Desapareixerà el dit del peu o és un mite evolutiu?

I és hora de parlar de peus.

Perquè amb l'estiu ens desprenem dels mitjons i de les botes, deixem els peus a l'aire, hi ha qui du sandàlies, hi ha altres que opten per les xancletes, tot i que ara fa una estona que sentíem aquesta experta en protocol que ens deia que les xancletes a la feina res de res, però vaja, encara que sigui a la platja o pel carrer, són molt habituals, i clar, és aleshores en aquell moment, quan tenim els peus despullats, quan ens adonem de com de cuidats o no. Portem els peus. Aleix i Mariona, com els teniu vosaltres, els peus? Doncs mira, jo ara mateix A veure, mira, passa a la taula, Aleix. Vinga, va. El teu peu a la taula, eh? Allò que no ens deixen fer mai de la vida. És que portes una bamba. Mira. O sigui, tu, el teu peu no transpira ni al mes d'agost, eh?

El meu peu transpira al cap de setmana. Sant Àries, cap de setmana, eh? Exacte, per mi el cap de setmana de l'estiu és el moment de posar-me les xancletes. Sabata descoberta. Exacte, i durant la setmana, doncs, hi ha algun dia que porto mucasí, avui porto sabatilla esportiva.

Sí, sí, amb mitjó. Ara parlarem de si és una bona opció. Mariona, què tal el teu peu?

Fatal, jo prefereixo no ensenyar-lo perquè no m'he fet les ungles, les porto llargues, tot malament, porto cenàries.

És una qüestió estètica, vull dir que en principi fa salut al teu peu, no? No sé jo què dir-te. Ara tenim algú que ho podrà valorar. Perquè, vaja, els peus, més enllà de les filies i de les fòbies personals, tenen una funció clau en el nostre organisme. I per això, per saber com els hem de cuidar, hem convidat l'Ernest Díaz, que és podòleg i membre del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya. Molt bona tarda, Ernest. Bona tarda, un plaer ser aquí. A veure, ara et preguntarem a veure si són bones opcions aquestes que porta l'Elis i la Mariona, però, escolta, més enllà de les nostres preguntes, si els oients també ens voleu fer arribar les vostres consultes, ja ho sabeu que podeu trucar al telèfon del directe al 932017474, 93207474, i l'Ernest segur que us resol els vostres dubtes. Però a veure, d'entrada, Ernest. O sigui, com d'importants són els peus? Perquè ara jo deia això que tenen una funció clau en el nostre organisme, no? Pensem que sostenen, o vaja, que no sé si sostenen tot el pes, però vaja, sí, el pes va per als peus. Llavors, com d'importants són? Sens dubte és molt més

que una estructura que ens permet caminar. De fet, són els fonaments, com qualsevol edifici, són els fonaments sobre els quals està construït el nostre cos. De fet, suposa el 25% dels osos de tot el cos. Només amb els peus. 25%? Exacte. De fet, Leonardo da Vinci, hi ha una frase molt coneguda, que és que el teu home és una obra mestra de l'enginyeria i una obra d'art.

Clar, hi ha molt d'osset, no, petit? Hi ha molta estructura petiteta, no?

I molta destrossa, molt edifici amb uns fonaments una mica allò que ballen,

no? Sí, de fet, clar, està molt dissenyat per esmortar-hi tot l'impacte que té la nostra activitat, la nostra vida, i quan els fonaments en alguna cosa no funcionen correctament, doncs tot el que hi ha ascendent falla. Poden ser genolls, maluc, o fins i tot esquena. Per tant, els hem de cuidar,

són molt importants. Vols dir que molts dels problemes que tenim de dolors o molèsties, jo què sé, a l'esquena, a les espatlles, no sé si al cap, ve dels peus?

Doncs és molt possible. Això sempre és molt individualitzat, però clar, al final, la base de la nostra postura, en gran part, ve pels peus.

I Ernest, o sigui, cada quant hauríem d'anar al podó? Vull dir, és això com el dentista, que et diuen, mira, almenys un cop l'any, encara que no tinguis res, tu has de passar pel dentista, fer una revisió, mira que no tinguis càries, una neteja. Amb el podó, s'hauria de fer el mateix? Correcte.

