Céline Guivarc'h, perfumista: "Fer perfums d'homes o dones ja no té sentit"

Faulo Danet.

Fa olor de net, és una frase que hem sentit en boca de les nostres mares o àvies. Es fa difícil d'explicar, però tothom ho entén. És olor d'espígol, de sabó o de què, exactament? El que és segur és que ens transmet una idea d'ordre, de casa. Diuen els estudis que les dones tenen més olfacte que els homes. Deu haver-hi de tot, però el que sí que és cert és que el sentit més lligat a l'emoció és l'olfacte. Una olor ho pot canviar tot. Avui, a les dones i als dies, ens sumarem amb una dona. Maravillosa, que és perfumista.

A Catalunya Radio, les dones i els dies. Amb Montse Virgili.

Patti Smith, aquesta dona cantant, Smell Like Teen Spirit. Com ho explicaríem això, l'olor de joventut, l'olor d'esperit adolescent? Olor mitjons? Olor de resclosit? No ho sabem, però tothom vol fer olor del que és nou. Avui és festa a Barcelona, però les dones i els dies treballem per vosaltres. Com sempre, benvingudes i benvinguts en aquest programa que fa molt bona olor.

Segur que la nostra convidada d'avui té una idea de què és l'olor de net i segurament també del que és l'olor d'adolescent. Benvinguda, com estàs? Céline Guivarge, què tal? Molt bé, gràcies. Escolta, he estat assajant des de fa dies perquè t'ho he dit de moltes maneres el teu nom i tot és malament, però ara ja ve, no? Sí, ja està, perfecte. Escolta'm, com ho dieu a França això de existeix l'olor de net? Més que com ho dieu, existeix aquesta idea de l'olor de net?

Sí, se sent le propre. L'olor de net, bueno, al final és molt cultural, d'un país a l'altre pot canviar, està ligat, com deies, a les notes aromàtiques aquí a Espanya, potser a França són coses més. De notes d'almiscles, amb flors transparents, però bueno, en general és molt lligat a, per exemple, el que s'utilitza en tots els productes de neteja que tenim a casa.

Cada país deu tenir la seva olor de net, però ens agrada, no?, aquesta idea de l'olor de net que ens recorda la casa, aportar-nos. Les olors ho tenen, això. Dèiem ara al principi que les dones diuen que tenen més bon sentit de l'olfacte que els homes o més olfacte que els homes. Això segons els estudis, eh? No, no ho dic jo, no ho dic jo. Però de tota manera, com sempre, és una cosa tan pròpia que depèn de les persones, evidentment. El que sí que és veritat és que no es pot deixar l'olor de l'emotivitat. Això és cert. Correcte.

Jo crec que, o sigui, el tema de l'olfacte és un sentit que es treballa, es pot treballar molt. O sigui, que aprenem a olorar, aprenem a desenvolupar l'olfacte. Després, que les dones tinguin més sensibilitat a l'olfacte que els homes, no. Si ho diuen els estudis, ho diuen els estudis. Et crec. Jo crec que també és un tema de sensibilitat. Hi ha senzillament de sensibilitat, en general. Les dones tenim més sensibilitat, som més properes, som més intimistes, som més no sé. Que ens agrada olorar, vaja. Ens agrada olorar, però en general, en tot, tenim més emocions. I al final, un perfum es tracta d'emoció. Llavors, potser, sí, som més.

Escolta, i a tu quan et va venir la idea, per exemple, o quin és el teu primer record d'olor d'infància? Perquè per una perfumista, i a més em deies ara abans de començar que tu sempre has volgut ser perfumista, quina és l'olor que et va portar a aquest món?

Ara et riuràs. Vinga, la caca de la maca. Bueno, sí, és un d'aquests també, però no. El primer era el pa que em menjava a taula. Bàsicament, me'n recordo dels dinars familiars, em donaven un tros de pa i abans de menjar-ho m'ho posava al nas i. Aurorava tan profundament que al final el meu pare em deia, tu hauries de ser perfumista. Sí, va anar així la cosa. Sí, va anar així la cosa. Per l'olor de pa. L'olor de pa, bueno, i després de tot, o sigui, el menjar en general, i també en aquella època vivia a Córcega, que és una illa plena d'olors, i clar, tot això va anar fomentant les ganes de ser perfumista.

Clar, tu has nascut a França, en un país on la tradició del perfum és superimportant. Clar. Hi ha més cultura, sí. Exacte, i també, evidentment, en molts països orientals, Turquia, Jordània, on el món del perfume és molt important, però a França teniu les grans famílies, i a més és un món, si m'ho permets, una mica puc dir pijo aristòcrata?

Ho pots dir, sí. Bueno, molt tancat en tot cas. Sempre he dit que, sobretot quan jo vaig començar a la perfumeria, era un món molt, molt tancat al gran públic, diguéssim. O sigui, jo no soc d'una família de perfumistes, llavors per mi entrar al món de la perfumeria va ser tot un reto. Vaig fer una escola que hi ha a París, vaig tenir sort d'entrar-hi, perquè per poder entrar a aquesta escola en aquella època era molt difícil, i una vegada que estaves a l'escola ja tenies un peu al món, però vaig tenir sort realment. O sigui, molta decisió, moltes ganes, molt d'olorar pa,

i quan arriba el moment de fer el primer perfum per la Céline? Uf! Com és el trajecte? Perquè clar, m'imagino que comences, aprens enginyeria química, que tu ets química de professió, i clar, això està molt bé perquè

serveix per solidificar i tenir unes bases. Sí, però realment, clar, la formació d'enginyeria química no saps absolutament res de perfums quan surts d'allà. Llavors, per ser perfumista, el que s'ha de fer és, clar, tenim unes matèries primeres molt específiques per fer perfums que has de conèixer. Llavors, les has d'ororar, has de seguir-les, saber com evolucionen, classificar-les en termini de. En famílies. En famílies olfactives, clar. I després, una vegada que tens tot aquest coneixement, que t'estic parlant que són com a mínim unes mil matèries primeres, i n'hi ha més, després és aprendre a combinar-les i a fer fórmules per fer un perfum.

