Colau: "Un error de l'esquerra és mobilitzar el vot des de la por, la gent també necessita viure"

A poques hores perquè comenci ja la campanya electoral, tanquem la ronda d'entrevistes de candidats a les eleccions amb la cap de llista del front ampli, Ada Colau. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Hola, molt bon dia. D'entrada, quin balanç em fa vostè de la jornada d'ahir?

Doncs clarament un èxit de mobilització espectacular. Felicitar moltíssim a les organitzadores i convocants, al sindicat de llogateres i a la resta de sindicats de classe i a tota la gent que ho va fer possible. Crec que realment és una mobilització històrica, com feia molt de temps que no es veia. Milions de persones mobilitzades, especialment aquí a Barcelona. La manifestació va ser impressionant. I per tant, crec que això, que no ha de ser una mobilització més, ha de ser un punt d'inflexió. Vull dir, ja fa molt de temps que hi ha un gran malestar amb el preu de l'habitatge i amb el cost de la vida. I crec que, efectivament, com deia ahir una pancarta a la pròpia manifestació, una pancarta molt gran, que deia hem aturat el país, ara el canviarem. Em sembla un bon resum d'aquesta gran mobilització, que no només ha de ser una alerta, sinó que ha de ser realment un punt d'inflexió. Un punt d'inflexió per anar cap a on? Cap a polítiques valentes que ja no posin pedaços, sinó que ataquin el problema d'arrel, que siguin estructurals, que no serà només una política o una llei, hauran de ser diverses mesures. Per exemple? Bueno, ho hem estat dient, nosaltres recollim com a front ampli, recollim les demandes del propi sindicat de llogateres, estem d'acord en general amb tot el que plantegen, amb que no només s'ha de fer el que ja es convalida avui al

Congrés dels Diputats, que es convaliden els decrets coneguts com a decrets Mari Carmen, Recordem, després que PP, Vox i Junts els tombessin al Congrés, es van tornar a aprovar en Consell de Ministres i avui es convaliden a la Junta Permanent que hi ha. I aquests primers decrets són un punt d'inici, no de final, on el que es fa és aturar l'emergència, aturar milers de desnonaments de persones vulnerables, estabilitzar els lloguers, fent pròrrogues dels contractes de lloguers. Això beneficia milions de persones. Per tant, és una primera passa important, però és només, com dic, el punt de partida. Després crec que s'ha d'anar més enllà, com diu el sindicat de llogateres, i per diferents vies s'ha d'anar a expropiar els fons voltors. No pot ser que 13 fons voltors tinguin 100.000 habitatges en aquest país quan la gent no pot accedir a un habitatge. Bàsicament s'ha de legislar perquè les cases siguin per viure i no per especular, com diu el sindicat de llogateres. I en aquest sentit, Doncs això, s'ha d'anar pels fons voltors, s'han de pujar els impostos a qui té més de quatre habitatges, o sigui, garantir la màxima seguretat pels petits propietaris, perquè el problema no són els petits propietaris, però aquells que acumulen habitatges per especular, doncs sí, a pujar impostos. És, per exemple, una vergonya amb la qual s'ha d'acabar d'arrel immediatament que les socimis, que són aquests fons d'inversió que especulen amb l'habitatge de lloguer,

paguin zero d'impostos a societats, mentre les petites i mitjanes empreses estan pagant els impostos en aquest país. Són moltes coses les que s'han de fer. És fiscalitat, és aturar desnonaments, és estabilitzar el lloguer i que no et puguin fer fora de casa teva si tu estàs pagant el lloguer com passa a Alemanya i altres països europeus. És baixar els preus, no només contenir-los. S'ha fet una primera llei per contenir els preus, però cal abaixar-los perquè han pujat massa i han pujat més del doble que han pujat els sous. Per tant, ja dic, s'ha d'entrar a diverses vies, s'ha d'augmentar el parc públic, molt més del que s'ha fet fins ara, però bàsicament això, que les cases han de ser per viure, no per especular. Ara entrarem en això

dels fons voltors, però, per exemple, el parc públic, que vostè diu, però com ho farà? Quan vostè es va presentar com a alcaldessa de Barcelona al principi, l'inici, vostè va prometre també que hi hagués 1.500 pisos, crec, anuals en la campanya del 2019. Allò no es va complir?

