Com es gestiona la circulació?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carod, com estàs? Encuriosida pel tema d'avui. Mira, acabo de rebre un missatge

del WhatsApp del programa. Què diuen? Em fa molta gràcia perquè aquí cada oient té el seu negociat. I llavors l'Adela ens escriu i diu. Avui felicitem a les Núries, Meritxells, Adriàs i a mi també. Moltes gràcies. Felicitats. Per tant, com que Déu és Santa Adela, felicitats també a les Núries, a les Meritxell, als Adrià i també a les Adela.

M'encanta que la gent ja hagi establert aquesta confiança extrema amb nosaltres, que obro el WhatsApp per si el que em doni la gana. Que us surti la papilla, eh? Endavant. Apunteu al 677-3877-19. Ja sabeu que és el nostre número de WhatsApp, vies de contacte, com sempre, obertes. De seguida us ho recorda en Fran. El control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, la peixera, en Nilvia, la Diana Gaza i la Lídia Discipio.

I si avui és dimarts, torna l'habitual dels dimarts, la cuplatista de Catalunya, un fort aplaudiment per la gran Brigitta Lamour.

Com estàs, Brigitta? Ai, mira, molt feliça, ben trobada, i a més avui just és el dia de les mares de Déu trobades, per això tot aquest d'inici de santes. Ah, mira, sí. Avui és el dia de les Llaizes, les Núries, les Meritxell, les Roca, la Maria Sumter, que és la patrona de Palafolls. Avui totes les veges trobades, mare de Déu, trobades, és el seu dia. Tu com tens tot aquest coneixement històric? Ja que sóc fundadora de l'Opus Gai, llavors nosaltres a l'Opus Gai tenim arrejatable el santoral. Per cert, una dedicació molt especial a totes les persones que estan malaltetes, que ens estan escoltant i si la nostra solució les arregla el dia, doncs feina feta. Mira, et dic una cosa.

Em consta que alegrem el dia, que acompanyem. Ahir, per exemple, vàrem fer un tema de psicologia i em va frapar tot el feedback que vam rebre a través de les xarxes socials de com ajudem. Ja us avanço. La setmana que ve, amb l'Helena Puigguitar, que la tornarem a tenir, tornarem a l'inici de dia. No era que parlem molt de salut mental, ens omplim la boca parlant de salut mental, però quan necessitem un professional de la salut mental al nostre voltant, com triar-lo, com escollir-lo, quines especialitats hi ha, tornarem, com diu el Fran Domènech, a posar les estovalles del tema. Perquè a vegades parlem molt evolucionadament de salut mental, però, ostres, Comencem des d'un inici. Avui no.

I no tinguem por, nena, de dir-ho públicament, si necessitem aquesta ajuda, perquè abans s'amagava. Totes aquestes coses antes s'amagaven, nena.

Perdona, et dic una cosa. Anar a teràpia ho necessitem tots. Tots. El que hi anem estem més a prop de solucionar-ho

que els que no. Això és diferent. Si tothom anés a teràpia aniria al món millor, nena.

Avui no parlem de teràpia. Això serà dimecres que ve amb l'Helena Puigditart. Avui una solució interessant i curiosa que em consta que molts dels nostres oients es pregunten avui com carai es gestiona la circulació? Com es gestiona tot el trànsit d'una ciutat o d'un país? Quines feines es fan servir? Quines eines, perdoneu, es fan servir? Per on comences? És a dir, tu tens un foli en blanc? Brigitta, tu, per on començaries? És a dir, va, poso. Me'n vaig al centre de la ciutat i poso aquí un semàfor i després al del costat, en línia recta, amunt, avall.

Jo és que tinc tantes preguntes, nena. El primer que diria és que el paviment estigui en condicions. El primer.

Si tenim un paper en blanc, com comencem a construir tota aquesta gestió de la circulació? Qui ho pensa? Qui ho dissenya? Quin tipus d'enginyers, enginyeres hi ha darrere? I, després, com es fa funcionar una xarxa de semàfors, no? Què passaria si, de sobte, tot deixa de funcionar? Quines normes regeixen si ens trobem que un semàfor no funciona?

Ha passat amb l'apagada de l'any passat. Ah, amiga! Després passa el que passa.

S'adapta aquest entramat als embussos? I encara més, com sempre, perspectiva històrica. Des de quan tenim aquesta gestió de la circulació? Quan es va posar el primer semàfor de la història? On va ser? I, per cert, hi ha zones del món on no hi ha semàfors. Una d'elles a Catalunya. Com s'ho fan? Doncs mireu la solució. Algunes d'aquestes preguntes les té l'Eugeni Rico. Un aplaudiment per l'Eugeni. Eugeni, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. L'Eugeni Rico és el cap del Centre de Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Eugeni, totes aquestes preguntes les podem resoldre, no? I tant. Si m'agrada,

t'imagines que em diu que no? Bueno, estava molt nerviós perquè, pobret, voleu que doni una dada històrica, perquè una servidora és històrica. Però no deixis de macular l'aire. No, perquè, pobret, a més és guapo. No el veieu, eh? Però té els ulls igual que dos semàfons. Vermells. Vermells. No, volia dir que el primer semàfor, nena, jo me'n recordo el de Barcelona perquè allò vaig estar a la inauguració. A quin any va ser això? Va ser el 29, amb l'excusa de l'exposició universal del 29, i llavors l'alcalde Iguadé, guapo i bon alcalde, ara costa més de trobar bons alcaldes, guapos n'hi ha, eh? Amic Déu, clar. Llavors l'alcalde Iguadé, junt amb el president Macià, van inaugurar el primer semàfor que estava a la Corilla entre Balmes i Provença. Això no ho sabia, ja ho visita. Oh, ara el tenim. Oh, em sembla fortíssim. Sí, i tant. Digues, Fran. Això, que és història de la ciutat de Barcelona. És que jo ja era a la inauguració, em va fer una il·lusió, nena. Vas inaugurar-ho tu, no? No, jo era molt disqueta, era molt joveneta. Penseu que vaig néixer el 1905. Clar, quants anys tenies, aleshores? El 1905, i va ser el 29. 34, no? Sí. Jo ja era vídua dos cops, nena. És que, bueno, ja ho sabeu, lo dels homes. Llavors, va ser molt maco, però és que només hi havia sis cotxes per aquell semàfor. Clar, feia poc servei, diguem-ne.

A tot això, Eugeni Rico, informació de servei. A veure, com està el trànsit a

la ciutat de Barcelona avui, per exemple? Avui ha sigut un dia complicat. Sí, avui ha sigut un dia complicat. Primera, perquè començaven les escoles i al final és un factor que condiciona bastant la mobilitat i després les manifestacions que hem tingut, també, a primera hora del matí, que, evidentment, tenien la seva afectació en el trànsit.

