Com hem d'actuar davant d'un accident domèstic?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carot i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ai, senyor, avui la resposta era fàcil, eh? Els ordinadors de vegades estan una mica tontos, especialment en dies plujosos, eh? Avui no parlarem de pluja, però avui estarem preparat un programa d'aquells que heu d'apuntar en paper i boli, perquè tot serà informació de servei. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I, com sempre, part de la solució, en Fran Domènech, que queda presentat, el control tècnic, en Mestre, en Víctor Villar, i a la peixera, en Nil Bia, la Sofia Mejías, i en Joan Castells.

I un altre que hem reiniciat. Si avui és dimarts, vol dir que la solució es diu.

Brigitte Alamur, molt bon dia. Bon dia, radiollens i radiollentes. Que es noti que estem en directe, que les coses passen en directe. Són les 13.09 del dimarts, dia 3 d'octubre.

Dimarts, dia 3 d'octubre. No, no, Brigitte. Ara ho has gravat? Fa tants anys que li

és igual si és novembre o octubre. És de novembre. Brigitte Alamur queda despresentada.

Escolta'm, tu has tingut accidents domèstics últimament? Afortunadament, no. Afortunadament, però que tinc tants nebots, nebodes, besnets. T'anava a preguntar, perquè avui no hi és la Marta Pérez Verge, nena. No. Però vindrà, vindrà. Com es diu en castellà? Lo prometido es deuda. Ostres. No, perquè, nena, resulta que amb el que estarà avui aquí, aquest senyor. Com es diu en català, vols dir? Sí, ja vam quedar. Que avui es faria aquest programa i ho heu complert. Exacte.

Per cert, la Marta Pérez Verge ve el dia 16 de novembre, per tant t'hauràs d'esperar a poc, Brigita, i com deies, ara buscarem l'homònim en català, l'hombre vetido es deuda, i aquí estem, perquè avui us portem una solució útil i de servei públic, com hem d'actuar davant d'un accident domèstic.

Avui segurament cremaran els telèfons, de seguida us diré les vies de contacte, perquè avui volem saber com hem d'actuar si ens fem un cop fort al cap, per exemple, quan ens hem de preocupar, ja en el metge. Què cal fer si algú té una convulsió? I si ens agafa a nosaltres, estan sols, aquesta convulsió? Picades d'insectes i aranyes, què hem de fer i què no hem de fer? Mai a la vida. Si la persona és al·lèrgica o té una forta reacció, hem d'anar a urgències? Podem fer alguna cosa mentre ens traslladem a urgències? Què hem de fer si algú s'enrampa o s'electrocuta? En molts casos dels nens, que posen els dits als endolls. Ai, tants, filla. I si ens fem un fort tall a les mans, per exemple, quan hem d'anar a l'hospital? I si ens enganxem els dits en una porta? Clàssic, també, de les criatures, eh?

Clar, nena, però el dia accident A mi m'han picat tres vespes el mateix dia, aquest estiu, però jo no sabia que era un accident domèstic, això.

Home, filla meva, compra una mica de loteria, si et passa això. La solució a aquestes preguntes, i a moltes altres, la té el nostre metge de capçalera. Un fort aplaudiment per en Jordi Mestres. Molt bon dia, Jordi. Bon dia. En Jordi Mestres és metge de família, és vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Abans ho dèiem al Club de la Solució, els que sigueu part del club ja heureu vist aquesta dada que ens donava en Fran Domènech. Segons diversos estudis, hi ha un accident domèstic cada 24 minuts a l'estat espanyol. Això vol dir que durant el directe mínim passaran dos, eh? Mínim en passaran dos. Doncs que ens ho expliqui. La cuina i el bany són els llocs més habituals. De l'1 al 10, Jordi, com de preparats estem els catalans davant d'aquest tipus d'accidents domèstics?

Ostres, és difícil valorar. Jo crec que estem més preparats del que ens pensem. Ara, és veritat que jo no sé si és un tema de generacions més joves que ens estem, d'alguna manera, deixant anar una miqueta allò que dèiem la salut de tota la vida, les coses bàsiques, però jo crec que estem més preparats, en realitat. Sí, eh? Sí. És que ara ho deies,

m'has recordat un programa que vàrem fer d'estar preparats en cas de catàstrofe, no?, i potser a nivell de farmaciola abans sempre tenies, no?, allò, els pagats, les denes, aigua oxigenada, que ara insistirem en si fem servir o no aigua oxigenada, i ara potser estem una mica més desprovistos, no?, d'aquestes coses, potser hauríem de treballar la farmaciola a casa.

L'hauríem de treballar una miqueta i hauríem d'utilitzar segurament menys el mòbil perquè cada vegada hi ha més gent que quan passa una cosa comencen al mòbil i miren i perden temps. I quan hi ha una urgència, més que una petita. El temps és fonamental.

El temps és fonamental. Vies de contacte habituals, com sempre, a la vostra disposició.

Deixa'm dir-te que ara parlaves d'aquest programa que van fer de consells per fer la motxilla de supervivència. Va venir aquí el David Bajona, que a més va fer un llibre manual de supervivència. Les crisis no avisen, prepara't. Penjarem l'enllaç al Club de la Solució d'aquest programa, que el van fer a les acaballes de la temporada, al juny. Això ens ho traiem de sobre, així que si voleu estar preparats allà tindreu la guia imprescindible. Per si arriba una crisi, que una crisi pot ser que se'n vagi la llum, que saltin els ploms.

Per exemple, com ens va passar l'abril

de l'any passat, no l'altre.

28 de març, no, nena? Març era? No, era l'abril segur perquè ja havia nascut la meva criatura. 28 d'abril em sona més. Per cert, paraula donada, paraula sagrada, Marta Pérez Verge, responent a la teva pregunta. Si és que val lo que pesa, nena, la Marta. I si no, a sants i a minyons no els prometis que no els dones. N'hi ha moltes versions, eh? Un altre dia li preguntarem a la Marta Pérez Verge. La curteta prefereixo. La curteta, eh?

Paraula donada, paraula sagrada. Sí, molts dients també ens havien enviat aquesta de Sants i Minyons. No els prometis si no els dones. Nosaltres sí que els donem, eh? Nosaltres donarem els telèfons. Vinga, va, foli. Per trucar en directe i parlar a l'antena de Catalunya Ràdio. Falta un minut per un quart de dues. És en directe, 3 de novembre de 2026. O, si no podeu parlar, si no voleu parlar, doncs ens podeu escriure al WhatsApp del programa, que ja el teniu memoritzat, la solució amb Elisenda Carot, al 677 38 77 19. Expliqueu-nos si heu tingut últimament algun accident domèstic, com us en heu sortit. Si sabeu com actuar o si teniu algun truc en concret. Per exemple, si quan us doneu un cop al cap ara explicarem què és el que s'ha de fer o què no, però si vosaltres teniu alguna eina.

