Roma a Itàlia per 0 a 6 en aquesta segona jornada de la fase Lliga. Dos gols de Graham, dos de Pina, un de Vapaior i un altre de la Dipo en pròpia porta. Segona victòria, segona golejada de les blaugranes en aquesta edició de la Champions. De moment, fixa't, 11 gols en dos partits, líders de la classificació. Y, tot i això, les jugadores s'esqueixen que han tingut un mes de setembre complicat i que els últims partits no han ofert la imatge que voldrien. En aquest sentit, s'hi ha referit Graham Hansen, reconeixent que avui han tingut millors sensacions.

Bueno, mucho mejor controlado el partido. Nuestro mediocampo estaba haciendo lo que tocaba en cualquier momento. No perdían casi ningún balón. Es un lujo estar jugando con ellas cuando. Cuando juegan así, los goles muy bien, y creo que todo el mundo se va de este partido con mejores sensaciones que hemos tenido los últimos dos partidos que ganamos, pero sensaciones mejores.

Diumenge arriba el Clàssic de Lliga, el Barça-Madrid a las 5 de la tarda al Camp Nou. No haurem de estar molt pendents.

Sí, arriben amb bones sensacions i amb golejades, o sigui que veurem què és el que passa, però no els pinta gens malament. Tenim dues cites amb el bàsquet. La primera ens porta a Girona.

Sí, perquè l'Espart Girona juga a aquesta hora un partit clau per continuar o per ser aquesta temporada a l'Eurolliga femenina. Allà hi tenim el Xevi Soler, que ens explicarà com va el partit, que ja se les ha acabat. Sí, falten dos minuts 47,

si no hi ha un miracle espectacular. L'Uni no jugarà a l'Eurolliga aquest any perquè està perdent. Ara ho fa de 10 punts, 65 a 75. És veritat que ha remuntat. Perquè estava perdent de 20 fa res, però sembla que no hi haurà temps. Dos minuts i mig pel final. Esparts-Girona 65, Gen Blatconuc 75. Tot apunta que les gironines hauran de jugar a la segona competició europea aquesta temporada.

I també en bàsquet, per cert, el Kitsenes Manresa ha perdut a la pista del PAUC, 93 a 78 en el debut dels manresans a l'EuroCup. I deixem acabar amb un apunt de Waterpolo. Perquè l'Atlantic Barceloneta s'ha proclamat aquest vespre campió de la Supercopa Europea després de guanyar el Marsella a la piscina de Sant Sebastià a Barcelona per 10 a 8.

Doncs felicitats. Mala sort pels equips de bàsquet, però bé pel Water Polo. Gràcies, Sergi. Adéu.

Són les 10 i 10 minuts. El Centre de Protecció Internacional de Berga, que tothom coneix com l'alberg de refugiats, té els dies comptats. La Creu Roja preveu tancar-lo a finals d'any.

Avui la dezena de treballadors han fet vaga i s'han concentrat per protestar i demanar recol·locacions dignes. El centre és un dels primers d'aquest tipus a Catalunya. Fa deu anys que funciona i disposa de mig centenar de places. L'Ajuntament lamenta el tancament i Creu Roja, que és qui el gestiona, atribueix la decisió a canvis polítics del govern espanyol amb retallades a tot Espanya. Anem cap a Berga, Nati Adell, bona nit. Hola, què tal? Bona nit. Doncs mira, hem parlat amb l'Albert Vilardell, que és treballador del centre i representant sindical de la CGT. Ens ha explicat en què consisteix la feina que es fa al centre.

El que fem aquí és l'acompanyament integral, la manutenció i una mica acompanyar-los en els primers passos per tal de facilitar el seu procés d'integració. Aprenentatge de la llengua, orientació laboral, perquè ells a màxim de ràpid puguin ser autònoms i no dependre de cap organisme. Molts fan un ús breu del programa perquè són gent que s'espavilen ràpidament, altres estan més temps perquè hi ha més barreres idiomàtiques o el que sigui, i la durada màxima del programa és de 18 mesos.

Durant 10 anys han passat per l'Albert Nati més de 900 persones, 900 refugiats de 44 nacionalitats. Tu has pogut parlar amb algú, eh? Doncs sí, amb la Juliema García de Venezuela, que porta 5 mesos a Berga, després de passar per Madrid, fugint de la misèria del seu país. El tancament, explica, serà un nou sotrac per ella i per la resta d'usuaris.

Tanto psicològicamente como espiritualmente y también por la parte trabajadora, porque aquí todas las personas que convivimos somos personas trabajadoras y hay una cantidad de niños que los afecta también en cuanto al cierre del albergue. Doncs per entrar més

a fronts en la problemàtica, Nati, tu pots parlar amb una representant de l'Ajuntament de Berga. Doncs mireu, estem aquí amb la Andrea Coromines, que és la regidora de Salut i Drets Socials de l'Ajuntament de Berga, per entendre una mica més què hi ha al darrere d'aquest tancament d'aquest alberg de refugiats del municipi. Bona nit. Hola, bona nit a tothom. L'Ajuntament, sorprès amb aquesta decisió després d'un bon funcionament del centre durant 10 anys, i de fet un dels primers que va obrir a Catalunya. Com us heu quedat? La veritat és que lamentem el tancament del centre, perquè realment és un centre que ara fa deu anys, arran del conflicte amb Síria, es va obrir i, a més a més, ha tingut una molt bona acollida a la ciutat. La prova és que molta gent no sap ni que existeix. Es tanca aquest centre de manera aleatòria i ens ha tocat, i això ens dol. Realment, s'hi pot fer alguna cosa o és inevitable? Lamentablement, crec que és inevitable, o sigui, no és competència directa de l'Ajuntament. És una política a nivell europeu, han canviat les lleis de refugiats, s'han retallat mil places a l'Estat i ens n'han tocat unes 484 a Catalunya. Un dels proveïdors és Creu Roja, que va licitar noves places o va renovar el contracte ara fa el juny del 26 i ha hagut de repartir aquest tancament en diferents centres i ens ha tocat. Hem intentat negociar que aquest tancament fos una part. Ells parlen sempre d'unitats de centres de protecció i ha tocat tancar Berga. No hi havia de negociació en aquests moments. Amb els treballadors us heu compromès a donar-hi un cop de mà, estar al seu costat, què vol dir això? Creu Roja sempre ha dit que intentarà reubicar-los i que no es quedi en el carrer, però ja sabem que darrere de cada treballador hi ha una família, una feina, no és tan fàcil. Que nosaltres estarem al costat dels treballadors està claríssim i que intentarem, inclús a nivell polític, intentar alguna reunió més a alt nivell, però malauradament em sembla que això forma part d'una política global des de l'estat espanyol i des d'Europa, que nosaltres som molt petits com per poder-ho revertir. No sé si hi ha data pel seu tancament. Parlen de 31 de desembre. Jo entenc que serà una desescalada, que quan el refugiat acabi el seu programa d'asil ja no el tornaran a omplir, diguéssim. Això funciona amb que l'estat espanyol acull diversos refugiats i els reubica a nivell de tot l'estat i es van omplint les places buides i el refugiat no pot escollir. Explica'ns una mica com funciona un centre com aquest i quin perfil de persones, d'usuaris acull. Gent que marxen de perill, de situacions de guerra,