Mira, en aquest cas concret, amb la vaga de mestres a tota Catalunya, quan passen aquestes coses, es pot preveure algunes coses, algunes alteracions estan com previstes, però d'altres s'han de gestionar sobre la marxa. Com es prepara això? És a dir, hi ha una gent al centre de control de dir si això passa establint diferents escenaris? Com es munta tot un dispositiu en casos excepcionals?

Des del centre de control, des d'on gestionem la mobilitat i des d'on controlem totes les càmeres de trànsit, estem alerta de quins són els punts conflictius. Estem en constant comunicació amb Guàrdia Urbana, també amb els Mossos d'Esquadra i amb el Servei Català de Trànsit per les vies que. Van més enllà del municipi europeu de Barcelona, i a partir d'aquí fem una feina coordinada per tal d'intentar minimitzar l'impacte que aquests esdeveniments poden tenir en la mobilitat de la ciutat.

Eugeni, també teniu estudiat A Barcelona, de 7 a 9 és l'hora més complicada. A Falset, en canvi, és a tal hora. És a dir, hi ha un estudi també de franges horàries que s'afecten més?

Sí, evidentment, a Barcelona. Tenim dues franges horàries que són especialment més problemàtiques, sobretot en la circulació de vehicles, que és l'hora punta del matí, que va aproximadament entre les 7 i les 10 del matí. I després en tenim una altra, que és més atenuada a la tarda, perquè el trànsit és més laminat, que pot anar aproximadament entre les 4, les 6.

A aquella hora, nen, agafa la ronda, saps? Agafa la ronda. Vés a fer una sèrie d', entre cometes, en català incorrecte, recados.

Ara, al doctor Rico li volia preguntar perquè el tema de les causes meteorològiques, quan has dit tu que és adversitat, si ara, per exemple, un aiguat i es paren tots els semàfors,

això també ho teniu previst? Home, clar que ho tenen previst, no?

Diguem que sí, el geni. Evidentment, els semàfors tenen els seus propis sistemes d'assegurada. Més d'un 80% dels semàfors tenen bateries pròpies que ens garanteixen que segueixin funcionant. A cada semàfor? Si recordeu la pagada que vam tenir el maig de l'any passat, gran part dels semàfors van seguir funcionant malgrat la pagada durant unes hores determinades. Perquè si hi ha alguna incidència d'aquest tipus, podem garantir un mínim d'hora. Són bateries de reserva que segueixen garantint que els semàfors funcionin.

Mira, primera cosa que hem après, eh, Brigitta, que els semàfors es carreguen com els mòbils, saps què vull dir? Eugeni, si et pregunto així, quants cotxes es mouen a diari a Catalunya, a Barcelona, a Rodalies, això ho teniu estudiat, també?

Bueno, a Barcelona tenim uns 8 milions de desplaçaments de mobilitat. Ah, no de cotxe, però si són més cotxes que persones. I en cotxe són aproximadament un 20%, arriben una mica menys d'un 20%. Ostres, déu n'hi do, eh? I una xifra que és molt important és que cada dia mig milió de vehicles entren i surten de Barcelona. Mig milió?

Una cosa són els que estan a dintre de la capital i les altres els que van i tornen.

Et dic una cosa, poques coses passen pel mig milió de cotxes que

entren i surten, eh? Mira, jo sé que hi ha molta gent que es queixarà, però nena, de moment hem de felicitar.

Fes-ho tu, gestiona tu el trànsit,

saps què vull dir? És que a mi m'agradaria pensar que a la sala on està l'Eugeni Rico ho tenen tot controlat i diuen, mira la carota avui ha arribat una hora més tard.

Digue'm on tens la càmera, que així saludo tu. Ens ha saltat un semàforo. No crec que tinguin càmeres que puguin veure els ciutadans en concret. No, no. Això és per un tema de privacitat, no? Evidentment,

totes les càmeres compleixen totes les normatives de seguretat.

No podem fer un zoom per veure si m'estic maquillant. A part de les nits, nenes, els amants i aquestes coses. Escolta'm, Eugeni, quin és el problema de trànsit més difícil d'anticipar?

Al final són aquestes incidències que, per exemple, avui sabíem que hi hauria la manifestació, però a vegades es produeixen incidències de trànsit per accidents, sobretot, que no són previsibles i que això sí que fa que haguem d'actuar d'una manera ràpida i reactiva per minimitzar l'impacte. Per exemple, dijous passat vam tenir, malauradament, un accident molt greu a la Ronda Litoral. Amb una víctima mortal que va ser el conductor del camió i que va tenir una repercussió molt gran també a la mobilitat de les rondes i que al final la mobilitat de les rondes, quan hi ha problemes d'aquests, acaben impactant en el global de la ciutat.

Ara estava pensant, clar, els accidents són imprevisibles, per això són accidents, però sí que és veritat que deveu tenir estudiat, per exemple, a l'estiu, no? Més avaries de vehicles, perquè jo a l'estiu m'influ a veure gent a la ronda, a la PST, a la B23, amb el cotxe aturat per culpa de la calor. Això ho teniu estudiat, també? I com hem parlat, també, la solució,

per culpa que no es fa el manteniment de vehicles.

Això és un altre, però estacionalment també teniu detectat quina és l'època de l'any amb més incidències, en aquest sentit?

Normalment, a l'estiu hi poden haver més incidències puntuals, com bé apuntes tu, però també és veritat que la mobilitat disminueix a l'estiu. La lies menys, saps? Una incidència d'aquest tipus al mes d'octubre pot tenir molta més repercussió en la mobilitat que el mes d'agost. I també per franges horàries. Quan es produeix dintre del curs escolar, el curs escolar marca molt. Un llindar en el que la mobilitat es complica més. I si es produeix en hora punta, llavors és quan tenim problemes seriosos.

De seguida sabrem com, carai, comencen a planificar tot aquest sistema, aquesta gestió de la circulació. Avui parlem de gestió de circulació. Com sempre, hi podeu dir la vostra. Línies obertes, Fran.

Sí, mira, jo el telèfon del directe el dic, però em consta que els oients. De memòria, el diuen a l'hora de dinar, a sopar, el comenten amb la gent que es troben als ascensors, el 932017474. Avui fa mal temps, 932017474. Perquè el tenen incrustat ja, perquè forma part del nostre imaginari. Que no pots trucar? No, perquè si truco hauré de parlar baixet a la feina. Perquè estic treballant. Oh, escolta, m'està mirant el meu superior i llavors em posarà mala cara. Tenim un telèfon de WhatsApp. Quin és el telèfon de WhatsApp, Brigita?

Ai, 677, a veure si ho dic bé, nena, que fa molt temps. 37, no. 677-387719. Efectivament, el

677-387719. Aquest és el telèfon on ens podeu escriure. Avui que parlem de circulació i de moviment, doncs mira, una pregunta molt clara a tots els nostres oients. Quants quilòmetres feu cada dia els podeu fer en cotxe els podeu fer en moto, els podeu fer en bicicleta o els feu a peu també, perquè mira hi ha gent que diu,

no, jo visc a la ciutat de Barcelona per tant no faig quilòmetre, epa, si vius al paral·lel i treballes a la zona universitària fots quilòmetres, eh?

