Com podem cuidar la nostra salut urològica?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

I ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I, com sempre, part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carabat. Com estàs? Molt bé, i tu? Avui, fantàsticament bé de salut. És aquells dies que et lleves i dius, estic tan bé, avui.

Hi ha com una operació tornada dels virus, no? Saps que a vegades hi ha 3 o 4 dies de festa i avisen de. Han sortit de la ciutat de Barcelona, perquè ho hem de dir així, sempre surten de Barcelona els cotxes, 300.000 vehicles, doncs 300.000 virus han sortit.

Hauríem de fer un programa dedicat a com ho puc fer per no enganxar els virus de les meves criatures. I jo l'escoltaria, a part de fer-lo.

I després potser hi ha molta gent que diu, doncs mira. No passa res. Si em contagiïu, no sé, en aquest cas, dels mocs, o de la tos de les meves criatures, o del mal de panxa de la gastroenteritis, de la mini gastroenteritis de la meva criatura.

Sí, passeu, ja veureu que divertit que és. El control tècnic, el mestre, en Víctor Villar, a la peixera Nilvia, la Viena Gasa i la Lívia Discipio.

I si avui és dilluns, la solució té un nom i el sap tothom. David Balaguer, molt bon dia! Com estàs, estimat? Bé, bé, bé.

Mira, avui. Digues la veritat. En el moment, tot el to.

Tot el to malament. A més, en David, com que sap que tinc un virus. Ja estic de sortida, per això vinc a treballar, home. Però s'ha posat lluny de mi. Jo li he dit, li he vist la cara i li he dit, David, posa't lluny. Em diu, sí, sí, no fa res, eh? I ja estava fugint. Ja estava a l'estudi dos.

És que ara té ja cinc malalties. Avui. Som a tres micròfons de distància de l'Elisenda Carota. Et veig molt lluny des d'aquesta localitat. No m'acaba d'agradar aquesta localitat. Però bé, avui farem el programa des d'aquí i et diré que avui el dia ha començat. Avui he anat a fer-me l'analítica que em faig anualment.

Perquè hem de dir-ho que el David és un hipocondriac de manual, no, David? No. Per tant, el tema d'avui et fa A veure, érem aquí.

Bé, anirà sortint tot a mesura que avanci el programa, però érem aquí abans de començar i han sorgit aquí uns temes que he estat a punt de dir. M'empucen a casa meva, sisplau?

Jo vam dir a Dimitres, que vam fer el programa des de la Universitat Politècnica de Catalunya, vam dir que en lloc de la solució s'hauria de dir coneixent David Balaguer, perquè realment en un mes i mig l'audiència de la solució està coneixent més coses de David Balaguer

que en tota la temporada anterior. S'està obrint David Balaguer. Avui, ideal el programa per un hipocondríac. Us he de dir que és proposta el tema d'avui d'una de les nostres oients més fidels, la Marta Bosch, de TV3, que ens escolta sempre cada dia, ens recupera, ara no ens està sentint. Quan estic dient això, per ella sí que ens està sentint, perquè ens ha de recuperar, però ara, en la línia temporal, a les 13.10, no ens està sentint. Hola, Marta. Ens escriurem un WhatsApp. Avui, alerta, perquè portem una solució sobre salut. Avui parlem de cuidar la nostra salut urològica. Com podem evitar agafar infeccions d'orina? Qui en pateix més d'infeccions, homes o dones? I quantes vegades és recomanable anar al lavabo al llarg del dia? Què passa si vaig 25 vegades al lavabo? És bo allò del pipí preventiu que els diem a les criatures. Feu pipí ara perquè agafarem el cotxe. És bo o és mal acostumar la bufeta? I aguantar-se el pipí? No, ara t'has d'esperar fins a següent sortir a l'autopista. Malament. És bo o és dolent? Quins problemes de salut urològica comparteixen homes i dones? Quins són exclusius de cadascun dels gèneres? I la contingència urinària, per exemple, només afecta a les persones grans o ens pot afectar a tothom? Quina relació hi ha entre el tabac i el càncer de bufeta? Doncs mireu, la solució a aquestes preguntes la té el doctor Salvador Esquena. Molt bon dia! Com estàs? Molt bé, content de ser aquí. Ai, en Salvador Esquena ens feia molta il·lusió tenir-lo, feia molt de temps que parlàvem de tenir-lo. Ho vam intentar un dia, però passa que es va anul·lar per alguna cosa. Jo crec que van ser pluges, oi? Ah, sí, les pluges. La primera tongada. Però aquí el tenim, per tant, us ho vam prometre, aquí el tenim. El doctor Salvador Esquena és una autoritat, és un especialista en neurologia i cirurgia oncològica de pròstata i director d'Urocat. Avui, per tant. Tots molt amatents i molt atents a les línies telefòniques. De seguida en Fran us diu quines són les vies de contacte. Però així d'entrada, si jo li dic, doctor Esquena, què tracta exactament un uròleg?

Un uròleg tracta l'aparell urinari masculí i femení, que hi ha moltes persones que creuen que els uròlegs només veien homes. Això és veritat, eh? Això és un clàssic, eh? No, els uròlegs també veiem dones i veiem moltes dones, perquè les dones també teniu un aparell urinari que té problemes i pertanyem de solucionar. I alhora també tractem l'aparell genital masculí, per això tots els problemes de testicle, de penis, de fertilitat, són patrimoni de l'oròleg.

Per tant, orològic dels dos i genital masculí. Correcte. D'acord. El cos dels homes i de les dones no és igual, això és evident. El professional de l'orologia, dintre de ser oròleg, s'especialitza en el cos masculí o el femení o en alguna de les facetes de l'orologia?

Més que en el cos, s'especialitza en una part de l'orologia. L'orologia és una especialitat amplíssima, i per tant, tu dintre de l'orologia et dediques més al càncer urològic, com jo, al càncer de próstata, que és més freqüent, bufeta, ronyó, testicle. Llavors hi ha especialistes que s'ediquen més a les pedres, sabeu que les pedres a l'orina, les pedres orinàries, els còlics de ronyó, és una cosa extremadament freqüent i també dona molta feina.

Avui estem parlant de coses meves, no? Sí.

Avui es canviar. Coneixem a David Balaguer, coneixem a Lisel Nacaraz. És sublima, aquesta primera intervenció. El David no es troba bé. Tu has tingut pedres, David?

No, pedres no. Toca fusta. Jo t'he de dir que arribo als 50 anys, els faré d'aquí dos mesos, amb una estadística molt bona. Només he anat a l'oròleg una vegada. És bona o és negligent per part del David? Està bé.

Teòricament es recomana que tots els homes vagin a l'orola que a partir dels 45-50 anys si és a partir dels 50 no està malament però es recomana començar una mica abans

45-50 David apunta i Fran comença a anar a

la consulta 45-50 jo he anat algunes vegades l'altra cosa és que si aquell home té antecedents de càncer de próstata a la família això vol dir que pares, germans, tiets han tingut càncer de próstata de joves aquests han de començar als 40-50.

Per tant, en homes, a partir dels 45-50, en dones, si hi ha alguna molèstia, o també a partir de l'edat?

Sí, en dones, habitualment, no es requereix un control. És a dir, ha de ser que tinguis un símptoma. Tu, si ets una dona, ets una neuròloga, has de ser que tinguis infeccions de repetició, que se t'escapi l'urina, que s'escapi un tumor, però no és tan preventiu. Els homes els fem venir a l'oròleg a partir dels 40-50 anys, Bàsicament per descartar el tema pròstata. El tema pròstata pot tenir dues malalties. El càncer de pròstata, que és asimptomàtic i que només es detectarà amb una analítica de sang, amb proves, i per tant tu pots tenir un càncer de pròstata i no tenir símptomes, però amb una analítica ho pots sospitar i per tant és tan important venir a fer-te una simple analítica de sang. I el tema de la pròstata. Que ens creix amb l'edat a tots els homes i que ens donen aquells problemes a partir de certa edat, de que tenim col·lina més freqüència, ens aixequem a la nit, els xorros més fluts. Llavors, per avaluar aquestes dues malalties, sobretot és el control urològic dels homes a partir dels 45-50.

