Com és la vida després de desconnectar-se de les xarxes socials? L'experiència de Fèlix Colomer

Fa dos mesos el director de Cinema i Professor, Félix Colomer, va dir això.

Aquest és el meu últim vídeo a les xarxes. Després de penjar-lo, em borraré Insta. I no només faré això, sinó que. M'he borrat Twitter i Facebook. M'he borrat YouTube. M'he tret les notificacions de WhatsApp. Miraré WhatsApp només dos cops al dia. M'he borrat l'aplicació del correu electrònic al mòbil. Ja he configurat el meu mòbil perquè només vegi les aplicacions que necessito. No gravaré amb el mòbil, sinó amb una videocàmera. Un dia a la setmana deixarem.

És a dir, tot allò que sabem que no hem de fer, o que hauríem de fer d'una manera més sana, doncs el Félix Colomés va proposar. Deixar-ho de fer d'una forma molt radical. Félix Colomer, què tal? Bon dia. Bé, molt bé, gràcies. Ho has aconseguit? Sí, per ara sí. O sigui, portes dos mesos sense tot això, sense aplicacions a les xarxes socials. Exacte.

I el WhatsApp, per exemple, el mires de tant en tant? Poc, sí. Intento mirar-lo menys, per la web sí, però pel mòbil menys. Sobretot l'Instagram sí que és el més difícil, jo crec, i sí que he tingut alguns moments, inclús de mono, de dir, bueno, és que ara el trauria, explicaria això, o miraria què fa l'altra gent però al final també et dóna una sobretot guanyar un temps molt preuat amb el que he fet moltes coses. I com et sents? Doncs molt tranquil. Mira, per exemple, ara ho he posat a prova, que m'heu fet esperar 45 minuts aquí fora. 45. Sí. Sí, ha arribat el temps. Som així. No passa res, no passa res. No, no, però m'ha encantat perquè. Tornarem cafès i el que vulguis. No, no, sí, sí. No, ho dic en plan que el portar el el no portar el telèfon a sobre, perquè l'he deixat a la moto només per utilitzar-lo de Google Maps, m'ha permès fer una cosa que segur que no hagués fet en altres moments, hagués estat aquests 45 minuts mirant xarxes, notícies, etc. I el fet de no fer res m'ha permès divagar, he vist dues o tres persones que conec que no hagués vist segur, perquè haguéssim passat de llarg, hem parat, hem parlat de la vida després he agafat, he robat aquí els mots encreuats del diari que teniu aquí fora i quasi l'he resolt, em falta molt poc per resoldre'l. Estàs dient que t'hem fet esperar massa. No, no, al revés, però vull dir que m'ha encantat fer això. Que has vist la vida que no haguessis vist, no? Exacte. Sí, sí, sí, hagués perdut el temps 100% amb el telèfon, que és la sensació que tenia pel qual vaig fer això, que és, agafes el telèfon, no saps ben bé per què, passen 20 minuts i dius, ostres, han passat 20 minuts. I a mi això em feia una sensació de ràbia i de culpa molt grossa.

I et sents menys sol, sense xarxes? Més acompanyat? Notes que has quedat més amb els teus amics? Has tingut més vida social?

Sí, o sigui, he fet coses de, per exemple, és que tot el que dic és superobvi, però realment tots estem immersos en haver sortit d'aquesta obvietat, que és, per exemple, trucar amics que viuen lluny. Jo mai truco, no? Fa molta mandra a mi, sí.

Fa molta mandra. I són gent que trobo a faltar a vegades, però. No trobes el moment.