situacions de violència i que busquen una altra oportunitat, que demanen un asil polític i reubiquen aquesta gent a nivell de tot l'estat. Per exemple, jo conec el cas d'una família afganesa que el pare formava part de l'exèrcit espanyol. I quan l'exèrcit va marxar d'Afganistan, van haver de reubicar aquest senyor i van venir parar aquí, Berga, per exemple. A Síria ha passat el mateix, a Ucraïna ha passat tres quarts del mateix. Venezolans que han vingut a parar aquí en aquests moments estan treballant a l'hospital. Vull dir que ha sigut

un centre de segones oportunitats i això és el que sap greu. I llavors aquí, quan ells acaben amb el programa de refugiat, no moltes vegades per la feina, sinó per l'habitatge, a vegades han de marxar a zones menys tensionades a nivell d'habitatge. D'aquests més de 900 refugiats que han passat per aquí a l'alberg de Berga, teniu comptabilitzat quants finalment s'han quedat a viure aquí? Exactament no, perquè això és confidencialitat. Però jo et diria que potser una tercera part se n'han quedat tranquil·lament aquí. Doncs gràcies a Andrea Coromines, que és regidora de Salut i Drets Socials de l'Ajuntament de Berga. Ara ja coneixem una mica més quina és aquesta problemàtica del tancament de l'Albert de Berga a finals d'any. Gràcies, bona nit. Gràcies, bona nit a tothom. I gràcies també a tu, Nati. Entenem ara millor què és el que passarà i el servei que es deixarà de donar quan, si res no canvia, tanqui aquest alberg de Berga. Fem ara una pausa per la publicitat i a la tornada ens endinsem en el cas de Suècia. Catalunya Ràdio. Som 3CAT. Som 3CAT.

Uf, quin relax al jacuzzi. Perdó, quan he de sortir? Quan vulgui. Que bé. Però, i si m'hi vull quedar moltíssim més temps? Tot el temps que vulgui. I totes les bombolles que vulgui? Totes les bombolles que vulgui. I tot el relax que vulgui?

Vostè és la guanyadora de l'Eurojackpot, no?

Doncs tot el relax que vulgui. En pots de fins a 120 milions d'euros les coses bones duren forever. No et quedis sense Eurojackpot de l'11. Aquest divendres, per només dos euros, pot de 106 milions. Millionari forever. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

81-352-469-C, de casa. El tens gravat al cap i saps que mai no l'oblidaràs. Però saps també que pots resoldre les teves reclamacions de consum gratuïtament i sense anar a judici? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com el DNI. Troba més informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

I Agnès Marquès. A aquestes alçades de la temporada us podríeu pensar que ja ho hem estrenat tot, però no, encara ens queden un parell de sorpreses o de retrobaments. I aquest és un retrobament, torna al Mapamundi de Catalunya Ràdio.

I ens diuen que sí,

que benvinguts, em sembla que en suec, en suec. Estocolm. Estrenem temporada del Mapa Mundi a Suècia, Estocolm. Cèlia Cernades, benvinguda. Hola, Manel, què tal? Així que començarem per Estocolm. Sentíem ara aquí un benvinguts a Estocolm, eh?

Sí, en anglès i en suec, només faltaria, perquè se senti una mica de suec també el relat que farem avui, que, com sempre, anirem salpebrant amb una mica de música.

Clar, aquesta és una de les icones de Suècia, sens dubte. Aba, les eleccions recents en aquest país el 13 de setembre han servit de baròmetre per avaluar la situació política i social al país nòrdic. L'històric Partit Socialdemòcrata va guanyar les eleccions igual que el 2022, però aquesta vegada el centre-dreta no suma majoria i, per tant no poden revalidar el pacte de govern que ha estat vigent els últims quatre anys. Quatre anys en què, amb el suport parlamentari de l'extrema dreta, l'executiu Dulf Kristersson ha convertit Suècia en un dels països més durs d'Europa en migració i lluita contra la màfia organitzada. De moment, però, Suècia està sense govern i cal preguntar-se si el retorn de la socialdemocràcia suposarà un canvi substancial en un país que durant dècades va servir de model Europa pel seu estat del benestar i la seva política progressista d'acollida.

Bé, aquesta música convida a ballar a anar de festa, però de moment no tanta festa perquè hi ha problemes per formar govern. Què està passant, Cèlia?

