T1xC2 - Com mirar i gaudir de l'eclipsi?

97 segons. Instruccions per seguir l'eclipsi. Amb Óscar Fernández i Joan Anton Català.

¿Qué tal, com esteu? Benvinguts a una nova edició del 97 Segons, aquest programa de Catalunya Ràdio, per tal de tenir les instruccions, saber tot el que cal per poder viure, veure i experimentar, podríem dir, l'eclipsi total de sol que ja sabeu tindrem a Catalunya el dia 12 d'agost. Ja sabeu que el programa ens acompanya habitualment el Joan Anton Català. Què tal, benvingut. Molt bé, Òscar. Tot a punt per sentir, ja saps que tenim ajudes.

Sí, no, no, i fem bé de tenir-les perquè avui toca un tema molt,

molt, molt important. Em sembla que la Maia, que és la nostra amiga, diguem-ne, des de València, em sembla que està molt amoïnada pels animals del bioparc, que he après que és el zoo de València. I està com molt amoïnada de com els animals del bioparc viuran l'eclipsi. A veure com ens ho explica la Maia, que té 4 anys des de València.

Quan siga l'eclipsi, els animals del bioparc, quan siga de nit, se dormiran i quan siga de dia, se despertaran. El búho, sé que és ara. Desperto. Els lleons, quan siga de nit, se dormiran. La baile de la seua mare, en caloreta, i quan siga de dia, se despertaran. Els elefants se faran calor en la seva trompa.

Doncs els elefants es faran calor en la seva trompa.

Cada animal té el seu recurs, eh? Sí, sí. Bueno, ho he explicat molt bé, hi ha afectació en els animals, hi ha afectació claríssima en els animals, en els humans també.

Per tant, el que ella deia té raó, eh? És a dir, els lleons quan sigui de nit dormiran amb la

caloreta de la seva mare, que diu la Maia, eh? I no, de debò, la gent que, i després el Josep, que el tenim convidat aquí, el Josep Massalles segurament ens ho explicarà, perquè ell ha viscut molts eclipsis i en situacions diferents, quan hi ha gallines s'amaguen, els ocells que deixen de cantar i de volar, les mascotes, ja veurem, les mascotes també ens miraran com estranyats, no sé si s'espantaran o què, però algunes ens miraran com estranyats. Ja afecta, evidentment, amb el món natural d'un eclipsi, com no podia ser d'una altra manera.

Molt bé, doncs la Maia que tenia raó. Hi haurà efectes en els animals, també els del río Parc de València, per tant, els zoològics a tot arreu, però també els de la natura, els que viuen a la natura. Al primer programa vam parlar de què és un eclipsi i quina importància han tingut durant la història. En aquest segon ens volem centrar en un tema que a tu t'amoïna especialment, com és la seguretat. Com hem de mirar l'eclipsi? Quins riscos correm si mirem segons com l'eclipsi? Això us amoïna especialment, no? Molt, molt.

Ens amoïna moltíssim perquè, a veure, normalment anem pel carrer i no mirem el sol. A ningú se li acut mirar el sol. Però en l'eclipsi tindrem milions de persones que aixecarem la mirada. I això preocupa perquè ho hem de fer, i avui dedicarem el programa, ho hem de fer d'una manera específica, només d'aquella manera. I malauradament corren moltes idees que són bestieses directament, que fan lesions irreversibles de per vida a la vista i són preocupants. Preocupen els nens, per exemple, que no juguin. Amb les ulleres que després explicarem que són les homologades, ens preocupa la gent gran, ens preocupa la gent que no accedeix als mateixos mitjans de comunicació que nosaltres accedim, per això jo sempre dic que ara quan expliquem aquestes ulleres, tots aquells, tot i que hi ha moltes administracions que ens regalen, Trescat ens regala també, Tot i això, que la gent que us ho vull permetre en compri unes quantes de més, costen 3-4 euros aquestes ulleres que ara explicarem, per poder-les tenir i repartir-les entre els seus familiars, els seus amics, que aquell dia no en portaran. I també demanem taca d'oli, Òscar, és a dir, demanem que la gent ens ajudi a fer arribar aquest missatge a la gent, que tots aquells que escolteu això, doncs els expliqueu als vostres amics, als vostres veïns, als vostres familiars, i els hi demanem entre tots. Colaboració perquè això pugui arribar a quanta més gent millor.

