Col·lecció de favorits per guanyar el Mundial

Cataluña Ràdio.

Cataluña Audio. Som podcast.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 190. Tothom busca el mallor tirisat.

Come on, Jaime. Come on. Croca, croca, croca, croca. Come on, if you have the delay, you have nothing to lose. Come on, come on.

Radio Volta, el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.

Estem de ple en la setmana del Mundial de Montreal, segurament els dies més especials de l'any, amb diferents proves, amb diferents categories i amb els grans noms del ciclisme mundial. No hi ha estat de hipogàcia, és cert, però sí que la resta hi són, i en un estat de forma excepcional. De seguida en parlarem amb el Fletcher, que tinc moltes ganes de comentar les primeres medalles, les de Reiser i Evenepoel, però també d'analitzar què ens espera en un matí a Van Der Poel, que ja ha completat l'animalada del segle Luxemburg final, posant el punt de mira a Montreal. Avui Ràdio Volta Mundial. Passaran pel programa Atenció tots els ciclistes catalans que competeixen a Montreal. No els sentirem, tot i que ho teníem tot a punt, a Sef Fankarkova, que després de completar un any magnífic que simplement ha reformat les enormes expectatives que genera. Diumenge va patir un accident mentre s'entrenava i es perdrà Mundial i Europeu. La segona en un any, la segona caiguda, el segon cop que pateix un accident greu per culpa d'un cotxe. No tindrem com d'ahir el SEF, però sí la resta. Sabeu quants catalans disputen aquest Mundial? Escolteu avui Radio Volta que sentireu la veu de tots ells. I abans d'entrar en matèria, deixeu-me recordar ràpidament dos moments del cap de setmana passat. Una Girona, desena edició de la Cioter, amb rècord de visitants, uns 80.000, i amb la certificació que la fira es queda. Va arribar d'aquella manera a Europa, a Girona, però ja no la mou ningú. I el segon moment, també el sentirem al resum sonor, Campionat de Catalunya en pista amb l'homenatge a la Laura Rodríguez. En aquest trofeu internacional Ciutat de Barcelona, Memorial Miquel Poblet es va fer un reconeixement amb el passadís corresponent a la ciclista de Badalona que deixa la competició després d'haver-se convertit en una clàssica del ciclisme en pista català. En carretera, ciclista de Massive Esther, però és en la pista on sempre ha brillat més. En aquesta última competició va fregar el podi al Madison i va ser sisena a Òmnium. La Laura més és d'aquelles que parla clar. Ho deixa sent molt crítica amb el suport que reben les ciclistes, en aquest cas en referència a la Federació respecte al ciclisme femení. Molt poques ajudes, se les té molt poc en compte. A les seves xarxes socials la Laura en parla. Va, ens posem al dia amb un resum sonor, curt, molt més curt de l'habitual, amb el Mundial i amb l'homenatge a la Laura. Després al llarg del programa sentirem més moments. Esteu a punt? 3, 2, 1. Sintonitzem Radio Volta.

El Sons de la Semana.

Creo que tenemos candidata al oro el estilismo la elegancia.

Bueno, ya había marcado 5 segundos menos. Pipo gana que Ponce y Sass. Para gana va a ser la plata. Para Ponce y Sass el bronce. ¿Y el oro para quién? Después de otra descomuna la actuación. El pitbull belga, 150 metros. Ha vuelto a pulverizar los cronómetros. Vuelve a elegirse campeón del mundo de la especialidad. Es el cuarto título consecutivo. El pitbull es el rey del crono. Cuatro. Uno detrás de otro, empalmados, Alberto.

No ha tenido rival, no ha tenido rival desde el primero.

Un, dos, tres, arrancamos.

Aquest Mundial que va arrencar diumenge passat amb la victòria de Marlene Reuser i de Remco Fempul a la contrarrellotge Elitz, quarta consecutiva de Benepul, hi ha d'altres ciclistes que n'han guanyat quatre, però cap de forma consecutiva ni en categoria masculina ni en femenina, en què sembla que Reuser, bé, sembla no, és una constatació Marlene Reuser, la suïssa, és la gran dominadora mundial de l'especialitat. No ha brillat cap català, ni la Paula, 18ena, ni la Mireia, 20ena, ni el Matís, 12è, la prova sub-23 contra rellotge a la Júnior no hi va ser el SEF per aquest accident que us comentava i hem sentit també un moment de l'homenatge a la catalana Laura Rodríguez al trofeu internacional Ciutat de Barcelona en aquest memorial Miquel Poblet on tots els ciclistes i les ciclistes aixequen les bicicletes fan girar la roda del davant fent aquest passadís en aquest cas a la Laura i a d'altres ciclistes que també ho deixen. Ahora parlarem del Mundial, però abans, atenció a aquest moment, posem-nos drets.

