Com podem comprar de manera segura a través d'internet?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carod, com estàs? M'he posat la cadira molt alta. Ai, mira, a veure. I em sento una mica dictadora. Baixa't una mica.

Vaig a baixar una mica. No, mira, l'última persona que es va comparar amb un dictador va generar una crisi diplomàtica, Kilian Mbappé. Ai, va. Perquè mira el que ha passat entre el Real Madrid i la Xina, que no volen emetre partits del Real Madrid, perquè el davanter francès va dir que li feia molta gràcia el meme en què el comparàvem amb un dictador xinès. Carai, tu.

Per sort tinc l'eficàcia amb la pilota d'una patata grillada.

Però com que en parlen 10 de cada 11 programes, avui no en parlarem, d'això.

El control tècnic, el mestre, en Víctor Villar, a la peixera Nil Vía, la Viena Gasa i la Lídia Disipió.

I si avui és dijous, la solució es diu. Núria Casas, molt bon dia, estimada. Molt bon dia, Elisenda. Escolta'm una cosa, tu fas tràmits online?

Me'ls fan, els derivo al meu pare. Perquè no t'atreveixes a fer tràmits online. No, no m'atreveixo. Mira, avui he entrat a la web de l'INE, perquè la meva parella és francès i vol votar a les properes eleccions municipals, i li han dit que aquesta web no funciona. La meva parella havia d'anar a Madrid, ha canviat els bitllets de tren pels d'avió, ha entrat a Iberia i diu que aquesta web no funciona.

Avui parlem de com podem protegir-nos de les ciberestafes.

Avui farem una guia pràctica. Quines són les ciberestafes més habituals? Hi ha algun truc per saber si un correu electrònic o un missatge que rebem pot ser un intent de frau? Quin és el perfil de ciberestafador? Què busquen exactament aquests ciberestafadors? Només diners o també busquen dades? I el perfil de la víctima? Tots podem ser objectius de les ciberestafes? I ara que parlem d'eines digitals, com hem de triar les contrasenyes? Segur que tens una contrasenya o dos, tres, quatre? No, sisplau.

Tinc una contrassenya molt lligada a la meva faceta maternal. No, no, Núria, Núria. Un moment.

Núria, un dels nostres experts se'n està posant les mans. I ho diu per la ràdio pública internacional.

No, però no el poden encertar. No, no, no, no el poden encertar. Arturet i Marius. No, no, no. I ara estàs canviant de manera. Abans de les dues, ha canviat tot, sisplau.

Doncs mira, per la Núria i per tots els que esteu escoltant, com podem protegir les nostres dades personals de les xarxes socials? Hi ha les dades al banc, hi ha tots els tràmits que hem de fer online. Doncs mireu, la solució a aquestes preguntes la tenen, d'una banda, Selva Orejón. Molt bon dia, Selva. Què tal? Molt bon dia, com esteu? La Selva és fèrit judicial, experta en identitat digital i ciberseguretat, i a més a més és directora executiva d'On Branding. És formadora també de diferents cossos de seguretat de l'Estat. Així d'entrada, què entenem per ciberestaf, Selva?

Doncs mireu, al principi no sabia si riure o plorar, eh? Però perquè la cosa que estàveu explicant ara mateix és una cosa que s'està expandint a tot el món. És així de lamentable, però fins ara podem dir algunes de les coses que serveixen. Ara d'aquí a que pengem, no ho sé. A veure, coses que. Em fa una mica de por, aquesta primera afirmació. És que ho sento, però és la crua realitat i millor acceptar-la. A veure, per una banda, i que no cunda el pànic, quan nosaltres estem parlant d'una ciberestafa, és normalment quan acabem fent una cosa que nosaltres creiem que estem fent bé a través d'alguna institució que sí que és legítima, però que en realitat estem cedint dades, podem estar cedint també, per exemple, diners o qualsevol altre tipus de transacció, aquí realment no és l'antidepressiva. D'acord, d'acord.

Val, quedeu-vos amb aquest concepte que ha dit la Selva. De seguida hi aprofundirem, perquè voldríem saber també si és una pràctica relativament nova. Està molt excés, ara ja ens ha dit que sí, a més està creixent, no? De seguida aprofundim en les ciberestafes. Abans, però, deixeu-me saludar també que formarà part de la solució avui a Catalunya Ràdio. Antoni Noguera, molt bon dia, Toni. Què passa? Molt bon dia. Com estàs, Toni? Molt bé, molt content. Antoni és redactor de Trescat Info, està especialitzat en tecnologia i ciberseguretat i és responsable de Cibercrims, que és un programa de televisió del Trescat. Què trobarem en aquest espai, Toni?

Doncs són diferents casos, cada un d'ells més inquietant que l'anterior, en el qual veurem com la tecnologia o les ciberestafes poden acabar molt malament, amb casos reals basats en documentació de Mossos i entrevistes a experts, Mossos i advocats també, I fins i tot psicòlegs, per acabar d'entendre per què hi callem tots i per què és tan fàcil

i per què és perillós. Sobretot per no sentir-nos culpables, perquè veiem en aquesta sèrie que ens podria passar a nosaltres. Dos, per aprendre, perquè si els ha passat als altres, aprenem de les passes que han fet els altres. I també, anava a dir, han marxat de cap la tercera, però ja te la diré, Toni.

Núria, l'has de veure. Sí, sí, sí, i tant, no ho coneixia. A més a més, també li remetré una amiga meva, que en aquest cas, farà poc més d'un any, va comprar-se unes bambes esportives, unes sabates esportives, a Nike, que en principi és una web que no hauria de tenir molts problemes o no és sospitosa de res, i tan bon punt va fer la compra, va començar a veure com en el banc, progressivament, en qüestió de minuts, li anaven retirant de mil en mil els diners que tenia en aquest número de compte que havia vinculat la compra. I va comprar per Nike, segur? No em consta que ho fes en una web secundària però vaja, l'hi hauria de repreguntar però en aquest cas ella m'insistia ostres, aquesta web precisament a priori és impossible, és impossible i li van acabar retirant, Elisenda, 6.000 euros i després la batalla que ha tingut en aquest cas amb el banc perquè aquí senyales la culpabilitat si tu teòricament ho has fet bé no has caigut en cap trampa em sembla que hi havia fins i tot el codi de validació que sempre recoman.

