Collboni: "He proposat que l'estació de la Sagrera porti el nom de Pasqual Maragall"

Avui ens acompanya l'alcalde de Barcelona, Jaume Coiboni. Alcalde, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Molt bon dia a tots. Què en sabem de la investigació, alcalde, per saber qui hi havia darrere d'aquestes mobilitzacions i els actes vandàlics de dissabte? Bé, crec que el que primer part toca,

tal i com vaig fer la mateixa nit del dissabte, és condemnar rotundament els fets, dir que no hi ha espai per la violència a la ciutat de Barcelona i dir que perseguirem els responsables fins a les últimes conseqüències. Els que són majors d'edat i els pares i mares dels menors d'edat que van participar d'aquests fets. La meva obligació com a alcalde és retornar la normalitat de la ciutat el més aviat possible, cosa que estem fent en aquests moments, i la meva obligació com a alcalde és donar suport i tota la solidaritat als comerciants. Hem habilitat ja un fons de mig milió d'euros per rescabalar on no arribin les companyies de assegurances i, finalment, expressar el meu suport total als cossos de seguretat, a Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Ara clamarà per això a les famílies, ara que parla dels pares dels menors, que facin front a les desperfectes del mobiliari urbà?

Això, com vostè sap, correspon a la Fiscalia i als jutges. Com hem pogut llegir els mitjans, en aquests moments s'estan citant i a declarar els presumptes culpables. Hi ha hagut aquestes 130 detencions, la meitat dels quals són menors. I no només seré internat, ja em sembla que són 8 de moment detenuts, menors, sinó que, a més a més, ens consta que tant la fiscal com el jutge estan en aquests moments cridant també a les famílies per dir que, efectivament, aquestes preteses bretolades, que és molt més que una bretolada, doncs tindrà conseqüències també pels pares des del punt de vista patrimonial i penals i sascau.

Aquest matí estàvem explicant que hi ha un informe que ha rastrejat totes les xarxes i conclou que aquests grups estaven perfectament organitzats i adverteix també d'una nova convocatòria en aquest cas el 30 i 31 d'octubre. Està preocupat, alcalde, pel que pugui passar aquest cap de setmana coincidint també amb la castanyada, amb Halloween? Evidentment jo he d'estar preocupat perquè de fet sempre ho estic pel que

passa a la ciutat i especialment en matèria de seguretat i el que hem de confiar és en les investigacions que estan fent les policies i els serveis d'informació. I ells determinaran quin és el modus operandi, no? Quin és l'operativa policial. Nosaltres el que hem de fer és una crida a la normalitat. Ho vam fer ahir amb els comerciants, que ens vam tornar a reunir, i ho tornarem a fer demà, perquè el que hem d'intentar és que tot funcioni en normalitat. La gent que vulgui celebrar la castanyada o el Halloween, doncs ho faci en total normalitat, i guanyar la batalla de la normalitat és guanyar la batalla aquells. Que presumptament estan darrere d'aquests moviments, perquè el que volen justament és això, és trencar la normalitat, trencar la convivència, i, diguem-ne, fer un repte com el que s'estan fent en les democràcies europees, i ho estem veient els darrers mesos.

El que han rastrejat aquests grups de WhatsApp és que demanen a la gent que vagi tapada de cara, perquè com que és Halloween, doncs es pot anar amb la cara tapada. No sé si en aquest sentit, alcalde.

Creu que hi haurà marge? Jo el que demano és que la gent, evidentment, atengui les recomanacions. Però podreu anar amb una màscara de Halloween pel carrer a Barcelona dissabte? que faci les policies, sobretot Mossos d'Esquadra, els propers dies, però jo el que faig és una crida a la normalitat i a celebrar el que estava previst i anar a comprar al centre de la ciutat, no només a Barcelona, sinó a altres ciutats que han aparegut també, com Badalona i Terrassa, que la gent faci vida normal i que, efectivament, quan hi hagi uns avisos, es faci cas a la policia. Ha parlat amb l'alcalde de París, per exemple, de Llamotxes, que es van trobar en una situació similar? De Llamotxes no, però de París sí i de Milà també. Quan van esclatar els aldarulls, els vaig enviar un missatge de solidaritat perquè els conec bastant, els conec força, I vaig veure que, efectivament, això era un fenomen que es podia repetir a altres ciutats europees perquè respon al mateix patró, no? Exactament al mateix patró. I, a més a més, doncs, som ciutats governades per les forces progressistes i per forces democràtiques. Normalment, a tot Europa, totes les grans capitals europees estem governades per partits progressistes, liberals, d'esquerres, democràtics, proeuropeus. I sabíem i sabem que hi ha molt interès en desestabilitzar les democràcies europees.