Nosaltres vam complir amb l'objectiu de doblar el parc públic d'habitatge de lloguer social. Vam ser votant d'uns 1.000 pisos anuals. Sí, sí, però nosaltres. No, no, disculpi, és que li digui perquè les dades són públiques i es poden contrastar. Nosaltres vam dir que doblaríem el parc i l'hem doblat. El que passa és que la construcció pública és molt lenta, triga anys. Nosaltres vam deixar iniciats obres que ara ha inaugurat el senyor Collboni, que no ha promogut cap habitatge públic nou, però que ha estat donant claus de tots els milers de pisos que nosaltres vam deixar amb obres, amb projectes. Però nosaltres, si sumem els pisos que li vam treure a grans fons voltors a través del tanteig i retracte, 1.600 pisos que vam passar al parc públic. Si sumem els més de 1.000 pisos en règim de cooperatives de cessió d'ús, que els socialistes deien que no es podia fer, ho vam fer realitat a Barcelona, i avui hi ha més de 1.000 pisos en règim de cooperatives de cessió d'ús. Els milers de pisos que hem fet amb lloguer social, que van inaugurar durant aquest mandat, perquè els vam deixar en construcció. Nosaltres hem doblat el parc públic de lloguer social de Barcelona i actualment Barcelona és la ciutat de tot l'estat que té el parc públic de lloguer social més gran.

Però quan vostè va arribar, per exemple, el lloguer mensual a Mitjana, ho tinc aquí, era de 735 euros, el 2023, quan va marxar, 1136 euros. Per tant, malgrat la seva voluntat, hi ha qüestions de mercat que no va poder frenar.

De mercat que es pot regular. Però no ho va fer, senyora Colau. Jo vaig arribar a l'alcaldia el 2015. El 2016 vam ser la primera institució que vam demanar públicament que s'aprovés una llei per regular els preus del lloguer, com es feia en altres països europeus. Del Partit Popular, no vam tenir cap mena de resposta positiva, però va arribar Pedro Sánchez. I Pedro Sánchez es va comprometre amb mi com a alcaldessa el 2019, aquí a Barcelona, i va quedar documentat pels mitjans de comunicació, es va comprometre a regular els preus dels lloguers. Aquesta regulació, perquè el Partit Socialista ho va estirar i va anar posant excuses, no va arribar fins al 2024-2025. Si aquesta regulació que Pedro Sánchez es va comprometre el 2019 amb mi s'hagués fet el 2019, haguéssim evitat cinc anys de pujades abusives del preu del lloguer i avui el preu del lloguer a Barcelona estaria molt més baix. En qualsevol cas, la llei ha arribat al 24-25 i s'ha demostrat que era efectiva, perquè ara a Catalunya que s'implementa aquesta llei, Madrid que governa el PP no la implementa, però aquí a Catalunya que hem aconseguit que s'implementi, s'ha contingut, han deixat de pujar i fins i tot han començat a baixar una mica els preus. Per tant, es veu que regular el mercat és necessari i funciona. El problema és que sí, el Partit Socialista, en altres temes potser no tant, però en habitatge sempre ha arrossegat els peus. I allà on nosaltres hem liderat, com és el cas de Barcelona, Hem pogut fer molt més. A Barcelona, per exemple, ens vam enfrontar als fons voltors i els vam posar multes milionàries o, com li dic, vam recuperar edificis sencers que estaven en mans de fons d'inversió i grans immobiliàries i els vam passar al parc públic. I per això, per exemple, a fons voltors ens vam posar querelles perquè ens vam enfrontar de manera forta per aconseguir aquests pisos i portar-los al lloguer social. Quan, en canvi, lidera el Partit Socialista, com passa a l'Estat, necessites molta més pressió perquè efectivament es facin polítiques efectives. I jo crec que ara hi ha una gran oportunitat, que és la gran mobilització que hi ha al carrer, que ara mateix pressiona també el Partit Socialista perquè sigui més valent. Aquests mateixos decrets que avui es convaliden, els decrets Mari Carmen, s'havien plantejat des del nostre espai polític des de feia mesos, que ho plantejava el Sindicat de Llogateres, el Partit Socialista ho tenia al calaix, fins que va haver-hi una mobilització amplíssima fruit del desnonament de Mari Carmen. Doncs aquesta és la mica de tònica.

Per què ara sí arreglaran la situació crítica que es viu en l'habitatge i per què ara sí portaran el soia en aquest terreny on vostè defensa?

