Cinta Pascual, presidenta d'ACRA: "Hem de fer més residències i les hem de dotar millor"

Una de les qüestions que estan relacionades amb la calor i les altes temperatures són centres on, per definició, hi viu una població més vulnerable, com és el cas de les residències de gent gran. Ahir al periòdico, ho destacàvem també aquí al programa, deia que una de cada dues residències de Barcelona no tenen aire acondicionat a les habitacions, a les zones comunes sí, però no a les habitacions. Per saber-ho ara mateix, tenir algun detall més. Volem saludar a aquesta hora la Cinta Pasqual, que és la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials. Senyora Pasqual, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Va per aquí una mica, això? És a dir, l'aire acondicionat a les zones comunes està establert, a les habitacions encara queda marge?

Mira, nosaltres teníem un protocol que ens marca la Generalitat, que és 27 graus, i òbviament, jo no sé, 100% de vosaltres, i jo estic igual, és a dir, ha sigut horrorós aquest estiu, horrorós. Ens fa replantejar tantes coses, perquè sí que és cert que la temperatura corporal d'una persona de 90 anys en dependència no és la nostra. Tu la poses baix d'un ventilador o la poses a un menjador, que tots els menjadors són refugis climàtics. Totes les sales comuns són refugis climàtics i baixen amb una que diuen ells, no? Per tapar-se. I si et poses, a més a més, amb un ventilador i ara ve. És que ha fet molta calor, és que ha fet molta calor i això ens fa replantejar quin és l'estat ideal perquè estiguin les habitacions. És que estem parlant de 52 nits a Barcelona superant temperatures molt altes. Evidentment, això hem de seure, hem de mirar, s'han de fer creditous, però no és tan important el fet de l'habitació, que jo crec que l'habitació, ara ho diré a una companya, que em perdonaràs que no sé el nom, el teixeques, tornes a posar l'aire, el lleves, lo poses, sí, no, la gola, ells no estan acostumats a això, llavors nosaltres estem trobant. Aquesta estabilitat de dir tots els passadissos ben climatitzats, totes les habitacions amb ventiladors potents i anar posant en funció de com les persones vagin i que es pugui tot. Automatitzar. Estem en aquest procés ara de quin és l'ideal. Jo aquest any crec que m'ha desquadrat tot, és que fins i tot tenim dos i tres ascensors i es paren de la calor. És a dir, és horrorós el que està passant i jo crec que el món està canviant i l'obligació nostra als 27 graus està bé, per a ells. Insisteixo, això ho heu vist segur, tot senyor ho ha vist, i heu vist que no és la mateixa temperatura, però hi ha gent molt, molt calorosa, i aquí nosaltres sí que tenim mitjans per a solucionar-ho. Però és que són un 15%. La gent ha d'estar confortable. Estem parlant de les últimes etapes de la vida. Han d'estar confortables. I amb això fem crèdits tous, fem el que sigui necessari.

Perdó, senyora Pasqual, és que mirarem de reconectar ara, perquè és que l'estem perdent. L'estem sentint una mica a mitges. M'esteu perdent?

Doncs espera, que en seguida. Em seguida busco un lloc.

Ara ho tornem a provar i la tornem a saludar. La Cinta Pascual, que la sentíem algun trosset així a mitges per la connexió, mirem d'agafar una millor connexió i de seguida reprenem la conversa.

Aquest dilluns de l'any 7 va treure un estudi bastant global que deia que les persones per sobre de 60 anys, ja no estem parlant amb la nostra societat, que tenim una esperança de vida d'uns 84 en el cas de les dones a l'Estat, de 60 anys el 22% tenien risc vital. Com la temperatura segueix augmentant tal i com s'apunta. Per tant, necessitem mesures estructurals. És a dir, si a l'hivern abans parlàvem de pobresa energètica, i això és una qüestió que no està solventada del tot, està clar, però que sí que s'han avançat en base a ajuts públics, ajuts que, per cert, ara ja no hi són, però que hi haurien de continuar a l'estiu, perquè cada cop és evident que farà menys fred i cada cop farà menys calor. I això comportarà qüestions absolutament rellevants i que ja s'han entrat d'urgència, per exemple, en els pressupostos que es van aprovar de la Generalitat, una de les coses que va negociar Esquerra Republicana, en aquest cas, però que va ser, els pressupostos també del govern, va ser climatitzar 500 milions per climatitzar totes les escoles. De la mateixa manera, a finals de l'últim ple de l'Ajuntament de Barcelona, també es va aprovar el pla Refresca Barcelona, que són ajuts per a la climatització d'habitatges. Però és que necessitem un replantejament també dels espais públics. És a dir, en el cas de Barcelona, que només cal que miris cada dia la previsió del temps,