Ja ho heu sentit, l'escapada en solitari més llarga del segle. Tinc moltes preguntes per respondre. Entrem al Territori Fletxa. Don Antoni, què tal, com estàs? Molt bones, Isaac. Bé, amb expectatives aquests dies, evidentment. És d'aquelles setmanes guapes, cada dia pràcticament, excepte dimecres, amb diferents competicions al Mundial. Ara de seguida anem al Mundial, perquè Benepul i Reiser ja han estat els primers vencedors a les cronos d'aquest diumenge, però deixa'm arrencar per una altra banda, també aquest diumenge a Luxemburg, última etapa del Tour de Luxemburg, cinquena etapa, una etapa de 177 quilòmetres, i al quilòmetre 1 Mati van der Poel ataca. Guanya i ho fa en solitari, és a dir, que completa 176 dels 177 quilòmetres en solitari. No sé, jo ja no hi trobo paraules, no sé com ho pots explicar tu tot això.

Clar, segons ho penses, és una mica el que ha fet el Benart, el que ha fet el Benart molt sovint al Tour o a la Vuelta, atacar el quilòmetre zero, el que on trobo un. I el Van Der Poel ho ha fet, però menys. Recordeu l'any passat que va fer aquella etapa que va tacar el tour amb els seus companys d'equip, no? Però clar, això fer-ho en solitari. Clar, és que dius, a veure, és que és molt bèstia, és molt bèstia. O sigui, es demostra un nivell tan superior a la resta, tan. Clar, és el que es diu, de vegades sembla que estigui jugant amb les restes, però és que quan es parla dels big five, del ciclisme actual, llavors ho entens, quan hi ha un home que és capaç d'arrencar de sortida i arribar sol, és que està en una altra lliga, és estar molt preparat. De cara al Mundial, i bé, venia del Mundial de mountain bike, que no li ha sortit del tot bé, o sigui, una miqueta venia fort del món del ciclisme de carretera, i el que és clar és que això, hi ha gent que li va bé, no? De vegades es qüestiona, eh? Ostres, clar, és que eren corredors que s'hauria de concentrar només en el ciclisme de. De carretera, dius, a veure, no facis invents, perquè hi ha gent que es concep el ciclisme d'aquesta manera i és com li agrada i, bueno, jo en principi el meu consell seria, si em toqués entrenar aquesta gent, dir, no ho canviï, si tu ets feliç de gent i t'agrada això, per què has de deixar disputar un Mundial d'una altra disciplina quan t'agrada, no? Clar. Perquè al final no ho saps. O sigui, tu has crescut com a ciclista així, tens ja 30 anys i encara ho fas. De vegades és. El rendiment és complex i sí que has de provar coses noves de vegades però mira, ell ha provat això de no arrencar, de sortir,

de guanyar però això d'atacar, de sortir amb la intenció, m'imagino de completar tota l'etapa en solitari com ho interpretes? com una posar-se a prova de cara al Mundial, com un divertimento com, bueno, no tenia cap necessitat de voler guanyar l'etapa atacant o sigui, fer 176 quilòmetres en solitari. Bé, jo entenc que a la cursa