És molt difícil, eh? Clar, dèiem que aquesta pàgina web a priori era segura i en pots confiar, però avui en dia l'únic consell que dono habitualment en ciberseguretat és no confieu en res. No confieu en res? Això vol dir no compris? No, vol dir compra mirant molt bé la URL, mirant molt bé on estàs accedint, si el mail és de continuació o l'has enviat tu, hi ha molts factors que anirem desgranant. Selva,

que t'hem recuperat amb millor so, Selva Orejón aquí de nou, així d'entrada del que ens explicava la Núria, el Toni ho reblava dient, no confieu en res. Per fer compres online, perquè molta gent ens estarà escoltant i dirà, d'acord, ara parlarem de tots els tipus d'estafes, que si el smishing, que si el phishing, que si el bishing, però. Com hem de comprar online? Hem de deixar comprar online o hem de fer-ho a través d'una plataforma com podria ser Paypal o només fer-ho amb targetes de dèbit? Quina és la millor manera de protegir-nos, Selva?

Mira, hi ha diverses maneres que podem tenir presents a l'hora de poder fer una compra. Hi ha una cosa que és quines són les comunicacions que estem tenint, és a dir, el nostre dispositiu ja està degudament securitzat com perquè jo pugui fer les compres siguin de la manera com més segura, és a dir, el nostre dispositiu pot ser que estigui accedint a una pàgina que no sigui fraudulenta, però resulta que està tenint foradets i que nosaltres no en som conscients. Una altra cosa és si les comunicacions que estem fent, el tipus de que et connectes a una wifi alegrement i sense una VPN i sense mesures de seguretat, això també pot ser un parany per la nostra pròpia compra. I després, un altre tercer factor. Si tu estàs fent una compra a través d'una pàgina que és segura i la teva forma de pagament, segura o insegura, la teva forma de pagament és una targeta de crèdit, estàs tenint més riscos. La meva recomanació, o bé pagues a través de PayPal, o pots pagar a través de cibertargetes, o podries pagar també a través d'una forma. Que no sé si hi ha molta gent que l'està utilitzant o no, però que et serveix amb una targeta de prepagament que et donen a través de correus, que tu pots carregar, no sé. Com una targeta moneda de tota la vida, no? Sí, exacte, però en aquest cas tenen la versió física i la versió virtual, i doncs tu la recarregues, com si fos com tu molt bé deies, una targeta moneder, i aleshores només et podran fer aquest tipus de càrrecs. I el més important, l'assegurança et cobreix d'una manera molt més àmplia quan són aquest tipus de pagaments que quan són uns altres. Però, una bona notícia, des de fa un parell de setmanes, gràcies a una sentència del Tribunal Europeu, tu t'hauràs de, entre cometes, trencar la cara amb el banc, però primer et retornaran aquest import si hi ha una denúncia. A un cos policial, evidentment, i que pugui demostrar que tu no volies fer aquest pagament. Per tant, primers consells del dia.

Antoni Noguera ens diu, no confieu en res, arran d'aquest cas de l'amica de la Núria que deia que havia comprat suposadament a la pàgina web de Nike i arran d'aleshores ja havien començat a arribar càrrecs de 1.000 euros a la targeta. Ja ens ha dit la Selva Orejón, ens ha dit, el millor que podem fer, perquè clar, la meva pregunta era, ostres, deixem de comprar, deixem de posar les dades de la targeta de crèdit, doncs ja ho ha dit, eh? Bàsicament, compreu a través d'una passarel·la, com podria ser PayPal, que us asseguri que protegeix les vostres dades, o bé aquestes noves targetes, virtuals o físiques, com una espècie de targeta monader, aquestes de prepagament, que les podeu trobar a correus. No em sembla mala idea, ho dic perquè s'acosten amics invisibles, època de despeses, que ser el Black Friday, i tots de seguida, ai, ai, la pressa, la pressa, posa la targeta, i després passa el que passa. Primer consell respecte a les targetes de crèdit. Per cert, avui, consultes, obrim consultori per la Selva Orejón i per en Toni Noguera a les vies de contacte habituals.

Doncs sí, el telèfon del directe al 93207474 per fer-nos la vostra consulta, dubte, tant en el Toni com en la Selva, i si no podeu parlar o no voleu, doncs ens escriviu, ja ho sabeu, el WhatsApp del programa està sempre obert les 24 hores del dia, que, per cert, hi ha oients que reclamen on poden trobar el programa del Toni Noguera,

el Cibercrim, Mireu, està a Trescat, és fàcil de trobar-los i poseu Cibercrims, però farem una cosa, els que sigueu oients de La Solució i que formeu part del Club de La Solució, i si no ho sou, ràpidament a formar part del Club de La Solució, 677-387719, vull formar part del Club, ho dic perquè entreu en aquest club i us enviem tots els enllaços als quals estem fent referència, especialment avui, que en donarem uns quants. El primer, el programa del Toni, Cibercrims, us l'enviem ara mateix pel Club de La Solució i així només pitjant ja us dirigim directament al Trescat.

Que per cert, ara parlàvem de les compres que fèiem per internet, digitals. La Maria no té un dubte, que és això que esteu explicant. ¿Recomaneu comprar amb el telèfon mòbil o amb un ordinador de sobretaula o portàtil? Mira, aquesta és bona,

perquè crec que la Selva anirà pel tema del wifi, oi, Selva?

Sí i no, també depèn de com tinguis configurat el propi dispositiu, però hi ha una petita qüestió, quan tu estàs comprant a través d'un mòbil, moltes vegades, imagina't que estàs a Instagram i de cop veus un social ad que t'agrada, cliques i vas directament a una pàgina. Tens menys espai visual per poder veure quina és la URL. Això és una cosa que és important.

A veure, a veure, a veure, perdó, que has dit que cliques al ad no sé quantos, o sigui que jo veig un producte que em pot interessar, unes bambes que vull.

Per exemple, tu estàs a Instagram i veus un anunci. I aquest anunci a tu et sembla interessant i cliques directament en aquest anunci i, per tant, et porta a una pàgina. Que t'ho estigui ensenyant Instagram no vol dir que sigui segur. De fet, ja et puc garantir que hi ha un tant percent molt elevat de falsos anuncis i que estan plegadets. Jo he picat en un.