El problema que tenen els peus moltes vegades és que com va amagat dintre d'un mitjó, que va dintre d'un calçat. Com l'Aleix, que per això el porta tapat, no porta molta i així d'aquesta manera, no hi ha aquí cap vergonya. Però sí que hauríem almenys una vegada a l'any, encara que no tinguis cap problema, cap dolor, sí que hauríem de fer aquesta inspecció tècnica de vehicles, aquesta ITB que sempre tenim en els cotxes, doncs amb els peus hauríem de fer el mateix. De fet, crec que cada vegada es té més consciència, sobretot ara amb l'esport, la importància que té el calçat com a avantatge moltes vegades en la competició. Doncs sí que està tenint molt més auge aquesta importància que els hi donem els peus. Però sí que com ens mirem al mirall al matí i no ens veiem els peus,

ens veiem la cara I ara t'he de dir que m'està callant la cara de vergonya, perquè seré molt sincera, Ernest. A veure, Marta, confessa't. No he anat mai al Podolac. Mai de la vida? Mai de la vida. No, no, i quan ha dit si s'hauria de donar un cop l'any, penso, doncs ja hauria d'haver anat 36 vegades. És una sort, també,

perquè això és que no ho has necessitat.

O sí, però no ho saps. Però jo he hagut de passar per nassos. És que ara em fa vergonya, com aquest tome bé els meus peus, però se sabe que hi troba, allà. O sigui, és un sacrilegi, això que he fet jo, eh?

A veure, no és un sacrilegi perquè afortunadament no has tingut segurament cap problema, però sí que és cert que, clar, potser haguéssim detectat algun aspecte que el dia de demà, quan siguis una persona més gran, doncs es podria haver evitat. Això sí que és cert.

Bueno, doncs com que jo no vaig al pudolac. Que el podòleg vingui a casa nostra, ja està, ho fem venir bé. Llavors, a veure, d'entrada, Ernest, quina rutina bàsica hauríem de seguir per cuidar els nostres peus? Suposant que no tinguem tampoc cap patologia gaire greu,

vaja, o cap patologia. Sí, alguns tips bàsics. Podríem tenir tres pilars. Un d'ells seria tenir la pell ben hidratada i ben protegida. L'altra seria el tall de les ungles. Perdó, perdó, hidratada vol dir que ens hauríem de posar crema hidratant als peus? Sí, potser no cada dia, però sí que després de la dutxa sí que seria, doncs, bo posar-nos crema hidratant.

Jo vaig apuntant, perquè crec que si us penc en peus,

però val. Clar, si tenim el taló allò sec, que es veu com esquarterat. Sí, que a més això a l'estiu passa molt bé.

Mala senyal, no? Sí, segurament aquesta pell ja està més agredida del que hauria. Jo crec que ara els meus

talons hi pots ratllar per amassar, eh? Els meus també, sí, sí. Una miqueta de formatge ratllat, no? Sí, sí. Llavors, ens els hauríem d'hidratar, els peus en general, els talons també.

Què més? El tall de les ungles, que aquí sí que és gairebé per aturar-se.

No, no, jo crec que ampliarem el tema de les ungles.

El tall correcte, que això és molt important i moltes vegades es fa malament. I és un dels motius de consulta. Ara obrirem aquest meló immediatament. I el tercer pilar seria el calçat, que no només s'ha d'adaptar al nostre peu i ens ha d'agradar estèticament, sinó també s'ha d'adaptar a la nostra activitat. No hem d'utilitzar el mateix calçat per anar a la muntanya que per anar a la feina o per fer esport. Llavors, has dit diverses coses.

Com que has obert el tema de les ungles, posem-hi el focus. O sigui, com s'han de tallar, ara deies les ungles dels peus, que dius no s'ha de fer de qualsevol manera. Com s'han de tallar? En absolut.

