Com gestiona el seu Instagram Hansi Flick?

Passa, passa, ja ets dins del Barça Reservat.

Hola, què tal? Benvinguts, passeu, passeu, al Barça Reservat. Avui és l'episodi 7 d'aquesta quarta temporada i avui soc aquí, aquí, físicament, amb el Xavi Campos i el Bernat Soler. Com esteu? Molt bé. Content, Campos? No especialment. Quina manera més xula de començar, no? Però explicarem coses molt interessants. Explicarem coses molt interessants. Una tallada de rotllo, ara mateix. No, explicarem coses molt interessants perquè deia que estic amb ells físicament aquí perquè al reservat d'avui entrarà una altra persona. A distància és nou el reservat no estem fent cap cosa nova de la vida però és això que fan com tots els programes del món el que farem és una videotrucada però si és nou el reservat també tenim aquesta funció de videotrucada i ara l'estrenarem, de fet el saludo ja Marc Marba, què tal?

Bé, molt bé, puc respondre que bé. M'ha agradat el campus amb la pregunta tòpica de com estàs i has respost malament. Però tu bé, eh? Jo respondré que bé.

Jo respondo que sí. I els que ara veus una imatge perfecta des de BTV i et veiem amb aquest new look que t'has fet, satelat, així rapat als costats, que és patinat de futbolista. Si és així, ell té un esperit. Jo sabia que no va comentar aquest tema. Sí, sí, clar, no deixarà mai de ser futbolista i llavors s'ha fet aquest pentinat

de futbolista. A casa ja m'ho han tirat encara, sí. Normal. Que ja he deixat de jugar a futbol, que hauria de. De deixar també de jugar a futbol. De evolucionar amb els pentinats.

Que no, que no, que et queda bé, encara el pots portar. Doncs el Marc Marvà ens explicarà avui, ens va parlar de Julián, Bernat, que l'altre dia em vas dir, em fa mandra Julián, però aquesta setmana.

Però per què tens tantes ganes que vingui Julián al Barça, si ja tenim un golejador que fa el triple de gols que Julián, el triple quatre vegades més.

I estic molt contenta. Que Rafinha marqui tants gols, i quina sort, i pensar que tot això va començar amb una conversa pretemporada que el Filipe li diu, et veuries de nou, Rafinha? Doncs mira si s'hi veu. No, no, estic molt contenta. No parlarem tant del fitxatge o de si ha evolucionat o no, possible fitxatge o no, sinó, com que el Barça aquesta setmana jugarà amb l'Atlètic de Madrid, que visita el Calderón, el Metropolitano, les relacions entre les directives ja sabem que tot i que s'ha intentat suavitzar la porta, ha intentat suavitzar les relacions amb Enrique Cerezo i que tot està més o menys bé no són realment les més bones. Es va abraçar amb Miguel Ángel Allà a la reunió de l'ECA Antiga ECA, ho ha explicat el doctor Ho han intentat suavitzar, però hi ha hagut mala maror i males relacions institucionals sobretot aquest estiu amb tot el cas Julián però amb el Marc Barba explicarem d'on ve, perquè no és d'aquest estiu ve d'abans. I hi ha un partit en concret, que és on comença a haver-hi aquesta mala maror. Però això ara ens ho explicarà el Marc Barra. Ah, ara ja t'ha interessat, això? Sí.

Eh? Veus que bé? Aleshores no és Julián Benbé, és Relació Barça-L'Ètica de l'Edit.

Exacte. Sí, però no, però és que. Ve de Julián. Ve de Julián, sí, sí. Exacte. El tema és aquest, però ara ens ho expliques, Marc. Però va, aviam si animem el Campos, serà el primer que parlarà,

el reservat. Vinga, gràcies.

Té ganes d'explicar uns d'aquells temes sempre que són agraïts a explicar?