Ens hauríem de familiaritzar amb una cosa que no ho posen molt fàcil, eh? També t'ho diré. Ja. ISO 123. La 12312-2. 12312-2. Què és això?

Això és una homologació per l'observació segura solar. Ens podem aprendre aquest nom o, si anem a comprar aquestes ulleres, que són justament les que estan homologades per veure l'eclipsi, en llocs seriosos, seriosos vull dir, llocs professionals, botigues d'astronomia, òptiques. Si volem fer-ho per internet, ho podem fer per internet, però mirem allà on comprem i busquem aquesta homologació, la ISO 12312-2, o busquem que digui homologades per l'observació solar. Després ens fixem que portin aquestes xifres. Aquesta és la manera com fer-ho. És difícil? Bé, sí, depèn, però ja està, un cop ho escolten i t'ho apuntes, doncs ja saps el que has de demanar. Però, sisplau, cerquem aquestes certificacions. És el que no pot fer, el que no podem fer és un fenomen que és extraordinari, que a més a més ens ha tocat la grossa, ho explicàvem en el primer programa, jugar-nos a la vista per això. És que no paga la pena, tenint en compte que aquestes celleres costen 3, 4 euros que es poden comprar a més a més en packs, que es poden comprar mesos abans, setmanes abans, ja les hauríem de tenir, de fet, aquestes ulleres. Aquí hi ha moltes organitzacions que ens regalaran, com 3Cat, que ens regalarà. És que és molt fàcil accedir a aquestes ulleres.

Per tant, ISO 12312-2. Correcte. I si no, demaneu i assegureu-vos que siguin unes ulleres homologades. Per què han de ser unes ulleres homologades? Mira, afegim a la conversa el doctor Santiago Abenguechea, que és oftalmòleg del Centre d'Oftalmologia de Barraquer. Què tal? Benvingut. Moltes gràcies. A veure, ¿per què és tan important tenir unes ulleres homologades per mirar l'eclipsi? ¿A què ens arrisquem si miréssim directament el sol, encara que sigui durant l'eclipsi?

Clar, el problema de mirar directament el sol en un eclipsi o sense un eclipsi és que provoca lesions a la retina de forma crònica. És a dir, hi ha un dany estructural a la zona central de la retina, que es diu màcula, i nosaltres tenim bàsicament dos tipus de visions. La visió central, que està codificada per aquesta part central de la retina que es diu màcula, i la visió més perifèrica. La visió central, que és la visió de veure les cares, de llegir, etc., està codificada per l'hemàcula. I les lesions del sol, de mirar directament al sol, afecten a l'hemàcula. Això vol dir que mai hem de mirar directament al sol perquè aquestes lesions poden ser cròniques. És a dir, poden ser de tota la vida, per sempre. I no hi ha tractament per això, perquè les cèl·lules de la retina no són cèl·lules que es repliquin. És a dir, les cèl·lules de la pell, on faig un petit tany, i d'aquí. La regeneren i tornen a la persona. La regeneren perfectament. Però les de la retina no. És a dir, tot el dany que fem és un dany per sempre.

Si algú diu, són molt exagerats, ningú no mira el sol directament, teniu localitzat que quan hi ha un eclipsi, en els mesos posteriors, teniu moltes més visites de gent que ha mirat el sol.

I tant. L'eclipsi de l'any 99, va haver-hi molts pacients que van mirar directament el sol, sabent que això és perjudicial. A veure com a mínim 20 pacients amb lesions cròniques. I hi ha pacients que es queden amb lesions per sota dels 10-20%. Un dels riscos és que

no te n'adones quan t'estàs fent aquesta lesió. És a dir, tu estàs mirant el sol convençut que no t'està passant res perquè tu no notes res. És a dir, quan tu poses el dit en una flama, notes, m'estic cremant. En canvi, el sol no et crema immediatament o la sensació no la tens,

sinó quan passen unes hores, és? Sí, o sigui. Passen dues coses, efectivament, ho dius molt bé. Per una banda, la retina no té sensibilitat, és a dir, no fa mal. Tu pots tallar una persona viva, deixarà de beure, però no li farà mal, amb la qual cosa tu no t'adones que estàs fent una cosa dolenta. Quan pares de mirar el sol, tu estàs bé. Al cap de dues o tres hores ja notes aquesta taca central, aquesta taca que potser t'acompanya la resta de la vida.