Sí, poca festa de moment en l'àmbit polític perquè la líder del Partit Socialdemòcrata, Magdalena Anderson, que per cert manera molts comparen amb Angela Merkel, doncs Anderson ha declarat aquesta setmana que no es veu capaç de formar govern. Per tant, Ell hauria de sumar-hi els verds del partit d'Esquerra en aquest govern, que és un país que Suècia considera radical i que va pujar a les últimes eleccions. L'Esquerra és un partit amb propostes molt diferents de la resta de l'espectre polític en termes migratoris, molt més obert en aquest sentit, però és també diferent en termes de defensa, per exemple, perquè va ser contrari l'ingrés de Suècia a l'OTAN que es va fer efectiu el 2024. Per tant, si la líder socialdemòcrata de moment veu impossible formar govern, a sobre un impàs, i la pilota passa a l'actual primer ministre, Ulf Kristersson. Què passa? En aquest cas, un nou executiu suposaria segur l'entrada al govern de l'extrema dreta, que fins ara dona més suport des del Parlament, i per tant. La consolidació d'aquest gir ultraconservador que ha fet Suècia els últims quatre anys. Així que podem dir que la polarització de la que tant parlem ha arribat a la idíl·lica Suècia, com ha passat a molts altres països d'Europa, perquè la diferència entre els dos blocs ideològics ha estat de tres escons. I els temes que més polaritzen Suècia també en són familiars. Són migració, és seguretat, a més el que podria ser el cost de la vida, l'habitatge, la inflació, etcètera.

Tu ens proposes un recorregut del passat fins al present a Suècia?

Sí, és per fer-nos una idea del que ha estat Suècia històricament, i per això conversava amb Miguel Godoy. El Miguel, que és d'origen argentí, vivia a Xila, quan va triomfar el cop d'estat d'Augusto Pinochet, i d'allà va marxar per arribar a Suècia. Yo no elegí Suècia.

Era la posibilidad que había, la única posibilidad que existía, y llegué a este país en un invierno que, entre todo, era blanco, Para mí era como estar en otro planeta. Entonces estuve el primer tiempo viviendo en un campamento de refugiados al sur de Estocolmo. Y allí estuve hasta que llegó mi compañera y pudimos hacer nuestra vida de forma independiente.

El Miguel Godoy seria un exemple dels refugiats llatinoamericans, molts fugint de les dictadures dels anys 70, que van arribar a Suècia durant els 70, 80, bàsicament, perquè al 90 hi va haver un canvi important. I quin canvi va ser? Sí, va ser a partir de la dècada dels 90, es van començar a aplicar polítiques neoliberals que van afectar a tots els àmbits de Suècia. Per exemple, en la privatització de l'estat del benestar, la teoria va ser millorar l'eficiència, que la gent pogués escollir millor, però. Privatitzar l'estat del benestar ja va ser un primer canvi substancial en l'ADN de Suècia. L'altre moment clau va ser l'anomenada crisi de refugiats de 2015, que tots recordareu, Suècia, en aquell moment, amb uns 10 milions d'habitants aproximadament, va acollir al voltant de 160.000 sirians. Va ser aquest punt, a partir de llavors, van explicar aquests dies, que hi va haver aquest gir progressiu de polítiques d'acollida i, sobretot, de les lleis respecte als migrants, per part de tots els governs, de tots els colors. Per tant,

diguéssim que el punt d'inflexió, el que alguns consideraven un model per la socialdemocràcia, etcètera, comença a canviar a partir d'aquesta crisi dels refugiats?

Sí, sobretot en les polítiques migratòries. És a dir, Suècia ja no és el paradís per als refugiats. De fet, fa pocs dies The Economist la va definir com el paradís per als multimilionaris. En té més per càpita que fins i tot als Estats Units. I en tot cas, el resultat de tot això ha estat que Suècia està en els números d'entrades d'emigrants i d'acceptació de refugiats més baixos dels anys 80 i només en els últims quatre anys aquestes aplicacions i aquestes acceptacions han baixat un 60%. Per tant, Diguem que les xifres és el que exhibeix l'extrema dreta, però té aquestes conseqüències que comentava.

Cèlia, com podríem definir l'extrema dreta sueca? De què parlem quan parlem d'extrema dreta sueca?

Bueno, per ser aquesta cançó, ens diu Tatu, que és la que va guanyar Eurovisió del 2023. Sí, sí, sí. Extrema dreta sueca, a Suècia es diu els demòcrates de Suècia, és un nom, aquests noms que generen una certa confusió, perquè passes d'extrema dreta a demòcrates de Suècia. El 2022 es van convertir, com ha passat a Alemanya amb Alternativa per Alemanya, la segona força política de Suècia. Aquesta elecció ens ha baixat un pèl, ara està entre el segon i el tercer lloc, però té el suport del 18% dels votants i és una extrema dreta diferent d'altres que veiem a Europa. Les seves arrels són clarament feixistes i nazis i de fet era tan extremista que no va entrar al Parlament de Suècia fins al 2010. És una força que en el seu moment va defensar, per exemple, que es prohibissin les adopcions de nens no nòrdics a Suècia. Llavors, des d'acabar entre l'actual líder Gemma, Aquesson ha fet un procés que també ha fet l'extrema dreta a altres llocs, que se'n diu de normalització, és a dir, d'aparèixer com un partit estàndard que defensa els interessos nacionals de Suècia, i que han fet canvis tan subtils, però de tant impacte, per exemple, com canviar el seu logo electoral. És a dir, aquestes eleccions, en lloc de ser una torxa encesa que era fins ara el logo era una abelleta infantil o una floreta que semblava dibuixada per un nen. Per tant, molt més com inofensiu. Vaig parlar amb una politòloga molt reconeguda a Suècia, jo diria que l'experta en extrema dreta més important dels països nòrdics, es diu Ann Catherine Junger, i el que em deia és que des del moment que l'extrema dreta ha tingut poder, això ha contaminat tot l'espectre polític de Suècia, inclosa la socialdemocràcia.

Les polítiques de demòcrates de Suècia s'han convertit en la nova normalitat a Suècia. Per tant, un canvi de govern no significarà polítiques migratories més progressistes a Suècia ni enlloc. Potser hi haurà canvis en temes menors, però els principals aspectes d'aquestes polítiques continuaran igual.