Mira, fem una cosa, no m'envieu les passes.

No, és que jo faig 8.000 passes. Li dic, avui quants quilòmetres hem fet caminant? I em diu, 6.000 passes. I dic, però què m'estàs explicant amb passes? Que tenen quilòmetres,

no tenen passes. Bueno, nena, això també ho feu les mares, que en parleu per mesos. O sigui, una cosa per l'altra.

Quants quilòmetres feu al dia? Per cert, hem rebut. Mira, acabo de rebre un WhatsApp del Xavier Pere d'Esquerdo. Epa! Ai, el Xavi, que he de parlar amb el Xavi. No, no, diu, avui que parleu sobre circulació, diu, a mi m'agrada fer un experiment quan soc al cotxe. A veure. Atenció a veure què en penseu. En el moment en què el semàfor es posa verd, em quedo aturat 5 segons. Però ho veus? No sabeu. La quantitat de pitades i d'insults que rebo és brutal.

Home, però si tu pots mesurar, la dècima de segon és el temps que triga un taxista a pitarte, un taxista, els habituals de la carretera, a pitarte des que s'ha posat verd fins que tu arrenques. Però això és sociologia extrema. Home, clar, la gent que està molt acostumada a anar a la carretera, diguis taxistes, repartidors, clar, tenen uns temps de reacció superiors als teus. Poca paciència, nena, i hi ha molt d'odi, eh, també. Bueno, això també, però ja no acusem a cap col·lectiu,

eh? Això ens passa a tots, eh? Per cert, el doctor Rico, quan és taronja s'ha d'accelerar? No, mai.

Antònia. Què hem de fer quan estronja?

Doctor Rico, com diu ella. Hem d'extremar la precaució. Quan estronja hem de frenar. No, és per un nebot. Sí, clar.

Tu deus apretar gas a fondo. Gas a fondo quan veus tronja.

Jo tinc un comercial que es diu Oriol, que acaba d'escriure, que fa 200 quilòmetres cada dia. 200 quilòmetres, i sempre els mateixos, Oriol? L'Oriol, ja li demanarem quin trajecte fa. De moment 200, eh? De moment l'Oriol guanya.

Apunta, Brigitte, té, dona un paper. 200 quilòmetres, no, sí, tinc, tinc. Ves apuntant, un 200 quilòmetres és la fita més llunyana. Tu quants en fas, Brigitte, per venir a la solució?

Nena, jo vinc en servei públic, però vinc amb el motxofé, nena, no ho sé jo, això. I a vegades vinc amb cavall tirat per una calessa.

Servidora de vostès, 30 quilòmetres. Va, per començar, a veure, Eugeni, què és exactament un centre de control de mobilitat?

És el centre des del que nosaltres estem alerta de tot el que passa en la mobilitat de la ciutat i la gestionem i actuem per tal de mantenir aquest sistema de mobilitat complex que ha de servir a tots els modes de transport, perquè Barcelona és una ciutat molt complexa, a diferència d'altres ciutats, Barcelona té una multimodalitat, això vol dir molt. Molt alta, això vol dir que hi ha molts desplaçaments a peu, hi ha desplaçaments amb bicicleta, hi ha desplaçaments en transport públic, que aquí tenim el tramvia, no només hem de pensar en els busos urbans, interurbans, sinó que també tenim el tramvia, tenim el vehicle privat, tenim la distribució de mercaderies, és a dir, hi ha una multimodalitat amb cadascuna d'elles molt particular i s'ha de gestionar tot des d'allà.

Quants centres de control hi ha? Hi ha un per ciutat o per capital de comarca?

Depèn, nosaltres avançament tenim un, hi ha ciutats que en tenen més d'un. Més d'un, eh? Depèn de l'extensió que en tinguin.

Per cert, sé que esteu trucant al 932017474 i ens esteu fent preguntes molt concretes, tipus, per què durar 20 segons el semàfor del carrer Urgell? Això no us ho podrem respondre, perquè l'Eugeni no és l'encarregat de posar els tempos en aquestes coses, sinó que ella ens parlarà més com s'organitza tota aquesta xarxa. Una pregunta que ens han fet diverses persones, que la aglutinem en nom del Nil, que diu, com es calcula el temps dels semàfors per als peatons? És a dir, es calculen primer els temps dels semàfors que necessites per fer fluir el trànsit i després s'ho torna als peatons o es fa a la inversa?

Nosaltres sempre hem de garantir que un vianant tingui temps suficient de creuar des d'una vorera fins a una altra. Ui, no dona, nen.

Home, a veure, també has d'anar una mica alegria, tu, eh? Nena, no dona. Depèn de quina situació et tinguis. No, quan vas, alguna vegada que et passa alguna cosa, o gent amb mobilitat reduïda, és diferent. Però deixem explicar l'Eugeni, va.

Aquesta és la primera premissa que tenim. Hem de garantir que de vorera a vorera hi hagi temps suficient per poder creuar. I a partir d'aquí, en funció dels diferents moders que interactuaran en aquella determinada cruïlla, es fan els repartiments.

Quan dius temps suficient, no és el mateix temps que necessito jo que el que necessita la meva iaia de 96 anys. Quina és la persona tipus que fem servir?

Es calcula aproximadament uns 0,8 metres per segon de velocitat de creuament. 0,8 metres per segon. 0,8 i un metre per segon.

Sí, nen, però entre el que es passa en el semàforo en vermell i nosaltres ens incorporem a la calçada, no ens dona temps. Pots estirar una mica més?

Això és feina teva? Seria feina teva, Eugeni?

Bueno, clar, nosaltres fem totes les programacions semàforiques. Estira una miqueta el temps, nen.

La pregunta que jo feia és, és a dir, com es comença a parir un sistema d'aquests? És a dir, tenim un full en blanc, d'acord? Jo agafo aquí la ciutat per no posar Barcelona, d'acord? Agafo Mataró. Per on començaries de Maturós? Començaria pel centre, el casc històric? Es començaria per les diagonals, per les transversals, per les verticals? Com ho fas?

Al final, els semàfors i les cruïlles no són sistemes aïllats. Nosaltres, quan fem les programacions semàfòriques, agafem un sector que pot agafar 30 o 40 cruïlles i, a partir d'aquí, el que hem de garantir és que totes aquestes cruïlles funcionin d'una forma sincronitzada. D'acord. Llavors, s'estableix un punt inicial, és igual el que sigui. Ah, és igual? Sí. D'acord. A partir d'aquí, el que és important és mirar que no hi hagi moviments incompatibles, que no es puguin mai trobar dos cotxes, un vianant i un cotxe envers, a garantir aquests temps mínims pels vianants per creuar. I a partir d'aquí, en funció de quin és el volum de moviments que tenim en cadascun dels modes, doncs fem la programació semafòrica. I aquesta programació semafòrica sí que és veritat que normalment es comença des del punt central i es va estenent com una taca d'oli perquè funcioni com un totú. Llavors aquí és molt important si tens busos, si no tens busos, si tens bicicletes, si no tens bicicletes, si tens vianants.