ell això ho ha de fer per estar en forma. I pensa també a l'inici de temporada, eh? Quan ell s'estava preparant de cara a Flandes i Robert, no? Que va fer aquella escapada a E3, a Arél Beke, no? I semblava que ell estava com posant-se a punt per aquestes curses, no? Que estava com competint en aquest sentit per anar buscant l'estat de forma, no? El que està clar és que avui dia hi ha curses que a poder hi vas i l'estat de forma fa el contrari del que volies fer. Si li treus mal rendiment, treballant a casa, no? I, bueno, com a corredor de bales és millor que estiguis o ficant-te en escapades o treballant, tirant per l'equip, no? Això es fa molt sovint. Clar, en el cas del Van Der Poel, el que ha de fer és anar escapat. I ho va fer, repeteixo, a altres cursos a la primavera. Per tant, no és res nou. El que és nou és la distància, clar. Des de sortida, ostres, en solitari, l'intenció jo crec que és claríssima, que és una mica divertir-se, però sobretot això de tenir a una setmana vista del Mundial un dia superexigent i ser, mira, l'últim dia, sobretot, que aquesta setmana haurà de viatjar, que no podrà entrenar pel jet lag i tal, és com aquell últim dia. De treball la setmana vista. O sigui, a nivell de preparació és perfecte, és que és millor impossible.

Clar, tot això ens porta a preguntar-nos, i ja em salto uns quants graons, ens porta a preguntar-nos si Van Der Poel és, m'imagino que sí, un dels candidats a guanyar diumenge vinent el Mundial en ruta masculí, com ho ha de ser Benepoel, que s'ha mostrat molt fort a la crono, com ho han de ser també d'altres ciclistes que aquests dies estan mostrant el seu màxim nivell, no?

Va, és la setmana i tothom, bueno, arriben, ho has dit, hi ha gent que. Castellà, que ha disputat l'EBN Pool de Crono, que portarà més dies d'aclimatació a Canadà, i d'altres que venen de la volta, que és una preparació excel·lent, i en el cas de l'Underpool, que ha de fer BTT, molt amb aire, fa no gaire, i exhibint-se. El que està clar és que, per camins diferents, i mai millor dit, perquè van a un altre continent. I arriben de manera molt diferent i atemporal també, no? O sigui, assíncrona. No atemporal, assíncrona. Arriben al Mundial en diferents moments, no? I el que està clar és que, inqüestionable, és que tots estan preparats. Incluso el del Toro, que va disputar la Contrayotxa, el Seixas. Amb unes actuacions excel·lents. Per tant, vaja, tots són candidats boníssims i han arribat de manera diferent i hi ha un temps,

una temporalitat diferent també. Ara ho dèiem, en Van Der Poel, amb el que hem comentat, Van Ayer que ve de la vuelta i dels que ja estan al Canadà, Evenepoel acaba de guanyar la crono, Paul Seixas tercer a la crono, Isaac del Toro sisè a la crono, és a dir, aquí gairebé trobaríem els grans candidats, els grans noms.

Sí, sí, és difícil que en trobem d'altres, tot i que, i ho vam parlar la setmana passada, és un recorregut que hem de contemplar outsiders, o sigui, al final. És veritat, com vas dir, sí, sí. Sí, i això no em sorprendia, que de cop i volta un corredor outsider fes molt bé, inclús amb opcions de guanyar. Podria passar, és una opció, i l'hem de contemplar més que l'any passat, l'any passat el recorregut a Rwanda. Era difícil pensar-hi altres corredors, que el Pogacar, que el Renko i el del Toro, que hi havia per allà. Aquest any pots donar opció a això, tot i que és un recorregut exigent, com si vam veure a la crono també que hi ha zones més perilloses, però pot passar que en un moment donat es generi una situació de cursa que poder gent que està una miqueta més d'outsider tinguin opcions.

On costa més que hi hagi sorpreses és a la Krono, amb Reiser que repeteix el títol a la Krono femenina i amb Benepul, quart títol consecutiu. Hi ha d'altres ciclistes que han guanyat quatre Mundials de contrarrellotge, però de manera consecutiva, tant en categoria masculina com femenina, que a vegades se'ns n'escapa algun. Doncs no, no, el primer de la història, Benepul. Ja n'hem parlat molt d'ell, però segueix sorprenent quan el veus a les fotografies, t'esperes a aquells homes grossos i veus a Evenepoel al podi molt més petit que Pipo Gana i també que Paul Sexas en aquesta ocasió. És que és una autèntica especialista, domina com domina la crono, tant sigui mundial, europeu, Jocs Olímpics, tot el que sigui.

