Com ha estat l'entrevista de Jordi Wild a Ada Colau?

Ada Colau, amb Jordi Wild. Com ha anat això? Pol Forada, bon dia. Com està anant? Dos hores. Havien de ser entre 60 i 90 minuts i prop de dues hores. Ara d'aquí nou minuts es penja l'enterista en Feijo, també. Exacte. I encara ens faltaven escoltar els últims 10-15 minuts, però. To, ahir Colau ens deia que havia estat una entrevista molt dura. El to és correcte, és veritat que és molt insistent el del youtuber Jordi Wild, però és un to correcte en tota l'estona. Molts cops és més una conversa que una entrevista. Ell també dona la seva opinió sobre els temes. Per exemple, i és el tema que ha durat més estona, sens dubte, de tota la conversa, la immigració i totes les seves derivades.

Hay problemas concretos de convivencia en barrios concretos. No hay un problema generalizado. ¿Cómo explicas la subida de Alianza Catalana si no es por ese motivo? Yo creo que se explica por varios factores. Uno, llevamos muchos años de derecha y extrema derecha que repiten que el problema son los inmigrantes. O sea, que lo repiten en los medios de comunicación, en las redes sociales. Y puede haber gente que tiene problemas reales. Porque yo creo que muchas veces la derecha y la extrema derecha acierdan en el diagnóstico. O sea, hay mucha gente cabreada por muchos motivos. Por no llegar a final de mes.

Ella ha insistit molt en el que defineix com a un xoc cultural per l'arribada, diu, massiva d'immigrants que està provocant tensions a molts barris de Catalunya i Espanya. Colau ha defensat tota l'estona l'argument que ara sentíem, que la gent de fora majoritàriament està integrada, que contribueix a la societat i que si hi ha problemes són més aviat concrets o puntuals. I un altre clàssic, una altra derivada sobre aquest tema, Wild relacionant directament immigració amb delinqüència i Colau responent això.

El 90% del conjunto de los delitos de todos los realizaban hombres. A nadie se le ocurre decir que los hombres son delincuentes o que hay que hacer algo con los hombres porque son los que delinquen. Porque el hecho de que el 90% de los delitos los hagan hombres no quiere decir que todos los hombres sean delincuentes. Obviamente no es así.

Somos más agresivos y esto es naturaleza. Esto es una característica. Y cultura también. Educación, cultura. Y agresividad natural, testosterona. Y esto no entraremos en un tema biológico ahora porque daríamos para otras horas más. Vale, vamos a dejarlo ahí.

També han parlat de la crisi de Ceuta. Ha admès Colau que li va estranyar molt que Pedro Sánchez no anés a la Ciutat Autònoma i marxés de vacances. Jordi Guai li ha insistit també en per què el seu espai, ara frontampli, fins ara sumar, té com a soci un PSOE esquitxat per molts casos de corrupció o presumpta corrupció. Colau. Sempre responia que els casos de corrupció que han esquitxat el PSOE, Avalos, Terdán, etc., han estat casos puntuals, que no s'ha demostrat una corrupció generalitzada, que si fos així no es podria pactar amb els socialistes, fins que sí que ha acabat admetent això.

¿Tú hubieras sacado al partido de la coalición,

del gobierno? A ver, es difícil decirlo siempre desde fuera, ¿no? Yo te puedo decir que tolerancia cero con la corrupción y lo he demostrado siempre. ¿Tú hubieras ido? O no me habría ido o habría puesto más exigencias a lo mejor. ¿Tipo? Bueno, de más medidas anticorrupción o de más explicaciones. Per cert, que Colau ha començat

reconeixent que la primera persona que li va dir que havia d'anar a The Wild Project va ser el seu fill de 15 anys. Diu que és important no deixar cap canal, tot i que sigui hostil. Una entrevista que amb el pas de l'estona ha anat guanyant visualitzacions, ara tenia prop de 100.000 persones enganxades.

Veurem quin efecte té aquestes entrevistes, però de moment tampoc és que sembla allò que havia de ser tan exigent que ho acaba sent Claudi.