Però aleshores ho fas com un petit sector, jo ara m'imagino, eh, Brigitte, com un trencaclosques. Saps que comences per una zona, oi? Tens una zona muntada i aleshores munteu totes aquestes zones com independents i després les coordineu entre si?

Es produeix un tall de sincronització en les fronteres entre cadascuna d'aquestes zones. Què vol dir un tall de sincronització? Doncs que és quan, per exemple, si vas en cotxe et trobes que aquesta una verda s'atacava, no? I això és. Ah, típic, allò que agafes.

Perdó, Carrera-Gó fins que arribes a no sé on. He posat Carrera-Gó perquè, perdoneu el centralisme, però molta gent de Catalunya, jo no visc a Barcelona, però acabem passant pel Carrera-Gó, que dius, he fet una tirada en verd i pam, i de sobte tallo. Allò és com una coordinació entre zones. Sí.

Tu pots trobar, perquè nosaltres calculem una velocitat tipus a la que tu has de circular per trobar-te els semàfors. En funció dels nivells de congestió que tu tinguis, segurament no pots mantenir ni aquesta velocitat. També nosaltres prioritzem el transport públic. Moltes vegades no fem aquesta simbolització semifòrica pensant en el vehicle privat, sinó pensant sobretot en el transport públic, que és el que li volem donar el major prioritat.

Sobretot perquè tinguem un millor transport públic privat i molts que tenim insuficient transport públic puguem prescindir del privat. Eugeni, t'anava a preguntar. Un cop hem fet això, tenim aquesta sincronització semafòrica que tu parles, no? Són fixes o es va adaptant en funció del trànsit? De dir, ui, ui, s'està liant un pifostio aquí a Plaça Espanya. Doncs els carrers, torno, eh? El carrer Aragó hauria de mantenir més verd. Això és dinàmic o és sempre fix a la programació semafòrica?

La programació semafòrica, nosaltres, hi ha cruïlles que tenen diferents plans, tenen més plans semafòrics, però així, en termes generals, Tenim quatre plans semafòrics. Un que s'adapta a l'hora punta del matí, un que s'adapta a l'hora punta de la tarda, un que són les hores diurnes, que són hores ball, i després tenim els plans semafòrics nocturns. Per tant, és normal que en funció de l'hora et trobis un. En funció de l'hora es modifiquen els temps de ves dels semafors.

Jo, doctor Rico, tinc la pregunta perquè veig que també el transport públic i els taxis també surten abans d'hora que l'altre semàfor, no? Que és com una ratlleta. Això també.

Home, per facilitar que tinguin més via lliure, no?

Controlen això, nena.

Tenim moltes cruïlles en les que tenim aquests semàfors específics pel carril bus-taxi que permet que aquests vehicles puguin sortir abans, puguin sortir lliures de trànsit de la cruïlla. Home, clar, perquè si agafes un taxi

i has d'anar al mateix ritme que el cotxe, aleshores quin és l'avantatge, no? No, ho he dit perquè hi ha molta gent que aprofita això. Ah, bé. Ara. Deixeu els taxis en pau, home, per favor, que la ratlleta és pels taxis i pels busos, no per vosaltres. Ara. Ah, tot això, 93-201-7474-677-3877. 19, la veu del poble, Frank, ens pregunten.

La veu del poble, mira, l'Alba, perquè hem demanat quants quilòmetres fan amb tot tipus de mitjà de transport, inclouent un mateix, perquè tu transportes a peu, l'Alba, per exemple, fa un quilòmetre i 200 metres a peu. Ah. Cada dia. El David 6 quilòmetres fa a peu. La Irene cada dia diu 7 quilòmetres caminant per portar i recollir la criatura de l'escola. I a banda, els dies que no faig teletreball, la feina presencial, uns 20 quilòmetres en cotxe. Ah, en cotxe, va. L'Oriol 200. Va guanyant l'Oriol de moment, però ara us vull explicar altres testimonis que estaran a la vora de l'Oriol. La Clara Caballbé de Sant Padó, fins a la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè està fent, atenció, un doctorat en Història de la Dona Romana. Tenim oients molt intel·ligents. Maravillosa. Tot són molt llestos. Normal, la solució, què vols? Un 130 quilòmetres. Entre això, aquest trajecte, i després gestions a la tarda per Manresa. Cosetes. Cosetes. 640 a la setmana, sort que tinc un cotxe elèctric, sentencia la Clara. Però us he d'explicar el testimoni de l'Eva, que també ens ha escrit, i diu, soc comercial i faig aproximadament 300 quilòmetres al dia. Uau, ha guanyat l'Oriol. Només de casa a la feina i de feina a casa són 150, però a banda hi he d'afegir altres 150 que faig, quan treballo, perquè un descomercial es va movent d'un lloc a l'altre. Per tant, de moment leva 300 km que fa al dia.

He de dir que tenim molts oients, transportistes, camioners, camioneres, taxistes i molt de comercial perquè ens escolten al cotxe. És una bona hora per escoltar-nos al cotxe. Com sempre, la solució passa-ho cada dia a la una del migdia. A tot això, avui estem parlant de l'ordre a les vies de trànsit, però també volem saber. Quan es comença a gestionar la circulació arreu del món. Per exemple, quin va ser el primer semàfor de la història? La Brigitta ens deia que el 29 va ser a motiu de l'exposició a Barcelona. Però on va ser el primer semàfor de la història? Doncs ens atén en Pol Casellas. Molt bon dia, Pol. Hola, bon dia. Amb Polis Arquitectes, divulgador cultural. El trobareu a Instagram a arroba caselles barra baixa pol. Busca el nena. Caselles barra baixa pol. Que aquí a la taula el seguim tots. Pol, gràcies per atendre'ns primer de tot. I anem a PAMS. A veure, com es gestionava la circulació de persones o de carruatges quan encara no existien els semàfors?

Doncs una mica com bonament podien, hem de pensar que tampoc hi havia carruatges, no hi havia cotxes, que els carruatges tampoc anaven tan de pressa, i era una mica anarquic, cadascú anava una mica per on podia, els tramvies no tenien carrils separats, les bicicletes que hi havia tampoc, els carruatges tampoc hi havia. Com es podia. I en els punts més complicats hi havia guàrdies urbans. L'urbano de tota la vida.

Per tant, l'urbano és més antic que el semàfor, eh? Oh, m'encanta aquest titular, eh? M'encanta. A més,

s'han de recuperar els urbanos. Bueno, sí, clar, n'hi ha, eh? Els donàvem regals a la dalt.

Sí, és veritat, hi ha unes imatges dels anys 60 que els deixaven allà tot de regals. Jo li portava ous. Quin és el primer sistema de senyalització de trànsit conegut, Pol?