Cal molta estona mirant el sol per fer-te aquesta lesió o només molt poqueta estona que estiguis ja t'estàs fent la lesió?

O sigui, hem de treure la conclusió que en molt poqueta estona ja pots tenir lesions greus per tota la vida. Evidentment, com més temps d'exposició, doncs pitjor, pitjor. Però és que el sol no se l'ha de mirar ni un segon, perquè aquest segon I sobretot els nens, o sigui, el problema que tenim amb els nens és que tenen el cristallí. Totalment transparent, amb la qual cosa entra molta quantitat de llum, molt més que una persona de 60 anys que té el cristalí en una mica de cataracta, una protecció, i els nens entren directament al sol i la retina també és molt més sensible. Això que estem dient pels adults, hem de multiplicar-ho per dos pels nens.

Jo crec que hi ha un missatge molt important que ha dit el doctor, que és que no hem de mirar mai el sol, perquè aquí estem parlant de l'eclipsi, però és que mai se l'ha de mirar, el problema que tenim ara, el problema no, el regal que tenim ara és que tenim un eclipsi, i això farà que aixequem la mirada, que és el que deien, milions de persones aixecaran la mirada, cosa que habitualment no es fa, però aquí el missatge és, perquè molta gent, fixa-t'hi, en algunes conferències diuen, i abans que comenci l'eclipsi, ja necessito portar. Clar, clar, és que el sol no l'has de mirar mai, mai, no l'has de mirar mai.

A veure, coses que la saviesa popular diu que serveixen per mirar un eclipsi. Em podeu respondre tots dos, eh? A veure, primer, les ulleres de sol que poso, em poso quan vaig a passejar. I me les poso, i aquelles ulleres de sol, escolta'm, ja em serveixen pel sol. Quan passejo, també em serveixen per l'eclipsi.

Res. Res, en absolut. I no només això, sinó que, clar, si tu treus una miqueta la llum, la pupila es dilata. Amb aquesta dilatació de pupila entra més llum, amb la qual cosa això és més perjudicial. Per tant, encara et faries més mal. Podries fer-te més mal, o sigui, no.

Cataloguem això de bestiesa. Bestiesa, molt bé.

Escolta'm, s'ha fet tota la vida. Amb una radiografia que tinc per casa, poso la radiografia i miro directament al sol. Tampoc. També bestiesa. Per res. I a més, ja dic, dilata la pupila, amb la qual cosa és molt pitjor. Unes ulleres de soldador, d'aquelles que són més gruixudes i que, escolta'm, si poden aguantar una soldadura, segur que el sol també l'aguanten. Aguanta la soldadura, però no aguanta el sol. Bastiase, també. No sé si hi ha algun

altre que us hagi arribat. No ho sé. El vidre fumat. El vidre fumat. És que amb un vidre es posa. A més a més, hi ha hagut lesions al món, hi ha hagut en els eclipsis dels Estats Units del 2017 i 2024, hi ha hagut lesions per mirar a través d'un vidre fumat, que a més a més s'escalfa, i rebenta. Amb la qual cosa, doctor, no només et deus estar perjudicant la retina, sinó que et deus estar perjudicant tot el.

Tota aquesta part d'aquí, sí. També es deia de les

pel·lícules revelades. Sí, exacte.

L'època que hi havia els negatius de les fotografies. Aquesta veu que sentim és el Josep. Massalles, que és fotògraf d'eclipsi, president de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona, que el tenim també convidat, benvingut. Gràcies. Perquè també en saps un niu d'eclipsis, perquè n'has vist uns quants. He vist uns quants, sí. Ara després també abordarem amb tu com fotografiar-los, perquè hi ha molta gent que, clar, voldrà guardar un vídeo o una fotografia de tot plegat. Però per acabar, amb el tema oftalmològic. Ara ens deia el Joan Anton Català, els que es dediquen a l'espai, a mirar els eclipsis, a mirar els planetes, estan amoïnats pels efectes que pot tenir la població això, mirar directament els oftalmòlegs, també esteu especialment amoïnats en aquests mesos previs, en aquestes setmanes prèvies a l'eclipsi. Noteu que hi ha més intranquil·litat entre vosaltres mateixos