No sé, és que no sé què dir-te, perquè no conec bé amb aquest personatge. Però aquest és el tema,

és que aquest és el tema, no? És a dir, que estem parlant d'una cosa, d'un agent que. És un problema meu, no coneixe'l,

perquè jo també he parlat amb el meu fill i m'ha dit, fes el favor de posar-t'ho, fes el favor de posar-t'ho, perquè tots els meus amics em parlen d'això. Ara, jo crec que li contesta molt bé, a la part de la migració, li contesta molt bé. A la part de la corrupció crec que aconsegueix treure-la de la seva zona de confort, però estem en campanya i és lògic també que ho digui així. Si hagués estat a dintre del govern m'hauria agradat veure què feia la Colau, però no sé, trobo que les preguntes eren les que m'esperava, amb els meus prejudicis de no conèixer-la, i les respostes són també les que esperava d'ella. Crec que la resposta de la migració és la que s'ha de donar, és la que. És la que és, a més, no? Hi ha un problema generalitzat de migració, malgrat tots els missatges i tota la intoxicació i tot el verí que rebem un dia rere l'altre des d'algunes posicions polítiques i d'algunes terminals mediàtiques d'aquestes posicions polítiques.

Per què té èxit, per això, Jordi Weil? Com ho veieu vosaltres, Marc?

Sí, és una miqueta el que explicava ara al final en Pol, que el fill de la Colau de 15 anys li deia, ja has d'anar-hi. Sí, o el fill del Claudi Canadell. O el teu fill. El meu fill m'ha explicat exactament aquests dies qui era aquest senyor Jordi Guail. Evidentment jo seria on sonava, en havíem parlat a la classe d'universitat, que és un dels temes que tractarem avui, però no era allò que tens una radiografia de qui és. I ell t'explicava fins i tot que el 2017 havia votat a favor de la independència, o que ho hagués votat a favor de la independència, i que ara estava mirant molt més cap a. Cap a la dreta. I és evident que ho estem veient amb aquest personatge, ho estem veient amb la revuelta, ho estem veient amb l'Hormiguero, que s'estan en 29 formats en els quals els polítics hi van. I és que l'altre dia també llegia que els menors de 40 anys la gran majoria s'informa per xarxes socials de política. Per tant, els polítics han d'anar en aquests codis, han d'anar en aquests llocs, si no és no intentar buscar aquest segment de vot. I, per exemple, veiem aquesta negativa de Pascal d'anar a Jordi Wild o de Feijó a la Revolta, que la mateixa Masclósfera, el mateix Vito Quiles, per exemple, els hi retreia. I deia, ho tenim gairebé guanyat, els hi deia, com vagin cometent aquests errors i perdem, diu literalment, les vamos a canear. Per tant, ells mateixos també veuen que han de ser, en totes aquestes situacions, en aquestes entrevistes, que tenen un èxit relatiu, i són entrevistes llarguíssimes, que habitualment, des d'un punt de vista periodístic, una entrevista avui en dia d'una hora i mitja, dues, i tu saps, Ricard, tu podries contestar millor que jo, diguem-ne que l'èxit és poquet, en teoria. Sí.

Avui El País també fa un exercici de rastrejar totes les entrevistes que ha fet Jordi Wild. Diu que és un podcast on les dones, per exemple, han protagonitzat un 7% de les seves entrevistes i explica diferents casos que explica, de testimonis, de temes que tracta, que és un article molt interessant perquè al final. Tampoc sabem ben bé com pensa, més enllà del que explicaves, però va cap a unes posicions. Jo crec que faig més cap a la dreta. Sí, sí, on Vox no s'hauria sentit tan incòmoda. Aquí vaig. Però al mateix temps també és el propi. És curiós, té un rol curiós. En lloc de Jordi Wild igual hauria de ser Jordi Machote o algo així, no? Sí, sí, sí.

Machote, sí. Jo preguntava, per què té èxit Jordi Wild? Jo crec que la resposta és la mateixa a la pregunta de per què té èxit Rufiano, per què té èxit Vito Quiles. Jo crec que perquè des d'òptiques diferents, en el cas de Rufiano, Vito Quiles i. I Jordi Wild, jo crec que controlen les mateixes lògiques comunicatives, és a dir, entenen el to que s'ha de fer servir a les xarxes socials per captar persones que els interessin els teus discursos i segurament, a més a més, l'algoritme premia, perquè la polèmica, ja no només la polèmica d'extrema dreta, que sobretot, però qualsevol tipus de polèmica genera interaccions i té molta difusió, per tant. Jo crec que aquestes persones guanyen rellevància en l'espai digital, bàsicament, perquè entenen perfectament quin és el to i quines són les lògiques comunicatives que s'han de fer servir en aquests espais. Però per mi el tema no és si Colau havia d'anar-hi o no. Per mi la locura, la bogeria, és que no hi vagi a Bascal, perquè realment és. Ara m'ho expliques.