Doncs, el primer sistema l'apliquen, venen del món ferroviari, no hi ha un enginyer. Que bàsicament eren unes barres, amb horitzontal i vertical, que es movia. Aleshores, quan aquesta barra estava amb horitzontal, deia que no es podia passar, i quan estava amb vertical, que es podia passar. Però, clar, això només podia funcionar de dia, i igualment hi havia d'haver un urbano a baix,

movent O un urbano amb llanterna, no? Una llanterna molt potent, no, Pol?

Clar, llavors a la nit ho van passar a fer amb gas, amb dos fanals de gas, que un era verd i l'altre era vermell, però bé, el gas no. Era una mica problemàtic, no? No era com un interruptor elèctric de on-off, no?

Clar. T'anava a dir, això va ser, si no et vaig mal fixada, a Londres, 9 de desembre del 1868, s'instala aquest primer senyal, aquest primer protosemàfor, diguem-ne, a prop de la zona del Parlament, a Westminster, oi?

Exacte, sí, sí. Just allà. Era un punt bastant concorregut de Londres. També veurem que la majoria de senyals i invents venen o dels Estats Units o d'Anglaterra, que era on hi havia més trànsit.

Ah, perquè si hi ha més trànsit rodat ho necessiten més, no? Exacte. I quan arriba a nosaltres un semàfor com els d'avui, Pol?

Doncs el semàfor ja arriba als anys 20, realment, hi ha aquí bastant d'espai, fins que no arriba aquest, i aquest sí que és als Estats Units, que aquest arriba als anys 20 als Estats Units. Es posa en marxa als Estats Units. Què en sabem, d'aquest semàfor? Doncs aquest semàfor era elèctric i tenia llums primer verdes i vermelles, i l'àmbar arriba més tard. Al principi era només passar i no passar, i originalment eren per cotxes, fins més en. Involucren també els vianants.

Ara estava pensant, clar, estem parlant molt de semàfors, però els primers senyals de trànsit, quan comencen a aparèixer? Són posteriors o apareixen abans que els semàfors?

Mira, podríem anar molt enrere i dir que apareixen amb els romans, tot i que els dels romans eren unes fites de pedra que eren més per senyalitzar la carretera, no eren tant per controlar el trànsit, no? I. No està del tot clar quan comencen a aparèixer, perquè apareixen primer els senyals verticals, aquests amb un pal i un senyal, alguns senyals al terra, cap a finals del segle XIX, principis del XX, és quan més o menys van apareixent. A vegades, per solucionar problemes, per exemple, el de la línia contínua, no es diu que va haver-hi un accident, i llavors la persona que va tindre l'accident va decidir pintar la línia contínua ella mateixa perquè haguessin clars els sentits. Ah, mira. Era una mica anar improvisant.

Ah, és molt interessant això de les línies de la calçada, ara que ho dius, perquè no ens n'adonem de les necessàries que són fins que no hi són. L'altre dia, jo estava a Galícia i avisava, com que no estan pintades les línies del terra, vaig pensar, osti,

tu, mare de Déu, senyor. Ja que hi ha boira o plou, nena, vigila, tu, per favor, a Galícia. Quin caos. Doctor Casella, per què aquests colors, el vermell i el verd?

Doncs perquè sempre s'han associat una mica amb vermell prohibició i verd endavant, de cosa ben feta. Aleshores es trasllada així, sobretot a Europa i als Estats Units, el vermell i el verd per endavant o pausa.

Les primeres normes de trànsit i de circulació les tenim datades d'alguna manera? O sabem qui les va inventar? O qui les va posar al final negre sobre blanc?

Sí, mira, aquí al principi Cadascú feia una mica el que volia, no? El Reino Unit, d'anar allà, va aprovar les primeres el 1865, on limitava la velocitat aquí, clar, perquè al principi tampoc era necessari, no? Però a partir de cert moment sí. I el primer, el que seria el codi de circulació com a tal, el primer és el 1903 de Nova York, que era el Rules of the Road.

Rules of the road, clar, les regles de la carretera, eh? 1903, eh? 1903. El semàfor de tres colors, deies, no?, arriba durant la dècada dels 20 i els tres colors s'atribueixen a William Potts, ara ho deies tu, crec, a Detroit. A Catalunya, quan la Brigitte ens deia el primer semàfor s'instal·la l'any 29 en motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona i ella deia encara segueix vigent aquest semàfor, encara realment existeix el mateix semàfor o s'ha canviat el semàfor?

No, i de fet aquí hi ha una mica de confusió, jo mateix vaig fer un vídeo també on havia trobat que el primer era el 1929 i que estava el mes en Provença, però això no és així realment.

Ah, epa, epa, epa, epa, per favor, per veure. I si t'ha fet fake news?

Sí, em van corregir i és veritat que el 19 perquè van bastant a la part això, el primer pas d'Avianants i el primer Semajo, aleshores. A Valmès, en Provença, el 14 de gener, el 1929, s'inaugura el primer pas de vianants. D'acord. Però no hi havia semàfor. I el primer semàfor, els primers, perquè no queda clar quin és el primer de tots, és l'1 d'agost del 29, amb motiu de l'exposició internacional, i hi ha una notícia a l'avantguàrdia que diu que els primers són a la plaça Catalunya, el Passeig de Gràcia, la Rambles, Via Lalletana, Calle de Cortes, que era la Gran Via, i Plaça Espanya. Llavors no sabem si es van posar tots a la vegada o com van.

Oh, fins i tot, Brigitte, apunta tu, perquè et devien timar,

perquè tu ja eres present, però. Jo també hi vaig caure. Jo me'n recordo que l'alcalde Iguadelo del Pas de Zebra, que no es deia Pas de Zebra, es deia Pas de Vianants.

És que abans he dit, perdoneu-me, peatons, que evidentment Vianants, eh? Per favor, un clec a la boca. Com era la Barcelona dels anys 20 que necessitava organitzar i controlar la circulació? Realment eren necessaris aquests semàfors?

O era un senyal? No, ja es començava a necessitar per això, perquè ja havien començat a aparèixer els cotxes a Barcelona ja. S'anaven popularitzant, també hi havia molts tramvies, cada vegada més vianants. Mirem de pensar, perquè veieu com va creixent. El 1900 hi havia 12 cotxes a Barcelona només. 12 cotxes!

I 6, nena, el dia de la inauguració, si ho he dit. És boníssim, això.

I el 1907 ja n'hi havia 110. Això anava creixent. La dada del 29 no la tinc, però anava creixent. Aleshores es va necessitar una mica de marcar unes regles. També és veritat que en aquell moment no conduïa tothom, o sigui, els cotxes eren un article bastant de luxe, i la gent que tenia cotxe majoritàriament tenia xufers, de manera que la gent que conduïa tenia les regles clares, no era una cosa que pogués fer tothom.