Doncs igual que ha passat, com deia, amb aquests decrets que avui es convaliden, crec que és fonamental que hi hagi una força política de l'esquerra transformadora que tingui claríssim que l'habitatge és prioritat i que s'ha de regular perquè les cases siguin per viure i no per especular i que forci el Partit Socialista a la negociació, ho posi com a prioritat d'un futur govern pro-racista que aquestes lleis no siguin negociables, o sigui, que sigui la prioritat màxima de la conformació d'un govern progressista, però més enllà d'aquesta pressió que puguem fer des de dins de la institució, és fonamental el que està passant als carrers, és a dir, que la ciutadania s'ha organitzat, s'està mobilitzant massivament, i aquesta jo crec que és una palanca que nosaltres hem d'acompanyar dins de la institució, perquè efectivament aquestes mobilitzacions, com dic, no siguin només una protesta, sinó que siguin un punt d'inflexió. I aquest és el nostre compromís, portar això ara a la institució. I dir-li al Partit Socialista que ja no pot posar més excuses, que efectivament ara l'habitatge s'ha de regular perquè sigui per viure i no per especular.

Com vostè diu que s'ha d'expropiar aquests pisos dels fons voltors, parlem d'expropiacions amb indemnització o sense?

A veure, per expropiar evidentment has de tenir un fons econòmic, el que no faria més expropiar a preu de mercat, perquè això seria abusiu i seria un dispendi de diner públic. Hi ha diferents formes per fer aquestes expropiacions, amb una compensació econòmica, però una compensació econòmica que per llei es pot establir molt per sota del preu de mercat, que pot ser un preu, per tenir una referència, a un preu d'habitatge protegit. Nosaltres, per exemple, aquí a Barcelona ho vam fer amb una normativa urbanística de tanteig i retracte, que fa que des que vam regular nosaltres, ara a Barcelona, l'Ajuntament té prioritat, cada cop que hi ha una venda d'un edifici a Barcelona, l'Ajuntament té prioritat per comprar aquest edifici abans que qualsevol privat. I compra no a preu de mercat, sinó a preu de taxació, i això vol dir per sota de preu de mercat.

Però això també vol dir, senyor Colau, que els ciutadans pagaran amb els seus diners expropiar aquest pis. Per tant, pagarem amb els nostres diners a fons voltors per tenir pisos.

Pregarem en alguns casos a preu molt per sota, i a més el que també hem proposat nosaltres no és només aquesta mesura, sinó que són diferents mesures fiscals perquè efectivament no paguin els ciutadans, sinó que paguin els especuladors. I en aquest sentit hem plantejat un impost del 10% a grans patrimonis que tenen cases per especular, que si no les posen amb lloguer assequible pagaran un 10%, que és una quantitat molt important, Igual que canviar la fiscalitat, com li deia, per exemple, de les socimis que paguen zero d'impost de societats, doncs això, evidentment, apuja moltíssim aquest impost. O sigui, hi ha diferents mesures fiscals per fer que, efectivament, siguin aquells que s'han enriquit fins ara amb l'habitatge els que paguin les polítiques públiques d'habitatge i no la ciutadana.

Ho dic perquè en la crisi econòmica vam veure com els diners de Ciutadans al final pagàvem la factura dels bancs i les caixes que havien provocat aquella crisi.

Això no pot tornar a passar. Ha de ser al revés. Ha de ser exactament al revés. Ara han de ser els especuladors els que han de pagar els beneficis astronòmics que han estat fent durant tots aquests anys a costa d'acollir les economies de la majoria social treballadora. I si no s'apliqués tot això,

és a dir, imaginem un escenari en el qual tenen majoria amb el PSOE, pacten uns acords de compliment d'aquestes propostes i entren a govern. Si això no s'acaba aplicant en un termini que pactin, vostè de fet va ser de les primeres que va dir que si no hi havia acord amb el PSOE, Somà havia de deixar el govern quan parlaven ja dels decrets d'habitatge. Haurien de continuar en aquest govern? És un element que ha de ser troncal, una línia vermella en el proper govern que surti?

Per mi és una línia imprescindible, troncal, essencial, hi podem posar molts adjectius, i jo, a qui em puc comprometre personalment i qui em conegui per la meva trajectòria, tant d'activista com als vuit anys a l'alcaldia, crec que es pot saber que parlo seriosament, jo puc assegurar que m'hi deixaré la pell i que ho tindré com a màxima prioritat, que aquestes lleis que s'estan reclamant des del carrer es facin efectives. I crec, a més, que hi ha un context d'oportunitat perquè això succeeixi, perquè hi ha un carrer organitzat i mobilitzat, insisteixo, que ja han dit, el Sindicat de Llogateres, són un moviment absolutament independent, que ha dit que governi qui governi, aquesta mobilització no farà més que créixer fins que aquestes lleis siguin efectives. Per tant, jo em presento a les eleccions per obeir aquest mandat de la ciutadania. I en quin termini, senyora Colau?

