Com es veurà l'eclipsi total de sol del 2026 a Catalunya?

Vinga, avui és 12 d'agost i d'aquí un any clavat a Catalunya viurem moments com aquest.

Ja ho sentiu, la cridòria és espectacular, és la sensació d'alegria compartida, com us deia. Ara el que veurem d'aquí poquet, que ja s'està començant a veure i ens hem de tornar a posar les ulleres, és això que es coneix com l'anell de diamant, perquè hi haurà un moment en què es tornarà a començar a veure el sol, per una punteta, encara me les poso i encara ho veig tot negre, encara no, per una punteta i farà aquesta forma d'anell amb una pedra a dalt, com un diamant. I això és el que està començant a passar ara mateix aquí a Eri, a Pensilvània.

La nostra companya Lidia Heredia explica l'eclipsi de sol total de l'abril de l'any passat a Pensilvània, als Estats Units, i d'aquí un any clavat, el 12 d'agost del 2026, viurem això mateix aquí, amb el primer eclipsi total de sol dels últims 120 anys. L'Ignasi Ribas és el director de l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya, investigador també de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC. Ignasi, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Ho hem dit bé, no? És a dir, tindrem el primer eclipsi total.

Impecable, sí, sí, sí. Serà un esdeveniment espectacular, que estem esperant amb candeletes.

Per tant, és una cosa que, clar, 120 anys, és a dir, no ho hem vist mai, és a dir, ho hem vist a les pel·lícules, però no ho hem vist mai

aquí, físicament, diguem. A casa nostra no, evidentment n'hi ha un cada any i mig, aproximadament, d'eclipsi total de sol, per tant, hi ha gent que es dedica a viatjar pel món, a caçar eclipsis. Ah, sí, eh?

N'hi ha, eh? Hi ha tota una cultura d'això, efectivament. Què ens hem d'imaginar?

Ens hem d'imaginar que aquesta hora, per exemple, es farà de nit? No al migdia, serà al vespre, més aviat. De fet, això el farà una mica menys espectacular que, per exemple, l'eclipsi que ara transmetria la Lídia de l'any passat, i és perquè es produirà gairebé, gairebé l'aposta de sol. És a dir, quan el sol estarà molt baix sobre l'horitzó, estarà entre 4 i 5 graus d'alçada, que realment és molt, molt baixet. I això el fa una mica diferent, en el sentit que ja es faria de nit al cap de mitja hora aproximadament, o es començaria a fer de nit, però sí, durant uns minuts, de fet un minut i mig, es farà de nit en un moment que serà de dia, i això el farà molt especial. Ara deu fer fa uns 20 anys, vam tenir un eclipsi parcial de sol, em sembla.

Jo el que més recordo, molt més que la llum, va ser el fred. Tot d'una, notes que la temperatura baixa en picat, no?

Clar, i amb els totals encara és més fort això, perquè al final un 100% de la llum del sol queda tapada i durant un moment l'atmosfera allà on estàs no rep radiació solar i per tant la temperatura pot baixar. Quan hi ha un eclipsi parcial això passa en menor mesura, perquè de fet un total també és parcial durant unes quantes hores, durant un parell d'hores abans del total és parcial i després continua sent parcial. És a dir, que aquest fenomen es notarà igualment, no? El veurem a tot arreu, a Catalunya? El notarem a tot arreu? No, de fet, serà total només del Terç Sud. És una mica difícil de descriure. La gent que es pot buscar en mapes, n'hi ha un munt per internet, és una mica difícil de descriure. Però bàsicament és agafar una línia que uneixi el nord de Lleida fins a Vilanova i la Geltrú i tot el que quedi pel sud serà eclipse total. Tot el que quedi pel nord serà parcial. Parcial amb molta part del sol cobert. Per exemple, de Barcelona serà un 99,7% del sol serà cobert. Però no és el mateix. No és el mateix veure un eclipsi parcial, on encara hi ha una mica de llum de sol, o un eclipsi total, on, diguem-ho així, es fa de nit completament. Perquè el fet que sigui el fet que de què depèn, que sigui total o parcial, és ben bé geografia, és una qüestió geogràfica.