De seguida en parlarem, en profunditat, sobre què mirant en aquesta analítica, perquè hi estava el Víctor apretant i dient el PCA, el PCA. Ara parlarem del PCA, que tots els homes esteu obsessionats amb el PCA, que sembla un joc de la Playstation, però no ho és. És el PCA i és un marcador molt important que ens pot indicar possibles tumoracions, en aquest cas, a la pròstata. Quins són els problemes més habituals que veieu a consulta? En el teu cas, clar, especialitzat en oncologia, m'imagino que són càncers de pròstata. Però així a la consulta, a Eurocat?

A la consulta, us diria que a la consulta d'oròleg general, el més freqüent són les pedres al ronyó i les infeccions d'orina. Això són les coses més freqüents i que tenen tant homes com dones. Per tant, és una consulta extremadament freqüent.

I què comparteixen més, homes i dones? O sigui, la malaltia que tenen en comú, que serien aquestes, les dues?

Sí, serien les pedres, perquè les infeccions d'orina són més de les dones. Els homes poden tenir infeccions d'orina, evidentment, però és més fàcil que una dona agafi una infecció d'orina que que l'agafi un home, bàsicament per la longitud de l'oretre. L'oretre és el conducte, la bufeta orinària és com una ampolla que acaba amb un embut, i aquest embut té és molt curtet a les dones. Llavors, que els bitxos del voltant de l'anus es colin en aquest trajecte tan curt a dintre de la bufeta i provoquin una cistitis, això és molt freqüent en dones, i no cal que vagis agafat a cap lloc. Quan tens una cistitis, els bitxos són teus. Això és una pregunta molt típica. Que la gent no digui, he anat a fer pipí al lavabo d'aquell bar que tenen guarro. Exactament. O, és a dir, que no t'ho contagien. Una cistitis no es contagia. Són bitxos teus que han entrat de forma anòmala a la teva bufeta urinària.

Ella ha dit, ha entrat de forma anòmala anant d'un lloc a un altre.

Exacte. Sí, sí, hem fet un trajecte erroni, però, clar, això és molt interessant, perquè sempre tenim una tendència a culpar els altres de tot. Sí. I mira, són coses nostres. La primera lliçó que prenem aquesta tarda de la solució.

Que són coses nostres, eh? És a dir, que la fistitis no és una malaltia de transmissió sexual. Les malalties de transmissió sexual són una altra cosa. Però la fistitis, no, no ho és. A més, les dones teniu fistitis amb molta freqüència per diferents motius, també en funció de l'edat, i, per tant, no és una cosa que es contagi. Això és molt important.

Mira, d'aquí a poc parlarem dels símptomes de la menopausa i com viure amb menopausa i aquesta pot ser una de les causes

d'aquestes infeccions de repetició, oi? Sí, perquè la menopausa el que provoca és una baixada hormonal a les dones i aquesta baixada hormonal també afecta a la part del teixit urinari. La part genital de les dones i la part del teixit urinari tenen un origen embriològic comú, de manera que quan baixen els estrogens per la part genital, per la vagina, per la part genital, doncs també afecta l'aparell urinari i això fa que el pH de la vagina s'alteri i provoqui més infeccions, és a dir, que tot va lligat. Òmic.

Jo he de fer-li unes quantes preguntes. Apunta-te-les. Quan vulguis.

Ara et deixaré lliure, però deixa'm recordar les vies de contacte habituals perquè hi podeu dir,

com sempre, la vostra, Fran. Doncs sí, mireu, avui és ben senzill. Tots els dubtes i consultes que tingueu pel doctor Esquena els podeu fer arribar a través del telèfon del directe 93207474 per parlar amb nosaltres, entrar en directe i a l'antena de Catalunya Ràdio. O a través del WhatsApp del programa al 677 38 77 19, si voleu enviar un WhatsApp amb la vostra consulta. M'agradaria començar amb una de curiosa que ens l'envia la Montserrat, que pregunta, ¿per què hi ha determinats aliments que fan que l'orina tingui una olor especial? Per exemple, els espàrrecs. Què passa amb això? Els espàrrecs,

els sucres de vegades també crec.

Sí, hi ha molts aliments i medicaments que alteren el color de la orina i l'olor. La remolatxa, per exemple. Ui, sí, quin espant el primer dia, tu. Hi ha bolets, espàrrecs, hi ha moltes coses. Hi ha medicaments que alteren el color de la orina. Llavors això per se no és un problema, simplement que ho has de saber per no espantar-te. I que de vegades dones algun medicament a un pacient i dius, escolta, no s'espanti que la seva orina sortirà taronja. Passarà això, eh?

A vegades jo no he menjat espàrrecs justament per això. De veritat. Per estalviar-me en aquell moment que no m'agrada gaire. I en canvi els espàrrecs m'agraden molt. Imagina't.

Però David, si és un moment i et tires de la cadena. No patiu.

Aquesta olor no és dolenta pel cos, és a dir, no patiu.

La pregunta que s'està fent tota Catalunya ara mateix, doctor Esquena, ¿per què quan arribem a casa i estem esperant l'ascensor. Ens estàvem fent pipi ja abans. Hem dit, no, no, vaig fins a casa. Però, en canvi, els últims dos pisos de l'ascensor dius, em pixo sobre. O se tancalla la cremallera per alguna cosa i dius, com pot ser? Però he vingut 18 carrers caminant i ara estic baixant la cremallera i m'estic pixant. I què passa? Per què passa això?

Això és un clàssic i heu de pensar que la bufeta és un òrgan que està molt condicionada pel nostre cervell. Una cosa és que amb l'edat tinguem problemes de pròstata, de bufetes, hiperactives, que després si voleu en parlem. Però inclús quan ets jove això et passa. I això et passa perquè igual que quan tens un examen t'estàs fent pipí, O sigui, els nervis afecten a la bufeta i quan tu arribes a casa i saps que estàs relaxat i que tens un lavabo disponible, llavors et vénen totes les presses. De manera que en aquest cas no és un problema pròpiament de l'aparell urinari de la part de baix, sinó és d'aquí dalt, és del cervell. El teu cervell s'activa i et diu, escolta, ara ja. Llavors baixen els impulsos d'inhibició que t'has aguantat fins llavors, llavors es relaxen i patapam, ja has de córrer. Ah. Per això de jove et pot passar i no és cap malaltia.

Fixa't que si se t'escapen algunes gotetes, que li ha passat a tothom, ho hem d'admetre, no ho negueu, sempre són quan ja ets a casa, dins del pis, no a l'autobús.

És molt fort, això. A menys que t'estiguis fent pipí soberanament. Quan tens 5 litres, no 5 litres, perquè la capacitat de la bufeta entenc que no són els 5 litres, però la bufeta, això a tot i pleni, entenc que és diferent. I hem d'abordar el tema nocturn.

Ara hi anem, ara hi anem. Hi ha moltes coses, eh? És que hi ha moltes coses, i aquest tema, el tema nocturn, necessito consells.

Mira, he apuntat nocturn i bufetes hiperactives, eh? A tot això, a partir de quina edat cal estar pendents de la salut urinània? Hem dit que els 45-50. 45-50 són normals, sí. En el cas dels homes, d'acord. Per tenir pistes que alguna cosa potser no està anant bé, abans ho deies, eh? Aixecar-se moltes vegades a la nit.