És a dir, termini d'un any, dos anys? Si no hi ha una llei d'expropiació.

Que de forma immediata es comenci a regular. Hi haurà lleis que portaran més temps, hi haurà coses que es podran aprovar per decret, hi haurà coses que seran qüestions pressupostàries i s'hauran d'aprovar uns pressupostos. Hi haurà diferents mesures que tindran diferents recorreguts temporals, que necessitaran pactes potser amb altres formacions polítiques, perquè no sabem quin serà la. La fotografia final d'aquest Parlament i, per tant, hi haurà coses que s'hauran de convolidar al Congrés i necessitarem majoria segurament que vagin més enllà dels partits que puguin estar en el govern. Per tant, jo no puc dir una data exacta o un lapsus temporal exacte i precis, sí que puc dir que serà el més aviat possible, si depèn de nosaltres, en tots els àmbits. O sigui que això serà prioritat número un. I si vostè veu que això

no es compleix o no hi ha majories parlamentàries perquè això tiri endavant, vostè plegaria?

Jo faré tot el que estigui a les meves mans perquè això sigui una realitat i es compleixi. Això és el que li puc dir. Faré tot el que estigui a les meves mans, a dins, a fora del govern, on sigui. Faré tot el que estigui a les meves mans perquè sigui efectiu i no contemplo que no sigui efectiu. O sigui, veient el tipus de mobilització que hi ha, els nivells de desigualtat insostenibles que tenim, que el preu del lloguer ha pujat més del doble que els salaris, que un 1% de l'estat concentra el 26% de la riquesa. Que la desigualtat no para de créixer, que malgrat que s'han fet coses positives en el govern progressista, com pujar el salari mínim de forma històrica, això no és suficient perquè amb la inflació i amb els preus de l'habitatge a la gent cada dia li costa més arribar a final de mes. Jo em comprometo que aquesta serà la màxima prioritat de la meva tasca política, recollir aquesta demanda ciutadana i portar-la a la institució per totes les vies que vegi possibles, començant per corresponsabilitzar-nos que hi hagi un govern progressista perquè si hi hagués un govern de PP i Vox això sí que seria una catàstrofe per la majoria social treballadora. I concretament per Catalunya. Per tant, jo em comprometo que hi hagi un fons ampli el més fort possible per obligar el Partit Socialista, no només evitar un govern de PP i Vox, que seria la pitjor notícia per Catalunya i per la majoria social treballadora, per evitar un govern de PP i Vox, però sobretot per fer polítiques valentes, especialment en matèria d'habitatge.

Li pregunto perquè molta gent pot tenir la sensació que en la crisi d'habitatge que portem a Roseran des de fa molts anys ningú assumeix responsabilitats. Li preguntava la seva tasca a l'Ajuntament, vostè m'explicava les seves dades, però al final la realitat és la que és i la situació és la que és. Molta gent a Barcelona no pot pagar-se un lloguer. No, els salaris són els que són. El govern que hi ha hagut fins ara és un govern socialista, amb la seva formació. Alguna cosa està passant, algú ha d'assumir la responsabilitat de la gestió del que ha passat.

Jo puc dir que cadascú pot explicar-se en funció de les accions que ha fet, més enllà de les paraules. Puc dir que allà on hem governat liderant nosaltres, com l'Ajuntament de Barcelona, moltes polítiques d'habitatge que el Partit Socialista deia que no es podien fer, han estat possibles. Per exemple, fer cooperatives de cessió d'ús, per exemple, enfrontar-se als fons multors i posar-los-hi multes. Per exemple, tancar milers de pisos turístics ilegals, us en recordeu quan vam arribar al 2015 i de les primeres coses que vam dir és que s'havia de regular el turisme massificat i que s'havien de tancar milers de pisos turístics, ens van dir de tot, inclòs el Partit Socialista, dient que això no es podia fer, que això seria aturar l'economia, i avui tothom ens dona la raó i, efectivament, es veu que s'han de tancar tots els pisos turístics ilegals. Per tant, vam fer moltes polítiques que el Partit Socialista deia que no es podien fer, les vam fer. De fet. Van ser tan contundents que els fons voltors van reaccionar i ens van posar querelles. Al Partit Socialista els fons voltors no els posen querelles. A mi me les van posar totes arxivades i fins i tot tinc una sentència d'una jutgessa d'aquí de Barcelona que en la denúncia d'un fons voltor no només l'arxiva sinó que en l'explicació de l'arxiu diu aquest fons ha posat aquesta denúncia penal contra l'alcaldessa. Perquè no li agraden les seves polítiques d'habitatge, no perquè hi hagués cap indici de delicte. Per tant, va sentenciar que era l'ofer, que era una guerra judicial bruta per les nostres polítiques d'habitatge que clarament van fer coses que no s'havien fet mai a Barcelona. I sempre ho vam dir, si les polítiques que nosaltres havíem fet a Barcelona s'escalessin al mateix nivell a Catalunya i a l'Estat, avui estaríem en un lloc completament diferent en matèria de regulació de l'habitatge. També això forma part de la motivació, la meva experiència d'alcaldessa, de dir que tot allò que depenia de l'Estat i no es podia fer a la ciutat, doncs és una de les motivacions que tinc ara per presentar-me amb la màxima ambició i tot allò que no es podia fer perquè no era competència municipal, poder-ho fer finalment des d'on hi ha el màxim de competències, que és l'Estat. Vostè parlava de l'element de la por.