In a happy home I was a king, I had a golden throne Those days are gone

Now the memory's on the

wall Aquesta també l'ha ballat molta gent, però el nom del grup és bastant provocador, eh? Swedish House Mafia.

És que ara en parlarem de les mafies, seguràs.

Upon that hill across the blue lake That's where I.

A veure, d'entrada, què ha passat amb l'estat del benestar? Mira, t'explico.

Perquè a mi em va sorprendre molt el relato, el que m'han explicat, la veritat. Suècia fa un temps, ja des dels anys 90 progressivament, com deies, s'ha privatitzat l'estat del benestar. Això ha fet que el govern ha permès que empreses privades muntin escoles allà on volen, i amb el ratio d'alumnes que volen, finançades al 100% per l'Estat, però gestionades estrictament com una escola privada. És a dir, que aquesta escola privada, òbviament, prioritza els alumnes més brillants perquè, entre altres coses, costen menys, no requereixen tant suport, etc. Aquestes escoles s'han convertit en un negoci astronòmic. Vaig parlar amb Lisa Pelling, que és una politóloga, que és la directora de Think Tank Arena ID, que és un think tank pròxim als sindicats, que han fet un informe demolidor sobre l'impacte que ha tingut la privatització del sector de l'educació. Ha provocat una gran segregació d'alumnes. Suècia ha caigut en picat els informes PISA. I ara veurem també, primer el que ens explica sobre l'impacte general que això ha tingut sobre l'educació. Producimos este informe.

Para advertir a nuestros colegas en otros países europeos del hecho de que estas empresas escolares utilizan la imagen muy romántica del modelo sueco con niños rubios, arquitectura escandinavia, para poder vender su sistema a otros países, escuelas concertadas en España. Aquestes empreses que

són propietat de les escoles molts cops són fons d'inversió amb seu a Luxemburg, on no paguen impostos, o fins i tot són propietats de bandes criminals.

Yo creo que hemos sido muy ingenuos. El hecho de que el Estado pone a la disposición de empresas millones y millones de coronas ha creado un business muy profitable incluso para bandas criminales.

Tenim també el tema de la inseguretat i el crim organitzat, se'n parla molt, des d'aquí estem veient també reportatges de tant en tant, han ocupat titulars mundials per tirotejos en centres comercials o explosions d'edificis, com ha arribat fins aquí de nou un país que vist des de molts punts d'Europa era modèlic?

Doncs aquestes bandes criminals, aquestes bandes mafioses, són les que citàvem que formen part d'aquestes empreses que tenen les escoles privades. És un negoci que va començar amb el tràfic de drogues, després va passar al tràfic d'armes. Ja als anys 90, quan les armes van acabar les guerres dels Balcans i a Suècia es va inundar d'armes procedents d'aquelles guerres, això va començar amb tirotejos al carrer, que perpetraven cada cop nens més petits, nens de 9-10 anys, perpetrant tirotejos. Amb l'actual govern i ja abans es va optar per una política molt punitiva, es va reforçar la policia i tal, i per tant els tirotejos han baixat, però en canvi han pujat les explosions. Fins al punt que el ministre de Justícia va admetre fa poc que era una xacra que considerava que era gairebé impossible d'erradicar, i que aquestes bandes criminals es financien la meitat per les drogues i l'altra meitat està fent l'estat del benestar suec. Em vaig parlar amb Anders Lindberg, que és el cap editorial polític del diari Aftonbladet, que és la més tirada, la més seguida a Suècia.

La cara dolenta és que hem tingut al mateix temps un augment de les explosions en bomba, i això passa perquè els mercats estan canviant. En lloc de tenir baralles pel mercat de drogues i armes, s'ha obert el mercat de la protecció, una mica com als Estats Units dels anys 30, on s'imposava l'extorsió a canvi de protecció en el temps del Capone. Estem parlant de màfia, de màfia consolidada.

On queda la innocència de la pipi? Sí, sí, amb tot el que ens has explicat, bé, espanta una mica mirar cap a Suècia.

És a dir, el País Nòrdic ha patit una evolució que també ha patit a molts cops Europa, té problemes greus com els que hem sentit, però és cert que hi ha coses que encara podríem dir, ostres, quina enveja que em fa, per exemple. Les baixes maternals duren 480 dies, és a dir, que tu pots repartir-te durant els primers 12 anys a la criatura, una petita part d'aquests dies és sense sou, però l'altra és amb 80% del sou, això a tots els que hem tingut fills ja ens agradaria. Però també hem de recordar que va haver-hi un escriptor i periodista desaparegut, va morir d'un atac de cor en part, per totes les amenaces que havia rebut de l'extrema dreta, que va ser Stieg Larsson, que fa més de 20 anys, en la seva trilogia Millennium, ja va exposar aquests claroscurs, aquestes clavegueres de Suècia i els vincles de l'extrema dreta amb el poder. Per tant, no és que no ens advertissin, ja es veia, però és veritat que és interessant entendre què ha passat en un país que durant molt de temps ha estat modèlic i un exemple a seguir sobretot per la socialdemocràcia d'arreu del món.

Doncs, qui vulgui entrar més profundament en tot aquest món, el món del mapa mundi, que ja torna a Catalunya Ràdio, ho trobareu a les nostres webs habituals. Benvinguda de nou, Cèlia. Gràcies, Manet.

Hola, amiguitos. Me habéis reconocido, ¿verdad? Soy Pipi Lamström. Sí, Pipilota, Victual, Diarro, Galdina, Xocominza, hija de Efraín Lamström. Pero ya sabéis que todos me llaman Pipi.

Cataluña NIT. Cataluña Radio.

Passen dos minuts i mig de dos quarts d'onze.

Avui arriba a les llibreries Contra las Fronteras ¿Cómo reemplazar un régimen migratorio fallido? És un assaig sobre el moviment migratori actual escrit per l'investigador Gonzalo Fanjul que treballa, per exemple, a l'Institut de Salut Global de Barcelona. Amb el seu llibre denuncia com les migracions s'han convertit en un camp de batalla moral i polític dels nostres dies, però també hi ha propostes alternatives i diu que realistes per gestionar la mobilitat humana de manera més justa i intel·ligent.