a l'hora de parlar-ne? Estem completament convençuts que inclús amb aquesta evolució que esteu fent ara, hi ha altres més que es faran. Les urgències estaran plenes. Segur, segur. De gent que potser tindrà lesions més lleus, però sobretot de nens. Jo posaria el focus en nens de menys de 16 anys, perquè ells no són conscients d'això. Potser no arribem a ells directament. Jo crec que la labor dels pares és molt important. És a dir, als pares sí que li arribarà aquesta informació i s'ha de dir als nens. No hem de mirar el sol mai.

I entre els pacients heu notat inquietud? O sigui, algú es pregunta ara ja a les consultes o de moment no? De moment no. O sigui, la gent no n'és conscient encara. La gent no n'és conscient fins a una setmana abans. Esperem que en siguin conscients i que per tant preguntin. Bé, doncs, escolta'm, totes aquestes precaucions per mirar l'eclipsi, però com dèiem amb el Josep, que es dedica, entre altres coses, a fotografiar eclipsis, clar, primer, on seràs el 12 d'agost? Ja ho tens.

No ho diu, no ho diu. No ho diu, no ho diu.

Això és com els que van

a buscar bolets, no? Exacte. Encara està per decidir.

Està per decidir o ho tens decidit però no ho vols dir?

Bueno, les dues coses. Hi ha diverses opcions i també dependrà una mica de la situació meteorològica, en fi. Que diplomàtica. O sigui que tens pensats dos o tres llocs i a última hora decidiràs quin de tots. El puc veure des de casa, sense moure'm de casa. El que passa que és només 17 segons i aleshores segurament em moure. El podria veure des de casa.

Perquè clar, ja sabem que el màxim són aquests 97 segons que dona nom al programa, que són 97 segons a la zona del Delta de l'Ebre, més cap al sud de Catalunya, al nord del País Valencià. Clar, si tu n'has vist molts d'eclipsis, vol dir que tu ets dels que vas a viatjar a buscar eclipsis.

Sí. Quants n'has vist, Josep?

43. 43 eclipsis, 22 dels quals totals.

Com aquest del 12 d'agost. Què se sent veient un eclipsi? Què és el que experimentarem els catalans el dia 12 d'agost?

És que és complexa aquesta resposta, perquè són moltes coses. És molt emocionant. Jo crec que és molt l'emoció de viure un moment molt singular. Estem parlant d'un esdeveniment que no es produeix a casa nostra des del 1905. Per tant, ja la singularitat del fenomen astronòmic ja és prou important. Però, de fet, hi ha molts efectes, que segur que ja heu parlat, no?, de com baixa la lluminositat, la temperatura, com es va enfosquint el sol, que és una cosa espectacular. Si no sapiéssim el que és un eclipsi, ens donaria una mica de por. La ignorància ens provocaria aquesta por. Avui dia coneixem perfectament el que és un eclipsi i el podem veure amb tranquil·litat. Però jo crec que és, primer, la bellesa del fenomen natural, és una bellesa increïble, el que podrem gaudir, i després l'emoció que produeix aquest fet. I una mica, també, jo crec que, jo, com a mínim, el que em plantejo sempre és tota la civilització, tota la cultura que ha hagut, i la ciència, per arribar a conèixer com coneixem perfectament el cel avui dia i els eclipsis, també està inclosa, diguem, amb aquesta emoció, diguem, no? I, per tant, molts elements ja tenen.

Clar, tu, a banda d'haver anat a buscar eclipsis per tal de veure'ls en directe, també els fotografies. Sí. ¿Recomanes que la gent estigui per la fotografia o estigui per l'eclipsi?

Sí, jo el primer consell que dono sempre quan explico i faig conferències sobre com fotografiar els eclipsis és que no facin fotos. Ja podem plegar ja no cal fer res més jo diria que si és el primer eclipsi que veuen si no tenen molt interès en la fotografia i no tenen una certa destresa potser és millor no fer-la la fotografia i estar-hi per l'eclipsi penseu que és un minut i mig que tindrà la durada de l'eclipsi la de parcialitzar-se i que durarà una hora. Potser té menys importància, i aquest minut i mig és millor gaudir-lo, crec jo, que estar-hi pendent de la càmera. És possible que estant pendent de la càmera et perdis l'eclipsi. Per tant, aquesta és la primera recomanació. Ara, si tens molt d'interès en fer la fotografia, o tens una destressa, o ets fotògraf, o astrònom, i tens un cert interès, doncs sí, sí, té un sentit.