Ara fer un Skype, no puc ara. I fer dos whatsapps no serveix per res. Vas d'una manera que coneixes molta més gent. El fet de no portar el mòbil a sobre de vegades, o no treure'l, amb el meu fill vas a un parc i et poses a parlar amb altres pares, És que és patètic, eh?, haver-ho de valorar, però jo no ho feia. O sigui, jo estava amb el mòbil, segur, o amb el meu fill si em necessitava, però si ell ja tenia altres amics, doncs jo estaria amb el mòbil. I ara no, i així ho he notat en moltes coses, i al tenir tot aquest temps lliure, doncs he començat a fer coses que no feia abans, també, doncs com. He començat a anar amb bicicleta, a fer ioga, no sé, es viu com molt més tranquil i relaxat, la veritat. Tu dius que ho has fet també perquè les xarxes socials ens fan més estúpids. Sí, aquest és el motiu principal. O sigui, jo noto que el que podia fer abans ara no puc fer. Jo podia estar quatre hores treballant, escrivint o editant un vídeo, que és al que em dedico, i ara no, cada 20 minuts, mitja hora, com a màxim, haig de mirar el mòbil, veure què passa, entrar un moment a Twitter, i llavors noto que soc molt menys productiu, eficient, i em vaig notant com realment cada cop em noto més tonto. I el fet de sortir-ne, també, notes que pots concentrar, per exemple, en llegir. Llegir també. Jo llegia amb el mòbil al costat, o mirava una sèrie amb el mòbil al costat, i el fet de no fer-ho, doncs, no sé, fas tirades de lectura de 3 hores, com feia quan tenia 14 anys. I ara que en tinc 32, no ho sabia fer. O sigui, he tornat a fer coses que realment sabem fer, que aquesta és la part bona i la notícia positiva, perquè aquest estiu una de les coses que he fet també és hi hagi molt sobre el tema, que és que el cervell és com un múscul, és a dir, que és reversible, que tot allò que hem perdut, si entrenem, es pot tornar a entrenar. Per mi, les tres coses que he deixat, sobretot, són xarxes socials, algoritme i xat GPT, també. O sigui, també poso en el sac la intel·ligència artificial, perquè fer coses amb intel·ligència artificial també ha fet que les vulgui fer d'una forma més ràpida, també tenen menys ànima, o sigui, no. Encara que em costi més, crec que, a part que després serà millor per qui hagi de llegir allò o veure allò que he fet, sobretot per mi, per sentir-me més realitzat, que jo ho estic fent jo. I no et perds una part de la vida dels teus amics, per exemple, del teu entorn? No, perquè. No, no, no, crec que no. Em perd una part, si cas, dels coneguts no amics. És a dir, gent que et parlaria per Instagram només quan fas un Instastory i potser els fas recordar que ets viu i per tant et diuen de quedar, doncs amb aquests potser no quedes. Però també és una mena de selecció natural, jo crec, i ja m'està bé. El Marc Massip és psicòleg i és director

de Desconecta. Marc, què tal? Bon dia. Hola, Ricard. Bon dia. Què et sembla el que sents?

Bé, llibertat. I ens va molt bé que testimonis amb criteri puguin sortir a la veu pública explicant que no passa res si deixes les xarxes o que encara estàs millor. O sigui que ens ve molt bé perquè les tecnològiques han vengut el discurs totalment contrari i ara que hi ha tot aquest moviment social, doncs escoltar una persona que és més lliure. I que reafirmen que no perd vides, que guanya qualitat, doncs em sembla fantàstic. Hi ha una cosa que és

molt interessant, que el Félix diu, jo ho faig per deixar de ser estúpid, o per ser menys estúpid, en aquest sentit, perquè si no al final aquestes eines et van tornant com tonto, no? Deixes de pensar, deixes de tenir un control de la teva vida, no Marc?

Bueno, jo t'ho he dit diverses vegades, ens hi he dit ja, s'ha cridat la paraula, el podem dir tontos, però és pitjor, que ens porten per on volen, perdem, jo crec que una de les claus. Que ha dit, és el temps que guanyes, la qualitat del temps que guanyes, doncs imagina't, no?, aquest sentiment de culpa quan estàs amb el teu fill mirant el mòbil. Jo avui tinc el máximo que ha fet un any, i aquest matí estem celebrant el seu primer cumpleaños, ja et pots imaginar, no? Sí. Felicitats. Gràcies. Bueno, ja t'ho pots imaginar, no?, com estem. Desbordats. Però. No m'he fet cap foto. I ara estava escoltant el testimoni que deia, no, és que estava amb el meu fill mirant el mòbil, home, evidentment, si necessitava alguna cosa. És que no he estat amb el mòbil, he estat amb el meu fill jugant, intentant que es donés compte del que era el puzzle, i amb la meva dona. I això és fantàstic. Clar, si m'hagués posat a fer fotos, vídeos, no ho sé, ja els faré, però vull dir, aquest temps de qualitat que tenim amb les persones, amb la pantalleta, doncs el perdrem. I és així, ja no et dic quan el teu fill s'apropa al mòbil i el vol tocar, perquè et veu a tu tocar-lo. Aleshores, doncs, bueno, no sé, crec que és un testimoni que ajuda moltíssim a que la gent pugui entendre que això és un avantatge, que això no és una cosa que ha de ser puntual o extraordinària, sinó que hauria de ser molt més comú. I m'agrada molt que sigui un adult, perquè parlem molt d'anys nanos, jo el primer, que m'hi dedico, però hem de reconèixer que als adults també li posem canya.

I que són patrons també del que acaben fent els nostres fills, és evident.

Sí, però, Ricard, jo t'he vist aquest estiu que almenys tapes els nanos que poses. Sí, sí,

la cara la intento tapar, sí, sí. Sí, però és veritat que hi ha una cosa, ara parlo dels fills, i hi ha una cosa, Fer, és que no sé si ho comparteix, que és molt dolorosa, que és quan el teu fill et diu, deixa el mòbil. Sí. Se't trenca el cor.