Gonzalo Fanjul, bona nit i benvingut al Catalunya Nit. Bona nit, gràcies. Estem escoltant les polítiques que s'estaven aplicant a Suècia. Avui exactament es compleixen dos mesos de l'arribada de migrants a Ceuta i ahir escoltàvem en aquest informatiu com el comissari d'interior de la Unió Europea demanava fronteres molt més dures. Podríem dir que has escrit un llibre a contracorrent.

Sí, bueno, el libro desde luego, es curioso porque el libro está entregado los primeros días de julio, entregado ya digamos cerrado para ir a imprenta antes de que ocurriese Ceuta, el libro iba a contracorriente antes de Ceuta, después de Ceuta es sencillamente extraterrestre, es un libro y sin embargo no cambiaría ni una sola línea de lo que ponía en ese momento. Doncs ara ho anirem explicant.

Tu dius que feia 15 anys que tenies aquesta idea que et anava rondant el cap. D'entrada, l'has estructurat en tres capítols, el per què del problema, el què del problema i com resoldre'l. Comencem pel per què del problema. Tu defineixes el règim migratori que estem vivint com a idiota i immoral.

Bueno, es inmoral, desde luego, por las razones que conocemos. Es un régimen migratorio que vulnera derechos fundamentales de manera sistemática. Es una trituradora de las normas de protección internacional. Obliga a los estados a cruzar líneas rojas de manera permanente, como estamos viendo ahora en el debate de Ceuta. Lo que ustedes mencionaban ahora, como tienes aún a las portavocías de los comisarios de interior. Exigiendo que se incumpla la ley, básicamente. Es un sistema que provoca costes directos y de oportunidad muchísimo más allá de lo tolerable. Pero todo lo que es inmoral se queda pequeño en comparación con la insensatez del modelo. Yo digo que el modelo es idiota desde un punto de vista económico y demográfico porque es literalmente un disparo en el pie. Un modelo concebido para detener los flujos de manera patológica en un contexto de invierno demográfico, en donde necesitamos un incremento del número de trabajadores y necesitamos racionalizar el sistema de movilidad laboral, es un modelo que funciona en contra de nuestros propios intereses y, desde luego, de los intereses de los propios migrantes y de sus países de origen.

Ya se podría decir también un modelo racista, como mínimo, si miramos el color del pasaporte.

Absolutamente, es un modelo completamente racista. España yo creo que es un ejemplo muy significativo de ello. Llegar desde África a España es una verdadera carrera de obstáculos en donde muy posiblemente te vas a dejar tus ahorros y no la vida. Llegar de América Latina es relativamente fácil en ese sentido, aunque luego caigas en una irregularidad sobrevenida. Por supuesto que queremos a los trabajadores latinoamericanos, pero yo creo que España ha aplicado una política tan racista como la de otros países europeos.

Deia que feia 15 anys que la idea et voltava pel cap d'escriure aquest llibre. No sé si en aquest temps hem anat a pitjor. Ho dic perquè, per exemple, hi ha el Pacte Europeu de Migracions i Asil que data de l'any 2023, que ets molt dur amb aquest pacte.

Sí, en realidad mi obsesión por ese tema viene de una vía un poco rara, que es la vía del desarrollo, de la lucha contra la pobreza. Yo dirigí el servicio de estudios de Oxfam Intermont durante años y me obsesionaba la idea de que de todas las herramientas que tenemos para reducir la desigualdad global y acabar con la pobreza, una de las menos utilizadas y con mucha diferencia de las más poderosas es precisamente un buen modelo de movilidad laboral, un buen modelo de migración, ¿no? Y desde luego de protección para los desplazados forzosos, pero sobre todo de movilidad laboral, ¿no? Y en la comunidad del desarrollo existe muy poca gente que esté haciendo este trabajo. Tuve oportunidad de pasar un tiempo en la Universidad de Harvard, en la Kennedy School, donde ahí me topé con un pequeño grupo de gente que está precisamente en el campo del reformismo migratorio, que no es tan abundante. Hay mucha gente trabajando en defensa de derechos humanos o en la denuncia, pero pocos proponiendo una alternativa. Y a partir de ahí empecé a trabajar en una propuesta que se ha ido desarrollando en paralelo con la Fundación Por Causa, que es la fundación que cofundamos un grupo de personas hace algunos años, que es una organización que interviene en el debate, trata de generar narrativas para influir el debate público existente y para abrir conversaciones nuevas. Y yo creo que la de las alternativas, la de las soluciones, es posiblemente la conversación que necesitamos más desesperadamente.

Clar, perquè d'alguna manera tu dius que és molt possible deixar de veure aquesta mobilitat humana com una amenaça, que hi ha interessos darrere perquè la veiem com una amenaça i veure-la com una oportunitat.

Bueno, no hace falta irse muy lejos. Nuestro país, la experiencia de desarrollo de nuestro país desde luego en estos últimos años es el ejemplo palpable de la contribución de la mano de obra migrante en este sentido. Los migrantes no vienen a repartirse una tarta fija, no vienen a competir por los puestos de trabajo ni a disminuir los salarios, vienen a incrementar el tamaño de la tarta, incrementar el tamaño de la economía. Con ello generan oportunidades para ellos mismos, pero generan oportunidades también para quienes ya estaban aquí, los españoles y los migrantes que habían llegado antes. Esto que era cierto siempre y que ha tenido momentos de diferente nivel de intensidad, dependiendo del dinamismo de nuestra economía, en este momento es una tendencia estructural, porque nuestras sociedades envejecen a marchas forzadas, no solo la española, Y por lo tanto, esa necesidad de mano de obra, incluso en un contexto de digitalización de la economía como el que estamos viviendo, esa necesidad de mano de obra es casi existencial. Y uno cuando habla con empleadores, habla con empresarios, habla en realidad con cualquiera, con el sector público, reconocen que España necesita a todos estos trabajadores simplemente para mantener nuestro nivel de actividad, no ya para crecer, ¿no? Esta realidad es cierta aquí, con un gobierno que ha tenido un discurso más abierto y más progresista, pero es cierto incluso en los países que son más duros con la migración, como Italia, el Reino Unido o Alemania,

¿no? Tu parles al llibre de set pecats capitals del model migratori, com que això es tracta que els oients, si els interessa, vagin a buscar el llibre, no els explicarem el set, però potser en pots dir algun.