Correcte. O sigui, aixecar-se moltes vegades a la nit, fer la orina d'un color diferent, si et dic sang a la orina, evidentment, de forma persistent, això s'ha de veure, que eliminis alguna resta, alguna cosa poc habitual amb la orina, que pot ser una pedra, pot ser una crosta, pot ser qualsevol cosa, que evidentment que facis no una infecció d'orina, sinó que en facis de repetides, és a dir, que cada mes facis una cistitis, tot això s'ha d'anar mirant, evidentment, qualsevol pedra al ronyó, és a dir, i sobretot aquesta freqüència orinària, és a dir, que. Que tu un dia que hagis tingut un sopar i hagis vingut una mica d'alcohol, que és un diurètic i tal, t'aixequis dues vegades a la nit, no passa res. El problema és que això sigui persistentment.

David, a tu et passa perquè has dit pipi a la nit? Sí, a mi em passa que des de fa alguns anys, suposo que va lligat i vinculat a l'edat, Cada nit m'he d'aixecar en algun moment, és una vegada només, però sempre passa. I llavors és un tema que a mi, sincerament, em toca molt els nassos.

Perquè hi ha dues coses. Una és que t'hagis d'aixecar per fer pipí, l'altra és, que això li passa a una amiga meva, que es desperta per un altre motiu, i llavors ja ha condicionat de dir, ara he d'anar a fer el pipí. Què podem fer en aquests casos? Perdona'm. David, què podem fer en aquests casos? Perquè una cosa és un sentit de dir, em desperto, com en el cas del David, perquè he de fer pipí. L'altra és, em desperto per una cosa i tinc associat que he d'anar a fer pipí.

El que podem tractar els urològics és que et despertis per les ganes de fer pipí. Si tu et despertes i aprofites per fer pipí, això és perquè potser, doncs, valent, aquell dia estàs més estressat, és una. Hi ha molta gent que no descansa bé. Llavors, que dorm malament a la nit, es desperta diverses vegades i aprofita, mira, tinc ganes de fer pipí i vaig. Aquí no és una causa tan urològica. La causa urològica és que tu t'aixequis diverses vegades perquè t'estigui despertant les ganes de fer pipí. Llavors, moltes vegades pots orinar tres vegades en una nit i moltes vegades no orines gaire. Això és el que els passa als homes amb prostes desgrosses benignes. A partir de certa edat, que t'aixeques tres vegades, estàs allà apretant, orines poquet, tornes a dormir, al cap de dues hores et tornes a aixecar. És a dir, perquè la bufeta no buida del tot. Per la próstata grossa, que obstrueix la sortida, llavors, al no buidar del tot, la bufeta no s'acaba de buidar, llavors, al cap de dues hores la tornes a tenir una miqueta plena.

És a dir, que si tu t'aixeques i surt un bon doll,

vol dir que la cosa va bé. Així és. I també és normal que em diguis que a partir dels 40-50 ha començat això, perquè justament és a partir dels 40-50 que aquest procés de creixement benigne de la próstata que patim els homes,

a poc a poc comença a arrencar. Però no hi ha algun truc a l'estil, per exemple, si a partir de les 7 de la tarda deixo de beure aigua,

sí, Correctíssim, sí, sí, sí. Jo, abans de donar medicaments, que els medicaments sempre crec que sempre s'han de reservar, quan s'han de reservar i no donar-los alegrement, sempre les mesures són, doncs això, fruites, verdures, amanides, o sopes molt aviat, o restringeixes líquids a partir de les 7-8 del vespre, i la majoria de pacients

que ho fan a la nit no s'aixequen. Ei, David, prova-ho. Clar, perquè si tu et fots una amanida d'enciam ben grossa,

que a mi em passa, eh? És aigua, allò. Sí, però jo moltes nits sopo sopa. Home, clar. Sí, però és que a mi m'agrada.

Sí, clar, sopo sopa i després em bec un litre i mig d'aigua perquè estava salada.

Home, fill, clar que t'aixeques. Després passa una cosa que és molt bona, que a les nits quan t'aixeques per anar al lavabo, aquell recorregut que en realitat de la teva habitació al lavabo hi ha cinc metres de distància, es converteix en una travessa i Miki Núñez i et reca el sang.

Va, deixeu-me rebre a trucar, que tenim moltes consultes i cremen els telèfons al 932017474. Us demanaré brevetat a tots plegats. Van David, Dolban, Albergadà. David, bon dia. Bon dia. A veure, quina és la teva consulta?

La meva consulta és que sempre s'ha dit que els homes per anar bé hauríem d'orinar asseguts. És cert o és un vol?

Oh, m'encanta, els homes. Molt bona pregunta aquesta. Bo que facin pipi asseguts, llegenda urbana real o falsa? Doncs mira, David, com que veig que vas conduint, et contestem per antena, d'acord? Molt bé. Gràcies, maco. Una abraçada. Adéu, adéu.

Què li diem a en David? Aquesta és una molt bona pregunta, perquè els homes diríem, home, estem fets nosaltres, l'evolució ens ha portat a orinar de peu. Es buida millor la bufeta assegut. Ho veus? Si vols buidar, jo a alguns pacients que no acaben de buidar bé, sempre els dic que orinin asseguts. L'únic que els homes, inclús per allò de la virilitat i aquestes conyes tan antigues, volem orinar de peu, però si orines assegut, buides una miqueta més la bufeta.

I pujar els pauets, allò que diuen aixecar una mica els peus, o sigui, aixecar-los, posar com un tamboret, petitos, No aixeca els peus fotent aquí resistència a l'estómac. I els braços, i els dos piques de mans.

Això sobretot, aixecar els peus, o sigui, jo no soc digestòleg, però això me'n recordo molt, és més parlar de ventre. Si tu fas la postura del caganer, estàs amb la situació. Esclar, la postura del caganer, no et pensis que té el seu sentit. La postura del caganer és la forma òptima de

buidar el budell. No tant per l'orina, només asseguts ja va bé.

Exacte. L'organisme ens ha donat la facilitat als homes de poder fer pipí de peu, i clar, quan vas a la muntanya o aquest tipus de coses van molt bé, però sí que és cert, però també està muntat així, perquè els lavabos públics, els orinaris, són per fer-ho de peu. Sí, sí, sí. I no es formen cues, aquestes cues que de vegades es formen als mans de les dones. Sí que és cert que jo, de matinada, quan em llevo per anar a fer pipí, ho faig assegut. Ben fet. Perfecte. No vull obrir el llum ni cap cosa així,

em va millor fer-ho assegut. Jaume de Sabadell, bon dia. Bon dia. A veure, quina és la teva pregunta, estimat? Mira, bueno, tinc un parell.

Jo vaig tenir un casc de bufeta fa 15 anys, o 20, no me'n recordo, era el 17, i bueno, una nit vaig pixar sang. I al cap de dos dies vaig anar al metge perquè allò em va assustar i em va fer proves i vaig tenir. El càncer era fotut i em van haver de treure la bufeta. I em van haver de fer una, afortunadament, amb intestí. Teu? No sé si es fa o no, jo sí que ho sé, però el metge segur que ho sap. I més que res, preguntar-li si és normal. Al principi no tenia tantes. Tenia una cada dos anys d'infecció i tal. I ara sí que estic agafant una una i mitja a l'any, a vegades dos, si no la curo bé. Si no prenc l'antibiótica, o a lo millor l'antibiótica em donen, s'ha de fer el cultiu i tot això. La meva pregunta és si és normal tenir-ne una o dos a l'any, o no sé si és que a lo millor no ho buido del tot, o. Aquesta és la primera.

Jaume, espera, t'aturo, perquè aquí hem de resoldre moltes coses, intentarem fer una pregunta per persona, perquè si no, agafeu-li la pregunta a en Jaume, però és que vull repassar diverses coses, perquè en Jaume ho ha donat molt per fet, ha dit, he tingut un càncer de bufeta, i em van canviar la bufeta i me'n van fer una d'intestí, que es diu, això ha dit, Studer.

