Catalunya nit, de 22 a 23 h - 30/10/2026

Són les 10 i ets al Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Tenim una hora per posar-nos al dia de l'actualitat esportiva. En futbol sabrem com li va a l'Espanyol, que ara mateix empata la mitja para zero davant del Villarreal. Com es planteja també el partit de demà del Barça a casa contra l'Alavés. També en joc a aquesta hora tenim un partidàs a l'Eurolliga de bàsquet Barça-València al Palau. De seguida ens ho explica tot el Marc Andrés.

I després, ja sabeu que els divendres venen sempre plens de cultura, amb les estrenes a les sales de cinema, amb el Marc Garriga, i avui també amb la conversa amb l'investigador Xavier Nueno. Ell ha guanyat el premi d'anagrama d'assaig amb un treball que planteja que ens hem deixat robar el coneixement que s'acumulava a les biblioteques de lliure accés per a tothom i que ha alimentat la intel·ligència artificial que ara ens cobra per accedir a aquest contingut.

I just abans d'arribar a les 11 descobrirem la portada de demà del punt avui i li cedirem la punt final al Nino Taira Cap, el Jaume Cap de Vila, que sempre ens sorprèn amb les seves reflexions. Doncs som-hi, fins a les 11. Notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Doncs bé, encarem al final del dia i del programa amb les veus que han marcat aquest 30 d'octubre. És una selecció amb el segell Marc Güell.

Se considera que l'últim detingut a Picanha era un dels principals impulsors de la xarxa blocus, però no podem tampoc expressar ara mateix que eixos siguen els únics impulsors que tinga eixa xarxa i que s'ha actuat.

Telegram cierra 5 grupos en Barcelona en unas 48 horas. Cada uno de los 5 grupos cerrados fue sustituido en aproximadamente una hora.

No leo oculto que esta es ahora mismo una de las cosas que estamos valorando. Pero no solo por una cuestión de seguridad, sino por múltiples razones. Optar por cortar el servicio y tardar mucho menos tiempo. Una obra que igual nos puede llevar cinco años en banda de mantenimiento, podríamos dejarla reducida a menos de 24 meses.

Ara mateix, si mirem el corredor Barcelona-Madrid, aproximadament l'alta velocitat té una quota del 64%. Si ara eliminem aquesta quota, doncs tot això segurament anirà parat en el vehicle privat com a l'avió, i l'avió no dubto que tingui ara mateix, encara que s'augmenti l'oferta, tingui aquesta capacitat per absorbir tota aquesta demanda que suposaria.

Lo fácil para mí es salir, pero ni es eso lo que va con mi carácter ni tampoco es lo que el presidente del gobierno me ha pedido.

Quien ha faltado a su deber de gestionar con seriedad el Ministerio de Transportes tiene que cargar con ello. Ahora bien, quien lo ha nombrado y lo ha mantenido con más motivo. Si no dimiten ellos, les dimitiremos en las urnas.

Demanem la dimissió del ministre Òscar Puente.

Demanem la dimissió del ministre Òscar Puente. Aquesta dimissió és inajornable i per tant qui ha de sortir a donar explicacions, qui ha de compareixer és el senyor Sánchez. Crec que la gent es mereix explicacions i les persones no han de tenir por agafar un tren.

Lo que vamos a hacer no es solamente investigar cuáles son las causas de lo sucedido, sino aportar soluciones para reforzar aún más el sistema de la alta velocidad en nuestro país. Hay una confianza quebrada en el sistema de alta velocidad en nuestro país y la labor del gobierno no es solamente hacer el diagnóstico, conocer cuáles son las causas, sino ofrecer soluciones.

Hay que esperar a que sigan levantando vagones porque todavía no se han podido levantar todos los vagones que estaban accidentados para ver si se siguen encontrando restos. No se sabe si van a aparecer más o no.

Si a lo mejor hay un forense, a lo mejor tenían que traer 5 o 7, 8. Yo comprendo, pero la duda de las personas, toda la angustia que esto conlleva, pero bueno, también nos ponemos en la piel de quien lo está haciendo.

Tenemos mucha impotencia y lo único que exigimos es que esto se solucione y que esto no vuelva a pasar más, porque hoy ha sido mi sobrina, otro día puede ser otra persona.

La recomanación seria per prevenir sobretot també la part de les fractures de mandíbula. Aquestes seqüeles d'oclusió és l'ús de casc integrar obligatori en el patinet elèctric.

Aquesta experiència es pot compartir per a altres crisis humanitàries semblants.

Estic agraïda al meu col·lega que durant tot aquest temps hagin complert les condicions de la treva. El present de casa nostra!

Gràcies pel que heu fet avui! Sou les millors!

10 i 6 minuts, estem davant d'un cap de setmana amb molta informació esportiva, però amb informació esportiva també avui ja divendres de present amb l'Espanyol, que vol començar una nova etapa davant del Vila Real. Marc Andrés, bona nit. Bona nit, i ho fa de moment amb bones notícies.

Ho ha de decidir l'àrbitre, en aquest cas José María Sánchez, però sí que és veritat que hi ha contacte i que l'agafen. A Navarro, a Navarro.

Qui estem escoltant era la Carla Borràs, que és l'analista arbitral. Ha marcat Roberto, ha marcat Roberto just, ara acaba de marcar Roberto el gol de l'Espanyol, però hi ha polèmica, llavors estarem pendents si es revisa aquest gol, si s'anula o si es manté, i l'Espanyol s'avança al camp del Villarreal, i per tant es posa.

A ver si allargant una miqueta podem saber quina és la decisió. Però bé, aquest partit recordem-ho que és l'entrenador Sergio García en el seu únic partit a priori a la banqueta blanquiblava. L'exdavanter de l'Espanyol ha desconvocat jugadors importants de l'equip mentre que ha donat la titularitat a Alejandro Santiago, de 19 anys.

Molt bé, també tenim en directe partit de l'Eurolliga de bàsquet al Palau Laugrana.

I aquest està molt emocionant, també queden 6 minuts perquè finalitzi el partit i el Barça està guanyant per 79 a 76. Per tant, molt igualat aquest duel entre el Barça i el València, corresponent a la novena jornada de la competició europea. Un partit difícil per als blaugranes a la posició de bases, ja que tenen les baixes de Jumoya Gibson i de Juan Núñez. I parlant de bases, per cert, preocupació per l'estat de salut de l'exblaugrana Satoransky, que ha marxat en llitera del partit entre Dubai i Hapoel després d'una caiguda molt lletja. Per cert, gol anul·lat a l'Espanyol.

