Com podem celebrar la Castanyada i Tots Sants com a bons catalans?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar fons, tota mena de temes, en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia. Bon dia, Elisenda Canot. Com estàs? Mira, estic molt bé i he dormit poc perquè he anat fent la feina que ens va encarregar ahir la Selva Orejón, experta en seguretat digital.

Mira, ara mateix s'han canviat les tornes. Tu eres la solució i jo soc el problema. I ara el problema el tens tu. Literalment, hem hagut de canviar

158 contrasenyes a casa. Feu-ho, eh? Agafeu el programa d'ahir, recupereu-lo, i poseu-vos el dia de les contrasenyes, perquè la nostra seguretat digital és més important del que us penseu. A tot això, al control tècnic, al mestre, en Víctor Villar, a la peixera Nil Vía, i avui diem adéu a la Viana Gaza i la Lívia Disípio. Moltes gràcies per haver ajudat a fer encara més gran la solució, estimades. Us trobarem a faltar. De fet, les farem venir un dia. Amb l'excusa de no us convidem a esmorzar i

tal o algun tema preparat per elles. Ai, per favor.

Avui, si és divendres, vol dir que ens acompanya l'editor Malcom Botero. Molt bon dia. Com estàs? Sense barba?

Estàs com una covalla peladeta per què no compartim aquesta sensació tan poc radiofònica que és parlar del físic dels altres la barba,

la no barba d'en Malcomotero farem una cosa, fem una foto d'en Malcomotero sense barba i la pengem al nostre whatsapp. Ara, el número de WhatsApp de la solució al 677-3877-19. La imatge de perfil serà Malcomotero Cienciabarba. Hola. Benvingut sigui. I la pobilla de Catalunya, coneixedora del món rural i amant de les tradicions catalanes, com es defineix ella mateixa, Marta Potnou. Molt bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Pensava que portaves una camisa de tela de fer farcells, cosa que m'hagués encantat. Vaig una mica de castanyera. Una mica sí, bastant. Una mica. Bueno, una mica versionat a la meva manera. Sí, de castanyera i blockback mountain. Cabrón. Ai, senyor, té bastant sentit que la Marta avui vingui així, perquè avui portem la castanyada a consulta. Com podem celebrar la castanyada i tots sants com a bons catalans?

Som a la Setmana de Tonsants. Quines tradicions hem fet històricament els catalans quan arriben aquestes dates? Quines en fem encara? Quina relació hi ha entre els panellets i els morts? Quines són les figures pròpies d'aquesta festa? Com s'han mantingut en l'imaginari popular? Les bruixes encara estan presents pels vols de Tonsants? La solució a aquestes preguntes, mireu, d'una banda la tenen en Carles Riba. Molt bon dia, Carles. Molt bon dia, Rodom. Com estàs, estimat?

Molt bé, content de venir i de parlar de tots aquests temes.

En Carles Riba, ell és expert en cultura popular, a més a més d'advocat i politòleg. Quina relació hi ha entre totes aquestes disciplines, Carles?

Doncs és intentar ser una persona polièdrica, no? O allò, un trastorn límit de la personalitat.

No, no. Té tot el sentit del món. L'altre dia, de fet, parlàvem de com es toquen ciència i tecnologia i art, i hi havia més connexions de les que semblaven. Per tant, mira, escolta'm, advocat, politòleg, experta en cultura popular. Carles, així d'entrada, som a la setmana de Tots Sants. Quan avui pensem en Tots Sants, el primer que ens ve al cap són les castanyes, els panellets, les visites al cementiri. Ara bé, dimarts l'historiador Àngel Casals va explicar aquí a La Solució que per molts dels nostres avantpassats tots sants era el moment de l'any en què la frontera entre el món dels vius i dels morts es devenia més permeable. Això a Catalunya també s'entenia així?

També s'entenia així. És a dir, ens hem de situar segles enrere en aquestes societats molt més agràries, on el cicle, diguéssim, de la Terra també vinculava molt al calendari. És a dir, nosaltres estem molt acostumats a veure el calendari com una cosa, una concatenació de dies, però, en canvi, abans, l'època de l'any la separava molt tot el test, doncs, el període de la cega, per exemple. Llavors, arribem al novembre.

Estava més anclat, no? Exacte, totalment. La felicitat de la Marta. Clar, jo sóc, a més a més, de la Baixa Sagarra, terra de sacada i de cereal, i és això, la Terra va acompanyada de les estacions, totalment.

Doncs hem d'entendre que en aquest context, justament, doncs, l'època de l'any que representa, no?, finals d'octubre, principis de novembre, el missatge que ens donava la terra, el camp, el conreu, és que tot això moria. Llavors era un canvi de cicle. Els dies s'escurçaven, la foscor, doncs, però no hi ha molta més presència. Llavors, en aquestes societats agràries molt supersticioses, era molt fàcil que aquests llindars, no?, la llum i la foscor, el dia i la nit, s'escurcessin i hi hagués aquest punt d'unió.

Per tant, jo estic començant a fer les meves càbales i és un moment que la terra encara no s'ha plantat al gra però, et dic una cosa tanta història amb Halloween no, que si els morts té relació no vull dir que el Halloween sigui català jo crec que tot està relacionat i que tot conviu. Podem defensar la plaça, eh? Podem defensar la plaça? Oh, m'estàs dient que podem defensar. Podem defensar la plaça, sí. Podem defensar que Halloween possiblement tingui un origen català. Mare meva.

Això és molt deliciós, eh? Potser, però sí que podem. Montserrat. Sí que podem dir, jo crec que sí que podem dir que hi ha uns elements comuns compartits en aquest tipus de celebracions que justament això entronca amb aquestes societats antigues.

Qui diu aliments comuns vol dir que l'origen és aquí. I això ho dic jo, no ho diu igual Carles. No, no, digue-m'ho.

De petit vaig marxar a Madrid perquè els meus pares tenien feina allà. Ma mare era molt important les tradicions catalanes per a ma mare perquè s'havia de conservar. I si una cosa ho diava ma mare més que res al món era la paraula Halloween i tot el que era Halloween. Però aquí es fa la castanyada i punt. I això és una falta de respecte. Per ella era l'anticristi.

Aquest posicionament durant molts anys ha estat així i ara la gent està començant a comprar el castellà veient que la castanyada ens està retrocedint davant del Halloween perquè, a veure, és més festiu tal i com el tenim entès. Però avui venim a reivindicar que hi havia tradicions catalanes que són tan més xules que disfressar-se de mort vivent. A l'altra banda hi tinc, deixeu-me dir, en Quim Rotllant. Molt bon dia, Quim. Què tal, com estàs?

Com estàs, estimada? El castelló o la jalanada? No, la jalanada! També s'està dient.