Geomètrica, més aviat, no? Has d'alinear a la perfecció un punt de la Terra amb la Lluna i amb el Sol. Un eclipsi total de Sol és quan la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol. I llavors el disc de la Lluna tapa el disc solar. I això només passa una franja d'uns 300 km a la superfície de la Terra. Per tant, si no estàs dintre d'aquesta franja, ja no el veus total, sinó que el veus parcial. I això és el punt aquest que passa al sud, diguem-ho així, d'aquestes localitats que comentava, i fins més o menys València. I des d'aquesta franja cap a Astúries, diguem-ho així, passant per la meseta i cap dalt, doncs això serà la franja de totalitat, que per cert arriba també fins a Islàndia, fins a Groenlàndia, i fins al nord de Rússia. És a dir, que és bastant llarg, això. Científicament, de cara a conèixer coses noves de com funciona el nostre univers, quin interès té un eclipsi com aquest? Històricament ha tingut moltíssim. Històricament ha fet revolucions a la ciència. En un cert moment vam poder comprovar, per exemple, a principis del segle XX, que Albert Einstein va anunciar la seva Teoria de la Relativitat General, doncs a partir d'un eclipsi total de Sol va ser possible trobar les primeres proves. Que, efectivament, Einstein tenia raó, perquè els rajos de les estrelles prop del Sol quedaven una mica doblegats, diguem-ho així, i es

veien en una posició diferent. Això va ser un eclipsi l'any 1919, que va ser a Àfrica, i que un senyor que es diu Sir Arthur Eddington va anar allà i va fer les mesures i va començar a intuir que la relativitat era correcta. I a banda, comentava Lídia, es veu l'anell i després d'aquestes coses, no? De fet, aquesta zona que es veu al voltant del Sol quan hi ha un eclipsi total es diu la corona solar. Aquesta corona solar és una capa de l'atmosfera del Sol tremendament calenta, uns dos milions de graus, i això només és visible, perquè brilla poquet, quan el Sol queda tapat. I per tant, en una certa època històrica, només hem pogut estudiar el Sol, la corona solar d'aquesta manera. Per tant, s'havia d'esperar un eclipsi total de sol, s'havia d'enviar expedicions allà on això passés, als llocs més remots de la superfície de la Terra, amb telescopis i instrumental, i intentar veure aquesta corona solar i mesurar-la. És a dir que a la història ha tingut molta importància, en l'actualitat científicament molta menys, a l'hora de fer recerca científica, però és un esdeveniment que als investigadors ens agrada molt perquè ens permet apropar. La ciència a la gent, no? I hi haurà una audiència molt gran d'aquest eclipsi, com hi va haver

l'any 24, com la Lídia retransmetia, i per tant és una ocasió de poder fer una mica de propaganda científica, no? Però a vegades ens costa. Un dels llocs on s'asseguirà l'eclipsi és a Prades, on avui precisament comencen el compte enrere fins al 12 d'agost de l'any que ve. Saludem ara l'Àlex Roig, que és el responsable del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. Àlex, no Àlex? Àlex, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Falta un any per al que dèiem, eh? Vosaltres activeu el compte enrere des d'avui ja.

Sí, sí, aquest matí, de fet a les 11, destapem aquest rellotge digital que ens marcarà exactament, que falta un any, per donar el tret de sortida a aquest gran esdeveniment del segle que, com bé comentava l'Ignasi, serà un fenomen digne d'observar des del sud del país i que penso que serà d'aquelles coses que podrem explicar als nostres nets, perquè difícilment en tornarem a viure cap fins gairebé, apropant-nos a l'any 2200. Per tant, és un fenomen realment històric, molt remarcable a casa nostra, i que ho tenim tot a punt per observar-lo.

Me fa molta gràcia això de tot a punt, i falta un any, però ja ens estem preparant.

Sí, de fet, a nivell astronòmic, quan diem tot a punt, vull dir, ara ja estem realment en el compte enrere final, però portem dècades esperant això. De fet, des de l'any 1905 no se'n viu cap així a Catalunya, i com dèiem, ho tenim marcat a les nostres agendes des del dia que vam néixer, des del dia que ens vam encuriosir pel cel i aficionar-nos a l'astronomia, que realment és un fenomen que tots teníem marcat a l'agenda del 12 d'agost del 26. Per tant, ara sí que hi ha, els nervis estaran a flor de pell durant tot l'any i seran pocs segons, però que de ben segur seran únics per viure-la amb algú que estimem, amb algú que ens apreciem, amb algú que volem compartir aquest moment d'emoció compartida, que és quan el disc de la Lluna passa per davant del disc solar i es fa de nit en ple dia.