Clar, això ja estem avançant moltíssim. Però tu vas començant al món de la indústria fent olors, també per sabons, per suavitzants, perquè hi ha tota una història aquí, aquí a Catalunya, per exemple, tenim tots molt clar l'olor, per exemple, del sabó d'aeno de pràvia, que era un sabó molt. Sí, perquè és un clàssic a Espanya. O el de Nuco, o les pòlvores de talc a Osonia, me'n recordo, que tenen una olor molt característica, tanques els ulls i sents les pòlvores de talc, les sents.

Això és el mateix que et deia abans, és molt cultural, d'un país a l'altre canvien molt les referències, però sí que cada país té les seves referències. Parlaves del nenuco aquí a Espanya que és molt cítric i aquí a Espanya té molt de sentit perquè per als espanyols el cítric és fresc, és net, és nou. Per als nens tenia molt de sentit. A França no tenim el nenuco, tenim una cosa que es diu el mustela. Sí, també, també, que és més dolç. És molt diferent, té musc, bueno, en miscles, té una mica de notes florals, però és molt diferent del nenuco.

Però el que sí és cert és que a l'empresa, en aquest cas, no sé si dir farmacèutica o de cosmètica, és a dir, familiar, o en els detergents, l'olor és part importantíssima de vendre el producte.

Òbviament, sí. O sigui, clar, cada producte acabat perfumat porta l'essència que nosaltres com a perfumistes crearem per aquest producte acabat. I tu pensa que un producte acabat amb un perfum que no agrada, la gent no repetirà l'experiència final. Si estem parlant d'una crema cosmètica, per molt bon tacte que tingui, si l'olor no és agradable i no té llama, no tornaràs a comprar el producte. I com ho ideeu, això?

Teniu en compte aquestes coses? Hi ha olors que, per exemple, porten a la infància o porten a determinades emotivitats que llavors estan bé per un suavitzant de la roba? És a dir, penseu en aquest sentit, els perfumistes? Sí, aviam.

Sobretot quan voleu agradar molta gent, eh? Em refereixo. Clar, sí, sí. Sí, clar, se sap, no? Això ja anem a una cosa més d'estudi de mercat, marketing, etcètera, però hi ha olors que són com més globals, que se sap que funcionaran sí o sí. Per exemple, una crema cosmètica, el que li va molt bé són notes florals en general, una rosa, un moguet, i això va salud segur, diguéssim. Després, també, quan treballem un projecte, al principi, la marca ja et demana un perfum en concret, et diu el que vol, llavors tu, segons el que et diuen, fas una cosa o l'altra.

Parlant de perfums, amb una perfumista francesa que viu a Barcelona, la Céline Guirvache, i jo practico, eh? Tota la tarda que estaré, tot el vespre que estaré practicant amb tu. Però tu fas una cosa molt especial, és a dir, això és la teva feina anterior, però realment tu el que et dediques és a perfums de nínxol. I no us espanteu, perquè si algú està pensant en sementiris, perquè no hi té res a veure, perquè aquí nínxol ens sona una mica estrany.

Sí, jo quan ho vaig escoltar per primera vegada en català se m'ha fet estrany, molt estrany.

És perfum niche en francès? Sí, nicho. Exacte. I què vol dir això?

A veure. A veure, la perfumeria de nicho estem parlant de perfums en alcohol, o sigui, no de qualsevol producte. Clar, la paraula niche en francès vol dir que el método de distribució, o sigui, de trobar aquest perfum, és molt niche. És molt especial, són botiguetes aquí i allà, però. Hi ha poques quantitats. Exacte, poques quantitats, més difícil de trobar, etc. Això eren els inicis, perquè avui dia, Nitxo, si demanàs a la gent del sector, et diran que ja no vol dir res, perquè hi ha tantes marques que s'han desenvolupat que són realment molt més comercials del que haurien de ser per ser Nitxo, que ja és un tema més complex, no?

És un tema de moda, però sí que diguéssim que la idea per la que tu ets perfumeria niche, o sigui, perfumista niche, és perquè volies intentar fer colònies, fer perfums que estiguessin lluny del que podríem dir que podem trobar a qualsevol lloc.

Sí, però que serien perfums de dissenyador que trobem a les cadenes de selectiva, no? La idea darrere del niche és crear perfums que realment a nivell olfactiu són interessants, són innovadors, que no segueixen tendències. I que no es poden copiar, també, o què? Home, tot es pot copiar.

Tot es pot copiar. Però intenteu fer algun perfum que sigui original. I sobretot la idea aquesta que qui porti un perfum niche potser el porten 50 persones,

però no 8.000. Correcte, sí. És més difícil que trobis algú al carrer que porti el mateix perfum que tu. Sobretot és que et pots identificar molt més amb un perfum de niche que no amb un perfum de dissenyador. No sé si t'has fixat, però sobretot aquests últims 10 o 20 anys. Els perfums que treuen les marques de selectiva s'assemblen molt tots els uns als altres. I la raó és que fan massa test de consumidors, llavors. Estan pensant molt en el màrqueting que dèiem abans. Sí, sí, sí. Què li pot agradar a la gent? Clar. Hi ha modes també amb el perfum? Sí, òbviament hi ha modes, però de fet, o sigui. Hi havia més modes abans, quan les empreses no feien tants tests de marketing, que no ara. Perquè ara, és el que et dic, o sigui, tot s'assembla.

Escolta, què busques tu en un perfum o què és el que intentes fer? Perquè tu tens la teva marca pròpia, però també treballes per altres.