0-0. Gol anul·lat, per tant, 0-0. A veure si millora en el que queda de segona part. Això mentre demà el Barça buscarà refer-se després de dues derrotes doloroses contra el PSG i el Madrid.

Demà a les 9 del vespre, l'equip blaugrana tornar al Camp Nou per jugar contra l'Alavés i seguir com a líder de la primera divisió. A la prèvia, Hansi Flick ha analitzat el joc del Clàssic i ha mencionat la possibilitat de fitxar al mercat d'hivern.

Ja ho veurem. Tenim algunes setmanes encara fins que s'obri el mercat. Parlem d'això amb Deco i Bojan i tot l'estaf. És la manera com ho volem gestionar. Si podem fer alguna cosa, potser ho fem.

Un flic que ha assumit que la convocatòria de Rafinha amb el Brasil no depèn d'ell ha explicat també que Valdé no té la confiança que necessita ni la convicció en el joc blaure. En aquest Barça-Lavés, a les 9, com hem dit, des d'una hora abans, a la TDT de Catalunya Ràdio.

Molt bé, Marc, que tinguis bon cap de setmana. Igualment, bona nit.

Catalunya nit. Notícies sota la llum de la lluna.

Amb Manel

Alías i Agnès Marquès.

El robatori de propietat intel·lectual més gran de la història es va produir a plena llum del dia i només va caldre premar un botó. Així comença la revuelta de los copistas, l'assatge amb què l'investigador i assagista Xavier Nuenó ha guanyat el Premi Enagrama d'aquest any. El llibre explica com els gegants de la intel·ligència artificial han utilitzat milions de llibres, articles i documents per entrenar els seus sistemes i convertir el coneixement acumulant durant segles en un negoci privat. I ho fa resseguint la història de les biblioteques, dels copistes i de les persones que han dedicat la vida a preservar i transmetre el saber. En aquesta cançó que sentim, que és de l'any 1978, Kraftwerk ja cantaven a uns robots que treballaven per nosaltres. Gairebé 50 anys després, les màquines també escriuen, llegeixen i responen preguntes.

Però el coneixement, amb què ho fan, de qui és? Xavier Nueno, bona nit. Hola, molt bona nit. D'entrada, la enhorabona. A ver, comienza el llibre amb aquesta afirmació tan contundent que ara dèiem, nosaltres l'hem resumida, però és una mica més llarga, la llegiré. Diu. Bastó con poco más que apretar un botón para que los gigantes de la inteligencia artificial pudieran descargar los millones de libros y artículos académicos que utilizaron para entrenar sus incipientes modelos de lenguaje. Y continúas así fins a admitir que tot el coneixement acumulat per les persones al llarg dels segles ara forma part d'aquestes grans empreses. Com és possible que una operació d'aquestes dimensions hagi passat pràcticament davant dels nostres ulls sense que hi hagi emparat atenció?

Doncs crec que és una pregunta que ens fem tots. En algun sentit, crec que aquest és un llibre que tracta sobre la biblioteca, sobre aquest arxiu comú que defineix la nostra riquesa intel·lectual i creativa, i que és un territori que tradicionalment ha sigut el territori que ha habitat l'humanisme. I de manera més precisa diria que el llibre explica com a través de successives oles de privatització les companyies tecnològiques s'han anat apropiant d'aquests comuns culturals que s'alberguen a les biblioteques. El llibre comença amb el que tu estàs escrivint, que és la descàrrega ilegal de les biblioteques pirates i l'escanet massiu i posterior destrucció de llibres de segona mà, que és un tema que ha estat molt en els medis recentment, i també acaba tornant aquí. Però el que el llibre explica realment és una història de dos segles de com tot aquest coneixement s'ha anat privatitzant fins al punt que s'ha pogut acabar descarregant només amb un clic.

I de fet acabes dient que estem pagant per una cosa que ja és nostra. Sí, sí, sí, exactament.

Jo diria que el model d'aquestes biblioteques és que han anat privatitzant tot aquest coneixement i ara ens el volen revendre, o potser et diria més aviat ens el volen llogar a través de subscripcions. Amb la promesa que es tracta d'un coneixement nou, que ja d'entrada ens pertanyia a tots. I potser això m'ajuda a respondre a la teva pregunta. Com és possible que això hagi passat davant dels nostres nassos? Jo crec perquè estem davant d'un cert enlluernament tecnològic que el meu llibre tracta de desmitificar. En lloc d'imaginar que les respostes que ens donen les intel·ligències artificials són respostes noves i totalment originals de les preguntes que els formulem, jo tracto d'explicar com funcionen realment aquestes intel·ligències artificials, que és buscant informació a la biblioteca i després revenent-nos-la en un format que no infringeixi

els drets d'autor. Hi ha una paradoxa, Xavier, que potser neix d'aquest enlluernament, però al final sí que la intel·ligència artificial, fins on la coneixem avui, ha facilitat l'accés a moltíssims coneixements, ha democratitzat, si em permets utilitzar aquesta paraula, tot i que potser no me la compres, en el sentit que aquest coneixement s'ha privatitzat, però sí que ha permès que qui tingués una pregunta o una inquietud doncs la pogués formular i accedir d'una manera senzilla a un tipus de contingut que després la intel·ligència artificial pot donar una resposta equivocada, després en podem parlar. Però sí que ha permès que potser gent que no hauria fet mai una recerca pel temps que això implica i també els coneixements en recerca que suposa, però que pot fer una pregunta i accedir ràpidament a aquest coneixement. On situes tu ben bé el problema?