Sí, és a dir, el càncer de bufeta, com comentàvem abans, és un càncer típic de fumadors, d'acord? És a dir, la relació directa amb el tabac és indubtable.

Indubtable? Només? L'única causa és el tabac? No, no, no.

Però és la majoritària, o sigui, el 80% de pacients amb tumor de bufeta fumen o han fumat. És curiós, això. Després hi ha altres. Clar, perquè tu penses que tu fumes, i no només el fum que està en contacte amb la boca, amb el nas, amb els pulmons, amb la laringe, sinó que aquest fum. Passa la sang i les porqueries d'aquest tabac s'eliminen pels ronyons i això afecta les vies urinàries a la bufeta. I el càncer de bufeta, típicament, és enfumador. És un clàssic, està demostratíssim, això. Llavors, que deixar de fumar, una de les coses que t'evites és evitar el càncer de bufeta.

Per tant, li fan aquesta bufeta feta d'intestins, que jo això no sabia que es feia.

No, mira, t'explico. És a dir, dintre del càncer de bufeta, a grans trets, tu quan tens un càncer de bufeta, pots tenir un càncer que estigui limitat al tapissat de la bufeta, i llavors amb una cirurgia endoscòpica neteges aquest tumor i pots conservar la bufeta, que és això amb la majoria de pacients, afortunadament. I llavors hi ha altres tumors que el tumor ha fet arrels a la bufeta. Llavors, si el tumor fa arrels a la bufeta i ha afectat el que en diem la capa muscular, aquesta bufeta no es pot conservar. Llavors, has de treure tota la bufeta. Llavors, el treu a tota la bufeta, hi ha dues intervencions que fem els urològics habitualment, que són, una, amb pacients més grans, agafar. Clar, tu si treus la bufeta, et queden els dos tubos dels ullons allà penjant i això ho has de posar a algun lloc. A algun lloc, a una bossa, no? Exacte, allà el senyor pugui orinar. Llavors, hi ha una intervenció que es fa una mica amb la gent més gran, que és que agafes un tros de budell, i enxufes per un costat els dos ronyons i per l'altre et poses una bossa, com la gent que porta una bossa per les caques, que han operat un càncer de colon, i portes una bossa aquí permanent externa. Amb pacients més joves, el que intentem fer és el que en diem un estúder, és una de les tècniques, és una neobofeta. Una neobofeta és que agafes un budell, agafes molt més budell, un budell prim, llavors d'un tubo molt llarg en fas una esfera. I aquestes esferes converteixen en una bufeta. Llavors, connectes els dos tubos des de dalt dels ullons i aquesta bufeta va connectada a l'oretra, és a dir, que va connectada al penis, com si digués, mira que aquest senyor podrà continuar orinant pel seu penis, cosa que l'altre, el que es fa en l'altra cirurgia, va anar morabossa per sempre. I aleshores no tenen mai sensació d'orina? No, perquè clar, molts pacients diuen, no, és que m'han fet una bufeta nova, no, perquè allò és un tros de budill. Llavors ells han d'obligar-se a orinar, han d'orinar cada dues hores, perquè si no allò és un tros de budill que es va fent gros, es va fent gros, llavors això és el que porta moltes vegades a buidatges incomplets, infeccions d'orina I pot tenir a veure amb això? Podria ser. El fet que el principi anés bé i ara. Començes a fer infeccions, pot ser que aquesta bufeta, neobufeta, no s'acabi de buidar del tot i que, per tant, això expliqui les infeccions. Això suposo que el seu horòleg l'hi estudiarà. I moltes vegades alguns pacients, per buidar-se la seva bufeta, es posen com unes sondes. És a dir, ells orinen, llavors es posen una sondeta per acabar de buidar i que no quedi aquest residu que pot ser la causa d'infeccions.

Mira, crec que té a veure precisament la segona pregunta que ens feia el Jaume, que ara ja ens ha penjat, que ens deia, per què de vegades fent pipí assegut no acaba de buidar, però en canvi acaba de buidant del tot aixecant-se. Potser té a veure, no, amb el que deies precisament? Correcte, perquè en aquest cas sí. Jaume, espero que estiguis afrontant, que tenim la resposta. En aquest cas sí,

els pacients amb neu bufetes, que tenen bufetes grosses, fan una maniobra que es diu decreter, que s'apreten ells aquí baix i s'acaben. Acaben de buidar, i això és molt útil. Això en pacients estàndard moltes vegades no ho recomanem, però en pacients amb neu bufeta sí que ells s'acaben d'apretar, llavors de peu és més fàcil apretar-te i acabar de buidar aquella resta

que queda a la bufeta. Per tant, Jaume, hem après molt gràcies a tu, gràcies per la teva trucada. Segon, sí, aquestes infeccions poden tenir a veure amb la teva neu bufeta, i tercer, quadra el que estàs explicant, que l'acabat del buidatge el fas de peu fent aquesta maniobra, si és que la fas, consulta amb el teu urològ per acabar, perquè evidentment. El doctor Esquena no t'ha vist, però està inferenciant el que pugui estar passant. Pregunta, les dones tenen pròstata?

No, les dones fins ara, a més que surti ara un casaro, no teniu pròstata. És a dir, que en aquest sentit us salveu d'un òrgan que ens dona.

Una cosa bona que ens dona la ciència, tu. Això és, t'ho juro, és sentir la paraula pròstata i em poso de mal humor, ja.

Sí, sí, la pròstata ens dona alguna alegria, però ens dona algun disgust a mesura que ens fem grans.

Una pregunta molt interessant i molt important. Tinc la Susana al telèfon, eh? No, no, tu primer. No, perquè és sobre la pròstata i. Espera, espera, Susana, bon dia.

Hola, bon dia. Escolta'm, li deixes fer la pregunta al David? Vinga, va, va, espera't aquí, no pengis, eh, Susana? No me la baixis, no, que vagi comentant la Susana. A veure, David, quina pregunta tens?

He llegit múltiples vegades que per la pròstata hi ha una cosa que va molt bé, que és l'ejaculació freqüent.

Això no, no, això ho he llegit moltes vegades, però vull saber si això és real. Gran debat, gran debat. Mira, no hi ha. És a dir, s'han fet molts estudis a favor i en contra de si ejacular molt o ejacular poc és bo per la pròstata, i no hi ha una solució concloent. Per tant, fes el que vulguis. És a dir, es pensava que.

Pensava, si fos la resposta afirmativa, pensar, mira, una cosa divertida que ens deixen fer, perquè com que totes

les coses divertides són dolentes. Per cert, he de dir que parlar de fer pipí pot tenir a veure amb el que parlàvem abans del cervell, perquè ara m'escriu l'Ernest Macià, company de les transmissions del Bàsquet aquí en aquesta casa, i em diu, m'estic pixant ara pel culpa vostra. Parlar-ne pot ser que desencadeni aquest. Absolutament.

El cervell controla moltíssim la bufeta. Mira si controla que el Sergi, abans que parlàvem de l'ascensor, ens ha escrit que diu que no pot orinar mai al lavabo amb gent al costat. Perquè se li bloqueja el mecanisme. Diu, m'espero, faig veure que em vaig baixar en la bragueta, i quan marxen tots, llavors li surt sencer. Això és un clàssic, eh? Es bloqueja.

O igual que hi ha gent que l'aigua, amb l'aigua tan, tan, tan freda, a vegades que dius, estàs en una cala recòndita, vés a dintre l'aigua, home, sota dels nens, no? No, és que no puc.

O li obres l'aixeta, a un nen li obres l'aixeta, de vegades, perquè aquell soroll d'aigua l'estimula.