De fet, tot això també hem vist com formacions d'extrema dreta ho capitalitzen ràpidament, aquest malestar, aquesta por, i ho prometen solucions molt més contundents per resoldre aquest desordre. Clar, vostè falta mitjany per a les eleccions municipals de moment Aliança Catalana no és una força que estigui representada a l'Ajuntament però no sé si creu també que tot això contribueix a generar un context que afavoreix que formacions com Aliança Catalana puguin també tenir presència de cara a les properes

eleccions jo crec que hem de dir molt clarament que l'extrema dreta no només no soluciona res sinó que ho empitjora tot quan governa empitjora la convivència. Empitjora l'economia. Si avui estem pagant més car el gasoil i tenim la inflació que tenim és perquè algun il·luminat que governa Israel i un altre il·luminat que governa els Estats Units ens han ficat en una guerra que l'únic que ha provocat és pujar la preu del petroli. Empitjora la seguretat. Perquè qui governa ara Itàlia? I tenen els mateixos problemes, o pitjors, que els que hem tingut a Espanya, a Catalunya o a Barcelona. Evidentment, hi ha causes, i nosaltres hem d'estar molt amatents a les causes de per què hi ha canvis en el comportament electoral de moltes persones i què és el que estan demanant en aquests moments. I nosaltres el que hem de dir, com hem fet en els darrers dies, és que nosaltres hem de garantir l'ordre públic, hem de garantir l'estat de dret, perquè són les bases de les nostres llibertats i de la nostra seguretat, i que això té la màxima importància per a tots plegats. Però que ells no només no solucionen res, ells ho empitjonen tot allà on governen.

Vostès tenen el repte de governar i, per tant, de resoldre aquest malestar de la gent. Si vostès no donen solucions a la gent, la gent acabarà desconfiant de la institució i, per tant, podrà votar fórmules màgiques, com vostè diu, que prometen molt, però després no acabaran arreglant res. En aquest sentit, creu que tenen una doble responsabilitat, també. Jo crec que la gent, evidentment,

votarà el que consideri, perquè per això estem en una democràcia, cosa que ells no defensen. Per cert, cosa que ells no defensen, no? I, evidentment, nosaltres hem d'estar molt amatents a un tema clau, per exemple, a les grans ciutats europees i també a Barcelona, que és l'habitatge. A Barcelona hem aplicat regulacions des de fa dos anys que han aturat la pujada dels preus de l'habitatge, no els hem pogut abaixar perquè no és una qüestió tan ràpida. Hem augmentat la construcció d'habitatge protegit, de 500 a 1.000 unitats cada any estem construint en aquest moment. Ens hem compromès amb eliminar els 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat de Barcelona el 2028. És a dir, estem prenent mesures, algunes molt contundents, perquè un dels temes que jo crec que genera aquest malestar a les ciutats europees, que és l'accés a l'habitatge, es pugui començar a resoldre. I després hi ha un altre problema, que és el cost de la vida. Això té a veure amb la inflació, efectivament, i té a veure amb quines polítiques podem fer des de les administracions locals, que sempre són modestes les competències que tenim en aquest sentit, per facilitar que la gent pugui arribar al final de mes. Ara mateix nosaltres hem llançat un pla que és de bonus consum, que són bonificacions a la compra per comprar botigues de proximitat en el teu barri, o ajuts per comprar o per canviar-te el ciclomotor i comprar-te un ciclomotor elèctric, o comprar bicicletes elèctriques, és a dir, estem fent ajuts, que és el que pot fer un ajuntament, Però, evidentment, que aquest malestar difús o aquesta sensació, diguem-ne, de frustració, moltes vegades, doncs, efectivament, les institucions democràtiques, els partits democràtics, hem d'atendre i donar resposta i no limitar-nos només a dir no a l'altre i atacar l'altre. Jo insisteixo que l'estema dreta no només no soluciona res, sinó que ho empitjora tot.

