Com afectarà l'aturada de seleccions al Barça? Ho analitzem al VAR

Al bar amb B baixa.

Vinga, temps de reflexió al programa per analitzar el que ha donat de sí aquest cap de setmana. Ja sabeu que no hi ha futbol a la primera divisió i com l'enyorem, però que hem tingut molta actualitat, sobretot pel que fa a les seleccions. Avui pel barri tindrem l'Olga García. Olga, bona tarda. Bona tarda, Oriol. També en Ferran Martínez, en Marc Maiola. Bona tarda als dos. Bona tarda. I el Roger Busà també, bona tarda. Què tal, bona tarda. El Roger el tenim a Sevilla, allà ja hi ha la selecció espanyola, després del partit d'ahir de Wembley. Arbusà, la cosa més, la novetat més absoluta que tenim ara mateix és que Eric ja sabem que li han fet unes proves, que no està lesionat, però que se'l desconvoca una mica per precaució, no? Sí, exacte, torna a Barcelona,

queda desconvocat, però, com dius, per no córrer riscos, per precaució. Avui l'han fet proves i, efectivament, només són molèsties, aquestes petites molèsties que té el genoll esquerre i que va sentir ahir a l'escalfament abans del partit, però, clar, ara són tres partits en vuit dies, que ha de jugar la selecció espanyola, i tant per tant han pensat que és millor que torni, que no corri riscos, i per això De La Fuente l'ha desconvocat i ha cridat en el seu lloc a Robin Lenormand.

Ara sabrem si les nostres convidats del bar avui són molt de seleccions o més de clubs, però per exemple, Olga, tu quan veus aquestes molèsties o el cas d'en Vapé també en el cas del Real Madrid, tu tremoles quan veus el jugador jugar tants minuts, fer tants quilòmetres, tens por d'aquest virus FIFA? Sí, sobretot perquè és el que diem,

és que aquesta aturada de seleccions, moltes vegades, si mires amb clau aquí, ja pateixes, perquè estàs veient que els teus màxims jugadors, mira l'any passat quan Rafinha en aquell partit amistós es trenca, era el tram més important del Barça i de cop i volta el perds, i això ho acaben notant els equips. Sí que l'altre dia va sortir que la selecció brasileña feia com un munt de quilòmetres per fer aquests amistosos, i en el cas d'Espanya. Ja et dic, veient el precedent aquest de Mbappé, que ja té aquesta lesió, ara mateix, a la mínim dubte, jo crec que Espanya ja sap que hi són conscients, de que, mira, evitem riscos i que el pobre jugador no torni almenys lesionat.

Maiola primer i després Ferran. A vosaltres us fa por aquest virus FIFA?

Jo soc més de clubs que de seleccions, tot i que evidentment també miro el futbol de selecció, i evidentment cadascú té el seu sentiment amb el club que segueix, i jo pateixo, sí que pateixo perquè canvien les dinàmiques, les rutines, els entrenaments, els escalfaments, les rutines de prevenció de lesió, normalment els fisioterapeutes, els preparadors físics també són diferents a nivell de club selecció, més els viatges que comentàveu, que són molts quilòmetres també de cansament acumulat, I sí que pateixes, perquè si tu vius i sents un club i veus que el jugador se te'n va anar a la selecció, pateixes més quan hi ha la clàssica aturada que hi havia fins ara a l'abril, abans dels quarts de final de la Champions, per exemple, però vaja, no deixa de ser una molèstia en el dia a dia dels clubs.

Home, sí, sobretot quan veus, com ara comentàveu, casos com el de Rafinha, que ha de fer 35.000 quilòmetres en 12 dies per jugar tres amistosos, dos a Austràlia i un a l'Índia. En el cas de la selecció espanyola, per exemple, jo crec que no està ningú content amb el calendari, perquè també hem sentit. Un parell de vegades ha de la fuente queixar-se, perquè està aturada tres setmanes i haver de fer quatre partits en deu dies. També hem sentit jugadors fermin mateix dient que no pot ser, que això en algun moment o altre s'haurà de parar. I és això, és que aquests futbolistes estan jugant cada dos o tres dies. O sigui, bueno, cada tres dies perquè no ho permet ja però van jugar ahir i tornen a jugar demà passat. És una bogeria. Jo també soc partidari i crec que aquí tothom tira de sentit comú i a la mínima molèstia, precaució i que torni el jugador cap a casa.