És que et serà el bloc electoral. Ara tornem al Matí de Catalunya Ràdio. Amb Marc Bataller, amb Jordi Cominal, amb Claudi Pérez i amb Laura Aznar. Per cert, notícia d'última hora, Jordi Weil anirà dijous vinent a l'Hormiguero. Antena 3. Laura, deies.

Sí, no, no, jo deia que el que em semblava incomprensible no era la decisió d'Ada Colau de participar d'aquesta entrevista, que jo crec que en alguns moments, m'agradaria escoltar-la tota, però pel que hem sentit en alguns moments pot ser tensa, perquè parteix del viatge ideològic, jo crec que han curat a l'extrema dreta, o com a mínim a una dreta bastant extrema de Jordi Wilde, però tot i així. No em sembla que li pugui repercutir negativament a Ada Colau o a Nari. El que em sembla increïble és que no hi hagi anat a Bascal, perquè jo crec que era un espai molt còmode. Jordi Wild ha tingut a persones directament referencials de l'extrema dreta, amb discursos misògins, amb discursos contraris als drets humans de segons quins col·lectius, amb discursos contraris a la immigració, i no ho ha confrontat mai activament, aquesta classe de discursos. Al revés, de fet, és bastant conivent amb aquestes idees. Per tant, de veritat que intento pensar. En què hagués suposat una pèrdua per a Abascal el fet d'haver-hi anat i intento pensar el perquè estratègicament ha decidit no anar-hi. I em costa molt entendre-ho. Potser els meus companys m'il·luminen una mica, però no en tinc ni idea i no ho veig massa clar. Crec que era un espai perfectament còmode per a Abascal.

Jo suposo que ell va veure que la revolt havia guanyat. Sí, però aquí guanyaria probablement també. Sí, però no arrisco més. Els polítics que no ho tenen, això, saps? I fins i tot es va emparar amb aquesta excusa que Televisió Espanyola no li va voler donar els 40 minuts que no s'havien emès, que volia tenir tot el control de l'entrevista de Jordi Guai, que, per cert, Jordi Guai li havia dit emetre l'entrevista íntegrament, sense editar. Per tant, no ho acabo d'entendre, però adueixo que dins del món electoral, de les campanyes, i en Jordi ens ho pot explicar molt bé, doncs els seus assessors devien dir, escolta, ens està anant bé, vigilem, no la caguem ara i anem per allà on hem anat que anem bé a les enquestes, segurament o als tràquings electorals.

Jo ho veig totalment així, és a dir, Vox està guanyant espai al PP no per l'extrema dreta. En aquests moments de campanya té més swing a la Bascal que al Fijo. Intenta no fer por. A la revolta no va a fer por. És a dir, ja no pot incorporar més fatxes la Bascal.

Sí, però està arrastant els seus propis fatxes amb refereixos. És a dir, molta gent ha sortit, molta gent que segurament votaria Vox, ha sortit dient, degut a aquesta decisió de Bascal de no anar a Jordi Wild, que és uno de los nuestros en realitat, perquè tenim unes lògiques comunicatives bastant similars, ara no l'heu de votar

perquè és la derechita govarde. Això ja canviarà.

És a dir, un tio de Vox. Qui se'n recorda l'accion de Trent, per exemple, malauradament?