Hi hauria tres problemes que habitualment ens trobem. El primer seria que. Moltes vegades trobem que el pacient ha après o creu que tallar les vores de forma rodona, és a dir, les cantonades de forma rodona, és el que li ajudarà que no se li enclavin les ungles. I això és el contrari. S'haurien de tallar completament recta, sense arrodonir les vores. O sigui, llavors ho hauríem de fer amb el típic tallaungles? Però tallaungles te la talla rodona, depèn de com. Una sisalla, que se li diu.

No, la sisalla, que està tot allà recta. No, perquè és una mica. És una mica curvada, eh? Doncs llavors no seria ideal.

A llençar-los, hem d'anar a comprar un altre. Mira, de fet tenim una primera consulta que crec que té a veure amb això de les ungles. Hola Marta, hola Ernest.

Primer de tot, moltes gràcies pel programa, us escolto sovint i aquest cop m'he animat a fer-vos una pregunta. I és una cosa que em té bastant intrigat, a veure si em podeu ajudar. La cosa és que sempre que m'intento arreglar les ungles o llimar-me-les, sempre se m'esglaonen. No sé si és perquè les tinc molt fràgils o perquè me les llimo malament. O sigui, alguna altra forma de fer-ho. Bueno, moltes gràcies. Una abraçada. Clar,

què vol dir que se li esglaonen? Que no ho entenc. És que se li trenquen?

La làmina de l'ungla està feta per diferents capes. Si ell diu que serà llima, probablement ho està utilitzant una llima d'un gra molt gruixut, o està fent massa pressió sobre l'ungla, o ho està fent en diferents direccions. Tot això fa que es facin aquests esglaons i potser fins i tot es desprenguin. Clar, el meu consell seria utilitzar una llima d'un grafí. Que la pressió no sigui tan forta, sinó que sigui uniforme i sense apretar massa. Que sigui també en una mateixa direcció, no anar canviada direcció. Això, per exemple, aniria molt bé. No sé si a més utilitza o es renta, no sé si se les pinta, però sí que si utilitza algun producte químic que sigui agressiu, algun esmalt, doncs això també danya l'ungla i fa que es desprengui.

Mariona va per tu això, eh? Tens unes ungles pintades, no sé si de l'estiu passat.

Jo estic disposada a que se'm foti la bronca, perquè jo faig allò de em pinto les ungles, se me'n van quatre raconets de l'ungla, me les torno a pintar a sobre, porto capes, com un edifici de Barcelona del 1906,

saps? Però és semipermanent o permanent? O d'aquest que se'n va amb el.

No, és d'aquests que pots treure amb acetona fàcilment. Te'l fas a casa i sense la llampa d'aquella perquè s'assequin. A les mans sí que és veritat que porto semipermanent, que això dura un mes, dues setmanes, tres setmanes, i no descanso mai de les ungles de les mans, que no sé si això és molt negatiu perquè sé que ho fa molta gent. Ernest, no sé si això s'escapa del terreny de la podologia,

però potser també hi tens a dir.

Sí que hem vist que, per exemple, les pintures de les ungles tenen una composició, que no s'espanti la gent, però tenen una composició similar a la pintura dels cotxes. És un producte que sí que segurament a la llarga pugui ser agressiu. De fet, no fa gaire va sortir.

Tenim a la nostra tècnica, la Gisela, que se li surten els ulls de les òrbitres. Segurament molta gent que ens està escoltant també.

No fa gaire, es va prohibir determinades pintures i esmals per les ungles.

Sí, és veritat, i ara molts d'aquests llocs et posen un cartell de no fem servir aquests productes, ta, ta, ta. Exacte, saps que a la llarga pot ser perjudicial. I les pedicures més enllà de l'esmalt, són una bona idea o no?

Les pedicures com a tal, aquest terme en realitat va més lligat al que fan els esteticistes. Sí, per això et pregunto, sí. Exacte. Clar, aquí el risc que hi ha de les pedicures, que no és el mateix que les quiropòdies. Sí, que és el que feu als pudors. Exacte. Doncs aquí moltes vegades sí que, clar, el tall de les ungles pot ser que ens trobem el pacient que li han tallat de forma rodona, això sí que és un risc que es pugui enclavar, o li han tallat massa curtes, que també és un risc perquè s'enclavin, o li han tret la cutícula. El tema de la cutícula és un tema que ens trobem molt, els pudòlegs, Si treu la cutícula estem obrint una porta a infeccions, perquè la cutícula és una zona de la pell que precisament protegeix l'entrada de microorganismes just on neix l'ongla, que és una zona molt delicada.