Bé, jo d'entrada diria que aquest no és un llibre que fomenti pànics morals ni pors davant de la intel·ligència artificial, és un llibre essencialment històric i descriptiu que tracta d'explicar la història de com han sorgit aquestes intel·ligències artificials d'una manera que jo descriuria com ben humorada, amb bon humor. I tractant de reseguir tota una sèrie de personatges que normalment no formen part del relat d'aquestes intel·ligències artificials, et diria que aquesta és una història industrial i que s'ocupa d'una indústria molt particular que és la indústria de la cerca d'informació. I sovint quan tenim els llibres sobre aquesta indústria, sempre els identifiquem amb els tecnoligarques, amb els Sam Allmans i els Elon Musk. Però jo em proposo, en aquell llibre, que ens fixem en tota la feina de mans invisibles que hi ha darrere d'aquest tipus de sistemes informàtics. I la història que vull explicar és una història que realment va en contra d'aquesta democratització de la que tu estàs parlant, perquè el que ens va explicant és com a partir del moment que la tasca d'organitzar i classificar la informació va generar un petit benefici econòmic, es va generar una indústria voraz que va compensar apropiar-se de la feina d'aquests professionals i tractar d'automatitzar-la. De manera que avui tenim una situació que és molt particular i sobre la que m'agradaria posar el dit i cridar l'atenció, que és que les biblioteques, les nostres biblioteques, s'han convertit en la maquinària de monetització més rentable del present. Explica'ns aquesta idea. Amplia-la. Que l'entenguem. Bàsicament, molt sovint, des de les humanitats pensem que el coneixement que s'acumula a les biblioteques és un coneixement que té valor perquè és un coneixement que no és útil. Però les idees, les empreses tecnològiques, des de fa. En el llibre que tracto d'explicar és una llarga història d'això. Sempre han vist un gran valor en aquest coneixement perquè podia resoldre, com tu explicaves, dubtes i qüestions que tothom es plantejés. De manera que des de fa segles estan tractant de generar índex i maneres d'accedir a aquesta informació que després ens puguin revendre.

Deies que recuperaves la història de les persones que s'han encarregat d'aquest coneixement, d'aquests oficis, per exemple, els copistes, oficis que han preservat, classificat, que en definitiva han anat transmetent el coneixement durant segles. Què has descobert investigant aquestes feines? Hi ha alguna cosa que aquells professionals feien i que les màquines, en fi, tot i la seva sofisticació, no poden substituir de cap manera?

Mira, t'ho puc explicar des de la meva pròpia experiència com a investigador. Per fer un llibre d'aquestes característiques, jo he visitat un munt d'arxius i biblioteques a Europa, als Estats Units. I l'experiència que fas quan visites un arxiu, per exemple, que és un lloc en el que els materials que conté estan molt sovint en capses i dels quals no se sap ben bé què és el que conté cada capsa, hi ha una persona amb la que sempre has de començar la teva conversació, que és un arxivista. I un arxivista és algú que coneix bé tots aquests materials que ningú més sap com estan organitzats i et guia en els teus interessos, tu li expliques. Mira, m'interessa la història d'aquesta companyia de principis del segle XX que es dedicava a indexar informació. I ell o ella et sabrà guiar davant de tot un marc d'informació que tu no pots cercar de manera senzilla com fem normalment quan utilitzem un cercador. Aleshores, aquest tipus d'intel·ligència encarnada, que és una intel·ligència que té a veure amb la pràctica i el coneixement, és una cosa que és realment insubstituïble. Tens por que es perdi? Crec que és molt important avui en dia prevenir el que jo considero que és el projecte últim d'aquestes companyies tecnològiques, que és tancar la biblioteca en els seus centres de dades i ser la porta d'accés d'aquest coneixement. Si això succeís, aquestes professions i aquesta manera d'accedir al coneixement, com deia, més encarnada, més situada, probablement s'acabaria perdent, sí.

Què tenen les biblioteques que et reclamen tanta atenció? Vam veure també, tens publicat l'Arte del Saber Ligero, una breu història de l'excés d'informació. En aquest cas, revisitàves. Aquest mite de la Biblioteca Universal, també d'alguna manera n'estàs parlant ara. Què tenen aquests espais que continuen sent tan importants per tu?

Doncs per mi la Biblioteca és el lloc on s'acumula tot el saber. I el nostre patrimoni social i cognitiu, i és un espai realment inexhaurible i fascinant. Pel que em sembla que molt sovint considerem com un lloc amb una mica de pols, però el que a mi sempre em sopta és veure com darrere de totes les revolucions tecnològiques que estem vivint, les biblioteques semblen sempre retornar i ser el lloc essencialment en disputa en tots aquests debats. De manera que. Que crec que és molt important defensar les biblioteques i és molt important que en aquest moment en què estem vivint una bombolla, es podria dir, financera al voltant de la inversió en intel·ligència artificial, és bastant simptomàtic que també estiguem vivint un moment en el que hi ha una inversió pràcticament nula o molt baixa en biblioteques. I crec que m'agradaria reivindicar la importància de les biblioteques precisament en aquest moment.

Abans has parlat dels llibres de segona mà. Efectivament, hem parlat en els últims mesos de la desaparició de l'estoc d'alguns llibres de segona mà que. Que aquestes grans companyies han comprat, han adquirit, per tal de pujar els continguts en els servidors, etc., per ensinistrar la intel·ligència artificial, oi?

Sí, això ha sigut una notícia que ha estat molt als medis últimament, que ha sigut la sorpresa de descobrir que les companyies d'integència artificial estaven comprant milions, i vull subratllar la xifra, perquè així s'ha establert en els casos judicials que estan en disputa ara mateix als Estats Units i també a Europa, milions de llibres que compraven al mercat de segona mà i que digitalitzaven. A través d'un mètode que implicava la destrucció del llibre. Bàsicament el que fan és tallar el llom del llibre i el posen en una màquina que és similar a un escàner d'alta velocitat, i un cop el llibre ha sigut digitalitzat, els papers de les pàgines sense el llom es destrueixen. I aquí veiem de nou aquesta tendència a tancar la biblioteca en centres de dades, que et comentava fa un segon. Sí.

Estem parlant amb Xavier Nueno, que es premi en Agrama d'Assaig 2026 per aquest llibre que es titula La revuelta de los copistas. Como el conocimiento perdió el juicio. Aquest és el subtítol. Xavier, els divendres a aquesta hora sempre parlem amb algú del món de la cultura que ens explica, per exemple, el teu llibre, com estem fent avui. I sempre li demanem quina notícia de la setmana li ha cridat més l'atenció, amb quina es queda, i també un pla cultural. Així que avui et llenço a tu les dues preguntes. Si vols podem començar per la notícia.

Doncs mira, la notícia de la setmana jo et diria que, com crec que no pot ser d'una altra manera, és la notícia de l'accident tràgic de tren a Toledo. I és un accident del que potser podem treure una conseqüència que té a veure amb un dels temes que tracto del llibre, i és l'automatització. Estem automatitzant tot el món a una gran velocitat, Mentre estem també desmantellant el criteri humà que ens pot protegir quan la màquina falla. Hem vist en les últimes hores treballadors desbordats que han de gestionar una situació en crisi i una red pública envellida que està sent privatitzada a través de la venda de la seva capacitat. Aleshores, crec que quan. El sistema falla, tornem a reposar sobre el judici humà, però el risc que assumim en aquest context és enorme.