Una persona de Vox que porta batallant pel coneixement de Vox durant els últims 5 anys, quan ningú els coneixia i vinga i som i tot plegat, en aquests moments no hi ha cap excusa mínima d'aquestes pel qual no hagi de votar Vox i si se'ls complica faran un gest i tota la fatxosfera aquesta s'alinearà sense cap mena de problema. El que a mi em sembla. El curiós és que se l'hagi homologat d'aquesta manera en el Jordi Wild. És a dir, a la que tu tens gairebé tots els polítics anant a una entrevista i en canvi determinats partits dient que no volen fer un debat per depèn de quin moderador posin mitjans de comunicació de llarga trajectòria democràtica, jo crec que això és un greu error. Quan els polítics sacrifiquen. Legitimitat democràtica per a audiències és un desastre que Colau vagi a aquesta entrevista és de bojos és de bojos però s'han d'ocupar tots els espais això és el que diu, vull dir, que argumenta això és el que pot dir la teoria de les campanyes Iván Redondo és la teoria d'Iván Redondo que com tot varia no, però és a dir si tu entres en això si tu entres en la lògica de l'algoritme. Els codis pels quals el sistema s'aguanta i la gent hi té democràcia desapareixen tots jo m'enfado molt sovint amb els mitjans de comunicació tradicionals però si perquè m'enfado amb els mitjans de comunicació tradicionals en lloc de millorar-los ens n'anarem uns mitjans de comunicació alternatius que per algunes coses ens semblen bé. En el qual no hi ha ni Codi Odontològic, ni Consell de Redacció, ni responsabilitats polítiques, ni responsabilitats empresarials i tot això, tot això va a un sistema nou, que ja està passant, on no hi ha centre, on hi ha els extrems, el to, l'enfrontament, l'insult, i no passa res. Llavors diuen, com és que ha passat segons què al carrer? Home, compta amb el que s'està fent, perquè això sigui responsabilitat dels polítics. I una cosa que deia tu, Marc, La gent consumeix la política per les xarxes socials. Menors de 40 anys. La majoria, eh? I alguns boomers com jo també. Sí, sí, jo també. Però per exemple. No m'incloc ja menys de 40, malauradament. Però jo crec que en aquest sentit, per exemple, un dels canals meus d'informació és X, el Twitter, val?

Jo també, i és molt nefast, eh, Jordi? No, perquè jo miro coses de Catalunya Ràdio,

i de TV3, i de RAC1, i dels diaris. Sí, però algú li m'ha dit que t'ensenya altres coses que no m'hauria d'ensenyar, que no cal. En aquest cas, facilita. Però jo, els vídeos que consumeixo per xarxes són de mitjans homologats. Per tant, no ens equivoquem que el consum sigui a través de les xarxes a validar tot allò que es fa fora del sistema.

Hi ha una petita diferència, entenc la lògica, no discrepo del tot, però hi ha una petita diferència entre tu emetre el teu contingut a xarxes socials, on la traçabilitat del rigor de la informació moltes vegades és impossible, bàsicament perquè tenim perfils anònims, tenim persones o usuaris que no coneixem i que no se'ls pot retre comptes. Crec que els podcasts o els productes que funcionen al marge dels grans mitjans de comunicació no són exactament això. És a dir, sí que hi ha persones.

L'entrevista, és a dir, estic d'acord amb tu, els podcast són una altra pel·lícula, però si un podcast es destina a fer entrevistes electorals en campanya, sí que entra en una lògica una mica diferent, i és on jo crec que els polítics no han mesurat el que estaven alimentant, perquè al final sí que és un talk show que porta molt de temps alimentant l'extrema dreta. Sí, però jo.

També hi ha podcasts que no són d'extrema dreta, el que passa que, estimosament, no són els més visitats ni els més vistos. Però vull dir que també existeixen altres formes comunicatives més enllà dels grans mitjans de comunicació, que jo crec que són molt interessants. I jo tinc dubtes de si realment els polítics no els han d'explorar. Jo crec que, estratègicament. Jo et dic que sí. Per exemple,

el Ricard n'està fent un. Es pot fer les dues coses. Es poden els grans mitjans i es poden els podcasts. És publicitat. Perdó, no puc fer publicitat. Perdó, perdó. Jo tampoc n'he fet i ja t'ho fas un. Però tu dius això ho fa l'Ostrell m'agradarà més l'Ostrell o m'agradarà menys però l'Ostrell és un periodista d'una solvència contrastada o el Jofre que em sembla que ara entrevista també tots els candidats en clau catalana el Jofre és una persona que ve de dirigir mitjans importants, 30 anys de carrera que és periodista em refereixo a això. És a dir, no critico el format, sóc un gran defensor dels mals formats. Com si ho fes Paco Maruenda, diguéssim. Exactament. És el que parlàvem la setmana passada. Perquè tothom diu, tothom té dret a fer un podcast. Home, anem a comptar. A veure, tothom té dret a projectar, això és real. La debilitat que li puguis donar, anem a comptar.