Jo he picat en una Instagram i el que vaig fer va ser immediatament trucar a la caixa, que en aquest cas és on tenia vinculada la targeta, i em va dir, tranquil·la, que si està dins d'aquest període, t'ho bloquegem i no pateixis. Però sí, vaig allò caure de quatre grapes perquè era una pàgina web d'una marca de roba infantil que havien copiat. Havien fet una correcció. I una pregunta. Com vas pagar? Vaig pagar a través del servei, en aquest cas, que em donava la mateixa pàgina web amb la targeta vinculada al banc. Targeta de crèdit o de dèbit? De dèbit. Mira, encara.

Ho hem de millorar. Però està molt ben pensat, que millor que sigui de dèbit, que no pas que sigui de crèdit. I ha de ser que no sigui la mateixa física, perdó, eh?

L'altre dia algú em comentava. Apa, epa, epa, epa, epa. Ara et faig la pregunta. Però has dit que no sigui la mateixa física? Explica'm això. Ah, doncs sí que ho era.

Doncs això seria millor que utilitzéssim targetes virtuals. Per què? Perquè tu imagina't que ara. Tant de bo no, eh? Però imagina't que t'han estafat i aleshores has de donar de baixa la targeta. I ara com paguem al carrer? Clar, clar.

Per tant, hem de tenir. Nosaltres ho dic a expectes pràctics, eh? Per demanar-li al banc. Ens donaran el plàstic de tota la vida, però normalment et donen l'homònima. És a dir, que el plàstic té una versió digital. Hem de demanar una altra numeració, entenc, a la digital. Sí, és.

És una que et va canviant el CBB, que és el codi de verificació.

Els tres números, que et diu, és un CBB. No sé com li diuen dinàmic. I jo vull obrir una altra derivada. Espera, que acabo. Per tant, segon ensenyament. Si no podem fer aquestes targetes de prepagament a correus, millor una de dèbit, diguem-ne, Selva, perquè hi ha un límit, un tope de pasta que ens poden estafar, no? Efectivament, i que no et deixin. Que no et deixin, deies? Inoperatiu. Inoperatiu, clar, clar.

Núria, la següent pregunta i vaig a anir al Toni. Molt ràpid. Si no tinc mal entès, des d'aquesta setmana, el 26 d'octubre, als supermercats tu pots pagar amb viso. Sí. Tinc entès que, per exemple, Mercadona i Capravo ja ho permeten. D'acord. És més o menys segur? Epa, boníssima aquesta.

Perquè ja fa uns quants mesos que en alguns establiments, no només online, sinó també si anaves a llogar-te un cotxe o el que sigui, a vegades t'ho oferien amb un QR. Ui, sisplau, atenció, amb els QRs, perquè hem d'estar molt segurs que el que estem escanejant. És el que estem escanejant.

Ui, ui, ui, un moment, un moment, un moment. T'he d'aturar aquí, t'he d'aturar aquí, perquè el del QR em preocupa.

Si vas a un restaurant i mires la carta a través del QR, tot és QR a la vida. Aquí anem.

Bueno, és que us dic una cosa, la Pilar ens ha explicat que va patir una estafa amb un QR de la targeta de l'autobús de transports metropolitans de Barcelona. Imagina't, ja, és que a veure.

Un QR no deixa de ser una manera bonica o una miqueta més visual de posar una pàgina web. Fin de la cita. Aleshores, si nosaltres no tenim la seguretat d'on ens està portant aquest QR, doncs vaya gràcia, no? Què ens estem estalviant? Tres segons del nostre temps que li podríem dedicar a la seguretat? No, donem-li feina als que imprimeixen les cartes dels restaurants o del lloc que sigui. I en el cas del bízum no cal que sigui un QR, només que et posin el número de telèfon i que tu et garantitzes que quan tu poses el número de telèfon de l'entitat que sigui, a tu et surt en el propi bízum. Un nom. Coincideix o no coincideix. Si coincideix, vas endavant. Si no coincideix, el tu.

Per tant, Pagampi Zoom, bon senyal, perquè hi ha com un doble factor de verificació. I els QRs, clar, però hi ha un altre, Toni, que és que hi ha molts establiments que directament et diuen, no, la carta al QR, i la demanes físicament, no, al QR.

Sí, aquí com a molt, si no tenen cap altra alternativa, que preferiblement utilitza una carta física, has d'assegurar-te que almenys ningú hi ha posat una enganxina a sobre del QR. Ah, amic, perquè són enganxines. Clar, tu no veus on va a parar aquell link, aquell QR, igual que passa amb els escurcedors d'enllaços, que a vegades veiem Bit.ly, no sé què, no sabem ben bé quin és el domini, quin és aquest punt com on estem dirigint-nos, i per tant, com que no tenim aquesta seguretat, ens la poden colar, perfectament. Sempre preferiblement una carta física i si no almenys assegurar-se que aquell és el QR que el restaurant tenia intenció de posar-te. Responent a la pregunta

original que ens ha portat aquí, ens deia, millor comprar des de l'ordinador o des del mòbil? I tu deies, depèn del sistema operatiu que tinguis, Selva. A veure, ampliem això.

Mira, i justament, i super d'acord amb el que acaba de dir, quan tu estàs a través d'un número de telèfon, bueno, número de telèfon no, des d'un mòbil, també tens la possibilitat de poder navegar a través del teu propi navegador i també tens la possibilitat de poder tenir un sistema anti-malware, és a dir, un antivirus de tota la vida, evidentment de pagament, els gratuïts, ojo. I quan estàs en un ordinador també, per què ens dóna més confiança estar en un ordinador? Perquè sembla que a l'ordinador tu fas les coses amb més calma, que no té per què, però podria ser, el dit a vegades és una miqueta més ràpid, quan estàs amb un mòbil, però sobretot pots veure molt bé la URL a la qual estàs anant. I una altra cosa important, hi ha més anti-malware o més antivirus desenvolupat per ordinadors que per mòbils, lamentablement. Però, si estàs amb un Android, per exemple, pots tenir, no sé si puc dir alguna marca, perquè tampoc em porto res. Si no t'emportes res, ho recomanes. Molt bé. ESET. Els que tinguin Android tenen versions que penso que els donen, si no recordo malament, uns 30 dies de prova gratuïta. I en algunes versions d'Android són gratuïts de per vida. En el d'Apple és un altre tema. Millor sempre navegar amb safari i tenir-ho ben capat,

és a dir, ben tancat, i prou més. I que no amb crom, eh? Toni, volies afegir alguna cosa?