Vosaltres quan vau veure amb AP l'altre dia sortir completament coix del partit entre França i Turquia vau pensar, avui la lesió és molt llarga, però també amb els antecedents que hi ha de vegades de jugadors que diuen, deixa'm descansar una miqueta perquè després arribarà un tram important de temporada, no seria la primera vegada i de fet no és la primera vegada que ha passat alguna cosa així, no Olga?

Sí, sobretot és el que diem. Estem parlant de figures i estrelles en els seus equips. I en Vaper, sabent com està la situació, estem parlant que en el moment que hi ha genoll, hi ha les alarmes i es para. Sí que diuen que després pot ser dos o tres setmanes que pinta molt millor i més favorable del que realment podia arribar. En aquest diagnòstic d'alguns creuats, així que això ja et para tota la temporada, però la veritat és que és el que diem, amb aquestes aturades el problema és el fet de la lesió, perquè el seleccionador al final et canvia també cap al teu club i després el propi club el que realment és el que s'encarrega de gestionar tot això. És una papeleta molt complicada, sobretot perquè al final entre les seleccions i els equips han de tenir bona relació, però cada un mira per lo seu.

Arbuzar, reposem els minuts que ja han acumulat a les cames els jugadors del Barça amb Espanya, sobretot, evidentment, el partit ahir de Wembley, tenint en compte que Rafinha, per exemple, ja va jugar l'altre dia tot el partit que a Brasil el van veure empatant amb Austràlia i que ja s'insinua que això de jugar de nou a Ancelotti li pot agradar de veure-hi a Rafinha en un futur i també per fer-hi proves també el farà jugar minuts i minuts, no?

Sí, mira, ahir com Rafinha van jugar també el partit sencer tres jugadors del Barça, Covarsi, Rodri, Lamín i Amal. Ja era de preveure que ahir de la Fuente aniríem tot perquè era el partit més gros, el més important d'aquesta aturada contra Anglaterra. Per tant, els importants van jugar. Dani Olmo també pràcticament, de fet, 80 minuts, va fer bon partit, per cert, el jugador de Terrassa. Pedri els últims 20, és veritat, va jugar poc. Ahir va tornar a ser suplent, es confirma que continua tenint aquest rol secundari, aquest rol de suplent, que ja ho vam veure a la recta final del Mundial, i no va jugar Fermín, que va ser l'únic del Barça que no va jugar ahir, i tampoc Eric, com dèiem, però obligat, perquè havia de ser titular, però que va sentir aquestes molèsties i finalment va caure de l'onze. De totes maneres,

Maiola és complicat pels jugadors intentar. Estalviar aquests minuts amb les seves seleccions i pensar només en el club, això és una cosa que costa molt de veure.

Sí, suposo que sí, perquè ja per començar, a nivell legislatiu, tens l'obligació d'anar amb la selecció espanyola, en el cas particular de l'estat espanyol. A més enllà d'això, evidentment els jugadors, tots o gairebé tots, volen jugar amb la selecció, la majoria no tenen una posició de força. La majoria volen jugar-ho tot. I més aquestes edats.

I Ferran, de la fuente, evidentment no és simple i ell veu que l'estat actual del Barça li retroalimenta la selecció i al revés, li retroalimenta la selecció espanyola també a l'estat del Barça i el Barça potser també retroalimenta de l'estat de la selecció espanyola.

Aquí sempre hi ha una mica allò que és primer l'ou a la gallina i jo crec que en aquest cas és la selecció qui retroalimenta més del Barça. L'altre dia Rodriu deia també que al final està cada dia compartint. Vestidor, dinàmiques, entrenant, jugant, cada tres dies, com dèiem abans, amb la columna vertebral de la selecció, perquè són sis, poden arribar a ser set jugadors titulars del Barça que també ho són amb la selecció espanyola. Per tant, això evidentment beneficia a De La Fuente. Espanya es va imposar

a Wembley per 2-3 amb un gol de Lamine i també un altre de Gordon Arbuzac, aquest és el protagonisme blaugrana, que van ser aquests dos jugadors que van ser molt destacats. I tu que vas ser a Wembley presencialment, vas tenir la sensació que Lamine, tot i la seva joventut, ja és una estrella mundial i que ets molt respectada per públics entesos com l'anglès?