Doncs ja ho sabeu, si voleu saber alguna situació concreta com heu d'actuar en cas que es regi sang d'un tall, en cas que es regi sang del nas, per exemple, en cas que hi hagi una convulsió, que hi hagi una convulsió, que algú tingui una aturada cardiorrespiratòria, 93-201-7474-677-3877-19. Primeres consultes que arriben a través del WhatsApp, Fran.

Doncs mira, l'Albert diu, bon dia, què em dieu si mentre us esteu dutxant esclata la porta de vidre de la mampara? Ferit el peu. Sí, nen, però això és una altra cosa, eh? Diu això, em va portar a urgències. Hem de fer un programa de paletes, eh? No us enviaré les fotos perquè és una mica goresca. La consulta que acabava d'arribar. Albert, eh? Claven a urgències.

En el cas de tallar-nos, per exemple, un peu, o no, tallar-nos el peu, i fer-nos una ferida força profunda, què és el que hem d'avaluar per decidir anar o no a urgències, Jordi?

Bé, el primer és intentar netejar amb aigua corrent perquè quan hi ha molta sang no veiem el tall. I intentar apretar. Clar, si és una fàrida molt profunda i veiem. Tendons? Bé, greix, podem veure greix primer, podem veure el múscul, llavors hauríem d'anar a un servei d'urgències perquè potser s'ha de cosir a plans profuns, que diem, no? Ah, que és cus per dins, també? Sí, és cus per dins.

Ah. Els que no en sabem ens pensem que quan hi ha una ferida, per profunda que sigui, cuses per fora i ja s'enganxa la cosa, no?

Si vas avançant plans, a la pell es redreien coses,

fins que arribem a l'os. Un moment,

no m'ho havia plantejat mai, que s'ha de cosir. S'ha de puntalar la cosa. S'ha de cosir, clar. Ai, per favor.

És molt profund i molt extens, això s'ha de valorar. Teníem apanyat si jo fos metge, també t'ho dic ara. I després que em desventeixi el Jordi, però hi ha una zona que ara la tenim molt protegida, que són les zones de les ungles, dels dits i els peus. Perquè les ungles fan de protector, però que la zona de sota de les ungles és una zona on fa molt de mal.

Fa molt de mal, sí. Fa molt de mal, sí. Quan tenim una ungla encarnada, que és allò que a vegades s'ha de posar una miqueta d'anestèsia per poder tallar, perquè fa molt de mal.

Us dic una cosa. Barbers o propietaris d'animals domèstics, quan se't clava un pèl d'aquest animal domèstic, algú de la peixera que té gats ja està fent zizi, se't clava un pèl d'aquests entre els dits o sota les ungles, veus la padrina, eh? Si us ha passat, 9320174746773877719, va, que el telèfon s'anima. Maria Josep, Barcelona, bon dia. Hola, bon dia. A veure, tens una pregunta molt concreta per si passa al carrer o si et passa, per exemple, a casa. Quina és la pregunta, Maria Josep? Un atac d'epilèpsia. Uh, val, d'acord.

Veure algú, com identificar-ho, que jo penso que és difícil, i sobretot això que és el que es pot fer i el que no s'ha de fer.

Buà, boníssim. Maria Josep, la pregunta concreta és, imagineu-vos que compartim vida amb algú i de sobte li agafen convulsions, ens sembla que és un atac d'epilèpsia, tant si ho és com si no ho és, com hem d'actuar? Doncs, Maria Josep, et penjo, sents la resposta per la ràdio i així pots prendre nota, d'acord? Moltes gràcies. Una abraçada bonica fins ara. Adéu, adéu. Jordi, què li diem?

Aquí hi ha dues situacions, perquè ella comentava la situació, tu vas pel carrer i a mi ho trobes, que aquella persona no la coneixes de res, no saps si té antecedents o no. I l'altra situació és que aquella persona, doncs, tingui antecedents. Fem els dos casos, no? D'acord. El més senzill, entre cometes, és si aquella persona ja té antecedents i, per tant, pot ser que passi, el que s'ha de fer és vigilar i posar aquella persona en posició de seguretat perquè no es faci mal. Quina és la posició de seguretat? Primer, comprovar que estigui respirant amb normalitat. És a dir, la posició de seguretat que és de costat, tècnicament és més complicada, hi ha una forma de fer-ho, però en població general és posar la persona de costat per evitar, bàsicament, que si vomita s'ennuegui amb el seu propi vòmit, i per tant això és important. Però abans de fer això, el que hem de comprovar és que aquella persona respira amb normalitat i no hi ha una altra situació potencialment més perillosa, que s'estigui parant. Per tant, primer comprovar que això està bé i posar-la de costat. Normalment, si és una situació coneguda, la crisi convulsiva pararà. I per tant, el que hem de fer és que aquella persona es recuperi.

De seguretat vol dir que es posi de costat, estirada, com mig posició fatal, i que no hi hagi cap moble amb el que pugui xocar. Que no es pugui fer cap. Treure-li les ulleres, en cas que porti ulleres.

I no ficar res a la boca, que això és una d'aquelles coses que sempre s'ha dit, que si els dits, que si posar el dit per si hi ha alguna cosa. Perquè no es mossegui la llengua. No, la llengua se la pot mossegar, pot passar, però és més perillós que posis el dit i et mossegui a tu, o que posis una cosa a la boca, amb la força ho trenqui i encara es faci més mal. Això és l'altre. Nosaltres tenim instruments per posar la boca als centres sanitaris de forma segura, però normalment això en condicions normals no ho tindrem. Clar, no tindrem allà tot el

desplegament que pugui tenir un CAP, no?

Llavors que es recuperi, i si no es recupera, evidentment hem de trucar als serveis d'assistència. Si no es recupera. Exacte. Quant de temps vol dir que no es recupere? El límit el posem en els cinc minuts. Això és molt aleatori, perquè no sis i no quatre, però normalment posem en la situació que de normalitat a aquella persona si li passa, que sigui lo habitual. Si el coneixem probablement ho sabrem.

Això en cas si el coneixem. Per tant, ja ho veieu, posició de seguretat, el terra, cap objecte a la boca, tot i el que diguin aquell coneixement, fals coneixement, que ens ha arribat a vegades. No, vigila que no se'n passi la llengua, que no es mossegui la llengua, res.

I no bloquejar-lo, que moltes vegades hi ha la tendència a agafar-lo fort perquè no es pugui moure. Hem de vigilar que no es faci cops, però no cal immobilitzar-lo, perquè la convulsió ha de passar. Li pots trencar un os, fins i tot, si l'immobilitzes? Bueno, un os potser no, ha de ser molt exagerada aquesta convulsió, però es pot fer mal,

un os muscular, no. No l'hem de comprimir, la persona, no l'hem d'immobilitzar. Això sí que coneixem i sabem que és una persona que pateix atacs epilèptics. Ara anem al carrer, o estem, és igual, a casa nostra, amb una persona que no n'ha tingut mai d'atacs epilèptics, com ens preguntava la Maria Josep, com sabem que és un atac epilèptic?