Sí, aquesta capacitat i fixa't que era, inclús a la femenina, vas escoltar l'entrevista de la guanyadora de Reuser i deia això que. Sent una distància atípica per elles, l'interrogant més gran era el ritme, que inclús ella el mateix dia del ritme que havien fixat amb els entrenadors, és a dir, aquest és el ritme que has de dur, el ritme a nivell de bats, per guanyar, inclús ella no ho tenia clar, no? Clar, sempre que el Renko això ho tingui molt clar, i ell també va parlar d'aquest ritme i tal, és de vegades el més difícil del meu entrenador, que sembla molt fàcil dir, mira, aquest és el ritme. Que, o sigui, les sonreses, com a ciclista, són avorrides, perquè al final consta només això, mantenir un ritme al que tu hagis estimat que és el més idoni, d'acord? Però clar, a la vegada és molt difícil mantenir aquest ritme, no? Sobretot en un recorregut exigent. Hi ha un moment que arriba aquella fatiga que allà ja és quan te la jugues. I el Renko això és el que el fa diferent. Jo crec que en marxa d'aerodinàmica, de nivell tècnic, de bici, que ell va agrair molt a la bicicleta nova que li havien fet i tot això, però aquí és evident que quan hi ha quatre Mundials consecutius tu has de tenir alguna cosa que la resta no té. I a part del motor, de la seva capacitat, jo crec que ell. A part de la capacitat física, és molt capaç d'això, d'exigir-se en una lluita contra el rellotge amb uns ritmes establerts i jugar molt amb aquell ritme i tenir aquella capacitat. O sigui, també en línia, quan corre en línia té aquest atac de lluny i tal. El que passa, clar, entren altres factors que n'hem parlat i on ell ja. Té més febleses, clar, de vegades es llueix i de vegades no, però contra rellotges sí que sobresurt de la resta molt. I abans has dit també una cosa molt interessant, la radiografia del podi, tens un renko, la radiografia física de la fisonomia, tens un renko, tens un pipo gana i tens un polsexàs, però és molt diferent físicament, i tots tres al podi, això. Jo crec que també sorprèn, perquè a mi em va sorprendre molt tenir el pols sexasa i el poder compartir amb el. Amb el Renko i el Pipo Gana. O sigui, és un corredor que en principi ho veus i és molt bo, i el penses més en coses de gran volta, però en contrallotge no el veus un especialista. Aquell resultat en el cap dels exercicis és degut a altres factors, sobretot a la seva superioritat física. Però vaja, que m'agrada molt. Aquesta radiografia del podi és molt. És molt diversa, no? En cada esclavó són corredors completament diferents.

Encara que sigui una fotografia fàcil, ens va bé per reconèixer la feina dels nostres companys fotoperiodistes que sempre ens acosten en aquests moments, perquè les fotografies moltes vegades. I ja et dic que la del podi no té cap mena de secret, però ens acosten informacions, doncs mira que en podem extreure detalls com aquests que ara comentaves, que per cert, aquests últims dies tu has estat comentant d'altres proves, em deies Belònia i Flandes, has estat amb diferents guanyadors.

Sí, he estat comentant per Bèlgica cursos molt diferents, el Gran Premi de Belònia que es disputa a Namur, a la Citadel de Namur que acaba, i anava a guanyar un nano. Ho dic perquè competirà de su 23 un francès, el de Catlona, a més, que és de l'edat del sex-ass, que és el Lovenes Parfel, i em va recordar una mica el Valverde. O sigui, com va arrencar. És un sprint molt exigent, és una pujada molt exigent, final, i em va recordar una mica aquest tipus de corredor, sobretot. Clar, nano jove, per davant anava el campió francès, el Romain Gregoire, i el Paul Laperac, company d'equip, que van atacar l'última pujada. I ell, com a la recta, bueno, als últims 500 metres, va iniciar aquest sprint superllarg, tot i tenir el seu company Laperac, que estava ja llançant l'esprint amb el Gregoire. I ell va tenir la llibertat, també era, ell anava de líder de l'equip, perquè portava el casc. El decadent que fan és que quan Spring taló la colla o quan un és el líder porta un casc un color diferent. Gil és el que porta el número 1 i aquest casc. O sigui, tenia llibertat per disputar. Però clar, és que tot sol va llançar l'Spring quan el seu company al capdavant ja estava llançant l'Spring, ja estava lluitant per la victòria. Va tenir aquesta llibertat també. I sobretot la iniciativa, la productivitat de dir, no, no, jo això ho guanyo i el meu company no ho guanyarà avui perquè el Gregoire li remuntaria, va tenir aquesta lucidesa i a l'ina arribada, o sigui, no només va tancar el forat amb el Gregoire i el Peirat, sinó que va inclús superar el Gregoire i va guanyar. O sigui, em va semblar espectacular com va guanyar i de seguida vaig dir, és que. Mira, un nou estel, un nou estel de l'esport i del ciclisme. I em va recordar molt el Valverde, aquests finals del Valverde agònics, llargs, sprints llargs, i que l'home, vaja, té aquesta superioritat. I d'altra.

