Clara Jorquera: "El murdoku enganxa perquè la lògica ens fa sentir molt bé"

Va ser en una casa fora al mar, una nit de temporal, una dona sola i el calaix, una capseta tranquilitzat.

Ara volem parlar d'un fenomen editorial que ha esclatat insospitadament aquest estiu. Ha crescut com una bola de neu amb el boc a orella, encara dura, i continua sent de les coses més comentades a les xarxes socials. Si avui mireu el rànquing de llibres de no ficció més venuts, per exemple, a l'Efnac, a la Casa del Llibre o a la Bacus, hi trobareu un llibre de passatemps que es diu Mordoku, 80 enigmes de lògica i assassinats, i un segon volum titulat Mordoku, viatge al passat, i edició en castellà de l'editorial Temes de Hoy i també l'ha publicat en català Colomna. La pregunta que us faig és, sabeu què són els murdocos? Potser, i esteu enganxats. De fet, és una autèntica febre, jo fins fa tres dies no els coneixia, si he de ser sincera. El llibre és una barreja que ha resultat ser un gran èxit, és un joc de taula que es practica només amb llapis, goma d'esborrar i temps per pensar. És una novela negra sense novela i sense la part fosca del true crime, però amb narrativa. I és un repte mental de ningües que demana concentració al marge de les pantalles, però que s'ha fet viral gràcies justament a les xarxes. Murdoku ve de murder, que vol dir assassinat en anglès, i de sudoku, el trencar closques japonès de files i columnes. Aquest estiu, quan va arribar a les llibreries el segon volum, el llançament va anar acompanyat de tornejos presencials a Barcelona i a Madrid. I avui ens acompanya a la nit dels ignorants la guanyadora del torneig de mordocos de Barcelona, la Clara Jorquera. Bona nit, benvinguda. Bona nit. Escolta'm, Clara, pels que encara no coneguin els mordocos, jo he dit que fa tres dies i mig que sé què són. Tu que n'ets una experta acreditada ja en un premi, explica'ns com funcionen els mordocos.

Doncs els murdokus tenen aquest nom, com ja has dit, basant-se una mica en el sudoku, i és un trencaclosques en el que et bases en les línies i les columnes per col·locar els personatges d'un crim en una quadrícula. Llavors, en el moment en què tu identifiques en quina sala hi ha cada personatge, pots anar desbloquejant com ha anat l'escena del crim sencera fins a trobar la víctima i la víctima ens indica qui ha sigut aquest assassí.

Clar, i tot això amb un llapis, eh? Un boli, vaja. Llapis i goma, molt important. Llapis i goma, clar, clar, perquè si t'equivoques pots borrar. O sigui, aquí, tu el mòbil lluny d'aquest moment, no? D'oci.

Sí, sí. Sí, la veritat és que és un tipus de joc que et necessita atenció. Necessita atenció. Perquè necessites no només estar atent a les pistes que estàs seguint, sinó recordar. Les que ja has llegit.

Clar. Tu abans eres aficionada, per exemple, als sudokus? Sí, sí, sí. I als mots encreuats i aquestes coses, sí? Sí. I la part més de novel·la negra i del true crime o jocs com el Cluedo, així, també, o no? Aquesta és la part nova.

Jo soc molt de jocs de taula, m'agraden moltíssim. I m'agrada molt la novela, però soc més de fantasia, no tant de novela negra. Tot i que m'agrada molt, de tant en tant, llegir-ne un. Però sí, sí, el fet de trobar un joc que t'ajunta al que és el sudoku, amb els assassinats i els crims, és un encert.

És un encert, ho dius tu. Per què creus que enganxa tant, realment?

Mira, jo crec que ha enganxat tant perquè la lògica ens fa sentir molt bé. És un tema molt emocional. Quan tu comences, els trencaclosques són molt senzills a l'inici. Quan tu inicies el joc, comences amb quadrícules de 6 i són senzills i és un joc que l'aprens molt ràpid. Llavors, en el moment en què se't presenten reptes, com a éssers humans, ens agraden molt. I t'enganxa, t'enganxa molt ràpid, perquè vols resoldre, vols saber com funciona el joc, vols superar el joc. No per ser la persona més llesta, sinó perquè realment és un tu contra tu. I és molt xulo. És un repte personal, no? Sí, però és un estil de joc que es pot jugar per parelles i també és molt interessant això, no és necessari estar tu sol.

Ah, no cal que estiguis sol? Ah, no? No. Però necessites un altre llibre per entendre'ns o ho pots fer els dos el mateix?

No, no cal, no cal. Ah, no cal. Tu pots ser dues persones, el meu pare i tres ja serien massa, però dues persones poden estar resolent el mateix trencaclosques. Uh-huh. I en sortir-se'n també. Pot ser un joc d'equip.