Clar, és difícil. Si és el primer episodi no ho sabrem. I fins i tot els professionals sanitaris tampoc ho sabran perquè de primer diagnòstic no podrem dir que és una crisi epilèptica. Però pot ser que hi hagi convulsions i sigui una altra cosa? Poden ser altres coses. Una badeixada de sucre en una persona diabètica pot manifestar-se com una convulsió. Per exemple, una febre en un infant pot manifestar-se com una convulsió, no és una epilepsia. D'acord. Tòxics es poden manifestar com convulsions. Per tant, al primer episodi no podràs dir, el que hem de fer és el mateix que hem dit abans, però sense saber que és una epilepsia. Garantir. Que aquella persona respira amb normalitat, que no s'està enduagant, i posar-la en posició de seguretat i trucar a un servei d'assistència.

Doncs crec que més clar impossible, eh? Avui hem fet una guia a través de la ràdio que feia casos de sospita, d'atac apilèptic, sigui epilepsia o no, està convulsionant aquella persona, per tant, hem d'actuar d'aquestes dues maneres que ens ha dit en Jordi Mestres. El 932017474, avui estem parlant d'accidents domèstics. Heu tingut algun accident domèstic? Com heu actuat? O teniu alguna pregunta en concret? De dir, jo quan em cremo què he de fer? Quan em surt sang del nas què he de fer? He tancat la porta de cop i he enganxat els dits a algú què he de fer? Preguntes concretes també al 932017474.

I de vegades tenim tantes coses a la llar que ens oblidem d'etiquetar-les, no? I és el cas que ens comenta la Sara. A casa tenien un rentaplats industrial. I havien de posar el líquid, el detergent, manualment. Llavors, què va fer? Doncs va deixar la dosi d'uns d'un got translúcid i què va passar? No ho va comunicar el seu company i el seu company va arribar a la cuina i va fotre un glob. Diu, per sort, només va tenir una mica d'irritació a la gola. Diu, sisplau, detergents i sabons lluny del menjar i sempre etiquetats.

Oh! Jordi, a veure, en cas que accidentalment algú es posi, per exemple, lleixiu o qualsevol producte de neteja, però ja parlo dels més corrosius, i quan dic algú, ja no tan adults, perquè suposo que les cops a la primera, no? Infants, no? Què hem de fer? Allò de beure llet, cert o fals?

No hauríem de mesclar coses. Si hi ha hagut una ingesta i sobretot és un nen petit, el que hem de fer és anar a un servei sanitari i identificar, perquè els nens petits el problema que tenen és que no sabran explicar a vegades què els passa, ni què és ni què els està passant. Si és un adult, moltes vegades el propi cos a vegades fa que ho treguis, però el que s'ha de vigilar aquí, primer, evidentment, no treurà cap producte de l'envàs original. Això és el primer. Continua passant, perquè continuem veient. Segon, el problema de molts d'aquests productes ja no és tant el líquid, sinó els vapors que generen. Ah, epa. Per exemple, el sal fumant. Uf, nena. Els vapors que generen i la mescla de productes. Llegiu amb sal fumant, és una bomba. Perquè genera més I molta gent neteja i després tira el.

Algú per error ho ha fet alguna vegada. Tu, Brigitte, no? Sí, ui, molt. Bueno, fa el servei, però jo li dic que ho faci. Ah, sí? I fas aquesta bomba fètida, aquesta ripa? Bueno, com no netejo jo, nena. Sí, clar, però respirar això, per tant, horripilant. I la vida respiratòria. Si ens equivoquem a casa nostra i fem com aquell famós tall de l'Eliao Parda. Que barreges lleixiu amb sal fumant, perquè de vegades la gent diu, per netejar el lavabo, que quedi tot ben net i vinga fotre productes, lleixiu i sal fumant no s'han de barrejar mai, per tant el sal fumant no s'ha de barrejar. En cas de fer-ho, què hem de fer?

Ara tenim la barreja feta a la tassa. Ventilar molt bé, tancar la tassa, no deixar allò obert, i sortir. Ventilar i tancar la tassa. I tirar amb la cadena. Perquè vagi sortint. I marxar. En cas que ens piquin els ulls, si hem fet això. Depèn, si tenim productes per posar-nos, primer netejar amb aigua, que és el més fàcil que tenim, és aigua, però no en el lloc on s'està produint aquella emanació de vapors, que clar, si és al lavabo no fer-ho al lavabo, que sembla una tonteria, però a vegades ens passa. Netejar amb aigua, i evidentment si la molesta és molt gran, s'haurà també de valorar, perquè el problema és que això pot generar lesions en el propi ull.

Ostres. Tornem al cas del lleixiu que ens explicava la Sara. Per tant, res de llet, res d'aigua ni tan sols. Per tant, no ficar més líquid a dintre. Si l'hem liat i hem ingerit una cosa que no toca o la nostra criatura, és córrer a un centre sanitari.

Un centre sanitari que moltes vegades el que es posa és carbó activat, que es diu, per intentar neutralitzar.

Ah, carbó actiu. I te'l fan amb. Sí, amb un líquid, sí. I què fa aquest carbó actiu? Neutralitza. Uau, o sigui, és una base àcida amb una.

Això passa en situacions més greus, quan ja hi ha un intent de fer-se mal. Molt bé. Clar, si volem fer vomitar aquella persona, el que podem fer és generar-li més mal, perquè allò estem movent i fem que pugi i que baixi. Ai, el líquid va repassant amunt i amunt. I va cremant tot l'esòfag. Per tant, això ho hem de vigilar moltíssim. Servei sanitari, que es facin les mesures que sabem fer. Tenim una trucada,

no és ben bé del que estem parlant avui, del que feien cas d'accident domèstic, però una persona que està preocupada per una cosa que li ha passat a la seva dona, potser li podem donar resposta a Jordi, o almenys portar-la, conduir-la cap a on podria ser que trobés la resposta. Pere, en posta, bon dia. Hola, bon dia. A veure, Pere, quina és la teva pregunta? La meva pregunta és que

la meva dona li ha passat ja 4 o 5 vegades, quan se'n dona compte, cau. Sí, es desmaia.

Epa, mira, interessant. Ho diu suposo a col·lació de la trucada que hem tingut ara, la Maria Josep. Algú que caigui així de cop, i veiem que no és res muscular, pot ser que sigui un cas d'epilèpsia?