veus que la mínima. Jo avui he entrat a Barcelona a les 7 del matí i hi havia 28 graus. A fora, perquè clar, dins de les cases, com que van suportant tanta sense calor, és molt pitjor, no?, Per tant, necessitem una ciutat més verda, una ciutat amb més plantes, més arbres, on hi hagi menys ciment i més verdor. Però és que, a més a més, s'hauran d'adaptar tots els horaris laborals d'amplis col·lectius, perquè aquest estiu ens ho ha posat a prova. No és només que quan fa molta calor, encara que tinguis aires acondicionats, el xoc tèrmic, això. Això impacta, perquè hi ha menys capacitat de termorrevolucionació dels cossos a la gent gran, als nadons també, però també a una amplíssima població que té malalties cròniques, que desestabilitzen. Desestabilitzen molt estar de sobte a 21 graus i de sobte sortir al carrer que n'hi hagi 40, o que n'hi hagi 32 amb una sensació de calor que s'apropa amb la humitat a la costa als 40 graus. Per tant. Tindrem migracions internes demogràfiques dins de Catalunya. Jo aquest estiu, que he estat bàsicament a l'interior, al meu poble de Conca de Barberà, ja s'ha notat. O sigui, hi ha més gent que aposta per passar els estius lluny de la costa. A més a més, suposo que teniu molts coneguts que si s'ho han pogut permetre han anat de vacances a països freds.

Però això és un aperitiu, perquè són qüestions puntuals. Però és que hi haurà migracions, igual que ens estem trobant, si és que després parlem de Ceuta, també hi ha molts migrants climàtics de països que simplement s'han quedat sense aliment, que s'han quedat que no poden viure. Els països més afectats, fa anys que ho diuen, si mirem el clima, jo fa anys que ho sento dir, seran els països mediterranis, França. Per tant, aquests països, nosaltres podem arribar a ser migrants climàtics, sigui perquè podem triar viure en algun lloc fora de l'àrea metropolitana, en aquest cas, o sigui per obligació, perquè el teu lloc de treball desapareixerà, t'hauràs d'anar cap allà. Aquest escenari que sembla apocalíptic no és que no tingui solució, és que fins ara aprovar l'inici d'ajut està estupendo com a mesura d'emergència, però els canvis han de ser a tots els nivells molt estructurals, perquè la principal guerra, i dic guerra, a la que ens enfrontarem serà la guerra climàtica i l'escalfament, i l'estat espanyol i Catalunya són un dels primers afectats.

Reprenem la conversa amb la senyora Pasqual. Senyora Pasqual, la tornem a tenir aquí, no? Sí, aquí estic. Perfecte. Ara parlàvem de les solucions estructurals, de fet és una mica el que vostè deia, és a dir, que cal un canvi de xip molt radical i per molts anys, diguem-ne, no una cosa temporal.

Jo crec que estic completament d'acord que una persona, per exemple, amb una alta dependència, una persona. Avui en dia a les residències és d'alta vulnerabilitat pràcticament tothom. Llavors hi ha gent que està llitada moltes hores al dia i aquesta persona ha de tindre confort. Hi ha altres persones que es belluguen molt i no és el mateix, però és que la temperatura corporal és molt diferent. És molt diferent. És a dir, jo a vegades parlo amb companys o la gent que treballa, compareu-ho també. Tu estàs treballant i t'estàs movent. En canvi, la persona està a l'habitació, tranquil·leta, no és el mateix. Per tant, nosaltres aquí encara ho tenim més difícil, perquè hem de buscar la forma d'equilibrar les dues persones, no? I ho estem fent. Però jo crec que aquest any, i no sé, jo m'he de dir. És que s'han trencat tots els paràmetres. 27 graus era una bona xifra i ara jo ja no sé si és una bona xifra, ho dic sincerament, perquè realment hem de buscar la forma d'equilibrar aquesta situació. Això va més, això no pararà. He estat fent la comparativa els últims 5 anys i aquest últim. Yo creo que el gobierno, espero que nos ayude a las residencias a mejorar. Ara ja hi ha, fixat, ha passat de zero, una de cada dues. És a dir, ha canviat molt. I ara tu no et planteges unes residències sense aire, és que no te la planteges. Jo per això li deia la qüestió de les habitacions,

que hi destacava, perquè en els últims temps i en els últims mesos, com deia vostè, les coses han canviat molt. Hi han aparegut diversos estudis que diuen que la mortalitat arran d'episodis de calor extrema és superior a la nit que durant el dia per un efecte d'acumulació i encara és més superior en el cas de residències de gent gran perquè per la vulnerabilitat de les persones que hi ha ara en parlàvem. És a dir, hi ha la possibilitat que s'acabin tenint totes les habitacions aire condicionat?