Vull afegir que és hora que tothom tingui un antivirus al telèfon mòbil, que molta gent es pensa que pot anar per la vida navegant-ho al seu telèfon sense la protecció que hem tingut sempre. Podem saber si el tenim, eh? Serà la següent que et faré, Toni. Un antivirus. Instal·lant-te ESET, instal·lant-te Kaspersky, instal·lant-te Malwarebytes o qualsevol marca d'antivirus. Una d'aquestes. No, no, busquem antivirus reputats i segur trobareu. Podem anar a algun lloc que ens oposin a l'antivirus? Això, l'aplicació, la tenda oficial d'aplicacions és on heu de descarregar aquest tipus de coses. I només reforçar la idea que amb el mòbil és millor no prendre decisions econòmiques, pel que deia la Selva, que tens més espai visual, però també insistir en que tens més calma. Quan tu t'asseus i prens una decisió amb el teu retorn i el teu teclat, una pantalla més gran, i pots comparar, i pots mirar bé, és el moment en què pots fer operacions econòmiques, si no, no gastis diners en un ràpid al metro mirant una pantalla petita.

Les dades diuen que el 2025 es van detectar 45.445 casos de frau fiscal o ciberestafes. Això és un 19% més que el 2024. Quina és la diferència entre un incident de ciberseguretat i una ciberestafa, Toni?

Un incident de ciberseguretat seria qualsevol problema que tenen les pàgines web o els serveis per internet i que compromet la infraestructura, que és a dir, un forat en el que es pot utilitzar per explotar directament i l'altre és quan realment han tingut un efecte amb aquest forat de seguretat. T'han arribat a fer una cosa que tu no pretenies i t'han enganyat, han robat dades o han robat dades a l'empresa. Una cosa és el que ho permet, que és el ciberincident, i l'altra és quan efectivament s'ha utilitzat i t'ha afectat.

Feu servir booking? Sí, a vegades. Ara anirem al cas de booking. El 677-3877-19. Mira, el Jordi,

ara que parlàveu de mòbils i virus, diu, tots els telèfons mòbils tenen virus perquè tinc

entès que els d'Apple no li entren. Vaig estar parlant amb experts de ciberseguretat d'antivirus i gent de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i tots recomanen que s'ha de tenir un antivirus, sigui iPhone, sigui Android. És veritat que l'Android és un sistema operatiu molt fragmentat, cadascú té la seva versió, i amb més versions és més fàcil que hi hagi forats de seguretat, i que iOS té tendència a ser una mica més protegit. Però existeixen virus per iOS, existeixen virus per Android, tots necessiten una capa de seguretat extra. Ai, senyor.

Preguntes 932017474. Dubteu d'algun enllaç que us hagin enviat? 932017474. Fem una pausa i a la tornada parlem del cas de Booking, un dels casos més rellevants i recents dels últims mesos en les ciberestafes vinculades a la plataforma. Missatges fraudulents, anuncis falsos, robatoris de dades. De seguida expliquem aquest cas i a veure si us podem ajudar en cas que estigueu afectats. Ara tornem.

La solució. Amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Passa un minutet de dos quarts de dues del migdia. Avui estem fent la guia definitiva per evitar les ciberestafes. De seguida us parlem del cas de Booking, però abans rebem a la Montserrat de Sant Feliu de Guíxols. Us demanaré brevetat exposant els casos perquè anem al kit de la qüestió perquè la Selva i l'Antoni ens puguin donar una resposta. Montserrat, bon dia, estimada.

Sí, s'admiraré de ser molt breu, eh? Veure. Jo vaig comprar una roba per internet en l'època del Covid i vaig pagar en Paypal. Val. Tenia i després els vaig fer sepia, que la roba no tenia res a veure amb el que havia comprat, em vaig gastar 150 euros. Li vaig enviar foto, vaig enviar cartes, vaig enviar O sigui que no sé fins a quin punt era això.

Que Paypal és. Pregunta. A veure, Montserrat, aquí més que està farta perquè et suplantin la identitat o et robin les dades, el tema és que el producte no era el que havies acordat a comprar per la web, entenc. No sé si, Selva o Toni, a partir de Paypal, si podem, com que és una passarel·la, de dir, escolta'm, el producte que m'ha arribat no és, no sé si hi ha alguna manera que Paypal bloquegi els diners. I faci una mica d'intermediari amb aquesta empresa fraudulenta.

Clar, una cosa és un tema de seguretat i l'altra és d'estar conforme amb el producte que has rebut, que és de qualitat, i aniria per una altra via. Jo diria que PayPal no protegeix d'aquest tipus de desencontres entre el consumidor i l'empresa on compres.

Selva? Sóc una grandíssima venedora en una altra empresa que tinc, amb un tema de vint-et i deu a la pop, i aquí sí que us puc dir que el que millor li funcionaria seria que anés a la Unió de Consumidors de Catalunya. Per què? Perquè he tingut de tot tipus i la veritat és que responen moltíssim. I PayPal, de manera, diguem que preventiva, torna els diners, però després si hi ha una discrepància i hi ha una resposta per part de l'empresa o de l'altre consumidor, en aquest cas el que fa és que et demana que retornis els diners. I en el cas hipotètic en el que finalment la Unió de Consumidors, després dels 30 dies que sí o sí han de passar per la resposta que et doni amb qui hagis fet el tràmit, doncs si diu que ok, aleshores PayPal sí que t'ho ha de retornar. Però aquesta és la diferència.

Doncs mira, que ho sàpigues per futures, Montserrat, bàsicament, en lloc de parlar amb l'empresa que t'ha venut el producte, o també, a part de parlar amb l'empresa que t'ha venut el producte que no et satisfà, parlar amb PayPal i dir, ep, alerta, que aquesta gent està intimant que estan enviant coses que no són i potser et retornen els diners. I en paral·lel, la unió de consumidors, eh? Posa-t'hi en contacte. A la propera. Montse, gràcies per trucar. Una abraçada bonica. Adéu, adéu. Marc, camella d'amarola, bon dia. Marc, a veure, tu tens un iPhone. Ui, fem una cosa, recuperem el Marc, que tregui el mans lliures, perquè crec que si no serà impossible la comunicació, i m'entrarem en Joan Enric de Barcelona, que en lloc d'explicar-vos jo el cas de Booking, us l'explica ell. Joan Enric, bon dia.