Quan diu això vol dir que l'Ajuntament al final té els límits que té, que hauria de tenir més competències? Perquè vostè, per exemple, ha repetit moltes vegades que l'obligació, la primera obligació d'un alcalde i d'un Ajuntament és garantir el dret dels veïns a quedar-se a la ciutat.

Efectivament, i garantir el dret a quedar-se vol dir fer tot el que estem fent en l'habitatge. Jo la primera. Em diuen, home, és que això no és tan fàcil de solucionar en l'habitatge. Això tothom ho entén. Jo el primer decret que vaig signar com a alcalde. Va ser la declaració de zona tensionada de Barcelona. Tant de bo amb aquell decret haguéssim arreglat la qüestió de l'habitatge, però és molt més complexa i tothom ho pot entendre. Però totes i cadascuna de les mesures que des d'un ajuntament es poden prendre, l'Ajuntament de Barcelona i el meu govern les està prenent. Algunes estan donant resultats i d'altres trigaran un temps a donar resultats, però ho estem fent. I el dret a quedar-se a Barcelona també és generar oportunitats econòmiques, és que hi hagi empreses que vinguin a la ciutat, és que hi hagi oferta de treball de qualitat perquè la gent pugui treballar també a la ciutat, i en això la ciutat de Barcelona en aquests moments mostra un dinamisme i una fortalesa amb dades d'ocupació històriques, amb un atur mínim i amb inversions que estan venint a la ciutat. I en darrer terme, el dret a quedar-se a Barcelona o a la ciutat també és tenir cura de l'espai públic, millorar-lo, per això tenim tantes obres, i que sigui més resilient el canvi climàtic, que la gent estigui més protegida dels efectes del canvi climàtic. Tot això és garantir el dret a quedar-se a Barcelona, que és un repte que tenim a la ciutat de Barcelona, però que és un repte que tenen totes les grans capitals europees.

Però li calen més eines? Avui, per exemple, donàvem una dada que és que només el 13% de la població viu amb comoditat i té capacitat d'estalvi. Això vol dir una de cada deu persones. Això és una conjuntura estructural, però vostè l'afecta directament, i per tant vostè ha de solucionar els problemes de la gent directament amb unes eines i unes competències que són les que són.

Efectivament, i hem de ser conscients d'aquesta realitat, i jo li asseguro que els que ens dediquem a la política local ens ho trobarem cada dia. El carrer, perquè estem a peu de carrer i la gent ens ho diu, i moltes vegades se'ns demanen coses que no són competència nostra, però són de la nostra inconguència, no? I per tant, un ajuntament com el de Barcelona, que és gran, encara té capacitat de fer moltes coses de les que estem fent en aquests moments, no? Però hi ha ajuntaments i municipis que no tenen aquesta capacitat i que necessitarien del suport tant de la Generalitat com de l'Estat.

La situació més extrema de les persones que fa l'habitatge són les persones que viuen sense allar, les que estan al carrer. Fa uns mesos en aquest programa vam parlar i vam explicar que a Barcelona hi hauria unes 8.000 i algunes de les quals viuen en tendes de campanya als marges de la Ronda Litoral. Ens explicaven això.

He pagat una habitació d'alquiler 300 euros i em vaig quedar aquí sense treball, sense res, al carrer. I estic aquí des de junts. I jo soc una persona normal treballadora. Ahora estoy trabajando que un hombre que da faena, pero es negro, me va a pagar 60 euros al día, pero bueno, pintar, pulsar cuentas rechazadas.

Què respon vostè com a alcalde a aquestes persones que han de viure al carrer perquè no poden