Com és el fair play. Sí, el fair play, sí. La veritat és que el Barça s'està plantejant la possibilitat de reforçar-se al mercat d'hivern, sobretot a la línia defensiva. Hi ha hagut moltes lesions. Segurament al gener ja estaran tots recuperats i potser no serà tan necessària una incorporació al mes de gener, però vaja, ja ho havien plantejat a l'estiu i ara s'ho tornaran a plantejar al mercat d'hivern. S'ho estan tornant a plantejar o a reconegut públicament Hansi Flick i aquí hi ha un problema. I com l'inscriuran? Hauràs de fer alguna venda? Possiblement. Però sense fer venda, al Barça ara mateix calculen que poden tenir un raconet de Fair Play que no existia a partir de dues renovacions. Que farà ara, que aviat tancarà en breu. Estan tancades, falta anunciar-les i inscriure-les a la Lliga. Rafinha i Marc Bernal. Són dues renovacions que s'han de tancar la Rafinha aquests dies, més que tancar, signar-la i que es faci oficial, la Bernal també. En uns dies i com amb els nous contractes es redistribueix els sous dels dos futbolistes d'aquesta manera hi ha un impacte positiu en el fair play perquè el que estava establert per aquesta temporada serà una mica menys i amb aquests petits estalvis el Barça tindrà un petit forat que tampoc serà gran gran cosa per poder inscriure diria que per exemple un jugador cedit. Que poguessis inscriure el seu contracte de mitja

temporada no pots fitxar un jugador perquè si fitxes un jugador et repercuteix una part una quarta o una cinquena part del traspàs més la fitxa però llavors un

Lissandro Martínez per dir un nom. Hi ha fórmula.

Si pactes amb el United, que és una sessió per ara amb compra obligatòria a final de temporada o a partir del mes de juliol, doncs només per fer el play implicaria registrar la part de sou que li queda a Alessandro fins a final d'aquesta temporada.

Ara parlo per parlar, però. Lissandro, que és el central del Manchester United, pot ser que acabi contracte a final d'aquesta temporada?

Sí, el que passa és que el Manchester United té l'opció unilateral d'ampliar-li un any més, però hi ha molt mala maror entre Lissandro, l'entrenador, el club, i si se'l vol entrenar de sobre, doncs home, amb el United hi ha certa relació serpont, Un Rashford, amb tot el tema Rashford.

I llavors no seria tan tan necessària allò que es diu, no, no, és que si no surt Cundé, Valde, per exemple, un peix gros, un dels jugadors. Sempre i quan.

Qui vingui no sigui un gran traspàs que t'obligui a tenir un marge més ampli de fair play. Un petit marge de fair play, que és això, 4-5 milions, és molt probable que amb aquestes dues renovacions el Barça aconsegueixi tenir-lo. Bé, doncs està bé saber-ho

perquè si no sempre diem, no, és que no pots fitxar ningú, si no surt un jugador i de moment del Barça com sempre no vol sortir ningú, veurem el mercat i veure què passa, i a més és un mercat difícil també de sortir del Barça. I de trobar realment jugadors interessants, no?

Sortir ha de ser una situació com molt extrema, no? Un Valde que no jugui, que vegi que si no se'n va doncs no tindrà opcions. Algun jugador cap al que sigui està a disgust, però clar, també ha de venir una bona oferta, tampoc pots anar regalant als futbolistes, no? Sessions, en fi, si és un mercat sempre una mica per sortir del pas.

L'any passat va venir Cancelo, havia de venir un central i van trobar Cancelo i van recol·locar Gerard Martín de central escarrà, que ja s'hi ha quedat, pràcticament ja no el veiem mai fer de lateral. Bé, dic que també és molt bé i detecta bé les possibilitats que et pot oferir el mercat en determinats moments.

Nos veurem si aprofiten aquest foradet de fair play amb les renovacions i quin central, si acaba arribant un central, quin és? Va, com que el tenim a distància, ara sí que parlem amb tu, Marba. Perquè aquest tema que he dit de la mala maror de les directives que ja està molt suavitzat entre el Barça i l'Atlètic de Madrid que tots ho relacionem amb tot l'episodi d'aquest estiu de Julián Álvarez però és que el tema Julián Álvarez ve de lluny i llavors tu saps un partit en concret que no s'ha explicat gaire que és on comença tot i on salten les alarmes i on l'Atlètic de Madrid comença a dir què passa aquí.