També es feia això. Això és perquè crida un gat, David. Va, deixeu-me rebre ara sí la trucada a la Susana i de seguida anem als vostres whatsapps perquè estan cremant els whatsapps. Susana de Calella, quina és la teva pregunta?

Mira, la meva pregunta és la següent. Jo bec molta aigua i sempre recomanen uns dos litres, dos litres i mig diaris per anar bé. Jo soc de les que bec quatre i cinc litres. Sí, perquè no sé, mira, bec molta aigua, sempre vaig amb una ampolla i la vaig reomplint, la vaig reomplint i bec molta aigua. I parlant-ho moltes vegades m'han dit que no és bo beure tanta aigua perquè fas treballar massa els ronyons i que ho estic fent malament. Home, nen, a veure si els tens esclavitzats. Pobre Rullo. T'ho ben prometo. T'ho ben prometo. Dormo inclús amb una ampolla de litro al costat, perquè durant la nit també vaig bevent.

Mare meva, 4 litres d'aigua al dia. A veure què li diem, Salvador.

Vull trencar aquest dogma. Això que s'ha de beure molta aigua, això no hi ha cap estudi que ho demostri. No s'ha de beure molta aigua, a menys que tu tinguis una malaltia urològica que fa que bevent aigua la milloris. Si tu fas pedres del ronyó, sembla ser, a pesar que hi ha un estudi recent que diu que no, però sembla ser que dilueixes més l'orina, i per tant, si tu fas infeccions d'orina, has de beure aigua. Però una persona estàndard, que no té cap problema, problema urològic, no cal que es begui ni dos ni tres litres d'aigua al dia. Has de beure en funció de la set que tinguis, home, i no beure poca, més que res, sobretot a l'estiu, per tema d'hidratació. D'acord. Però aquest dogma de que s'ha de beure sempre molta aigua, això no hi ha cap estudi

que ho avali. Amiga, per tant, tu tens necessitat de beure aquests quatre litres, Susana, o podries passar sense?

Podría pasar sense, però és com, no sé, és com que sempre tinc l'ampolla i fer la grupadeta

em va bé. Doncs mira, que algú li robi l'ampolla

a la Susana, per favor. És millor baixar-ho perquè bevent grans volums d'aigua també pots tenir problemes, eh? Problemes d'ionics, de sodis, de potassis. És a dir, que cal donar compte amb aquestes ingestes massives perquè de vegades també donen problemes.

Clar, Susana, si veus tanta, tanta aigua, al final estàs diluint-ho tot, que els minerals estan a cuenca, saps què vull dir? Susana, fes-nos un favor i rebaixa la quantitat d'aigua. Val, d'acord.

Veurem una cerveseta o un vi. Home, líquid, líquid. Una abraçada, bonica. Gràcies. Fins ara. Un molt bon programa.

Gràcies. Una abraçada. Adéu, adéu. A veure, Frank, què ens diuen a través del 677-3877-19?

Mira, ara mateix us diré els mètodes que fan servir els oients per incentivar-se. Al lavabo, eh? Al lavabo. La Montse obre un eixet. Diu que és automàtic, eh? Obre la aixeta i ja m'estic pixant. I mira, acaba d'escriure el Marc, que diu, jo us he de dir que quan estic estressat em poso música i és la manera que tinc de poder anar al lavabo. Em funciona molt, perquè li he demanat quin tipus de música, em funciona molt Adele, perquè ja conec el ritme. Bufetes que funcionen arriba a la del. Això és una mica el resum ara mateix.

El doctor Esquena, per no dir quina merdassa de proposta, diu interessant.

Si et funciona, jo sempre els dic que si a tu et funciona i no t'és prejudicial, funciona, funciona.

I el tema de. Demana una consulta a Eurocat, home.

Avui ha deforestat l'Amazones, perquè ha venut amb 200 folis amb preguntes. Mira, el Daniel ens explica que té una pedra de 9 mil·límetres que controla anualment. Diu que el seu horòleg, de moment, no vol anar més enllà, però diu, el Daniel, a mi em condiciona el fet de viatjar perquè sempre penso que en qualsevol moment em posaré de part a qualsevol part del món, perquè ell. Doncs viatja, diu. Hi ha algun indicador de posició o similar que em doni certes garanties o és millor provocar la sortida d'aquesta pedra?

Quan parla de part és que un col·lic nefrític fa molt de mal. Jo us ho dic en primera persona, fa molt de mal. Ara, jo he tingut un part que a mi em deien, és pitjor un col·lic que un part. No, en el meu cas no. En altres potser sí, però s'hi assemla molt. Per tant, què li podem dir a aquest oient que es deia, Fran. Aquest oient. Perdó, no passa res perquè n'hi ha molts. El Daniel. Aquesta pedra de 9 mil·límetres, ¿hi ha alguna manera de dir si està aquí posadeta segur que no baixa?

És a dir, les pedres del ronyó en principi les tractem a partir de certa mida. És a dir, a partir de certa mida, és a dir, com sempre has de buscar risc-benefici. Tu si tractes una pedra, amb els tractaments actuals, hi ha molt pocs efectes secundaris i poques complicacions, però sempre assumeixes un petit risc. De veritat que aquest risc s'ha d'assumir sabent que allò aportarà un benefici. Llavors, en pedres molt petites que es poden expulsar espontàniament fins a 4-5 mil·límetres, habitualment les anem vigilant, sabent que al pacient li dius, escolta, pot ser oncòlic, que sàpigues que pot ser oncòlic avui, demà o mai, perquè les pedres són molt capritxoses i baixen quan els agrada la gana. Llavors, amb una pedra de 9 mil·límetres, crec que s'ha de tractar si està. És a dir, el ronyó per dintre és com una esponja i té tot de cavitats. Llavors, hi ha les cavitats inferiors, que la pedra hauria d'anar contra gravetat i baixar, perquè està a la part de baix, llavors aquestes, evidentment, les vigilem, però les que estan a la part mitja o a la part superior, aquestes sí que poden caure directament. Llavors, una pedra de 9 mil·límetres, com la que diu l'Ollent, si està a la part de dalt del ronyó o a la part mitja, sí que s'ha de trencar, perquè 9 mil·límetres és una pedra que li pot donar problemes, li pot donar un senyor còlic. Incluso pot obstruir el ronyó.

Perquè el còlic, el dolor, diguéssim, es produeix perquè taponen les vies urinàries?

És a dir, el dolor del còlic és que la pedra que es forma per cristal·lització de l'urina surt del ronyó, tapa la via urinària i la infló de tot el ronyó, això és el que provoca el dolor. O sigui, el còlic és provocat per la infló, el ronyó s'infla perquè no pot alimentar l'urina i això és el que provoca el dolor del còlic.

Per tant, quan estem sentint un còlic, a mi m'ho han dit tard, això. Deixa de beure aigua.

Molt bé, correcte, perquè durant molts anys es deia si tens un còlic has de beure molta aigua. No, perquè si tu tens un còlic i tens dolor justament perquè el ronyó està inflat de líquid i resulta que a més li dones més aigua, encara tindràs més dolor. És a dir, que amb un còlic només s'ha de beure aigua quan no tens dolor. I quan tens dolor has de parar de beure aigua.

Ara estem fent un express amb el doctor, però és que l'estem apretant perquè em sembla molt interessant, ara deies tractar una pedra, què es fa? Trencar-la en petites parts, el que diu la litotricia?