És molt xulo. És molt xulo. Escolta'm, jo dic que fa poc que l'he conegut. Tu com vas descobrir els mordocos?

Mira, jo vaig descobrir els mordocos perquè estava en un moment de salut mental molt baixa, entrenant una depressió, i va venir la meva millor amiga i em va dir això t'anirà bé. La meva millor amiga treballa en el món editorial i sabia que sortiria el segon i em va ensenyar el primer, eh? I realment va ser un alicient que a mi em va portar a poder deixar les converses del cap, que tenim quan tenim una salut mental molt baixa, i poder-les posar en un segon pla. Llavors, era una manera de poder estar pensant una estona en allò, i a mi també em va enganxar molt per això, evidentment. I tenir una mica de pau i de tranquil·litat en aquest sentit.

I en aquest moment va ser. És curatiu, pràcticament, perquè et pot ajudar a portar una situació més complicada mental, per entendre'ns en un moment determinat. Sí, totalment.

La gent que patim d'això, hi ha moments que són molt durs, perquè estàs tu amb tu i el cap no para. Hem de trobar maneres de cuidar-nos i de sortir d'aquí. I la meva millor amiga la va encertar. Totalment.

De ple. Ara que ho dius, jo, entre d'altres coses, vaig descobrir els mordocos trucant a una amiga que està de baixa perquè l'han hagut d'operar, és igual, en té per molt de temps, i va ser ella que em va dir, m'han recomanat de fer això. I jo vaig dir, què és això? I realment li està funcionant, també, perquè, clar, no pot caminar, no pot fer les coses que feia, i això li diu, està anant molt bé. O sigui, que pràcticament, s'hauria de prescriure, pràcticament, veig, no?, Total, total.

És un entrenament del cervell molt, molt sa. Molt sa.

Tu que ets professora de primària, diries que és un passatemps que poden fer els nens a partir d'una edat determinada?

Sense cap mena de dubte. Evidentment, no començant pels nivells més difícils o inclús assumint que els nivells més elevats hi haurà certs infants que no els podran dur a terme, però sí que és veritat que els primers nivells són molt aptes per a infants. I a més. Fer-los amb ells també genera un vincle molt xulo, un moment de joc, però a través de la lògica i l'enginy, que és molt interessant i als infants els agrada moltíssim. Moltíssim. És molt xulo veure com se n'adonen que hi ha connexions entre les diferents pistes i que poden resoldre casos. I com ho celebren, també.

És molt bonic. Imagina't, no? No és un gol. Estan celebrant una cosa que no és un gol. I per la banda alta de l'edat, per entendre'ns, recomanaries. L'estic pensant en gent gran que fa tallers de memòria, que fa mots encreuats per mantenir el cervell actiu. També els podries recomanar per gent més gran? I tant.

Sense cap mena de dubte. L'únic estil de persona que no podria és gent amb discapacitat visual, en aquest sentit, però potser es podrien fer amb relleu, llanso la idea a veure si algú els vol fer, però la gent gran els pot fer totalment. De fet, el juliol jo vaig estar vivint amb la meva àvia perquè estava encara en el final de la vida i en aquest moment vam estar fent uns quants mordocos i tot. Amb ella? Sí, sí. Evidentment, començant pels més senzills, a poc a poc, sense pressa, però sí, sí, oi tant. De veritat que és per totes les edats. I si cal un acompanyament perquè algú té una necessitat,

se li fa. Se li fa, ja està. Escolta'm, sense explicar-ho molt, per si algú els vol fer, però em recordes d'algun de molt difícil, ja que has guanyat un premi, per entendre, ens has anat pujant de nivell. Quant de temps vas trigar a resoldre'l? Si et va portar allò molts dies d'ostres, no hi ha manera, no hi ha manera, i continuo, i continuo.

Sí, mira, més que això faré una recomanació, que és que si te'n calles i veus que no te'n sortiràs, que el deixis, perquè el dia següent o al cap de dos dies el tornaràs a enganxar i el resoldràs. Ah, sí? Sí. Sí, sí, sembla una tonteria, però a vegades el nostre cervell també necessita un descans perquè estàs removent tant en el mateix tema que ja no ho trobes. Llavors, fer un descans i el dia següent, o quan et tornes a engrescar a divà, ho torno a intentar, es resol. I també és molt interessant que a mesura que puja el nivell has d'entendre com funciona el joc. I per a la gent que ja hagi començat o que tingui ganes de pujar el nivell, una pista o una manera de xifrar aquest joc no és només a través de la quadrícula, sinó sortir de la quadrícula i jugar més amb les lletres. Ja ho entendrà, que ja estigui començant

a encarar-se. I ara això de sortir de la quadrícula, jo no ho acabo de veure, perquè clar, no n'he fet cap, però entenc que és una cosa que al final t'hi acabes acostumant i després hi ha un dia, és com quan no enfoques bé a l'hora de mirar una cosa, que primer no veus res, per tant no ho enganxes i de cop i volta l'endemà, ostres, se t'enfoca i aleshores trobes la solució, no?, una mica.