No, no, no, jo no tinc la meva marca pròpia. No tens marca pròpia. No, no, no. Jo tinc un laboratori, soc perfumista independent, i llavors faig desenvolupament pels meus clients, però no tinc marca, encara no. Encara no, però ho estàs treballant. Bueno, no, potser. Sempre et dic que és una cosa que potser abans de jubilar-me faré, però.

Mira, ara, per exemple, has vingut aquí amb una capsa groga d'un perfum que entenc que tu estàs darrere, que es diu Lemon. Sí, sí. I explica'm. Quan et ve un client i et demana vull un perfum, què fas?

Com ho fas? Què faig? Doncs, depèn molt del client, perquè hi ha clients que et donen molta informació del que volen i com ho volen, i hi ha d'altres que et diuen molt poca cosa. I, sincerament, els que et diuen molt poca cosa són els més difícils. O sigui, és el més complicat per mi. És a dir, que aquí et van fer un encàrrec. Aquest fer un encàrrec va ser un encàrrec d'un client que està a Portugal, I aquest sí que va ser molt, o sigui, bastant, bastant. Explicatiu. Sí, exacte.

I entenc que aquesta persona, que clar, és un món molt desconegut per la majoria, però aquesta persona no es dedica a fer perfums, és a dir, va buscar algú que li fes perfums, però què es dedica aquesta persona a la seva vida? Per què vol fer-se una colònia? Hi ha de tot.

Habitualment són gent que ja tenen, òbviament, com una passió, no?, pels perfums. D'acord. I, bueno, en aquest cas, clar, o sigui, jo em dedico a fer el que és el concentrat del perfum, però, o sigui, la fragrància, realment l'essència que anirà en el producte acabat. El meu client es dedica a fer tot això del packaging, no?, a decidir què vol de packaging, l'ampolla, el tap. I què més? I bueno, i gestionar tot això no és poc. I de fet és una de les raons perquè no vull fer marca pròpia jo ara mateix.

És molta feina. Tu et dediques a fer l'essència. I amb quina idea, per exemple, pot vindre un client? Què és el que et demana? Per exemple, qui et va demanar? Vull una colònia que sigui molt dolça, que porti aquests ingredients. Què és el que et va demanar? No, en aquest cas.

Amb llenguatge que ho puguem entendre tots, eh? Sí, ja, ja, que és molt complicat, de fet. No, en aquest cas, mira, aquest perfum es diu Terrenal i la seva idea era un perfum que oloria a la pluja. O sigui, a terra mullada. Sí, correcte. Quina feinada. I què vas anar de no olorar pel carrer a terra mullada o com? Ja sabia més o menys a què es referia. Però clar, el complex aquí sempre és tampoc caure en una cosa que no es pugui portar després. Ha de ser creatiu, però ha de ser portable per la gent. I de fet aquest perfum. A lo millor t'ho fa xolorar i no t'agrada de primeres, però. Però quan el portes una estona, l'estimes. Sí, jo crec que són d'aquests que, a lo millor, després d'unes quantes vegades, dius, ostres, pues sí, m'agrada.

Doncs, escolta, ara, quan posarem música, ja el provaré, hi ha molt de ganes de provar-lo. Avui he vingut, no me n'he posat cap, perquè, dic, vindrà la Celina amb essències i ho vull tastar a tots.

Les dones i els dies, el programa que li convé escoltar a Donald Trump.

Parlant d'olors de perfumeria, ara amb aquest perfum que tenim a la taula, que es diu Lemon, m'encanta aquest nom, és que era una pastisseria de quan jo era petita, i per mi és olor a dolç. A dolç, no, en aquest cas no. En aquest cas és de terra mullada,

no?, com dèiem. Sí, bueno, de fet, Lemon és la marca terrenal, és el nom del perfum aquest, que no el veus perquè està aquí dintre.

Sí, sí, i també és un món, abans hem explicat d'on venien les famílies del món de la perfumeria, que hem dit que eren sobretot famílies molt tancades, un món una mica exclusiu, tancat, on era difícil entrar-hi, però també quan s'explica la història de la perfumeria, evidentment ve de molt enllà, ve de molt lluny, Però també s'ha parlat sempre molt de senyors i dels grans perfumistes, dels mestres perfumistes. Hi havia dones també?

Sí, n'hi havia, però és veritat que n'hi havia més poquetes, almenys conegudes.

I, per exemple, tu que vas estudiar perfumeria i que has fet, m'imagino, molts cursos, es parla també de dones perfumistes o ara és com que es comencen a defensar i ha costat molt defensar-les?

Sí, no, es parlar. El fet és que avui dia ja hi ha molt més dones perfumistes, molt més que al principi del segle XX, està clar.

En tens alguna de preferida? És a dir, t'has dedicat a estudiar

també aquestes dones? Sí. Sí, mira, ara et diré una que no és gens coneguda i que crec que hauria de ser molt més coneguda, que es diu Isabel Doyen, que de fet va ser la meva profe d'olfacció, d'olor a matèries primeres a l'ISIPCA quan vaig estudiar, i és una gran perfumista, molt gran perfumista. I treballa per marques. Treballa per marques, sí. Però després també saps que hi ha molt. Hi ha molt el tema de vull ser famós, no vull ser. Hi ha gent que té un ego molt més. Molt més gran. Molt més gran, d'altres que són més discrets.

I diries que en general les dones són més discretes en aquest ambient? O hi ha de tot?

No, hi ha de tot, hi ha de tot. Ella en aquest cas és més discreta,

llavors. Però sí, sí. Escolta, tu que et dediques, com dèiem, a la perfumeria niche, aquesta perfumeria, doncs podríem dir amb menors quantitats i buscant un producte més específic, però que no s'espanti la gent, que els preus no són tan més cars que la perfumeria habitual. Una miqueta més, però no tant. Hi ha de tot, hi ha de tot. Pots trobar coses molt barates que tampoc les. No sé, no les recomano perquè. Sí, tots hem. Vull dir, a França segur que n'hi havien d'altres, però aquí teníem Colònia Antonio Banderas, eh? Vull dir que, a veure.