Hola, bon dia. A principis d'any vaig contractar una estància a Morella de dos dies, a un hotel. Ho vaig fer a través de Booking. I un mes abans la vaig cancelar. Cap problema fins aquí, no vaig pagar res, ni res. Llavors, tan aviat farà com un mes i mig, un correu booking, diem que he tingut un problema d'accés a les dades meves, però no a les dades econòmiques. D'acord. Llavors, amb aquest tema em quedo tranquil, perquè no m'ha desbaratut cap euro del compte, ni res. I, bueno, pues sàpiga. Booking veig que es fica molt al tema dels dels shorts de Facebook i això, i jo crec que aquí hi ha una mica de complicació per ells.

Joan Enric, perdona que t'aturi. Al correu et deia Booking que s'havia vist compromeses les seves dades o que a l'hotel que tu havies reservat i després cancelat li havien compromès les dades en aquest hotel? Booking, Booking. Les dades de Booking mateixes, eh?

Sí, sí, sí. O sigui, les dades que jo tenia en l'hotel. Llavors, les meves dades, però que ells m'informaven, Booking m'informava que les dades econòmiques no havien entrat a elles, per res. I després de la senyora que he trucat al principi, de Paypal, jo amb el Paypal vaig tindre molt mala experiència fa uns anys, i jo a Paypal no compro res, perquè no falla l'empresa que tu compres, falla Paypal. És molt complicat. Primer parlar amb ells i fer les coses amb ells. Perquè vaig voler fer un retorn, que si fotografies, que si I al final, com no ho vaig fer per correu certificat, com volien ells, va quedar els diners a l'aire i vaig plegar. No, no, no, Paypal no el recomano per res.

Joan Enric, ara a veure què ens diuen els nostres experts i ara parlem del tema booking. Gràcies per trucar-nos. Una abraçada. Gràcies. Si no tinc mal entès,

Paypal se la va inventar Elon Musk. Sí, és propietat.

Un dels fundadors va ser, els coneixem com els PayPal Mafia.

Anem al tema de Booking, perquè la Júlia ens ha escrit i ens ha explicat el mateix cas que en Joan Enric, però a sobre ens ha dit i al cap d'uns dies vaig veure que em feien un càrrec a la targeta de 0,47 cèntims i ella immediatament va bloquejar la targeta. Núria, això ho pots fer des de l'aplicació, la va posar invisible. A veure, Selva, què pot estar passant aquí? D'una banda, que Booking ens enviï un correu i ens digui que ells, o a tercers, és a dir, a l'hotel que havíem reservat se li han compromès les dades, ens prometen que no s'han vist compromès les dades de targeta, però casualment al cap d'uns dies arriba aquest càrrec de 0,47 cèntims. La Júlia, ha fet bé en desconnectar la targeta en el moment?

A veure, per PAMS, Booking va tenir en diverses ocasions un problema molt seriós de seguretat, que se li va comprometre les dades a tots els seus usuaris i de fet va haver-hi una explotació d'aquestes dades gravíssima, també en els quals diferents llocs, hostals, hotels, apartaments, etcètera, estaven. Rebent algun tipus de, diguem, de cadetat, de booking no, de reserva, però que estaven rebent els diners als criminals. Això constina acta que tots els que hi hagin utilitzat booking seria molt aconsellable que es fessin de seva pròpia empremta digital i eliminissin algunes informacions, però això dona per un altre programa. Aleshores, en el cas de booking, concretament, Està bé que es desvinculi la targeta, evidentment que es canviï el seu mot de seguretat, és a dir, la seva paraula de seguretat, i a més també que s'activi el doble factor de verificació. Però fixeu-vos que la comunicació de Booking va ser. Les vostres dades, en el sentit més d'econòmiques, no s'han vist afectades. Però és que tu, les dades bancàries, te les pots canviar ràpidament. Però el domicili de casa teva, el DNI, etc., no te'l pots canviar. O sigui que veiem quines dades són més compromeses.

Exacte, estic d'acord. La Marta, ara que parlem de booking, deixeu-me sumar la trucada de la Marta un moment, de Viladecans. Marta, bon dia. Hola, bon dia. Tu també vas rebre un mail de booking.

Jo vaig rebre un mail de booking i em deia que havia de confirmar que no estava l'estada, que havia de donar-li el clic a un lloc i vaig dir, ui.

Per tant, no era de booking, sinó era algú que simulava ser booking, no, Marta? És el cas, eh? Suposo, suposo que sí, perquè llavors el que vaig fer va ser trucar a l'hotel. D'acord, mira, això és una tàctica, Marta, me la quedo, que ara parlarem també amb la Selva i el Toni de fer això quan rebem un correu electrònic que ens fa bastanta pudoreta. Gràcies per trucar, Marta. Gràcies. Ara anem a aquest cas, Selva, però em deies que Bookings havia vist compromeses les seves dades i tu dius, potser és més sensible aquest material de DNI adreces que no pas una dada bancària que tu te la pots canviar. Ara bé, el cas de la Júlia que ens deia. ¿Pot ser que a través d'aquest foradet de Google hagin accedit a la meva targeta, tot i que m'hagin dit que no, i ara em facin un càrrec de 0,47 cèntims per provar a veure si la targeta funciona?

Sí, pot ser. També ens hem vist en aquest tipus de situacions. També recordem que és molt important que pensem que la major part dels usuaris haurien de tenir, la major no, tots, haurien de tenir el doble factor de verificació en qualsevol dels comptes que estiguin utilitzant. Els bancaris són obligatoris, però, per exemple, els comptes de Google, els de Microsoft, els de diferents serveis, la major part d'ells no obtenen. És a dir, que. El que ell està dient, que és una preocupació totalment legítima i que ja li puc assegurar que sí. Moltes vegades es fan aquest tipus de càrrecs i després comencen a augmentar l'import que

estan començant a rebre. Per tant, si ens passa això i veiem un càrrec sospitós, primer de tot entrar a l'aplicació del banc i apagar la targeta.