Sí, hi ha molts tractaments. Realment això, el tractament de les pedres ha millorat d'una forma espectacular. Que això és una cosa que la prevenció no ha millorat. Tu llegeixes llibres d'orologia de fa 150 anys i la prevenció de les pedres en continuant sabem molt poc. És a dir, la gent continua tenint pedres i no sabem com evitar-ho. Però sí que hem millorat moltíssim amb el tractament. Llavors el tractament pot ser. Amb la famosa banyera, que ja no és una banyera, allò que et posaves en una màquina, i amb ones de so, pap, pap, pap, et disparen des de fora, fragmenten la pedra i tu l'expulses. Aquest és el tractament clàssic de fa 50 anys. En els últims anys, la cirurgia láser ha evolucionat molt, llavors tu vas a quiròfan, dorms el pacient, entres amb unes càmeres molt fines per l'orina, pel conducte de l'orina, puges fins al ronyó, trenques la pedra, surts, i en mitja hora ho tens fet, això. Llavors ara, amb un sol acte, podem solucionar un part que podia durar dies. Oh!

I em quedo més tranquil.

Hi havia un tema abans, vull recuperar un tema, que és el de com podem aconseguir fer pipí quan no surt. El tema de riure, tu. Mira quines coses, perquè jo quan era petit. M'havia arribat a pixar de riure. Això és un clàssic dels nens. M'havia arribat a pixar de riure i fins ben grandet.

Això és la musculatura, doncs. Sí, això és un clàssic dels nens, que potser de vegades no tenen la musculatura prou madura, i de les persones molt grans, sobretot dones, que per un procés d'incontinència d'orina i de debilitat de la musculatura O en un postpart, nen, a mi m'ha passat això. Evidentment, en un postpart, si amb dones passa això, o amb homes de vegades operats de 7 segons quina cirurgia és que també prenen orina. És a dir, que hi ha diferents factors.

La frase aquella de pixar-se

de riure. És literal. Antoni, Barcelona, bon dia.

Hola, bon dia, Elisenda, i gràcies per la informació molt interessant. Escolta, una pregunta molt ràpida. Digues. Sé que hi ha molta gent que quan s'aixeca el dematí en dejú es pren un got ben ple d'aigua per netejar els ronyons i l'aparat urinari. És cert? Això va bé?

¿És cert o és fals això que ens diu l'Antoni?

No és ni cert ni fals, és a dir, l'aparell urinari no es neteja perquè et beguis un got d'aigua, simplement, o sigui, l'aigua hidrata, hidrata força, és a dir, va molt bé, però no neteja, o sigui, no hi ha un protocol de neteja per un got d'aigua. Amb el que tu hidrates al dia se suposa que ja seria suficient.

Sí, Antoni, no funciona com l'anés preso, això. Saps allò que et fot el descalcificador cada cop al matí? No és ben bé així, però hidrata't sense passar-se.

Sí, un got d'aigua pel matí està perfecte, però que no esperi molt més enllà d'un got d'aigua al matí, que no dona més de si. Después de dormir, en dijús,

lo aceptaba de una manera millor o pitjor.

Crec que és el mateix, no? Si et ve de gust fer-ho, Antoni, fes-ho. I si no, no passa res. Una abraçada, bonic.

Gràcies. Adéu, adéu. Aquestes rutines s'han de mantenir.

Jo vull preguntar sobre els càncers, que abans has dit bufeta hiperactiva,

què és això? La bufeta hiperactiva és una malaltia de la bufeta, que és més típica de dones, sobretot, a partir de certa edat, on la bufeta, és a dir, tu a la bufeta més o menys li dones una ordre i dius que orinis, no? Més o menys. Doncs perds una miqueta el control d'aquesta bufeta i l'orina va a la seva. Uuuh! És a dir, l'orina es contrau, ah, i la bufeta es contrau quan ella vol i no quan tu vols. La bufeta es contrau i tu has de córrer a orinar i tens urgència, és a dir, has de córrer per orinar i de vegades tens incontinència perquè se t'escapa. Això és típic, sobretot, amb dones, a partir de certa, també et pot passar amb persones més joves, però és una malaltia típica de dones, sobretot a la menopausa. I es pot tractar? Sí, i això es tracta molt bé amb medicació. O sigui, amb medicaments que són molt útils per.

Però no, és que en Fran Domènech està intentant posar aigua en un got amb l'ampolla tapada. Està fent el seu colic nefrímic particular, saps? Per tant, es pot tractar amb medicació?

Es pot tractar primer amb medicació, hi ha diferents tipus de medicació, gràcies, que funcionen molt bé, inclús amb bufetes molt reflectàries al tractament. Es posa Botox, sabeu allò que es posa la gent per les agudes? T'atonten la bufeta? Exacte, t'atonten la bufeta, la deixen parada durant uns mesos, és una cirurgia entre cometes molt senzilla, injectes Botox a l'esperit de la bufeta i aquella bufeta que reacciona molt es para, i es para durant uns mesos. Llavors el Botox és com l'última solució en pacients amb bufetes hiperactives molt reflectàries.

M'encanta, moltes preguntes a través del WhatsApp, oi? A veure, n'hi ha una.

És que no miro en David, perquè si no farà preguntes. N'hi ha una que els oients estan repetint, la Laura, el Miquel, l'Olga, quants litres caben en una bufeta?

Ah! Mira, us la responem després de la publicitat. Anem a la publicitat i a la tornada. Quants litres caben en una bufeta? Fem una aposta, va. Tu què diries?

Ostres, és que. Ara farem el ridícul. Jo diria litre i mig màxim. Màxim. És que com a màxim, màxim, dos. Màxim, màxim, home. Com a màxim, màxim, dos. Fran, vinga, va.

Dos i el comodidad depèn de la persona.

Jo, els 500 mililitres,

Jo, els 500 mililitres, ja tinc ganes d'anar al lavabo. Ara us responem.

Tres quarts tocats de dues del migdia, avui estem parlant amb el doctor Salvador Esquena, especialista en urologia i cirurgia oncològica de próstata i director d'Urocat. Qualsevol dubte que tingueu, més enllà de les preguntes que pugueu fer, ja ho sabeu, demaneu-ho ara a Urocat, que us trobareu el doctor Esquena. A veure, hem deixat, hem anat a la publicitat dient quants litres de líquid hi caben a la bufeta. Hem fet apostes, litre i mig, dos litres, tu has anat a assegurar, no?, dos i en funció de la biologia. En funció de la biologia. Quants litres d'orina hi caben a la nostra bufeta?

Estàvem encertats, estem entre un, dos, aproximadament, però el que comentàvem és que tu a la bufeta, si li dones més capacitat i aguantes molt l'orina, va donant de si, és a dir, poden arribar a haver-hi molts litres en una bufeta.

El que li deien abans, abans m'ho he apuntat, entrenar la bufeta, la tècnica de bufeta de monja.

Bueno, bufeta de monja és una cosa col·loquial, que diem els urològics, és que les monges, suposo que actualment, no van a orinar quan volen, sinó quan poden. Llavors, clar, tu t'has d'aguantar l'orina quan tens ganes, llavors, si tu t'aguantes l'orina, aquella bufeta es va fent grossa, es va fent grossa, de manera que llavors acabes tenint una mega bufeta, que en diem, que llavors no acabes de buidar del tot, això és perjudicial, és a dir, que quan tu tinguis ganes d'orinar, has d'intentar-ne orinar. L'altra cosa és que tinguis ganes d'urinar cada hora, que llavors tens un problema, llavors hem de mirar per què orines cada hora. Però que quan tinguis ganes d'urinar,

l'urines que hi vagis. D'acord, ja anem. Ho dic perquè ha trucat una persona, en Josep d'Igualada, que diu que fa pipi 14 o 15 vegades per dia. És normal? Li han dit que té la bufeta molt gran. Això és que no deu buidar.

Probablement, però 14-15 vegades és que, clar, això s'ha de mirar segur. Sí, sí, sens dubte.

Per tant, a l'oròleg de cap, Josep. A veure, més preguntes per al doctor Esquena.