Perquè llavors, com ho dèiem, que hi ha fins i tot un reclam turístic en algunes zones per veure aquesta eclipsi, el Parc Astronòmic de Prades, ho teniu tot ple o encara teniu lloc per mirar l'eclipsi d'aquí un any?

No, no, de fet encara hi ha lloc, però hem de dir que a nivell d'ubicacions de Catalunya, la Generalitat està treballant amb aquesta comissió interdepartamental per establir els llocs d'observació segura on es garantirà una sèrie de serveis. Aquí a Prades sempre diem, la capacitat de càrrega que tenim és limitada i per tant és una destinació gurmet. Qui vulgui venir a Prades a viure l'eclipsi, en aquest festival que fem de quatre dies, del 10 al 13 d'agost, justament per amortir l'avinguda de visitants, on oferirem tot tipus d'activitats, doncs ho ha de fer amb temps. I és veritat que els hotels comencen a estar plens, però encara hi ha alguna plaça d'allotjament. Per tant, ara és el moment, justament que queda un any, per si algú volgués apropar-se aquí a l'entorn natural de les muntanyes de Prats del Montsant, de planificar la visita. Perquè si després ens esperem, ja a la tardor, avançat novembre-dezembre, probablement aquí el cartell estarà en tot complet. I no vol dir que ho puguem viure a les Terres de l'Ebre, a qualsevol altre indret amb potser més capacitat de carga o costa daurada. Però sí que, si ens volem apropar en aquest festival que hem preparat, doncs sí que ho hem de fer amb temps. I al final us tenim un cartell fantàstic, que portem músics de primer nivell, portem la Judith Nederman, la Marion Escoda, després portem un astrònom que ha descobert nebuloses dels Estats Units, un astrònom amateur que és una passada i ens farà unes xerrades fantàstiques i també. Hem convidat els observatoris de divulgació d'arreu del país també perquè ens vinguin a oferir tallers tan xulos com, per exemple, un d'astrobiologia o un viatge al planetari, un viatge per l'univers amb tota la família o activitat solar i meteorologia espacial. Per tant, també és un. Ocasió per fer xarxa amb aquests observatoris de divulgació que treballen el dia a dia a Catalunya i és que hi ha una gran afició al nostre país amb l'astronomia i penso que aquest esdeveniment del 12 de agost del 26 serà una gran festa també de tot això, de posar en valor aquesta feina que fem el dia a dia i que aquell dia ho veurà tot el món perquè tindrem mitjans de comunicació observant-nos d'arreu. Ara l'Aleix parlava, Ignasi, d'aquests punts d'observació segura. Això és una cosa important, també, destacar l'observació segura. Clar, de fet, és especialment complicat en aquest cas, perquè, com que el sol s'estarà ponent, potser tindrem la falsa percepció que no ens enlluerna o que no ens farà mal, i no és així. Durant la fase de parcialitat s'ha d'anar ben protegit, i no val invents casuals, radiografies, CDs.

Això es diu cada vegada, ho hem de recordar, això no val.

Sí, perquè cada vegada que passa, ara parlaves d'un eclipsi parcial, doncs al meu entorn també, no, jo he fet servir una radiografia, no, sisplau. Abans eren els rodets de fotos. Exacte. No, això no. Fem servir ulleres homologades, que n'hi haurà prou, ens estem preocupant que n'hi hagi prou. Homologades vol dir que no són ulleres de sol normals. No, no, no, són ulleres d'eclipsi, on el filtre és especial per veure aquests eclipsis. Val a dir que no caduquen, és a dir, que si algú en té de fa temps enrere i no tenen forats, evidentment, ens es poden fer servir. I, per tant, l'observació segura és important des d'un punt de vista de mirar el sol i, per altra banda, i també una mica com apuntava l'Aleix, el desplaçament, buscar llocs que siguin segurs, adequats per poder fer aquesta observació sense aglomeracions, no hi hagi un caos a les carreteres, i això és el que s'està preocupant aquesta comissió interdepartamental. Perquè ni pot haver, eh? Si no es fa res? Ni pot haver si mirem el que ha passat a la història dels eclipsis. Hi va haver l'eclipsi dels Estats Units, on vam veure que hi havia molta mobilitat. Qui tingui a meves memòries potser recordarà un eclipsi total de sol que va creuar Europa l'any 1999 i va passar de París fins a Àustria. També va ser un problema de mobilitat. És a dir que s'ha de tenir en compte, s'ha de planificar i s'ha de posar els mecanismes adients perquè això sigui. Llegis una mica el que deies tu també, això, no?