L'extrema dreta alimenta la por i això dona vots. Parlava del cost de la vida, dels salaris, de la situació també d'angoixa que viuen molts ciutadans. La campanya ara s'ha vist sacsejada completament per les xarxes socials. No sé com està veient també el que està passant allà. Sé que vostès, de fet, fa molts anys ja hi són. També van ser els primers a detectar que calia parlar d'una altra manera en la política. Què en pensa d'aquesta negativa, per exemple, de Bascal, d'anar al podcast de Jordi Weil?

La derechita cobarde, que li diuen, que són molt aparentment valents per acusar a les persones més febles i més vulnerables del conjunt de la societat i s'atreveixen des de la seva comoditat de diputats, del Congrés dels Diputats, a fer discursos d'odi i fins i tot a convidar a que s'apellissi a persones migrants pels carrers, com ha fet Diputats de Vox. O sigui que des de la comunitat del Congrés són molt valents contra els més febles, però després, quan es tracta d'explicar-se davant de la ciutadania, pretenen fer-ho només allà on els permetin controlar-ho tot. I permeten el luxe de triar el públic d'un programa de televisió a la televisió pública, com va passar la revuelta, o ara de fugir en la confrontació amb el podcast més escoltat de tot l'estat. Vostè hi va anar, per cert. Jo hi he anat, he fet ja l'entrevista, va ser molt dura, dono fe, i sortirà publicada demà, conjuntament amb les altres. Molt dura. Va ser molt dura, van ser dues hores de preguntes molt dures, i he de dir que pel tipus de preguntes estic bastant convençuda que el senyor Bascal s'hauria de sentir més còmode del que em vaig sentir jo. Crec que el tipus d'arguments que se'm plantejaven serien arguments que tindrien més a veure amb alguns dels plantejaments que fa el senyor Bascal, per tant, trobo especialment incomprensible que el senyor Bascal. No s'atreveixi a anar a aquest pot, que realment confia molt poc en la seva capacitat d'argumentació. Tenen molta iniciativa per anar amenaçant i assenyalant, però després quan han d'argumentar en una estona llarga sembla que aquí ja no són tan valents. A vostè li preocupa la

polarització política i social que hi ha ara

mateix al país? Em preocupa moltíssim. Crec que la polarització és una molt mala notícia. Crec que igualment no la podem evitar ara mateix. Crec que hem de ser molt sincers en aquesta campanya i crec que la gent és molt conscient al carrer, és el que jo estic veient. Crec que tothom sap el que està en joc, que és que les enquestes diuen que podria haver-hi un govern de PP-Vox i que això seria el pitjor que ens podria passar a Catalunya i al conjunt de l'Estat i a la majoria social treballadora. I per tant és impuntar mobilitzar el vot en aquest sentit, en un sentit antifeixista, però també és veritat que això no és suficient. Jo crec que hi ha un error de l'esquerra, que també està bé que fem autocrítica, i hi ha un error de les esquerres en general, que és intentar mobilitzar el vot només és de la por, és insuficient. O sigui, hem de ser molt conscients que, efectivament, hi ha el risc d'un govern de dreta i extrema dreta i que, per tant, la mobilització antifeixista a les urnes serà important. Però no és suficient, perquè la gent necessita poder viure. I ara mateix hi ha uns nivells de desigualtat de la riquesa a l'Estat que estan portant a les manifestacions massives que estem veient al carrer. Hi ha un descontent real, hi ha un cabaret real. I això no podem deixar que ho aprofiti només la dreta i l'extrema dreta. Jo crec que de les esquerres s'ha de donar una resposta més contundent de la que s'ha donat fins ara.