Ja, ja, ja, bueno, això és un altre tema, no? Però sí que és veritat que en general pots trobar coses que estan superbé i que estan al mateix preu que perfumeria selectiva, o sigui, ahí sí.

De fet, tu defenses, per exemple, que portar un perfum a una colònia és com portar un vestit, un outfit, no? Podríem dir? Sí, bueno,

lo que crec és que completa el teu outfit. Llavors, és com que abans de sortir de casa, si no t'has posat perfums, no t'has acabat de vestir, no? Per mi. Bueno, dic això, però jo no em perfumo mai.

Què dius? Però què és això? Home, clar, perquè A veure, Céline Guibas, dos punts. La perfumista que no es perfuma mai. Ja tinc titular. Bueno, clar.

Saps què passa? Que per anar a treballar i veure perfums que estic desenvolupant.

És com una sommelier, no? Com una persona que es dedica a fer de sommelier. Correcte. Clar, en aquest món, en el dia d'avui també en la perfumeria que tu d'alguna manera hi treballes, aquesta perfumeria de nínxol, ja no existeix la idea aquesta de lo masculí i lo femení, això s'intenta esborrar, oi?

Sí, correcte, perquè al final això de femení-masculí. Ens ho ha dictat una mica la societat en la que vivim, perquè tu te'n vas a l'Índia i els homes porten perfums de jesamí i és totalment normal. I als països arabes també els homes porten roses. I bueno, i aquí realment jo crec que també com que la perfumeria de Nínxol és una cosa com més artístic, més una obra d'art una mica, doncs sí, no n'hi posem sexe. No hi poseu gènere, no? Si és home o és dona

o el que vulgueu. Hi ha imaginació. Jo també pensava que, clar, ara ja tens molta experiència, fa molts anys que treballes en això, però al principi suposo que hi havia certa por o cert sentiment d'inseguretat perquè llençar una olor que més aguanti, aguanti amb el temps, que te la posis, que agradi, que el teu client hi estigui d'acord. Com has viscut tota aquesta part de la seguretat? Perquè, no sé, és una pregunta difícil, eh? Sí, bastant. Però clar, és com fer un vi. Jo sempre penso, en aquest món tan masculí com dèiem, on hi ha els grans perfumistes, de sobte potser ser una dona jove en el seu moment i començar a fer un perfum, com ho vas viure? I sobretot, també, com ho van rebre els altres? És a dir.

Et pensaves que això de la ràdio seria un pas a l'estona. Ja, ja, ja, total. De fet, ostres. Jo vaig trigar bastant a posar-me al meu compte, a ser independent, i crec que el que m'estàs comentant és una de les raons, perquè potser amb 30 anys podria haver-me independentitzat i no ho vaig fer perquè no em sentia segura. I mira, 10 anys després sí que al final em vaig llançar i. Tu creus que té a veure amb el fet de ser dona, això? No, crec que té a veure amb l'experiència que pots tenir darrere. I al final, quan treballes per les empreses grans, ets un número més, no? Llavors, i tampoc pots treballar els projectes que tu vols. I, no sé, és una mica difícil d'explicar, però. Jo no sempre he treballat per, el que dèiem abans, no sempre he treballat per perfums de nitxos. Sí, clar, que l'has fet de tot.

I has fet fragràncies, doncs, pel que dèiem, no? Per un detergent, per un sabó.

Sí, per detergents, per suavitzants, per xampús, gel de banys, tot això, però. Quan vas tu sol, diguéssim, i més al món del nicho, necessites referències de coses que has fet abans. Perquè per tenir com. És com la teva targeta de visita. Sí, totalment. Llavors això és el que pots arribar a frenar una mica, no? A l'hora de llançar-te i de dir, va, vinga, anem-hi. Puc fer-ho, puc fer-ho.

Escolta, parlàvem de terra mullada, però, clar, jo pensava, com extreus qualsevol olor de la natura, que és una de les coses que fas tu. Perquè. No, no, no, no fas els extractes. Jo sé que tu no fas els extractes, però sí que l'olor de terra mullada, com te la planteges? És a dir, posaré una mica de sal, posaré una mica de sucre, una mica de vainilla, perquè la terra mullada, això no deu haver cap extracte de terra mullada.

No, no, no, però sí que tenim matèries primes que t'hi poden. T'hi poden portar o t'hi poden fer pensar. I llavors és això, és conèixer molt bé les teves matèries primes que pots utilitzar i fer proves de varejar-les entre si per dir, va, vinga, doncs això sí que funciona.

Clar. Tu has treballat també per molts països i, com dèiem abans, hi ha gustos diferents depenent del lloc on es consumirà el perfum. Sí. Per exemple, aquí a Catalunya, què ens agrada? L'olor de net o què ens agrada aquí a Catalunya? Som molt avorrits amb les colònies? Ostres, és una pregunta molt difícil, aquesta, també.

Jo sempre faig preguntes difícils. No, no sou avorrits, però. Mira, explica-m'ho al revés.

Com sou a França? A França els agrada molt l'arròs i sou més sofisticats. Veniu tots de Versalles o què? No, no.

No, però és veritat que sí, agraden molt les colònies, o sigui, els perfums amb flor de taronja o jesamí, és veritat que aquí a Espanya també,

de manera general. Jo no sé si, però quan jo era petita deien porta un perfum francès, que era una manera per dir que era un perfum que era imponent, per dir-ho suau. Sí, imponent, sí, sí, és veritat. Era fort, no? Sí, sí. Suposo que també fa la calor que fa als països. La calor és molt important. La temperatura. Si és un país calorós, necessitem coses que ens elevin, o què?