Ara, Pol, estava pensant, que estem parlant molt de semàfors, la Brigitte ara preguntava si vermell i verd era arbitrari, ho era una mica, però per qüestions de connotació històriques, però el fet de decidir els ninotets que hi ha dins del semàfor, això, i també la forma del semàfor, això com es decideix? Concretament a la ciutat de Barcelona, que potser tens més coneixement al respecte, perquè tu vas a Berlín i té una altra senyalètica, són molt icònics de la ciutat. En funció de què es decideixen els de Barcelona?

Jo crec que els més antics, jo crec que era una mica cada fabricant, era un model bastant estàndard, que es fa amb diferents colors, que veus quan canvies de ciutats o pobles a Catalunya és el mateix, amb diferents colors. Però sí que en cert moment, cap al 2010, quan estava en el moment aquest de les Smart Cities i tot això, a Barcelona es fa un nou concurs per dissenyar-ne un nou, que és el que tindreu més vist, que és aquest que és més planet, que ja no té visera com els antics. I això va ser un concurs que va guanyar una agència de disseny industrial que es diu Tandem. I una de les coses que tenia aquest semàfor era, que no sé si es fa servir o no, era que tenia autonomia en cas d'apagada elèctrica. Durava fins a dues hores. De manera que si hi havia una petita apagada, no hi havia accidents de trànsit.

Mira, ara ens ho deia precisament, estàvem parlant amb l'Eugeni Rico, cap del Centre de Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, i ens deia això precisament, que els semàfors tenien autonomia, tu ara deies unes hores, podrien ser un parell d'hores, no, Eugeni? Sí, sí, sí, aproximadament és un parell d'hores.

Jo he llegit un parell d'hores de quan vam fer el concurs.

Alguns té un mes. Fixa't. Digues, digues, Pol,

perdona que t'he tallat.

No, això és això, que jo de la fitxa del concurs hi hagi lo de les dues hores, però realment no ho he comprovat. No tinc present, per exemple, el dia de la gran apagada, què va passar. Mira,

ens ho deia precisament l'Eugeni, ens deia això, que dues hores o inclús més havien aguantat aquesta autonomia els semàfors. Pol, abans ho estàvem buscant, no sé si en algun lloc del món hi hagi dones com a icona del semàfor.

Doncs bona pregunta. Clar, se suposa que la figura hauria de ser una figura neutra, per no caure en el típic de dona amb la faldilla i home sense roba. Han fet molts invents i han anat provant moltes coses, no sé si dones concretament en algun punt. Però, per exemple, a Barcelona hem fet el

Mortadelo i Filamón. Aquell és molt maco, nena. Fa una alegria esperar-te allà per veure-ho.

I a Màlaga no van posar un del Chiquito? M'ho estic inventant, això.

Oi que sí? Em vol sonar. Ara ho buscarem.

El nostre centre de dades, Fran Domènech, et dono feina. A veure si hi ha figures de dones i si al Chiquito li van posar un semàfor o potser era un. Jo crec que sí, nena. Un pas de vianants, no me'n recordo. A mi em sona lo del chiquito I crec que deia quietor, quan estava vermell. No és broma, no és un agudit dolent. Crec que era així. Sí,

hem de dir que fa dos anys ho vam. Ho vam explicar, oi? De fet, va tenir diversos problemes logístics i burocràtics per posar-se en marxa. També es va inaugurar una estàtua, però sí, fa un any, aproximadament, es van posar en marxa uns semàfors on, quan estava verd, em sembla que et deia. I fa un any també l'humor dels 90 i fa un any a Logroño sí que és veritat que l'Ajuntament va posar en marxa en el marc de les polítiques d'igualtat de la ciutat un semàfor amb figures femenines.

Mira, ja tenim la resposta. Doncs, Pol Casellas, arquitecte, divulgador cultural, gràcies per formar part de la solució. Insisteixo, el podeu seguir a xarxes casellas barra baixa pol arroba casellas barra baixa pol a Instagram en aquest cas concret. Pol, moltes gràcies, una abraçada. Un plaer, moltes gràcies, adéu. Adéu, adéu. Ai, senyor, per cert, ens diuen, confirmat, es va instal·lar el 2022 al barri de Huelín. Huelín, es coneixia el barri, eh? Huelín. El 677-38-77-19, 93-20-174-74.

És que tenim oients que fan molts quilòmetres. A peu d'entrada, l'Enric Enfanou, la Montse Set i l'Albert, 6 quilòmetres amb 700 metres. M'agrada molt aquesta precisió que ens envia l'Albert. L'Anna diu, cada dia faig 56 quilòmetres, no a peu en aquest cas, els fa en cotxe per anar i tornar de la feina i us he de dir que em menjo uns embussos terribles al Vallès Occidental, a l'AP7. Vaig pujant, eh? Increixendo. El Quim cada dia, la carretera d'Hostalets de Balanyà i Orís, anar i tornar 80 quilòmetres. Fa 18 anys que faig aquest trajecte i us he de dir que el meu vehicle, que té 13 anys, ja porta 380.000 quilòmetres. En el total de la seva vida. El Paco de Manresa, 54 en cotxe, i a més 10 caminant, però atenció, on teníem el rècord, Brigitta? A 300 de leva. Molt bé, doncs tu parlaves de comercials, taxistes, camioners, que ens estan seguint a la solució. L'Ivan condueix un camió. Fa rutes entre territoris d'Espanya i també de Portugal, i la seva forquilla diària de quilòmetres és entre 200 i 800 quilòmetres. Entre 200 i 800 quilòmetres. Si això es creu a la península, fill meu. No sé què fa l'Ivan.

Només de nada, a pesar de tornar a casa. Per cert, ens diuen, ha trucat una oient, a Sant Vicenç de Castellet els semàfors tenen forma de dona. Epa! És que és informació de servei i visca la solució, gràcies a tots vosaltres. Si ens voleu dir alguna cosa, ja ho sabeu, eh? 932017474 677387719 No, no, i visca Sant Vicenç de Castellet

per aquesta iniciativa. Per cert, la Montse diu, jo només faig 20 quilòmetres a la setmana per feina, però vull llançar una pregunta a l'Eugeni. A veure, Eugeni. Diu, en un temps on ens domina la intel·ligència artificial, com s'aplica la IA en termes de mobilitat? Es pot fer? Es fa?

Doncs mira, és una molt.

Jo prefereixo que ho facis tu, eh? Sí, jo també, nena, t'ho anava dient.

Doncs mira, nosaltres precisament aquí a Barcelona estem impulsant un pilot a través del Barcelona Innovar la Mobility, que és una iniciativa promoguda des de la Direcció de Mobilitat de Barcelona conjuntament amb FIRA. I, de fet, hem llançat ara uns reptes per aplicar, veure com la intel·ligència artificial ens pot ajudar en la gestió semafòrica. L'any passat vam fer un estudi conjuntament amb l'OPC. En el qual analitzàvem diferents opcions, diferents tipus d'intel·ligència artificial, com podria això ajudar-nos. I, com us deia, hem llançat aquest repte i justament ara hem rebut les propostes que estem avaluant i l'any que ve tindrem un pilot a la ciutat en el que. Mirarem com la intel·ligència artificial ens pot ajudar a dinamitzar aquests plans semafòrics i fer-los adaptatius a les condicions no del trànsit de vehicle privat sinó de la mobilitat.