Sí, perquè d'aquest estiu s'ha parlat molt de la relació, s'ha parlat, jo crec, bastant també dels partits de Copa i de Champions, no?, aquelles eliminatòries d'anada i tornada, perquè vaig fer una mica de cronologia cap enrere, eh?, d'estiu, abans de l'estiu partits de Copa i partits de Champions d'anada i tornada, i abans, que pel mes de febrer, jo crec que és una data important on Julián té aquella conversa amb Gil Marín que li promet sortir.

Però abans. Sortir si venia el Barça o un. Era el Barça, un equip que li fes molt. Sí, que ell volgués molta il·lusió, sí. Això va ser el febrer, aquella conversa. Una bona oferta. Que després aquella conversa va quedar allà com si no hagués passat, però vaja.

Correcte, sí. De fet, posteriorment Gil Marín la nega i jo crec que d'aquí també neix una mica la O sigui, el Julián voler-se enfrontar també amb el seu club. Però aquest cap de setmana hi haurà el primer Barça-Atlètic de Madrid, en aquest cas és Atlètic de Madrid-Barça de la temporada, i és el partit de Lliga. Doncs jo avui us vinc a explicar aquest partit de Lliga de la temporada passada, el primer Barça-Atlètic de Madrid que es va jugar la temporada passada. I que va ser el primer també de la temporada. Eren unes dates semblants a les que som ara. Però la diferència va ser que es va jugar al Camp Nou. El partit d'ara es jugarà al Metropolitano, per tant ens situem en el primer partit de Lliga de la temporada passada, on és la primera vegada que Juliani arriba al Camp Nou. En el nou Camp Nou, recordo també, s'acabava d'estrenar feia poc temps contra l'Atlètic de Bilbao. Sí, exacte. I aleshores és la primera vegada que Julián arriba en el nou Camp Nou. Julián també estava passant una situació personal que havia sigut pare, feia poc temps, i llavors la seva arribada com a jugador de l'Atlètic de Madrid en el Camp Nou va fer que gent del Barça que el coneix, tant jugadors com gent del cos tècnic, com gent del club, el felicités per la seva paternitat, li ensenyés una mica aquest cap nou o tingués com a mínim una bona relació amb ell pel fet que Julián va arribar a jugar un partit només.

I això va ser. Es van veure moltes complicitats, no? Es van veure moltes complicitats.

I això és el que va fer una mica la mosca darrere l'orella, que és aquesta expressió, que jo crec que és exactament el que va passar fa un any en el partit de Lliga Barça-Atlètic de Madrid en el Camp Nou. Que l'Atlètic de Madrid surt del Camp Nou. Amb la sensació que Julián havia sigut molt ben tractat per part del Barça. I a partir d'aquí comença, jo crec, aquesta. Està una mica en alerta, i posteriorment, no sé si fins i tot recordeu, les primeres declaracions públiques que es comencen a fer, tant de la porta, en el moment en què se li pregunta, com fins i tot gent del club,

són bastant evasives. Sí, el dinar de Nadal amb la premsa, que és després d'aquest partit sí,

va ser el desembre el partit va ser crec que

el 3 de desembre més o menys va ser molt enganxat Laporta es va fer molt el desmenjat amb Julián que de cop i volta quan tothom sabia que era un jugador que li agradava molt al president del Barça i que bé, llavors era això que li agradava molt i que ja es veuria a l'estiu. De cop i volta diu, va, sí, sí, va fer com bé. Tampoc havia tingut una gran actuació al Camp Nou i nosaltres ja tenim jugadors i vam dir tots, ostres, que estrany aquest gir de guió que ha fet ara. Potser, com diu el Marc, està relacionat amb què? L'Atlètic de Madrid ja va dir, ep, què us passa aquí? Què vol dir aquesta complicitat amb el meu jugador aquí quan ve a jugar com a equip rival aquell dia que hi hagués aquestes mostres de complicitat entre gent del Barça i de Juliana Álvarez, no?

3-1 va guanyar el Barça el dia 2 de desembre i el 5 de desembre va ser el dinar de Nadal del Barça de Nadal tot i que estem a principis

de desembre doncs era aquest i llavors a partir de llavors ja sabem tota la cronologia però si tirem enrere. Marc hi ha un dia en què em fa gràcia això, que no sé si la gent ho sap gaire, però que és hi ha un dia que Julián arriba a l'Atlètic de Madrid, dels primers dies hi ha un moment en què de seguida diu o pensa a veure si m'he equivocat. Aviam si m'equivoco venint aquí. Espera, que Campos ens està ofegant. No tinc aigua. Al reservat no hi ha aigua.