Molt bé. A veure, anem a fer fotografia, o anem a fer el vídeo. Què necessitem?

Bé, aquest és el primer. Primer jo et preguntaria, què vols fer? O sigui, què volem fotografiar? Perquè hi ha molts aspectes de l'eclipsi que es volen fotografiar. La parcialitat és aquest. Tota aquesta estona prèvia i posterior a l'eclipsi total, no? Però després, clar, quan ja arriba la totalitat, explicarem si de cas com fer la fotografia, però tenim molts elements per veure, que és l'enei de diamant, les perles de Bailey, la corona, les protuberàncies, i tot això requereix un mètode diferent de fer la fotografia. No és el mateix fer l'enei de diamant que les protuberàncies o la corona. Es necessita una tècnica o uns paràmetres una mica diferents. Per tant, això és el primer que volem fer. O, per exemple, si volem fer paisatge, o volem fer el record, com tu deies, fer l'ambient, fer les persones, fer els animals, hi ha molts elements que pots fotografiar, veure com canvia la llum, com ve l'ombra, es pot gravar també. La part de parcialitat té menys complexitat. Perquè només amb el filtre adequat, igual que hi ha les ulleres homologades, hi ha filtres especials homologats, que podem parlar-ne, per la part de la parcialitat. Però clar, el moment delicat és quan acaba la parcialitat i comença la totalitat. I aquí és on, si vols fer la fotografia del sol i de les protoveràncies, de la nit de diamant, de les perles de vell i de la corona, ja has de tenir una mica més de coneixement. Per tant, has d'anar canviant de filtre? Bueno, només hi ha un filtre i després no filtre. O sigui, el que és el procés inicial de dos quarts de vuit, per dir-ho d'alguna manera, dos quarts de nou, aquesta hora de parcialitat i després, posteriorment, l'eclipse, sí que s'ha d'utilitzar un filtre. Són també filtres homologats i especials pel sol. Són absolutament segurs. No hi ha cap problema, però cal tractar-los amb carinyo i correctament. Per tant, muntar sobre l'objectiu o el telescopi, muntar el filtre, i la parcialitat es fa sempre amb aquest filtre.

Amb el telèfon mòbil el podríem fotografiar o fer vídeo? Perquè ja saps que ara tot ho fem amb el telèfon.

Sí, però quedarà com molt. No recomanable, diguem-ne. Com a record del moment, diguem-ne, de l'ambient, jo crec que sí. Ara no faràs mai una fotografia, ja no dic professional, sinó una fotografia mig bona, diguem-ne.

Sobre això sí que voldria afegir una cosa del mòbil, perquè molta gent ho intentarà, el mòbil. El mòbil també necessita el filtre, per tant, no, Josep? Unes ulleres extra poden servir de filtre pel mòbil, però. La vista també. És a dir, perquè si no enfocarem amb el mòbil el sol, amb el filtre posat en el mòbil, pensant que això és molt segur, i pel mòbil ho és, de segur, però no per la nostra vista. Perquè ens mourem, els nostres braços no són fixes, és possible que mentre estem enfocant el sol ens toqui directament. I ens haguem de fer mal els ulls, no? Per tant, també hem de. Vull dir, el tema del mòbil s'ha de vigilar com ho fem, també.

