Com es ven Catalunya des del cor d'Europa?

Doncs a Brussel·les hi passen moltes coses, però sobretot també a part del món de les euro parlamentàries i del món de les grans institucions, també hi ha dones catalanes que un dia es van enamorar i van arribar aquí en aquesta ciutat. I algunes van trobar a faltar algunes coses i d'altres potser no tant. Per què ho explico això? Perquè estic acompanyada de l'Anna Tribó, Timoneda, que és d'Arbeca, i tu això de la boira pixanera ja ho coneixies una mica, oi?

Sí, això de la boira pixanera. A Lleida se coneix prou, malauradament, i això va fer que quan vaig arribar aquí a l'hivern la veritat és que me vaig trobar com a casa.

Vas venir fa 34 anys i ja tens dos fills aquí. Diguéssim que portes mitja vida. Ets profe de català. Sí, soc professora de català.

Vaig donar classe de català al Casal Català de Brussel·les i durant força anys després com a autònoma. M'he dedicat, he continuat la meva activitat com a professora de català i també em vaig llançar en el món de la traducció del català al francès i del francès al català i a l'espanyol també.

Ara ens explicaràs perquè Déu n'hi do a la gent que li has donat classes i totes les experiències que has tingut aquí en aquests 34 anys. Però també ens acompanya la Maria Jané Úbeda, que és empresària i propietària de La Buena Tierra, que és una empresa d'exportació.

Sí, correcte, d'importació, tenim molt producte d'alimentació, molt producte català i també de la resta d'Espanya.

Tu ets del Vendrell? Sí, jo soc del Vendrell. Tu sí que, potser quan vas arribar aquí, que també hi vas arribar per amor, potser sí que vas trobar a faltar alguna coseta.

Sí, jo em sembla que encara diàriament la gent em pregunta què fas aquí. Encara m'ho pregunten perquè ningú no s'ho creu que deixés la platja del Vendrell per venir a Bèlgica.

Però tot i així també portes 23 o 24 anys aquí i en cert sentit també ha estat una experiència molt important d'emprenedoria i també tu venies per exemple del món dels vins de la teva família Geneventura molt coneguda en el món del Via Catalunya i també era una manera suposo de fer el teu camí perquè potser si no haguessis estat la filla del Geneventura, no?

Sí, sí, correcte. Bé, jo també vaig estudiar Biologia, vaig treballar en parts d'animals, bé, i a part d'ajudar també a casa la família. I el fet de venir aquí, doncs, bé, jo em vaig enamorar amb el nostre importador de vins, a Bèlgica, amb el Wim. Que el coneixíeu de tota la vida, eh? Que el coneixíem de tota la vida, els meus germans eren molt amics d'ells, i ell ja tenia 10 anys la seva empresa, la Buenavida. I llavors, després d'un any d'amunt i avall, doncs vaig decidir venir aquí. Jo sobretot, efectivament, pel fet de venir d'una família emprenedora, doncs vaig venir aquí a mirar què podia fer Bèlgica. El tema també dels idiomes em va atreure molt. Per venir aquí a aprendre idiomes també va ser una de les coses que em vaig decidir venir cap aquí.

I tu i ara parles, m'imagino, com també com la Maria, estic segura, francès i flamenc. Parleu les dues o què?

Jo parlo francès i un bit flamenc. I una mica de flamenc.

Jo parlo molt bé flamenc, sí, jo quasi sempre parlo flamenc. Els meus fills també són mig flamencs, mig catalans. I l'idioma que més utilitzo és el flamenc, sí, sí, sí.

Suposo que aquests anys també heu canviat la vostra mirada sobre aquest país, sobre com era quan vau arribar. Quin és el primer record que teniu del país? Què us va sorprendre? A part d'aquesta broma que fèiem del clima, de la boira o no boira, què és el que primer us crida l'atenció?