Totalment, totalment. Sí, sí. O quan tens un conflicte, al final és així. Si tu no veus que t'estàs encallant molt, frena, deixa-ho calmar un dia o una hora o el que sigui, i després sempre l'encarres millor.

Tu ja estàs. Has fet el primer i el segon volum que existeix, ja? Sí, oi tant, oi tant. O sigui, i ara què? I ara què fas? Mira, esperar que s'editi alguna cosa en català. Però aquests que has fet són en català, entenc. Sí, sí, oi tant. Perquè m'estàs dient que n'hi ha més en castellà que en català, eh? Està clar. En castellà, mira, ni ho he mirat,

però sí que sé que en anglès n'hi ha més.

Ostres, mira, aquí ja de passada practiques l'idioma, només falta això. Clar, tu ho has fet comprant els llibres, és a dir, el paper, però també es pot jugar online?

I tant, i tant. Es pot jugar online. Per mi no és tan agraciat. I també és veritat que com que a mi m'ha salvat molt d'allunyar-me del telèfon mòbil i de les xarxes. Que són un espai d'amargur també, jo segueixo reconeixent molt el paper i el llavis. Que si després tu estàs a l'autobús o al metro i vols jugar a través del mòbil, endavant. Perquè el joc és tal qual el mateix que amb paper, però a través de l'ordinador o el mòbil. És una mica més senzill, el meu parer.

Però l'estil de joc és el mateix. Apostem pel paper, doncs. Apostem sempre pel paper. Clara, tu com és que vas decidir presentar-te al concurs que es va fer aquest estiu a Barcelona?

Doncs per una companya de feina que és amb la noia amb la que vaig guanyar, la Laura. Jo vaig portar el llibre un dia a l'escola, va veure que el tenia i em va dir, ai, jo també en faig tal. I un dia va passar per l'EFNAC i em va dir, hi ha aquest concurs. I ens vam apuntar. I vau guanyar? I vam guanyar. Sí, sí, la veritat és que anàvem a fer uns riures, a passar-nos-ho bé i res més. I, de fet, també va ser una proposta per ajudar-me a sortir una mica de casa i fer coses més enllà de la gent que conec, en el moment en què estava. I, pum, vam guanyar. Va ser molt divertit i una sensació molt bonica, també.

Clar. Tu creus que hi va haver alguna clau a l'hora de guanyar? Us vau entendre molt bé i, per tant, de seguida tot ho anàveu pillant a la primera i per això vau guanyar? Que la Laura és molt bona i jo també. Mira que bé. Això sí que sé sincer.

O sigui, sense voler. No, és que realment és un joc que ens agrada molt i en el que ens desenvolupem molt bé. La vau guanyar i quants participants hi havia? I el que a mi em falta. Doncs devíem ser unes 25-30 persones, devíem començar. Déu-n'hi-do.

Sí, més o menys. Ara aquest migdia del divendres hi ha un segon concurs de mordocos a la Fira en el Marc de la Setmana del Llibre en català i jo pregunto, clar, penso, no sé on treballes, si treballes i tens festa o no tens festa, has fet pont o no has fet pont, però no sé si aniràs en aquest.

Doncs mira, no hi puc anar perquè estic treballant. La meva mare m'ho envia i em va dir, ens apuntem. I jo, ostres, amb la mare, clar que sí. I vaig veure que era el migdia i és com, bueno, no hi podran anar ningú, estem tots treballant. I no, no hi podré ser, malauradament.

M'encantaria, eh? Millor pels altres, que tindran alguna possibilitat de guanyar, perquè si vas tu, segur que guanyes, Clara.

No, no, tampoc és això, tampoc és això. Però és molt divertit.

Doncs mira, et farem cas i me n'alegro que ens ho hagis pogut explicar aquí a la nit dels ignorants, Clara. Espero que en pròxims concursos que hi hagi t'hi puguis presentar i sobretot espero que aviat se n'editi un altre de Murdoku en català perquè puguis continuar desenvolupant aquesta tècnica brutal que tens amb la teva amiga Laura, em sembla que m'has dit. I, escolta'm, tot aquest temps és ben utilitzat, ben empreat, i si a sobre t'ajuda a superar diversos moments, escolta'm, és que és allò que diuen un win-win, diguéssim. Així que Clara Jorquera, guanyadora del concurs de Mordocos que es va fer l'estiu a Barcelona, moltes gràcies per ser la nit dels ignorants i molta sort. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu, bona nit. Una abraçada.

And if you find that your hands are still willing Then you can turn a murder into art There really isn't any need for bloodshed You just do it with a little more finesse If you can slip a tablet into someone's coffee Then it avoids an awful lot of mess.