Esclar, si és un país calorós, necessites coses més fresquetes, no? Diguéssim, o sigui, típicament els cítrics, o sí, sí. Les coses més transparents, què diem? Coses transparents? Escolta, m'has d'explicar moltes coses aquí. Bueno, ahir hi ha estat tota la dificultat, no?, quan parles de perfum o de dolors amb la gent, que. Com que no estem acostumats des de petits a parlar d'olors, ens costa molt posar noms, o sigui, paraures sobre lo que estem olorant, i tenir un llenguatge comú.

Tu, per exemple, quan fas tallers, que tu fas tallers a persones que no en saben, o persones que són aficionades, per on comences? Amb què els testeges primer? Els preguntes quin és el seu olor preferit o com?

Doncs no. Mira, el que començo per explicar-los el tema de les matèries primeres, com s'obtenen, o sigui, el que són els naturals, els sintètics i tot això. I després comencem a aurorar. Aurorem matèries primeres justament per treballar aquest vocabulari del que et parlava.

I saber de quina família és. Tu m'has portat un potet aquí que em sembla que vols fer un examen. Sí. Aquí tens un putet amagat, si vols fer l'examen. El tinc amagat perquè no vegis el nom. D'acord, vinga. Per no condicionar-me. Examen en directe per ràdio, m'ho imagineu. El que és divertit, el que passarà. Jo m'estic enrotllant, eh? Tu quan vulguis, jo m'estic enrotllant perquè no podem deixar sense olor els oients, sense parlar. El silenci és el mal per nosaltres, és com anar sense colònia pel món. A veure? Uau. A veure, oients. Jo, com us ho explicaria, això que estic colorant em fa pensar en una olor antiga, em fa pensar en la meva àvia. Sí, és un comentari que surt moltes vegades. Em fa pensar molt en la meva àvia, en aquells. La Toja, aquestes colònies antigues, Maderas de Oriente. Un moment, Maderas de Oriente, que no sé si saps què és, però són unes pòlvores que feien gastar les nostres àvies, com de Mirurgia, crec que era la marca. I em fa pensar això. I què és?

Què és? Doncs mira, aquest perfum té més d'un segle i encara avui dia és el primer de les ventes del mercat. I que és Chanel el número 5, efectivament. Molt bé!

Aprovada! Posi'm música, que hem d'aplaudir!

Mira, a mi el que m'agrada

més del que ha passat ara és que ella, que es dedica a fer perfumeria de ninxul, és a dir, que fa coses súper concretes, estranyes, més sofisticades, m'ha portat a una colònia classiquíssima com el Chanel número 5, ha quedat com una pagesa, perquè no sabia que era Chanel número 5, però ho he endevinat, ho he endevinat. I real, sí, sí, ara cada vegada que l'estic olorant m'està agradant més, eh?

És que t'ho he portat perquè trobo que és un exercici molt divertit. Et volies quedar amb mi, ja ho he dit. No, i habitualment ho dono a olorar també al taller que faig, perquè moltes vegades el comentari és aquest, olorar a vell, no? Olorar a casa de l'àvia. O també em diuen molt que els hi olora aquest net, aquest detergent, aquest sabor de tocador, no? Hi ha un final de detergent. Al final, final, final. Però això té una raó, i la raó és que aquest perfum. S'ha copiat moltes vegades i llavors les còpies s'han adaptat, hem fet molts trickle downs, que li diem al nostre sector, que és adaptar la fórmula a un sabó o a un detergent. Per copiar-lo i perquè

recordi aquest xanel. Clar, sí, sí. Estava pensant que, clar, marques com Chanel número 5, jo crec que estan més enllà del propi perfum. És a dir, ja signifiquen alguna cosa. El CK de Calvin Klein, el CK1 típic, el J'adore de Dior, és a dir, tots aquests que. Iconos. Sí. Què ho fa que un perfum acabi sent una icona? És el temps. De què depèn?

Bé, és que per mi depèn del perfum en si. És que són perfums boníssims. Llavors acaben sent ícons perquè la gent els compra, els agrada, els olora per tot arreu. I tenen, mira, el Chanel número 5 és que té més d'un segle, és una bogeria, o sigui, és una cosa increïble. I realment, com que funcionen, acaben sent ícons.

En aquest cas, bé, el CK potser no, però els altres estan lligats també a una sensualitat, a un món. Tenim Chanel número 5 lligat a la Marilyn Monroe. Tot el màrqueting i tot el packaging i tota la història que hi ha darrere

de seducció també és important, no? Sí, sí, sí, clar, suposo que sí, clar, fa molt que la gent segueixi comprant-los, també, perquè darrere hi ha un sempre hi ha una superestar o a la que et vols identificar, potser, no? Hi ha gent que no l'utilitzava, doncs potser el comprarà per això. Està clar que el màrqueting fa molt, sí.

Com que som a les dones i els dies, clar, jo vull preguntar. Posar-te colònia, per exemple, empodera les dones? O posar-te perfum? O et pot canviar la personalitat? És a dir, pots sentir-te més. Jo crec que sí, sí.

Per això també et deia que si surts, et vesteixes superbé, tens una festa, no? I et vestisses, et pintes, et tot. No estàs completa fins que no et posis el perfum, perquè al final el perfum és el que parlarà per

tu quan estàs callada. I escolta, hi ha essències o notes que porten aquest, vull dir, aquest camí de sensualitat, etcètera? Sí, sí, clar. Ho teniu estudiadíssim, oi? Allò que diuen colònia de, jo què sé, colònia de nits, aquests perfums de nit que ja fan olor de sexe, perdó, eh? No volia dir segons què, però hi ha tot un món

al voltant d'això. Sí, sí, totalment. Per exemple, hi ha flors que jo els dic narcòtiques, perquè hi ha les flors en si, o sigui, l'extracte en si de la flor té una nota animàlica dintre. Que és que ja t'ho diu tot, el jesamí, el nardo, la flor de taronja, totes aquestes són flors molt. Molt potents, molt heavy's, no?, que digo yo. Y después, también.