La multiculturalitat del país, quan vaig arribar, perquè Bèlgica és un país, primerament, que es troba al centre d'Europa, doncs és molt fàcil accedir als països del voltant. A més, com has dit tu, les institucions europees són tan importants que hi trobes gent de. Tot arreu, no? I quan agafes el metro, quan vaig agafar el metro. Se t'està posant una mica d'accent francès ara, t'estic veient, eh? Sí, ja m'ho han dit. Se t'està tocando la boqueta. Que ja m'ho han dit, el Federic sempre m'ho diu. Una mica. Doncs, quan agafes el metro, sents parlar. Tots els idiomes i més, doncs jo és això el que em va agradar més de Bèlgica, perquè em va obrir molt els horitzons, no?

I en el teu cas, Maria, quin record tens dels primers mesos, del primer temps aquí?

Jo també el tema dels idiomes, com dius tu, perquè llavors el Wim, que estàvem junts, em deia aquí podries aprendre-me els idiomes. Jo, la veritat, em quedo amb el tema del temps, si t'he de dir. O sigui, em vaig adonar quan vaig venir aquí, el que és important i la sort que tenim de tenir el temps que tenim a Catalunya, perquè aquí també t'adones que la gent, a vegades, si surt el sol, estan de bon humor. I si no, estan tots. Llavors t'adones del que tenim allà. Realment te'n dones compte quan vens a un país que no saps mai el temps que farà. Jo me'n recordo el matí, sortia fora, ai, que bé, avui fa aquest temps, pantalons curts, i tornava a casa xopa. O sigui, hi havia dies que passava tot.

Hi ha una mica de viure en l'imprevist. Hi ha una mica d'això, en la cultura belga, viure en l'imprevist. Comences al matí el dia amb sol, al migdia plou i a la tarda neva, no?

Sí, ho he tingut, ho he tingut de vegades. Sí, sí, correcte, correcte.

Jo de vegades dic, en francès t'ho diré, a veure, fes una traducció. Home, si no m'ho tradueixes no té gràcia. Menys merda, avui ens ha caigut de tot. Sí, sí.

No, no, això no ho tallo, això no ho tallo. Això és el millor de l'entrevista. Escolta, marit, fills, belgues, parelles també, la qüestió és que no voleu marxar, fa temps que esteu aquí. La societat belga, quina diríeu que és la situació de les dones? Estem a les dones i als dies i sabeu que ens agrada parlar d'això. A Catalunya, en els últims anys, jo crec que s'ha parlat més que mai de feminisme als mitjans, cars rubiales, etc. És a dir, coses que l'opinió pública m'ha acabat parlant del feminisme de les dones. Aquí la paraula feminisme encara és un sinònim de senyores que no es depilen.

No, perquè aquí no són tan peludes, però aquí el feminisme, a mi em sembla que la dona aquí a Bèlgica no ha hagut de lluitar tant per la causa feminista, però s'ha lluitat molt més per la causa no només feminista, sinó la causa LGTBIQ+. I tota aquesta comunitat que sí que hi havia molt masclisme però potser més que de cara a les dones de cara a aquesta comunitat gay una mica

misogínia o potser conservadurisme possible, sí permisos de maternitat, ajudes com està tot això a Bèlgica? Millor, millor que Espanya, molt millor. Sí? Quants mesos tens, per exemple, de permís de maternitat?

Bueno, els mesos de maternitat són més o menys els mateixos, jo em sembla. Però ara, quan jo vaig tenir els nens, però ara, per exemple, el pare té un mes de paternitat, que em sembla que a Espanya també, o no? Sí, sí, sí. I el que hi ha també, això sí, són més ajuts econòmics. Doncs la paternitat maternitat em sembla que si fa o no fa però els ajuts econòmics són ajudant

molt molt important tu Maria tot això no ho vas notar perquè tu ets empresària i com aquell que diu estaves allò a punt de parir i.