Sí, hi ha possibilitat. És tot una. Mira, nosaltres sempre hem estat infrafinançats, llavors és una qüestió que posar, com et deia, ara creditors, mirar finançament, però fer-ho bé, perquè jo no hi veig la solució únicament en posar aire. És a dir, jo crec que l'aire passarà el que deia. Posaré, trauré, posarem, traurem. I clar, com més gent hi ha, això és més complicat. Estem buscant el punt. Estem buscant el punt perfecte. I ens hem posat en mans de professionals. I quin és aquest punt perfecte? Perquè potser. Jo estic convençuda que això va més i no menys, però està claríssim que necessitem aquest punt. Les residències van passar d'una mortalitat de 4 anys a una de 28 mesos. No ara per la calor i l'any passat i l'atre, perquè hi ha moltes llistes d'espera, la gent entra molt més gran i molt més depenent i per tant la defunció és molt important. Jo vostè això de muntar la taula un tema que crec que és important. L'últim any i mig de vida, l'últim dos anys, Clar, la família ve de l'exterior, i a mi em passa, i tens molta calor, i penses, i en canvi no és la temperatura d'ells. Ni allà que tenen molta calor, sí. Mi mare estava en una residència i la calor per a ella era horrorosa, però tota la vida. Per tant, jo també volia que aquest confort. Tan dures. Estem fins i tot plantejant-nos climatitzar totes les cuines. Hem de fer coses, això està clar, i les hem de fer bé. Les hem de fer bé i necessitem professionals.

Perquè la normativa ara, per llei, la llei diu això dels 27 graus que vostè deia, no?, a les zones comunes.

No, ara mateix totes les residències són refugis climàtics. A tots els zones comuns, a totes, a totes, a totes hi ha aire condicionat. I si no, a totes. I si alguna persona està marejada o no, sempre. Està bé, totes, totes. Aquí ara, l'únic dubte.

Però dormir no poden dormir els menjadors, diguem-ne, clar.

No, no, no, però sí que és cert que si climatitzem passadissos i, a més a més, posem ventiladors. I les habitacions. Jo tinc els meus dubtes i estic consultant a grans experts perquè no tinc clar que l'aire de les habitacions sigui correcte. Per què? Per què no ho té clar? Doncs perquè, pel que et deia abans, posa, treu, no, ara sí. És a dir, tu a casa teva, i això vols passar a tots, poses una mica l'aire i al cap d'una horita deixes de tancar-lo.

Sí, té raó, però vull dir que es tracta de mantenir l'aire acondicionat a una temperatura, no de posar-lo a 23 graus, parlant clar, no com fan quan vas als Estats Units, que entres a una botiga i t'has de tapar, diguem-ne, es tracta de buscar, de posar-ho fins i tot, si són 27 graus, que siguin 27 graus, però com a mínim no seran els 30 i escaig que pot haver-hi a l'interior en aquestes nits a Barcelona, no?

Totalment d'acord, totalment d'acord. Hem de posar la temperatura que sigui. Però és que tinc aquests exemples dels refugis climàtics dels menjadors. I tenim refugi climàtic menjador, ventiladors i jaquetes. I et sap greu? Bueno, no, si és el que volen. Al final és ells qui han de decidir què és el que volen en cada moment. La mortalitat de 4 anys a una de 18 mesos, bàsicament passa dependència. I no ajuda la calor, no ajuda gens.

A més, vostè deia una cosa que ja n'hem parlat alguna vegada amb la Cinta Pasqual, que deia aquesta confortabilitat en l'etapa final de la vida. Jo recordo que se'n va parlar molt durant els episodis de la pandèmia, que es deia, a veure com ho explico, però. Sembla assumit per tots plegats que quan tu vas a viure en una residència has de compartir habitació sí o sí amb una persona que t'hi pots entendre i potser no. I a mi, no sé si era vostè, però recordo que em van dir una vegada, on està escrit que els anys finals de la teva vida hagis de compartir habitació sí o sí?

I una té fred i l'altra té calor, no te perdis, encara és millor. Sí, sí, és a dir, podríem millorar el sistema, no sé, va ser França qui va fer una millor. I estem amb una llista d'espera impressionant. Si a més a més fem totes les habitacions individualment, I això crec que hem de tenir clar que no som un país que els recursos no siguin limitats. Els recursos són limitats. I, per tant, busquem aquest punt de trobar el punt que la gent estigui a gust. És difícil. Hem de fer més residències, les hem de totar millor, però aquest exemple. I dius, aquesta persona té una calor i un fred. Bueno, anem a buscar el punt. Nosaltres que pensem que hem de fer millor, això està clar, però aquest any ens han posat un espit i dic, què farem ara? Ara sí! I us vaig dir una cosa, amb tot l'estiu que hem passat, de queixes n'hem tingut moltíssim menys, però moltíssim menys. Això què vol dir? Que tothom ha fet grans esforços, grans esforços. És a dir, jo demanava ara, estem fent els baròmetres i preguntava què ha passat aquest estiu, perquè jo he tingut la sensació que no ha sigut res. Evidentment, s'espatlla un aire i morim tots, eh? No vol dir d'enganyar, és a dir, i si a més a més la placa i el ton sí que tarda, ja estem. Però per les temperatures que ha fet, insisteixo, no vol dir que no n'hi ha hagut, n'hi ha hagut, però molt poques en relació amb el passat. La Cinta Pasqual

és la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials. Senyora Pasqual, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, molt bon dia.

Escolteu, una bona tertúlia en aquest moment. Moltes gràcies, una abraçada forta. Adeu, adeu.