És molt interessant això que estàs dient, Xavier, i molt, molt, molt oportú. I el pla cultural que ens proposes?

Doncs, com que hem parlat de llibres de segona mà. Volia cridar l'atenció que aquest és l'últim cap de setmana de la Fira del Llibre d'Educació i Antic de Barcelona, que té lloc al Passeig de Gràcia, i a més a més, aquest cap de setmana també hi ha una altra Fira de Llibres important, que és l'Arts Libris, que celebra la seva 17a edició al recinte dels Àngels del Magva. I potser animaria la gent que abans que les companyies tecnològiques comprin tots els llibres de segona mà i els destruixin, anem a aquests esdeveniments per gaudir de la cultura en les seves dimensions més artesanals i humanes.

Doncs apuntadíssim i també molt encertat. Gràcies, Xavier Noeno, l'enhorabona.

Bona nit. Moltes gràcies. Adéu.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Els divendres ja ho sabeu que ens agrada ser propositius també, plans pel cap de setmana que passen també per anar al cinema. Marc Garriga, bona nit. Bona nit.

Avui vinc carregat d'estrelles, ja t'aviso.

A veure, doncs no sé si vol dir moltes pel·lícules amb poques estrelles o poques amb moltes. Anem-ho comprovant. Comencem repartint cops, Carateca. Tu tens alguna cosa que no té ningú. Però si.

Karateka és el biopic de Sandra Sánchez, que si no ets un expert en esports potser és un nom que no recordes, però que és la millor karateka de la història, reconeguda per la Federació Internacional com a tal. Va guanyar. Si dic quins són els seus mèrits esportius, faig una mica de spoiler, perquè el que explica la pel·lícula és la seva història, que és un relat de resiliència, de perseverança, de compromís, és un relat d'èpica esportiva, d'amor per una disciplina, la de les cates, que vol dir fer els exercicis però sense fer combat, que és estèticament espectacular i, a més a més, amb una gran càrrega espiritual. I llavors tenim l'Andrea Ros, actriu catalana, que ha fet un esforç impressionant per acostar-se a la perfecció tècnica. De Sandra Sánchez, perquè, clar, si és la millor karateka de la història, ella ho ha d'assemblar, no? I, a més a més, Aritz Moreno, que és el director, aconsegueix que sigui una trama, per molt que molts recordem alguna de les seves proeses, de les proeses d'aquesta karateka, una trama que sigui interessant de principi a fi. És veritat que li manca una miqueta d'autocrítica, perquè sembla que tot fos perfecte, però jo crec que se li pot perdonar i que és una magnífica pel·lícula. Oh, sí, que bastantes estrelles. M'he encarregat de pel·lícules amb moltes estrelles.

A veure, a la karateka? Quatre. Doncs va, tenim una altra producció espanyola amb protagonistes catalans.

¿Te parece si me acerco a por la maleta ahora cuando termine el turno?

Aquest és Oriol Pla, aquesta pel·lícula és Esta soledat, que per mi confirma Javier Giner com un dels creadors més interessants dels últims anys. Es va obrir en canal amb aquella sèrie Yo Adicto, fabulosa, a Disney+, la teniu, i ara s'estrena en el llarg matratge amb una història que jo li he dit de post-amor. Perquè el que fa és mostrar una parella que el que fa durant tota la pel·lícula és centrar-se a gestionar els bocins de la seva trencadissa. Quan comença la pel·lícula ja han trencat i veiem com és aquesta separació mentre intenten sobreviure en aquest món d'avui dia nostre, amb treballs precaris, amb situacions familiars complexes i amb moltes inseguretats personals. Un film notable, amb dues interpretacions excel·lents, la d'Oriol Pla i al seu costat, no gaire al costat perquè

s'han separat Marina Sales. Estrelles? Quatre, també. Anem bé. I ara en posem una d'aquelles per a tots els públics.

Visca el Seychon, visca el Seychon.

El Manel ja es mou a la camisa amb aquesta cançó. Fa prop de 20 anys ja que el Seychon sedueix petits i grans, en part també a partir a través de la petita pantalla, amb aquestes aventures absurdes, divertidíssimes, que no tenen diàlegs, i això facilita que tots els públics s'hi puguin acostar. Molt d'autores de l'eslàpstic clàssic aquell del cinema mood, Buster Keaton, Harold Lloyd, Charles Chaplin, i que és, qui no la conegui, el Sey Schaun és una ovella de plastilina de l'estudi Hartmann, que és un dels millors del món en aquesta tècnica de stop motion, i que en aquesta pel·lícula que es diu La oveja Schaun, missió en calabaza, el protagonista es converteix en una mena de doctor Frankenstein, és una pel·lícula de Halloween, i és, podríem dir, la seva primera incursió en el terror infantil. És una pel·lícula enginyosa, encantadora, com sempre, i jo crec que és potser una de les seves millors històries. Si van pares i fills,

s'ho passaran bé els dos. I tant, i tant. Estrelles? Quatre. A veure, tenim una mitja de quatre estrelles, eh? Jo crec que aquesta setmana deu ser de les més potents. És veritat que hi ha altres setmanes que has posat cinc estrelles, però després anàvem caient a dues. Aquí estem amb molt bona mitjana. A veure si la podem mantenir. Capacitges.

Tenim una nova tongada de pel·lícules que van passar per Sitges i que ara arriben a les sales. Aquesta és Hope, que per mi és del millor del cinema d'acció que s'ha rodat mai. De la història. De la història. Sobretot, la primera hora, hora i vint, és una pel·lícula que dura dues hores quaranta minuts. Però la primera hora i vint és espectacular, és una persecució frenètica. Entre uns policies i uns veïns d'un poble de Corea del Sud assajats per una criatura extraordinària i enigmàtica, perquè no es veu fins al cap de molta estona. I a partir d'aquí, el ritme no és que decaigui, però també dona espai per l'humor escatològic molt divertit, ciència-ficció també ja és una pel·lícula vertiginosa que et deixa exhaust i que és una pel·lícula molt provocadora, tan provocadora que fins i tot la van seleccionar a la secció oficial del Festival de Cinema de Canes i va optar a la Palma d'Or una pel·lícula molt singular i molt diferent i jo crec que aquesta valentia s'ha de premiar amb 5 estrelles.