Però això alimenta la polarització. Vostè quan diu, per exemple, fregirem els rics a impostos.

Sí, potser la paraula fregirem és un accés verbal. Ho puc reconèixer. És veritat que els mítings a vegades porten això. Amb humilitat ho puc reconèixer. I no calia utilitzar la paraula fregirem. El que sí que volia deixar molt clar és que nosaltres hem plantejat la mesura tax de rics. Que vol dir que les polítiques públiques que necessitem, que és enfortir els serveis públics com a educació, com a sanitat, que són la base d'una societat cohesionada i pròspera, fer les polítiques d'habitatge que necessitem, fer les polítiques ferroviàries que necessitem i que Rodalies deixi de funcionar tan malament com està funcionant, no?, avui mateix un altre cop. Doncs per fer totes aquestes polítiques calen diners que han de venir de la majoria dels ultrarics de l'Estat.

Ultrarics vol dir persones que tenen més d'un milió d'euros de patrimoni.

Comencem per les 33 persones que tenen milers de milions d'euros, milers de milions d'euros, que costa de concebre, però hi ha 33 persones a l'Estat que tenen milers de milions d'euros. Aquests són els primers que han de pagar molt més del que estan pagant. I seguint per aquells que tenen patrimonis de milions d'euros. Evidentment s'ha de fer una escala progressiva, no és que tothom hagi de pagar el mateix nombre d'impostos, però sí, s'ha de pujar els impostos. Aquí tenen milions d'euros que no són la majoria de la població. Jaume Roures, per exemple. Sí, Jaume Roures, i estic segura que I Jaume Roures, estic segura que podrà entendre. Sí, també. Jo crec que qui té milions d'euros entén perfectament, crec que moltes d'aquestes persones que està citant estaran d'acord com a demòcrates que perquè una societat no es trenqui ha de tenir uns mínims coberts i que també, no només això, sinó que les persones que han pogut fer una fortuna, que han pogut acumular diners. Ha sigut perquè ho han fet en una societat que funciona, en una societat on la gent treballa, on la gent garanteix uns serveis públics, i gràcies a aquesta societat que treballa i que garanteix uns serveis públics, ells també han pogut fer aquesta riquesa. Per tant, és lògic que retornin part d'aquesta riquesa al bé comú, a la col·lectivitat. Que anirà directament a aquests diners, insisteixo, a les polítiques que necessita la societat de la majoria social treballadora, que són serveis públics, habitatge, pensions. No pot ser que hi hagi dos milions de persones jubilades, majoritàriament dones, que cobrin 900 euros de jubilació. A les grans ciutats no es pot viure amb 900 euros al mes. Una dona que hagi treballat tota la seva vida durant dècades ha de cobrar només 900 euros de pensió. Mentre hi ha grandíssimes fortunes que estan pagant molts pocs impostos, és evident que és un nivell de desigualtat inassumible pel conjunt de la societat i per tant es tracta de fer justícia fiscal i crec que això entra en el sentit comú de la majoria de la gent. Es pot ser ric i d'esquerres? Jo entenc que sí. Si entens que efectivament el fet que tu hagis pogut fer diners és gràcies a l'esforç col·lectiu i estàs disposat a retornar gran part d'aquesta riquesa a la societat perquè has fet aquesta riquesa gràcies també a la feina de molta altra gent i per tant retornes gran part d'aquesta riquesa en forma d'impostos per garantir, com dic, que la majoria social treballadora tingui tots els seus drets garantits. Jo crec que això més l'ABC de la socialdemocràcia, veia, no és cap cosa radical.

No li dic perquè a vostè sempre se li exigeix també un estil de vida concret, no? Quan va passar uns dies de vacances a l'Empordà o quan se l'ha vist, per exemple, en alguna ocasió en primera en un avió.

Això ha passat ara quan vaig anar a la revuelta. Sí, és curiós això, perquè jo normalment no vaig mai en primera. Aquests bitllets no els vaig comprar jo i, evidentment, això tenia a veure amb la situació de la vaga dels trens, perquè normalment a Madrid sempre vaig en tren, no vaig en avió. I el partit havia de comprar els bitllets per anar a la revuelta, que només podia anar-hi aquell dia, no cap altre, i els únics bitllets que quedaven eren de primera, però si no, sempre viatjo amb turista. Però en tot cas, perquè a més, vull dir, em sembla perfecte anar amb turista i no necessito en absolut anar amb primera. Però sí, té raó que especialment hi ha una dreta que sempre intenta assenyalar-nos la gent d'esquerres com si no haguessin de tenir dret a sortir a sopar un dia a un restaurant. I menjar peix o marisc, o com si no poguéssim anar a un hotel de vacances, doncs mirin, senyors, la gent d'Esquerra també tenim dret a les vacances, gràcies a tots els sindicats que han fet vagues, per cert, aquesta dreta que estigmatitza els sindicats, reivindiquem els sindicats que han fet grans vagues i ens han permès anar guanyant drets, com per exemple la jornada de 8 hores o el dret a tenir vacances. S'ha fet viral també