Ja sé que no et referies a això, però mira, en Valverde, és que per la fotografia m'ha recordat a Valverde un centímetre de diferència, 1,76 és per fer l'1,77 Valverde, i pràcticament el mateix pes, que a vegades no té per què, però mira, a vegades aquesta reminiscència de l'un que et porta cap a l'altre, també en el físic també s'acosten.

Molt, molt, molt, molt, i la valentia em va recordar molt. El vaig veure aixecar-se sobre els pedals i vaig dir, ostres. És que és un valverde. I amb el moviment que ha fet i tot, és igual. I aquest nano, bueno, al tanto aquest divendres amb el Sub-23 perquè serà un candidat per França. A part, és un final també el de Montreal que pica cap amunt. És un nano que ha guanyat aquest any ja a tapa el Tour de l'Avenir i el Giro Next Generation. Vaja, el que va fer l'altre dia per mi em va deixar, dic, ostres, no el tenia fitxat i vaja, i ara ja sí, el tinc fitxatíssim perquè aquest serà, aquest nano és un fenomen. Molt bé. I deies també a Merlí, eh? Sí. Victoria o Tim Merlí. Merlí. Merlí que fa màgia. Li diuen el mag Merlí, perquè és que l'altre dia ho va fer, eh? Inclús en la seva entrevista va dir una cosa que em va sorprendre molt, li diu, a veure, de vegades te n'adones. Que no només calen cames per guanyar curses, que també has de tenir sort. I ell és que va tenir molta sort aquell dia. Pensa que era un final a l'esprint difícil, una miqueta caòtic, i el Merlier estava totalment descol·locat ja a l'últim quilòmetre. I era un final sinuós, el campionat de Flandes, i, ostres, de cop i volta se li obre la porta. Si ell està sol, se li obre allò que dius al pilot que va cap a una banda, després cap a l'altra, se li obre, fa una miqueta d'acceleració i es posa a rodar el Grønnevegen. Que el Grønnevegen en aquell moment ja estava sent llançat pel seu company d'equip a 500 metres d'arribada. Clar, en aquell moment que es posa a rodar a 300 metres, el Merlí l'anticipa. Anticipa l'esprint del Groenewegen i li guanya. És que no va tenir rival. I el gest del Berlier va ser, no s'ho creia, dic, ostres, m'he equivocat i he guanyat. És com dir, com pot ser que hagi guanyat si tenia la cursa totalment perduda a 500 metres de l'arribada i va tenir aquesta sort, bueno, sort també i cames i habilitat per fer-ho. Però és que l'imatge aèria és brutal perquè de cop i volta amb l'acceleració que fa es posa a rodar el Groenewegen. Que era la millor posició que podies tenir en aquell sprint, però clar, no s'ho pensa. En aquell moment ell no s'ho pensa, ell sap que ha d'anticipar el Grunewagen. I el sorprèn, vaja si el sorprèn, que li guanya sobradíssim aquella cursa. Però bueno, em va agradar molt, també que. Que no hem de perdre de vista això, Isaac, que la sort en aquest esport hi compta molt. També compta, sí.

Ara, clar, m'acabes de posar deures perquè jo aquesta setmana pensava centrar-me en informacions del Mundial i remenar i regirar i buscar favorits i tot el que fos i ara el que faré serà buscar la resolució del Gran Prix de Belònia i la resolució del Campionat de Flandes, o sigui que està bé, està bé.

Sí, perquè veure el Van Der Poel sol 175 quilòmetres. No, no, no. He vist l'arrencada i

he vist l'arribada, la celebració.