Clar, aquest tipus de situació poden ser moltes coses, per tant s'ha de valorar. Si li han dit que pot ser epilepsia, entenc que faran tot el circuit necessari per veure si es pot confirmar o no i si necessita tractament o no, perquè el problema d'aquestes

caigudes és que es faci mal, sigui per la causa que sigui. Perquè Pere no perd la consciència, ella no es desmaia.

Home,

clar, no és normal allò de caure per terra, vull dir, no és l'habitual. Vull dir, anem drets per alguna cosa, no fent la croqueta. Pere, doncs em sap greu, no et podem ajudar gaire més, sinó que segueix amb els controls del teu centre d'atenció primària, que allà la podran valorar de primera mà. Però sí que aprofitaré el teu cas per parlar de què fer en cas de desmais a casa, en cas de desmais, com hem d'auxiliar les persones que conviven amb nosaltres. Gràcies, Pere. Una abraçada. Fins ara. No li estava fent res, eh? Ara no t'estic entenent, Pere. Fem una cosa, Nil, recupera'm el tu a veure si hi ha alguna pregunta concreta d'en Pere que puguem resoldre en antena. Respecte als desmais, a veure, com hem d'actuar si algú es desmaia per la consciència?

Clar, hem de valorar la situació de partida, no? Per la consciència i, per tant, cau de cop, hem de veure si és un fet recurrent i, per tant, haurem d'anar a consultar perquè, evidentment, alguna cosa està passant i poden haver-hi moltes causes que provoquin això. O és algo circumstancial, per exemple, aquest estiu ha fet molta calor i hem vist marejos secundaris a altes temperatures. Per tant, la situació és complicada, s'ha de valorar en cada cas. Què hem de fer? Seguir les regles bàsiques a casa és de no posar-nos en risc el que ajuda, vigilar, ajudar la persona, posició de seguretat i veure com es recupera. Si no es recupera, doncs haurem de consultar. Hem de trucar al 112. Depende de com estigui. Si la persona està en aquest moment en recupera, potser hem de demanar visita al nostre centre de forma ordinària o trucar al 112 i moltes vegades ells filtren i ens poden filtrar la gravetat i diran exactament què hem de fer.

Teniu alguna consulta en concret? De dir, em faig un cop de cap, m'he tallat el dit. Alguna consulta en concret? Voleu saber com heu d'actuar? Doncs ja ho sabeu al 677-3877-19 o al 93-201-7474.

Mira, hi ha una que repeteixen diversos oients, que té a veure amb què ens hem de posar quan ens fem una ferida. És a dir, allò, no, posa-li alcohol, posa-li aigua oxigenada. Jordi, què hem de fer si ens tallem i hem de posar aigua, i hem de posar aigua oxigenada al col, al iode quan es posa, pregunta l'Albert.

Mira, ara que s'acosten festes, però s'acosten, encara queden molt, eh? Però, gent tallant el pernil, quanta gent s'haurà escapat el dit tallant el pernil. En veieu més, urgències?

Se'n veuen sobretot la nit de Nadal, la nit de Cap d'any, sí. I un, perquè el tall per ganivet de pernil és dels profuns.

I a més és com en diagonal, no?

Oi, oi, oi, com si féssim una llenca. Perquè no està esmolat, nena. Si estigués esmolat, no farien tanta força i no se'ls escaparia el ganivet perquè no són professionals.

O tenen el colze, si està més esmolat. A veure, en cas de talls de ganivets, per exemple.

Clar, aquí si ens fem un tall amb el ganivet, què hem de fer? Netejar amb aigua per veure la profunditat. Ui, m'estic marejant. Això ho hem de veure, eh? Perquè si està tacat de sang no beurem massa. Clar, clar, veu que no et veu, veu aigua. I apretar. Si és molt profund o veiem que alguna cosa que està bé, doncs algú ho haurà de valorar. Però bàsicament és netejar amb aigua i apretar per tallar la.

Si ens passa estant sols i veiem que ens estem.

Que t'estan enviant fotos de talls? No envieu fotos de talls, per favor. Ara l'Agnès ens acaba d'enviar una fotografia del seu dit.

Si estem sols i estem apretant, ens hem posat aigua freda i sabó i estem apretant i dic ui, ui, ui, se me'n va la consciència, què hem de fer? Corre i tirar-nos al llit, per exemple?

Bueno, si estem notant que ens estem desmaiant, que és una de les situacions més clàssiques, el tema quan veiem sang, molta gent es mareja només per. Sí, només de pensar-hi, Jordi. Sí, de veure la sang. És una de les fòbies més habituals, el veure sang i marejar-se. No és perquè estiguis perdent molt volum. A vegades, això, els que treballen en donacions de campanya de sang ho saben. Bàsicament, el que hem de fer és sentar-nos per evitar la caiguda, que afegim un cop el tall, que ens fem més mal. Per tant, sentar-nos i restar-nos.

Per tant, entenc que pel que dius, així en general, desmaiar-nos per una, jo que sé, que ens baixi la tensió de cop, o que tinguem un ensurt així amb un tall, no vindria a ser preocupant per se, a menys que es repeteixi,

no, en el temps? No és preocupant si hi ha un mecanisme que ho justifica, ara se repeteix, i sobretot si no hi ha mecanisme, que sí que és quan hem de consultar. Molta gent es mareja quan s'aixeca d'una cadira, això és molt habitual. Això per què ens pot passar? Bueno, és un tema de compensacions de tensió. La tensió va variant, no està fixa. Això m'ha passat mil vegades. Quan ens aixequem ràpid d'una cadira o del llit, la tensió a vegades no arriba a compensar-se i hi ha com una petita caiguda i és molt conegut i a molta gent li passa i no passa res. És saber-ho i fer transicions més lentes.

L'Esther demana si estem sols i ens enoiguem menjant, Quina és la solució? Què hem de fer? Ui, ui, quin horror, per favor, eh?

Doncs el primer que hem de fer és tossir, tossir amb molta força. El problema és quan no podem tossir i estem sols, doncs el que hem de fer és sortir de casa i buscar algú, perquè si no podem tossir i seguim anul·lant-nos i això segueix, podem tenir conseqüències greus. Per tant, tossir amb ganes i si veiem que estem perdent la capacitat de tossir, no estem respirant amb normalitat, fer el possible per sortir de casa, perquè és que si no. Ens passa, ara no estem sols,

hi ha una criatura. Cops a l'esquena, allò el clàssic copet a l'esquena, forts?

Sí, si és petit i té capacitat de que tossi, si és molt petit i no ho podrà fer, cops a l'esquena, no a l'abdomen. A diferència amb els adults, bàsicament perquè podem fer mal a òrgans internos abdominals si fem amb la força d'un adult. Per tant, normalment es fan a l'esquena per intentar que allò que està allà parat surti.