Ah, de dir, ui, que va el, jo què sé, el B3. Molt bé. Va, no sé on, obrim, obrim, que ha d'agafar Garreragó. T'anava a preguntar, abans ens deies, nosaltres comencem el paper en blanc, no? Comencem per una zona, i quan la tenim ja tota coordinada a nivell de necessitats, de tempos, de passos de vianants, dels cotxes, dels serveis públics, de mobilitat, ho tenim tot coordinat, nosaltres ho coordinem amb les altres. Us ha passat mai de trobar-vos i dir, és que és impossible. Coordinar, m'invento, la zona de Sant Martí amb aquella banda que enganxa amb el Clot. ¿Us ha passat alguna vegada de dir que hem de fotre un semàfor que duri un minut i mig? Perquè si no, això no casa.

Hi ha cruïlles que realment són molt complicades. I sense anar més lluny, totes aquelles que tenen creuaments amb el tramvia en el qual li donem màxima prioritat i minimitzem les aturades que hagi de fer són cruïlles que s'han de mirar molt bé, s'han d'analitzar molt bé hi ha un treball ingent d'enginyeria de trànsit darrere que fa que sigui molt complexa la programació d'aquestes cruïlles i sobretot. No només per la cullera, sinó per la repercussió que tenen les altres.

Semàfors espatllats, ara deies. Alguns tiren amb bateria. Però vosaltres podríeu, des del centre de control, dir, ui, aquest s'ha espatllat, jo des del centre de control l'activo o el desactivo? És a dir, s'ha tornat boig, un semàfor?

Nosaltres, el 90% dels semàfors els controlem, no els podem botar, els controlem des del centre de control. O sigui, les programacions semàfòriques les fem des del centre de control. Nosaltres d'allà tenim. Un control de quins semáforos estan funcionant, quins tenen avaries, per avisar els equips mantenidors perquè vagin

a reparar-los. Però li pots dir, deixa d'anar en automàtic i te'l posa jo manual. Sí, sí, sí. Ah, nena, que fort això.

Hi ha zones de la ciutat que pel que sigui és necessari en un moment puntual forçar determinats plans semafòrics. I els esforcem d'estar-hi. Què vols dir això? Per exemple, si se'ns queda, per dir alguna cosa, la plaça de la Carbonera, que és un punt molt. On és la plaça de la Carbonera? La plaça de la Carbonera és la plaça de les Sanes, que dona accés al port. És un punt bastant conflictiu, sobretot en època estival. Allà tenim 8 plans semafòrics i des d'allà, en funció de les condicions del trànsit, anem forçant uns plans semafòrics per agilitzar el trànsit. I com ho veieu? En un moment donat, quan està tot congestionat, un dels plans semafòrics és posar tots els semàfors de sortida de la carbonera en verd per intentar buidar el trànsit. I perquè ens ho imaginem, hi ha una persona allà apretant un botó i posant-los tots en verd. Sí, al centre de control tenim 40 persones treballant. Encanta, nena, ens he fet amistat. Hem d'anar-hi, hem d'anar-hi. És 24-7, vull dir, nosaltres no ens aturem cap dia de l'any, en les 24 hores, i estem allà controlant, no només els semàfors, vull dir, semàfors, tot el tema de les càmeres, panells informatius, controls.

Clar, ara m'ho estic imaginant, Eugeni, diguem si vaig errada o no, com si fos un controlador aèri, però terrestre. Ah, per això feu 24-7, per això esteu tota l'estona, no?

Nosaltres hem de saber en tot moment què és el que està passant a la ciutat i sobretot si hi ha alguna varia de semàfors o alguna incidència, doncs poder actuar amb màxima celeritat.

Doctor Rico, jo li volia preguntar si les rondes s'han quedat obsoletes.

La Rondas és una infraestructura que té més de 40 anys, evidentment les condicions de mobilitat que hi havia fa 40 anys no són les que hi ha ara, el volum de trànsit no és el mateix i per tant és una infraestructura que necessita una renovació i una actualització i estem treballant això.

Si ho fem, fotem-hi cinc carrils, eh? Perquè no ens quedi desactualitzat

fins aquí. La tendència és que no hi hagi tants vehicles a la ciutat, per favor, d'allò del. Com es diu allò del CO2, es diu? El CO2, es diu, sí. Doncs aquella cosa fora.

Transport públic de qualitat, això és el que ens anirà molt bé. A tot això, us imagineu que vivim en una zona on no cal regular el trànsit de semàfors? Per què no n'hi ha? Doncs aquest territori existeix a Catalunya. Fem una pausa per la publicitat i de seguida us diem on és aquest territori que no necessita semàfors. Estem parlant d'una comarca sencera. Tornem.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Vuit minutets i seran les dues del migdia. Avui ens estem demanant com carai s'ho fan per gestionar el trànsit a les grans ciutats. I hem marxat de la publicitat dient, ostres, hi ha una comarca, hi ha una comarca que no regula el trànsit amb semàfors. De seguida descobrim quina, però abans, la Brigitta, així, fora d'antena, tenies una pregunta molt interessant, Brigitta.

Bueno, nena, perquè sempre penso en el bé de la comunitat i llavors volia preguntar-li al doctor Rico el tema que si hi ha una emergència, m'imagino, un incendi, els bombés, tot això, com es paralitza tot l'altre? És a dir, podeu aturar-ho tot i dir,

va, poso tot el carrer Padilla, bam, en verd.

Nosaltres tenim uns corredors d'emergència que van des dels quartels de bombers i que des del centre de control forcem aquests plans d'emergència per tal que els vehicles dels bombers no s'hagin d'aturar des dels seus quartels fins al lloc on hagin de tenir l'emergència.

A tot això, resposta, eh, Brigitte? Per tant, si hi ha uns corredors que fa que arribin ràpid les emergències, on han d'arribar? Que no es confiï tot a que els conductors i conductores s'apartin del camí de les ambulàncies. Felicitar-los, eh? Felicitar-los. Dèiem, eh? Una comarca que no necessita regular el trànsit de semàfor,

Sant Domènec. Sí, sencera. Mira, és una comarca que ho vam demanar a les xarxes i molts hi ens han respost. El Terribagor, Sassol-Sonés, Serà la Terra Alta. Doncs no, és una altra. És la comarca del Priorat.

És necessari, aquí no fa falta. Hi ha poc moviment, poc trànsit, hi són poca gent, cada dia menys. Això és un poble, no és una ciutat.

Si ho respectes com et t'arreu, no hi ha d'haver cap accident ni cap adversària.

De fet, ja fa molts anys que vivim sense semàfors i no es troben a faltar.

Si hem estat fins ara sense semàfors, és on he de posar-me.