Sí, al final és un fenomen que mourà masses i tenim l'experiència recent dels Estats Units, que és un país que en principi està preparat, però, per exemple, hi havia una línia molt marcada de Airbnb que justament et marcava com estaven esgotats tots els allotjaments i mirant el mapa de capacitat allotjativa, ja podies veure per on passava l'eclipsi. I això ens passarà aquí, a la península. Si un eclipsi entra per l'oest de la península i acaba a Balears, I ja s'està començant a veure que comença a haver-hi allotjaments amb tot esgotat. Això vol dir mobilitat. I mobilitat també en l'últim moment, per qüestió de núvols. Imagina't que, per exemple, estem a Astúries intentant veure l'eclipsi i anunciant núvols i pluja per aquell dia. La gent potser anirà cap a Aragó. I si ara hi ha núvols, doncs vindran cap a Catalunya, cap aquí a la zona de les Terres de l'Ebre, a la Costa Dourada. Hem d'estar preparats per tot això. Per tant, des d'aquí celebrem que la Generalitat de Catalunya hagi creat aquesta comissió, amb la bona feina de l'Ignasi Ribes, tot l'equip, perquè al final és la Generalitat també la que ens guiarà, no? A quin lloc ens hem de dirigir, quines mesures hem de prendre, no? Quan hem de sortir, en quin moment hem de tornar, com hem de fer aquesta tornada, per fer-ho amb seguretat. I que al final puguem viure d'aquest fenomen de la natura, Un eclipsi de

sol total com el de l'any vinent, ho estem explicant, mobilitza molta gent.

Per exemple, gent com aquesta.

Estem planificant el viatge al Canyís des del 2021. Soc el que es coneix com un caçador d'eclipsis. Per la gent que en veu un per primer cop és una experiència espiritual. La gent riu, crida, plora.

És en Kelly Betty, que és un periodista científic i astrònom que es presenta a ell com un caçador d'eclipsi. Hi ha un rànquing mundial d'observadors o de caçadors d'eclipsi, ens ho deia abans l'Ignasi. De fet, el número 12 és en Josep Masalles, que és astrofísic, enginyer industrial i president de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona. Josep, bon dia. Sí, bon dia. Tu ara mateix ets justament a Prades, eh?

Exacte, sí que és Prades aquí, a Valdeix, exacte. Exacte, i no és casualitat, clar. Bueno, farem una xerrada avui abans del festival, o sigui, dintre del festival que han organitzat aquí a Prats, farem una xerrada sobre l'eclipsi i una mica sobre tots els aspectes científics i també d'emoció que parlaven i tots aquests aspectes que han comentat l'Ignasi i l'Eix. La conferència i després el festival. No, anava a preguntar, Josep, quants eclipsis has vist de sol? Bueno, d'estol he vist 43, en tota la meva vida he vist 43 eclipsis, dels quals 22 són totals, 11 anulars i 10 parcials. Hi ha alguns parcials que vaig veure a l'infantesa aquí a Catalunya, i després, ja quan he començat a viatjar per veure els eclipsis, he fet 22 totals i 11 anulars. 22 eclipsis de sol totals has vist, eh? Sí, sí. Però llavors has viatjat molt. Sí, són molts. Has viatjat molt. Bueno, perquè. Bueno, tinc molts anys i aleshores també, si tingués 25 anys, doncs hauria vist menys, no? Aleshores, això es va acumulant. Això del rànquing és que tots els del rànquing ja som veterans, diguem, no? En principi, diguem que, bueno, no té més mèrit que aquest, eh? I el de l'any que ve on el veuràs? Bueno, encara no ho sé, encara no ho sé. Jo visc a Vilanova, per tant, encara.

Ui, hem perdut el Josep, ara mirarem de recuperar-lo. Això és una mica la figura que deies tu, d'aquests observadors d'eclipsis, de gent que els va caçant, per dir-ho d'alguna manera. Sí, hi ha gent que viatja al món observant això, i no és casual, és perquè és un tema molt emocionant, i qui no hagi vist mai un eclipsi total de sol és molt recomanable, perquè és aquesta emoció que comentava també aquest periodista nord-americà, o la Lídia quan ens la transmetia, és una mena de catarsi col·lectiva.