És d'origen mexicà, jalanada. En Quim Rutllán, el teniu sentit d'aquesta casa? Evidentment, és el presentador d'Almans, de Catalunya Ràdio, un programa sobre cultura catalana d'arrel. Ja ho sabeu, cada dissabte a partir de les 6 del matí per arrencar el suplement d'en Roger Escapa. Quim, Quim i Carles, eh? Castelluín, a tu quina opinió et mereix aquesta mescla?

El jala, com has dit? Jalunyada. Cap. Al final, celebrem-ho. El que és important és el punt de trobada social, etcètera, i tot el que representa. Hi ha una festa com aquestes característiques en les quals hi ha un retrobament, fins i tot, amb els ancestres. Digue-n'hi com vulguis, que la podem celebrar de moltes maneres. Buidant carbasses, com es feia aquí des de fa. Ai, ai, ai, espalda. Ah, perdó. No, no passa res. O fent panellets. O disfressant-te i sortint i fer captes, també, tot una mica.

A veure, Quim, m'estàs dient que possiblement això de les carbasses també tingui un origen català?

Home, no diria tant com català, però sí, jo quan era molt petit, que encara aquí no sabia parlar mai del Halloween, ja tinc cap a 50 anys, a mi em feien buidar carbasses i posar-me un llumet.

De fet, a les masies hi havia carbasses en aquesta època, i les tenies, les que es podien menjar, les feien menjar, i els que no, es quedaven allà de decoració. Carles, què en sabem d'això?

Bé, els elements de la carbassa, diguéssim, o com a receptacles, o naps també, exacte, com a receptacles perquè se'ls col·loquessin llumetes, juga una mica aquesta idea que dèiem del trànsit dels difunts en un dia concret cap al retorn a la llar, és a dir, obríem les portes dels avantpassats i els posàvem elements de guia perquè ells identifiquessin quina era la casa on havien de retornar.

Clar, i té tot el sentit que fos una carbassa perquè era fruit de temporada, no? Totalment. I que era resistent al foc. Accident. Clar, n'hi havia molta.

I, a més a més, altres llocs que no hi havia carbassa, com és més necessitat, feien servir palometes, que són com uns. Vaja, es posava un recipient de ceràmica amb oli i a sobre uns petits, diguem-ne, barcos, d'alguna manera, que eren suro i un blé. Ah! I era també per marcar, les llums també són necessàries i importants.

A Mèxic hi ha una cosa que es diu l'alumbrada. Hi ha moltes tradicions del dia de muertos a Mèxic que varia de Michoacán a Ciutat de Mèxic. Però hi ha un poble al sud de la ciutat de Mèxic que fa una cosa que es diu l'alumbrada, que és aquest mateix concepte, i van posant aquestes. No fan carbases perquè no és un fruit d'allà. Però hi ha aquesta mateixa idea de la il·luminació i com portar els morts i els vius que van cap als morts i els morts cap als vius. En lloc se'n diu els

caminets de les ànimes.

Caminets de les ànimes, m'encanta. A tot això, sempre vies obertes. Si teniu consultes, si voleu aportar el que sigui, avui en Faran us obre diferents preguntes.

Hi ha moltes preguntes i ara mateix s'està omplint el WhatsApp del programa d'oients que estan fent panellets. Ara mateix hi ha tot tipus de panellets. Aquest panellet que et ve de la llar d'infants, que maco. Aquest és un altre tema.

Aquest és el verí més potent del món. Si tens algun problema digestiu, t'ho prens i ja són tots.

És probable que hi hagi virus encara no descoberts. Per cert, ara que parlàvem de la semàntica, que si casta, huino o jalanada, la Berta celebra la fantanyada, que són fantasmes més castanyada. Per tant, seria un altre concepte molt interessant. Us dic que podeu trucar al telèfon del directe, ja us el sabeu, però us el repeteixo, al 93207474, o escriure'ns un missatge al WhatsApp del programa, al 677387719, aquell on trobareu la cara de Malcomotero sense la seva tradicional barba, per explicar-nos. Com celebreu vosaltres la nit del 31 d'octubre? Què feu? Us aplegueu al voltant d'una taula? La Dolors, per exemple, aplega tres generacions al voltant d'una taula. Us disfresseu, per exemple? L'Adela ens ha enviat una disfressa de fantasma, també, però homemade, feta a casa. Jo vaig estar molts anys

disfressant-me, allò de dir, va, seguiré els corrents moderns,

però em disfressava de castanyera. No hi ha escoles a Catalunya que, celebrant la castanyera, pots anar disfressat, avui, però només de castanyera. Ah, veus? És l'única frase d'aquesta promesa.

M'encanta. El que ens ha faltat aquí és el màrqueting. Clar, clar. I el glamour. Tu li poses la castanyera a no sé quantes pel·lícules

al darrere explicant-les i. També hi ha el prestigi de l'ensurt. És a dir. Depèn de quina castanyera. Aquesta cosa de zombi, de no sé què, el ser humà té l'adrenalina de la por i això, clar, Halloween s'enganxa en pelis de por. De fet, la disfressa de la gent avui és de Chucky, d'Elm Street. Però això per què no coneixem els nostres referents?

Ara farem! M'estàs fent uns donapassos. Perdó, eh? No, no, al revés, no són espòilers, són donapassos, perquè ara us parlarem d'aquest anava a dir bestiari, però no és ben bé, no? Imaginari, digue-m'hi imaginari. Imaginari català que us pot donar idees de cara a futures disfresses. A tot això, el 677387719, també, si teniu algun parellet favorit, no?

Ah, tu vols una batalla de. Home! Els de coco contra els de xocolata,

o contra els de pinyons. No, perquè jo així d'entrada diria, guanyen els de pinyons, sempre. D'acord. Però jo, per exemple, votaria coco. Jo també. Tu també coco? Sí, m'agrada molt. I a vegades li faig una cosa. Què hi fas? El transformo. Faig de coco en forma de bolet i llavors li suco de xocolata com el tronc, com si fos un bolet saltat.

Això és escanyar el personal.

De Catalunya té forma de bolet i té i llavors li poso una miqueta de coco ratlladet a la puteta que sap a les arrels del bolet i per què no l'has portat, nena? perquè els he de fer demà, que he tingut molta feina

els he de fer demà al matí no,

els pinyons són molt millors no que són cars a veure, dos de coco, un de pinyons, Quim pinyons, dos, dos, Carles tradició pinyons

jo soc de l'equip de pinyons però soc de l'equip de la Loli també que és pastís de castanyes. El fa la Lolis de Vilafranca del Penedès, li he dit que si abans de les dues un cop de cotxe o un autobús pot arribar, serem aquí.

Però són molt de pinyons, però ningú sap enganxar-los, eh? I sabeu que és a mà com es fa, eh? Les pobres que els. Sí, un a un no hi ha cap màquina. Home, un a un pots refregar-lo, però els pinyons ja queden enganxats. Un a un, per això val 102 euros al quilo el panel. A veure, Carles.