Què diuen a través del WhatsApp? La Montserrat està molt preocupada per la seva parella. Abans el David explicava que havia anat només una vegada al llarg de la seva vida a l'oròleg. Diu, la parella de la Montserrat té 55 anys i no ha anat mai a l'oròleg. No ha anat mai a l'oròleg. I no sabrà per què jo no l'hi he dit i l'hi he recomanat. Es dona la circumstància que el meu sogre, és a dir, el seu pare, té càncer de pròstata. Per tant, pot ser que el meu marit també en tingui? Com el puc convèncer? Gràcies.

Això és més de psicologia, eh?

És a dir, si el 55 no hi ha anat, porta 5 anys de retard, no passa res, mai és tard per fer-ho. Potser algun metge de capçalera al que va li ha demanat un PSA, la famosa analítica de la próstata, i si això ha sortit normal, com a mínim, ens hem estalviat de saber que té un càncer de próstata, que això és el més important. El fet que ell tingui un pare, que suposo que deu tenir una edat amb càncer de próstata 80 anys. El teu pare amb 80 anys amb càncer de próstata no condiciona que t'hagis de tenir un càncer de próstata, perquè el càncer de próstata és tan freqüent que si tu fessis un cribatge a tots els homes de 80 anys, la immensa majoria tindria càncer de próstata, perquè és un tumor que va amb l'edat. El càncer de próstata

és el més diagnosticat en homes d'Espanya, amb uns 35.000 casos l'any, però alhora té una supervivència molt alta, al voltant del 90% al novembre. Se celebra cada any el Movember, que és la campanya mundial de conscienciació sobre el càncer de pròstata. És aquella en què els homes es deixen bigoti durant tot un mes, eh? El càncer de pròstata, com es detecta? Perquè ara has deixat una pista, has parlat d'un PCA, és a dir, una analítica normal amb aquesta variable PCA. Què marca el PCA i on s'ho poden fer?

El PSA és una lítica senzillíssima que te la pot demanar qualsevol metge i que és un marcador no de càncer de próstata, és un marcador de la próstata. Ens implica que la próstata està inflamada. Perquè el PSA pot estar alt per un càncer de próstata, pot estar alt per una infecció, per un creixement benigre de la próstata, per una pedra que hagi passat per allà, per una ejaculació del dia abans. És a dir, que hi ha molts factors que alteren el PSA. Però per això te l'has de fer, i si el PSA està alt, llavors investigarem per què el tens alt. Només amb una analítica de sang ja sabem, si el tens normal,

Per tant, només en una direcció, és a dir, si el PCA és alt, no vol dir que tinguis càncer. Si el PCA és baix, no tens càncer, però si el tens alt, poden ser altres factors. Per tant, no mans al cap, eh?

I una cosa interessant, que a més és una informació molt recent, és que una de les coses que feien moltes vegades que els homes no vulguin venir a l'oròleg, perquè diuen, ostres, ara l'oròleg em farà un tacte rectal. Ara no ho feu així? Bueno, el tacte rectal és un. Bueno. Aquest és un tema, però hi ha una alegria en aquest sentit perquè en l'últim Congrés Europeu d'Urologia, a la Guia Clínica Europea, que és un consens d'especialistes mundials sobre això, s'ha tret el tracte rectal com a prova de despistatge. És a dir, amb un PSA teòricament ha de ser suficient. Teòricament, amb les eines que tenim ara, el PSA, la ressonància magnètica, biopsies molt precises, el tracte rectal ha perdut capacitat diagnòstica i, per tant, només s'ha de fer, no vol dir que no s'hagi de fer, però només en casos molt determinats. Però de despistatge, és a dir, que tothom que vingui a la consulta anual que s'ha de fer un tracte rectal,

això s'ha acabat. Ah, doncs mira, bones notícies.

Bones notícies perquè és un tema aquest del tracte rectal, perquè el dia que et fan un tracte rectal és un dia que la teva vida canvia de rumb. Has deixat de ser una persona jove ja, o com a mínim jo ho vaig veure així. La teva vida canvia radicalment després d'aquell dia i a més és un dia és acollonant perquè és un dia que se't queda gravat al cap per tota la vida jo el meu tacte rectal que va ser aquest dia famós que et dic el recordo amb una vivesa com si fos ara,

tinc el record molt fresc sabies que t'ho havien de fer et va explicar el per què i tot plegat i què? No, no, no, que si vas preparant, imagino que no.

Però crec que ho estàs pintant molt traumàtic, eh? És a dir, els homes són molt poc soferts i aquest és.

És que te l'anava a dir, jo quan vaig al ginecòleg, des que tinc 14 anys, hi ha un tracte vaginal.

Sí, sí, els homes som gens soferts. Són fatals. Això ho demostra, però són fatals, els homes.

Si us fessin una citologia cada vegada que aneu a la visita del doctor

O una mamografia que fa molt mal amb el pit, de vegades. És a dir, els homes són molt poc soferts si ens comparem amb les proves que els fan a les dones.

Jo crec que els homes són molt porucs. Molt més del que ens pensem és el cas del marit de la Montse, és que és un tema que un dia hem de tractar la fòbia i fer-se proves, deixar que vagi passant el temps i no atrevir-te per por un diagnòstic que no t'agrada deixeu-me

rebre l'última trucada que tenim l'Àngels, demanaré brevetat a l'Àngels de Barcelona Àngels, bon dia.

Àngels, bon dia. Encantada d'entrar en directe, no ho he vist mai. Mira, que li preguntava al teu company, que jo tenia entès, havia treballat amb urològics en un hospital del mar, concretament, i em deien que cada 4 hores has d'anar al lavabo, tinguis ganes o no, a orinar.

Correcte, això és una idea que tinc jo preconcebuda. Mira, m'encanta, perquè ara hem dit, has d'anar al lavabo quan tinguis ganes, a menys que sigui cada hora, que aleshores ja hauràs de tractar-ho, però cap a l'altra banda. Un màxim de 4 hores, cert o fals, això que ens diu l'Àngels?

Home, 4 hores sembla un model raonable. És a dir, en aquest sentit, aguantar-te més de 4 o 5 hores potser estàs acumulant massa i és allò que, home, hi ha gent que aguanta tot el dia sense urinar, això potser no és bo. És a dir, que 4 hores no són la una o dues que seria per consultar, i 4 sempre és raonable perquè has acumulat prou urina per buidar. Em semblaria raonable, no com arregla el peu de la lletra, però és raonable, 4 hores és un temps potent.

I hem de treure, perquè abans deies, un litre i mig a la bufeta.

Ha de sortir un litre i mig de pipí? No, no, no, perquè tu pensa que de tot el que beus, sues, hi ha molt de líquid que se mapa d'altres llocs. No, no, en absolut. Puedes orinar el que tinguis.

Això de la sua és molt interessant perquè després no us passa que a l'estiu aneu menys vegades a la cama?

Menys, clar, perquè sues molt i perds líquid per altres vies.

Àngels, gràcies, estimada. No, res, jo ho deia perquè tinc aquesta idea que cada 4 o 5 hores, si no vaig a l'aigua, encara que no tingui ganes, hi vaig i em funciona, i no tinc cap problema d'orinar, no m'aixecula ni res, però ho faig. Molta sort, Àngels.

Una abraçada única. Igualment a tu, encantada de parlar amb tu. Igualment, adéu, adéu. A tot això, estàvem parlant del càncer de pròstata. Com es tracta un càncer de pròstata?