Perdón, me has preguntado por algún ejemplo.

¿Algún ejemplo de estos siete pecados capitales del modelo migratorio? No los contaremos los siete porque la gente puede.

Voy a decir uno que a todo el mundo le va a resultar familiar. La gula. Este es un modelo de puerta estrecha y semicerrada que en un contexto de dinamismo económico importa de manera constante mano de obra de manera irregular. Los trabajadores vienen, se establecen en modelos de irregularidad sobrevenida, esa bolsa de irregularidad crece y casi en un modelo bulímico, cada cierto tiempo tenemos que hacer procesos de regularización ordinaria o extraordinaria precisamente para reducir esas bolsas de irregularidad, ¿no? Esta es una realidad también en otros países de nuestro entorno, ¿no? Pero yo creo que el pecado capital que más destaca es precisamente el de la ira, ¿no? Perdón, el de la lujuria, entendida como casi una pulsión sadomasoquista que hace que castiguemos al otro como si fuese una amenaza existencial, que deshumanicemos, por ejemplo, a los niños que ahora están en Ceuta. Con diputadas del Partido Popular enviando un tuit en donde dicen no son niños, son soldados y por lo tanto los convierten en un objetivo directo y al mismo tiempo estamos perjudicando nuestros intereses de una manera pavorosa porque esto afecta a la sostenibilidad de nuestro sistema de pensiones, a la sostenibilidad de nuestros servicios públicos, a nuestra sostenibilidad fiscal en el sentido más amplio.

A partir d'avui es pot trobar a les llibreries Contra les Fronteres, estem conversant amb Gonzalo Fanjul, que és autor d'aquest llibre. De seguida que algú ens estigui escoltant, i ja saps que això és un d'aquells comentaris que se sent habitualment, si diem Contra les Fronteres, de seguida algú diu, sí, clar, que entri tothom, i aquí no hi cabríem, o això és impossible, o ara afegirien, per exemple. El que ha passat a Ceuta, que diríem, mira, n'han entrat 80.000 en dos dies i encara ara estan al carrer, això és impossible, aquí no hi caben, s'ha de regular, s'ha de mirar. Quina és la proposta alternativa? Com es pot fer bé?

Bueno, voy a empezar dejando claro lo fundamental. Esto no es un libro que esté a favor simplemente de un sistema de puertas abiertas. No es eso lo que propone el libro. El libro hace primero un diagnóstico en donde explica lo que estábamos diciendo antes, por qué hay todo tipo de distorsiones éticas y prácticas alrededor de nuestro sistema. El libro dice también que un modelo que fuese justo el contrario, la némesis del que tenemos, un modelo puramente utilitarista de importación de mano de obra barata, de gente que cobre poco, que incremente las bolsas de desigualdad y la marginalidad de nuestros países, tampoco es un modelo deseable. Y eso es lo que quiere mucha gente que está pidiendo que vengan simplemente con salarios muy bajos o a vivir en condiciones de semiesclavitud o de explotación. Lo que el libro argumenta es la posibilidad de establecer vías legales, seguras y ordenadas que introduzcan racionalidad en el sistema. Este es un sistema microgestionado, microintervenido por el Estado, fundamentalmente por los ministerios del interior. Cualquier empleador y trabajador que hayan tenido que poner en marcha un proceso de contratación de un extranjero saben las dificultades extraordinarias que esto supone. Este es un sistema que necesita que los trabajadores extranjeros sean tratados como los trabajadores nacionales, en derechos y responsabilidades. Y hay muchas alternativas fuera de nuestro país en donde nos podemos fijar para generar mayores oportunidades para llegar de manera legal y segura. Y en el libro se dan muchos ejemplos en este sentido. Eso sería otra forma de conseguir el orden, no por la vía de la militarización, sino por la vía de una racionalización del sistema, tranquilizaría a la gente y garantizaría nuestros derechos.

Un dels conceptes que apareix al llibre, per qui el vulgui llegir, que és ben interessant, és el de la narrativa de l'amor, que rarament el sentim quan parlem d'aquests casos, i que trobareu a Contra las Fronteras, ¿cómo reemplazar un régimen migratorio fallido? Gonzalo Fanjul, moltíssimes gràcies i bona nit.

Muchas gracias a ustedes. Muy buenas noches. Bona nit.

Que tiene que caminar Flor de maíz El cielo te está cuidando Ya no delumbre la tierra que te parió La tierra que te parió La tierra que te parió.

Catalunya NIT. Catalunya Radio.

Som Trescat. Som Trescat.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shangai, la sensació és que és una ciutat que funciona.

Què és avui la Xina i cap on va?

I també disponible a la plataforma 3Cat. Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Segur que heu sentit la frase, jo no en vull saber res més dels homes. La diuen, sobretot dones, a partir dels 55, que després de molts anys de tenir una relació convencional aprecien la seva nova llibertat. Què en penseu? En parlem aquest dimecres a Les dones i els dies.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Catalunya Radio. Som Trescat. Som Trescat.

Passen dos minuts de tres quarts d'onze, és aquell punt del dia en què tenim ja un ull posat en el demà. Oriol Pujador, Txell Garriga, Mar Güell, bona nit. Bona nit. Hola, Manel. Demà, de nou, molt pendents del temps i d'un pla, l'Inuncat, Oriol. Protecció Civil ha activat

avui el pla Inuncat en fase d'alerta davant la previsió de pluges torrencials de nou aquesta setmana. Fins demà! Per això no s'ha establert cap restricció. L'Agència Catalana de l'Aigua sí que centra l'atenció, però, a les Terres de l'Ebre, perquè allà l'orografia de la zona pot afavorir acumulacions d'aigua en punts elevats i això pot fer créixer rius i rieres. També ha de ploure molt. Manel, al País Valencià, hi ha alerta taronja per pluges a València i Castelló. Una desena d'ajuntaments, entre els quals el de València o el de Torrent, així com també Gandia, han suspès les classes per aquest dijous.