Un dia obrirem el capítol dels panellets d'escola. Ara ho deia, normal que això.

Jo, mira. Deixem-ho per l'any que ve. No vull més panellets d'escola. Una abraçada al col·lectiu de mestres. De prou feina fan que a més a més han de fer panellets.

Avui tenen un dia complicat. Va tot això, vies obertes per dir-nos

el que vulgueu. I si teniu algun lloc, allò, volem recomanar. Vull recomanar aquesta pastisseria X que fan els millors panellets de tota Catalunya. Feu-nos-ho saber, també, que així farem una espècie de mapa. El 932017474. No, és que a Sant Esteve de no sé on fan un pastís d'amoniato. Recomaneu-nos el 932017474, que el Nil us atendrà molt amablement mentre menja un panellet. De qui? Veig. Crec que ara té el de pinyons, eh? Tens el de pinyons, punyatero, que són els cars. El 677-3877-19, també podeu dir la vostra. A tot això, ara ens deia el Carles i ens ho deia el Quim també, que a diferència del que passa avui, tradicionalment el protagonisme no era dels vius que visitaven els morts, sinó els morts, no?, que ens visitaven els vius, amb aquests caminets d'ànimes que els fèiem saber on eren, no?, les nostres llars. Es creia que. Durant la nit d'ànimes, els familiars retornaven a casa, a la casa on havien viscut. Carles, a la nit del 31 d'octubre hi havia una cercavila d'ànimes. Això vol dir que teníem una espècie de fantasmes catalans?

Més que fantasmes catalans, diguéssim, hi havia aquest imaginari col·lectiu que a vegades associem molt a les festes del Halloween, aquests. Passar carrers que veiem a les grans vies, de la gent fent allò, una cosa molt performàtica, doncs aquí també es feia en molts pobles. És més, la cercavila d'ànimes, hi ha certs llocs de la Cerdanya, com a Puigcerdà, que encara mantenen la cercavila d'ànimes, amb uns personatges propis, i aquesta funció social també. Quedàvem abans de la por, és a dir, actualment vivim el segle XXI, però ens hem de també remuntar una mica, antigament, quina funció social feia la por, és a dir, la por no només era una cosa, diguéssim, automàtica, sinó que també exercia una funció social, és a dir, t'establia quins eren els límits de la pròpia comunitat, a través dels personatges també les ensenyances que volies treure a través d'això. És a dir, molts dels elements que nosaltres veiem acostumats a altres cultures, com poden ser més atlàntiques, aquí també hi eren i

estaven molt arrelats. Doncs mireu, fem una espècie de guia d'aquests personatges que ara ens deia en Carles, que hi havia en aquest cercavila d'ànimes per donar-vos idees per recuperar la nostra tradició catalana. I si us heu de disfressar, disfresseu-vos, per exemple, d'això. El Roserga Cabres, qui era aquest personatge, Quim?

El Roserga Cabres, s'ha de dir que. Bueno, jo tinc controlat el Roserga Sebas. Ah, el Roserga Sebas, m'he equivocat. A Puigcerdà ja ha acabat una feina molt bona que ha fet la gent del grup de recerca de la Cerdanya. Quim, no, de moment, si m'equivoco i la cago, tu digues.

Ho estava buscant, però pobre, m'ha dit, bueno, aquest jo el conec.

Es que podria ser, eh? Ha fet una jalanllada. Pot sonar bé, Rosega. Rosega Cabra.

Això és molt fantàstic. Imaginari del segle XXI. El Rosega Sebas, va.

El Rosega Sebas. M'enganxo. El grup de recerca de Cerdanya, de la Cerdanya, Puigcerdà, han fet una recerca al voltant de quins personatges hi havia. I el Rosega Sebas està documentadet al Vila d'Urge que robava les cebes d'un veí que el va maleir i que vaga com un ànim en pena per culpa d'haver. Maleït el veí per mala persona. No, el que robava les cebes.

Ah, val, val. Carles, no sé si en saps alguna cosa més. No, no, no.

Ho explica perfectament. Amaranxes tenen la nit. Què és la nit? La nit és un ànima errant que va vestida de negre, amb una capa estrellada i tormenta les criatures.

La nit és una xunga, no? No. Que atormenta les criatures, Quim, per favor. Una nit com aquesta és el que toca. Figura fosca, rugadeta, capa negra. Per tant, si us voleu disfressar d'alguna cosa, us podríeu disfressar de la nit.

Fantàstic, i a més a més és fàcil trobar aquest vestit. Crec que és necessari posar en valor també un projecte que hi ha hagut al meu poble, a la Garriga, a través de l'Associació del Vall de Gitanes. El projecte He vist un monstre. Que justament el que estan posant en valor a través d'un treball pedagògic amb les escoles és apropar tota aquesta mitologia al voltant de la por catalana d'aquests personatges mítics a les escoles fan un treball pedagògic i llavors en col·laboració amb l'associació de comerciants del poble amaguen petites figuretes que són la representació d'aquests monstres i els nanos de les escoles han d'anar fent com un itinerari a veure si troben els monstres en els aparadors això hauria

de ser a nivell de la Generalitat de Catalunya

no, no cada terra fa sa guerra. I tot el país té cada roca les seves coses.

Sí, però me refereixo que el programa s'hauria de. Llavors ho adaptes.

Es diu clar educatiu entorni. Funciona en alguns municipis.

La nit, capa negra i estrellada. Si algú es vol disfressar d'alguna cosa i que li preguntin de què vas, potser jo malcom t'he interromput. No. La papassa. Què és la papassa?

En aquest cas, ens n'anem a Eurúsia, vell bé de la Cerdanya. És un personatge espantós, encapotxat, vestit també en capa negra, i que s'emporta els infants.

És parent de la mateixa família del Papus. Ah, parents. O sigui, són bastants més terrorífics que moltes coses que ens arriben d'ara als Estats Units. N'hi ha en un munt, eh? Ah, però mira, aquesta paraula es feia servir molt a casa meva. Quina? Els Papus. Era per dir fantasmes.

El meu cop encara hi ha el camí dels Papus, que és un. Xungo. Arrede de l'església, que feia por. Quins més en tenim, Quim, que dius? N'hi ha un munt. En Jantal Gel, La Moixina, En Pairot, La Tinyosa, La Ginebreda, El Caragot,

El Banya Verda I s'han documentat. És a dir, s'han documentat. Sí, ja me'ls han entrevistat i. No, però em refereixo que, per exemple, a moltes criatures fantàstiques hi ha un parell d'il·lustradores a Catalunya que volten, que sí que se les han imaginat, hi ha llibres.

No, no, tots aquests estan recollits en el cas de Puigcerdà i, de fet, apareixeran demà al vespre.