N'aprendràs més de les altres dues, jo crec. Tots n'aprendrem una mica, perquè l'altra és una sobrada enorme. Però bueno, també segur que en algun moment donat caldrà veure-ho.

Sí. Doncs bé, deures per aquesta setmana que completarem amb el final del Mundial, amb les proves en ruta femenina dissabte i masculina diumenge, i abans les diferents categories, sub-23, júnior, cronos de totes les categories, és a dir que tenim feina. Joan Antoni, moltíssimes gràcies.

A tu, Isaac, i res, fins la setmana vinent.

De seguida sentim protagonistes especials en aquest Radio Volta Mundial, però, perdoneu-me, eh? És que no me n'he pogut estar.

Última fila, el campeón francese entra con un solo lanzamiento. Sparfel, de atrás. Sparfel sigue con Grégoire. En cualquier caso, se atreve. ¿Es Decathlon o Grupama? Es Sparfel quien lo toma. Por favor.

He buscat, i aquest és el resum del Gran Premi de Valònia, per veure la victòria d'Esparfel. Entre això i tornar a veure la Ciutadella de Namur, ha valgut la pena perdre aquesta estoneta. O ben Esparfel, quedes apuntadíssim. Per cert, aquí Roger Driassa té en un dels millors resultats d'una temporada que en general no està sent bona pel ciclista barceloní. Ara sí, Mundial de Montreal, i tenim finalment 6 ciclistes catalans. Ara els anirem sentint, un a un, i us explicaré també, una mica, què hem de saber d'ells. Comencem pels juniors, amb dos talents que han passat per l'escola de ciclisme del Josep Jofré. D'entrada, Lluna Jiménez, de Vic, 17 anys, actualment a l'equip vaquer i amb una temporada carregada de grans resultats. Victoria Pontevedra a les clàssiques, per exemple, destaca una dotzena posició a la Liege, els campionats d'Espanya quarta en crono, tercera en ruta i trepitjant a més el podi en proves per etapes en aquest tram final de temporada. Li he demanat a la Lluna que em parli de les expectatives esportives però també de les personals, ara que disputa tot un Mundial i a més a més a Montreal, al Canadà, ben lluny d'aquí. La Lluna competeix aquest divendres a la prova en ruta júnior.

Personalment, per aquests Mundials el meu objectiu seria poder aconseguir un top ten, ja que crec que arribo amb molt bones condicions, perquè m'he passat tres setmanes de concentració en altura a Sierra Nevada amb l'Espanyola i m'estic notant molt bé de forma i crec que tinc cames per estar davant. Això personalment, però alhora també anem a disputar el Mundial amb l'Alejandra Neira, que és una companya de la selecció, I per suposat que la meva feina serà ajudar-la. I quan tingui aquesta feina feta, doncs després també intentar mirar una mica per mi i fer uns bons resultats també personalment. Ja dic, un top ten em semblaria un molt bon resultat. I d'aquesta experiència espero gaudir-la moltíssim, ja que passaré una setmana a Canadà, que és un país que està a l'altre continent i no he viatjat mai tan lluny. També, com que tinc bones amistats, penso que traurem el màxim de rendiment d'aquests dies i segur que tindré molts bons records. I, per suposat, també tinc la sort que la meva família podrà venir a gaudir d'aquests dies amb mi i de veure'm competir. Poder tenir gent que estimo al meu voltant fent alhora el que més m'agrada d'aquest món, doncs segur que m'omplirà de felicitat i tornarem amb la motxilla plena de records.

I ara l'altre júnior, l'Aitor Martínez de Ripoll, també 17 anys, les dues últimes temporades està competint a Itàlia, l'any passat el Polti júnior i aquest el Banji Sama ricambi il pirata. Temporada amb 7 victòries fins ara, la majoria a Itàlia, però també el prestigiós trofeu Víctor Cabedo i amb diferents top 10, top 10 en proves per etapes. Ara arriba el Mundial i l'Aitor competirà aquest dijous a la prova en ruta júnior. De la cursa del Mundial