Passa que hi ha cutícules, Ernest, que arriben gairebé fins al final de l'ongla. S'hauria de deixar des del punt de vista mèdic, higiènic?

Sens dubte, sens dubte treure aquesta pell o fer una petita ferida pot comportar problemes que fins i tot comportin fer algun tipus de cirurgia aquesta petita tonteria pot comportar l'haver de treure l'ungla sencera.

Crec que em deixaré de fer les ungles jo ja.

Jo acabo de veure que estem davant d'un cas d'intrusisme amb totes aquestes pedicures que potser esguerren la feina o us donen molta feina als codòlegs.

Sí, sí que és una cosa en què nosaltres ens trobem. Evidentment, sabem separar, jo crec que, o vull creure, tot i que de vegades sí que ens trobem en aquests casos d'intrusisme professional, però sempre tenim almenys aquesta sensació que crec que, respectem aquesta barrera del que és l'estètica i del que és la podologia. I d'aquí, els esteticistes que ens escoltin, doncs, que tinguin en compte aquestes premisses que donem de no treure la cutícula, no tallar les ungles massa curtes. També és dolent, eh, massa curtes? Sens dubte, sí, perquè la pell que envolta l'ungla, si traiem massa ungla, si la tallem massa curta, la tendència de la pell és ocupar l'espai que falta, diguem-ne. Si la tallem molt curta, la pell envairà aquesta zona, no hi ha ungla. I quan creixi l'ungla dirà, ostres, m'estic topant amb un mur que abans no hi havia, que és aquesta pell, que ha ocupat l'espai que jo tenia com a ungla. És una guerra aquí entre ungla i pell. La tendència serà ensorrar-se perquè es toparà amb aquest mur.

I és allò que se li diuen les ungles encarnades, no? Correcte, molt bé. És a dir, que fa un mal terrible i que normalment cal fer cirurgia fins i tot, no?

De vegades sí, unes altres vegades aconseguim salvar-ho i reconduir el creixement de l'ongla, però sí, algunes vegades sí que és necessari fer una cirurgia que no és molt complexa, és molt agraïda, però sí, sí, clar, no fa gràcia, evidentment.

Mira, podeu seguir trucant al 932017474 per fer les vostres consultes, en tenim una altra.

Bé, a veure. Jo us poso un context. Jo tenia una ungla que em creixia cap a dins sempre. Llavors, al final, buscant solucions, el metge em va oferir que em podia arrencar la ungla del tirón, amb un tractament així com quilogènic, cremar-me en fred el teixit de queratina, o no sé què, això que té la ungla, i que no creixés més. Però què passa? Això m'ho van fer, ara en tinc 22, m'ho van fer amb 18, i ara, avui m'estava mirant, perquè m'estic tallant les ungles dels peus, i em trobo que estic veient un indici d'ungla. Llavors, què he de fer? Perquè me deixo créixer, i a veure què passa, perquè potser ara em creix bé, o vaig al metge i li dic, escolta'm, per què em surt. Això no pot ser, m'han cremat la no sé com es diu, la rel. No em pot, saps? Estic confós, estic confós.

Bueno, doncs intentarem que surti d'aquesta confusió. A veure, perquè tu has fet algunes cares, com de dir, ai, ai, ai, que no sé si el que li