Si vols sortir, pots sortir. No tenim pressupost per l'aigua.

No és un missatge subliminal, eh? No és un missatge subliminal.

A veure, com va ser allò? En quin moment Julián pensa. Aviam si m'equivoco.

D'anar a l'Atlètic de Madrid. Sí. Sí, sí, sí.

Mira, seguim amb aquesta cronologia, d'acord? En la que parlàvem, eh? Ara hi haurà aquest partit, que tothom espera un hat-trick de Julián. La gent de l'Atlètic de Madrid espera un hat-trick de Julián i que es faci un petó a l'escut el diumenge per tancar una mica tot el tema. Hem anat enrere a l'estiu, eliminatòries de Copa i Champions. Partit que us explicava de Lliga la temporada passada, on hi ha aquestes primeres complicitats, però anem a la primera pretemporada de Juliano amb l'Atlètic de Madrid. O sigui, situem-nos quan fitxa ell amb l'Atlètic de Madrid. Acaba d'arribar l'Atlètic de Madrid. Acaba d'arribar a l'Atlètic de Madrid, d'acord? O sigui, no és a l'estiu passat, l'estiu del 2025, sinó a l'estiu del 2024. I ella arriba amb unes converses, sobretot amb Simeone, en les que li explica un canvi d'estil o un canvi de projecte una mica en l'Atlètic de Madrid, tant en els fitxatges com en la manera de jugar, com en la manera de plantejar els partits, no? Perquè ell, o sigui, Julián volia sortir del City, però també, òbviament, jo entenc com tots els jugadors, quan canvies d'un projecte

a un altre. Espera, Marc, que marxa el campus un moment. Sí, marxo, marxo. S'està ofegant. Passa per aquí, marxa. Ens abandona. No, no, es veu perfectament. Està a punt de morir, però està bé. Tot bé, tot bé. Aquests virus al coll són fatals. Ens resituem amb Julián Álvarez amb aquest ja quasi vintage en el moment en què arriba a l'Atlètic de Madrid ell arriba atret per les converses que ha tingut amb Simeone pel que li ha venut de l'estil de joc ell surt del sit i diu aquí sí aquest és l'equip on he fet una bona tria i aquí triomfaré perquè m'encaixa perfectament i què passa?

Doncs m'expliquen que en aquella pretemporada hi ha un partit entre el primer equip i el filial, un partit amistós per començar a agafar cert rodatge i Simeone planteja una pressió alta, diu, ostres. En aquest canvi d'estil una mica, tenir un jugador com Julián, anem a pressionar alt, anem a fer aquesta pressió, explicar com ho han de fer i comença el partit. Primera jugada, segona i real, 5-6 minuts. A la primera pretemporada, Julián, com a jugador de l'Atlètic de Madrid, Julián se n'adona que no estan pressionant bé i que fins i tot els migcampistes no estan fent la feina que se'ls ha demanat. I a gira veu que Koke, veu que els jugadors no ajuden en la pressió, però aleshores quan mira la banda és el propi Simeone, i a mi el que més m'agrada és el gest, que es veu que Simeone anava fent així, amb calma, amb les mans, com calma, calma. Sí, com dient calma, calma, per tant no pressioneu tan alt, que és el que acabem d'explicar. I allà. Julián ja té la primera sensació, aquella primera. Què et passa?

De veritat, de veritat. Cada cop que expliqueu coses d'aquest noi. Què t'agrada menys?

M'agrada menys. És a dir, ara, el primer partit de pretemporada, que era de pretemporada. Contra el filial, que potser el que feia Simeone, ei, sumant un partit d'entrenament, no cal que aneu. Ara resulta que aquell dia ja no li agradava venir. Després fa les declaracions, després es tira enrere. És a dir, hi ha una qüestió relacionada amb la personalitat de Julián que jo crec que, i ara dic seriosament, hauria de generar dubtes al Barça. Home, sí, sí, sí. És a dir, escolta'm una cosa, professional, vens a jugar. O sigui, no pot ser que vagis explicant que el primer dia tu ja vas veure que allò. Perquè és veritat que. Simeone, m'estic indignant i tot. Sí, sí, no sé què t'està passant ara. Ja et veig, ja et veig. Marc, Simeone, aquest canvi. Més o menys l'ha fet, és a dir, l'Atleti de Madrid de Simeone

dels últims anys no juga com el primer.

No juga com la primera època de Simeone. Ostres, i que un jugador internacional de l'Argentina, campió del món, que ve del Manchester City, ostres, en un partit d'entrenament de la pretemporada, ja faci ganyotes, home.

Bé, a ell li expliquen unes coses, li venen un projecte

i no és el que és. El veig fluixet. Tot el dia ens estem queixant. Tot el dia estem descontents. No ens agrada l'entrenament, no ens agrada el que hem promès. Escolta'm una cosa. Juga, marca, guanya tu i aleshores ja et fitxarem.

Per favor! Jo, per donar una mica més de context, el que jo crec és que Juliana allà se n'adona que no és exactament d'on ve. Ell ve del Manchester City i el que se li suma a tot això.

Se n'adona, perdona, Marc, que Simeone no és guardiola.

Home, home! No crec que sigui això, perquè això ja ho sabria. Premi Nobel, no? Hola, viva!

I deixa'm donar-te un petit matís més, i és que hi havia gent del City que en aquest moment d'ell de marxar li obrirà la porta a dir, d'acord, si tu no vols estar aquí, marxa, però a alguns no els hi acabava d'encaixar i així li feien saber la idea que anés a l'Atlètic de Madrid. Precisament per això. Precisament per aquest fet de l'estil de joc, etc. I és el que una mica ell acaba concordant de dir, ostres, realment és el que. Hi havia gent al Manchester City que m'estava transmetent i que acabo d'arribar aquí i una mica és el que sento. El que sí que és veritat, i amb això jo crec que el Bernat té tota la raó, és que Simeone s'hi ha anat apropant. I la temporada passada s'hi apropa molt més que la primera de Julián, Julián en suma dos a l'Atlètic de Madrid, i que aquesta temporada passada s'hi va apropar molt més en allò que li van prometre en el seu dia, en el que va viure la primera temporada, i la temporada passada, doncs, en Baena, l'arribada a l'Ucman a l'anterior gener, doncs, Juliano Simeone agafant molt més protagonisme, s'apropa molt més, jo crec que, el que potser s'imaginava també Julián a l'Atlètic.

A mi em sap greu parlar així, perquè a mi Julián em sembla un jugador extraordinari, em sembla un gran davanter. No és un supergolejador, de moment, potser ho acabarà sent, però jo tota aquesta mena de tallets que l'acompanyen, a mi em fan desconfiar, sincerament. No, no, ja t'hem vist.

Ja t'hem vist indignadíssim. Marba, res, ja et pots desconnectar del reservat.

Gràcies, Marc. Ens has indignat el barman. No té a veure amb tu, Marc, ja ho saps. M'agrada,

m'agrada entrar, m'agrada entrar i. Indignar el Bernat.

No, no, el Marc no m'indigna. No, no, no. Però el que ha explicat sí. Molt bé, Marvà. Celita, el teu amic.

Videoconferència al reservat, aprovada i aprovada. Vull dir que ja comprovada i aprovada i tot. Molt bé, Marvà, adéu. Perfecte. Va, una abraçada. Vinga, ens quedem tu i jo, perquè el campus ens ha abandonat. Ella ha deixat el seu fair play, ens ha deixat ja la porta oberta per fitxar. Aquí tenim un raconet per fitxar. I ens quedem tu i tu. Mano a mano no es diu en català com es diu un tet, tet, tet, tet, tampoc. Sí, tet, tet, tet, en català. Tampoc es diu un tet, tet, tet, perquè no passa res. Ens quedem tu i jo. Mira, jo t'explicaré una cosa de les que t'agraden. Jo t'explicaré una cosa, tu. De les que també m'agraden. Mira, jo t'explico una cosa de la Junta Directiva. Fa molt que no parla amb el reservat. Vam deixar les eleccions. D'una cosa de la Junta Directiva que ha creat certa tensió. Però diria que és una tensió ben reconduïda i que no arriba encara.

No posis, no posis. No posis atenuants. En castellers diu paños calientes.

Anem a veure. Hi ha una cosa, ja sabeu que és una Junta Directiva nova, que és el president més 21 directius i que han entrat 5 directius nous. Doncs bé, els nous directius que han entrat, hi ha una cosa que els antics ja ho sabien, que era així, que els ha sorprès i no els ha agradat, alguns dels nous directius sobretot. Saps què pot ser? Que és una cosa important

pels directius, que els agrada molt. A la majoria, no tots. Normalment té a veure amb relacionar-se amb els jugadors del primer equip.

D'acord. Bé, una mica és això, també, però no. Els viatges. Ara! Els viatges a veure, heu de saber que clar, la Junta Directiva normalment els directius no et planteja, es viatgen normalment, bé, doncs el Barça des de la temporada passada va començar a reduir el nombre de directius que viatjaven en els desplaçaments dels partits i ho va començar a fer i aquesta temporada ja han començat des del principi i ja està instaurat al principi ho fan bé per logística i per qüestions econòmiques per reduir despeses. Com ho fan? Doncs ells diuen als directius, recordem ja, 21 directius. Doncs als desplaçaments de Lliga i Champions viatjaran el president, el vicepresident primer, que és Rafa Juste, i a partir d'aquí, 3 directius només. Clar, són 21, eh? 20, perquè Juste també. I llavors els diuen, a principi de temporada, els van seure tota la junta, els directius, i els van dir, escolta, no podeu viatjar tots, només viatjareu tres directius, el club assumeix la despesa de tres directius en cada desplaçament. Heu de dir-nos quins desplaçaments us fan gràcia anar a la Lliga. Hi ha dos desplaçaments on sí tots poden anar, un és al Camp de l'Espanyol, i l'altre és al Madrid al Bernabéu tots els directius hi poden anar al Girona també l'any passat hi podien anar però aquest any aquests dos són els únics i llavors els directius s'han d'apuntar en una llista i dir quins desplaçaments t'agraden i a partir

d'aquí quan es fan peticions d'entrades si la demanda supera l'oferta sorteig i què passa? que clar la majoria s'han de fer sorteig i això els directius nous. Primer, no ho van entendre, segon, no els va agradar, perquè, clar, molts d'ells van recordar en aquell moment de dir, escolta, que nosaltres hem pagat uns diners importants per ser directius. A la campanya, no? A la campanya, clar. Vull dir, els nous van pagar diners per fer la campanya. I, clar, nosaltres som directius i com a mínim viatjar hauríem de poder fer, no entenem que no es pugui. I vam dir que no, que no, que no podien viatjar i que seria així. I algun d'aquests nous directius, recordem que són el. Jaume Santiberi, Xavi Berniol, Jaume Nicolás, la Carme Hurtula i el Carles Allats. Alguns d'aquests van dir, doncs bé, jo vull viatjar, ja m'ho pagaré jo de la meva butxaca. Van dir, d'acord, si tu t'ho vols pagar, però no podràs formar part de l'expedició. Llavors vol dir que van com a part, amb una altra bola, amb un altre hotel, i tot això ha generat cert malestar, perquè a París, en Champions passa el mateix, el desplaçament del PSG. L'expedició del Barça va estar dormint i es va llotjar en tres hotels diferents. Un era el primer equip, els jugadors amb la comissió esportiva, president, això vol dir Echevarría, Deco, Boyan, Enric Massi, tots ells sí que van amb el primer equip.

Un segon dels familiars i treballadors del club que no formin part d'aquest primer equip, i un tercer hotel pels tres directius. De veritat? Sí. Clar, a vegades és qüestió que no hi ha habitacions, però clar, a París, o sigui, tres. Podien agafar un Airbnb home, no sé, és estrany jo vaig veure

un d'aquests nous directius a París, de fet el vaig presentar, el vaig conèixer allà Ayats, Carles Ayats

és l'encarregat de relacions amb la UEFA i la FIFA, és el càrrec que té.

I després el que he vist també és que en el desplaçament del Barça femení a Dinamarca, a part de Xavi Puig, hi havia un altre dels meus directius. Xavi Barniol, que és el directiu que també. Vaig veure'ls els dos per la tele. S'han semblat una mica o no? Sí, els dos amb cabell blanc. I ulleres de sol. Anaven passejant pel costat d'un canal, un riu, en una imatge bastant bucòlica i romàntica. Senyalaven els vaixells. No, no, es va veure per TV3. Sí, no, no. Xavi Barniol també. Xavi Berniol, que per cert devia tenir fred i no es devia haver-se, com que estàvem en aquesta època, aquí a Barcelona encara no feia fred, suposo que no devia haver-se endut una peça d'abric per suportar les temperatures de Dinamarca, i li van haver de deixar un anorac del Barça, d'aquests vermells que són d'aquesta temporada, i vaig pensar, mira, sort que ha pogut abrigar-se.

Doncs ell és també directiu responsable també de l'equip femení amb el Xavi Puig i llavors hi ha el Jaume Santiberi que l'han fet responsable del futbol base per tant ell entén a la Youth League sí que podrà segur a tots els desplaçaments de Champions perquè té la Youth League i a partir d'aquí Carme Urtolast amb la part diríem econòmica de la Junta i Jaume Nicolás amb Sapgrup no ho sé però bé ja ho sabem. Doncs bé, és un tema d'aquest dels desplaçaments que els ha agafat per sorpresa però que implacable inflexible el club amb això des de presidència, vull dir, és una decisió de club que no, que per retallar despeses doncs viatgen, només s'ha de fer sorteig no tots els directius, ja et dic jo, que s'han apuntat tampoc al sorteig, alguns diuen que no. Que tampoc volen.

I quan parlem dels directius, els directius sols, sense familiars ni.

No, no, això ja és una decisió de l'any passat, exacte, que els familiars que vulguin acompanyar els directius s'ho ha de pagar cadascú de la seva butxaca. Que el club assumeix el mínim, que és això que m'ha explicat. Ja ho anirem seguint, que sempre és divertit i curiós. I ara m'expliques tu amb mi una cosa.

Doncs sí, a veure, primer de tot t'he de dir que. M'has de demanar disculpes. Et vaig fer el salt. Sí, m'has de demanar disculpes. Perquè part d'aquesta informació que ara donarem, d'aquesta cosa que explicarem, la vam avançar a un programa de la competència. Sí. A un programa de Catalunya Ràdio. Però és competència. Però és competència, que és La Tarda, amb Francesc Garriga, que em va pressionar de forma. No t'ho pots ni imaginar. Sí, sí que m'ho puc imaginar. Perquè pogués donar aquesta

informació. Saps per què? Perquè volia fer el puix amb el titular del que tu li vas dir.

Home, doncs això a mi no m'ho va dir. Bé, jo que soc home d'empresa i home d'equip, no em vaig poder negar i vaig dir, ja l'hi explicaré a la Laia, que segur que ho entén. I la setmana passada a la tarda ho vam poder explicar. Bé. Tot això té a veure amb el meu amic Hansi Flick i la seva aparició, per sorpresa, a les xarxes socials. Hansi Flick, 61 anys, un home que no tenia xarxes socials, de sobte s'ha obert un compte d'Instagram. Per què s'ha obert aquest compte d'Instagram? Doncs principalment perquè, això és el que vam explicar, però ara t'ho amplio, se'n va donar Hans i Flick, li van fer notar a gent del seu entorn que hi havia un compte d'Instagram fals, fake, com en diuen avui en dia, un impostor que es feia passar per ell. És que jo vaig estar a punt de seguir-lo. Era un Hansi Flick, que s'escrivia Hansi Fick, i després hi havia dues eles, en lloc d'una, Ic, i al final del seu cognom. Era tot seriós, entrenador del Futbol Club Barcelona, i va arribar a tenir més d'un milió de seguidors, entre els quals hi havia Deco o Marcus Rashford, per exemple, que confosos, per la sensació d'oficialitat que tenia aquell compte d'Instagram doncs es van posar a seguir-lo. Aquest compte d'Instagram, una cosa que va molestar profundament a Flick, que li va desagradar, és que penjava fotografies de caire personal.

Tu, remenant a xarxes, vull dir, internet, que és un oceà, pots trobar de tot. I hi ha fotos de Hans i Flick amb la seva dona, amb les seves filles. Per exemple, Hans i Flick, la primavera passada, va fer una visita al Tibidabo, al parc del Tibidabo de Barcelona, i les xarxes del Tibidabo van penjar un parell de fotografies de Flick al Tibidabo. Amb el sonet, no? Una que estava amb una mena d'atracció, que t'agafes així per aquí per les espatlles, i van penjar la fotografia. Doncs bé, en aquest compte fake de Hans i Flick es penjaven fotografies com aquesta, no? Bé, això a Hans i Flick no li va agradar i va demanar al club a veure si podíem intervenir d'alguna manera per cancelar aquest compte, per anul·lar-lo, per eliminar-lo i fer-lo fora d'Instagram. El club va col·laborar amb Hans i Flick i va moure els fils que pot en una institució tan important com el Barça. Aquest compte ha desaparegut, ja no existeix el compte Hans i Flick amb dues eles. N'hi ha d'altres, però que són minoritaris, i que són comptes de fan, que en diuen. I en paral·lel a això, Flick va dir, escolta, perquè no aprofitem, i m'imagino que també per contrarrestar aquest possible efecte dels comptes fake, doncs en fem un d'oficial. I per això, des de fa una mica més d'una setmana, Hansi Flick ara sí que té un compte oficial,

que el nom és Hansi Flick, amb les lletres que toquen. On de moment ha penjat ben poca cosa, una primera fotografia com de presentació, un vídeo que ha repenjat del Barça sobre les seves 100 primeres victòries al front de la banqueta blaugrana, i l'altre dia, coincidint amb la tràgica mort del jugador del Tenerife, de Jesús de Miguel, va penjar una història on en anglès feia un missatge de condol també per la mort del Barça. D'aquest futbolista. Aquest compte el gestiona la gent de Hans i Flick, però molt, molt, molt estretament en col·laboració amb el Barça. És a dir, tot el que vol penjar Flick o vol dir Flick es consensua amb el Barça, que dona el vistiplau i a nivell de tota la part de gent que porta qüestions de xarxes i de comunicació al Barça, l'aconsellen i l'ajuden.

Sí, la sensació és que ell vol controlar tot el que se parli d'ell i que es publiqui d'ell, i aquest conte fals va tocar la terra.

I sobretot el tema d'imatges personals. Hansi Flick és una persona molt gelosa de la seva intimitat, que té molta cura de tot allò que. Que li passen el seu dia a dia, i sobretot en la seva vida privada, fins al punt que, això crec que ho vam explicar, però ho repassem ara, quan Hansi Flick va fitxar pel Barça, de sobte, clar, molts mitjans de comunicació es van interessar per la història de Hansi Flick, i, per exemple, va ser habitual enviar periodistes al poble, al bar mental, on Hansi Flick vivia, on tenia la botiga d'expressió, on havia començat a entrenar doncs Hansi Flick va prohibir expressament als veïns de Bahamental que és un poblet molt, molt, molt petit que fessin cap mena de declaració a periodistes que vinguessin allà a buscar simplement amb tota la bona fe del món a conèixer-lo una mica més perquè no el coneixíem sí, simplement per tenir més informació. Això va passar amb Estanyol, amb el Pau Coberci? Amb el Pau Coberci, sí, sí. Tampoc podia parlar ningú. No, també la família Pau Coberci va ser molt exigent i molt restrictiva amb això. De fet, ho continua sent, eh? No pots fer un reportatge a Estanyol. La família Pau Coberci i els periodistes no en troben gaire.

Bé, però el pau sí, el pau conversi sí, que és molt maco i ens atén molt bé.

Però Flick, deixau, tot i així, Flick, com jo et vaig explicar la setmana passada, si passeges per a prop de Catalunya Ràdio, te'l pots trobar i és molt amable, molt simpàtic. Te l'has tornat a trobar o no? No, no. L'has anat a buscar, per això? No, home, no, no vaig a buscar Hansi Flick. Sé on acostumar a berenar, però això m'ho guardo per un pla de mentida. Un lloc bastant interessant. On berenar Hansi Flick? Ens ho has de dir algun dia. Berenar o berenar el cafè, tampoc no sé si.

Un dia on fa una copeta de vi.

Has esgotat el temps del Barça reservat. Si en vols més, busca'ns en un altre episodi.