Jo no faria mai una foto amb el mòbil, és una recomanació també, de la part parcial, de la part total encara. Però la parcialitat no té sentit, perquè serà un tan petitet, a més a més, que els mòbils no tenen una. No, s'aturarà la imatge, a més a més, no ho veuràs. I no ho veuràs res més, o sigui, no hi haurà ambient. El que té gràcia encara és potser veure el moment de la totalitat, que sí que veus el sol, l'ombra, etc. Tens una certa gràcia, i per tant no hi ha perill en aquest sentit. Jo no faria mai fotos amb el mòbil a la part de la parcialitat. I després també depèn del material que tu tens, a part del que vols fer, això que t'he dit, quin material tens, si tens un telescopi, si tens una càmera dedicada, una càmera reflex, una càmera sense mirall, el tema és com vols fer-ho. Trípode és recomanable? Sí. Sí, sí, trípode, disparador, sí, sí, trípode. Disparador, eh, també? Sí, també disparador, sí, per evitar vibracions. O sigui, bàsicament es per evitar. Es pot fer de moltes maneres, fins i tot. Això és si vols fer una fotografia, allò, que quedi per la posteritat, eh? La recomanació és un trípode, si pot ser amb seguiment, però si no, no importa, trípode i un disparador a distància o d'aquests. De cable, que per poder fer-la sense, per evitar trepidacions, per evitar moviments que tinguis al pulsar.

Josep, i si t'ho puc explicar, tot i que és una mica un secret o no una cosa, ¿algun cop t'has trobat intentar fer una fotografia d'aquestes en un eclipsi, tenir el filtre posat durant la parcialitat i oblidar-te de treure el filtre. Això ens va passar a nosaltres l'any 2017 en un astrofotògraf que tenim al costat als Estats Units. Era astrofotògraf i el tio va viure tan emotiu aquell eclipsi que es va oblidar de treure el filtre en el món de la totalitat i se'n va adonar després. I estava el tio, no li devia sortir absolutament res.

Pot passar, és com qui no treu la tapa de la càmera per fer la foto, no? Sí, sí, pot passar. Evidentment, això és important, això que diu el Joan Anton, que en el moment de la totalitat cal treure el filtre. O sigui, primer, els consells són, a la parcialitat, filtre. Sempre, fins al final. O sigui, no treure-la abans d'hora. I en el moment de la totalitat sí que cal treure el filtre, i aleshores jo sí que recomano és, si vols fer protuberàncies o pots fer l'anella diamant, cal disparar molt ràpid. O sigui, a velocitats ràpides de la càmera. Un mil, un dos mil, etc. Amb un ISO 100, etc. Però al moment que tens la corona, i aleshores ja es pot fer un trentau, un quinzau, un segon fins i tot per veure la corona. A veure,

perquè estàs dient moltes coses. L'anell de diamant, el primer programa ja ens va explicar el Joan Anton, que és quan la lluna no tapa del tot el sol i queda com una mena de cercle, una mena de donut, entre cometes,

que seria el que O un anell de diamant. Això ara més l'eclipsi anular. Anular. Però l'anella d'abans.

Estàs parlant de protuberàncies. Estàs dient moltes coses que no sé si la gent està entenent. A veure, comença.

Potser la superfície de la Lluna no és esfèrica absolutament, sinó que és rugosa, o sigui, té baixos i té muntanyes. I per tant, en el moment que arriba el segon contacte que es diu, quan la Lluna entra tangencialment en l'interior del Sol, la llum que es filtra entre les muntanyes de la Lluna. I queden unes perles, es diuen perles de Baily, i són les perletes, és a dir, és la llum entre les muntanyes de la lluna. Baix. I després, l'últim raig de llum que es veu, l'últim, es deu anell de diamant, perquè és un llamp de llum que hi ha, i ja comença a veure's la corona interior, la cromosfera. Llavors es veu com un anell amb un diamant, amb una llum.

Aquesta llum que el Josep diu és l'última llum, o la primera, que aconsegueix esmicolar-se pel darrere de la lluna, que ve del sol, abans que la lluna no tape del tot el sol, i és com un flash de llum, que ha anat entre les muntanyes i les valls de la lluna.

I això es produeix el segon contacte i el tercer contacte, és a dir, un cop s'acaba també, després del minut i mig, més o menys, del segon contacte, passa al tercer contacte, que és el moment que acaba la totalitat, i torna a haver-hi un anell de diamant. Per tant, el procés és perles de baile, anell de diamant. Es veuen les protuberàncies, les protuberàncies són les flamarades del sol, això dependrà de l'activitat que hi hagi aquell dia, pot haver-hi més o menys, i un cop el tercer contacte, torna a haver-hi aquest anell de diamant i aquestes perles de baile. Per tant, són els moments delicats de fer la fotografia, i al mig, d'aquest minut i mig, pots fer fotos a la corona.