Bueno, jo vaig tenir la meva primera nena i estava organitzant una demostració amb l'Albert Adrià, del Bulli. Vull dir, imagina't, anava trucant als clients mentre que ella dormia. Vull dir, jo com a autònoma, la veritat no t'ho sabria dir si és més o menys que Catalunya, perquè jo, bueno, doncs no ho he tingut mai. Bueno, sí que, clar, he tingut noies que han treballat amb mi i, bueno, jo crec que més o menys, com el que dius tu, doncs els mesos deuen ser més o menys semblants. Després també a vegades tenen alguna ajuda per quedar-se un dia treballant a casa i cobrar el mateix, o sigui, a nivell com de seguretat social. I és això també, quan tens nens aquí, durant bastants anys tens uns diners que et paguen per ajudar-te amb els nens. L'educació és molt bona, a part. L'educació, perquè. Bé, jo també, per exemple, tinc amigues catalanes, justament una que té un nen amb problemes d'aprenentatge i, ja m'ho deia Maria, l'educació que ell té aquí, gratuïta, no la tindria mai allí. Els nens no fan diferència entre escoles públiques o privades. Totes les escoles, jo ho veig a Catalunya, que els meus germans han de pagar no sé quants mil euros al mes perquè aprenguin anglès i perquè vagin a una escola privada i en canvi aquí jo trobo que a les escoles l'educació és molt bona. Tothom té les mateixes oportunitats.

El català, no cal que t'ho digui, Anna, no es pot utilitzar el Parlament Europeu aquests dies que estem aquí, no és llengua oficial, però tu fa molts anys que treballes aquí de professora de català, i no només pel casal català, sinó que també has treballat, per exemple, has tingut prestigiosos alumnes, com la Yuriko Ono, que era la dona del director d'orquestra japonès, el Katsushi Ono. És, és, és una dona, sí. I va ser el director musical de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona. I com és que la seva dona volia aprendre català? Perquè sabien que anirien a treballar a Barcelona

i vivien aquí a Brussel·les. Ells vivien aquí a Brussel·les, encara hi tenen una residència i venen de tant en tant perquè ell treballa amb la Filarmònica Belga. I va ser contractat per l'Auditori a Barcelona i s'hi van estar a Barcelona dos o tres anys, van agafar el període de pandèmia a Barcelona i llavors la Yuriko em va trobar per internet i va començar a seguir classes de català.

Clar, ensenyar català per persones que no són de llengües romàniques, una persona japonesa, m'imagino que té la seva dificultat.

Bé, la Yuriko és una persona que sap tantes llengües, entre d'altres l'italià, perdó, el llatino encara no, la pobra. Segurament que em sento, la Yuriko parla de tot i em sentirà. Doncs sap italià, sap alemanya, sap anglès, espanyol. Que tenia moltes eines, vaja. Exacte, doncs va ser fàcil.

Clar, també has fet, per exemple, classes d'espanyol fins fa poc a l'ambaixadora de Finlàndia, l'Òtan. Això és habitual a la teva vida, no? Aquí hi ha feina d'això, hi ha moltes ambaixades, hi ha molts parlamentaris. Suposo que és molt habitual que vulguin aprendre llengües.

Sí, sí, sí. També el cònsul, però això ja fa temps, belga a Barcelona, va venir a les classes. I la perita assume, efectivament, l'ambaixadora finlandesa a l'OTAN actualment, a qui saludo també, si em sentirà després.

Entenen la importància, sobretot els que volen aprendre català, entenen la importància de la llengua, quan a més estàs aprenent a vegades una llengua que no és oficial aquí al Parlament Europeu, les ganes d'aprendre-la, diguéssim.

Sí, els alumnes que he tingut de català, una de les motivacions era aquesta, aquest respecte pel català, que és una motivació particular dels alumnes de català que no tenen els altres alumnes, de voler aprendre no només per amor, perquè. Alguns eren per amor o per feina, però per un respecte de la cultura i de la llengua. I vaig donar també una classe de català amb un noi valencià que és intèrpret al Parlament Europeu i que va fer una de les primeres traduccions del francès, em sembla que era, al català al Parlament Europeu, perquè no està reconegut, però va ser una sessió que van demanar, i doncs ell va fer la traducció.