Vull dir que si no sedueixes l'altre, el mates, no? Sí, sí, sí.

Parlant amb Céline Guivarge sobre perfums, ens encanta tot el que ens està explicant. I escolta, ara que. Jo vull acabar aquesta entrevista, ara que hi ha tanta mala fama amb tot el que és tòxic, els disruptors endocrins, que no us poseu colònia, que aneu netes, que acabarem totes amb càncer. Sí. Què n'has de dir de tot això? Perquè tu fas perfums, intentes, com a mínim, en tenir ingredients naturals, però és evident que la química ha d'existir perquè un perfum quedi i un perfum duri hores.

Aquí. Ai, ai, ai, és un tema. Calent, calent. No, aquí el que vull començar dient és que les xarxes socials fan molt de mal perquè hi ha molta gent que es dedica a parlar de coses que no sap. Això és el primer punt. El segon punt és que la indústria de les fragràncies va crear una associació fa molts anys. Que revisa els ingredients, fa estudis i eliminar els que consideren perillosos. Això és la raó per la que els perfums clàssics ja no són iguals que quan van començar, perquè les fórmules les han de revisar, les han d'adaptar I ja ho estan fent. I ho estan fent, òbviament, sí, sí. I en perfums, de fet, no he sentit mai algú que et digui "Ostres, és que el meu perfum de tota la vida l'han canviat i he deixat d'utilitzar-lo". Això és la raó. Llavors jo l'únic que et diria aquí és que en general és tot molt segur. No us preocupeu, que no hi ha res que I després,

perdona, eh, vaig una mica a la teva, però jo crec que hi ha perfums que t'allarguen la vida. Jo quan sento segons quines olors, dic, és que em trobo bé. Jo porto una colònia sempre, que el dia que estic una mica tubeta, o el dia que estic una mica fluixeta, sempre em poso aquesta colònia, perquè em puja. O sigui que. Ruéixeu-vos de Colònia. Céline Guibarch, moltíssimes gràcies. De res, a tu.

Les dones i els dies, el millor que t'ha passat des del 2019.

No sabeu l'olor que fa aquest estudi després que ha passat la Céline, la nostra perfumista, i que, per cert, fa un taller amb una botiga que es diu Les Topets, que està al carrer Joaquim Costa de Barcelona, i Marc García Puig hem decidit que ens hi apuntem, oi? Ens apuntem el dia 16 d'octubre, no? 16 d'octubre al carrer Joaquim Costa. Es veu que ens trobareu a la Mar García Puigdemont olorant coses. Ho acabem de decidir perquè ens ha agradat tant aquesta entrevista. Ens ha encantat, i tant. Ara, com ho diria? A Tarragona es diu Santa Tecla Gloriosa. I aquí, com hem de dir a la Mercè? No sé, és que no sé com li diu la gent de Barcelona. No ho sé. Santa Eulàlia plora.

Santa Eulàlia plora. Venim a parlar. És la Mercè. Sí. La festa major de Barcelona. No plou. Això és una bona notícia, perquè fa anys que plovia, plovia, plovia. És una bona notícia, però a mi de petita, la meva mare, sempre, quan plovia, que era quasi sempre per la Mercè, em deia Santa Eulàlia plora. M'agradava molt aquesta frase, em va obrir el món de les màrtires. Per què? Tu havies sentit això de Santa Eulàlia ploure? La veritat és que no

ho havia sentit perquè jo soc de Tarragona i llavors li dèiem Santa Teca la Gloriosa, que és el dia abans, però Santa Eulàlia m'encanta. I, de fet, jo quan era petita tenia una obsessió amb aquest nom. Llavors, totes les meves nines es deien Eulàlia. Deixa-ho estar. Et pega molt aquest nom. Ara ho veurem. Deixa-ho estar, lo catis que està la Virgilia. Escolta'm, però explica'm, què vol dir Santa Eulàlia Plora? Què vol dir?

A veure, l'origen ve. Santa Eulàlia va ser la primera patrona de Barcelona, però resulta que al segle XVII va arribar la verge de la Mercè. I li va arrebatar el tro. Resulta que són copatrones, però això no ho sap gaire ningú. Eulàlia és la patrona d'hivern i la Verge de la Mercè és la patrona d'estiu, diguéssim, final d'estiu. Però ningú sap que de fet són copatrones i la patrona es va convertir en la Verge de la Mercè perquè resulta que el 1687 va arribar una plaga de llagostes que amenaçava els camps de la ciutat de Barcelona, encara hi havia camps de la ciutat de Barcelona, Tot això eren camps. Tot això eren camps.

Ara són pisos que valen 3.000 euros al mes, però tot bé.

Efectivament, i hotels, i Airbnb, i tot això. Però quan eren camps va venir aquesta plaga d'agostes, vam anar a la ciutat i llavors li van demanar a la verge de la Mercè. Que marxessin les llagostes que els protegís i ho va fer i el papa la va declarar patrona de la ciutat de Barcelona això al segle XIX a 1868 que jo no sabia que el papa havia de. Autoritza a qui era.

La patrona. La patrona. Sempre hi ha un home que ens ha de dir com fem les coses.