Recomanes fer un curs d'RCP a tots els pares primerencs? És recomanable. Ens estem espantant tots a casa, esteu dient, per exemple, que hi ha molts avis escoltant, a part dels pares que estan treballant, avis dient, ostres, jo em quedo al càrrec dels meus nets, de fotre un curs d'RCP, m'ho estàs dient de veritat. Us recomanem?

És recomanable, molts països ho fan. És recomanable perquè sabem i podem dir que quan hi ha una parada cardiorrespiratòria el que salva la vida d'aquella persona és l'actuació immediata. El temps. Fem una cosa.

També s'ha dit molt que si ho hem de fer al ritme de la Macarena, fem una pausa per la publicitat i a la tornada m'aclareixes sense banalitzar si això de la Macarena és veritat, és mentida, trucs, coses que podem explicar des de la ràdio per fer una bona RCP. És una reanimació cardiopulmonar. Una bona RCP. Uf, em vaig posar malalta, eh? A la tornada.

Passen cinc minutets de dos quarts de dues del migdia. A les dues posarem punt i final a la solució d'avui. Més pràctica que mai, eh? Com actuar en cas d'accident domèstic. Ho hem deixat dient que, ostres, clar, hem de fer una reanimació cardiopulmonar, la RCP famosa. En Jordi recomanava de totes totes fer algun curs d'RCP, sobretot a pares, primerencs, avis, àvies que convisquin amb criatures i persones en general, no? Perquè aquest temps que triguem en reaccionar pot ser decisiu a l'hora de salvar o no la vida. I hem dit, escolta'm, s'havia dit molt que ho havíem de fer al ritme de la Macarena. Això són les compressions pectorals,

eh? Sí, 120. Però què s'ha de fer, nena? No ho entenc. Bueno, a veure, quan hi ha una aturada, el més difícil és identificar l'aturada. Jo us puc dir que quan es produeix una aturada es veu, perquè el to del cos canvia, no és un desmai, es perd el to. D'acord. Perquè el cor es para, per tant no hi ha circulació de sang. Llavors, què hem de fer? Us deixem la música de

fons perquè aneu pillant, no, no, fora broma, el ritme que s'ha de fer una RCP, eh? Sí.

Si tenim dubtes, el que hem de fer és trucar al 112 i el 112 ens donarà instruccions pas a pas de què hem de fer fins que arriba l'ajuda. Però és que sempre insistim molt, el que salva la vida de les persones és començar quan abans millor. Cada minut que passa és un percentatge. Hem de situar les mans al tòrax. Al tòrax, a la línia mitja, a la zona on acaba l'estèrnum. Les dues mans, no? On tindríem les senyores, diguéssim,

la part del mig del sostenidor. Sí. Els ferros, els dos que s'ajunten aquí?

Sí. O més avall? Una miqueta més amunt, orientat cap a on està el cor. No aquí, sinó més cap aquí. Llavors, el que hem de fer és. Fer caure el nostre pes dels braços rectes a un ritme de la Macarena, que a vegades si ho tens al cap sembla com una frivolitat, però realment és útil, i quan es fan les classes i les instruccions, inclús a professionals, això de la Macarena es diu, perquè t'ajuda, o l'Stayin

Alive A veure, posa'm l'Stayin, que també és 120 RPM, no?, que diuen, a veure. Ah, és que m'imagino jo el drama d'estar reanimant

algú amb el Stay in the Life. O els futboleros al ritme de l'himne de l'Atlètic de Bilbao. De l'Atlètic? També. Aquesta no la conec. No és com sona. Ara el buscarà el Víctor. El ritme de l'Atlètic. Hi ha vídeos, eh? Hi ha vídeos a YouTube.

Atlètic de Bilbao. Ostres, m'agrada. Per tant, o el Stay in the Life o la Macarena. El més conegut són aquests dos. O l'himne de l'Atlètic de Bilbao. Per tant, i quantes apretades hem de fer?

A veure, el que diuen les guies, sobretot les europees, que són les que seguim aquí, són 30 compressions i dues ventilacions. La ventilació no és fàcil de fer, perquè s'ha de col·locar el coll d'una manera, perquè sigui efectiva. Per tant, les ventilacions en realitat no són obligatòries. Només serien recomanables quan l'aturada és conseqüència d'un ennovegament a l'aigua. Ah, per treure l'aigua. Perquè la parada no és perquè el cor s'hagi parat, sinó perquè el pulmó està ple d'aigua i, per tant, hem de treure aquesta aigua.

D'acord. Per tant, seria 30, 2 insuflacions, 30, 2 insuflacions, en cas que sigui ofegament per aigua. Si no, i no sabeu fer-ho del tot, mantingueu simplement les compressions, perquè encara.

Si fos ofegament per aigua, començaríem amb la ventilació. D'acord. Per tant, 2, 30, 2, 30. Comencem amb ventilació, però quan es produeix una immunització normal al carrer i en població general sempre diem que la ventilació no és obligatòria, no coneixem a la persona, millor té sang, té mucositats, perquè realment l'important és començar les compressions, que el que farà és que el reservori de sang amb oxigen recirculi i per tant arribi al cervell, que és el que estem protegint. I donar temps a que arribi el DEA, que és el desfibril·lador, que això és la part més important d'una reanimació cardiopulmonar.

Mira, ara anem al desfibril·lador. Abans, però, deixa'm rebre la trucada d'en Jan, de l'Eixample, que ens explica un cas en el que no va saber actuar gaire bé. A veure, Jan, bon dia. Hola, bon dia. Quin és el teu cas? A veure.

Mira, soc un iaio de 73 anys que un dia estaves a la casa i vas començar a remenar un moble de dos metres i mig que té un llit abatible, i em va caure a sobre del cap. Jo tinc fibrilació auricular, pren anticoagulants, i va començar a sanar una miqueta només el cap, i a la cama, als braços, i tota la situació aquesta. Va estirar-me aigua de seguida, aigua al cap, i. Quina reacció hauria de tenir?

Interessant i molt bona pregunta, Jan, perquè clar, aquí parlem d'aturar l'hemorràgia, però clar, si estàs prenent anticoagulants, això ho dificulta. Jan, fem una cosa, et responc a través de l'antena, d'acord? Molt bé, gràcies. Una abraçada, guapo, gràcies per confiar en la solució. Fins ara. Què li diem al Jan, perquè és interessant

aquest paradigma? Bé, quan tenim un cop al cap, el que hem de vigilar és que no tinguem una conseqüència que és que ens adormim, que estiguem com més lents, que són les conseqüències d'un cop al cap, que a vegades no és imminent, pot ser amb els dies posteriors. Quants dies posteriors? Quan donem les fulles d'observació, parlem fins a 72 hores. D'acord. És a dir, poden passar coses. Tres dies. Perquè a vegades les hemorragies internes per un cop al cap poden aparèixer al cap d'un temps. Sobretot si aquella persona pren anticoagulants, que té més risc. Que hi hagi un sangnat intern, si el cop és molt important. Per tant, sempre s'ha d'avisar que en aquestes 48-72 hores vigili el seu estat, perquè si hi ha algun canvi, s'ha de valorar. Però en tot cas,

per aturar l'hemorràgia, prenent anticoagulants, la metodologia és la mateixa, apretar. No apretar més fort ni apretar d'una altra manera.