Ah. Per tant, sí que els podem veure. Si anem demà al vespre a Puigcerdà podem veure les seves. Vull dir, gent vestida com a tal.

El que passa és que té aquest to tirant infantil. Els hem recuperat com a festa comunitària.

D'acord, per les criatures, dedicats. I és obert a tothom.

Si algú s'acosta a Puigcerdà. Sí, si és pels carrers de Puigcerdà. Carles, no vas a afegir alguna cosa? No, no, no, que justament el que és bonic és veure, a nivell de territori, com cada comunitat es va fent seva, certs personatges. Per exemple, anem cap a la zona de Lluçanès, que hi entrem més tard, o al nord d'Osona, tot el tema de les bruixes també vinculades aquesta nit. És a dir, que justament a la Cerdanya hi ha tot aquest corpus, però també en altres zones del país hi ha personatges que van arrelats també una mica amb la tradició local.

Estem parlant de cercaviles d'ànimes, personatges misteriosos, però m'agradaria que sentíssiu un fragment que en Fran i jo vam trobar fa molts anys i que ens porta de cap. Des de fa més, jo diria que portem 5-6 anys obsessionats amb aquest fragment. Mireu, és un fragment del costumari català de Joan Amades que diu així. Per la conca de Trem, els nois jugaven a fer el mort. S'embolicaven amb un llençol, es cobrien el cap amb un barretot, s'enfarinaven de cara i es tapaven les dents amb talls de poma. No cal dir que feien una fesomia molt estranya. Així que es feia fos, sortien a voltar pels carrers, pels camps, disculpeu, amb un fanalet a la mà i una canya ben llarga, i s'empaitaven entre ells i tractaven de fer-se por. També ballotejaven el sot d'una cantarella. Carles. Escolta'm, això em recorda molt un nano amb la cara pintada de blanc, amb un llençol que li cobria el cos, amb un farelet a la mà, dedicant-se a espantar les persones. Perdoneu, però Halloween és català. I l'Amadas ja ho deia. Home, Joan, Amadas ja ho ha dit.

Amadas, Amadas, si el poséssim a criteri.

Els irlandesos ja ens ho han copiat, això, perquè Halloween no és yanqui, eh? Són els irlandesos, després ho van quedar els yanquis. Escolta, Carles, què hi feien, aquestes criatures?

Bueno, hem d'entendre que, clar, hi ha aquest punt que dèiem abans, no?, de la por com a element de diversió i com a element també com educatiu, no? Llavors, doncs, dona-li nanos amb temps, dona-li nanos amb inventiva i dona-li nanos també, doncs, amb pocs recursos perquè vulguin fer tot aquest tipus de manifestacions. Jo crec que també el que és important és el que deia el Quim, no?, que al final totes aquestes tradicions molts cops han quedat poc compilades, no?, i al final hi ha un element aquí de transmissió oral al darrere de tot això. Que el que ens ha costat als catalans també a vegades és com compilar-ho bé, és a dir, hem hagut d'anar agratant el costumari català per anar a treure aquestes tradicions, o la feina que deies tu ara, Carod, Elisenda, també, del tema de la Laia, no? Ah, sí, la Laia, i tant.

És que no em surt el cognom. La Laia Vildavell. Ah, gràcies.

De tot el llibre de la mitologia, és a dir, jo crec que ara una mica en part el que hem d'anar és cap aquí, cap a fer aquesta compilació una mica més moderna de totes aquestes coses, perquè hi ha aquests elements disgregats.

Hi ha una altra il·lustradora que ha il·lustrat el llibre de Joan de Déu Prats. Sí, la Maria Padilla. La Maria Padilla, que són il·lustracions magnífiques i meravelloses. Ah, i em referia a elles dues, que s'han dedicat a il·lustrar totes aquestes criatures fantàstiques. A tot això, el 677387719. A veure, quin equip de panellets és el vostre? Sou de pinyons, sou de coco, sou de xocolata, sou de. No ho sé, hi ha gent que fa coses molt estranyes amb els panellets. Podeu dir la vostra i també com celebreu la castanyada, el castawin, el halloween, la jalanyada, la fantanyada. A veure, què ens diuen, Fran?

A veure, diuen moltes coses, hi ha diverses finestres o carbasses amb espelmes obertes, perquè hi ha molta gent explicant què farà la nit del 31, moltes fotografies de panellets, la majoria dels panellets que ens arriben són els tradicionals, són els de pinyons, i després hi ha molta gent també recomanant-nos llocs on podem trobar panellets, tot i que guanyaria la quantitat d'oients que fan els panellets a casa seva. L'Olga menja, atenció, hamburgueses de Muniato i Codony de la xarcuteria Batet i Banyes d'Igualada. Això és el que ens recomana ella, hamburgueses de Muniato.

Apunteu-ho en un mapa i enviarem el mapa pel Club de la Solució. Va, farem un mapa.

Pobre Lívia, el dia que marxen la mapanyada la Sara recomana la confiteria Poi de Reus, allà hi ha els millors panellets, els tradicionals, diu, sense innovacions que són els que li agraden el Christian també és de pinyons castanyes i boniatos amb el moscatell, diu, els compro a la pastisseria Cardona, de Morins de Reis segur que la Lisenda la coneix una abraçada al Jesús Cardona, que sempre ens escolta una abraçada al Jesús, la Pepa per la castanyada es reuneix amb els amics, atenció al que fan mengen castanyes, boniatos. I llegeixen una part de Don Juan Tenorio. Oh, i això?

Molt especial. A lo de novembre, Don Juan Tenorio, el dia de la representació. Ah, clar.

No és veritat, Ángel de amor, que en esta part d'Aurillam es pura la luna brilla

i se respira millor. I de veritat. Per cert, deixem recordar el telèfon, que vos t'han demanat. 932017474. Què feu vosaltres per celebrar la castanyada segons la tradició catalana?

Escolta'm, hi ha molts oients que ens estan explicant que el dia 31 s'anaven a dormir i el dia 1 es llevaven amb els racons de la casa plens de panellets i de castanya. Per exemple, ens ho explica la Rosa, el Jaume també, que es llevaven i algun calaró, fins i tot, diu la Rosa, que alguna vegada. I llavors deia, diu, només es feia a casa meva, això era l'única Fortunada que rebia calarons.

Això us havia arribat, Quim o Carles? No, aquesta no. Devien ser rics, eren burgesos, saps? I anaven repartint quartos. I també buidaven carbasses.

Per cert, la Mònica, que també buida carbasses, a Palma, a banda de carbasses, i de posar-hi l'espelma, ho fa amb melons, també. Buida el meló i fica. No sé, poca, no, de melons.