Clar, català és casa, no sé vosaltres, ara dèiem, doncs la Maria parla flamenc perfectament, després et farem que ens diguis alguna cosa, ens quedarem igual. Sí, jo he parlat en francès. Ella parla francès. Aquí és molt habitual, com dèiem, les llengües, però vosaltres, per exemple, els vostres fills, els hi parleu català?

N'han après? Jo, per exemple, és una de les coses que a vegades hi ha gent que em diu, per què els parles català, no? Si també saps castellà. Jo, bueno, primer de casa, no m'ho perdonarien mai, que els nens no sabessin parlar català. I jo i el meu exmarit sempre diem que sàpiguen català i flamenc i com que són les llengües menys populars, la resta les hauran d'aprendre. Ja tindran una base molt bona de dues llengües molt diferents. Jo sempre, evidentment, els he parlat català i no ho podia fer d'una altra manera. Llavors, després, quan volen aprendre castellà, ho tenen molt més fàcil, evidentment. Després, ja. L'anglès a Bèlgica també l'aprenen com si res, per la televisió i tot. Els nens amb 15 anys no han fet mai gairebé cap classe d'anglès i ja saben anglès. I la resta, doncs això, és un país que de cara a idiomes, la veritat és que ajuda molt, sí. Hi ha moltes sortides.

I m'han dit que els teus fills, Anna, fins i tot tenen accent d'arbeca, és cert o no? Sí, sí, sí. Això és obligatori? Si l'apreneu amb un accent.

Sí, sí, no, els fills tenen accent d'arbeca. Sí, sí, clar, no podien tenir cap altre accent perquè ells van aprendre el català anant al poble cada any, dos cops a l'any. Van aprendre l'espanyol, ojo, escoltant a la televisió, o sigui, tot això d'aquestes històries que l'espanyol. Escoltant mai d'una classe d'espanyols, els meus fills mai han anat a classe d'espanyol i van aprendre només de la televisió, perquè a casa només parlen català, no saben escriure. El teu marit també,

el flamenc, i el francès també parla.

El meu marit parla en català, no parla en espanyol. I quan va al Cap Ràvol, al poble, allò on sigui, i quan li veuen aquesta cara de guiri, clar, ràpidament li parlen en castellà. És el problema que tenen molts alumnes meus, també. I aleshores, no, no, parlem en català, que el castellà no l'entenc. I llavors se'l miren com si viguessin amb un déu. Com si se'ls hi aparegués la verge. És com si se'ls hi aparegués una cosa estranya, un ovni, no?

A Bèlgica, per exemple, en els últims mesos també ha estat protagonista, no tot són coses bones, de protestes contra retallades educatives, l'ultradreta també, que van acabar amb enfrontaments ara aquests dies que està tota la França també revolucionada. Com ho viviu això? I també els vostres fills que són joves, en parlen? Com veuen aquest descontentament generacional, polític, etcètera? Com el viuen? En parleu d'això?

Sí. Ells ho veuen com potser unes revoltes necessàries actualment contra l'extrema dreta, diguéssim, esperem que no, però la dreta.

Perquè el noteu aquest racisme al carrer? O, per exemple, vosaltres l'heu viscut com a dones aquí, com a treballadores, en algun moment de dir tu no ets aquí, no parles prou bé o tens uns risos que no són d'aquí? No sé si he tingut moments d'aquests.

Bueno, jo en moments els he tingut allò, que vas al supermercat o alguna cosa, i com que veus, et senten un accent tan raro, que és com que, bueno, com que què fas tu aquí, no? Això sí que alguna vegada, però bueno, normalment, jo parlar en flamenc amb clients o amb gent, realment tothom està molt sorprès, no?, de, oi, has après el flamenc i això, i són molt agraïts, també, d'altra banda, no?, però, bueno.