Estic veient que hi ha molta poesia al voltant dels eclipsis, perquè estem parlant de l'anell de diamants. En el primer programa parlàvem d'estar a l'ombra de la lluna. Estar sota l'ombra de la lluna. Veig que hi poseu molta poesia.

Home, no, no, és que s'hi ha de posar perquè és extraordinari això.

És que té molta, eh? Jo ho veig, jo ho veig. Per acabar-ho, tant el doctor com tu, si algú vol mirar l'eclipsi o fotografiar l'eclipsi, a mi el que se m'acota és dir, escolta'm, aneu a un oftalmòleg i consulteu, aneu a algun especialista en fotografia i consulteu, no?

Sens dubte, ben protegits sempre. Podem mirar l'eclipsi? La conclusió és sí, poder mirar l'eclipsi, però sempre ben protegits.

I podem fotografiar-lo, però també ben protegits. Jo crec que no cal tenir por, que poc cal tenir respecte. I cal tenir respecte i cura, i sobretot el que deia el Joan Antoni del doctor, amb els petits, amb la gent que potser mirarà o fotografiarà de forma una mica inconscient.

Doncs el doctor Santiago Adengoetxea, oftalmòleg del Centre d'Oftalmologia Barraquer, i el Josep Massalles, fotògraf d'eclipsis, president de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona i caçador d'eclipsis, si em permeteu, amb 41 escaig. Gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres.

Avui no sé si té massa sentit o no, perquè el Josep ja ens ha explicat com es viu un eclipsi, però ja sabeu que sempre ens agrada escoltar algú que n'ha viscut d'eclipsis, de com ho va viure ell en primera persona. El primer programa vam sentir la Lídia Heredia, que el van retransmetre en directe per TV3. Avui tenim un altre company de TV3 i de Catalunya Ràdio, el Tomàs Molina, meteoròleg, que també ha fet viatges expressament per viure eclipsis. Ell ho va viure així.

Hola, soc en Tomàs Molina i el 1999 vaig tenir l'oportunitat de veure un eclipsi total de sol al llac Balaton, a Hongria, que vaig acompanyar els amics i les amigues de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, que van per tot el món seguint els eclipsis totals. La veritat és que si teniu l'oportunitat, val la pena veure'n un. Proveu-ho, perquè fins i tot ja pot ser amb algú que n'hagi vist algú o haver-vos informat abans de què és el que podreu veure, del que podreu sentir, perquè malgrat que ho sàpigues, després quan es passa, la veritat és que sorprèn de la mateixa manera. I aprofiteu per fer-ho, perquè hi ha menys d'una possibilitat en una vida humana de veure un eclipsi total de sol. I estem vius. Aprofitem-ho.

Molt bé, molt bé. Doncs la recomanació del Tomàs.

Súper, súper. A més a més es diu, i puc certificar que és cert, bueno, i aquí el Josep ja ens explica que evidentment és cert, que qui n'ha vist un ja no pot parar per veure'n més. És a dir, ja quedes tan impactat que en vols veure més.

Doncs fins ara hem parlat de certeses. Ja sabeu que sempre també ens fixem en alguna mentida que hi ha al voltant dels eclipsis.

I ja sabeu que qui ens acompanya per tal d'explicar-nos aquestes fake news, aquests mites, aquestes informacions falses sobre els eclipsis, és la Júlia Albacar. Hola, Júlia, com estàs? Hola. A veure, en l'anterior programa parlàvem sobre si afectava o no les embarassades, i ja vam quedar clar que no. Avui, sobre què vols centrar-te?

Doncs avui parlarem d'una cosa una mica relacionada, també té a veure amb esta radiació que dient que podia afectar les embrassades i que no, en este cas és la radiació si afecta o no als aliments, que també ja t'avanço abans que ningú canvi,

que tampoc, no afecta, no. Vinga, doncs a veure, de què es diu que pot afectar, quins aliments es diu que pot afectar a un eclipsi?

Doncs mira, aquí hi ha molta superstició, però sobretot vindrien a ser els làctics, la carn i l'aigua, que diuen que s'enverinen. Carai, un dia llavors aniria

molt malament si s'enverinés l'aigua o la llet. Cada vegada que hi ha hagut un eclipsi moriria molt tots, com aquell qui diu.

