Com actuarà Trump després del càstig de les midterm?

Ja sabeu que les eleccions de mig mandat d'aquesta setmana als Estats Units han sigut un revés per Donald Trump. Els votants americans li han donat l'esquena i han votat majoritàriament al Partit Demòcrata, que ara tindrà la majoria al Congrés i al Senat. Però per què han castigat el seu president, els electors americans? Ha sigut per la inflació, pel preu de la benzina o també hi ha qüestions ideològiques? I ara quin escenari queda? Com seran els dos últims anys de mandat de Donald Trump? Estarà lligat de mans i ja no podrà fer la seva com fins ara? O podrà tirar pel dret sense limitacions? Benvinguts. Això és el radar de 3Cat Info. El Xavier Vilà és l'enviat especial de Catalunya Ràdio Washington. Què tal, Xavier? Com estàs? Com anem, Eloi? Què tal? Abans de res et volia demanar que analitzem la magnitud d'aquest desastre electoral, que podem dir que és històric, perquè hi ha hagut territoris que havien sigut sempre conservadors republicans, especialment d'aquesta Amèrica més rural, més profunda, i ara han canviat de mans, han passat a mans demòcrates. Què ha passat aquí? Què és el que ha fet perdre tants vots al partit república de Donald Trump? Perquè això ha sigut una patacada en tota regla.

Sí, molt gran. Hi havia alguns indicis que ens permetien pensar que això passaria, però no a aquesta magnitud. Ens podem quedar amb un titular, que és que Trump va prometre que no hi hauria guerres i n'ha començat una, que això no és poca cosa, i va prometre preus més baixos i són més alts. I em diràs, només això? Sí, només això, però és que això és molt. Perquè començar una guerra no és poca cosa i pagar un galó de benzina, un galó són gairebé quatre litres, gairebé cinc dòlars, aquí és massa. Per tant, aquesta impopularitat del president ha anat increixent fins a l'extrem que fixa't que només sis dies abans dels comissis hem sabut fa poc que hi va haver una reunió telemàtica dels seus estrategues en cap, ja fent bromes si es preniaven una pastilla de cianur, si marxaven del país, si preparaven el seu funeral, o quin menjar voldrien consumir quan els empresonessin, de tan clar com ho tenien. Per tant, era clar el que s'havia de fer, però, tot i així, Trump va fer casomís i va seguir parlant de netejar la piscina reflectant davant del Lincoln Memorial, d'engalanar a nord el despatx oval. I de fer un arc de triomf a Washington. Per tant, la desconexió amb les angúnies de la gent era tan gegant que molta de la seva gent o bé es va quedar a casa o bé va votar pels demòcrates que han presentat una coalició molt àmplia, diversa i amb esperança de cara al futur.

Una desconexió dels problemes dels americans que passen per la butxaca, bàsicament. Clar, i després d'aquesta derrota electoral, tots ens esperàvem una reacció furibunda de Donald Trump, però resulta que no, han queixat els resultats, en certa manera. Hi ha hagut una resposta més aviat tèbia de Donald Trump, que jo he de confessar que m'ha agafat molt per sorpresa, no ens ho esperàvem. I no sé, com ho hem de llegir, això, Xavier? Ja veuràs que poc que et dura,

aquesta sorpresa. Oi que sí, oi que sí. Ell no és un polític convencional, és un empresari que utilitza la política per avançar interessos seus i de les seves empreses. Ara vol entendre's amb qui té la paella pel mànec legislativa, que té a més la capacitat de citar els seus lloctinents a comissions per fer escrutini de polítiques molt dubtoses. Trump té això en compte, reacciona per tant amb prudència, però el llop continua vigilant el ramat i som a un titular del proper exabrupte.

Bé, doncs veurem com va reaccionant aquest Donald Trump, que ha quedat debilitat políticament, perquè recordem que ara s'ha d'enfrontar a un Congrés dominat pels seus opositors, els demòcrates, i aquesta és la pregunta, Xavier, a partir d'ara què passarà? Els demòcrates li bloquejaran sistemàticament tot el que vulgui fer? Hauran de negociar o no? O Trump té maneres per anar governant en solitari, per exemple, amb aquestes ordres executives?

Queda una mica per definir el rol de l'oposició, perquè jo crec que seran, això que et deia, molt hostils obrint comissions d'investigació sobre polítiques implementades els últims especialment dos anys, però en paral·lel estendran la mà si s'articulen polítiques econòmiques que siguin raonables per les rendes mitjanes. Trump tenim clar que vetarà tort i a dret, promourà ordres executives, però la veritat, siguem justos, això ho fa tothom, vull dir, tots els presidents, Per tant, els demòcrates seran pragmàtics i si passen o es proposa una llei que permeti que la pressió fiscal sobre rendes inferiors a 50.000 dòlars l'any és menor, doncs aquí hi haurà entesa. Ara bé, amb altres qüestions, per exemple, al revés, afluixar la càrrega impositiva sobre els rics, aquí no n'hi haurà entesa i Trump tirarà pel dret.