Ampliem això, de seguida ho ampliem, el tema de les carbasses, que n'hem parlat a l'inici, de les captes dels nens, de molts elements que veiem en comú a diferents tradicions arreu del món, allò, el típic, com ho diuen en castellà? Truco o trato. El truco o trato. El truco o trito. El truco o trito, no? Nosaltres ho hem adaptat moltes vegades, el paga o plora, però és que les captes de nens, és a dir, el recaptar coses per part dels nens, ja ho fèiem aquí a Catalunya. Deixem-ho fer una pausa i a la tornada us ho expliquem.

5 minuts els que passen de dos quarts de dues del migdia. De seguida anem a. Us explico això de les captes dels nens, perquè aquí tenim molt consolidat el paga o plora, però és que això també era una tradició catalana. De seguida en Quim Rullant ens ho amplia. I també parlarem de. Ai, què hem de fer els catalans? Una mica millor del màrqueting de les nostres tradicions, perquè ara ho estàvem parlant fora de micròfon i crec que convé que ho parlem en entera. Abans, però, deixeu-me rebre la trucada a la Carla, de Sant Antoni de Vilamajor. Carla, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, Carla?

Bé, estic molt bé. Estava escoltant i dic, haig de dir la meva. Digues la teva reina. Ràdio oberta sempre per tu. Digues, Carla. Moltes gràcies. Mira, la meva és que quan la canalla era petit, típic, fèiem els panellets. Va, que anem a fer panellets, no sé què, que sempre els he fet de pinyons. I llavors ja els van anar fent grans i un any vaig fer la pasta, no? Sempre la patata la deixo reposar un dia, l'any demà poso el sucre, ta, ta, ta. I quan tocava fer boletes, no, mama, avui no puc. No, mama, avui no puc. Tothom es que aquella gent s'ha de fer boletes, eh? Sí, sí, si no volien fer boletes i els van fer més, tenien altres coses que els interessaven més que fer boletes. Llavors, clar, jo tenia la massa feta i dic, oi, i ara què faig? I jo no tenia ganes tampoc de fer boletes. La veritat, jo feia més per la canalla que per mi. I perquè no volem perdre la tradició. Però vaig dir, i ara què faig amb la massa? Doncs vaig fer una coca de panellets. Ojo la idea, eh?

Nena, còpia. Còpia de panellets. Còpia de panellets. Còpia de panellets. Això ho faré amb la farina de mel, que sempre te'n sobra. Ah, també, clar. Que no saps que fer-ne faré I què? S'ha inaugurat com a tradició nova a casa vostra, Carla?

Sí, i ara cada any fas la coca de panellets. És més, ahir vaig fer la massa i avui la faré perquè demanem a casa a uns amics i portaré la talloa de buets, com si fos una truita de patates.

Bravo. O sigui, fas un panellet gran i el talles a mida de panellets petits. Mira, m'agrada. No li traguis mèrit, Quim. No, no, al contrari. El que té 20 minuts per arribar fins a la ràdio, que volen veure'l.

Sí, sí, sí. Carla, Carla, què deies? Digues.

No, res, que poso la safata, llavors la massa. Aquest any la faré sense patata i sense res. Només hi he posat sucre, ametlla i ou, res més.

Colló, t'ha sortit barata, eh, nena? Sí. Però no hi poses moniato?

No, no, no, no. No ho he provat amb amoníato, no. Perquè em van dir, els autèntics panellets són sense amoníato i sense patata. La patata i el amoníato

s'afegeix després per haver-hi costos, perquè si no et costaven 500 euros els panellets. Carla, copio la idea i calla que no l'extrapoli a les croquetes, saps? Fotre un croquetot gros i no fotre encaixalada. Una abraçada, Carla.

Fins ara. Per acabar, si vols que t'ho acabi d'explicar. Digues, sí. No, que poso els pinyons per sobre. Averteixo el cost amb els pinyons. Perquè no fer boletes gasto molt poc pinyó, només la base de sobre. La de sobre. Ai, punyetera, que és llesta. I després li poso l'ou per sobre i al forn 10 o 12 minuts i ja està.

Apuntadíssim, Carla. Una abraçada bonica. Fins ara. Adéu, adéu. El preu del pinyos és una barbaritat. 104. 104 què? Euros al quilo. Els catalans, perquè n'hi ha alguns que venen de fora. Morda. Jo no n'he trobat a les botigues, perquè a Sabadell no em vaig trobar, als supermercats, i l'he hagut de comprar a Amazon. Per cert, hòstia. I ahir va dir, ha llegado tu paquet. I vaig cap allà i van dir, si algú em veu traient d'un hub d'aquests un paquet de pinyons, em treu el carnet de catalana de l'any. Home, han mort tres arbres per tenir pinyons a Sabadell. Ja, però no n'hi havia a les botigues. Escolta, t'han dit un truc per rebussar els panellets de pinyons. No, el truc és meu. És un truc que cada any el penjo a Instagram i tothom l'espera, perquè hi ha gent que no se'n recorda mai. El podem enviar pel Club de la Solució en forma de vídeo? El faig demà. Demà o demà, perquè si ho faré in situ, ara ho he de començar a explicar. Envia'ns-el i l'enviarem al Club de la Salsera. És una cosa per fer amb dos gots, ho has de fer amb dos gots, d'aquests de beure aigua, i un hi poses l'ou i a l'altre hi poses els pinyons. D'acord. Per tant, sacseges un l'ou. Sí, poses una boleta a dins l'ou, dos voltetes i després el passes a A l'altre i el centrifuges, no? Diguem-ne, fas com. Exacte. Com el que remena el xarès, no? Exacte. Vinga, però és una tècnica saltets, no? Va, de seguida parlem de les captes. Abans, 6, 7, 7, 38, 77, 19, Fran.

Bueno, doncs segueixo guanyant el de pinyons, tot i que hi ha molts vots també per l'Amella Picada, el de la Montserrat també, Amella Picada i pinyons. L'Enric diu que el millor panellet el trobareu al d'Amella, sobretot al Forn Sant Anac, de la Rambla del Poble Nou, i la Lourdes defensa els panellets amb codonyat, però tot i que els que li agraden són els de coco. Els fa ella, eh? Els fa ella i, això que dèiem ara, no fico patata tampoc. Va, tornem a les captes del tren,

perquè us deia, coses que associam a Halloween existien aquí a Catalunya sota formes pròpies. Quim, en aquest sentit, a veure, explica'm-ho de les captes.

Mira, escombraré cap a casa. A Blanes, on servidor és, està documentat en un llibre de finals del 1800, 1886, un senyor que es deia Josep Cortils i Vieta, i que va recollir els costums i tradicions de l'època, i explica que a la nit de tots sants, els joves, els nois i noies del poble, s'anaven de casa en casa dient l'odia dels morts si voleu fer caritat.

I els havien de donar alguna cosa. Ho demanàvem per favor, com sempre, sense cap paper de terra, no com el dissabte que s'espera a la ciutat de Barcelona.