Clar, és que són 23 municipis, 23 municipis sense semàfor, i això seria, doncs, uns 10.000 habitants, aproximadament. És a dir, a més, fa 20 anys, el 2006, es va instal·lar el primer i únic semàfor de la zona i més endavant el

van acabar retirant. M'encanta aquest gir, m'encanta aquest gir. Mira, parlem amb en Sergi Méndez, és l'alcalde d'Ulldemolins i president del Consell Comarcal del Priorat. Sergi, molt bon dia. Hola, bon dia, com esteu? Escolta'm, Sergi, primer de tot, estem estupendos, contents de sentir-te. Com és que vas retirar l'únic semàfor que vau posar a tota la comarca del Priorat?

Era un semàfor que es va instal·lar per unes obres que s'havien de fer a la Nacional 420, que és la principal via i que travessava el municipi de Falset, el poble de Falset. Llavors es va instal·lar aquest semàfor per regular sobretot els passos de camions mentre es feia les obres de la variant, quan aquestes obres van acabar. Aquest semàfor va quedar totalment obsolet i va ser uns quants anys després que es va decidir retirar-lo.

Ara que deies falset, clar, a ciutats com per exemple Falset, per les hores d'entrada i sortida de l'escola s'utilitza una alternativa per regular el trànsit. Estem parlant d'un guàrdia municipal. Com funciona? Va només allà a aquelles hores que toca i tothom el coneix? Sempre és la mateixa persona de referència?

Sí, sempre és el mateix equip i tothom el coneix. De fet, estem parlant de Falset, que és la capital que no arriba a 3.000 habitants, vull dir que aquí al final som pobles on tots ens coneixem i suposo que precisament per això i per la manera de ser de la comarca, doncs els semàfors són un invent que no són necessaris.

Ara parlaves de la manera de ser, el fet de no tenir semàfors, no sé si és una cosa primera que l'altra, no sé si és primer l'ou o la gallina, però fa que la població sigui més responsable, potser més empàtica amb la resta d'avionants i de conductors?

Potser sí, suposo que hi ha de tot, com a tot arreu, però sí que té molt a veure, o diu molt, precisament d'aquesta manera de fer dels habitants, dels prioritins i les prioritines, que també és una comarca merament agrícola, i suposo que aquí la relació amb el temps i amb l'entorn ve marcada per un altre ritme, no pas el del trànsit.

Sergi, qui diries que se'n beneficia més de l'absència de semàfors, els habitants o els conductors?

Jo crec que tothom, perquè al final també és una cosa de sentit comú. Ja tenim normes de trànsit, ja sabem les preferències de pas, per on has d'incorporar o per on et vindrà un cotxe. Jo crec que aquí al final ens beneficiem tots, però precisament respectant les normes de trànsit i de circulació, només faltaria que la comarca del Priorat, per no tenir semàfons, es pugui fer el que et doni la gana amb el cotxe o amb el tractor.

No és allò de la Ciudad Sin Ley, eh? Doncs hem parlat amb en Sergi Méndez, l'alcalde d'Ulldemolins i president del Consell Comarcal del Priorat. Gràcies, Sergi. Una abraçada. Moltíssimes gràcies, un abraçada. Adéu, adéu. Eugeni, ara deia, tothom coneix les normes de prioritat. Si s'espatllen els semàfors, a què hem de fer cas? Al guàrdia urbà, a les senyals de trànsit? És a dir, quines són les prioritats? Evidentment, a la guàrdia urbana. Primer, persones? Sí, sempre a la guàrdia urbana. I si tenim un senyal de trànsit que es contradiu amb el que pugui estar fent un semàfor que possiblement està espatllat o no, qui guanya dels dos?

Si un semàfor està espatllat, el primer que hem de fer nosaltres és detectar-ho. Llavors, un semàfor no pot estar contradint una senyal. Dins de les programacions dels semàfors hi ha els reguladors semàfòrics, que és on van totes les senyals dels semàfors, que si hi ha algun tipus de problema, automàticament ens notifiquen a nosaltres o els semàfors es posen en barca.

Per tant, Brigitta, si tu veus un, jo què sé, un estop i després veus un semàfor en verd, prioritza l'estop, sempre, eh? Primer pares i després passes. Ah, sí, nena. Home, clar, no ho facis al revés, perquè si no tindràs un problema. Ja li diré xofer. Fran,

no sé si volies dir alguna cosa. No, volia dir que els oients segueixen enviant els quilòmetres que van. Però ara hi ha una cursa en paral·lel per a veure qui té menys semàfors. Perquè el Jordi ens ha escrit i diu, a Sant Quirze només tenim tres semàfors. Quin Sant Quirze? De Besòres? Del Vallès. Sant Quirze del Vallès, sí. Només té tres semàfors. Però ens ha escrit la Sandra, des de Taradell, que és un poble de la comarca d'Osona que té 6.000 habitants aproximadament. I ella diu que no hi ha cap semàfor. Tampoc. Jo he intentat verificar el factor. Albert Tom, col·laborador del Matí de Catalunya Ràdio, si no ens respon a l'estona que queda de programa, demà al matí a veure si ens verifica que és cert que a Taradell, amb 6.000 habitants,

no hi ha cap semàfor. No hi ha semàfor. Home, oients de Taradell, feu-nos-ho saber, eh? 677-3877-19. Esclar, no estic segura si a l'Hospitat de l'Infant hi ha un semàfor. Home, nena, hauràs sortit d'allà aquest matí, ho hauràs vellat. Però jo vaig amb cavalls. No aplica, no aplica. Per cert, ens envien fotografies

de la ciutat de València, l'Anna, concretament, amb un semàfor de vianants on el nino verd i vermell és una dona. Epa! Fotrem un mapa.

Mira, no estaria mal això. No estaria malament fer un mapa. Eugeni Rico, cap dels serveis de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, gràcies per haver-nos atès, per haver visitat avui La Solució i ser part de La Solució.

A vosaltres. Torna com vulguis, eh? Què passa, què diuen? Què diuen, Òscar? Què dius, Òscar? Que Sant Quiris del Vallès, què? Que he controlat dos semàfors, només. Dos? Menys encara, eh? Està connectat, l'Òscar, o no? No trobo el tercer a la memòria. Que no se l'hagi saltat, nena. Òscar Fernández, Catalunya Migdia.

Us deixarem ara amb ell a les dues del migdia. Abans, però, a dir-vos que demà tornem amb consultori sobre ulls, amb l'Octal Mola, que Anton Barraquer i l'optometrista Guiomar Pàrrega. Abans de marxar, 20 segons. A veure, Fernández, què et falta? El tercer semàfor o què?

Sí, li estic donant voltes, en tinc dos molt localitzats, i al tercer vaig donant-li voltes. Fas la tarda ni de buscar-lo. No, no, que se l'ha saltat.

Per favor, me'l busques i demà m'ho dius a la solució. Fins ara. Fins ara. Adéu, adéu.