Estem aquí fent un record, eh? Perquè ja estem en una mitjana de 4 com alguna cosa que no sé calcular, però és més de 4 ja. Va, doncs seguim a Sitges.

Aquesta va ser la pel·lícula de clausura d'aquesta última edició. Wicker és una faula fantàstica que reinventa de forma satírica la vella i la bèstia i el que fa és aprofundir en una vessant més sexual, més divertida. També analitza de forma perversa els instints més baixos de l'ésser humà, la gelosia, l'enveja, la superbia. En el fons, no deixa de ser una comèdia romàntica entre una peixatera medieval i un home fet de bímat. D'aquí Wicker, el títol, i que aquest home es converteix en la parella perfecta. Vaja. És estrambòtica, però molt encisadora, i tècnicament enlluernadora, perquè tenim Alexander Skarsgård, fet de bímat, que actua d'una manera absolutament creïble, i al seu costat Olivia Colman, que estan tots dos impecables. Posem-li, posem-li estrelles.

Quatre. Quatre també. Anem de cara al récord per acabar Levíticus. En aquesta pel·lícula

passa com als slashers clàssics, allò divendres 13. No hi ha tant sang i fetge, però què passa? Que sempre els assassins aquests en sèrie ataquen els amors prohibits, els amors innocents, els amors inoportuns. Aquí passa el mateix. En un petit poble d'Austràlia. Estrelles 4. I també, deixa'm esmentar-te ja per acabar, una altra pel·lícula, Tempos d'il·lusió, que és dels responsables d'Intocable i C'est la vie, aquestes cometes franceses, l'Olivier Nakaji i l'Eric Toledano, una pel·lícula nostàlgica, entranyable, sensacional. Li poso tres estrelles, baixaria un pelet la mitjana d'aquesta setmana, però encara estaríem molt bé. Una pel·lícula d'adolescència i, per qui vulgui recordar els anys 90, fantàstica.

Doncs 4 estrelles de mitjana, és un rècord. A veure si les plataformes mantenen també el nivell, a qui som més selectius, quina pel·lícula ens recomanes? Aquesta.

A les plataformes la mitjana és molt alta perquè això, com dius, és selectiu i ja us dic les meravelles de les novetats que han arribat els últims dies a les plataformes. Això és una pel·lícula, Omaha, és una esplèndida, devastadora, road movie basada en fets reals que et trenca el cor, també t'obre molt els ulls el que és la cara bé. Del somni americà. Confesso, una de les ploreres més grans que he fet aquest any en una sala de cinema. La teniu a filming des de fa uns dies.

Doncs bé, el bo d'aquesta setmana, de moment, és que hi ha molta tria, molt variada. Qui vulgui sang i fetge, qui vulgui una per nens, qui vulgui plorar fort. I una sèrie per acabar.

Una sèrie que es diu Pequeños Profetas, a Apple TV. És una sèrie excèntrica, però que és trista i divertida alhora, parla d'un home que no ha superat la desaparició de la seva dona i es dedica a cultivar uns éssers màgics. I és d'aquestes pel·lícules que fa que t'enamoris dels personatges, perdó, d'aquestes sèries que fa que t'enamoris dels seus personatges i que ja els incorporis com a membres de la teva família amb els quals penses durant tot el dia i on vols tornar quan arribes a casa per passar una bona estona. Doncs molt interessant.

Què faràs tu aquest cap de setmana si ja les has vist totes? Veure-les de la setmana que ve. D'aquí 15 dies. Quina sort que té aquest. Gràcies, Marc. Vinga, bon cap de setmana.

Catalunya Nit. Catalunya Ràdio.

A principis del segle XX, grans actrius del cinema de Hollywood van interpretar els papers protagonistes de les obres Terra Baixa i Maria Rosa, d'Àngel Guimarà. La traducció anglesa va recórrer més de 80 teatres als Estats Units i al Canadà i això va impulsar l'èxit del dramaturg català. Aquest fenomen va culminar el 1915, quan Cecil de Mille va adaptar Maria Rosa al cinema mut. Sharon Feldman, traductora i divulgadora de teatre català contemporani al món anglosaxó, ha recollit en el llibre Guimarà, Amèrica, el periple nord-americà de l'obra de Guimarà, a càrrec de set actrius atretes per uns personatges femenins que resistien a ser dominats. Marta Vives ha pogut parlar amb l'autora.

Shannon, explica'ns com arriba l'obra de Guimerà als Estats Units. Bueno, Angel Guimerà arriba a través de Mèxic. Cap l'any 1900 hi va haver un huracà enorme a la ciutat texana de Galveston. I a la ciutat de Mèxic es va muntar tota una mena de gala per recaptar fonts, per intentar salvar aquesta ciutat texana. I en aquesta gala van introduir, van presentar un muntatge de Terrabaixa amb una actriu mexicana molt coneguda que es deia Virginia Fàbregas. Curiosament tenia un cognom català, Virginia Fàbregas. I doncs hi havia al públic dos homes americans que s'hi trobaven i eren traductors. Els dos homes es van mirar i van dir, hauríem de traduir aquesta obra perquè ens podem forrar. I doncs van traduir l'obra, van treballar durant més d'un any intentant posar-se en contacte amb Guimerà. Ell va contestar i els va cedir els drets. Ells ja en aquest moment estaven conversant amb una actriu molt famosa de Nova York que es deia la Mrs Fisk, es deia Mrs perquè estava casada amb el Mr Fisk, que era un home empresari molt famós, produïa obres, era director teatral també. Però el primer muntatge de Guimerà a Nova York, a Broadway, va ser l'any 1903. La Mrs Fisk no va fer cap paper d'actriu, ella va muntar l'obra, ella va signar el muntatge com a directora, curiosament. I va ser terra baixa. No es va titular així? No, no es va titular així, es va titular Marta Abdelolens.