van fer és el més adient. A veure, el que sí que no he arribat a interpretar és si li ha entret tota l'ungla o només el lateral que se li enclavava. Però en qualsevol cas. Sembla que li dient, és com que li van arrencar l'ungla. Clar, l'ungla com a tal continua per sota de la pell. És a dir, nosaltres veiem una part visible, però el naixement està més en darrere i està enfonsat. Això se li diu matriu. Matriu unguial de l'ungla. Això és com una filera de cèl·lules que acaba com una miqueta nu, com si tingués unes banyes cap endavant. Això, si per exemple, és veritat que quan hi ha l'ungla encarnada, habitualment aquests laterals es cremen, no es cremen amb fred, això sí que m'ha sobtat, però sí que es cremen amb algun producte, amb algun àcid, o fins i tot amb làser, es crema i llavors, com hem danyat aquesta zona, ja no torna a sortir ungla. Però és veritat que un dels riscos que nosaltres li expliquem al pacient és que efectivament poden quedar algunes cèl·lules que no s'han danyat del tot, que no s'han cremat. I aquí les tenim que han tornat a sortir. Com que queda una petita llavor on pot créixer un petit brot i pot tornar a sortir un gla. Afortunadament és una cosa fàcil de solventar. Vull dir, sí que és veritat que comporta haver de tornar a dormir al ditet, tornar a cremar aquella petita zona, però sí que de fet és un dels riscos que nosaltres li expliquem als pacients quan hem de fer una intervenció d'aquest tipus. Que pot donar-se el cas, que és molt petit el percentatge, que creixi una petita ongleta.

Que vagi al pudor, que s'ho mirin i li diran el que ha de fer. Escolta'm, parlem ara de calçat. I ho hem comentat al començar, que és el tema de les xancletes, són les reines de l'estiu. Són un bon calçat, Ernest?

Per caminar a llargues distàncies, no. Per l'estiu, per regular la temperatura del peu i de més, doncs sí.

O sigui, vols dir que aquesta olla de pressió que té la llei al peu no seria una bona idea per l'estiu?

Per aquí dins no s'està malament, la veritat, he de dir.

Home, clar, però el noi camina, va pel carrer a 30 i pico graus. No me n'he d'anar fins al fòrum ara caminant, vull dir. Si em dius que a la platja estàs amb aquest calçador.

No, ja us ha dit que no. Però tu li diries que potser hauria de portar

el peu més descobert a l'estiu? Sí, hauria de transpirar més en aquesta època de l'any, sens dubte. No sé si porta mitjons, però. Porta mitjons.

És important el tipus de mitjó que portem?

Sí, sí que ho és. Com ha de ser? Millor de cotó que no de fibra, no? Correcte. Nosaltres recomanem més aviat de fibres naturals, que no tinguin costures molt gruixudes que de vegades poden comprimir massa. Per exemple, el cotó, com bé has dit, a l'hivern sí que podríem canviar una miqueta el tipus de teixit que s'utilitza pel de llana, però ara per l'estiu cotó o algun mitjó tècnic que transpiri bé.

Escolta'm, jo ara perdó, però tinc molta curiositat per saber quin calçat porta el nostre podòleg. Home, és que no li veig els peus. A veure, a veure què porta. Ah! Ah! Escolta'm, Ernest. Però si van bambes. Que van bambes i amb mitjons. No. Tarjeta vermella. Clar, jo no l'estava veient i he dit, bueno, què deu portar ell, que el copiarem.

És que a mi, allò que parlàvem abans de com anar a treballar. Sí, clar. És que he vingut a una entrevista. M'ho he pensat molt, eh? Però dic, no sé si és molt adequat presentar-me aquí en xancletes. A mi venir amb sandàlies o amb xancles em tira enrere,

però és una cosa que va amb mi, eh? És perquè ets un home molt formal. I dius, no m'enganxa, sí, sí. No, bueno, però vols no vestir, doncs de pena. Ernest, més enllà de la qüestió formal o no formal, com sabem si una sabata és adequada? I és la que fa per nosaltres.