Però això de les capdes no només passa a Blanes, evidentment, passava en molts altres llocs, i frases n'hi ha de boníssimes. Per exemple, a Ibiza, els nens pregunten que hi ha res per ses ànimes i la gent els respon ni mancos per cossos. O, per exemple, també a Mallorca, ma morta, ma morta, pica sa porta, plora o paga. Oh, m'agrada aquesta.

Ma morta, ma morta, pica sa porta, plora o paga.

I una que podria ser aprofitable al segle XXI perquè se juga amb el trick or treat. El crit o confit, que és el que havies dit.

Tu dius aquest, Marta? Crit o confit. Clar, perquè s'assembla més fonèticament. Crit o confit. Jo sempre dic paga o plora, però crit o confit m'agrada.

El que m'agrada més és paga o plora, perquè és una mica plomo o plata.

Sí, sí, sí. Dos catalans, sí. Evidentment no els donaven llamins, no els donaven diners,

els donaven castanyes. Mira, anem a les castanyes, perquè estem parlant de les tradicions de tots sants, concretament de la nit del 31 d'octubre, però parlem de la castanyada. D'on ve el costum de celebrar la castanyada, Carles?

Clar, la castanyada, diguéssim, aquí hi ha diversos elements que posem sobre la taula. Una és la figura de la castanyera, que ja en parlarem. La castanya com a producte, diguéssim, de temporada. I també jo crec que és important dir-ho, la castanya, o sigui, com a producte comunitari, és a dir, preparar les castanyes t'ha d'apropar el foc. Aquesta celebració més en família. Tot ho feia amb foc, a Catalunya. Ho has vist, eh? Celebrem les festes, els menjars. És foc, és fort. Hi ha una cosa molt bonica, que és identificar les festivitats del calendari nostre a través dels aliments i els àpats. És a dir, Sant Joan, amb la coca, les castanyes, els panellets i tot això, ja saps que estàs en un moment concret del calendari festiu. Llavors això jo ho trobo que a nivell comunitari és molt bonic. Parlem de la castanyera, que has dit. Ara parlarem de les castanyeres. Clar, la castanyera, hem de pensar que és. Un procés que jo crec que és molt bonic que el Quim també suposo que també pot explicar la seva amb això que és veure com es converteix un personatge diguéssim de cultura popular d'un ofici que era real i que era plasmable i que jo encara per exemple a la Garriga al meu poble encara veig la castanyera a la plaça vull dir que trobo que és molt bonic tot aquesta traslació de dir un ofici de persones que estaven durant aquestes èpoques de l'any allà rostint les castanyes i fent-les allà a la plaça del poble s'ha convertit com una peça clau de l'imaginari popular d'aquests temps. És una mica com un personatge de Mary Poppins, la castanyera,

que si la posaries allà.

Vosaltres heu dit ara els vostres pobles respectius, no sé si a la Garriga, a Tua, a Blanes, encara hi ha senyores castanyeres, però al Baix Llobregat, que és d'on jo soc. Hi ha una cadena de castanyeros. Són senyors, sempre, els castanyers? Sí, sí. No ho detecteu a casa vostra?

Aquí al voltant hi ha una senyora aquí i a 200 metres d'aquí un senyor. Però són la mateixa empresa perquè tots tenen el mateix xiringuito.

És que hi ha uns xiringos importants, el tema de castanyes. Jo sabadell no n'he vist. No has vist castanyes ni castanyeres, eh?

Una cosa important és que la. L'aparença de les persones. La castanyera està molt definida, però les bruixes, per exemple, aquest barret de bruixa ve d'una senyora que venia a la cervesa a Barça Prússia i a Baviera, i era una senyora, aquest aspecte de bruixa era la senyora que venia a la cervesa en el segle VII. Aleshores, cada imatge que tenim avui ve d'un lloc, òbviament.

93-201-7474, 677-3877, 19, creieu que ens ha faltat marketing? Que abans ho apuntàvem, eh? Sí, si pensa que a la canalla els agrada el Halloween per això, perquè hem vist pelis, perquè hem vist disfresses, perquè és molt més divertit. Abans el Tot Sants era tristor, era anar al cementiri, era veure els avis, quedar-te amb els. Amb totes aquestes tradicions que estem repassant avui amb en Carles i amb en Quim, ostres, què faríeu? És a dir, faríeu algun pla de marketing per realment posar-ho de moda perquè les criatures s'apropiessin d'aquestes figures i, no sé, fer-ho una mica, enteneu-me, una mica més juvenívol, no? Perquè potser tenim associat tots sants i castanyada, sobretot tots sants, a persones més adultes. Què faríeu? Algun pla.

Una mica primer el que deia en Carles, de compilar tota aquesta informació que tenim, que n'hi ha moltíssima, i donar-li una estètica. Ara se me passa pel cap com l'està fent el programa aquest que fa Trescat al.

Joan Amades. Departament Amades. Que saben que fa molt bé. Recupereu també el programa que vàrem fer amb els creadors de Joan Amades, la Júlia Cot i en Jordi López. Perquè va ser molt interessant. Els vam tenir aquí juntament amb en Joan de Déu Prats i vam estar repassant totes aquestes criatures fantàstiques. I recupereu també, Joan, Departament Amades, que és el proper segon a temporada, que estic frisosa, el 3CAT. Digues, perdona la falca, eh?

El podem penjar al club, al programa que vam fer. Escolta, vols dir que no esteu penjant moltes coses. Moltes. Sí, bueno, però és que precisament per això és una cosa exclusiva de la solució i tothom que en forma part se sent genuí. Us deixo, disculpe.

Estem fent espam. Ens està dient el Quim que estem fent espam.

No, no, no, endavant. A la Mada us ho expliquen molt bé, aquests personatges, cada capítol és un o altre. Crec recordar que hi havia a la nit, algun dia, valgui la contradicció. La recordo, però potser sí. En fi, si no, potser serà un d'aquests. Primer d'això, desempulsar tots aquests elements que ni es coneixen i jugar-hi una mica, com ha fet Puigcerdà d'alguna manera.