Seria això, Selva? Seria això, i també seria revisar a veure quin és l'origen d'aquest càrrec, ara que no ens pensem que ens arribi una subscripció i de cop ens anem de baixar la targeta. O sigui, cura. També, una altra cosa, ja que hi som, nosaltres el que tenim és sempre diferenciat una targeta i de fet un pressupost mensual només per subscripcions, perquè és el típic gast que es va incrementant i tu no te n'adones, i després també una altra targeta per uns altres tipus de càrrecs que puguin ser més, no sé, del pis, dels subministres, etc. Que tot ho tinguem fragmentat ens ajuda a poder també tenir més control sobre el propi gast i també tenir més capacitat de poder donar de baixa una de les targetes i seguir operant amb normalitat.

Clar, que no diguis ara dono de baixa la targeta i em quedo amb les calces a l'aire, no? La consulta que ens feia la Marta, Toni, que deia, jo vaig entrar a Booking i em donava un enllaç, un clic, això és el típic cas de phishing, no?

Sí, exacte, i és pel que estan fent servir aquestes dades que s'han filtrat en diferents atacs. Sabem aquest de Booking, en què es van filtrar dades personals, que són molt sensibles. Però també hi ha casos que potser ni ens n'adonem d'hotels particulars de negocis petits que tenen les nostres dades perquè hi hem fet una reserva i de cop un forat de seguretat a qualsevol atac els treu aquestes dades. Són dades de reserva i amb aquesta informació poden fer phishing. Vol dir que es fan passar per la reserva, et diuen som l'hotel tal, tens reserva aquest dia, si vols confirmar-la necessito que facis aquest ingrés en aquest compte. I no són els de l'hotel.

Això de vegades em passa, a mi m'ha passat, que t'obren un WhatsApp. Un WhatsApp amb un número estranger i et diuen, a veure, et pots confirmar? Sí. Però és molt fàcil caure-hi. El Marc de l'Ametlla d'Amerola, que abans hem intentat parlar amb ell, però se sentia fatal, diu que té un iPhone que des de fa dies rep notificacions que algú ha intentat entrar al seu Apple ID des de diferents parts del món. Què pot estar passant i, sobretot, què ha de fer ara mateix el Marc de l'Ametlla d'Amerola que ens sent des del cotxe?

Sobretot no respondre en aquests correus directament, que sigui ell el que inicia aquest procés de canvi de contrassenya, que seria el recomanable, sobretot si està veient que venen de correus d'Apple, que també algú es pot fer passar per Apple i fer saber la mateixa direcció o imatges molt similars per enganyar-te. Però en tot cas, tu, des del teu compte, entres a iCloud.com, intentes canviar la contrassenya el més aviat possible i a veure si deixes de rebre aquests missatges.

Estelba, volies afegir alguna cosa que et sentia? Sí, sí, sí.

La notícia pel Marc és que li estan arribant aquests correus i aquests intents d'accés perquè el seu correu electrònic és públic a la xarxa i us puc assegurar que la seva contrassenya també. És molt important que canviï la contrasenya. Si aquesta contrasenya l'has estat utilitzant en uns altres serveis, que també la canviï i que activi el doble factor de verificació en els diferents serveis que estigui utilitzant. El compte d'iCloud és com la mare del Xai. És superimportant que el tingui molt controlat, perquè és el que emana sobre totes les còpies de seguretat del seu telèfon.

Per tant, el compte d'iCloud, ja us ho ha dit, eh? La selva, la mare dels ous, és el compte d'iCloud. Per tant, Marc, has fet bé de fer la consulta, ja ho saps, eh? Entra directament i intenta canviar la contrassenya.

Toni. Que estic veient una mica les cares de preocupació de molts de vosaltres perquè se us posa per davant molta feina i és veritat, la ciberseguretat necessita, requereix que fem molta feina prèvia, però sí que es pot fer una mica amb seny. No cal potser un doble factor d'autenticació pel teu perfil de la Biblioteca de Barcelona però sí que fa falta pels teus bancs, pels teus correus electrònics principals, Gmail, iCloud, i qualsevol empresa o organització que realment sigui difícil. Que hem de tenir contrassenyos diferents per cada servei? És veritat, però potser per serveis més petits us podeu permetre una mica de llicència, però el doble factor d'autenticació és obligat, com diu la Selva,

en tots aquells que són compromesos. De totes maneres, jo penso.

Perquè és molt interessant el que diu el Toni, perquè ara tots a casa us esteu atabalant, servidora de vostès, el Fran i la Núria, ens està passant el mateix, però també és interessant dir, d'acord, per les coses grosses, contrassenyes diferents. Després, per el compte del gimnàs a myfitness.com, doncs mira, escolta'm, si és la mateixa que el cooking de la Thermomix, doncs no passa res.

Que no és ideal, però. No passa res. D'acord.

Núria.

Però jo discrepo, perquè tots tenim en els nostres dispositius gestors de contrassenyes, que no cal ni que ens recordem de quines són totes les contrassenyes. Els que tenen Google Passwords que tinguin Android i els que tenen Apple Passwords són els que tenen iPhone o qualsevol dispositiu d'Apple. No ens costa res, només ens cal recordar-nos d'una contrassenya i ens fa la vida molt més fàcil. A nosaltres ens donarà menys feina, però viuran molt més tranquils.

Us preguntaré als dos experts com funciona això dels gestors de contrassenyes. Perquè clar, si tot està junt, perdoneu, que jo soc una neòfita, però segurament a casa estareu pensant el mateix. Però si tot està junt, només que em fotin el telèfon me foten totes

les contrassenyes. Jo vaig amb boli i paper. I penja una foto. Home, no, però vull dir que no les guardo directament en el telèfon. No me'n refio ni del meu propi telèfon. Com funciona això? Els gestors de contrasenya.