Doncs molta precaució, ja tens el que passi demà, el dia que també ha de quedar vist per sentència el judici del cas Roger Espanyol.

L'hem anat seguint aquí, serà el torn demà, últim dia de la declaració dels quatre acusats, tres d'ells comandaments de la Policia Nacional i també de l'escopeter que va disparar la pilota de goma. A més de la declaració dels acusats, que van demanar fer l'últim dia la seva declaració per articular millor la seva defensa, les pares també presentaran els informes finals i, per tant, s'haurà de veure si els quatre policies nacionals també faran ús de l'últim torn de paraula. Les acusacions, recordem-ho, demanen penes per tortures que podrien ser de fins a 13 anys de presó. En cas que el tribunal les estimi, això tindria un efecte, tiraria pel terra el relat de l'Estat que nega la violència policial l'1 d'octubre. Diverses entitats com Òmnium, Iridia, l'Assemblea Nacional i Alerta Solidària han convocat concentració davant l'Audiència de Barcelona.

Doncs és una de les qüestions que explicarem demà aquí. Quines altres, Marc? Doncs haurem de seguir connectats al Parlament perquè s'acaba aquest debat de política general que hem anat seguint ahir i avui. Demà toca votar les conclusions

que han anat aportant tots els partits. Ja hem vist ahir, he escoltat que ha estat un debat intens en què l'oposició i els aliats d'Illa han carregat fort contra el president. Veurem demà què acaba passant. Demà, que per cert és l'1 d'octubre, això vol dir que farà 9 anys del referèndum i coincideix també amb aquesta recta final per anar aplicant l'amnistia. S'han convocat manifestacions en diverses ciutats del país. I atenció també a aquesta dada que destacarem demà a Catalunya Ràdio. No sé si saps, Manel, quants pobles hi ha completament

abandonats a Catalunya. Ostres, no. Doncs et sorprendrà la xifra, perquè en són més de 200. 200 pobles sense ni un habitant, eh? Sense ningú, sense ningú. Ostres, em deixes clavat.

I aquesta xifra no és l'única, perquè hi ha altres dades, com per exemple quants pobles tenen menys de 30 habitants, però aquesta l'explicarem demà amb els companys de la delegació de Lleida.

Ostres, però clar, ara se m'acumulen aquí les preguntes, però si hi ha 200 pobles abandonats i fan falta moltes vivendes, haurem de començar a reorganitzar-ho tot plegat. Totalment. Demà també hi ha la presentació de tot un clàssic de la tardor, la campanya de vacunació, això sí, fa uns anys haguéssim dit només de la grip i ara és grip i Covid. Sí, exacte. Demà es presenta aquesta campanya, tot i que les vacunes no es començaran a administrar fins dilluns. La campanya de vacunació d'aquesta tardor estableix recomanacions de la vacunació contra la grip, com deies,

també contra la Covid, però per separat. Salut assegura que això permet adaptar millor

l'estratègia de la situació epidemiològica de cadascun. D'aquests virus.

No obstant, durant la campanya, els grups de risc que tenen indicades totes dues vacunes sí que les rebran de manera simultània, com cada any. Això sí, la campanya s'adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen, per exemple, la grip o la Covid-19, i això vol dir persones grans,

embarassades, infants de 6 a 59 mesos, persones amb condicions de risc, i alhora també recomana a les persones o bé grups que poden transmetre la grip.

A aquestes persones en situació d'alt risc, per exemple, els professionals de la salut.

Molt bé, i a veure si us sona aquesta cançó. No sé si la gent sabria dir quin grup és,

però tothom l'ha sentit. Si estàs viuda en els últims 30 anys, l'has sentit segur. I és del grup Evanescence, no? I demà tu a Badalona.

Exacte, no sabem el set list encara dels Dark Answers, però ens arrisquem a dir que segur que aquesta cançó sí que en formarà part.

Serà l'únic concert a Catalunya de la banda

i l'endemà també tocaran a Madrid. Emily, la vocalista que sentim i pianista, de fet és l'única integrant que es manté del grup dels 90 i per aquesta gira s'acompanyaran també de Poppy i Nova Twins com a artistes convidades. Les entrades, això sí, per demà, totes venudes.

I em sembla que també hi serem, oi, demà, Manel? Sí, d'alguna manera segur, ho curirem. I tot això en un dia que també seguirem parlant d'habitatge, perquè el BOE ha de publicar el segon dels decrets que falta, el que recull la pròrroga obligatòria dels lloguers, i d'això també s'entrarà demà al Matí de Catalunya Ràdio. Maiol Roger, bona nit. Bona nit, com esteu? Molt bé, amb ganes de saber què fareu demà al matí. Doncs mira,

seguirem parlant d'habitatge, perquè és el tema de la setmana, i de fet de tots els mesos, perquè és la principal preocupació dels ciutadans, però ara també s'entra l'actualitat política amb aquesta votació de divendres. Demà tindrem al matí la secretària d'Estat d'Habitatge, perquè ens detalli una mica aquestes mesures que s'han plantejat als decrets, cap on han d'anar, si és que acaben prosperant, perquè aquest també és el tema que també analitzarem a l'àgora demà, aviam, aquests moviments que hi ha hagut. Que hi ha hagut avui, que hi serà demà, i jo crec que fins divendres al migdia estarem allà a veure què passa.

Tot això anirà pràcticament fins a l'últim moment. I a banda d'això, què més fareu?