La mostra que funciona és que tots els que tingueu criatures al voltant, o n'heu tingut de petites, l'obsessió pels capgrossos, l'obsessió pels gegants, l'obsessió per les bèsties de foc, tots passen una etapa que si després t'hi quedes és molt bèstia. Tu has pecat d'això com a criatura o fins a l'edat? De criatura fins a l'edat Ja t'hi has quedat No, però vull dir que és una cosa com molt sexy i com més es recuperi i com més es conegui evidentment tindrà més adeptes al darrere Però clar,

també venim d'un venim venim d'una Espanya franquista que el que feia aquell dia és anar tots al cimentari vestit de negre i plorar els nostres morts i en canvi a Mèxic que també és un país catòlic es fan coloraines i garnaldes i és diferent. Però perquè també han sabut fer millor marketing? Jo crec que no, jo crec que és més animat per una qüestió de caràcter i més florit i més colorit, i després tenen els Estats Units al costat, que sempre el que està al voltant dels Estats Units ho agafa i fa Coco, que és una pel·lícula fantàstica, que jo recordo que vaig anar amb el meu fill, i el meu fill tenia 3 anys, i em va dir, no ploris, és una pel·lícula. Justament, en el cas mexicà,

jo crec que aquí la diferència molt clara amb la celebració catalana és que és una cosa exterior, de carrer, és a dir, d'ocupació de l'espai públic, i justament en Catalunya és com aquella celebració continguda, cap a dins. Bueno, perquè som així, nena, guarda el cava, que no es noti, som feliços. L'allar és allò, l'espai del ritual, tot és una cosa una mica més allò reservada i continguda, que potser una cosa que aniria bé és recuperar, doncs, Fem una rua de castanyada.

Una cosa més comunitària, no? Mira, això seria una nova reclamació. Fran, què ens diuen a través del club, del WhatsApp?

Bueno, sí, del club podria ser, perquè bàsicament aquí tenim tantes finestres obertes. Pel que fa a la batalla oberta de panellets, la Maria Dolors vota pels panellets de Codonyat, que són els millors, i també els de Coco i Cafè. Maria Dolors hem dit uns, però bé, n'ha votat tres, no passa res, ho acceptem. Hi ha una oient que és la Pilar que es dirigeix directament a la Marta Potnou. Marta Potnou, sisplau, compra panellets a Jaime Renovell. Jaime Renovell? On és això? Jaime Renovell diria que és una botiga que hi ha a la ciutat de Barcelona. Allà trobaràs tots els que tu vulguis. Em cau una mica lluny, eh? També l'hi han demanat.

Però si me l'envien a casa Jaime no sé què. Sí, l'envien a Jaime, correcte. Compararem amb els meus. A la Vila Olímpica, a prop del zoo de Barcelona, veig aquí Jaime J. Renovell.

Efectivament, doncs això és el que et recomana la Pilar. La Montse ens explica. Per cert, parlàvem de plats abans, hamburgueses de Moniato. La Berta diu que la seva sogra feia cada any llom amb castanyes, un llom amb castanyes per llepar-se'n els dits. De moment no han agafat el relleu, però ella s'està plantejant. Llom amb castanyes. Sí. I estem parlant de forns que hi ha arreu del territori. L'Esperança recomana el forn de pa La Llesca, perquè és on treballa. L'Esperança, des de Baté, ens ensenya les capses de panellets que tenen aquest forn de pa de l'Allesca. I després la Montse, s'ajuntaven, de fet, la colla de la pobla de Caribenys, que és un petit poble que hi ha a la conca de Barberà, això que dèiem de socialitzar-ho, per celebrar tots junts en un local social a Castanyada. Comparteixen el sopar. Sí, per aquestes cinc minuts de Santa Coloma. I cadascú porta plats, gots, coberts, per ser més sostenibles.

Però és que el poble, em sembla que són deu habitants. Sí, hi ha més gent aquí que a la pobla de Caribenys, no? Sí, però són d'aquests molt benvinguts. Jo he anat a aquesta celebració un any i vaig anar amb ells. Són les millors festes, eh? Home, poqueta gent.

També és com a l'inici, com ell ho vinculava també a l'alimentació, és com que ja arriba l'hivern de veritat i comencen els brous, no? Sí. És el moment, vull dir, la carn d'olla, vull dir, hi ha una cosa com que ja arriba el moment de menjar aquestes coses més calentes i ja s'ha acabat, encara que l'estiu aquí, ara aquests anys s'arriba una mica més, s'aguanta una mica més, és com el moment que ja es fa més fosc, estàs a casa i menges sopa, no?

Deixeu-me retrocedir, encara no som a la sopa, quedem-nos als panellets, mengem castanyes, però Carles, per què mengem panellets per aquestes dates?

Clar, el panellet també, és a dir, sovint se l'ha associat molt amb els aliments calòrics, però justament el panellet, el que dèiem abans, els pinyons, és a dir, són aliments també rics. També hem de lligar aquesta nit en que antigament part d'aquests aliments es deixaven, diguéssim, com a ofrena, diguéssim, pels difunts que visitaven les cases. I no es menjaven? No, una mica. A l'estètica allò quan eren petits i els Reis Mags visitaven que els deixaven els torrons a la taula una miqueta i una part del menjar que es deixava perquè els difunts i els avantpassats que entraven.

I ara és un accident d'ametlles, perquè la collita d'ametlles s'ha fet fa poc, llavors hi havia moltes ametlles, almenys a casa meva, llavors hi havia una persona pobra encarregada de la família que era el que trencava totes les ametlles, la meva mare les posava en remull i després les feia l'escoi al forn, després les pelava i les triturava.

No, i això que una base de massapà també és un aliment calòric, el context climatològic també et porta a menjar una cosa calòrica, però també és rica, és a dir, sempre s'ha associat al panellet com una cosa pobra, però justament estava guarnit amb elements que valien molts diners a l'època, els pinyons sempre han sigut un aliment car.

Per tant, es deixaven com a ofrena, eh? Jo tenia interpretat que es consumien com per aguantar tota la nit amb ella per poder visitar o que els morts et visitessin.

També, també, també, vull dir, però. Hem d'entendre que això també, tant tot el tema de les llums, d'aquesta visita dels avantpassats i dels difunts, i el tema del menjar, doncs hi havia aquest punt de tornar-los a convidar a casa una altra vegada.

Plata taula, un altre cop. A la nit del 31 d'octubre hi ha fantasmes, hi ha castanyeres, també hi ha un personatge que representa la cara salvatge de la tardor. Estem parlant de les bruixes. A veure, Carles, per què Tots Sants fa que surtin històries de bruixes?

Bueno, doncs, justament és això, s'escurça el dia, no? I en aquestes societats, doncs, més antigues, on eren molt supersticioses, si ens situem, no?, en el context, doncs, comença a haver-hi la cacera de bruixes, segle XV, XVI, sobretot, no?, és quan s'intensifica molt fort, tota aquella zona d'Osona. Viladrau, justament en aquest context de la Castanyada, celebren el Vall de Bruixes, que és com una mena de Vallparlat, on també interpreten com una mena de sainet popular al voltant de la cacera de Bruixes. Hi ha certs episodis en el territori català, com pot ser la trobada de Bruixes a Sant Segimon, que és una de les històriques d'allà a Viladrau, o també Sant Feliu Sacerra, que és una d'aquestes zones.

Mira, Sant Feliu Sacerra, Quim, va, què va passar segons la tradició en aquest poble?