Sempre hi ha un home i, de fet, la cosa va per aquí, efectivament, com de costum, no? Llavors, quan a Barcelona plou, per la Mercè, doncs et diuen això, no? És perquè Santa Eulàlia plora. És bonic. És bonic i, a més, és que he mirat, clar, és veritat que són les dates, no?, però he mirat i en els últims 100 anys, durant la setmana de festes, no el dia de la Mercè, sinó la setmana de festes, ha plogut un 86%,

els últims 100 anys, quan tornin a fer aquesta estadística d'aquí 100 anys ja et dic jo que no passarà això escolta, Santa Eulàlia plora miques, però ja ens agrada ho trobo molt bonic això de plorar en lloc de ploure i Santa Eulàlia, clar, per què plorava? perquè era una nena era una nena,

és que el més fort és que Santa Eulàlia, com moltes de les màrtires Santa Eulàlia va ser una màrtir que tenia només 13 anys quan la van matar, no? Jo de petita no sabia res de Santa Eulàlia i amb els anys em vaig aficionar a això de les màrtires. És que és rareta, eh? Jo soc una mica boja, però ella és rareta. Aquelles cementiris, santes, coses aquestes que li agraden. Però clar, és que és apassionant. Mira, la història de Santa Eulàlia, val? La traducció explica que Eulàlia vivia a Sarria, quan Sarria era un poble, no era part de Barcelona, però en el segle III, i ella era una pastora que portava oques. Era molt cristiana, llavors durant les persecucions que va ordenar l'emperador Dioclesià, ella, com que era molt cristiana, va anar fins a Barcelona. I es va reunir amb el governador i es veu que es va posar a insultar-lo per aquestes persecucions als cristians. Ens podem imaginar que al governador no li va agradar gens això, no? Que aquesta dona, aquesta nena, li retregués la persecució als cristians i la va obligar a renunciar a la seva fe. I ella es va anar, val? I això ho va portar. Amb tot l'ímpetu adolescent dels 13 anys. Amb tot l'ímpetu adolescent es va negar i el poder no porta gaire bé que li diguin que no i molt menys una masreca de 13 anys. Llavors, segons la tradició d'Àsia, la va condemnar a 13 torments. Un per cada any de la seva vida. Mare meva. I la imaginació medieval, que és on es va crear tota aquesta tradició, era molt imaginativa amb això de les tortures i no es va quedar curta en una col·lecció d'horrors. Va ser assotada, cremada. Però el torment estrella va ser que la van posar nua en una bota plena de claus i vidres i la van llançar rodolant 13 cops per una pendent que és l'actual Baixada de Santa Eulàlia. No sé si. Està el barri de. Està el gòtic o el Born, el Born diria, i hi ha una verge, és un carrer molt petitet, i hi ha una verge que és Santa Eulàlia. No m'estranya que plorés, jo també ploraria.

Si et posen una bota plena de claus i vidres, i clar, plores i renegues i de tot. I tant. I no va perdre la fe, això és el més bèstia. No.

De fet, la llegenda diu que quan va ser crucificada va començar els seus miracles, perquè per ser santa has d'haver fet algun miracle, i vaig mirar quins són els seus miracles, i és que quan va ser crucificada, que era l'últim torment, va començar a nevar per tapar la seva noiesa, i també es diu que van créixer els seus cabells, també per tapar la seva noiesa. I a la catedral de Barcelona, si algú s'anima a anar-hi, hi ha un sarcòpag on està representada la seva vida, però sobretot el més curiós de tot és que en el claustre hi ha sempre, des del segle XVI, hi ha sempre 13 oques vives. Que és per aquest homenatge que era una pastora d'oques i els 13 turments i els 13 anys que va viure a Santa Eulàlia. Llavors, a qualsevol moment que vagis al claustre, que hi ha una espècie de bassa. Sí, és allà on l'ou balla, no?

Sí, és allà on l'ou balla, les oques parlen. Sí, és que és una festa a Barcelona.

Total, i això de les loques és una cosa bastant sorprenent, perquè és el que en diuen patrimoni viu. Patrimoni viu, mai millor dit. Patrimoni viu.

A ningú no em reconsiento.

Ai, ningú vol ser Santa Eulàlia, perquè amb aquesta vida tan martiritzada, la veritat és que em quedo amb la verge de Montserrat.

És veritat, però fixa-t'hi que té una cosa molt interessant, i que jo crec que d'aquí també que ens atreguin tant les màrtires, que la teologia feminista ha estudiat molt que, més enllà de la lectura d'aconseguir la santedat a través del patiment, en el fons es pot desplaçar la mirada perquè totes aquestes màrtires al final han sigut dones que han dit que no, que han desobeït. I normalment a figures masculines i a figures de poder. Hi ha un patró que es repeteix, que és un home amb autoritat i exigeix alguna cosa a una dona. I aquesta dona es nega, diu que no, no? I en el fons ve a dir, tu em podràs matar, em podràs torturar, però tu no pots decidir sobre la meva consciència. És com subversió al màxim, el que va fer Santa Eulàlia. Clar, o tu no pots decidir sobre el meu destí, sobre el meu cos, etcètera, no? I de fet, tu que dius que, perdona, eh? Però tu que dius que a les teves nines els hi posaves Eulàlia, no sé si saps què vol dir, Eulàlia. No. Eulàlia vol dir la que parla bé, la que és eloqüent. Fixa't-ho. Llavors l'Eulàlia va parlar bé i li va dir a aquest senyor no. No. No. Què t'has pensat? Exacte. Montse, tu tens màrtir preferida?

Jo tinc màrtir preferida Úrsula Úrsula, com no? Úrsula, perquè a més és la filla de l'os que això és una cosa que m'encanta No, vull dir que Úrsula és la filla de l'os i jo quan era petiteta, no sé si és per l'època o què, però estava obsessionada amb l'os Misha, avui tota l'estona estic parlant de quan era petita, Déu meu ja semblo una abuela Escolta, però tu em vols parlar d'una altra santa, de moment de quina santa em vols parlar?