És el que parlàvem la setmana passada de la

crisi del periodisme. És complicat, això. Claudi. A mi em sembla que estem

portant 15 minuts parlant d'on va o no va Abascal, i ahir Abascal va presentar un programa. On parla de deportacions massives en immigració, on parla de vivenda de construir-construir sense que ningú hagi dit que el 50% dels peons són migrants, amb la qual cosa no es pot construir sense això, on parla de baixades massives d'impostos i això implica. Una pèrdua, per exemple, només en IRPF de 80.000 milions d'euros, que suposaria una caiguda de despesa en educació, en sanitat i en dependència del 20%. I aquesta és una miqueta la trampa, no? La trampa és que caiem en aquesta trampa d'on va i on no va aquest personatge, i no hem parlat gens d'un programa que és extravagant, extravagant. Que està a punt d'entrar al govern espanyol, un partit que presenta un programa d'extremíssima dreta, amb posicions. És curiós perquè tota l'extrema dreta europea, excepte l'Alemanya, s'ha centrat, s'ha moderat, i tenim l'Alemanya i l'Espanyola pujada a los cerros de Úbeda, no? Aleshores, aquesta és, per mi, la cosa. Aquesta és la. Per mi hauria de ser la campanya aquesta, el que passa que jo soc un avorrit, eh? No, no,

però és que va d'això, sí, sí. Agafant el que deies, Claudi,

just l'endemà de l'entrevista de Broncano a Bascal, la gent de la Revolta va fer un tuit que em va semblar molt interessant i que és en els aspectes en què tu dius, que explicava, ahir un senyor va venir al nostre programa a blanquejar la dictadura franquista o el genocidi de Gaza, per compte tots parlem del tertumodeig de Broncano. No li va repreguntar gaire, eh, de totes maneres. No, no, no, ja en vam parlar i crec que va ser una equivocació molt greu, però fins i tot també el van honorar l'endemà broncana que va demanar disculpes.

Però no creus també, Claudi, que va d'això, és a dir, també va d'això, va d'aquest món en què ja no confiem en el periodisme i per tant no confiem en predicadors de la xarxa, si vols dir-ho així, no? Tot això fa part d'una manera d'entendre el món i Vox n'aprofita, d'això.

Va de tot, Ricard, però sobretot per mi una campanya és les propostes de campanya. Quin país hem de tenir, no? I el país que hem de tenir està el programa, i el programa de Vox, que no sé si l'heu llegit, però és una. Una salvatjada. És una novela d'Stiffen King, o sigui, és una cosa impressionant. La diferència és que això és una proposta real. Exactament, i aquesta és la cosa. És molt important als mitjans, als canals que utilitzen, La campanya que és molt exitosa, jo crec que la campanya electoral de Vox és una de les millors que estan fent els partits que es presenten, però després hi ha el programa, i del programa no en parlem, i jo voldria parlar d'aquest programa i dels altres, perquè aquesta és la cosa que el 29 de novembre decidirà cap on va aquest país que es diu Espanya, que amb baixades massives d'impostos, s'han de retallar massivament els serveis públics. Si estem parlant, comencem el programa parlant que les rodoliers no funcionen, amb 80.000 milions menys només per l'IRPF, només l'IRPF, quines rodalies tindrem, quins metges tindrem, quins professors tindrem a l'educació pública, quina dependència hi haurà i quina resta de sectes públiques ens podem permetre, quin estat del benestar tindrem, que ja és un estat del benestar per a crèdit l'espanyol, quin tindrem en un govern on aquests tipus seran el soci minoritari però tindran molta importància i potser algun ministeri d'estat. Aquesta és per mi la A. El moll de la qüestió. Per mi, eh? Ja et dic que jo soc un avorrit.

No, no, però és que hi ha també un mentrestant que és important, no? Hi ha moltes protestes i a més a més les veurem com van creixent també aquestes setmanes.