Si no tenim cap ferida oberta que s'hagi de revisar,

posar fred. D'acord. Anem al desfibrilador, que ara ho deies. Nosaltres fem un massatge, una RCP, una reanimació cardiopulmonar, esperant que arribi el desfibrilador. Per exemple, si estem al gimnàs, pot haver un desfibrilador. Si estem a la feina, pot haver-ne un. Tothom pot fer servir aquest desfibrilador?

Estan pensats perquè el pugui fer servir tothom. És molt fàcil, no té massa idea, perquè bàsicament qui decideix qui desfibrila és l'aparell. Tu només apretes el botó A veure, a veure, com funciona? Bàsicament, si estem davant d'una situació, hem demanat ajuda als 112, ens estan assessorant, ens han portat al DEA, posem les pegatines que hi ha a la foto en l'aparell, són dues pegatines. Les pegatines a cos descobert, no foteu per sobre la camisa que això t'ho explico, en el DEA es veuen les imatges, quan s'apreta el botó l'aparell va parlant i va dient que analitza, que tothom se separi, analitza el ritme i si és desfibril·lable, que vol dir que podem xispar perquè ens entengui la gent, l'aparell ho diu i tu només has d'apretar el botó.

Hi ha molta gent que ens està demanant com es fan totes aquestes maniobres, aquesta maniobra de reanimació cardiopulmonar. Al club us deixarem un vídeo oficial que va fer la Generalitat, és un vídeo de dos minuts, que també us servirà per fer-vos una idea de tot això que estem posant en paraules avui amb el Jordi Mestre, disculpeu.

No, no, interessantíssim, perquè, clar, ho estem explicant aquí de veu, un suport d'imatges ens aniria bé, i recordeu, eh, la Macarena, o recordeu l'StayinAlive, quan estigueu veient aquest vídeo, que ara mateix l'enviem al Club de la Solució. Si no sou part del club i voleu formar part del club, on us enviem enllaços en exclusiva, il·lustrem tot el que estem dient enviem coses que creiem que pugui ser del vostre interès, ja ho sabeu, al 677-3877-19. Vull formar part del club. Us enviem l'enllaç, estareu dintre i allà us rebreu tot. Jordi, ara parlàvem dels desfibriladors. Per tant, és una màquina que ho fa tot sol. Tu només has de descobrir-li el pit a la persona, li enganxes les dues enganxines i et diu, aparteu-vos, veig si és desfibrilable o no, li xuto la descàrrega o no. Per tant, pot ser que un desfibrilador decideixi no desfibrilar la persona i no és que no estigui funcionant.

No, és que no hi ha un ritme que sigui tributari d'enviar una càrrega elèctrica, que el que fa és reiniciar el cor, i per tant hem de seguir fent les compressions. Uau, però ho diu la màquina. Ho va dir la màquina, sí, en cicles de dos minuts, i tornarà a dir, tornem a comprovar el ritme, tornem a mirar. A vegades la primera no és desfibril·lable, a base d'anar fent compressions, potser la segona ho serà. I arribarà el 112, i faran la seva màgia. Mare meva, que arribin ràpid els 112, eh?

La cosa, nena, perquè en el cas que no sigui desfibrilable, pot arribar a causar la mort.

Oh, clar. Perquè això detecta.

Oh, clar. Perquè això detecta. Pot comportar, el que passa que si estem fent reanimació i hem començat d'hora, moltes vegades el que necessitem és posar fàrmacs, i això ja ho farà el 112, ajudant fàrmacs, eh?

És interessant perquè el Marc és submarinista amateur i va fer un curs de primers auxilis on li van ensenyar a fer aquesta reanimació cardiopulmonar i gràcies a aquest curs va poder salvar la vida d'una dona al carrer. Això és el que ens explica el Marc. I la Sílvia, que ens escriu des dels Estats Units, està certificada en RCP, en gossos, i també constata que als Estats Units, si segueixes el ritme de la cançó dels Vigis, de State, per tant, també ho constaten, pots fer aquesta RSP,

aquesta reanimació. M'encanta. Sílvia, però ha dit RSP en humans i en gossos? En gossos. Ella està certificada en gossos. Amiga! Sí, és veterinària. Uau, estic flipant, clar. Ara estava parlant gossos adults, però en nens la cadència també és dues insuflacions, si és en aigua, 30 compressions. En nens és diferent.

Perquè la majoria d'aturades en nens són per causa respiratòria, no és tant per causes cardíaces. D'acord. Llavors, aquí les ventilacions són importants, però normalment s'ha de fer molta més cura per les lesions que pots. Ara, si hi ha una parada s'ha de fer, és a dir. Preferible trencar una costella i salvar-li la vida a la persona o al nen, que no fer res i.

Anem a parlar d'enrampades, perquè ara parlàvem d'aquest desfibril·lador, però anem a les enrampades de 220 volts. Una persona. Després anirem a criatura. És una persona que, pel que sigui, està reparant un endoll, lo típic, has pensat que has baixat una fase i no has baixat aquella fase. Primer, jo recomano baixar totes les fases de la casa, d'acord? Perquè mai no saps, no? Aquell endoll forma part de la fase de la cuina. No, és que aquest estava amb el conjunt del lavabo perquè van fer la instal·lació, no sé què. Baixeu tots els ploms, per favor. Tots. Tot i això, si hi ha algun accident i algú s'enrampa i es queda enganxat, això és possible o només passa a les pelis?

A veure, això seria estrany avui en dia perquè les construccions avui en dia el que fan és que salti tot. Per tant, és complicat. Això passa més, per exemple, en situacions amb voltatges més alts, amb indús, que això pot passar. Llavors, aquí el més important és que el rescatador, que a vegades pots ser un company de feina, no es posi en perill. Perquè si una persona està electrocutant i tu el toques quedaràs enganxat.

Per tant, hem de fer allò típic de, perdoneu, el símil de l'escombra, no? Diga, una escombra o un objecte

que no sigui conductor. Exacte, que no sigui conductor. Bàsicament serà en plàstic o pauchu, coses d'aquest estil.

Literalment hem d'empenyar la persona? Sí.