És el que està més content, és el meu fill, el riu, que em diu, com que vaig dir dues vegades a WhatsApp al dia. Ell les veu i diu, hi ha portes dues. Són les dues del migdia

amb portes dues. Però és una manera de fer-lo corresponsable, no? De dir, escolta, som febles, cal una disciplina i cal que entenguis que si són dues, són dues. Estàs sent un exemple.

Torna a quedar clar que és una droga. Si això quan un fill veu fumar cigarreta el seu pare i li diu, no, deixaré de fumar, el nen està content, i quan li diu, bueno, fumaré dos al dia i no fumaré més, quan es fuma el segon, doncs també li diu que no pot fumar. O sigui que tornem a deixar en evidència que és una droga, tornem a lo de sempre. I jo, aprofitant el testimoni del Félix, la gent que em estigui escoltant, que ho provi. Simplement que ho provi. Que provi de fer la seva dieta digital, com ha fet en Félix, que provi de deixar les xarxes o l'ús d'hores del mòbil, i si després no pot, que demà hi juga. Però és que la felicitat i la llibertat és tan gran que s'ho passarà millor. Marc, gràcies, una abraçada i feliç aniversari. Una abraçada, Ricard. Tèlix, volies afegir?

Sí, no, sobre. És que hi ha molts temes, m'he fet inclús apunts, perquè hi ha molts temes a tenir en compte. Un d'ells, el que deia ara el Marc, de gravar. Jo també, un dels propòsits que em vaig fer és canviar la meva forma de gravar els esdeveniments personals en els que formo part, és a dir. No fer una ràfaga de fotos, o sigui, no cal fer fotos de tot, si cas, en fas una perquè tens aquest record, si l'estàs vivint no cal fer-lo, i després sobretot també la forma de gravar, no cal gravar en vertical els stories, perquè justament això és una cosa que és per no mirar-ho mai més, i justament en teoria fem fotos i gravem perquè perdurin el temps, per poder-ho repassar, jo tinc 50.000 fotos i vídeos, i mai torno enrere. Llavors, ara, al no fer stories, gravo en horitzontal coses que sé que vull veure d'aquí uns dies, d'aquí uns mesos o d'aquí uns anys. Sí, sí. Per ensenyar-ho potser en un documental, en un futur. Sí, això m'agradaria. Sí, sí, sí. Realment ja estic com. Bueno, aquest estiu justament el que he fet d'informar-me molt sobre moltes coses, he après molt i sobretot el que me n'he donat és que potser aquesta lluita individual que vaig fer amb aquest vídeo a Instagram. Que és dir, no, cadascú ha de fer-ho, o sigui, si tu vols pots fer-ho, aquest missatge una mica de vegades perillós, el que explica el llibre que es diu El valor de l'atención, que el recomano a tothom, és justament que no hem de creure que això és una lluita individual, sinó que és una lluita col·lectiva, és a dir, la responsabilitat no és nostra de pagar amb cada mòbil, sinó veure que ens hi han posat aquí, o sigui, és una droga, com diu el Marc, en el sentit que. No hem escollit nosaltres dedicar tot aquest temps. Jo crec que ha sigut molt més lliure un cocainòman fotre's la primera ratlla que no nosaltres el mòbil. Ningú ens ho ha preguntat. Ja estem tots mirant constantment les xarxes. I això, evidentment, quan veus documentals com Social Dilemma i veus com els ex-treballadors de Silicon Valley. Ara molts d'ells estan arrepentits pel que han creat, que és crear la nostra atenció, no? El tio que va crear l'Escrol Infinite, l'Escrol abans tenia un tope. Després, o sigui, acabava, era finit. Després tu havies d'apretar més, dir-li, vull una mica més. I ara directament no has d'apretar més. El tio que va crear l'Escrol Infinite està completament arrepentit del que ha fet i ara és un activista en contra d'aquesta mena de bomba atòmica que hi considera que ha creat. I per puc dir-ho? Sí, tot. Vaig fent, va. Molt breu, perquè hem d'anar a bolletir, eh, però digues, digues. No, no, no, que la segona cosa per mi que volia, que tenia clar, per la qual volia treure unes xarxes també, és que creia que a les xarxes també ens tornen molt egoistes. Si estem tot el dia mirant el mòbil, és impossible que ens organitzem, per exemple, per la gran lluita que hi haurà, a part d'aquesta, jo crec, que és el canvi climàtic. Si no. Si després de la feina, que estem cansats, anem a casa i ens posem a escrolejar Instagram, TikTok, Twitter és impossible que ens adonem del problema que té el veí, del problema que tenim tots col·lectivament i comencem a lluitar.

Fèlix Colomer, gràcies per acompanyar-nos, per haver explicat avui també el matí de Catalunya Ràdio i per haver-nos provocat una mica de reflexió a cadascú de nosaltres. Una abraçada, gràcies. Ara tornem.