Curiosament, els americans volien enfatitzar el paper de les actrius i de les dones, i això va ser el gran ganso de l'obra, era la dona, la Marta. Per què creus que els interessava tant aquesta obra? Les actrius són les que realment eren les grans ambaixadores de Guimerà als Estats Units i al Canadà. Aquestes dones estaven molt inspirades per les heroïnes de Guimerà, per la Marta, de la Terra Baixa o de Martha of the Nolans i per Maria Rosa. Jo crec que veien en elles una capacitat d'alçar la veu i de rebel·lar-se en contra de totes les normes socials del moment, perquè els Estats Units. I les dones estaven immerses en una situació de canvis socials. Buscaven el dret a vot, per exemple. I buscaven també papers emocionals. El més curiós de tot és que jo no crec que Àngel Guimara escrivís aquesta obra pensada en el feminisme. Absolutament. Sobretot, jo diria, la Dorothy Donnelly, ella és la que va portar Maria Rosa a Broadway, que és l'última vegada que hi ha hagut un autor català, un dramaturg català a Broadway. Va ser l'any 1914. Ella va veure un muntatge de Maria Rosa a Bosch i va declarar immediatament que havia de portar aquesta obra a Nova York i a Broadway. I doncs ella era una gran feminista i crec que ella sí que en tenia molta consciència perquè era sufragista també, era activista. Una d'aquestes actrius que era la Geraldine Ferrar. Sí.

La Nífica era la primera gran estrella dels Estats Units i de fet mundial, perquè era la prima dona absoluta del Metropolitan Opera. Ella va arribar a fer el paper de Maria Rosa, la versió cinemàtica de Maria Rosa que va fer. El pare del cinema americà Cecil B. DeMille. Va arribar a Maria Rosa a través de Carmen, perquè la idea que tenia DeMille i els seus socis productors, que estaven creant la Paramount en aquell moment, amb la Ferrari i amb l'arribada de Maria Rosa a Hollywood, es va crear el sistema, el Star System de Hollywood. Tot comença amb aquesta obra. Perquè estem parlant de dones molt poderoses al final, no? Dintre de les companyies, dintre del circuit. Increïble. Una dona com la Florence Roberts, jo crec que era la primera dona nord-americana de tenir la seva pròpia companyia. Imagina't. Clar, aquí, Àngel Guimarà, com a figura que és tan important, tot això, l'Àngel Guimarà, quin retorn té? És a dir, ell n'és conscient que està passant tot això amb la seva obra? Jo crec que n'estava conscient perquè ell anava rebent els rebuts de taquia, perquè jo vaig trobar els rebuts dins els fons personals d'Àngel Guimerà de la Biblioteca de Catalunya. I doncs els rebuts de taquia existeixen i, de fet, vaig trobar tot un sobre ple de rebuts i mirant aquests rebuts vaig poder crear tot un mapa de tots els bolos que van fer aquestes obres.

I és a través d'aquests rebuts que puc dir amb certesa que l'obra va arribar a més de 80 teatres diferents d'Amèrica del Nord. I doncs sí, ell estava conscient, però no va viatjar mai als Estats Units. Shannon Feldman, gràcies i enhorabona per la feina.

I tenim pendent encara la mirada de la Riezu, la nostra col·laboradora del Catalunya Nit, la Marta Riezu, que avui ens parla sobre la importància de fer esport i fer-ne, atenció, en gimnasos segregats per gènere.

Hola, bona nit. Vosaltres també esteu a la secta del fitness, de l'activitat física? Ens fem grans i no tenim massa opció. És això o convertir-se en una escombra esquifida? El meu home, per exemple, es posa les bambes i diu, me'n vaig a fer gimnàstica, com si fos 8a de GV. El cas que el New York Times diu que tornen als centres segregats, gimnasos només per homes i només per dones. Què vol dir que tornen? A Catalunya sempre han tingut molt d'èxit. Un quan fa esport vol estar tranquil, no vol que el mirin, no vol lligar, no vol fer amics. A la notícia, les dones expliquen que volen dur la roba que els doni la gana sense que les mirin. Bé, doncs els gimnasos, que són molt espavilats, han fet una trampeta per evitar la mica de paperassa que sembla que has de fer quan el gimnàs és només per a un gènere. Es veu que alguns gimnasos han pintat les parets de rosa amb palmaretes i estels i coses molt curses, molt tronat, conscients de la lletjor, eh? I els homes han marxat sols. És meravellós. No volien fer-se vídeos ni ser vistos davant una paret color rosa. Una fosca, eh? És hora de confessar-vos que jo m'hi he convertit també. I tot i les tonteries, fer esport senta molt i molt bé.

Aquest any arribem a les portes de la castanyada amb moltes castanyes, encara per recollir el Montseny, que és l'única zona productora de Catalunya. De fet, ara mateix, de castanyes de Viladrau, hi ha més demanda que no pas oferta. La temporada va un parell de setmanes tard i això vol dir que tenim castanyes per dies. Tot i això, els productors locals confien arribar a les 14 tones de l'any passat i amb una millor qualitat del producte. La Nàtia Deny, que és la nostra corresponsal a Osona, ho ha anat a comprovar sobre el terreny. Hola, què tal?

Doncs mireu, ja acabem d'arribar aquí al centre de manipulació de la castanya de Viladrau i de seguida podrem parlar amb el seu responsable per saber com pinta aquesta temporada de castanyes. A veure què ens explica. Entrem a l'obrador on veiem l'Aran molt enfainada. Bon dia, Aran. Bon dia.

Què estàs fent tu ara mateix? Doncs estic aquí acabant de triar les castanyes que s'han acabat de calibrar amb la calibradora que el que fa és separar per tamanys. I estic acabant de mirar que tinguin bona qualitat i que surtin bé. Molt bé, doncs ho deixem,

que tens feina. Adéu. Ja tenim aquí el Joaquim Soler, bon dia. Hola, molt bon dia. Què et sembla si ens enfilem al cotxe i m'ensenyes com estan aquests castanyers?