Però clar, si potser sí que hi ha moments en què un, suposo que també al principi, quan començava a parlar-lo.

Sí, sí. Sí, una mica, de vegades per telèfon, sí, que et noten un accent raro, que no et veuen la cara, que no et veuen que ets europea, diguéssim, perquè si et veuen que ets europea tens un accent.

Bueno, i Brussel·les encara que és molt multicultural i aquí trobes un munt de catalans, espanyols, però si te'n vas fora, doncs sí que potser a vegades tu notes una mica més, que ets una mica el raro que et mira malament, no?

Ja pot ser, ja. Sí, si no et veuen.

Ja pot ser, ja. Sí, si no et veuen. Si no et veuen, eh? T'has posat sèria, eh? Estava rient tota l'estona, t'has posat sèria. Aquí passa alguna cosa.

De vegades m'he hagut d'escarar per telèfon.

Sí? Sí, alguna vegada, sí. Per telèfon, sí. Fer negocis aquí també, com és la societat belga i com t'hi has trobat tu i també sent dona, no? Perquè, com dèiem, el món de l'empresa històricament és molt masculí, el món de fer negocis, però com t'hi has trobat?

Bé, jo primer he de dir que Bèlgica és un país que m'ha encantat per fer negocis. Potser és particularment també el negoci que faig jo, que em dedico al món dels restaurants, a les botigues de delicatessen, una mica d'alimentació. I realment nosaltres portem un producte català i espanyol molt, molt bo. I jo quan vaig venir aquí eren els anys que, bé, doncs això, el 2003. Anys que allà a Espanya hi havia una crisi molt gran i jo tampoc, bueno, havia estudiat Biologia i tal, anava treballant en alguns llocs però no sabia ben bé el que I aquí realment aquest lloc em va donar l'oportunitat de començar un negoci de zero. Suposo que també és pel WIM, que jo estava en el seu moment també una persona molt, molt emprenedora.

I teníeu a la premsa, per exemple, tot el que és producte català? O hi ha un coneixement? Perquè, clar, allò, la paella.

No, no, però jo et parlo que nosaltres ens hem fet coneguts gràcies al Ferran i l'Albert Adrià del Bulli i al Joan Roca del Celler de Can Roca, per dir-te noms catalans molt coneguts de restaurants. Què vols dir que us heu fet coneguts per ells? Doncs que en aquell moment, quan jo vaig començar, al cap de dos o tres anys, la gastronomia a Barcelona, per exemple, era superconeguda. Nosaltres treballem amb totes les estrelles Michelin i els millors chefs de Bèlgica. Tots aquests miraven cap a la cuina catalana. La cuina espanyola va tenir un reconeixement molt, molt gran ja fa uns anys. I gràcies a això, després de tenir bon producte, ens ha ajudat molt, perquè és molt coneguda, sobretot a Barcelona, i això, la gent que se'n va a Barcelona per restaurants, aquí és enorme.

I també ha canviat, potser, la cuina d'aquests països, perquè hi ha més oli, per exemple, menys mantega, la verdura. És a dir, moltes coses que potser estaven denostades fa 20 o 30 anys, ara no ho estan.

No, correcte, l'oli, un dels productes que més venem, doncs, és l'oli de Pure Nature, fet amb arbequina, les olives arbequina, la gent els encanta, i després, també, els vinagres Forum, és un producte top, bueno, que no només aquí, sinó a tot el món, però, bueno, per dir-te que la gent canvia les receptes, efectivament, sí. A veure, Anna,

que t'estàs mossegant la llengua, quan t'has sentit, olives arbequines, no?

Ah, bueno, va. Mira, l'Anna de ProNatur és de Lleida, eh? Ho he de dir, eh? És de Lleida.

Què volies dir? Que són molt bones. D'acord.

I que sí, sí. Que s'ha notat el canvi i al supermercat també el trobeu, no? D'oli d'oliva o què? Sí. Sí, n'hi ha.