És una aplicació que pot ser OnePassword, Dashlane, n'hi ha diferents, que el que fa és, a través d'una contrasenya mestra, et dona accés. Però això no és perillós? Ha de ser una contrasenya molt potent i està xifrat tot el baúl de contrasenyes que hauries de guardar a dins. Et permet oblidar-te de gestionar o memoritzar contrasenyes i, a més, et permet canviar-les molt ràpidament quan hi ha una filtració. Però és veritat que jo porto molts anys recomanant gestors de contrasenyes, no me n'he sortit, ningú vol utilitzar-les, i a nivell pràctic acabo dient, almenys, si us plau, assegureu-vos que els comptes més compromesos estan protegits. Però, evidentment, el que diu la Selva és el que s'ha de fer. Selva,

aquests gestors de contrasenyes. La pregunta aquesta neòfita, eh? De dir, però si està tot junt, si ens foten el telèfon mòbil i aconsegueixen entrar en aquest gestor de contrassenyes, se'ns en va tota la vida la merda.

A mi m'encanten els cachondos que diuen això quan estan utilitzant la mateixa contrassenya per tot. No entenc com pot ser que sentin. Tenint més mesures de seguretat que tenint-ne menys o seguint igual. La meva recomanació és aquesta i creieu-me que veig drames autèntics, no només a nivell empresarial, sinó personal. Tots tenim un gestor de contrasenyes en el nostre iPhone que funciona amb un Face ID. Tots ho podem tenir amb el Google Password, que a part entres també a través de l'empremta digital o del Face ID.

Com activem aquests gestors de contrasenyes? Si ara algú està a casa i agafen el seu telèfon mòbil, com activem un gestor

de contrasenyes? Si tenen un iPhone, veuran l'aplicació que es diu Contrasenyes o Passwords, depenent de l'idioma en el qual tinguin el sistema operatiu. En el cas de les contrassenyes de Google, poden anar al seu navegador i posen passwords.google.com i veuran tot el llistat de contrassenyes. Us diré més, si teniu un iPhone al davant i teniu l'aplicació de contrassenyes, hi cliqueu i us sortiran 6 grups d'informació. Veureu que hi ha uns que posa totes. Claus d'accés, codis, wifi, seguretat i eliminades. Que mirin quin és el número que li apareix en seguretat. Si li surt 0, perfecte. Bingo. Com li comencin a sortir alguns, aquesta tarda han de comprar pipes i posar-se a canviar contrasenyes. Si posa 151 és un problema? Mare de Déu, senyor, per favor, Elisenda. De veritat. Me la farà alguna cosa, ara.

És com el Bruno Pérez Juncá, que ens esbroncava a tots també,

la serva amb les mans al cap. Si hi ha algú a casa que li surt això, 151, què hem de fer? Algú està fent aquesta prova a casa i diu, d'acord, contrassenyes, estic a l'iPhone, a la seguretat, em surten 151, com algú que possiblement estigui a l'estudio. Què ha de fer? Canviar totes les contrassenyes de tot el que recordi que és important, tipus banc, mails, etcètera, etcètera?

Clar, sí, sí. Ara mateix, eh? Ara mateix no ho sé, però aquesta tarda es pot posar tranquil·lament o aquest cap de setmana ja té feina i comença a posar-se compte per compte, que a part ho pots fer d'una manera bastant ràpida des d'aquesta aplicació. Els que tinguin Mac també ho poden fer des de la pròpia aplicació o des del seu ordinador sempre serà més còmode i els que tinguin Google tres quarts del mateix. Però mira, si no els hi dona temps. Com a mínim que escollin aquelles que, com estava dient el Marc, que siguin més prioritàries, home, la de l'iCloud i la de Google si tens Android, ai, perdó, i que ho puguin canviar i que sigui més o menys ràpid. I perdoneu una cosa, eh, és que si no, revento. Els que estiguin utilitzant intel·ligència artificial, chat GPT, no sé, perplexity, copilot, més o menys, la que sigui, doncs haurien de, quan accedeixen a aquestes aplicacions, Ells entren normalment en Google Connector o en Microsoft Connector. Clar, si tu la teva contrassenya de Google la tens, en aquest cas, afectada, el clic per poder accedir a l'historial del xat GPT és bastant ràpid. Per tant, recomanem sempre tenir doble factor de verificació en els comptes que manen sobre la resta de les aplicacions. Google, Microsoft, Apple, etc. Allò que et diu,

entra com Google, no? Doble factor de verificació. Ara ho explicarem en algun cas concret. Abans, però, deixem-ho de saludar en Gerard, de Sant Salvador de Guardiola. Gerard, bon dia. Hola, bon dia. Hola, estimat. Escolta'm, a veure, quin és el teu cas? El meu cas és una estafa de Telegram. Opa, a veure, explica. Sorguera segur, el Telegram. Mare meva.

Bueno, sí, clar, perquè el Telegram suposo que deu estar codificat d'alguna manera que no poden enxampar la gent que es dedica a fer aquests tipus d'estafa, que és una xarxa de gent que s'hi dedica, professionals. I bueno, comencen com si fos una empresa de publicitat que et diuen que has de fer una sèrie de tasques i per cada tasca que fas per seguir a grups perfils d'Instagram i fer likes i no sé què et donen dos o tres euros i tu dius, bueno, a què hi paro i dic, bueno, jo dic, hòstia, la publicitat sé que es paga perquè a vegades no, doncs. I m'han entrat per anar a fer algun anunci o el que sigui, i dic, bueno, doncs deixem-ho provar. I sí, sí, et van pagant, vas fent, llavors et demanen que facis una inversió d'X diners, de poca quantitat, i llavors et retornen aquella quantitat amb una mica més. Llavors, clar, tu vas confiant, vas confiant, fins que inverteixes una mica més, i una mica més, i una mica més, i llavors resulta que. Que clar, diuen, vale, doncs ara si vols fer unes tasques que cobraràs més, resulta que has de fer una inversió més gran, perquè si no no pots recuperar tot el que has invertit.

Per tant, és com una espècie d'estafa piramidal progressiva, no?, el que ens estàs explicant, Gerard.

Sí, però t'enganxen amb la confiança que ells ja t'han pagat una mica i tu hi caus.

D'acord. És a dir, tu vas acabar clicant un enllaç per fer una transferència, entenc, donar l'import, Gerard. Sí, exacte.

O sigui, l'importo per visum o per transferència, tot això ho fas tu voluntàriament, confiant en que tot allò és com una mena de remuneració que per fer aquella tasca tu cobres, no?

Està clar, aquí hi ha un doble, aquí hi ha el doble joc, és com les estafes allò de A veure, no te la comparo, però soc Brad Pitt que juguen amb la necessitat, en el teu cas, de quartos, amb una senyora o un senyor.