Bueno, la tradició he documentat fins i tot, no? En el contexte aquest de la cacera de bruixes, el segle XVII, doncs es van penjar les darreres bruixes, diuen, de Catalunya. Clar, que això és una història que tothom té, les darreres bruixes de Catalunya, però bueno. No, les meves. Exacte. Us celebren tot el cap de setmana una celebració que inclou una representació ritual. Que de fet és, diguem-ne, nova cultura popular, perquè se la van inventar, no? A partir d'uns referents històrics van crear una nova festa, que és aquesta festa de les bruixes, que s'estaurarà diumenge, però ja comença demà mateix, amb una fira de bruixes, etc. Una representació brutal, molt ben posada en aquest municipi, amb l'ocupació de les places i un munt de gent que hi va, i a més a més la gràcia és que tots els actors són gent del mateix poble, que hi participen.

Doncs ja ho sabeu, eh? Si voleu, la Fira de Bruixes de Sant Feliu de Serra. Carles, el concepte de bruixes sempre s'ha envoltat de connotacions negatives, no? Eren tan dolentes o eren dones simplement atacades i assenyalades per la societat de llavors?

Clar, hem d'entendre el context d'aquella època, és a dir. Ara ens és fàcil com jutjar amb retrospectiva amb els valors actuals cap a la història, però hem d'entendre el context d'aquella època, doncs, quin era el rol social que tenien les dones en aquell moment, que vivien subjugades dins l'estructura que la societat els hi deixava, diguéssim, com a tal. Llavors, doncs, Aquestes dones remalleres, empoderades, que teixien certa xarxa entre elles, no agradava gens. No agradava al clero, és a dir, a l'església pròpia i a l'estamental, però tampoc agradava a la gent del poble, als jurats. És a dir, torno a insistir, societats que eren molt supersticioses, on s'imputaven a vegades. Condicions climatológicas adversas com pedregadas, pluges torrencials O que s'havia mort un gat. Exacte, s'ha mort un gat o un infant d'una malaltia.

Molta denúncia falsa, també. I tant. Vull guanyar la terra del meu veí del costat, l'acuso de bruixeria, perquè així, aleshores, casualment, aquelles terres quedaven a la persona que havia denunciat a la bruixa en qüestió.

Però s'ha de dir que aquí es van matar molt poques bruixes. En comparació amb Centro Europa, fins i tot França, que hi havia moltes, o Alemanya, que era el que existia Alemanya, però vull dir, Centro Europa en general, aquí molt poques bruixes es van penjar ni cremar, molt poquetes. Hi ha vegades que el. Home, Sant Feliu és 14, eh? Bueno, però vull dir, es feien 300 de cop en algunes cremages. No, no, aquí era molt poc, el total del número és molt petit, es va cremar molt poca bruixa i es va penjar molt poca bruixa en comparació amb el que es va fer fora. Les dades que té Malcomotero al cap a mi em deixen de bades. No, perquè a més els protestants encara que mouen més.

Ah, sí? Sí, sí, sí. Mare de Déu. Ara seguim parlant de bruixes. Fem una última pausa. Arrere un minut 30 segons i tornem a estar amb vosaltres. La solució.

Amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Tenim tres minuts per explicar-vos un parell de coses que hem estat parlant aquí fora d'antena. A veure, Malcom Otero, acabem amb el tema bruixes.

Bruixes, sí, perquè deien que a Alemanya van morir 45.000 bruixes, a Catalunya en els 400, crec recordar, vull dir que és la proporció, allà ho fan tota l'hora. I aquesta imatge del barret que porten per les fires fossin visibles, i aquest gat que sempre s'associa també a aquesta cosa de Halloween i les bruixes, és perquè les bruixes tenien gats perquè els ratolins no mengessin el grat.

Per tant, ja sabeu que disfressar-vos de bruixes tècnicament també és català. Tot això, abans el Carlos i en Quim em deien, alerta perquè clar, una cosa és Tots Sants i l'altra cosa és el

dia dels difunts. Dilluns, dilluns és el dia dels difunts. I de fet anem una mica fora de calendari perquè demà sí que se celebra la vigília de Tots Sants i oferim el Halloween, la castanyada també seria demà dia 31, Tots Sants és 1 i la nit de Tots Sants a dilluns seria la nit dels difunts per donar el pas a la vella i a la vella que seria del dilluns, dia 2, dia dels fideus difunts.

I Carles, tu abans em deies, per què diem

Tots Sants? Tots Sants ho diem perquè és una celebració, diguéssim, que l'Església, pròpiament, va com apropiar-se, és a dir, en el context. No, que estrany. En el context de la cristianització de l'imperi romà, va haver-hi un papa, que és Bonifaci IV, crec, que va convertir el Panteó de Roma en una església que era amb una advocació cap a la Mare de Déu i tots els sants de l'església catòlica. I això se celebrava el 13 de maig, és a dir, el mes de maig, que és el mes de Maria. Sí. Però l'Església té una cosa que és molt intel·ligent en moltes coses. El màrqueting, ara sí. Sí, el màrqueting. I llavors va veure que totes aquestes comunitats europees que celebraven el Samhain al voltant d'Escòcia, Irlanda i tot això, tenien unes celebracions molt arraigades amb el tema dels difunts i els avantpassats i van decidir com traslladar la celebració de tots sants. Un esplacent per no tenir competència. Exacte, a l'equinoxi. A l'equinoxi, justament. Va, i acabem el 677.

38, 77, 19. Fran, què ens han dit?

Mira, sobre el tipus de panellet preferit, hi ha hagut uns últims vorts per Coco, per exemple, de l'Albert, del Codonyat, que el fa la Carolina, i la Lídia, que en fa de canyella, en forma de tubet. Per cert, l'Anar ens envia la safata que ha fet, de més de 40 panellets, la gent fa molts panellets, amb panellets de pinyons, xocolata i també codony. Increïble.

Ah, i Marta Bonnou, guarda'ns en uns quants. Marta Bonnou, Malcomotero, un sentim la setmana que ve. Gràcies. I avui ens han acompanyat en Quim Rotllant, presentador de Mans de Catalunya Ràdio, un programa sobre cultura catalana d'arrel. El podeu sentir a les 6 del matí, els dissabtes, obrint el suplement del Roger Escapa. Gràcies, Quim. Una abraçada. I també en Carles Riba, és expert en cultura popular, advocat i politòleg que ha vingut avui a La Solució. Gràcies, Carles. Gràcies a vosaltres. Ai, senyor, que tornem dilluns, eh? Bon cap de setmana. Tornem dilluns. Ja no recordo de què parlem dilluns.

Doncs mira, dilluns parlem de per què no podem agradar a tothom.

Amb l'Helena Puig Guitart. Tornem dilluns, ens deixem amb l'Òscar Fernández.