Doncs vinga, ja pots pujar i marxem. Som-hi. La castanya pintava molt malament. Després aquí van arribar unes puges, aquí a Montseny, i es va refer el castanyer, i els pallons van començar a inflar. I ara què ens trobem? Doncs que, com que no ha fet contrast de temperatures forts, no ha evolucionat el palló. Ara està verd, està verd, està com més de primavera que no pas de tardor. En general, eh?, en general. Ara anem a una finca privada, no? Sí, sí, ara anem a una finca privada. Ja ho veus, aquí està tot senyalitzat. No pot accedir ningú si no té autorització. I ara jo el que faig és obrir la tanca. Doncs som-hi. Joaquim, hi ha molts pallons a terra. Una passada. Mira, mira, mira com està tot. S'hi domina el marron. Home, això vol dir que ja ha sortit la castanya de dintre, ha caigut el palló madur i, per tant, tenim una castanya d'una qualitat excel·lent. Perquè caigui la castanya, té que fer 7-8 graus de temperatura al matí i després arribar a 21-22 graus al migdia a les 3 de la tarda. Sents? Clar. I ara, clar, conforme es va avançant el dia, van caient més castanyes, que això és el que es diu en el món castanyer el cloc-cloc. Tindrem menys d'entrada, fins a la castanyada, seran de més bona qualitat, perquè la castanya, com més està el pelló, més qualitat té, més hidratada està, i pel color i pel brillo ja es veu, i que passarem la castanyada que encara menjarem castanyes, perquè anirem collint castanyes durant bastants dies. Home, això pinta que fins al 15 de novembre collarem castanyes. Aquí tenim uns castanyers que tenen 700 anys. Doncs escoltem-los, mirem-los. El problema és que no connectem amb la natura. Doncs seleccionant castanyers joves, que ja han nascut amb la família, tenen tota aquesta informació, i aquests castanyers, treballant tots, amb 5-6 anys, els entrem en producció. I no els sabem ni regar, tenim castanyes, tenim un bosc rejuvenit, que si un dia hi ha un incendi pot ser un gran fre, tenim els camins nets.

Doncs molt bé, Joaquim, ja hem après més coses del món de les castanyes. Bona castanyada, que suposo que la teva deu ser ben diferent a la de la resta, no? Sí, sí, molt intensa. Moltes gràcies, bon dia. Vinga, bon dia.

12 minuts i arribarem a les 11 i al final del Catalunya Nit és aquell moment en què comencem a mirar també cap a l'endemà, cap al cap de setmana. En aquest cas, Marc Güell, Vicent Mirsut, Albert Barbosa i Txell Garriga, bona nit. Bona nit. A veure, d'entrada, demà estarem molt pendents de les convocatòries de blocos que ja n'hem parlat a l'inici, eh, Marc?

Sí, aquestes convocatòries per demà a la tarda, com la de dissabte passat a Barcelona, que corren per xarxa, sobretot. Fins demà! Veurem, per tant, si les deu detencions que hi ha hagut aquestes últimes hores acaben tenint un efecte dissuasori o no en aquestes convocatòries. També n'hi ha una a València, i allà coincidirà, a més a més, amb una altra manifestació pels dos anys de la Dana. Demà hi haurà un homenatge a les víctimes de la tragèdia i també es farà una mobilització al centre de la ciutat. Per cert, que avui ha augmentat el balanç de la Dana. Ja hi ha 234 víctimes. Tot això perquè avui la jutgessa que porta el cas ha reconegut com a víctima un veí de Paiporta que va morir a l'hospital per una infecció bacteriana.

I demà també mirarem cap al Sàhara. De fet, Vicent, hi ha novetats aquesta nit.

Sí, perquè la missió de l'ONU per al Sàhara Occidental, en vigor des de fa tres dècades, queda en l'aire després dels vetos creuats entre Rússia i els Estats Units en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El vot en contra de Rússia ha impedit que prosperés una proposta nord-americana perquè desaparegués la referència a un futur referèndum d'autodeterminació i es consolidés la sobirania marroquina sobre el territori, i en resposta, els Estats Units han vetat la pròrroga per un any de la missió, que s'havia anat aprovant sistemàticament cada any. Per tant, el futur de la missió és totalment dissert perquè demà vencia el seu mandat i de moment no té pròrroga.

Quan parlem de sortejos, normalment són coses que la gent vol que li toquin. En aquest cas no ho sé, perquè demà i fins dimecres comença el sorteig.

No ho sabem, manes, no ho sabem. Meses electorals. Sí, els ajuntaments faran el sorteig, els ciutadans sabrem si ens toca anar a una mesa electoral, com a molt tard ho sabrem el 7 de novembre, que és dissabte que ve, patirem la setmana que ve. La notificació s'ha de comunicar a través d'una carta certificada que en un principi s'ha de lliurar en mà. Si no, el funcionari de Correus deixarà un avís a la bústia perquè anem a recollir la notificació a l'oficina postal. Si tenim impediments per assistir a la mesa el 29 de novembre, a partir de la recepció de la notificació,

Molt bé, i avui ja hem començat a parlar de castanyes i panellets, aquest cap de setmana és Tots Sants, i de fet demà aquí també parlarem d'enterraments, a Catalunya Ràdio, Txell.

Sí, explicarem que cada cop es fan més incineracions, creixen respecte als enterraments tradicionals i, de fet, més de la meitat de les famílies ja estan optant per aquesta opció, sobretot a les grans ciutats. En paral·lel, també creixen, però, les cerimònies laiques i ja representen una de cada cinc del total de les celebracions. Tot això demà ho ampliarem aquí, a Catalunya Ràdio, en un cap de setmana, en què els cementeris, com deies, s'ompliran de visitants i, per això, molts amplien horaris,

de fet, aquests dies. I demà a Girona continuen les fires de Sant Narcís amb un d'aquells actes tan bonics i tradicionals. Girona, Maria Rovira.

Sí, és un dels moments àlgids de les festes de Sant Narcís que s'acaben aquest cap de setmana. Els Marrecs de Sal ho viuen cada any com un moment especial, un repte que requereix un esforç de coordinació i que suposa la culminació de la temporada. Una fita que aquest any ha agafat també més dimensió després de la cançó Encara Som Aquí, que els va dedicar als Amics de les Arts, després de la caiguda del Pilar de l'any passat i la remuntada posterior, com una mostra de superació i resiliència. A les 8 del vespre, demà, doncs, els marrecs de sal tornaran a desafiar l'equilibri i el moviment pujant als 90 graons de les escales de la Catedral de Girona, en el que s'ha convertit, amb els anys, en un dels actes més multitudinaris de les fires.

I demà, per la castanyada, 17 hores de música en directe amb Montmeló. Els Lex Ambusto seran un dels grups que formaran part del cartell de la segona edició del festival Castanyada del Cabró Rock. Sí, també hi seran Jules,

Venus, 31Fam, els Amics de les Arts, els Catarres, la Ludwig Band, els Tiers, Figaflaues o Doctor Prats, però no només hi haurà concerts, també hi haurà una trobada castellera, ball de gitanes, sardanes, gegants, tot per celebrar aquesta Castanyada ben bé fins a les 4 de la matinada.