L'únic que, bueno, nosaltres. És educar la gent, eh? Jo em veig molt com a educadora, també, amb la meva feina, eh? Perquè jo els hi faig un rotllo, bueno, un rotllo, em refereixo, els hi dono. Estem dues hores deixant provar producte i explicant-los. Jo vaig en una caixa, amb totes les meves mostres, i la gent es queda bastant al·lucinada, de, ostres, si que en saps, bueno, si que en saps, és que tenim un producte molt bo, allí, no? Llavors els expliques això, doncs, què són les olives arbequina, com es fa l'oli realment de qualitat. Jo he convençut, he pogut convèncer molta gent de realment provar una anchoa. Al principi els belgues em deien, no, les anchoes, perquè aquí estan als supermercats, és una anchoa salada, salada, i li deia, home, una anchoa del Cantàbric o de l'Escala, prova-la, que ja veuràs que. I, vull dir, hem pogut. Has fet d'educadora gastronòmica, totalment.

I clar, jo pensava també, tu que vens del món del vi. Aquí està molt a prop França, hi ha una cultura molt important i ara també amb el canvi climàtic s'estan fent vins en llocs on no se'n feien. Els vins catalans segueixen

tenint força? Sí, i tant, i tant. Jo me'n recordo quan vaig venir. La meva primera experiència a nivell gastronòmic va ser treballar en una botigueta aquí al costat, a Schumann, que es deia Galaessia. La Teresa que feia empanades i llavors ella venia els vins de la Buenavida. I jo, com que coneixia tots els cellers perquè els havia visitat a tots, doncs li feia cartellets amb els noms i això, no? I jo me'n recordo que al principi, bueno, com el món del cava, que és el món que em toca més a mi per Geneventura, doncs aquí costava, perquè és el que dius tu, tenen molta influència francesa i. Ah, no saps, puc beure un xampany, què faig? Sí, sí, però bueno, és la mateixa feina que he fet jo amb la gastronomia, doncs la Buenavida també l'he fet amb els vins, no? Educant, fent degustacions i fent conèixer el producte que tenim. Sabem també actualment els vins del Priorat com els de la Marta o el meu germà està al Montsant també que són uns vins d'un nivell espectacular en aquest moment i molt coneguts. La gent els parles del Priorat o del Montsant i si són d'aquest ram ho saben.

Us volia parlar també d'aquest temps en el que, més enllà de les bromes de la boira pixanera i del fred, porta més al recolliment i a, podríem dir, a l'estar dintre de casa. En aquest temps, suposo que també t'ha donat temps d'escriure un llibre que es diu Cròniques d'un espilla escardat, que és un llibre de contes, Anna, i que tu, que vens tota la vida d'ensenyar classes, de donar classes, també has tingut temps per la literatura. Això també ho porta el temps i aquest, podríem dir, aquest moment més tranquil, que la vida no passa tan a fora? O tu ja haguessis fet art break, això també?

No, no ha estat el temps, ha estat l'edat. Ha estat que en una certa edat de vegades tens una necessitat de deliberar certs fantasmes que portes a dins i que l'escriptura m'ha ajudat en aquest sentit. I que en una certa edat també tens la necessitat de retrobar les arrels. Aquest llibre, la gent em deia, per què no l'escrius en castellà? No, no podia escriure-lo en castellà. Són contes de tres pàgines. I vaig començar escrivint i presentant-me el Premi Núvol de Contes, que fan cada any a l'estiu. Van publicar tres dels meus contes que mai no han guanyat el premi ni tampoc no d'això però només el fet de publicar-los doncs me va animar bueno tampoc no ho faig tan malament i llavors vaig continuar vaig escriure 25. El vam publicar l'any passat, el mes de març, el senyor Josep Vallverdú va llegir el llibre, va fer un prefaci, perquè havia estat professor meu a l'Institut de les Borges Blanques, i després un grup d'amics que havíem estudiat a les Borges Blanques i que havien fet filologia catalana, doncs el Frederic Barberà, que és doctor en literatura i havia estat ell a l'Encaster durant molts anys, Va fer el pròleg i després la Ramona Gaya, a qui saludo, amiga de tota la vida, per la correcció, i la Mireia Aixalà, també amiga de tota la vida, que saludo, que escoltaran les vides i les dones, un abraçament gran. Que també em va fer la correcció i ho vam tirar endavant i ara fem la traducció al castellà. Sí, per què no? Perquè tinc alumnes de castellà i són contes molt breus.