Però més enllà del que és l'acció de govern pròpiament, l'oposició demòcrata també li pot complicar la vida a Donald Trump per una altra banda, perquè ara que tenen majoria poden engegar judicis, comissions d'investigació, impeachments fins i tot, per tant, li poden buscar les pessigolles

per aquí també. Sí, segur. Això absolutament, perquè, per exemple, tota la qüestió dels contractes de Jared Kushner, que és el gendre de Trump, amb monarquies del Golf Pérsic per avançar contractes d'armament, venda d'armes, aquí hi ha una pàtina de corrupció incorporada, que és una qüestió, per exemple, que els demòcrates volen escrutinitzar al Congrés a través de comissions d'investigació. El segrest de Nicolás Maduro, aquesta és una actuació que vulnera qualsevol. Raonament de llei internacional i l'altre gran elefant a l'habitació òbviament és el cas Epstein perquè la presumpta involucració de Trump amb els negocis obscurs del pedòfil mort a una presó de Nova York també està per demostrar però sembla evident que hi va haver alguna cosa més del que sabem.

Clar, tot el que hem anat dient fins ara, Xavier, ens deixa un Donald Trump certament debilitat. I no sé si això farà que veiem un canvi en la seva manera de governar. Per exemple, que s'assuavitzin aquestes polítiques tan contundents que hem vist fins ara, com la persecució dels immigrants, per exemple, les batudes dels AIS, o la guerra comercial, o els aranzels.

Tot això rebaixarà la intensitat ara? A mi m'estranyaria, és marca de la casa i pensa també que hi ha algunes de les qüestions interessantíssimes que comentes que tenen també a veure amb els governs estatals. Ara hi ha un, per exemple, AIS, que és la Policia d'Immigració, tindrà un rol diferent perquè, per exemple, a Texas tenim una governadora nova, Gina Hinojosa, que és del Partit Demòcrata i que ja en campanya ha promès acabar amb això. I veiem un canvi de tendència a poc a poc, fins arribar al 2028, que serà quan hi hagi els comissos presidencials. Això en clau interna dels

Estats Units, però no sé si a nivell diplomàtic poden canviar coses en política exterior. Penso, per exemple, que ara els Estats Units donin més suport a Ucraïna o un canvi de postura amb Israel. Tot això es pot moure a partir d'ara?

Com et comentava, Trump voldrà fer història amb algun d'aquests temes, deixar llegat amb això. Mirarà que hi hagi una foto en què pugui seure, per exemple, Putin i Zelensky per un. Un intent d'acostament que afableixi les hostilitats. Mirarà que la situació a Gaza sigui menys lesiva i es pugui presentar com un alto al foc permanent. Buscarà alguna d'aquestes fotografies per poder-se-la posar com a llegat. I potser per aquí veurem algun escenari que condueixi aquestes fotos que et comento, que seran més façana que una altra cosa, perquè canvis de fons a mi em sembla que serà bastant difícil que els veiem dintre d'aquesta administració.

Escolta, Xavier, ja per anar acabant, aquests dies he sentit molt que aquestes midterm han activat el compte enrere per les presidencials del 2028. I amb el que hem vist fins ara, amb aquest resultat, la pregunta és, això els aplana el terreny als demòcrates per arribar a la Casa Blanca d'aquí dos anys? Ja ho tenen fet, això? O no és extrapolable?

Absolutament no, Eloi. És a dir, no podem confondre l'enorme resultat positiu pels demòcrates que acabem d'experimentar amb el que és la fàbrica del país. Els demòcrates han aconseguit fer aflorar tot el seu vot a tot arreu. És un èxit magnífic provocat tant per la seva capacitat de convocar la seva gent com per la imperícia de Trump que. I la seva administració, que com dèiem al principi de la conversa, no han estat capaços de complir amb l'ABC del que van prometre. Però això no fa que aquest país decida ser en molts, moltíssims llocs, dintre de la seva ànima, de centre-dreta. Aquest no és un país que fàcilment pugui abraçar un Zoran Mandani, alcalde musulmà de Nova York, per governar a Idaho o a Vermont. Això és difícil. Per tant, extrapolar aquests resultats el 2028 jo crec que seria una gran equivocació.

I fer previsions de dos anys vista també segurament és massa agosarat, sobretot tenint en compte com d'imprevisible és Donald Trump. Per tant, ja anirem veient i anirem parlant amb el Xavier Vilà, enviat especial de Catalunya Radio Washington. Xavier, gràcies, fins aviat. Moltes gràcies a vosaltres. El muntatge musical és de Sergi Cotilles, jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.