Bueno, és que si el toquem ens quedarem enganxats. Veiem que la persona s'està electrocutant. A casa és molt difícil, perquè normalment saltaran els ploms. Això és el que hauria de passar. El diferencial, no? Exacte. Bueno, lo que abans dèiem, els ploms, no són. Estimant, això és d'altres. Els ploms, que tu no ets jove. Va, si teniu preguntes concretes,

al 93 207 474 o al 677 38 77 19. De seguida anem a un cas de la Brigita, que diu que et va picar tres abelles en un matí. Oh, vespes. Ara hi anem, a vespes, picades, mosquits, aranyes, etcètera, etcètera. Però abans, el nostre guatze.

Mira, abans parlàvem de les convulsions i els atacs d'epilèpsia. L'Adela pregunta, què fer amb una persona diabètica, també ho hem esmentat per sobre, que pateix una hipoglosèmia al carrer, perquè un amic diu que el va confondre amb una persona borratxa. Què hem de fer amb una persona diabètica que pateix una hipoglosèmia, una baixada de sucre?

Si sabem que és diabètica, que està tenint una baixada de sucre, i la persona s'identifica com a tal. Pot beure en condicions de la normalitat doncs li donarem una miqueta d'aigua amb sucre o un suc amb sucre i a vegades amb això es recupera si no està amb capacitats de beure líquid i per tant el que hem d'evitar és que s'ennuegui el que és preferible si aquella persona sap que li pot passar porten aquelles injeccions de glucagon que bàsicament es punxen per fer-li pujar el sucre que a vegades ho porten si no ho porten, què hem de fer? no té coneixement, doncs hem de trucar al servei d'assistència.

Ara em deies hipoglosèmia, eh? És la baixada de sucre. La baixada, perquè una hiperglosèmia. És la pujada. Quins símptomes dona?

Quan és una persona diabètica, una pujada molt exagerada de sucre, el que acostuma. Que hi ha dues situacions, eh? La situació greu, que és que fins i tot aquella persona pot entrar en un xoc. Una cetoacidosi diabètica, que potser a la gent li sona, aquella olor a pomes agres o pomes fermentades, que vol dir que hi ha una pujada tan exagerada de sucre que tot es desquadra i és una emergència, això són situacions que cada vegada en veiem menys. Perquè seria una persona molt poc controlada. Molt poc controlada, vull dir, no s'acostuma a veure. El que pot passar en persones que tinguin pujades de sucre, no en situació d'emergència, comença a beure més aigua de lo normal, a fer més pipí de lo normal, que indica que probablement hi ha un sucre massa elevat en sang, que a vegades és la forma inclús de diagnosticar

una diabetes en adults. El que t'anava a dir, l'Ares Teixidor, la nostra estimada Ares, li van detectar així. Ella va començar a tindre molta calor i molta set, i deia, però si és que acabo de beure i no feia calor, i diu, com pot ser? I arrel d'això. Està diagnosticada. Doctor, què és? Diabetes tip 1? Això és més. En adults és la tip 2. Tip 2. Doncs ella està. Això ho va explicar-ho ella.

Hi ha alguns tipus de tip 1 que es pot diagnosticar en adults, però l'habitual en adults.

Doncs li passava això, que tenia molta set i molta calor.

Mare de Déu. Per tant, si teniu molta set, alerta, eh? Controleu el sucre, també.

La Mercè diu, esteu parlant d'enrampades, però sisplau, què hem de fer amb les rampes a la nit de cames o esquena? És veritat que funciona això de posar el peu descalç al terra.

A veure, què podem fer amb les rampes? No és ben bé primers auxilis, però a la nit sí que et salva una mica.

A veure, les rampes poden tenir també diverses causes. A vegades pot ser postural, a vegades pot ser per medicaments que es prenen, a vegades pot ser per antecedents que un té, si té problemes d'esquena, ciàtiques, protusions discals. Per tant, un ha de saber si hi ha alguna causa i, per tant, anar a millorar aquella causa. I després, posturalment, sí que funciona. Moltes vegades les rampes és posar el peu. No cal que ens posem a terra, no? A vegades fem aquello com l'estirament, com si volguéssim portar la punta dels dits cap a. Això ens passa a la nit.

M'ha passat moltes vegades. Això em passa bastant habitualment. Des del somier fins al terra es fa etern.

Ara diré una cosa molt poc científica. A veure, a veure. Però hi ha molta gent que per evitar les rampes. És que si no, a Catalunya truqueu, eh? Taps de suro. T'ho juro! Com? Que hi ha gent que agafa taps de suro, sí, fan una bosseta de tela amb taps de suro. Davant del Jordi Mestres. Ho estic dient, davant del Jordi Mestres. Però la gent confirmarà, per favor, si ho feu 932017474 a veure, és una bogeria del meu iaia no, no, no. Diuen que el suro va bé per evitar les rampes a la nit. 93-201-7474. Però on el posen, el suro? Se'l posen al costat, al llit. Ah, per dormir. Bueno, a veure, jo això ho he sentit mil vegades. Evidentment, no deu tenir cap base científica. La peixera m'està mirant tots amb cara de boja. Però, si us plau, Catalunya, que algú m'ho confirmi. El Nil diu, no estan trucant.

A veure, potser és un tema familiar, però. Jo crec que és el doctor, ho ha dit. La teva àvia la van enxampar a pimplant i. No, no estàs de suro.

No. Només dic que estan trucant. 932017474, d'on traieu això de posar taps de suro per evitar les rampes de la nit? Si ho feu, feu-m'ho saber i feu-me saber que no estic boja, que hi ha més d'una persona a Catalunya que fa aquesta tècnica. Aparentment no té cap

explicació científica, oi? No crec, vaja. El que no sé és què feien abans amb les botelles, aquest és el tema.

Jo, nena, que això és que la van atrapar pimplant i va dir, no, això és per les rampes, nenes.

Mira, m'està escrivint una persona en la que tots confieu, que és la Marta Pérez Verge, i em diu, jo tinc a la tauleta de nit un dab de suro per evitar les rampes. Bé, aquí ho deixo dit, eh? Espera un moment.

Veus? Explosió en Catalunya. No, no, un moment, un moment, perquè tu has demanat pel suro, però hi ha oients que fan altres coses.

Només us dic que el Víctor m'acaba de dir que hem col·lapsat les línies. Ah, sí? Anem a la públi. Anem a la públi. Hi ha remeis, remeis per evitar rampes. Marta, Barcelona, bon dia. Hola, bon dia. Què, què, què?

Doncs a mi m'ho va dir una amiga, ja fa 3 o 4 anys, i jo poso el suro en el coixí. És clar. Entre el coixí i la funda que tinc abans de la coixinera, hi ha un tap de suro, d'ampolla, del que vulguis. I funciona, Marta? Home, i tant, sí que funciona.

Espera, espera, no em venguis, Marta. Josepa, bon dia. Bon dia, reina, digues.

Jo el poso a baix, no a dalt del coixí. El poso entre els dos llençols. Un tapet de suro a cada costat.