I són contes, perdona, que fan una mica memòria de la teva vida o de les teves arrels. Sí, sí.

Sí, sí, n'hi ha una mica de tot. Hi ha contes que, com a dona, parlen de quan passes els 50 anys i que tot comença a canviar. Hi ha contes que parlen del. Però a canviar para bé, no?, m'han dit. Sí, sí, sí. Hi ha contes que parlen una mica del masclisme també, sobretot allà, no? Més que aquí, allò de dona tenies que ser, no? Conduint un cotxe. I una mica de tot, de les arrels històriques, no? De la nostra guerra. Malclosa i que encara queda dins la memòria col·lectiva i queda dins la memòria col·lectiva d'una certa generació però em sembla que no està de més recordar les noves generacions que hem de tirar cap endavant i. I aprendre dels errors del passat ara que dius

això és una pregunta que us feia a les dues què voleu transmetre per exemple als vostres fills que han nascut aquí o quins valors per exemple catalans o que vau aprendre vosaltres a la vostra infància us agradaria transmetre.

En el meu cas, sobretot, és els valors que jo vaig prendre dels meus pares. Jo, com a emprenedora, com a empresària, que si algú realment es vol i es lluita i es treballa, s'aconsegueix. És el que els meus fills veuen a casa nostra, tant pel seu pare com per mi. I això és el més important. També els valors del català, de la nostra cultura, se'ls emporten també pel contacte amb la família i que sent inclús una llengua que potser teòricament no és tan important, però que realment ho és per nosaltres i que és essencial en la nostra família. Ana. Jo els meus fills,

quan diuen, sí, parles espanyol? Sí, sí, parlo espanyol. Per què parles espanyol? Bueno, perquè ma mare és catalana, i primer que espanyol, jo parlo català. Doncs sempre. Ells ho assenyalen que no diuen ma mare és espanyola, ma mare és catalana i doncs si és un valor que els hem transmès i després estic totalment d'acord amb tu el valor de la feina de. Guanyar-se les garrofes i de fer el possible per tirar endavant. Tinc un fill que ha estudiat dret i que I us veieu jubilar amb vos aquí

o tornareu un herbec i l'altre al barri? Pregunto.

Bueno, i als meus nens els encanta anar al Vendrell, a part tenim tota la família allí, tots els nebots. Jo m'agradaria anar-hi molt més i ells, bueno, si allà trobéssim feina. La meva filla està ara fent primer de dret. Bueno, ojalà, si ens podem anar tots cap allí, doncs jo crec que a ells també els agradaria, ja parla d'un Erasmus a Barcelona. Però bueno, ja ho veurem. Això és normal, ells han nascut aquí. Però bueno, l'estimació que tenen allí. Bueno, el meu nen és del Barça fins la mort. Vull dir, se sap la cançó del Barça, és el primer que li vaig ensenyar, vull dir que el sentiment cap allí és molt gran, sí.

Doncs escolteu, moltíssimes gràcies a les dues. Ara anirem a menjar musclos i patates fregides, tot i que m'has dit que no és l'època, eh? Sí, però sempre en trobaràs. Sempre en trobaràs, sí. Doncs Anna Tribó, professora de català i la Maria Gené Úbeda, empresària i propietària de La Buena Terra. Moltíssimes gràcies a les dues.

Gràcies a vosaltres.