No només adaptar el nostre peu, com bé he comentat, sinó també la nostra activitat. No podem utilitzar el mateix calçat per totes les activitats, sinó que cada activitat té el seu determinat tipus de calçat. Un consell que sempre donem als nostres pacients és. Sobretot a pacients que se'ls inflen els peus, els diem la millor hora per vostè, per anar a comprar calçat, és a última hora del dia, sempre. Ah, perquè el peu està ja més inflat. Exacte, i és quan veurà si li va bé o no. Ah, està bé aquesta. Exacte. Hi ha alguns tips per saber quin calçat pot ser més adequat. Doncs mireu, a la zona de la sola, davantera, on està l'articulació dels dits, els metatarsians, ha de ser flexible. Necessitem aquesta flexibilitat. Si l'has de poder plagar. Amb les mans, no? Sí, no ha de ser rígida, necessitem aquesta flexibilitat per donar la passa. També que tingui a la part darrere del taló un contrafort que ens faci certa subjecció, que el peu no ens balli en excés. Jo avui no compleixo, perquè vaig aquí amb una coseta que fa tal mal. I també que la puntera, la part de davant, sigui el més rodona possible, que no acabi en triangle.

Perquè és allò que els peus se't van comprimint, no? Exacte. I surten els.

Aquest hivern, de fet, es va posar molt de moda la bota cowboy, que és punxeguda, que acaba en punta. Allò és terrible, els peus?

Els que ho portaven són pacients nostres, segur. Això fatal, eh? Això per una estoneta, un dia puntual, doncs està bé. No són tan restrictius, però sí que evidentment fer un ús continuat sí que pot comportar problemes.

I deixant-me de banda, el calçat té data de caducitat? Sí, eh? Màxim que pot durar un calçat. Evidentment, depèn del pes,

de l'activitat del pacient, això és evident. Si parlem, per exemple, del calçat esportiu, Podem fer una mitja, dependria de l'esport, no? Podrem fer una mitja entre 500 i 800 quilòmetres, aquí ja l'esmortaïment, l'efectivitat s'ha perdut molt. I un calçat de dia a dia?

Clar, aquí sí que. Unes sandàlies d'estiu, planetes amb una miqueta de sol a baix, això què?

Doncs convé. Quants estius podem portar? Doncs bueno, al final de l'estiu revisa si està per un segon estiu. Ah! Sí?

Sí. Si quatre estius és un sacrilegi. I això de portar la sabata al sabater i dir, em pots tornar a posar la part de la sola de sabata perquè torni a tenir el gruix que tenia abans? Clar, perquè vol reciclar sabates, això és una bona opció.

Sí, perquè la funcionalitat de la sola en el calçat és vital per nosaltres, és el que rep l'impacte, si es desgasta, és el que ens pot determinar com recolzem el peu, moltes vegades desgasta d'un costat, i llavors aquí això mantingut en el temps és un problema, llavors sí que ho trobo bé el que proposa.

Ara parlàvem molt de calçat, però a l'estiu és molt habitual anar descalç, a casa. Això és una bona idea?

Sí, sí ho és. Sempre que la superfície estigui neta, no hi hagi obstacles que ens pugui fer trepitjar un vidre o ens puguem ensopegar, sí que és una bona idea. En unes condicions controlades, higiéniques i d'altres, sí que ho és. Va bé pel peu, eh? Sens dubte. Treballa d'una forma diferent del calçat, una forma que pot estimular que la musculatura treballi millor, però evidentment, com diem, ben controlat.

Clar, el que passa és que quan vas descalç, i és una cosa que jo crec que ens passa a tots, i que fa un mal terrible, és que descobreixes que tens un dit petit al peu, que jo crec que només serveix per ensopegar i per donar-te cops amb totes les potes, i que fa un mal horrorós. No sé, jo havia sentit a dir, Ernest, que amb l'evolució acabarem perdent aquest dit petit perquè no serveix de res. És veritat?

És bona pregunta perquè sí que a dia d'avui hem de dir que és més aviat un mite evolutiu. No se sap a dia d'avui, és possible perquè sí que s'estan veient canvis en aquest dit. Aquest dit té tres falanges, doncs s'està veient que en alguns pacients n'hi ha dos. Una s'ha fusionat amb l'altra i n'hi ha dos. A dia d'avui no hi ha estudis que afirmin que sí, sí, això és que està canviant amb el pas del temps, però sí que. De moment seguirem tenint

cinc dits i avui també ens hem emportat alguns consells per cuidar dels nostres peus, gràcies a l'Ernest Díaz, que és podòleg.