pagar-se en aquest cas una habitació? Doncs que la nostra obligació és fer més el que estem fent, i estem fent molt. La ciutat de Barcelona en aquests moments té 3.000 places de persones que estarien al carrer en aquests moments, però que gràcies a la inversió pública de l'Ajuntament, 50 milions d'euros a l'any, un milió d'euros a la setmana, en pagar allotjaments de residències, d'entitats, fins i tot de pensions, no és suficient. Jo ja he aixecat la veu dient que la Generalitat i la resta i el conjunt dels ajuntaments s'han de comprometre amb aquesta política perquè, efectivament, ens trobem amb gent que té salaris precaris que, en aquests moments, com a conseqüència de la crisi de l'habitatge, no es poden pagar ni una habitació. I gent que cobra, que treballa i que viu al carrer. Exactament. Jo li diré que són 440 persones. Barcelona té 440 persones que treballen? No, de les 2.200 més aproximadament que tenim al carrer en aquests moments dormint, perquè això, efectivament, hi ha un control per part de serveis socials i també de la Guàrdia Urbana, hi ha unes 450 persones aproximadament que ja han demanat entrar en algun lloc. No tothom ho demana, però aquestes 450 persones han de ser la nostra prioritat i estem treballant en propostes. En el marc d'una iniciativa que jo celebro i dono tot el meu suport, que és la que ha endegat la Síndica de Catalunya, que es diu Pla Zero Carrer 2035, que té com a objectiu erradicar aquest fenomen de les nostres ciutats amb molta més inversió pública. Insisteixo, l'Ajuntament de Barcelona, 50 milions a l'any, un milió d'euros cada setmana. Si comparem amb altres administracions, jo crec que està tot dit, però no és suficient i no ho podem fer sols. Això també ho he repetit en moltes ocasions. Necessitem l'ajut de la Generalitat per començar, amb el conseller Moreno ja hem començat a parlar d'aquest tema seriosament, i del conjunt dels ajuntaments, perquè clar, el que no es pot fer és dir que no pot dormir la gent al carrer i després que hi hagi alcaldes. Que per cert són candidats a algun partit, que tanquin l'únic centre d'acollida que tenien a la seva ciutat. I que vagin a Barcelona, que vagin a Santa Coloma.

Això li consta, alcalde, que hi ha alcaldes que han dit a aquests veïns que vagin directament a Barcelona,

que ja els atendran? Bueno, no, però sí que hem vist com hi havia un alcalde com el de Badalona que va tancar l'únic centre d'acollida que tenia, no? Que és una manera de convidar-los a marxar. Home, i aleshores aquesta gent on va? Doncs va a les ciutats de l'entorn. O a les ciutats que tenen recursos, en aquest cas la ciutat de Barcelona. I, evidentment, nosaltres no negarem els recursos a persones que ho necessiten. El que jo sí que vull denunciar és la hipocresia a l'hora de criticar un fenomen que té a veure amb la convivència de l'espai públic, mentre tu suprimeixes tots els recursos que tens o que hauries de destinar a donar xopluc a aquesta gent.

L'habitatge és un problema molt important per Barcelona, també ho és la mobilitat. No pel que fa al metro, però sí que és veritat que el que fa i afecta Rodalies, per exemple, també afecta la capital catalana, i per tant també és un cul de sac en moltes situacions. La setmana passada, per cert, vam visitar vostès l'estació de la Sagrera amb el ministre Òscar Puente, ara que s'han acabat de construir les vies de l'alta velocitat. Ens pot dir quan estarà operativa aquesta estació, se sap, alcalde?

Doncs jo amb això tinc dues bones notícies. Aquesta és una obra que va començar a pensar-se als anys 80, a finals dels 80, 90, ho va començar a pensar, com tantes altres coses en aquesta ciutat, l'alcalde Maragall, i en aquell moment es va concebre que hi hauria d'haver una gran estació intermodal al nord de la ciutat, en la qual es creuessin rodalies, alta velocitat, en aquell moment no hi havia encara alta velocitat, i també metro i autobusos. Doncs bé, estem molt a prop, estem a la recta final d'haver fet realitat aquest somni de fa quasi 35 anys, que ha estat durant períodes molt llargs aturat. Per cert, jo convido a mirar en quins períodes polítics ha estat aturada l'estació de la Sagrera, quan hi ha hagut govern socialista ha avançat l'obra, i avui estem en condicions de dir que estem a la recta final. Vam visitar l'obra, tot el marc de vies i tota la infraestructura que està sota terra està pràcticament enllestida i ara s'ha de fer l'edifici. El govern d'Espanya ha de licitar ja el projecte arquitectònic, són 340 milions d'euros per fer la nova estació de la Sagrera, que insisteixo serà una estació d'estacions. I la segona bona notícia és que jo li he proposat al ministre Puente i al govern d'Espanya, que és qui té la competència per fer-ho, que aquesta estació porti el nom de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall va ser el primer alcalde que