Jo crec que sí, jo crec que sí. Aquesta sensació la vaig tenir. És veritat que per mi no va fer un partit excessivament brillant, però va ser el millor per mi, la mina ahir. I sí que ho noto, això, sobretot en els rivals, quan encara. Ahir això ho vaig veure, va ser el millor per mi, va ser l'autor del primer gol, com dius, va ser molt murri, bisbalni la pilota en Marc Guei, que és veritat que bada, però si ha de ser. El vaig jugar molt bé en defensa, que en això potser no hi estem tan acostumats. I va resoldre molt bé el xut que va tocar el pal i va entrar, va deixar detalls de qualitat. Aquella jugada, aquella acció que va fer, aquella passada d'Esperó per Dani Olmo, va ser una de les accions del partit. I jo crec que sí, que aquesta sensació de superioritat i de respecte del rival capell, jo crec que ja hi és, ja hi és.

Què et va semblar, Olga, el partit de Lamine, la resta de balauranes i també de Gordon, per part anglesa a Wembley?

La veritat és que a mi em va sorprendre en aquest cas Gordon perquè també estem acostumats en aquesta lliga espanyola a veure'l moltes vegades amb falta de gol i crec que associativament és un jugador que et dona molt, que té aquest compromís amb el club i això és una virtut, però clar, ens falta veure aquesta part golejadora que sí que a Anglaterra la vam veure amb aquell molt bon passe de. De Bellingham. És cert que després jo crec que estem veient un Lamine que no sé si serà per la pugna de la pilotadora o no, molt més compromès, ja ha oblidat aquella lesió de la pobalja, ja es nota que cada vegada té millors sensacions i en línies generals doncs és el que diem, és un Barça que ara mateix va rodat, que el seu rendiment està sent molt bo i crec que aquesta és la línia a continuar. Per això és el que et deia al principi, a mi em fa molt por. Aquesta aturada de seleccions, sobretot pel que dèiem, perquè ara que estan en aquest bon moment s'ha d'aprofitar que la mina està bé, que Dani Olmo també va fer bon partit, i després cobercir i evitar riscos.

Maiola, és qüestió de temps, de veure Gordon celebrar el seu primer gol amb la samarreta de Barça, vol dir que acabarà fent-hi, i molts, no creus?

El Barça s'expressa a la banda esquerra d'una manera diferent. Gordon s'encarrega de fixar molt l'amplitud, de ser un extrem molt rigorós a nivell posicional per arrossegar el lateral de l'equip rival i generar espais interiors. Esparta es fica cap a dins en aquest rol que té de lateral interior i en aquestes zones, tant ell com Pedri, Rodri, Olmo, Fermín. Es un jugador molt important per al funcionament col·lectiu.

Bé, amb els canvis, segurament, de la segona part, que Espanya, tot i que ve de guanyar un Mundial, però manté aquesta gana i aquesta ambició, I deia allò dels canvis perquè és que els dos futbolistes que van entrar, Baena i Oyarzabal, van revolucionar la segona part. Més enllà del que heu dit, de l'Amin, etc. Però crec que el de la Fuente és decisiu amb les decisions que pren en un partit on Espanya va estar contra les cordes perquè. Kane va tenir el 3-1 amb aquell pànel que va fallar. I després, quan tu perdones aquesta selecció espanyola, oloren la sang i et castiguen.

Arbo, van lluernar, no? A banda del públic de Wembley, també els seus propis companys en la min.

Sí, que ja estan fent campanya, de fet fa dies que fan campanya per la pilota d'or. Recordem que demà es tanca la votació per la pilota d'or, que tant n'hem sentit a parlar. I ahir, clar, moltes preguntes enfocades a això, als jugadors que sortien a la zona mixta, campanya des de la selecció espanyola per la Minyamal. El primer, Marc Povill, que va jugar en el lloc d'Eric García, el català de l'Atlètic de Madrid, que explicava després del partit com és això de jugar a la mateixa banda que la Minyamal.

Bueno, la veritat és que és molt fàcil jugar amb el millor jugador del món al davant, es passaré la pilota i que s'espavili una mica, sí que es ve molt fàcil.

I un altre matalassé que es va entendre molt bé amb el davanter del Barça, ara en Ferran en parlava, és un dels canvis, un dels reposius ahir, Àlex Baena, que s'estén així compartint jugades, compartint accions amb qui creu que ha de ser el guanyador de la pilotadora.

Sé que al final también pasamos muchos años juntos jugando y la verdad que jugar con jugadores como mí, que sobre todo con Lamín, es muy fácil. Al final cada balón que le das te lo hace bueno e intentar ayudarnos siempre desde el cariño, desde el respeto y a partir de ahí seguir ganando partidos.