espero per lo menos tenir bones cames, després es pot tenir la mala sort de. D'estar davant una punxada, una caiguda o de tot, però el que més espero és tenir bones cames i segons això ja anar per totes. Després, el Mundial jo crec que serà una cursa sobretot d'eliminació, ja que. Ja que tot el rato són 10 pujades d'un quilòmetre 800, però encara així s'acumulen 2.700 de desnivell. I crec que serà una carrera molt dura on es faran dos les últimes passades. Jo crec que intentarem estar sobretot davant i crec que tinc una bona oportunitat, ja que al final soc una persona bastant ràpida a l'esprint. Sí, és un Mundial, és una experiència nova, és algo que crec que fer quan estigui allà i estigui a punt de començar, tota la gent, tots els ànims que hi ha i tot, serà. Tendré bastanta tensió, bastanta pressió, perquè me la poso bastanta jo mateix. I crec que serà algo molt bonic de veure. I si tot respon bé, crec que ho podrem fer el millor possible i intentar fer el màxim. He vist les carreres que estan corrent ara al criterium de Mont-real i al Mundial es veu bastant dur. Cosa que m'agrada a mi i cosa que intentarem fer a tope. I sempre. Intentar el màxim resultat i si no es pot, doncs, bueno, també estarem contents, però sobretot intentar anar per la victòria, no?

Malgrat ser de Montbrío del Camp i fins i tot haver estat campions de Catalunya en categories inferiors, competeixen amb la selecció belga. Tots dos havien de fer el doblet, crono i ruta, però diumenge, com us deia, en un entrenament, el Sef, el germà petit, va patir un accident mentre s'entrenava. Anava al matís amb el seu germà, que va explicar que un cotxe sortint d'un encreuament. No va veure, no va veure el cef i s'ho va endur per davant. Va quedar estès a terra, immòbil, i tot i que ara ja està bé, sí que s'haurà d'estar almenys 6 setmanes sense poder pedalar. Es perd el Mundial, es perd l'Europeu, una llàstima perquè era una opció claríssima de medalla. És un dels millors de la seva generació, però molta mala sort aquest any. Perquè també us ho deia abans, aquest any mesos enrere ja va patir un accident similar. Sef, recupera't tots els ànims que te'ls enviem des d'aquí. Lògicament, les teníem, però no sentirem les seves paraules parlant d'aquest Mundial perquè no té cap mena de sentit. Sentirem ara mateix el matís. El Germà Gran, campió de Catalunya i de Bèlgica contra Rallotge, que aquest dilluns va acabar dotze a la crono sub-23 del Mundial. Era un dels favorits, l'últim a sortir, però no va tenir el millor dia. Ara li queda la ruta. Serà aquest divendres.

Bueno, ahir vaig estar mirant l'HP Mont-real, que és el mateix circuit, bàsicament, i em va semblar bastant dur, més dur del que pensava. Però jo crec que segueix sent un circuit bastant favorable, i és veritat que tenim una selecció molt, molt forta, que pot guanyar bàsicament tothom de la nostra selecció, però mireu, ho haurem de fer bé i treballar bé junts, perquè si no, no arribarem al lloc. Amb les dos modalitats, crec que tinc bastantes opcions i estaria molt bé portar-me un mullet de campió del món. Estaria molt bé. I llavors, a rutas i vals que podria dir. Bueno, vaig veure una mica el Tour de l'Avenir, com l'Enrique Bravo aquell, el brasilè del Sudal. Mateo Ramírez de l'UAE també és bastant molt fort en aquest tipus de circuit. Kasper Haugland també últimament està fent molt bons resultats. Jo crec que són aquesta gent que he de vigilar una mica.

I a partir d'aquí, a partir d'ara, ens queden els catalans elite en categoria femenina, dissabte, Paula Blasi i Mireia Benito. A la Mireia ja la vam sentir, per cert, les dues també a la crono mixta, però ens enganxa en plena elaboració d'aquest Radio Volta, per tant, és d'aquelles proves en què em sap greu, us haureu de buscar la vida, no us podem explicar què ha passat. Us deia, dissabte, dissabte, marqueu un vermell, Paula Blasi i Mireia Benito. A la Mireia és cert, ja la vam tenir la setmana passada, però em ve de gust recuperar aquest fragment.