Mira, el càncer de próstata, hi ha un ventall de tractaments en els últims 30 anys que ho ha canviat radicalment. Llavors, el que tenim és que fa uns anys, quan hi havia un càncer de próstata, el tractament era tractar la próstata. Havies de tractar la próstata, sigui per cirurgia, treure tota la próstata, que això tenia efectes secundaris en la continència de l'urina, s'escapa l'urina, o amb la impotència, deixes els homes impotents, amb les tècniques més antigues, o fer radiació. Hi havia aquests dos tractaments, no hi havia res més. En els últims anys, com que els diagnostiquem, ara els càncers de próstata, a la immensa majoria, els diagnostiquem molt abans. Gràcies al PSA, diagnostiquem els càncers de próstata al principi de tot. I sempre es diu que als malalts, un càncer de próstata diagnosticat a temps, els curem quasi tots. Ara abans ho vèiem, el 90%, eh? Els curem quasi tots, i a més, ja la idea no és curar-lo, un càncer de próstata, sinó que el curis amb els menys efectes secundaris possibles. Llavors, clar, en aquest sentit han aparegut nous tractaments, per exemple. Ara agafem un càncer de próstata que és un càncer molt inicial, molt localitzat, molt petit i molt lent de creixement, molt poc agressiu. Fa gairebé 30 anys, un urolac a Canadà, el doctor Clots, va dir, escolta, i si els vigilem, aquests encontres de urolacs? Perquè allò, càncer, càncer, treguim-ho.

No, i si els vigilem? Quan a tu et donen la notícia, espero que no passi mai, mira, toco fusta tota la fusta, el primer que vols és com treu-m'ho, treu-m'ho, treu-m'ho, no?

Correcte, llavors el doctor Clot es va plantejar, escolta, i si aquests tumors de creixement tan lent, que els tenim biològicament molt estudiats i sabem que no s'escapen, que no és un tumor que d'un dia a un altre se'n va a un altre lloc, i si els vigilem, i tenia tota la raó. Per què no fan metàstasi? No, són tumors molt lents, de mal exciclament, que tu pots anar vigilant, i llavors, i això és una cosa que es diu vigilància activa, la vigilància activa vol dir, vostè té un càncer de pròstata, té un tumor de molt baix risc, molt petit, és tan petit que el podem vigilar, llavors, nosaltres el vigilarem, farem un control bastant estricte durant els pròxims anys, que no creix, anem controlant, i vostè s'estalvia els potencials efectes secundaris d'un tractament, perquè per molt bé que ho parem, i molt que hagi millorat la tecnologia, els efectes secundaris poden ser possibles. Llavors, com a mínim, tu estàs igual que estàs. Llavors, que en algun moment aquest tumor creix o progressa, llavors ens plantegem tractar-lo. Però, mentrestant, aquell pacient ha guanyat anys de vida sense cap efecte secundari. Això és una vigilància activa que actualment es proposen el 60% tranquil·lament dels càncers de próstata diagnosticats al món.

És a dir, que això ho ha canviat tot. Déu-n'hi-do, el doctor Clot, eh?

Doctor Clot, el doctor Clot de Canadà, que deu estar jubilat, ja crec, perquè és un senyor, però, bueno, és el pare de la vigilància activa en càncer de próstata. M'agrada molt com s'explica

el doctor Esquena. Ho havia de dir. No, no, és que és molt important tractar aquests temes com els tracta el doctor Esquena. Amb naturalitat.

Naturalitat i amb molta paldagogia, perquè quan et toquen alguna cosa A més, fixeu-vos-hi, ja no només és una malaltia, sinó que els efectes secundaris d'una intervenció, per exemple, et poden perjudicar molt a la teva vida diària.

Sí, perquè moltes vegades, quan un pacient ve a la consulta amb un càncer de prosta, jo li explico quines són les opcions i tal, i li explico, escolta, hi ha un risc d'hipotència. Em diu, no, no, és que és igual. No, no és igual. Perquè tu ara estàs. Perquè han 30 anys de vida. Evidentment, tu ara estàs molt preocupat perquè tens un càncer i ai, ai, que no em vull morir. Primer, no et moriràs d'aquest càncer de próstata. Et curarem, et deixarem continent, però jo m'haig de preocupar perquè d'aquí un any quan vinguis a la consulta i em diguis, bueno, escolta, les ereccions, què? Jo m'haig de preocupar per les ereccions del pacient d'aquí sis mesos quan se li hagi passat el susto. Llavors, hem, hem, hem, clar. Quan tu dia no estic en un càncer dius, escolta, les ereccions em són igual però tu estàs curat i estàs tranquila les ereccions també les vull, evidentment llavors estem parlant de la gent de relacions sexuals fins molts anys i la idea és que les vagi mantenint llavors és molt important cuidar aquesta part també Fran,

el 677-3877-19 Mira, sobre això el Vicenç pregunta tenir la próstata gran vol dir que tinc més probabilitats de tenir càncer de próstata? Molt bé, bona pregunta, en absolut.

No, no, no, o sigui, la próstata és un òrgan que rodeja el conducte de la orina i que té dos malalties típiques, una, el càncer de próstata, i una altra, la hiperplasia benigna, que és aquesta que comentàvem, que va creixent amb l'edat. I són dues malalties separades, que poden coexistir, però que són dues malalties diferents. Hi ha gent amb próstates gegants que mai tindrà un càncer de próstata. És a dir, que tenir la próstata gran vol dir que tens una próstata grossa que et pot donar problemes per orinar, però no vol dir en absolut que hagis de tenir un càncer de próstata. I quina és la funció de la pròstata en el cos? La pròstata produeix la part líquida del semen. És a dir, el semen està produït per la part celular, que són els espermatosous, que es produeixen al testicle, i la part líquida la produeix en bona part la pròstata. Té sentit que no tinguem pròstata nosaltres,

però ara ho entenc. Abans deies, hi ha una altra relació entre tabac i càncer de bufeta. Hi ha alguna relació també entre tabac i càncer de pròstata?

No, aquesta és una cosa, també és una pregunta molt interessant i molt típica, que és que els homes no podem fer res per canviar l'evolució de la nostra pròstata. El màxim factor és que és l'edat, però no té a veure ni amb el tabac, ni amb l'alcohol. Això no vol dir que us foteu a fumar ara com a desgraciats, eh? Evidentment, com qualsevol metge ens ha recomanat, que tots fem esport, fruites, verdures, dieta sana, bla, bla, bla. Però no hi ha res, no hi ha cap factor de risc clarament establert per càncer de próstata. Així com amb el tabac i la bufeta, està claríssim, amb la próstata no hi ha una cosa que jo pugui recomanar perquè no hi ha estudis que ho demostrin, sà. S'han estudiat milers de coses, però cap amb una evidència molt clara.

Per tant, ja teniu la resposta. Ens queda un minut, deu segons. No sé si hi ha alguna pregunta ràpida, Fran, o són llargues, no? No, mira, vull comentar el que

ens han explicat la Carola i la Gemma. Gràcies per visibilitzar aquests temes. Són fisios especialistes en sol pel viat. I sempre podem ajudar molt en aquestes situacions. Aquest combo, l'orologia i la fisioterapeuta, és invadible.

Mira, ens ho plantegem pel dia de la menopausa perquè sí que és veritat que tothom diu exercicis d'aquest, aquest, aquest, aquest. No només és això. A vegades hipopressius, es pot fer altres abordatges.

Nosaltres, dintre d'Urocà, tenim un ofici de sol pèlvic. Són fonamentals. O sigui, són persones fonamentals dintre d'un equip urològic.

Doncs ja ho sabeu, el doctor Salvador Esquena, que avui ens ha acompanyat a la solució d'avui, autoritat, un especialista en neurologia i cirurgia oncològica de pròstata, i director d'Urocat. Salvador, moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies a vosaltres. I per cert, la Marta, que diu que sí que estava escoltant, eh? Que ha proposat el tema, estava escoltant i ens estava espiant. Gràcies, Marta, també. David Balaguer, ens sentim la setmana que ve, estimat. Que vagi molt bé, gràcies. I Fran Domènech, tornem demà amb l'Àngel Casals, amb la Clara Massons i amb la Brigida Lamur per preguntar-nos. La setmana acabem amb tots sants, doncs per què creiem en esperits? Ai, sí, m'encanta aquest tema, també. Jo hi crec molt.