una resposta d'un enginyer a través de X que es diu Roger Casals, que explica que ell va començar de zero, que treballava mentre estudiava, que no va agradar res, i amb els anys diu que ha fundat empreses i les ha anat venent. Diu, admet que li ha anat bé i diu que pagar impostos és just i necessari, però que ara es troba amb candidats com vostè que converteix en enemics, diu ell, a gent com ell que ha prosperat. I diu que tenir èxit econòmic, amb sacrificis i maldecaps, que diu que vostè no coneix, no pot ser motiu de menys teniment. Vostè què li sembla aquest cas concret? Altres són les riqueses que vostè abans deia, però un cas com el del Roger.

Doncs primer que si ha percebut això potser m'he expressat malament en alguna frase que li hagi pogut sentar malament però jo no estic en absolut ni en contra de l'empresa ni de l'iniciativa econòmica i valoro moltíssim la gent que amb el seu esforç tira endavant de fet jo formo part d'aquesta classe social treballadora que sempre ha sortit endavant no gràcies a privilegis sinó al seu esforç per tant a mi ningú m'ha regalat res tampoc ni a la meva família ningú ens ha regalat res i empatitzo totalment. Al contrari. Al contrari. A mi m'ho han posat especialment difícil, però en tot cas, no em victimitzo. Vull dir, estic orgullosa de formar part de la classe treballadora que lluita cada mes per arribar a final de mes i per millorar els drets de tothom. I el que entenc és, o sigui, si el que diu és que està d'acord que amb la seva prosperitat econòmica ha de pagar impostos per retornar la col·lectivitat, aleshores estem perfectament d'acord. I afegeixo una cosa que em sembla important, que a vegades la dreta intenta apropiar-se, com la defensa de l'economia i de l'empresa en concret, en contra de les esquerres, i és falsa. Això ho vaig viure també com a alcaldessa. Molt sovint em trobava la patronal i la dreta, que qui defensaven era la gran empresa, les grans multinacionals. Però la petita i mitjana empresa i els autònoms, la dreta no els està defensant. Primer, perquè defensar serveis públics, pensions, etcètera, això també és en benefici de la petita i mitjana empresa. I dels autònoms. Però després, per exemple, perquè en aquest país fa molts anys que tant amb governs del PP com el Partit Socialista tenim que grans empreses com els grans especuladors, per exemple, o les grans energètiques paguen, o els bancs, per exemple, que tenen milers de milions de beneficis, paguen un 7-8% d'impostos sobre els seus beneficis, mentre les pymes, les petites i mitjanes empreses, estan pagant un 19, 20, 21%. Aleshores, això és un escàndol. En habitatge, per exemple, hi ha barbaritats com que, insisteixo, això no només ho ha fet el PP, també ho ha fet el PSOE, i s'ha de dir, com que, per exemple, que les socimis, aquests grans especuladors, paguin zero, mentre que una empresa local que fa molt bé la seva feina en habitatge, com pot ser la feina de rehabilitació de finques, com pot ser fer cooperatives d'habitatge, han de pagar tots els impostos. 21% d'IVA. Això és això. Aquesta injustícia fiscal també és nosaltres la que volem combatre a favor de la petita i mitjana empresa i dels autònoms.

Sempre preguntar-li també per Junts, i hem d'anar acabant aquesta entrevista. Junts ha deixat clar que, si vostè hi és, no votarà a favor d'aquesta majoria progressista.

Diu això. Ni amb nosaltres hi haurà un ministre que es diu Abascal, ni hi haurà una ministre que es diu Ada Colau. No.

No sé, a mi el que em preocupa és que Junts en els darrers temps s'ha acostumat a votar sempre amb Vox i MPP a la Congrés. Això és un fet que es pot comprovar en les votacions, especialment en les mesures més importants per a la majoria social treballadora, com són les mesures d'habitatge, com són les mesures per contenir els preus del lloguer o aturar desnonaments, com ha passat amb aquests últims decrets. A mi em preocupa que Junts estigui fent aquesta deriva, no?, molt més cap a la dreta, cada cop més a la dreta, sembla que està competint amb Aliança Catalana, que és l'extrema dreta que tenim a Catalunya, i això em preocupa de Junts, o sigui, de fet sí, crec que és important que els votants a Catalunya tinguin clar que ara Junts està posicionant clarament a la dreta i a vegades s'apropa a l'extrema dreta perquè sembla que amb qui competeix és amb Aliança Catalana, i cada cop més està votant contra la majoria social. En aquest sentit, crec que l'important no són els noms, sinó les polítiques. I jo vull saber quines polítiques defensa Junts. De moment sé que Junts està votant contra la majoria social treballadora.