I et funciona, eh, Josepa? Me funciona perfectament. Un aplaudiment per la Marta i la Josepa, per favor. Ah, i tenies moltes rampes, eh, Josepa? Moltes, sí, sí, sí. I des que fas això, ni una sola rampa?

Bueno, algun dia encara en tinguem alguna, però no el que tenia, eh, ni molt menys. Doncs mira, Josepa, apuntem aquest remei,

que ha arribat tothom a l'estudi, i fixa't que tu ets la prova viva que les coses funcionen. Gràcies, Josepa, una abraçada. Adeu, una abraçada, adeu. Adeu, adeu, adeu. La Marta també, que se'ns ha penjat la Marta, però que ens assegurava que es posaven. Perquè us aneu fotent de mi! No, mira. És com el suro funciona. Espera, espera, que hi ha una tercera. Maria Assumpció, bon dia.

Hola, bon dia. Tu poses suro, nena? I tant. A dintre d'una bosseta de Batista. Veus? Amb una agulla impredible en el pijama per dintre. Ai, m'encanta! Perquè me toqui la pell. I què, nena? Funciona, oi? Però perfectament. És que jo n'era molt, molt. Defectada de rampes. No sabia per què. I vaig sentir un senyor castellà que parlava per Catalunya Ràdio, que era com un curandero, que té llibres i tot, es veu, i ho explicava, i ho vaig provar, i com que va funcionar, Doncs ara pràcticament no en tinc mai.

Doncs mira, nena, un aplaudiment per la Maria i el seu mètode del somni. I acabo la ronda. Maria, gràcies per trucar. Bonica, una abraçada. Adéu. Ràpidament anem a Dernius amb la Margarida. Margarida, no m'estic tornant boja. Això funciona, oi? Sí que funciona.

Jo també ho he provat. Les meves ties, la meva família, eren molt de rampes i ells van ser els que m'ho van dir. M'encanta.

Margarida, Dernius, gràcies per trucar i certificar que no soc folla. Una abraçada, bonica. Gràcies, Maria. Adéu, adéu.

Mira, la Roser, el tap de suro, no el té arrapat a la pell, com la Maria Sorcio, però el té. No, no, és que fixeu-vos en el mecanisme. El tinc en la tauleta de nit, el tinc en la tauleta de nit, quan me'n vaig a dormir, i quan tinc la rampa l'agafo amb la mà.

Epa! Anem a la publicitat i ara polim aquest mètode. Agafeu de moment taps de suro, que ara seguirem investigant com ho fan els nostres veïns, va.

La solució, amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Quatre minutets per posar punt i final a la solució d'avui. A veure, hem rebentat amb el tema del suro, eh? És la reina nena del suro. I encara segueixen a través del 677387719. Seguiu encara, però ens matisen, eh? El suro no pot ser sencer, Fran, perquè funcioni.

A veure, aquí hi ha un debat sobre l'estat del suro, ara mateix. Dèiem que la Roser se'l posava a la tauleta de nit i quan li agafava la rampa s'abraçava el suro. La Núria diu que el seu marit també es posa els taps de suro, en aquest cas, sota el coixí. Epa, molta gent és sota el coixí. Hi ha diversos mètodes, però triomfa sota el coixí. I l'Esperança diu, una amiga meva em va dir que el remei del suro s'havia de fer a la butxaca perquè no tingués rampes conduint. Però em va advertir que havia de ser un suro tallat per la meitat. Epa! Ha de ser un surro tallat per la A veure, això no té evidència científica. No, i diu l'esperança.

Evidentment, no funciona. A veure, Jordi, aclarim. Fora bromes, la gent assegura que li funciona. Potser és que hi ha altres coses que s'estan fent a la vegada, no?

Sí, a veure, és fantàstic. La tradició popular l'hem de tenir en compte. I a la consulta no ens hem de riure. Potser podem fer broma, però a la consulta és millor que ens ho expliquin i no jutjar, intentar acompanyar, perquè per això som metges de família. Però molt probablement hi ha gent que fan coses, ja sigui això del suro o altres, per algun motiu, però mentre estan fent altres coses, no sé, més exercici, estiraments, caminar, menjar-se mig plàtan. Que pot ser coincident, no? Pot coincidir, allò de causalitat o casualitat. Perquè els plàtans sí que funcionen, contra les rampes. Si hi ha rampes, milloren per aquest potassi. El que tampoc és hem d'abusar per no pujar massa el potassi, no?

No, no, no, ens passem ara i anem per l'altra banda. Brigitta, a veure, ens queden tres minutets,

dos minutets. Tres vespres, em van picar el mateix matí allà a casa. I jo et vaig posar fang, doctor. Fang sí o fang no? Fang no.

Com a norma, no. Fang no, Brigitta. Potser que el fang, si a lo millor estava una miqueta fresquet, tot allò et va baixar la I és el que tenies, fantàstic. I què s'ha de fer? Doncs si t'ha de posar fred. Algú fred per baixar la inflamació. Al final, una picada de vespa és inflamació.

I allò de, amb l'ungla, apretar i fer, que això és un altre, avui no puc demanar trucades, però un altre dia et trucaré, eh? Ah, i demanaré trucades. Que apretes amb l'ungla i fas com una creu a sobre de la picada?

Això ho fem tots amb els mosquits, però bàsicament el que estem fent és canviar la percepció del dolor. La picada és una cosa, quan ens fem la creu, és com si teníem dolor en un lloc, i ens fem un cop en un altre, canviem el. La canvia, el lloc.

Ah, com que despistem el cos, no? Sí, despistem. Ah, per això et diuen, va, va, pensa en una altra cosa, no?

Si et foten un cop al peu, acabes pensant en un cop al peu. Nene, i els bonys, antigament nosaltres posàvem en una moneda d'un duro. Pel fred, no?, potser, eh?

Segurament, exacte. Ara, tu posa fred, si és que al final és fred. En forma de moneda, en forma del que vulguis.

Ai, senyor, avui l'hem liada molt grossa amb els taps de sud i les rampes, eh? Avui ens ha acompanyat en Jordi Mestres, hem fet aquest curs de primers auxilis, com actuar en cas d'accident domèstic. Jordi Mestres, moltes gràcies, estimat. A vosaltres, com s'agrada. Torna quan vulguis. El Jordi Mestre, si el voleu buscar, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Gràcies a tots i totes per participar, sobretot quan fas una crida així, migfolla, i la gent respon. De veritat, és un honor tenir-vos de oients a la solució. Brigida Lamur, ens sentim la setmana que ve, estimada. A la disposar. Una abraçada. Nenes, que ara estic apuntant tots els consells. A punt a tots els consells. Fran Domènech, ens sentim demà. Salut, fins demà. Us deixem amb l'Òscar Fernández i demà tornem amb la Marta Mercè i la Sònia Sánchez per parlar de com mitigar els efectes de la menopausa. Fins demà, família.