Perquè aquell dia d'aquí un any el que veurem és que el sol, per dir-ho així, és com si es pongués dues vegades, en qüestió d'una poca

estona. Anirem veient amb unes ulleres que es va tapant perquè hi ha l'ombra de la Lluna i en un cert moment es farà del tot, es taparà del tot el disc, es veurà al voltant i es farà de nit. Llavors ens podrem treure les ulleres d'eclipsi i només en aquell moment podem mirar amb els nostres propis ulls, no? I veurem els estels del cel i veurem planetes que no veiem mai, perquè, per exemple, Mercuri, que està tan a prop del Sol, el veurem en aquell moment perquè el Sol estarà tapat, no? És a dir que veiem un cel completament diferent. És veritat que durarà, en el millor dels casos, un minut i mig. Un minut i mig, eh? Sí, això és el lloc on durarà més de la nostra zona. És a dir, és un minut i mig d'èxtasi total. I després d'aquest minut i mig el sol es començarà a destapar. Farà això de la famosa anell de diamants, perquè en el moment en què es comença a destapar hi ha un petit ullada de sol que passa entre mig d'unes muntanyes de la vora de la Lluna i allà es comença a veure això, que fa forma d'aquesta anell encara amb el sol tapat amb la corona i un lloc on comença a haver-hi brillantor. I a partir d'aquí ja torna a ser una fase parcial, però el sol estarà tan baix que es pondrà ja eclipsat, es pondrà com un eclipsi de sol. Que bo. Hem recuperat en Josep. Josep Torres és per aquí, eh? Que sí? Sí, hola. Josep, abans deies que I també potser el veig amb la Grupació Astronòmica

Aster, que sóc el president, però aleshores anirem a algun lloc a observar-lo. Però bé, encara tinc dos o tres llocs pensats i encara no ho tinc definit, tal tot. Però això vol dir que tens allotjaments reservats a diversos llocs, per si de cas? Bueno, sí, sí, algun lloc reservat i, a més a més, a casa, que des de Vilanova el puc veure, des del terrat de casa el puc veure. Però, bueno, el que passa és que a Vilanova el volíem 17 segons i, com diu l'Ignasi, clar, si vas més al sud de Vilanova, ja va augmentant fins a un minut i mig que es volia. I, per tant. Hem de valorar això també, el que valoraré és que sempre faig les condicions meteorològiques i les previsions en aquell moment. Si les previsions són bones, potser em quedo a Vilanova, si no potser viatjo a algun altre lloc. Però en principi és més favorable veure-lo una mica més al sud, que la durada de l'eclipsi serà més llarga. Enganxa això dels eclipsis? Molt, molt, ho asseguro. Jo tinc afició per l'astronomia des de molt petit, he vist eclipsis des de petit i he estudiat astrofísica, i aleshores. Està parlant de caçadors, i a mi, volia comentar-te una cosa, a mi no m'agrada la paraula caçar, es diu molt i és una paraula publicitària de marxa, però d'alguna manera l'admeto, l'admeto i entenc que em diguin caçador d'eclipsis, però a mi m'agrada més que sigui observar,

gaudir, investigar, I aquestes paraules m'agraden més que la caçar. Però vull dir que és investigar, és observar, és gaudir. Perquè és un gaudir d'un espectacle que, com deia l'Ignasiara, és un espectacle meravellós. Jo sempre dic que és l'espectacle més meravellós de la natura, de l'univers, Potser amb les aurores boreals i potser un gran cometa o una supernova. Hi ha alguns aspectes astronòmics de molta bellesa. Però un eclipsi és poca broma, que se'n vagi el sol, que sigui tapat per la lluna. Això passa poc sovint en un territori determinat. A part de ser un fenomen singular, és un fenomen de gran bellesa, és un fenomen de bellesa no destructiva, a més a més, no és com un volcà, per exemple, que també deu ser preciós, però és una bellesa no destructiva, jo sempre dic, com una aurora boreal. Aleshores, veure com es fa de nit, sobretot al moment de les Perles de Veili, a la Corona, a la Ney de Diamant, que comentava ara l'Ignasi, El moment de la Ney de Diamant és un moment molt emocionant i molt emotiu, i això, com deia el caçador americà, és que visillem plorar, cridar, aplaudir, però a banda d'aquestes reaccions humanes, i també dels animals, els animals reaccionen d'aquesta manera. Jo tinc alguns vídeos d'alguns llocs, on els ocells, per exemple, es posen a cridar o, diguem-ne, diferents animals comencen a cridar. Passa una mica de tot.