va somiar amb aquesta entrada a nord que mirava Europa, que és l'estació de la Sagrera, Era molt conscient que el futur del transport públic és el ferroviari. Aquesta és una estació d'estacions, rodalies, alta velocitat, metro i també autobusos. I, a més a més, és una obra que recosirà els barris de Sant Andreu i de la Sagrera. Aquí estem començant ja per l'any que ve, començarem, em fa molta il·lusió també dir-ho, el parc més gran de la ciutat de Barcelona, 4 quilòmetres de parc lineal, que estaven previstos en el projecte, I, ja que estàvem parlant d'habitatge, en aquest nou barri, si l'hi podem dir així, en aquest nou àmbit, hi ha prevista la construcció de 11.347 habitatges, la meitat dels quals protegits. És a dir, obrim un nou espai a la ciutat, tanquem ferides i farem l'estació d'estacions més important de Catalunya i de les més importants d'Europa. Perquè d'aquestes dimensions n'hi ha 5 o 6 només a tot Europa i unes 10 a tot el món, incloses les xines. Serà l'estació Pasqual Maragall. Serà l'estació Pasqual Maragall.

Aquesta és la proposta que li he fet al govern d'Espanya, amb el coneixement del president de la Generalitat. I crec que serà una forma molt potent, molt sentida, de reconèixer-li a l'alcalde Maragall la seva visió històrica i com els somnis a la ciutat de Barcelona, més tard o més d'hora, es fan realitat. I jo espero que l'any 31, que és la previsió que tenim, doncs estigui la obra de l'estació ja finalitzada. I el que ja haurà començat, perquè comencem ja l'any que ve, és tota la inversió que farem des de l'Ajuntament de Barcelona per organitzar tota l'àrea. Nosaltres tenim previstos també uns 250 milions d'euros d'inversió pel proper mandat per relligar els barris de Sant Andreu i la Sagrera, que se'n beneficiaran molt, que han viscut masses anys davant d'un trau, davant d'un sot que hi havia entre els dos barris, i. La nova estació Pasqual Maragall simbolitzarà aquesta Barcelona que fa també un canvi i un salt qualitatiu importantíssim en matèria de connexió ferroviària. Jo sóc molt conscient dels problemes de connectivitat que té la ciutat en transport, sobretot per entrar a la ciutat. Dins de la ciutat ho tenim molt ben resolt, metro i autobús, i la ciutadania ho valora molt, però encara tenim un repte amb la connectivitat exterior, sobretot en ferrocarril, i la futura estació Pasqual Maragall el que farà serà. Suposarà un canvi d'escala des del punt de vista de la mobilitat,

històric, disruptiu, transformador. N'ha parlat amb la família, per cert? Els he comunicat? Efectivament, hem parlat amb les filles de l'alcalde de Maragall, estaven molt. Molt il·lusionades, evidentment donen suport total a la idea i entenen perfectament el sentit que té simbòlicament finalitzar l'estació de la Sagrera, recosir els barris de la Sagrera i Sant Martí, i del valor simbòlic que també té aquesta Barcelona que es pensa i adtermini, que jo també reivindico pensant en el 2035, de totes les transformacions que s'han de fer a la ciutat i que finalment arriba un moment que passen. Doncs bé, això està a punt de passar i crec que a la ciutat li havia de retre homenatge a l'alcalde Maragall donar nom a l'estació més important que té Catalunya, de les més importants a Europa. Ana.

Bé, vaig aprendre que a mi aquesta iniciativa d'homenatjar l'alcalde Maragall em sembla molt bé, estic convençuda que tots els habitants de Barcelona també. Però tornant al problema. Vostè ha destacat que l'Ajuntament de Barcelona es gasta 50 milions l'any, un milió a la setmana, en ajudar, diguem-ne, la gent que no té en prestar un servei assistencial. Bé, Si posem això en un context, l'Ajuntament de Barcelona, si no palo memòria, em sembla que l'últim pressupost que es va aprovar era de 4.180 milions. O sigui, posem això en un context. I d'altra banda, evidentment que l'Ajuntament ha de proveir. Solucions de xoc, d'emergència quan una persona és al carrer, però sobretot la seva principal responsabilitat és tenir les polítiques estructurals d'habitatge, els que impedeixin que la gent arribi al carrer. I en aquest sentit, home, no sembla que hi hagi una gran satisfacció ciutadana en aquest sentit. Vostè ha dit que l'extrema dreta no arregla res i ho empitjora tot. Jo penso que persones que poden estar d'acord amb vostè i que pensen que que hi ha partits que han recollit un vot desbravament, de desofec, però també han perdut la fe en els autoproclamats partits progressistes socialdemòcrates, perquè és clar, si no hi ha vivenda, no hi ha seguretat social, llavors dius, on són les solucions? Vull dir, que estem veient una inversió electoral, estem veient que la gent. Jove o la gent diguem-ne per sota d'un determinat nivell socioeconòmic es decanta per votar dreta o fins i tot extrema dreta, mentre que l'esquerra o partits com el vostè representa semblen ser un luxe de l'esperit per votants que tenen la vida resolta, jubilats, pijos.