De fet, és una mica incongruent ja el mateix mite, perquè ens pot preocupar que s'enverini l'aigua que tenim a la nevera, per exemple, en una ampolla, però no s'enverini l'aigua d'un llac o no s'enverina l'aigua del mar. Ja veiem que aquí, vaja, ja fa una mica d'aigües això, no? S'intenta justificar això pel tema de la radiació, perquè de la mateixa manera que es parlava amb les embrassades, es diu que durant l'eclipsi augmenta esta radiació X, que poden arribar a la Terra uns rajos que podrien fer malbé els aliments, doncs no, tampoc no hi ha cap tipus de problema. Una altra cosa també relacionada amb això és que durant l'eclipsi podríem arribar a tindre indigestions, O no us recomanen menjar durant l'eclipsi. Tampoc. Totalment fals. Exacte. Tampoc ets menjar pipes mentre mires l'eclipsi. Totalment. Si amb les presses o els nervis d'aquell dia per no perdre'ns ni un moment sense tregar-te la pipa o en sentir malament alguna cosa, no haurà tingut res que veure l'eclipsi.

Per cert, sobre la salut també. Aquesta em podria interessar. Diu que durant l'eclipsi t'aprimes. A veure, és l'únic que té una mica de fonament científic, però no es ben vegi, tampoc no. Ja m'havia fet il·lusions. No, no hi ha dieta Eclipse.

Durant l'Eclipse el que pot haver, que també estaríem per veure, és una petita alteració de la gravetat, i el pes se mesura tenint en compte esta variable. Per tant, si canvia la gravetat, pot canviar el nostre pes, però és que el canvi en la gravetat és que és totalment imperceptible, és que no notarem absolutament res. Això, una vegada passi l'eclipsi, no van més grans els pantalons, no necessitarem un altre cinturó, no. És llàstima, eh?

Perquè llavors, mira, tots podríem fer una dieta express. Ara, clar, si només és la durada de l'eclipsi, tenint en compte que seran aquests 97 segons que diu el títol del programa, clar, només ens aprimaríem durant aquests 97 segons, durant aquest minutini. No sé si dona gaire per massa, no, no. Hauríem d'anar tots a l'Ebre, que és on durarà més, i així ens aprimeríem més. Gràcies, Júlia. Fins la propera. Vinga, doncs acabem aquest segon programa del 97 Segons. Ja sabeu que acabem sempre amb qui serà l'encarregat de retransmetre's en directe aquest 12 d'agost d'aquest eclipsi total, que és el Francesc Garriga. Com estàs? Molt bé. Tota la seguretat, perquè s'ha de mirar l'eclipsi, però amb les ulleres que toquen i tot plegat. Això ho tens clar, eh? Ara sí, ara sí. M'has explicat nosaltres, eh?

Bé, perquè ho he escoltat aquí i perquè amb la meva experiència en una cripsa interior als Estats Units ara fa un parell d'anys vaig cometre alguns dels errors que jo ara ja m'ho sé, però vaig patir per lesions a l'ull perquè se'm va escapar un moment de mirar directament. I et juro que tenia com una ratlleta. Tot el que m'ha explicat que no s'ha de fer, tu ho vas fer. A mi no em va passar res, per sort, però vaig passar uns quants dies que jo tancava els ulls i em molestava l'ull, que m'anava a dormir i sentia com si m'estigués cremant una mica l'ull, i si no vaig fer 500 recerques a XatGPT preguntant si això era per sempre o no, no en vaig fer cap. Que és el pitjor doctor del món, el doctor Google o el doctor XatGPT és el pitjor doctor del món. En res i tot endavant, però siguem conscients que en un segon ja te la pots carregar.

Per això ens farem molt pesats d'insistir. Ulleres específiques per mirar eclipsis, ja ho hem explicat. No serveixen les de sol, no serveixen les de soldador, no serveix una radiografia, vidres fumats, ja ho hem anat explicant. La radiografia només per obrir portes. Exacte. I sabent-ne que si no, ja estàs allà dues hores aparellant-hi. Bé, doncs, escolta'm, que quedi clar de tothom amb molta seguretat. Gràcies, Francesc. Fins la pròxima. Ho deixem aquí i tan aviat com puguem, com diu el Carles Porta, tornarem amb una altra edició del 97 Segons.