I de tot plegat n'estarem ben atents a partir de les 6 també al suplement. Saludem el director del programa, Roger Escapa, bona nit. Què tal, bona nit, com esteu? A veure, us espero un cap de setmana, a priori sembla que mogut, amb totes aquestes convocatòries que hi ha previstes.

Sí, demà és un dia assenyalat també pels Mossos d'Esquadra, ampli desplegament, especialment a la ciutat de Barcelona, però també algunes alertes en altres punts del país. Dissabte passat la cosa no va anar gens bé, 130 detinguts, molts d'ells menors, ningú vol que això es repeteixi. Desplegament policial molt important per demà. Ho seguirem també. La Maika Navarro té detalls de com serà aquest desplegament. A les 10 ens els vindrà a explicar. I, si cal, ens hi quedarem fins la tarda per veure com evoluciona també això. Per tant, demà el suplement que comença al matí, però que potser també al vespre hi som, acompanyant els partits de futbol que hi haurà. En una setmana que ha estat horrible, perquè hem hagut d'explicar aquesta tragèdia ferroviària, i demà segur que també ocuparà alguns dels espais que estem preparant.

Per tant, ull posat també en les conseqüències tant d'investigació com polítiques de tot aquest cas de Toledo.

Sí, hi ha aquesta roba de premsa d'Òscar Puente que de moment no dimiteix i que també ja té una dimensió política tot plegat. I tant, què més fareu al suplement, Roger? A veure, una mica de música també, perquè amb la setmana que hem tingut ens convé. Demà hi ha un concert molt important al Palau Sant Jordi i actua Jorge Drexler, és un dels grans de la música llatina, l'uruguaià, tot venut, i conversarem amb ell poques hores abans d'aquest concert. I, a més a més, m'han dit que li podrem fer l'entrevista en català, la primera. Que ell l'entén força i que s'anima. O sigui que hem negociat aquestes condicions. A veure si. És important també que artistes internacionals s'atreveixin a respondre preguntes en català. El Jorge Drexler és un pai, un cantador. I dirà alguna cosa en català? No ho sé, ja ho veurem. A veure com va. Tot venut. T'agrada, a tu? Sí, sona bé. Ritmes llatins. Sí, home, a més, ha fet moltes col·laboracions. Aquest últim disc. Canta una mica amb la Maritzell Nederman per tant també té accent català i demà està tot penut al Sant Jordi vull dir que és una de les cites grans també d'aquesta gira europea que fa el Drexler doncs us escoltarem ben atents al suplement a partir de les 6 gràcies, que vagi bé.

5 minutets i arribarem a les 11. Ens agrada treure el cap a aquesta hora per saludar els nostres companys de la premsa escrita que tenen la difícil tasca d'escollir tot el que ha passat avui, sintetitzar-ho, jerarquitzar-ho en una portada. Els divendres parlem del punt avui i saludem la seva vicedirectora, Dolors Vallès. Bona nit.

Bona nit, Manel. Bona nit, Agnès. Què, com ho contageu? Doncs mira, demà el punt avui posa el focus en Òscar Puente, el ministre de Transports, que ja aquí n'heu parlat. Descarta dimitir malgrat la pressió creixent per la tragèdia ferroviària d'Urda, amb 69 morts. Ana Serrano explica que Puente proposa reduir la velocitat de l'AVE entre Barcelona i Madrid per fer-hi obres. També publiquem un dossier de Pere Bosch sobre el complot de Prats de Molló, 100 anys després. Una operació fallida de Francesc Macià, que paradoxalment va ser un gran èxit mediàtic internacional per la causa catalana. I a la secció de la monarquia, una anàlisi crítica del paper de Felip VI, que apareix després de les tragèdies com a símbol d'un estat que falla.

Doncs tot això demà als quioscs. El punt d'avui, digues, digues, que potser t'he tallat aquí.

Exacte, no, no, no, no, no, no. Dic exacte, i aquí us parlem des de Girona avui, que estem encara en la

recta final de fires, les festes i fires. Exacte, que acabi d'anar bé la festa.

Gràcies, Dolors, bona nit. Bona nit, bona nit.

D'aquí poc menys de 3 minuts i mig arribarem a les 11 de la nit, arribarem al final del Catalunya Nit i pràcticament, diríem, de la setmana. Així que és l'hora de traspassar aquest micròfon i avui li passem, perquè faci el seu apunt final, que sempre ens interessa moltíssim, en Jaume Capdevila Herrero, conegut com a cap, dibuixant i caricaturista. Jaume, com estàs? Bona nit.

Hola, molt bona nit. Avui, mira, avui us he fet una cançó, perquè el Catalunya Nit us agrada molt la música, avui no n'heu posat gaire, el comiat d'aquest Valencià, però jo em sembla que és interessant que us faci una cançó, perquè si la Raquel Sanz en té una, doncs jo penso que el cataloní també n'ha de tenir una. Així que agafo la bandúria, i a veure si em sentiu bé, perquè entre el micròfon amb un home i això amb l'altre, a veure què. Aquesta és la cançó del Catalunya Nit. En faré una reflexió de tot el que heu sentit. Escolta aquesta balada i estaràs molt ben informat. Si bé també ho hem d'admetre, pot sonar un pèl desafinat. Vinga, la, la, la, la. Sovint tots, la, la, la, la. Manel, que tu et sentis, la, la, la, la. I quan juga l'Espanyol com mana la tradició. I escoltar aquest programa vol, ho ha de fer per Catalunya Informació. Tampoc n'hi ha hagut, per tant, el partit ha estat un espant. No ha acabat tan mal perquè han marcat un gol al final. La, la, la, la, Agnès de. Vull sentir la, la, la, la. Es veu punts esbalotadors de blocos, diu, que han quedat tots al centre de la ciutat per anar a trinxar per a dos. I encara hi ha els que diuen que el jovent mai no es mou. Si cada cop que es manifesten tornen amb un iPhone nou. La, la, la, la. Vinga. La, la, la, la. L'ús dels trens és un enredo, però el ministre ho soluciona. Si hi ha un problema a Toledo, ens tenc a l'AVE a Barcelona. La, la, la, la. La, la, la, la. I hem d'anar acabant la cançó, perquè ja tanquem el programa. La setmana de matoca castanyada. Vinga. La, la, la. La, la, la, la. El Manel i l'Agnès cantant, veus qui us ho hauria dit, però és la millor manera d'acabar el Catalunya nit. El Catalunya nit. El Catalunya nit. Què? La Joan Puig que diu que no plori, eh? Jo no n'estaria tan segur.