El tenir a la Paula amb el nivell que està demostrant tenir crec que ens marca una mica de diferència respecte a les altres temporades on evidentment sí que podíem estar lluitant per aquestes medalles amb la Mavi Garcia. Però sí que aquest any tenint aquesta combinació de la Paula i la Mavi, i sent la Paula una corredora tan explosiva en un circuit que bàsicament es marcarà per l'explosivitat de cadascú, és super motivador perquè ja no ho veus com un. Anem a lluitar per una medalla, és com un. Per què no? Per què no somiar? En portar-nos un títol mundial.

Doncs bé, sentim la Paula. Com afronta aquest Mundial sent una de les favorites?

De cara a la ruta, et diria una mica el mateix que he anat fent tota la temporada, no? Deixant de banda el Sub-23, que al final són carreres bastant diferents, una Sub-23, una élite. Crec que la gent em té més com pels resultats que he fet aquest any i, òbviament, no seré una de les curadores que deixarà en marxa per davant, jo crec. Però, bueno, vaig molt tranquil·la, crec que. Realment portem un equip molt guai, encara hem de parlar de com ho farem, però en Mireia, en Sara, en Usoa, crec que són noies que saben el que és córrer un Mundial, saben el que és estar allà i hem de donar molta confiança perquè saben molt de ciclisme. I em poden ajudar i sobretot a vegades a mi que em poso nerviosa en certs moments calmar-me i també ser-ho bé que es mouen en el pilot. Llavors sé que em mantindrà ben protegida però sobretot també sé que podem jugar amb elles. Llavors res, jo això sé que serà un circuit dur, llavors no crec que passi com l'any passat que una fuga pugui arribar. Llavors, en part m'agrada perquè sí que realment havia necessitat les cames i no, entre cometes, potser la sort d'estar a la bona fuga. I bé, a veure, també és una mica loteria, no? No saps mai com et sentiràs el dia de carrera, però sí, sí, ja et dic, vaig amb molt bones sensacions.

I acabem amb la ruta masculina, la prova que tancarà diumenge al Mundial. Allà hi tindrem el Marcel Camproví.

Demostrar el màxim que pugui el meu bon estat de forma. Com bé dius, crec que a la volta vaig rendir bé, però crec que vaig cometre alguns errors i potser van haver-hi algunes circumstàncies que no m'han acompanyat i només vaig poder demostrar el meu nivell en tres dies puntats. Però jo crec que. Que realment tinc algo més dins i m'agradaria demostrar-ho. Òbviament, crec que el meu rol serà molt més de suport, però. Sempre crec que hi ha oportunitats en càrregues tan llargues per demostrar la forma d'un i és una càrrega que em fa moltíssima il·lusió. Evidentment, crec que és la càrrega que més m'il·lusiona des de que segueixo el ciclisme, la que més m'ha enganxat i la que més m'ha motivat i poder estar allà sent com està complint un somni. Tenim una selecció fortíssima. Crec que hi ha dos líders molt clars que són Enric Mas i Juan Ayuso. I bé, jo crec que hi haurà espai per tota la selecció, pel que he dit, per poder mostrar el nivell de cadascun, no? A mi el final és una carrera molt llarga. Segur que hi ha molts moviments i molts grups que es vol anticipar als favorits. Com Remco, Van Aert, Em, Del Toro. Bé, tota aquesta gent que està mostrant, hi ha aquestes clàssiques de fútbol i món real. I això, jo estic segur que hi haurà molta gent que es vol anticipar. Crec que hi haurà bons grups que poden fer camí, que potser. Les opcions d'aquests grups estan en avançar-se per ferir que els agafin al final i poder fer un bon resultat o disputar la carrera i jo crec que aquí estarà el meu rol d'agregar-hi, però més a nivell tàctic d'estar aquests grups forts que podran arribar al final, però bueno, encara no ho sé, suposo que potser arribo ja i em diuen que a 15 km ja col·loca la selecció dels repechos i això ja em deixaran menys opcions, però bueno, això és una mica la idea que jo tinc i ho anirem veient aquests dies.

Escolta Ràdio Volta a l'app i al web de Catalunya Ràdio amb Isaac Vilalta.

Doncs fins aquí un Radio Volta diferent, un Radio Volta mundial, al costat dels nostres ciclistes. Tanquem aquí el 27è Radio Volta de la temporada, en plena Setmana del Mundial. Qui s'endurà els mallots irisats? Al proper programa tornarem amb totes les respostes.