Per cert, va dir en campanya, abans de començar tota aquesta precampanya, quan intentaven agrupar les esquerres, que Gabriel Rufián era el millor candidat. Entenc que en això es va equivocar, no? Que és vostè.

Jo el que vaig intentar és que hi hagués la màxima unitat de les esquerres, que és el que demanava la gent al carrer, i és el que també havia defensat Gabriel Rufián durant el darrer any. Però fracassant l'intent, qui és el millor candidat? Jo he defensat aquesta idea. A mi se'm va proposar des de Front Ampli que em veien com la millor candidata, perquè sabien que lluita tota la vida pel dret a l'habitatge, que és un dels temes principals, i perquè era de consens entre diferents formacions polítiques, però quan vam intentar que hi hagués la màxima unitat, hem aconseguit un Front Ampli de 15 formacions polítiques, que no és poc, però nosaltres volíem que hi fóssim totes, Quan finalment això no va ser possible crec que va quedar clar que no era per mi perquè vaig dir fins al darrer minut que jo estava disposada a deixar de ser la candidata presidenciable si hi havia algun altre candidat que fos de major consens i també em vaig dirigir amb ell directament. Si no hi ha volgut ser és absolutament respectable. Jo tinc claríssim qui és l'adversari. L'adversari és PP i Vox. Per tant, a mi, ara no em trobaran discutint amb les esquerres. Tinc claríssim que el nostre adversari, des de tots els punts de vista, per defensar Catalunya, per defensar el dret a l'habitatge, el gran adversari és PP i Vox, i per tant, sí que tinc l'orgull

que hem fet un grandíssim esforç per fer una unitat popular amb el front ampli. Deixi'm dir també que tinc l'orgull que soc la primera. Dona catalana que és candidata a la presidència i no ho és des de Madrid, sinó que ho és des de Barcelona. Això també per mi és motiu d'orgull i des d'aquesta convicció antifeixista faré el màxim esforç perquè les esquerres col·laborem i no ens barallem entre nosaltres, que crec que és el que la ciutadania ens està demanant que no fem. Per tant, demana el vot per les esquerres. Jo demano el vot pel front ampli perquè crec que el front ampli clarament és la clau de que hi hagi un govern pro-racista el més a l'esquerra possible. Perquè hi hagi un govern pro-racista sabem que el partit socialista no és suficient, no ho ha estat en els darrers mandats perquè hi ha molta gent que no votaria el partit socialista sent d'esquerres i nosaltres volem que no es quedin en l'abstenció. Sinó que votin a una força que és útil, no només per garantir i corresponsabilitzar-se d'un govern progressista, sinó per fer que el Partit Socialista sigui molt més valent del que ha estat fins ara, per exemple, en polítiques fiscals o en polítiques d'habitatge. I, si em permet, jo crec que també hem de ser honestos. O sigui, jo crec que hi ha una cosa que.

Que hem de ser clars, l'adversari és un govern de PP i Vox, seria la pitjor notícia per a aquest país, però també per aconseguir que hi hagi un govern pro-racista hem de ser honestos i crec que a vegades Pedro Sánchez peca de ser massa triomfalista. Parla del gran èxit econòmic d'aquest país. És veritat que s'han fet coses bé. Per exemple, coses que depenien de les forces que avui estan a front ampli, com és pujar el salari mínim a històrics. Però no és suficient. No és suficient perquè la desigualtat de la riquesa ha crescut moltíssim perquè no se resol el problema de l'habitatge. Tot això són coses que depenien de ministeris del Partit Socialista. I això precisament crec que és el que hem de canviar i ho aconseguirem si frontampli treu un resultat el més fort possible. Ara mateix estem amb una intenció de vot del voltant del 8%. Si arribem al 10%, multipliquem escons i li traiem escons a Vox. O sigui, podem passar de 8 escons a 22. Per tant, tenim un objectiu ara a curt termini bastant realitzable, que és pujar aquesta intenció de vot fins al 10% i després anar pel 15%. Ada Colau, molta sort i gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies.