Com gestiona la incertesa el David Balaguer?

Com podem gestionar la incertesa. David Balaguer, molt bon dia! Com estàs, estimat? Què, què, incertesa a tope, no? Molt bé, molt bé, és un dia, eh? Avui, de fet, hem començat el programa i ja l'hem començat del revés, perquè just ha arribat aquesta roda de premsa, o sigui, incertesa fins i tot

en l'estructura de programa, eh? Em sento bé perquè sóc a la solució. Com t'agrada, eh? Sí, m'encanta la solució, i aquesta incertesa, justament, ha impedit que en alguna ocasió es fes el programa. En tres ocasions. En tres ocasions. Estaré maleït. Sóc un dissortat. Jo, per exemple, hi va haver un canvi radical en la meva manera d'encarar la incertesa amb la pluja quan em vaig comprar un calçat, que és aquest que porto avui, especial pels dies de pluja.

Ai, ni fuquena, va dir jo ara, com si t'haguessin de cremar els peus.

No hi entra ni una gota, tu. I això és bestial, perquè a mi els dies de pluja, si una cosa em mortificava d'un dia de pluja, era acabar amb els mitjons molls. Ui, sí, és horrible, perquè després et quedes tot xop tota l'estona. És horrible. Els mitjons molls tot el dia i després allò que et va. Després te'n constipes. La fredes. Venen problemes. Això és una fake news que algun dia t'explicarem, eh? Ah, no, no, és cert. Jo tenia aquesta sensació. No m'he calçat ni una gota. Sempre he tingut la sensació que amb els peus molls m'enconstipo.

Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Molt bon dia, Jordi. Què tal, bon dia. Jordi, és que t'havia de tracassar, perquè es fan aquestes afirmacions a la ràdio pública de Catalunya i crec que això s'ha de matisar.

I recorda el David, que va ser profe meu.

Què? Aquesta no la volia dir perquè. Com que va ser profe teu? Va venir a fer un curs. I jo li vaig impartir unes classes. Home, i ara ha guanyat premis i tot de Comunicació Mèdica, eh? Estic molt content quan el sento a la ràdio i fent coses, perquè és brillant. El Jordi Mestres és brillant.

Per això el tenim aquí fixat, a la solució.

No, però el volia dir perquè l'he escoltat i de costat li diré. No, a veure. A veure. El tema de mullar-nos els peus o agafar fred o mullar-nos el cap, això no ens refreda des del punt de vista que els virus veuen que tenim els peus mullats i ens ataquen. Això no funciona així. El que sí que pot ser és que quan ens mullem els peus, el cap, el cabell, el que sigui, doncs tenim un canvi de temperatura que el nostre cos nota i per tant aquest canvi de temperatura fa que ens sentim amb més fred i per tant, com que arriba l'hivern, els virus respiratoris viuen millor en èpoques fredes, les mucoses del nostre nas, com que fa fred i es congestionen, no ens protegeixen tant, per tant, estem més susceptibles a que ens infectem per un virus, per exemple, el refredat, que és el que estem veient ara.

Ah, per tant, és un no, però sí, eh, David? Hi havia una part de realitat, doncs. He de callar i em menjo les meves pròpies paraules perquè tenies una miqueta de raó. Fem 50-50?

50-50. 50-50. Vaja, la conclusió és que és millor no anar amb els peus molls per la vida.

És millor que no perquè no hi hagi aquest canvi de temperatura en el cos i per tant que baixi una miqueta aquesta sensació, que no tinguem la sensació de fred, no? Perquè és com quan dormim i se'ns puja el pijama i se'ns refreda el lumbar i ens aixequem amb sensació de mal cos. No és que els virus vindran i veu, bueno, estàs una esquena destapada, anem a infectar-nos. Una esquena destapada, a por ello. A por ello, no? Però, evidentment, a l'hivern hi ha més factors que influeixen que ens han costat bé el físic. Saps què estava pensant jo ara?

La quantitat de gent que avui a Catalunya. Està fent el seu dia amb els peus mullats.

I em posa nerviós només pensar-ho, això. Obrim línies. Obriu línies, és que em posa nerviós. Esteu fent la vostra feina amb els peus mullats? 932017474. Truqueu-nos i manifesteu-vos. Jordi Mestres, vetge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Gràcies i una abraçada.

Gràcies per poder contar amb tu sempre. En realitat, la incertesa és una amenitzadora del recorregut, però. Perquè si nosaltres ho sabéssim absolutament tot, la vida seria avorridíssima, eh? Hi ha gent que es pensa que ho sap tot. Aquest és un altre problema. I per això la informació del temps enganxa tant i la gent la segueix tant perquè és saber una mica el futur. Si tu poguessis fer que cada dia algú et fes la previsió del teu dia, estaries enganxadíssim.

Una cosa que parlàvem amb David i jo la setmana passada fora de micros. La incertesa té un punt de positiu. I ara potser em poso jo aquí una mica als mons de Yuppie. Però té un punt de positiu perquè hi ha el David. Jo li deia, eh? Puc traslladar el que et deia? Dic, ostres, David, sempre pensem en que xugo la incertesa, pot anar cap al dolent, dolent, dolent. Jo li deia, ja, però és que també et pot canviar la vida en positiu. També poden passar coses de dir, és que això no m'ho esperava. Jo quina sort, qui m'havia de dir que jo estaria presentant la solució ara fa quatre anys, no? No pensem mai. Ens costa molt. Hi ha com aquest arrossegament emocional cap al negatiu, no? Que no tendim a pensar en positiu,

d'acord? Deixa'm dir-te una cosa, la incertesa, que per exemple amb el tema del temps és això, et pot arribar a mortificar, la incertesa en altres aspectes també té coses molt bones. Per exemple, és emocionant. La incertesa també pot ser excitant en altres aspectes de la vida que no siguin el temps. És emocionant, perquè qui m'anava a dir a mi que avui coincidiria amb l'avi després de tants anys, una persona que aprecio profundament. Doncs clar, són sorpreses que t'ofereix la incertesa també. Quina meravella. Ai, senyor. També hi ha una cosa que és bestial, que és avui, per exemple, fa un dia. Realment fosc. Com a mínim aquí a Barcelona ara jo estic veient un dia de gran foscor. Hi ha dies de pluja que no són tan foscos. Aquesta foscor també ha d'afectar molt no només els adults, sinó també els nens. La foscor és una fasta. Ostres, però a mi m'espanta que demà pugui ploure a vots i a barrals.

Ja ho entenc, que t'espanti. Què és el que t'espanta exactament?

Home, que si no en digues a Nostra, que no pugui anar a l'escola, que no pugui sortir al pati, que si no en di la classe.

És normal, però podem mirar a veure si demà quin temps està previst, si vols. Doncs mirem-ho, sisplau. A veure, aquí comença a relaxar-se la cosa, eh? Ja t'has relaxat, no, David? M'he relaxat una mica. No podem respondre de cop. No, home, no, no preocupis, que no plora tant. Bueno, llavors no estàs validant

el que m'està passant. Exacte, sí, sí. Avui estem parlant de com gestionar la incertesa davant d'aquest panorama incert a nivell de meteorologia a Catalunya i parlant d'incertesa també en general. I de fet ens ha trucat en Josep del Guinardó que diu que no aguanta la incertesa en un partit de futbol. Però un moment, t'acabes de petar tota la gràcia del joc que és no saber com acaba, no? Emoció del futbol. Aquí futboleros, a veure, en Volvena i en David.

Home, jo alguna vegada sí que és cert que quan hi ha un penal, depèn de com vagi el partit, me'n vaig al lavabo, no el miro, sí, això sí, però el partit en si, és que no té cap gràcia veure'l després. Amb gols històrics de vegades passa una cosa, també. Que quan els has vist moltes vegades, encara tens una sensació increïble dins del teu

cap de I si el falla? I si el falla? És un gol que ja l'has vist 20 vegades. Això em passa a mi amb les pelis, que encara tinc esperança. Mai no perdo l'esperança que se salvin. A Titanic encara no la perdo.

Estem veient que la incertesa no deixa de ser com una trituradora d'emocions. I que en aquella amalgama hi ha de tot. Emocions bones i emocions dolentes. Perquè és molt punyetera. Perquè la incertesa algunes vegades t'arriba a t'excitar i altres t'ha mortificat. En positiu. En positiu, perquè tu, per exemple, quan et fan un regal allà embolicat. Ai, què serà, què serà? El clàssic què serà, què hi haurà allà dins, això t'excita. O, per exemple, una cita amb una persona. Com anirà. Com anirà, què s'hi amagarà darrere d'aquella brusa. No, això ens ha passat a tots, aquesta excitació, aquesta incertesa.

Aquesta incertesa l'has buscat tu. Una cita l'has volgut tu. Per tant, hi ha menys probabilitat que vagi malament. O el regal té poca probabilitat que no t'agradi gens. La incertesa del gent, per exemple, no depèn de tu. Saps què vull dir? Exacte, sí, sí.