Molt bé, dos talls de jugadors de l'Eletri Madrid, un de Català Pobill, l'altre de Baena, sobre la mint, i també va parlar de què significava jugar contra els jugadors del Barça, contra els seus companys d'equip, de fet, a Gordon, no, Arbuzà?

Sí, ara en parlàveu de Gordon, va jugar 70 minuts ahir, va ser un dels més destacats de la selecció anglesa, amb aquest gol que va fer, va definir molt bé davant Onay Simón, i, com deies, el vam sentir després també en zona mixta sobre el fet de jugar contra tants companys d'equip.

És impressionant, hem intentat defensar, estar sobre els jugadors espanyols, sobretot l'Amin, tota l'estona, i vaig avisar els meus companys que ens havíem de posar les piles durant tot el partit. Però fer-ho davant d'aquests grans jugadors durant tanta estona és que és molt complicat. Tenen tanta qualitat, i ho sé perquè jugo amb ells al Barça. Doncs que, escolta, estic content del que hem fet, hem fet el que hem pogut.

Hem fet el que hem pogut. Va dir a Gordon, jugador de la selecció anglesa, meravellat també pels que són els seus companys d'equip, a un Gordon que el vam poder veure a la gespa parlant amb els seus companys d'equip de manera amigable. Quin és el planning de la selecció espanyola, Arbus, aquests dies?

Mira, avui la selecció espanyola s'ha entrenat a les Rozas, entrenament a Porta Tancada, i demà ja viatja cap aquí a Sevilla, a Sentirem de la Fuente, a partir de les 8 del vespre, i el partit dimarts, dimarts de tres quarts de nou al Pizjuán, no és a la Cartuja, com ha estat en els últims temps, que Espanya ha jugat sempre a la Cartuja últimament, doncs aquesta vegada canvien i el partit serà el Sánchez-Pizjuán.

Doncs l'Arbosell serà perseguit la selecció espanyola. I ja per acabar, les votacions es tanquen demà d'aquesta pilotador. La pregunta és fàcil pels tres tertulians d'avui. Olga García, tu qui creus que ha de ser la pilotador d'aquest any?

Doncs crec que realment a mi m'agradava molt l'argument que van dir que per mi la pilotadora és un jugador que es recordi en el futbol. És cert que hi ha jugadors que han fet molts mèrits, però jo crec que la pugna està entre Harry Kane i la Mint. Jo li donaria la Mint, però bàsicament perquè crec que és un jugador que marca, que pot marcar una. Una fita a nivell futbolístic que ha fet mèrits guanyant un Mundial i a nivell col·lectiu ha estat amb el Barça així, però a mi el que no m'ha agradat és el fet de com s'ha arribat a expressar. Crec que un jugador no ha de dir que avui el premi se l'ha de donar per el reconeixement i que es parli, sobretot en el camp, lo extraesportiu. Crec que això s'ha d'ometre, però sincerament jo crec que l'hi donaria aquí a la min.

La de guanyar Harry Kane, el jugador més consistent durant tota la temporada, a nivell de club, a nivell de selecció, sobretot el que he fet amb el Bayern, guanyant els tres títols d'Alemanya. El recorregut a la Copa va ser especialment espectacular, marcant en totes les eliminatòries, el hat-trick a la final contra l'Stuttgart, després d'una primera part en la qual dominava l'equip de Baden-Württemberg. I a banda dels gols que ha fet a la Lliga, a la Champions, que ha marcat en totes les eliminatòries de la Champions, no ho hem d'oblidar. En tots els partits d'eliminatòria, Harry Kane ha marcat, és tot el que fa més enllà del gol. És un mitjapunta disfressat de nou, perquè fa de 10, fa d'interior, baixa a defensar. És un jugador que genera joc des de la posició del migcampista clàssic. És un jugador amb un compromís col·lectiu i una mirada molt bona.

Jo també estic entre Kane i Lamine, però crec que en un any de Mundial és determinant la Copa del Món, i tot i que sí que és veritat que no vas fer gaires gols, però Lamine té una incidència molt important en el joc del seu equip, més enllà que faci gols, i per això li donaria la minyala.

Arbusaga, que vagi bé la setmana amb la selecció espanyola. Gràcies per ser aquest diumenge al Tot Gira. Bé, de fet, és la teva feina, però que vagi bé la setmana. Vinga, gràcies. I Olga García, Ferran Martínez, Marma Iola, gràcies i fins a la propera. A vosaltres.