Parlarem del nou codi de circulació que entra en vigor demà, amb el Josep Lluís Merlos, segurament la persona que més en sap de circulació, i també del codi. Farem una taula d'alcaldes, ja n'hem fet alguna vegada al Matí de Catalunya Ràdio per parlar una mica dels problemes que tenen els municipis de l'habitatge, de la seguretat, de l'atenció als serveis socials, que són com aquests temes que són sempre recurrents perquè estan al dia a dia de la gent, i els alcaldes són la primera línia que els passa. Farem la taverna, que és dijous, i a les 11 una conversa que tinc moltes ganes de sentir, Pilarín Vallès i Roser Capdevila. Home, dues veus que, en fi, es fan escoltar. Fantàstiques, que són estupendes i que ens veuen molt de gust tenir-les de mà i sentir-les tranquil·lament. I amb tot això, escolta, ja ho haurem fet el dijous. Maiol, bona nit. Que vagi molt bé, descanseu.

6 minuts i mig i seran les 11, a aquesta hora les rotatives dels nostres companys de la premsa escrita s'estan ja a punt, a punt d'enviar a rotatives les portades. Que difícil és escollir de tot el que passa un dia la portada per l'endemà. Miquel Noguer, director del País a Catalunya, bona nit. Què tal, molt bona nit. Què, ja teniu la portada a punt o què? Doncs sí, avui em sembla que com vosaltres ens hem passat bona part del dia desgranant aquest decret que s'ha publicat i intentant explicar els detalls del decret que encara està per publicar, però del que ja van descendint coses. Amb tot, però, la portada del País de Demà, quatre columnes, anem amb la història de l'avió de Fly Dubai, aquest incident tan greu que hi ha hagut, i titulem Israel atribueix al jihadisme l'intent de segrest d'un avió. I en la part que us comentava de l'habitatge, el titular més polític va per la qüestió política. Junts i Podem es debaten entre la pressió del carrer i el seu electorat. I després també expliquem més qüestions sobre la llei d'habitatge i també l'altra gran amenaça del dia. Rússia amenaça amb armes nuclears els països de l'OTAN. Són els tres temes principals de la portada. Sí, d'un dia, Déu-n'hi-do, perquè llegint aquests titulars, tots. Qualsevol dels tres titulars donaria per obrir el diari a cinc columnes. Exacte, exacte. No sé si cap deixa gaire tranquil. Si haguessis d'escollir alguna peça de dintre el diari, què ens recomanaries? Doncs avui m'agradaria recomanar un article d'opinió de l'economista Daniel Fuentes, precisament sobre la qüestió de la vivenda i de l'habitatge, i que es titula Les quatre Espanyes de l'habitatge. I d'alguna manera explica aquestes contradiccions gairebé morals sobre la relació que els habitants d'aquest país tenim amb l'habitatge, la compra, la venda, l'especulació, les diferents etapes de la vida, de quan. Algú no és propietari i vol que els pisos baixin, però quan és propietari vol que els pisos pugin. I aquestes contradiccions com també poden acabar esdevenint un problema gairebé moral. Doncs molt interessant. Ho buscarem. Mil gràcies, Miquel, que acabi d'anar bé la nit. Bona nit. Bona nit.

Quatre minuts per tancar el Catalunya Nit i ja sabeu que no ens agrada tenir a nosaltres l'última paraula, sempre la cedim. Avui torna a ser el torn d'Helena Sardà, és periodista digital, col·laboradora del mitjà AJ+. Helena, bona nit. Molt bona nit. Què tal, com ho has vist això? Quines reflexions et venen després de tot el que hem explicat? En primer lloc, heu posat uns grans temacles musicalment. He tingut moments que m'han ajudat molt a reconectar, a reprendre la tensió, que la tenim tots desperramada. A veure, inevitablement,

estic tot el dia pensant el tema de l'habitatge. I el que he pensat, intentaré justament no centrar-me en el que ja s'ha dit, però el que penso és que s'està activant tota la narrativa una mica de la defensiva dels interessos privats quan es parla d'aquesta mena d'espasa de democles que és la reducció de l'oferta. I jo la reflexió que faig d'això, perquè és el que estem sentint tota l'estona com el greu problema que causarà aquest decret.

El que penso és reducció d'oferta, però de quina oferta estem parlant? Si ara mateix tenim un sistema que no funciona, que no hi ha prou habitatge digne, que els preus són desorbitats, que la gent no té, de fet, hi ha accés a la pràctica a un habitatge digne o se'ls fa fora. Per tant, en realitat, aquesta mena de xantatge econòmic,

com si el mercat fos una mena d'ens màgic, quan en realitat és un agregat de decisions de propietaris,

em fa pensar, bé, doncs si efectivament estem amb aquestes pagues de democles, que s'ha de reduir l'oferta d'habitatges perquè hi hagi un decret que protegeix les persones, els ciutadans,

això vol dir que aquest sistema de per si ja no funciona, ja és un sistema que hauríem de qüestionar, és el que penso. Sí, sí,

aquí està clar que el cas de la Mari Carmen va ser un revulsiu i ara el gran interrogant és saber si d'aquí tres mesos tornarem a estar com estàvem o si realment això és un punt d'inflexió.

Jo vull pensar que sí, perquè com a mínim el que hem vist és que el missatge que jo m'he quedat i que emocionalment m'ha servit moltíssim és veure que la mobilització popular ha tingut una reacció política.

I tot i que hem de veure fins a quin punt és prou eficient o és prou de duració, prou important,

com a mínim hem vist que no és en va, que per tant sortir al

carrer pel que a un li importa sí té un impacte, que això és un missatge

que ens hauríem de quedar totes. De fet, fa una setmana o fa 15 dies, quan es deia a veure si dimarts arriba un decret, semblava impossible i els decrets és veritat que han arribat. Una altra cosa és que agradin més o menys, però la pressió ha aconseguit que hi siguin.

Sí, per tant, és una crida un cop més a l'esperança i no al rebuig, i no a la por, i no a l'odi, que és el que volen vendre'ns uns quants.

Així que jo em quedo amb això avui.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías,

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció,

i Luis Ángel Alonso, el control de so.