Bueno, que li preguntin als que perceben el salari mínim interprofessional, que ha millorat a Espanya més un 50% d'increment, no?, els darrers anys. Que li preguntin als pensionistes que han vist revaloritzada les seves pensions els darrers anys, gràcies a un govern socialista. O que li preguntin a les persones que, efectivament, encara avui els donem pisos, si està això, ara estem ja arribant als mil anuals, que altres forces polítiques diuen que no farien, o que retallarien, o que privatitzarien, com està fent la dreta del Partit Popular i Vox. Jo crec que nosaltres, els partits progressistes, som la garantia del sistema de benestar, el que permet que hi hagi pensions públiques, que hi hagi un salari mínim que està pujant, i que efectivament té un repte molt important, que és el de l'habitatge, que té a veure amb que hi hagi més oferta, que es construeixi més, que hi hagi més pisos al mercat, però també de regular, parar el cop de les pujades que hi ha hagut els darrers anys. Recordem que la ciutat de Barcelona, els darrers 10 anys, va pujar un 80% el preu del lloguer. En aquests moments, en els darrers dos anys, amb les estadístiques oficials a la mà, ha baixat un 5%, a 20 el mateix nombre, una mica més, de pisos llogats a la ciutat de Barcelona, en contra del que també es diu molt sovint. Ho diuen sobretot les plataformes immobiliàries pels quals ja no passa l'oferta. És a dir, nosaltres donem resposta. No sempre és suficient, a vegades necessitem encara més recursos, però jo, amb el tema del senseiarisme, només els demano que facin un exercici. Nosaltres estirem 50 milions, un milió d'euros a l'any, perquè la gent tingui un sostre. Un sostre que ha de ser un camí per tornar a la normalitat, i entitats de la ciutat, ONGs i entitats que ho fan de forma magnífica des de fa molts anys, i també que comparin amb quins pressupostos que li dediquen ciutats de l'àrea metropolitana, per exemple Badalona, que no només li dediquen moltíssim menys en termes proporcionals, sinó que suprimeix, de Socarrel, una primera, diguem-ne, una primera atenció a persones que no tenien llar.

Ens ha posat en contacte amb nosaltres veïns del carrer Teodora a la Madrid, que continuen sense informe tècnic, ni tampoc data concreta pel retorn, perquè elles veuran que va haver-hi la línia 9 del Puiget, i ens demanen a l'alcalde que li preguntem si saben alguna cosa. Cada divendres hi ha

reunions amb els veïns. Ho fem des del districte, amb la regidora Eugènia Gai, i ho fem també amb la delegada del govern de la Generalitat, Pilar Díaz. Cada divendres hi ha una trobada amb veïns, amb comerciants. De comerciants hi ha dos casos concrets, el de la clínica odontològica i el de la pizzeria, que són els que més ens preocupen, i jo he parlat personalment també amb ells. S'estan produint ja els retorns progressius a les cases, però, evidentment, es fa amb criteri de màxima seguretat. I, també, des del punt de vista de les indemnitzacions, em consta que la Generalitat també ha habilitat ja fons a l'ICF i s'estan avançant els acords d'indemnització als veïns i als comerciants. Però, com a alcalde, ¿segura que per Nadal tornaran tots a casa? Jo no puc assegurar això perquè no seria responsable per part meva crear una expectativa que no sé si es complirà. El que sí he de garantir és que el retorn que es vagi produint. Sigui segur. Sigui segur. Alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, gràcies per acompanyar-nos i que tingui un bon dia. Moltes gràcies, bon dia.