Per tant, és aquesta emoció que tenim els humans i tenim els animals, també, que noten que alguna cosa passa, alguna cosa rara passa. Però jo dic que és d'una bellesa incomparable. I jo animo a tothom que vagi. I volia, aprofitant que estem aquí en l'antena, que és el paper de les agrupacions astronòmiques. Jo recomano que la gent vingui a Prades, que vagi a Àger, que vagi als llocs solsoners, que hi ha diferents observatoris, que la gent que pregunti, que vagi a les agrupacions astronòmiques, no tinc més remei que dir que vagin a l'agrupació astronòmica Aster de Barcelona, que és l'agrupació més antiga de l'estat espanyol, i aleshores que allà fem conferències, fem xerrades, tenim ulleres i per tant allà podem donar les ulleres i per tant recomano aquestes agrupacions que fan una tasca de divulgació molt important a Catalunya. Aleix, suposo que ens hi apuntem, això, no? Sí, sí, sens dubte. I a més a més també voldria dir que just avui estrenem l'espectacle El Gran Eclipsi, que és un espectacle servei que rodarà per teatres de tot Catalunya.

Estrenem a cinc poblacions i ciutats d'aquí del Camp de Tarragona, comencem avui a Prades, i consisteix en un diàleg amb científics i experts en la matèria que ens parlaran del perill, per exemple, d'observar l'eclipsi de forma inadequada des de l'àmbit de la salut. Però també l'oportunitat i el repte d'observar-lo en un eclipsi que va tan baix a l'horitzó, o per què va ser tan important aquest eclipsi de l'any 1919, que es va vincular amb la validació, la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. És un espectacle servei que ens permetrà explicar als pobles i places d'arreu de Catalunya que tenim un esdeveniment històric i que el podrem viure l'any que ve. I justament estrenem d'aquí una hora, estrenem justament aquí al Teatre de Prades.

A mi, Ignasi, sempre que hi ha eclipsis de sol, a mi sempre em fa pensar, cadascú dels referents que té, sempre penso en Tintín. No? Home, és un clàssic, això. A més, li va salvar la pell. Li va salvar la pell, exacte. És aquella història que ell els ha d'executar, però ell sap que hi haurà un eclipsi de sol i fa veure que és ell que li diu al sol que se'n vagi.

Hi ha moltes referències al món cultural d'això i, per tant, en fem servir d'aquestes. Avui és un dia especial, per això val la pena dir que en aquest terç sud de Catalunya, si algú viu allà o està allà i vol saber si l'any vinent podrà veure l'eclipsi, perquè, repeteixo, és molt baix a l'horitzó, podrà haver-hi obstacles d'arbres, de muntanyes, d'edificis. Avui, a dos quarts de nou de la tarda, del vespre, abans de la posta de sol, si el lloc on volem observar es veu el sol en aquell moment, és que és un lloc on es veurà l'eclipsi l'any vinent. Ah, això està bé. Molt important, això. O sigui, a quarts de nou que mirin? A quarts de nou que mirin, allà on s'està posant el sol, si fa sol, que avui sembla un dia que en principi n'ha de fer, que ja estiguin en aquesta zona, si el lloc on volen observar des d'aquella hora d'avui es veu el sol, doncs també es veurà d'aquí un any, en el moment en què hi hagi l'eclipsi. Molt important perquè, si no, és fàcil que quedem bloquejats per algun arbre, edifici o qualsevol muntanya que ens el tapi.

Molt bon consell de l'Ignasi i molt bona informació que ens ha donat. Digues, digues, Ale, això, Josep.

I volia afegir que després de l'eclipsi, com molt bé deia l'Ignasi, a més a més tindrem el màxim de la pluja d'estels de les llàgrimes de Sant Lloret. I això també passarà l'any que ve. Per tant, diguem-ne que és un doblet astronòmic únic. Festival, festival. Un festival que podrem viure arreu i bé, que us convidem a totes i a tots a desplaçar-vos a aquests cels foscos de Catalunya, que en tenim i molts, per gaudir d'una nit tan especial com la d'avui. Si esteu a la zona de la província de Tarragona, aprofiteu per ja veure si a dos quarts de nou es pot veure directament el sol. No l'observem directament, però la posició, perquè si el podem veure a dos quarts de nou, és que l'any que ve podrem veure l'eclipsi des d'aquella ubicació.

Ignasi, Aleix, Josep, moltíssimes gràcies a tots tres, de debò, moltíssimes gràcies. A vosaltres, un plaer.