De quina màrtir en vols parlar? De Santa Agada, que és la meva preferida. A veure. Santa Agada era siciliana, de Catània, al segle III, igual que Eulàlia, i de molt petiteta es va decidir consagrar a Déu, no casar-se i mantenir la seva virginitat. I com sempre apareix un home per complicar-li la vida. En aquest cas, Quincea, que era un poderós funcionari romà que es va encarapitxar d'Agada, I es va voler casar amb ella. Ella li va dir que ni parlar-ne. Llavors va intentar aconseguir-la per altres mitjans. Quin mitjà et pots imaginar? Fos algun pervers. Lligar-la, lligar-la la pota a la cadira. Pervers. No, la va ficar en un prostíbul perquè es corrompés.

Déu-n'hi-do. Perquè descobrís. Vas forta, eh, tu també. Quin cià, quin cià. Veníem de l'Eulàlia,

ara l'Àgada, l'Àgada, mare meva. I llavors tenim el mateix patró, no aconsegueix doblegar-la i tenim el mateix patró, ella diu que no. I el problema no és només que li digui que no a aquell home, sinó que digui que no al matrimoni, que un home la posseixi, etc. Llavors la resposta d'aquest no torna a ser la tortura.

Tu pensa, de tots els que van escriure les històries de sants i tal, o sigui, el seu marc mental, és a dir, no vols fer això, doncs buscarem que et torturin,

que no sé què I a part no en tenen prou amb matrimonis. I fixa-t'hi la imaginació de Quinceà i la imaginació medieval que després va recrear totes aquestes històries, que Sant Agatha és coneguda, de fet, i l'art n'ha deixat mostra perquè el seu turment va ser molt brutal. Perquè anava contra el que simbolitzava la feminitat, que és que li van tallar els pits. De fet, la imatge que tenim tots desentagada al cap, i ara moltes oients ho reconeixeran, és que porten una safata als seus propis pits. I aquest quadre de Zurbarán, espectacular, el tens en ment, Montse? No, ara no. Googlegeu Zurbarán i Sant Àgada. I és una dona amb una cara de serenitat i de dignitat i amb una safata amb els seus pits.

Mare meva, ens riu tant de Santa Llúcia, eh? Clar, és una mica,

tu m'has volgut prendre el cos, doncs mira, aquí el porto jo en una safata, saps? I encara més fort, perquè hi ha una tradició a Sicília i també a Aragó, que hi ha uns dolços que es diuen les tetes de Santa Agata, que són uns dolços molt bons. Hi ha braços de gitano i hi ha tetes de Santa Agata. Que es menja en el dia de Sant Àgata, no? Sí, que de fet podem menjar la representació de la tortura de

Sant Àgata. Ai, mare meva, quines coses que ens explicarà la Mar García Puig. Tot això ha començat, que era la Mercè, la Blàlia plora, i mireu com ha acabat.

Mira, Santa Úrsula, Santa Águeda, totes aquestes podien haver cantat aquesta cançó de la Leslie Gore que diu, tu no em pertany jo no et pertanyo, no?

Sí, és que és realment, no? És una mica el discurs, no? De si com ens diu la teologia feminista, apartem la mirada. I mirem aquesta forma de dir que no. Escolta, Santa Úrsula, què? No parlaràs de Santa Úrsula?

És la meva prefe? És la teva prefe. Te l'has deixat fins al final?

Me l'he deixat fins al final perquè seria una espècie de festival feminista de les màrtires. A veure. Perquè no és una dona que diu que no, sinó 11.000, perquè hi ha la tradició novenera Santa Úrsula i les 11.000 verges. La història és el mateix patró que les anteriors. Santa Úrsula, princesa cristiana de Britània, l'actual Gran Bretanya. La volien casar amb un príncep pagà i ella va dir, val, però jo vull peregrinar tres anys pel món i acompanyada de les seves amigues verges també. Llavors va arribar a Colònia i ella i les amigues d'Úrsula van ser capturades pels Huns. I Atila, el rei de los Hunos, es volia casar amb Úrsula. Volia tenir rotllo amb l'Úrsula i l'Úrsula li va dir que no. Ella li va dir que no i llavors la van assassinar, martiritzar, tot plaga, junt amb les seves companyes que són les famoses 11.000 verges. Al Marac, per exemple, hi ha un retaule. Dius 11.000 verges? Són moltes, no? Són moltes. Una espècie de rei feminista de màrtirs. Llavors aquí jo, que em dedico al món de l'edició, soc correctora, soc traductora. Escriptora també. Escriptora també. Aquesta història em fascina, perquè l'error d'un traductor pot tenir moltes conseqüències. Us explico. Probablement no eren 11.000 verges, probablement n'eren 11. Qualcosa té més sentit. Llavors, hi ha una inscripció antiga que sembla ser que es va interpretar malament, on posava Úrsula et, llavors posava l'11 dels números romans, una M, que en números romans seria mil, i una V, una V baixa. Llavors, qui va interpretar aquesta. Va dir 11.000. Va dir 11.000. Verges de la B baixa. Mare meva. Però és que a la M ara diuen que Puig era màrtir, val?

Val. Llavors eren 11 màrtirs verges. Doncs no ho sabrem mai, no ho sabrem mai, però sempre tenim aquesta dona fantàstica que ens explica aquestes històries. Marc García Puig, escolta'm, moltíssimes gràcies. Acabem amb gris, perquè som així nosaltres. Al programa d'avui Olors, Màrtirs, què voleu més a Catalunya Ràdio a les 11 de la nit ja a les 12 pràcticament Roser Pereira Moraga, Cèlia Forment, Meraia Isar Albert Castellví, Helena Miquel Dani Jiménez i qui us ha parlat Montse Virgili i tornarem demà per conèixer una de les grans galeristes d'aquest país la Laura González Palacios. Que és la propietària de Chiquita Room, una galeria de Barcelona, però que té molta història i descobrirem una dona fantàstica darrere d'aquest nom. Això serà, com sempre, demà a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio. Bona nit.