Primer t'entren en un grup que no saps de què va, i tu preguntes. I veus que hi ha un munt de gent, que jo crec que molta gent d'aquestes són d'ells mateixos, que siguen en aquests grups i van dient, sí, sí, ok, t'has fet allà cobrar, no sé què. I veus gent que diu, hòstia, he cobrat els no sé quants, 500 euros, no sé què. I dius, hòstia, doncs funciona. I no funciona. I jo soc molt innocent, també.

Gerard, vas recuperar la pasta? No, no, no. Gerard, hem d'apel·lar, ho sento, en aquesta vida ningú regala res. Exacte. Em sap molt greu anar ara de listilles, però és una cosa que també m'aplico per mi. Ja està. Depèn de quan apreti la necessitat.

Quan et diuen fer diners fàcils, fer diners ràpid.

És una de les red flags, una de les banderes vermelles. Gerard, gràcies pel teu testimoni. Una abraçada bonica.

Vaig fer això, i ja et dic, per innocència, per confiança, resulta que, clar, dic, hòstia, doncs això funciona. Però, evidentment, quan va arribar un punt en què vaig veure'm molt sobrepassat, perquè em demanaven unes quantitats de pasta que jo les buscava i rebuscava per allà on fos, per recuperar-ho tot, i evidentment no, i vaig arribar a perdre més de 10.000 euros.

Mare de Déu, per tant, ja sabeu el que ens ha explicat en Gerard. Aprengueu d'això. No hi ha diners fàcils quan és aquestes estructures piramidals amb delay, no? Allò que van augmentant la cosa pinta malament. Casi has de pagar una gran quantitat per cobrar la resta de coses que has invertit. És que quan t'ofereixen duros a quatre pessetes. Gerard, una abraçada, bonic. Gràcies per trucar. Vinga, merci a vosaltres. Adéu, adéu. Selva,

com has vist el cas del Gerard? Doncs mira, el cas del Gerard ens l'hem trobat lamentablement masses vegades. Les persones que també ens ho hem trobat en temes d'inversions en criptoactius. Quan algú t'està oferint aquest tipus de negoci, al final qui està fent el negoci, normalment, qui te l'està oferint, qui farà el negoci serà ell. Però, a part d'això, és molt important que no s'utilitzin mai ni. Activitats que no tinguin un contracte de pel mig, evidentment que sigui un contracte mercantil, millor que millor. Si no hi ha un contracte laboral ja hi pots començar a preguntar-te coses i els mitjans de pagament sempre, sempre, sempre és millor que siguin a través de transferències. Dit això, no estic jutjant ni molt menys i entenc perfectament i cadascú té la seva realitat i sap per què es mou i fa les coses. Però igual que amb el tema de les inversions, jo he arribat a frenar inversions que igual estaven afectant inclús a membres d'una companyia, doncs d'una companyia, anem a dir, que per estar. Fent una mica més de negoci, estaven creient-se que estaven treballant amb un broker, sense contracte de cap tipus. No. Aquí, els xollos de persones i d'empreses i de negocis no existeixen.

Però és fort com hi cauen totxos tecnològics. No, gent que teòricament tenen una mica de formació, igualment hi cauen de potes. Deixeu-me rebre la trucada a l'Alfons.

Alfons, et demanaré que em tiris el titular, anem a la publicitat i intentarem resoldre i ja us dic que farem segona edició. Avui ho hem centrat molt en com comprar de manera segura a través d'internet, en aquest cas. Farem una segona edició per també seguir parlant de protegir-nos de les ciberestafes en qualsevol altre àmbit. Alfons, Tosta de Mar, bon dia.

Hola, bon dia. Tira'm un titular. Amb un titular. El tema del gestor de contrassenyes, que volia fer uns apunts, i després el tema dels saquejos contra les targetes de crèdit.

Ani, ens quedarem amb el tema dels gestors de contrassenyes, perquè si no no ens donarà temps, però el titular de l'Alfons és que es troba amb un problema. Les aplicacions dels bancs no permeten utilitzar aquests gestors.

Dos minutets perquè siguin les dues del migdia. Aquí ho deixarem. Farem segona edició amb el Toni Noguera i amb la Selva Orejón. Abans, però, hem penjat a l'alfons perquè, si no, no ens dona temps. Això que ens deies, Selva, i amb això ja t'acomiado, diu que té un gestor de contrassenyes de pagament, però que es troba amb el problema que les aplicacions dels bancs no permeten utilitzar aquest gestor de contrassenyes. Això passa habitualment, Selva?

Doncs sí. A veure, sí i no. Depenent de quina sigui l'aplicació, Tu pots guardar-ho, ho podries guardar com una nota segura dintre del propi gestor de contrasenyes i que estigués xifrat. No sé quin és el que té concretament, però us puc assegurar que sí que s'utilitzen i de fet és recomanable en el cas en el que tu tinguis una empresa, per exemple, i l'hagis d'anar compartint a diferents.

Ara hem perdut a la Celorrejón una llàstima perquè podíem donar resposta a això. Toni, m'ho pots revelar?

Sí, una cosa és l'emplenament automàtic que els bancs no permeten per seguretat, però tu pots guardar informació segura al gestor de contrassenyes igualment i fer-la servir pel banc.

Doncs ja ho sabeu, Toni Noguera, repetiràs, eh, nosaltres? Mai tant. El Toni, redactor de Trescat Info, especialitzat en tecnologia i ciberseguretat, responsable de Cibercrims, aquest programa del Trescat que podeu trobar a Trescat i que us hem enviat l'enllaç al Club de la Solució. També hem parlat amb la Selva Orejón, pèrit judicial, experta en identitat digital i ciberseguretat i directora executiva d'un branding, ara l'hem perduda, però l'acomiadem des d'aquí, formadora de diferents cossos de seguretat de l'Estat. Núria Casas, moltes gràcies, estimada. A vosaltres. No et deixis estafar, eh? No, no, no, no, jo em deixo estimar. Fran Domènech, guardem tots aquests whatsapps perquè hi ha moltíssima gent que ens ha fet consultes. I tant, repetirem segur. I demà, amb un tema de tradicions, demà volem saber quines maneres tenim de celebrar la castanyada segons marca la tradició. Us deixem amb l'Òscar Fernández.